Your SlideShare is downloading. ×
0
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Programari Lliure, Una Aposta de Futur
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Programari Lliure, Una Aposta de Futur

1,022

Published on

1a. Trobada Comunitat Programari Lliure a l'Alt Camp

1a. Trobada Comunitat Programari Lliure a l'Alt Camp

Published in: Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,022
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. 6e Festa Internet a Valls
  • 2. Que és un Hack Lab?
  • 3. Hacklab = hacker + laboratori. Espai físic on es reuneix un grup de gent per investigar, debatre i difondre temes relacionats amb Internet, les noves tecnologies i els drets civils en aquests àmbits. En un hacklab utilitza un aprenentatge cooperatiu i utilitzant programari lliure
  • 4. PROGRAMARI LLIURE ● Dues línies, dos maneres d'entendre-ho. ● Definició. ● Filosofia. ● Orígens del programari lliure. ● Què podem fer? ● Programari lliure vs. Programari privatiu. ● Raons per usar programari lliure. ● Frases cèlebres per acabar.
  • 5. Cultura lliure D'on prové aquest concepte? De l'aparició de les llicències de programari lliure. Amb la creació del copyleft
  • 6. Llicències de programari lliure ● Garanteixen als programes informàtics 4 llibertats bàsiques: 1) La llibertat d'utilitzar el programa, amb qualsevol propòsit. 2) La llibertat d'estudiar com funciona el programa i modificar- lo, adaptant-lo a les teves necessitats. 3) La llibertat de distribuir còpies del programa. 4) La llibertat de millorar el programa i fer públiques aquestes millores. ● Referents com FSF (Free Software Foundation) o OSI (Open Source Initiative)
  • 7. CopyLeft ● Copyleft és una forma de llicència i pot ser usat per modificar els drets d'autor d'obres i treballs. ● Sota aquest tipus de llicències poden protegir-se: – Programes informàtics, – Art i música, – Cultura i ciència, i – Qualsevol tipus de producció creativa. ● Es una alternativa a les restriccions que imposen les normes dels drets d'autor. ● Efecte víric: qualsevol treball derivat d'un treball amb copyleft, ha d'alliberar-se amb una llicència igual o compatible.
  • 8. Tipus de llicències lliures per programari ● [GPL] Llicència pública general de GNU (FSF): – Molt utilitzada. – Garanteix els drets d'autor, però permet la redistribuició i modificació. – Manté l'efecte víric. ● [AGPL] Llicència publica general d'Affero: – Derivada de la GPL, però específica per programari de servidors de xarxa. ● [BSD] Llicència lliure, pròpia dels sistemes BSD. ● [MPL] Llicència lliure, sota la qual es troba Firefox.
  • 9. Tipus de llicències lliures per programari ● [OpenSource] Llicències englobades dins Open Source Initiative (OSI): – Basades en 10 premisses sobre el programari. – Garantitza la lliure distribució. – Codi font accessible. – Permet la creació d'obres derivades. ● El programari de codi obert (OpenSource) i el programari lliure són filosòficament diferents: – La FSF, planteja plantejar l'assumpte en termes ètics. – OSI dona més rellevància als beneficis pràctics de compartir codi, buscant l'interès de la indústria de programari.
  • 10. Tipus de llicències lliures per obres creatives ● Open Communication License: Per a publicacions. License ● GNU Free Documentation License: Per a documentació de programari. License ● Creative Commons (CC): (CC) – Inspirades en la llicència GPL (General Public License) de la FSF. – No son llicències de programari. – Idea principal: crear un model legal per facilitar la distribució i l'ús de continguts de tot tipus. – Molta música, art, literatura, audiovisuals i altres continguts estan sota aquest tipus de llicències. ● ColorIURIS: sistema alternatiu de gestió i cessió de drets d'autor. ColorIURIS ● Aire Incondicional: llicència lliure molt fàcil d'entendre i aplicable a continguts Incondicional varis.
  • 11. Programari Codi font = Recepta de cuina Programa = Resultat de la recepta (un pastís, un plat, ...)
  • 12. Patents de programari ● Programari privat: – Codi font: ● Tancat sota clau, només accessible per l'empresa propietària. – Programa: ● Es venen còpies del programa sota llicència propietària. ● No està permesa la redistribució d'aquesta còpia. ● No està permès l'estudi i l'adequació del codi. ● No s'en pot fer formació i difusió (sense permís oficial) ● Propici a ser piratejat.
  • 13. Programari lliure ● Programari lliure: – Codi font: ● Disponible (obligatori!): ja sigui adjuntat amb el programa o accessible des de la xarxa o altres mètodes. – Programa: ● Es posa el programa a disposició del públic, a través de la xarxa, o inclòs en el propi sistema operatiu. ● Està permesa la redistribució del programa. ● Està permesa la venta del programa. ● Està permès l'estudi i l'adequació del codi. ● No té motius per ser piratejat.
  • 14. Models de negoci Free Software ≠ Software Gratis ● Els models de negoci sobre el programari lliure recauen en l'oferta de serveis addicionals com: – Personalització i/o instal·lació del mateix. – Suport tècnic. – Formació i desenvolupaments a mida. – Donacions i patrocinis. ● En contraposició als models de negoci basats en llicències de programari privat.
  • 15. Dues línies, dues maneres d'entendre linux. + = Linus Torvalds = Linux + + = Richard Stallman = GNU Controvèrsia pel nom GNU/LINUX
  • 16. Definició ● "Programari Lliure" (Free software) és un afer de llibertat, no de preu. Per a comprendre el concepte, heu de pensar en "free" com a lliure, "discurs lliure" (free speech) i no com a gratuït (free beer). ● El Programari Lliure és un afer de la llibertat del usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. ● No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa. ● De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. ● Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. ● Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). ● En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. ● L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.
  • 17. Filosofia ● Es basa en quatre tipus de llibertat, per a usuaris de programari: – La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0). – La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font es una condició prèvia per a això. – La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns (llibertat 2). – La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat 3). L'accés al codi font és una condició prèvia per a això.
  • 18. Mapa Conceptual
  • 19. Orígens del programari Lliure ● Entre anys 60 i 70 del segle XX => programari considerat com un afegit que els venedors dels grans ordinadors de l'època aportaven als seus clients perquè aquests poguéssin usar-los. ● Programadors i desenvolupadors de programari compartien lliurement els seus programes entre ells. ● A finals 70, => companyies van iniciar l'hàbit d'imposar restriccions als usuaris, amb l'ús d'acords de llicència. ● Cap al 1971, les persones que feien ús d'ella, en àmbits universitaris i empresarials, creaven i compartien el programari sense cap tipus de restriccions. ● Als anys 80 la situació va començar a canviar. Els ordinadors més modernes començaven a utilitzar sistemes operatius privatius, que impedien realitzar modificacions a aquest programari. ● Entre les empreses de programari s’aniria estenent un model de codi tancat, en virtut del qual el programari es venia sense codi font i, cada cop més, les llibertats dels usuaris anaven minvant. ● El 1984, Stallman crea la Free Software Foundation amb l’objectiu de crear el sistema operatiu lliure inspirat en Unix, GNU (significa GNU no és UNIX), i la potenciació del programari lliure. ● L’any 1991, un estudiant de 21 anys, Linus Torvalds va publicar a la xarxa el seu propi nucli de sistema operatiu, inspirat en UNIX que més endavant s’anomenaria Linux. Centenars de programadors van començar a treballar en la millora d’aquest nucli que era justament el “cor” que li faltava al sistema GNU que Stallman estava dissenyant i es van preocupar per integrar al seu voltant tot el programari de GNU ja desenvolupat i molts altres programes lliures. ● Linux s’ha convertit en el vaixell insígnia del moviment del programari lliure, atès que és un sistema operatiu completament lliure que inclou tota mena d’eines per a servidors i usuaris finals
  • 20. Que podem fer? ● Amb el programari lliure podem fer el què vulguem: – Fer negoci amb ell, per exemple, instal·lant-ho i cobrant per fer-ho – Fent còpies i venent-les, sempre i quan algú les vulgui pagar ja que estan lliures a la xarxa. – L'únic que no podem fer és modificar-ho, cobrar-ho a algú, i no transmetre públicament el codi font de la teva modificació.
  • 21. Programari lliure vs. Programari Privatiu Aspecte GNU/Linux Windows Filosofia El sistema és lliure, qualsevol el pot usar, modificar i El sistema pertany a microsoft, única companyia que el distribuir. pot modificar. Preu Gratuït, podem tenir tantes llicències com desitgem Segons les versions, centenars d'euros cada llicència Desenvolupament Milers de voluntaris a tot el món, qualsevol pot participar, El desenvolupa Microsoft, que ven algunes dades pertany a la comunitat tècniques rellevants i n'amaga d'altres. Codi font Obert a tothom Secret empresarial Estabilitat Molt estable, és difícil que es quedi penjat. Els servidors Poc estable, és molt comú veure's obligat a reiniciar el que el fan servir poden funcionar sistema, els servidors no aguanten més enlla d'un parell de setmanes sense reiniciar. Seguretat Extremadament segur, té diversos nivells de protecció, no Molt poc segur, existeixen milers de viurs que ataquen existeixen virus en l'entorn Linux. sistemes windows. Facilitat d'ús Actualment és molt fàcil acostumar-s'hi, doncs el podem Quan funciona és molt senzill de fer servir adaptar a les nostres necessitats. Disponibilitat de Existeixen programes per quasi tot el que necessitem, i Igual que linux però la majoria són de pagament, i amb programes. en trobem gran varietat i gratuits i gestionats per un instal·lacions individuals. centre de programari. Preu N'existeixen de pagament, però la majoria són gratuïts. La majoria són de pagament. Comunicació amb Llegeix i escriu en tot tipus de sistemes i treballa en tot Només llegeix i escriu els seus propis sistemes d'arxius i altres S.O. tipus de xarxes. té incompatibilitats de dades entre algunes versions.
  • 22. Raons per usar programari lliure ● 1. És gratuït. Per a tots i per a totes, per a qualsevol ús: privat, públic o comercial. ● 2. El codi font és públic. Pots modificar-lo lliurement (si ets programador i saps com fer-ho, evidentment) i adaptar-lo a les teves necessitats. Però no cal patir, la versió estàndard funciona de meravella. ● 3. No depèn d'un proveïdor en particular. ● 4. No et quedes endarrerit amb els canvis de versió, ni has de comprar noves actualitzacions. ● 5. Programes, manuals i diccionaris (correctors ortogràfics) es tradueixen a molts idiomes: castellà, català, basc i gallec per exemple. ● 6. Per tant, pots tenir correctors en diferents llengües (anglés, francés, italià, alemany, etc.) ● 7. Hi ha fòrums on els usuaris diuen les seves opinions i el que es podria millorar. Allí pots consultar els teus dubtes, sempre hi ha algú que et dona una solució. ● 8. És segur i fiable (no apareix cap pantalla blava d'error del sistema). Pot aparèixer un Kernel Panic!! ● 9. Els arxius ocupen menys memòria que el mateix document en altres programes. ● 10. No et quedaràs aïllat en el teu treball, encara que els altres utilitzen altres programaris. ● 11. Pots obrir tots els arxius de Microsoft Office o d'altres aplicacions, veure el seu contingut, modificar-lo si cal i tornar a guardar-lo en el ● mateix format, o en format lliure (conveni OpenDocument). ● 12. Pots exportar tots els teus documents a format PDF (i tanmateix protegir-los contra còpia) o altres formats: HTML, Microsoft ● Office, etc. ● 13. Les actualitzacions es produeixen cada pocs mesos, i es poden baixar per internet (sense
  • 23. Frases Celebres ● LINUS TORVALDS: (Pare del sistema operatiu Linux) – Realment, no m'estic preocupant de destruir Microsoft. Això serà justament un efecte colateral (en una entrevista al New York Times) – El programari lliure és com el sexe, és millor quan és gratis (en resposta a algú preocupat pel futur de Linux) – La intel.ligència és l'habilitat d'evitar fer el treball, aconseguint la feina feta. (Font desconeguda) – La filosofia de Linux és 'Somriu davant el perill'. Oops. Equivocat. 'Fes-ho tu mateix'. Si, això és. ● RICHARD STALLMAN: (Creador de la biblia del software lliure i de la FSF i fundador del sistema operatiu GNU) – L'èxit és la meta? Penso que no. L'objectiu és aconseguir, defensar i mantenir la nostra llibertat. – Posar patents a llicències sobre el programari és com posar patents sobre les receptes culinàries. Ningú podria menjar a menys que pagués per la llicència de la recepta. – Ensenyar als nens l'ús de programari lliure a les escoles, formarà individus amb sentit de llibertat. Controvèrsia pel nom GNU/LINUX
  • 24. P ro g ra m a ri d e Programari p r o p ie ta r i lliure
  • 25. Programari de propietari ● Basades en Copy Right ● El codi d’aquest es tancat ( no es pot modificar el programa) ● Desarrollat per empreses ● Les distribució es sota claus d’accés i de difícil distribució gratuïta.
  • 26. Programari lliure ● Basat en llicències lliures ● El codi d’aquest es obert ( es pot modificar, distribuir i copiar el programa) ● Desarrollat per una comunitat de voluntaris i la distribució es en molts casos gratuïta
  • 27. Alternatives ● Office • O p e n O ffic e ● Internet Explorer • M o z illa F ir e fo x ● MSN • A m s n , G a im ● Nero • B lu e M ir r o r C D -D V D ● Kazaa • E m u le , A r e s ● Corel Draw • O p e n D r a w , In d e s c a p e ● Photoshop • G im p ● AutoCAD • F re e C A D
  • 28. Quin S.O. utilitzen programari lliure? Tots el Sistemes Operatius tenen programes lliures, però es possible que el canvi de S.O. el programa varïi. Podem trobar les alternatives en la següent pàgina web http://www.freealts.com/
  • 29. Distribucions de GNU/Linux Una distribució és un conjunt format per: ● El sistema operatiu. ● Una sèrie de programes, alguns preinstal·lats i d'altres preparats per instal·lar. ● Eines per instal·lar i configurar el sistema.
  • 30. Tipus de distribucions (I) ● D'ús general ● Debian ● Ubuntu ● Linux Mint ● openSUSE ● Temàtiques ● Sabayon Linux Gaming: Per jugar, inclou molts jocs. ● Edubuntu: Orientada a l'educació. ● Mythbuntu: Centre multimèdia. ● ArtistX: Moltes eines per vídeos, musica, arts gràfiques, etc. ● SystemRescueCD: Per recuperar dades.
  • 31. Tipus de distribucions (II) ● Per ordinadors obsolets ● Puppy Linux ● Damm Small Linux ● Elive ● Deli Linux ● Per consoles ● Yellow Dog: Per la Playstation 3. ● GeeXboX: Per la Wii. ● Dslinux: Per la Nintendo DS.
  • 32. ● Debian A favor / En contra (I) ● A favor: Estabilitat, molts programes disponibles, rapidesa de funcionament, molta documentació. ● En contra: Versions antigues de programari, poques eines de configuració, per usuaris experimentats. ● Ubuntu ● A favor: Fàcil d'utilitzar, gran comunitat d'usuaris, molta documentació, amb molts programes disponibles i actualitzats. ● En contra: Noves versions massa sovint.
  • 33. A favor / En contra (II) ● OpenSUSE ● A favor: Actualitzat, de fàcil us, bon aspecte i disseny de la interfície d'usuari, estable. ● En contra: Falta de rapidesa i rendiment. ● Fedora ● A favor: Àmpliament usat, bon suport, innovació, escriptori ben dissenyat, eines de configuració ● En contra: No tan estable com Debian, ni tan senzill o actualitzat com OpenSUSE o Ubuntu.
  • 34. Estadístiques (I) Les 10 distribucions més utilitzades durant els últims 12 mesos (font: distrowatch.com) 1 Ubuntu 2 Fedora 3 Linux Mint 4 openSUSE 5 Mandriva 6 Debian 7 PCLinuxOS 8 Sabayon 9 Arch 10 Puppy
  • 35. Estadístiques (II) Número de paquets disponibles en algunes distribucions (font: distrowatch.com) Debian 23.000 Ubuntu 23.000 Linux Mint 20.000 Gentoo 12.000 Sabayon Linux 12.000 Fedora 8.000 PCLinuxOS 5.025 Knoppix 3.600 Puppy 300
  • 36. Casos d'Exit del Programari Lliure. ●Compliment GNU/GPL (obtenció codi font). ●Sobirania de Programari (sense dependre d'empreses forànies). ●TCP/IP integrat. ●Entorn Multiescriptori. ●Nucli (Kernel) personalitzable i a mida. ●Ús com a Terminal. ●Extensíssima documentació. ●Certificacions i Cursos a Mida. ●Compromís amb la filosofia (graus). Institut Enginyers Electricistes i VHS vs BETA Bluetooth SIG Electrònics
  • 37. Web Servidor Servidor Mail Squid Proxy (llistes distribució) Consola Remota (X) Gestor Documental Asterisk Ofimàtica Domini Microsoft Detecció Intrusions.
  • 38. Microsoft Windows Integration AntiVirus Edició Gràfica Escriptoris Gràfics Virtualització Encriptació Nokia Qt MultiPlataforma Linux Apache Mysql PHP linuxjuegos.com
  • 39. EinesTIC (OpenBravo POS) Amarok Kaffeine AiroPeek, Kismet, Aircrack Chrome, Firefox, Opera
  • 40. Eines Auditoria Seguretat Informàtica (Hacking/Cracking)
  • 41. Dispositius Linux “In a world without walls and fences, who needs Windows and Gates”
  • 42. Ús de Linuxelade desembre i el(1,66%) Dades recollides entre 8 l'estat 10 de gener: font: http://gs.statcounter.com/
  • 43. Creixement de l'ús de GNU/Linux
  • 44. GNU/Linux guanya en el món dels servidors Apache GNU/Linux
  • 45. http://hacklabvalls.org

×