Cebes

393 views
256 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
393
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
68
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Cebes

  1. 1. CEBES
  2. 2. ÍNDEXNOMSORIGENCARACTERÍSTIQUESVARIETATSPLANTACIÓ
  3. 3. NOMSNom cientific: Allium cepaCatalà: CebaCastellà: CebollaAnglès: Onion
  4. 4. ORIGENLa ceba té un origen incert ja que diferents estudis han assenyalat Àsia Occidental i el Nord dÀfrica com a possibles llocs de naixement daquesta hortalissa, concretament en zones de Pèrsia, Índia o Egipte, respectivament. Els primers vestigis de consum humà es remunten a aquests dos últims països, fa més de 5.000 anys. A lÍndia un tractat mèdic anomenat Charaka-Sanhita la proposa com excel·lent diürètic i remei contra malalties cardíaques, oculars o de les articulacions. A Egipte eren molt valorades i fins i tot alguns experts estableixen hipòtesis en què sofereix la ceba com un dels aliments principals en la dieta dels treballadors de les piràmides, juntament amb alls i porros; utilitzant també durant els sacrificis i funerals a manera de ofrenes.
  5. 5. ORIGENGrecs i romans van utilitzar aquesta hortalissa per alimentar a les seves tropes de combat en la creença que atorgava força en les batalles cos a cos. Serien aquests últims els que introduirien el consum de ceba a la resta de països riberencs de la Mediterrània, propagant i desenvolupant el seu cultiu durant lèpoca de dominació imperial.
  6. 6. VARIETATSHi ha molts tipus de cebes, alguns típics de certes zones geogràfiques. Es classifiquen per la forma del bulb, el cicle de cultiu o l’adaptació al clima.Les cebes necessiten un mínim de duració del dia (fotoperíode llarg) per induir la formació del bulb. Segons les necessitats de fotoperíode es classifiquen en: Varietats d’estiu són les que es cullen a l’estiu i necessiten un fotoperíode llarg, o sigui, bastantes hores de llum per formar el bulb. També es coneixen com a varietats de dia llarg. Varietats d’hivern són les que es cullen a la tardor i principis d’hivern. Es coneixen com a varietats de dia curt o de fotoperíode curt tot i que en realitat s’hauria de dir de fotoperíode menys llarg.
  7. 7. PLANTACIÓSembrar: De gener a febrer / De setembre a novembreRecol.lectar: De maig a agostTransplantar: De març a abril / De desembre a desembre / De gener a gener
  8. 8. LA CEBA DE FIGUERESLa ceba de Figueres és una varietat de cultiu de ceba (Allium cepa) no híbrida, de bulb subglobós, una mica aplatat, amb la capa externa morada i les túniques interiors dun color més pàl·lid, molt apreciada per la seva carn dolça i textura tova. Tal i com diu el seu nom és típica de la regió de figueres.La ceba de Figueres es diferencia de les altres perquè té un gust dolç, és de consistència tova, de color rosat amb tendència a lilós, de forma una mica aplanada, de mida mitjana i duns 200 grams de pes per unitat. És fàcil de diferenciar sense ser-hi expert. Propietats nutricionalsAjuda a eliminar líquids perquè té molt potassi i poc sodi. És una font de vitamines del grup B, com làcid fòlic, necessàries durant lembaràs. El magnesi de la ceba afavoreix el bon funcionament dels intestins, dels nervis, dels músculs i del sistema immunològic. Abusar de la ceba pot produir, perquè conté sofre.
  9. 9. LA CEBA DE FIGUERES CultiuÉs una planta resistent al fred però requereix temperatures una mica elevades i un mínim de duració del dia per formar el bulb. Es fa de planter. Sha de sembrar entre desembre i gener, tot i que depèn de la meteorologia també es pot plantar al febrer. Plantar-la abans dhora no sempre és bo. La ceba necessita fred i si lagafa avançada es desenvolupa pitjor i produeix més canó de bulb. La collita de ceba seca és a lestiu i la de ceba tendra a lhivern. És una planta explotada, per tant una bona pràctica és lalternativa de cultiu, no només per la nutrició sinó també per evitar malalties. Una altra peculiaritat és que requereix un ambient sec, a lEmpordà diuen que " Val més dos dies de vent (Tramuntana) que una ensulfatada.Una característica que millora el seu gust al menjar-la en cru, per amanida, a lhora de preparar-la, és no utilitzar cap eina de tall, sinó fer-li un cop per esclafar-la, i separar el trossos per menjar. És de gust suau i cruixent a la mossegada. Això fa que sigui popular per prendre-la en sofregits o directament sense coure.

×