Empúries

7,153 views
7,550 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
7,153
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3,430
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Empúries

  1. 1. Empúries
  2. 2. UNA MICA D’HISTÒRIA DELS GRECS:Els grecs van arribar a la Península Ibèrica entre el 575-550 aC ivan fundar la ciutat d’Empòrion (Ὲμπορίον), mot que vol dirmercat.Per què mercat?Doncs perquè els grecs van arribar amb la intenció de comerciaramb els ibers, que eren els indígenes que habitaven aquella zonai tenien el seu propi mercat amb els aliments bàsics.Per què van arribar a la Península Ibèrica?Perquè sortien en busca de noves terres on poder instal·lar-se i onpoder comerciar.Com ja sabeu, abans eren molt habituals els intercanvis per maramb vaixells. Per tant els primers llocs on els interessava arribar iinstal·lar-se eren les costes. I efectivament, Empúries està a lacosta.
  3. 3. En verd: colònies greguesEn vermell: colònies fenícies
  4. 4. Com heu pogut observar els que habitaven la zona d’Empúries quanels grecs van arribar eren unes tribus indígenes, anomenats ibers.Els grecs, a diferència del romans s’instal·laven en una zona demanera pacífica. Això va fer que els ibers i els grecs creessin unarelació molt ràpida de caràcter comercial que era beneficiosa perambdues parts tant econòmicament com culturalment.Què van aprendre els ibers dels grecs?Doncs moltísimes coses, ja que els grecs tenien moltes idees i anavenmolt avançats pel que fa a l’organització social i cultural.Els ibers aprenen la fabricació de la ceràmica feta amb torn, nousteixits, tècniques de navegació desconegudes, nous sistemesconstructius i noves idees culturals.
  5. 5. Observem el sistema constructiu dels grecs (Partenó grec):El sostre és pla, hi ha abundància de columnes (stylo), el material utilitzatés la pedra, pedra policromada (pintada de molts colors, tot i que avuien dia no han perdurat i ens costa molt imaginar-nos el Partenó pintat).
  6. 6. Els grecs primerament es van establir a un antic illot, avui elpoble de Sant Martí d’Empúries. Aquesta ciutat, que no s’hapogut excavar, l’anomenem Paleàpolis (Palaiá polis).Però després es traslladen a la Neàpolis, perquè hanestablert relacions segures amb els ibers i ja no hi caben al’illa.
  7. 7. LA CIUTAT GREGA:La ciutat grega estava dissenyada seguint el traçat hipodàmic queconsisteix en un centre i tots els carrers en forma perpendicular oparal·lela al centre, és a dir, tots els carrers formen angles més o menysde 90º. Els romans eren molt més estrictes amb el pla hipodàmic que nopas els grecs, com podeu veure.
  8. 8. Ara entrarem en la ciutat per veure com era per dins:El primer quetrobem abansd’entrar és unamuralla queenvolta tota laciutat, perprotegir-se dequalsevol atacque poguessinpatir. LA MURALLA
  9. 9. ASKLEPIEION
  10. 10. El segon que trobem és el santuari d’Asclepi.Era un centre terapèutic-religiós sota l’advocació del déu de lamedicina. Els malalts experimentaven un somni sagrat que elssacerdots interpretaven per tal de determinar quin tractamentterapèutic seguiria el pacient.
  11. 11. ÀBATON:Era l’espai sagrat on dormien els malalts i tenien els somniscuratius.
  12. 12. SERAPIEIONRestes del temple de Zeus Serapis
  13. 13. FACTORIA DE SALAONS
  14. 14. Perquè us feu una idea del que era la factoria de salaons aquí teniu una representació. Al centre hi havia un pati on tallaven i preparaven el peix per a poder-ho vendre i menjar, uns quants dipòsits (de color marró fosc a la foto),i al costat una habitació en forma de L que s’utilitzava perguardar el peix, que es conservava en àmfores.Aquest era un bon negoci ja que estaven al costat del mar i unmar on hi havia molt de peix.
  15. 15. CASA DEPERISTIL
  16. 16. Com ja sabeu la casa o domus grega tradicionalera com la veieu a la foto: constava d’un patiinterior obert i envoltat de columnes. Al voltant delpati es situaven les diferents habitacions ja sigui delsservents, de la família, dels convidats o botigues,que es solien reservar aquelles parts de la casa quedonaven al carrer.
  17. 17. MACELLUMEl Macellum consistia en unmercat situat prop del’àgora. Estava format perun seguit de botigues quedonaven al carrer i el quetenim a la foto és la sevacisterna que tenia la funcióde recollir l’aigua de lapluja per a qualsevullanecessitat del poble.
  18. 18. I per fi arribemaL’ÀGORA Com tots ja sabeu l’àgora era el centre de la ciutat on hi havia els edificis més emblemàtics i d’ús públic, administratiu i comercial.
  19. 19. També tenien unsistema declavegueram pertal de treure lesaigües brutes forade la ciutat.
  20. 20. MOSAIC:Aquest mosaicformava part del terrad’una habitaciódestinada a la reuniódel senyor de la casaamb els seus amics onbevien, menjaven ifeien altres activitatsd’entreteniment. Lainscripció ῾ΗΔΨΚΟΙΤΟΣsignifica: “dolç estarreclinat”.
  21. 21. ARA PASSEM ALS ROMANS, FEM UNA MICA D’HISTÒRIA:Els romans van arribar a la Península Ibèrica l’any 218 aCper tal de tallar la rereguarda a Hanníbal durant la SegonaGuerra Púnica. L’exèrcit dels Romans era dirigit per GneuCorneli Escipió qui va desembarcar a Empòrion, a l’oest dela ciutat grega, en un campament militar.Quan els romans s’instal·len en una nova colònia romana,Empòrion passa a denominar-se Emporiae (mercats enplural) a causa de l’existència de dues ciutats, la grega i laromana.
  22. 22. LA CIUTAT La ciutat romana com veieu segueix mésROMANA estrictament el pla hipodàmic que utilitzaven els grecs. Està envoltada d’una muralla, fora es troba l’amfiteatre i la palestra i dintre tenim, al centre el fòrum i repartits per la ciutat temples, termes, circs... Podem observar a dalt a l’esquerra un aqüeducte que servia per transportar aigua a la ciutat.
  23. 23. LA PALESTRAComencem per fora: La palestra consistia en un edifici destinat a fer activitats físiques.
  24. 24. L’AMFITEATRE
  25. 25. L’amfiteatre és on es celebravenles lluites de gladiadors il’exhibició de feres exòtiques.Com veieu tenia forma circularamb unes graderies on s’asseienels espectadors (que a la imatgeno es poden veure).
  26. 26. LA MURALLA
  27. 27. La muralla va ser construida l’any I aC i té dues parts moltdiferenciades (observeu la fotografia), en la part de baix es vanutilitzar carreus i, en canvi, la part de dalt va ser feta amb formigóque contenia pedres petites i trossos de ceràmica. Servia perprotegir-se dels enemics.A la tercera pedra hi ha un símbol fàl·lic esculpit que és símbol deforça i prosperitat.
  28. 28. LA PORTA
  29. 29. TABERNAESón el que ara coneixem com a botigues.S’assemblaven més al nostre mercat que a lesbotigues, ja que consistien en un taulell darrere delqual s’emmagatzemaven els productes per vendre.
  30. 30. FÒRUM
  31. 31. Aquí podem veure el sistemaconstructiu que utilitzaven. Aquestsporxos els utilitzaven, normalment, per posar les tabernae quan plovia.
  32. 32. Aquí, on hi ha els nens d’una escola, és el queseria el temple dedicat a la Tríada Capitolina queera formada per Júpiter, Juno i Minerva.Avui dia només en podem veure el pòdium.
  33. 33. LES TERMES
  34. 34. Les domus romanes.Solien ser molt grans, i aquesta particularment ho és. La casa,com les gregues, tenia un pati central obert anomenat atrium enel centre del qual hi havia l’impluvium que servia per a recollirl’aigua de la pluja per a l’ús diari. L’atrium donava a tota la restad’habitacions de la casa, que podien ser:- El tablinium, l’habitació més gran de la casa on el senyor rebiaels seus convidats per tal d’allunyar-se de la resta de la casa.- Els cubicula que eren els dormitoris.- El triclinium, que formava part de les habitacions més importantsde la domus, era una habitació amb tres sofàs per tal de menjarmig estirats ja que tenien el costum de menjar estirats i còmodes.- La culina amb els seus estris i aparells;- i no molt lluny els banys que connectaven amb el sistema declavegueram de la ciutat.- L’atri tenia un passadís que donava al peristil, un patí molt bendecorat amb plantes, flors i arbres i envoltat de columnes.Vegem-ho en fotos:
  35. 35. PERISTIL ETHORTUS
  36. 36. ATRIUM, FAUCES ET CUBICULA
  37. 37. MOSAIC
  38. 38. Aquesta casa era d’un gran podereconòmic perquè com veieu el terraestava decorat amb mosaics.
  39. 39. Què us han semblat la ciutat grega i la romana? No vivien pasmalament oi?Quina us ha agradat més? On us agradaria viure i per què?Bé, ara retrocedim per explicar-vos aquest mosaic que vamveure al museu.
  40. 40. Aquest mosaic ens mostra una escena molt famosa de la Guerra de Troia:el sacrifici d’Ifigenia.I en què consisteix aquesta escena?Us enrecordeu de la guerra de Troia?Doncs aquesta escena és del moment en què l’exèrcit grec està disposata partir cap a Troia, però els vents no els acompanyaven. És culpa de ladeessa Àrtemis que està molt enfadada amb Agammèmnon, perquèaquest li havia promès que li sacrificaria la seva millor caça d’aquell any.I quina va ser? La seva filla Ifigenia. Per això es va negar a fer-ho, però araÀrtemis es venjava.Segons una versió, Ifigènia, sentint-se culpable que els grecs no poguessinviatjar cap a Troia, va decidir sacrificar-se.Però finalment no la sacrifiquen: Àrtemis la converteixen en cérvol i marxaa Tàuride.Clitemnestra, però, l’esposa d’Agammèmnon, i per tant la mare d’Ifigeniano perdonarà mai el seu marit. I aprofitarà per venjar-se quan aquest tornide la Guerra de Troia.
  41. 41. Si us fixeu en les fotografies que vaig poder fer del mosaic, encadascuna d’elles destaca un element important que voliaremarcar.Primer de tot, cal dir que els mosaics estaven fets amb pedresmés grans a les voreres i més petites cada vegada ques’apropaven al centre, i per això els personatges estaven tantben perfilats.Al cantó superior dret del mosaic es veu representada la deessaÀrtemis, la culpable que els grecs no puguin partir.Al centre del mosaic es veuen Ifigènia que va tapada amb unmantó blanc i al seu costat Agamèmnon amb una llança a lamà.Tota la resta de personatges són membres de l’exèrcit grec queestaven esperant impacients per marxar.
  42. 42. I aquí finalitza el meu treball de l’excursió d’Empúries. Espero que us hagi agradat i que us serveixi, tant als de segon per a la Selectivitat, com per als deprimer i quart per repassar, que segur que la Laura us ho preguntarà a l’examen. Moltes gràcies. Paz Heredia 2n BTX B IS Gallecs 2011-2012

×