Your SlideShare is downloading. ×
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Models de democràcia i valors republicans
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Models de democràcia i valors republicans

627

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
627
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. REPUBLICANISME DEMOCRÀ MODELS DE DEMOCRÀCIA VALORS REPUBLICANS Sant Andreu, 2 de novembre del 2009
  • 2. Índex democrà Models de democràcia. democrà Amenaces a la democràcia. Valors republicans.
  • 3. democrà Models de democràcia
  • 4. democrà Models de democràcia Democràcia liberal Democrà Marxisme D. protectora D. desenvolupista T. neomarxista D. elitista competitiva T. unidimensional Pluralisme clàssic T. crisi legitimitat Dem. legal ND) (ND) Neopluralisme Dem. participativa T. final de la història (NE) T. Estat sobrecarregat D. deliberativa Republicanisme
  • 5. democrà Models de democràcia Democrà Democràcia protectora (J. Bentham, J. Mill, J. Madison) Protecció Protecció davant governants i conciutadans. Sobirania conferida als representants mitjançant eleccions regulars, vot secret i competència entre faccions. Divisió de poders i separació d’estat i societat civil: restricció del poder estatal per al desenvolupament de les iniciatives privades. Economia de mercat; propietat privada; família patriarcal. Estat-nació extens. Igualtat política formal ► Igualtat de drets (es genera una distribució equitativa del poder?)
  • 6. democrà Models de democràcia (J. Bentham, J. Mill, J. Madison) Les democràcies pures generen desordre i conflictes incompatibles amb la seguretat personal i el dret de propietat. La formació de faccions deriva de la naturalesa humana, cal moderar els seus efectes: checks & balances. Participació per a protegir els propis interessos a través de representants que ‘poleixen’ les opinions públiques. Metes subsidiàries: protecció dels treballadors, creació de riquesa, foment de la igualtat i preservació béns individuals. Democràcia com a suport desenvolupament societat industrial.
  • 7. democrà Models de democràcia Democrà Democràcia desenvolupista (J. S. Mill) Participació Participació per a expansió de les capacitats individuals. expansió Sobirania conferida als representants amb sufragi universal. Divisió de poders i separació d’estat i societat civil; distinció entre electes i buròcrates. Participació en les branques del govern amb el vot; implicació en el govern local, debats públics i assistència judicial. Economia de mercat; propietat privada i formes cooperatives; emancipació política de les dones. Igualtat política formal ►Igualtat de drets (es genera una distribució equitativa del poder?)
  • 8. democrà Models de democràcia (J. S. Mill) Evoluciona fins a constatar que les desigualtats extremes impedeixen el desenvolupament de la majoria. Assigna el lideratge als més ben dotats intel—lectualment (prima en el sistema electoral); la prosperitat a la llarga afavoreix tothom. Neutralitat de l’estat davant els estils de vida particulars. Adopta actitud d’empar envers les minories i les dones i promou mesures reformistes de protecció als treballadors. Precursor de l’intervencionisme estatal: socialdemocràcia.
  • 9. democrà Models de democràcia democrà Marxisme: democràcia directa (Marx, Engels, Lenin) El capitalisme i la democràcia igualitària són incompatibles. democrà igualità só - Classes com a evolució artificial: estat controlat per classes dominants.. - Inestabilitat inherent al sistema; asimetria en el poder de cada classe. L’eliminació de les divisions de classe eliminarà el caràcter repressiu de l’estat; la revolució acabarà amb l’escassedat. Socialisme: estructura piramidal amb eleccions freqüents, mandat de les comunes, funcionaris assimilats a treballadors. Comunisme: autorregulació, consens assolit col—lectivament, administració per rotació i elecció. Eliminació del mercat; la societat i l’estat s’integren. Igualtat ► Llibertat
  • 10. democrà Models de democràcia Democràcia liberal Democrà Marxisme D. protectora D. desenvolupista T. neomarxista D. elitista competitiva T. unidimensional Pluralisme clàssic T. crisi legitimitat Dem. legal ND) (ND) Neopluralisme Dem. participativa T. final de la història (NE) T. Estat sobrecarregat D. deliberativa Republicanisme
  • 11. democrà Models de democràcia Elitisme competitiu (M. Weber, Schumpeter) Selecció Selecció d’elits qualificades. Govern parlamentari amb preeminència de l’executiu. Competència entre elits i partits rivals; domini dels partits. Lideratge polític com a element central. Burocràcia independent i ben formada (estat i partits). Economia industrial i competència internacional; conflictes fragmentats; electorat pobrament format i emotiu; estrats de gerents i experts qualificats. Apatia per la participació ► Llibertat individual (privar la ciutadania de mitjans de participació és un preu just?)
  • 12. democrà Models de democràcia (M. Weber, Schumpeter) Marge exigu per a participació política en la societat industrial: domini de grans organitzacions, inexistència d’identitat de classe. Desaparició de “creences harmonitzadores. L’estat manté l’ordre i conformitat (monopoli de la violència), sotmès a l’imperi de la llei i acceptat tàcitament. Maquinària burocràtica. La política és un “afer d’interessats”; divisió de la ciutadania en elements actius i passius. Partits professionals i burocràtics (“centres de lleialtat”). Democràcia cesarista. Caracterització de l’electorat: dèbil, influenciable, impulsiu, emocional i irresponsable (“manipulació de masses”).
  • 13. democrà Models de democràcia Teories neomarxistes (R. Miliband, Poulantzas, Offe) l’ l’ La classe dominant controla l’aparell de l’estat. Controla els mitjans de producció. Nodreix les elits burocràtiques. Influència en les organitzacions polítiques i socials, exèrcit, universitats i mitjans de comunicació. Es cohesiona a través del control de l’estat i perpetua el seu poder.
  • 14. democrà Models de democràcia (R. Miliband, Poulantzas, Offe) La intervenció estatal en l’economia és inevitable: a) L’estat no participa del procés d’acumulació. b) Ordena l’acumulació privada de capital. c) Depèn de l’acumulació privada de capital. d) Nega i oculta a), b) i c). Si no compleix amb el punt d) es qüestiona la creença liberal que el bé col—lectiu consisteix en l’assoliment dels fins privats dels individus amb la mínima interferència d’un estat “imparcial”.
  • 15. democrà Models de democràcia Pluralisme (i neopluralisme) neopluralisme) (R. Dahl, Truman) Coalició Coalició temporal d’interessos minoritaris. d’ Drets de ciutadania i sufragi universal. Checks & balances; sistema electoral competitiu. Dispersió de grups d’interès (biaix grans corporacions); govern com a mitjancer (amb interessos interns propis); poder compartit per grups diversos (atacat des de grups diversos). Economia industrial oberta; recursos participatius repartits (desigualment); equilibri entre ciutadania activa i passiva (asimetria en l’accés al govern). Interferència de grups d’interès ► Llibertat (cal preveure mitjans addicionals per preservar la democràcia?)
  • 16. democrà Models de democràcia (R. Dahl, Truman) Adopta el consens polític de la postguerra com a estàndard. Evoluciona fins a constatar que el capitalisme corporatiu tendeix a produir desigualtats que distorsionen la democràcia. Es desplaça el poder a entitats funcionals de representació (meses patronal-sindicats, per ex.). La democràcia està immersa en un sistema que garanteix privilegis per als grans interessos econòmics; per assolir drets reals cal reduir el poder de les corporacions i primar el dret a l’autogovern sobre el dret a la propietat. Nous patrons de protesta dels marginats i exclosos.
  • 17. democrà Models de democràcia Democràcia liberal Democrà Marxisme D. protectora D. desenvolupista T. neomarxista D. elitista competitiva T. unidimensional Pluralisme clàssic T. crisi legitimitat Dem. legal ND) (ND) Neopluralisme Dem. participativa T. final de la història (NE) T. Estat sobrecarregat D. deliberativa Republicanisme
  • 18. Teoria del final de la història - Amb la caiguda del mur s’acaben els conflictes clàssics entre capitalisme i socialisme: victòria definitiva del liberalisme. Teoria de l’estat sobrecarregat l’ - Expectatives per a proveir serveis. - Satisfacció a curt termini per interessos electorals. - Expectatives creixents. - Sobrecàrrega d’òrgans estatals de provisió. - Ineficàcia de la gestió estatal. - Destrucció de la capacitat privada de creació de riquesa.
  • 19. Teoria de la crisi de legitimitat - Crisis periòdiques derivades de la inestabilitat del sistema. - Intent de regulació de l’economia conservant el suport de grups clau. - Assumpció de costos creixents de suport a la producció i assistència social: crisi fiscal. - Ineficàcia de la gestió estatal: crisi de racionalitat. - Destrucció de la confiança: crisi de legitimitat i motivació. - Repressió i deriva autoritària. - Impuls revolucionari creixent.
  • 20. democrà Models de democràcia Democrà Democràcia legal (Hayek) mí interferè mí Estat mínim, interferència mínima: neoliberalisme. Postul—lats de la Nova Dreta El govern de la majoria se sotmet a l’imperi de la llei. Estat constitucional de tradició anglosaxona. Lliure mercat tan difós com sigui possible. Reducció de la burocràcia. Reducció dels grups de pressió. Eradicació del col—lectivisme.
  • 21. democrà Models de democràcia Democrà Democràcia participativa (Macpherson, Pateman) La democràcia i la igualtat progressaran en una societat democrà col— sà dedicada als problemes col—lectius, sàvia i interessada en el govern. Postul—lats de la Nova Esquerra Participació directa a la regulació de les institucions clau. Obertura del sistema de partits. Sistema institucional obert –prova de noves expressions polítiques–. Millora distribució dels recursos; eradicació del poder burocràtic no responsable; sistema obert d’informació.
  • 22. democrà Models de democràcia (Macpherson, Pateman) Es difon la noció d’implicació informada en tots els àmbits. Es destaca la importància de l’aprenentatge en qüestions clau: assignació i control de recursos. Es compatibilitza el desenvolupament de la participació amb la democràcia representativa.
  • 23. democrà Models de democràcia Democrà Democràcia deliberativa (Elster, Habermas, Young) Exercici de la política mitjançant el consentiment actiu, lliure i polí mitjanç informat que cerca la “justificació mútua” i la imparcialitat justificació tua” Enquestes deliberatives, dies de deliberació, jurats ciutadans. Deliberació sistemàtica a tots els nivell de govern. Incorporació de nous àmbits de deliberació (e-democràcia) Pluralisme de valors; educació cívica intensiva; desenvolupament de preferències matisades; suport als organismes deliberatius.
  • 24. democrà Models de democràcia (Elster, Habermas, Young) Es promou el raonament públic competent i imparcial, “substituint el llenguatge d’interès pel de la raó”. Es capacita per a distingir els arguments lliures dels coaccionats. Alternativa crítica: foment inclusió heterogenia, promoció marginats, adopció de múltiples perspectives, dret de veto a col—lectius especialment afectats (estructuralment alienats).
  • 25. Annex participació Arnstein, Escala de la participació (Arnstein, 1971) Informació 1) Informació Comunicació 2) Comunicació 3) Consulta Deliberació 4) Deliberació Participació 5) Participació en decisions i eleccions
  • 26. democrà Amenaces a la democràcia
  • 27. democrà Amenaces a la democràcia Enlloc no és escrit que el futur hagi de ser millor i més lliure. Crisis de la democràcia: - L’ensulsiada de la República de Weimar: el nazisme. - L’establiment de la dictadura del proletariat. Falles de la democràcia contemporània: corrupció i desafecció Condicions subjacents al col—lapse de la democràcia. Foment de les emocions negatives: por i odi / L’atac a la raó (Al Gore) raó Gore) Condicions psicològiques del col—lapse de la democràcia.
  • 28. democrà Amenaces a la democràcia Crisi de valors
  • 29. Valors republicans
  • 30. Republicanisme Democràcia liberal Democrà Marxisme D. protectora D. desenvolupista T. neomarxista D. elitista competitiva T. unidimensional Pluralisme clàssic T. crisi legitimitat Dem. legal ND) (ND) Neopluralisme Dem. participativa T. final de la història (NE) T. Estat sobrecarregat D. deliberativa Republicanisme
  • 31. El republicanisme com a factor d’identitat d’ carà republicà Es pot parlar de caràcter republicà? Posicionaments i reaccions comunes pervivè Pautes de comportament electoral, pervivència de formes associatives, etc.
  • 32. El republicanisme com a factor d’identitat d’ carà republicà Es pot parlar de caràcter republicà? Posicionaments i reaccions comunes pervivè Pautes de comportament electoral, pervivència de formes associatives, etc. som com som..!
  • 33. Quin és el tret fonamental carà republicà del caràcter republicà? Llibertat Llibertat en l’accepció republicana: l’accepció interferè dominació no interferència vs. no dominació vs. Lluitem per eradicar situacions que vulnerin o amenacin la llibertat actual i futura.
  • 34. só Quins són els valors republicans? cí Virtuts cíviques Interè Interès per la política polí Assumpció Assumpció de les regles democràtiques democrà Consideració Consideració de la política com activitat digna polí Participació Participació en la presa de decissions Compromí Compromís amb el bé comú bé comú Convivè Convivència, respecte, tolerància, honestedat tolerà
  • 35. só Quins són els valors republicans? El republicanisme considera que els éssers humans tendim de forma natural a la convivència cívica i tracta de fomentar convivè cí aquesta inclinació del caràcter humà. inclinació carà humà
  • 36. Quin és el concepte republicà republicà de democràcia? democrà Democrà Democràcia forta: radicalitat democrà democràtica Millora de la democràcia representativa democrà Implantació Implantació de mecanismes participatius
  • 37. Quin és el concepte republicà republicà de democràcia? democrà Participació Participació Participació Participació en els processos de presa de decissions Captació Captació del coneixement col—lectiu col—
  • 38. El patriotisme cívic cí cí l’à ’àmbit Les virtuts cíviques tenen sentit en l’àmbit de la comunitat: “El cor del republicanisme és la caritat laica, és a dir, aquella passió l’opressió violè passió que ens fa percebre l’opressió, la violència, la injustí discriminació injustícia i la discriminació perpetrades contra els altres com a actes que ens ofenen com si en fóssim les víctimes.” fó víctimes.” Maurizio Viroli, Republicanisme expressió El patriotisme és expressió de republicanisme

×