• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Article socioemocional2
 

Article socioemocional2

on

  • 325 views

 

Statistics

Views

Total Views
325
Views on SlideShare
324
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

1 Embed 1

http://aprenemaensenyar.blogspot.com.es 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Article socioemocional2 Article socioemocional2 Document Transcript

    • El vincle d’aferramentEl vincle d’aferrament és el vincle emocional que desenvolupa l’infant ambla persona que en té cura.Serà imprescindible per a l’infant un vincle d’aferrament segur per poderdesenvolupar-se i créixer com a persona en tots els sentits.Hi ha diferents fases en la formació d’aquest vincle, així com diferents tipus,afectats per una sèrie de factors. FASES DE CREACIÓ DEL VINCLEJ. Bowlby, a partir dels seus estudis en Fase de l’aferrament ben definit. Ésel camp de l’etologia, va establir quatre una fase que sorgeix des dels 6 ó 8fases en la formació del vincle mesos fins als 18 mesos de vida ded’aferrament, diferenciades l’infant. Ja parlem d’un aferramentcronològicament. ben definit, en què el nen/a mostra angoixa davant la separació de la Fase del pre-aferrament. Va des del persona que el cuida, de la seva naixement del nadó fins al mes i figura d’aferrament, i ja manifesta mig de vida, i en aquesta etapa por envers els desconeguts. l’infant s’interessa pel rostre humà, i per la veu i l’olor de la mare, tot i Fase de formació d’una relació que encara no es pot parlar recíproca. És una fase compresa d’aferrament. entre els 18 i els 24 mesos, a la qual l’infant ja té una representació Fase de formació del vincle. Apareix mental del vincle d’aferrament que des del mes i mig de té amb la persona cuidadora. Com vida del nen/a i arriba fins als 6 ó 8 que té aquesta representació mesos. L’infant reconeix quins són mental, se sent segur encara que els seus éssers propers, tot i que no aquesta figura d’aferrament no hi rebutja els desconeguts. sigui present amb ell/a.
    • TIPUS DE VINCLE D’AFERRAMENTM. Ainsworth, amb observacions adiferents cultures respecte de la Vincle d’aferrament INSEGURmanera de viure les separacions infant EVASIU– mare, va establir una classificació dels El nen no fa gaire cas a la mare quan hitipus de vincles d’aferrament. és present, i no sent angoixa quan ella se’n va. No està inquiet amb estranys, iEl seu mètode procedimental era el de quan la mare torna, no la cerca.la Situació Estranya, que consistia enobservar el comportament d’infants Vincle d’aferrament INSEGURd’entre 1 i 2 anys davant l’absència de D’OPOSICIÓla mare i la presència d’un adult estrany Mentre la mare és amb l’infant, aquesten un entorn desconegut. cerca la seva proximitat, sense explorar l’entorn. Quan la mare desapareix, elA partir dels resultats de les seves nen s’angoixa molt. En tornar la mare,observacions, va dividir els vincles roman enfadat. Es podria dir que cercaentre segurs, i insegurs. I de dins el contacte, però alhora el rebutja.grup dels insegurs, en va diferenciar elvincle evasiu, el d’oposició, i el Vincle d’aferrament INSEGURdesorganitzat. DESORGANITZAT Són nens insegurs i desorientats amb Vincle d’aferrament SEGUR conductes contradictòries i confuses.El nen explora el seu entorn sense Per exemple, eviten la mare quan hi és,angoixa mentre la mare està amb ell. i s’allunyen d’ella quan apareix laQuan la mare desapareix, està ansiós persona estranya.en el primer moment, i cerca el seucontacte. Quan la mare torna, mostraalegria i continua amb el seu jocexplorador.
    • ELS FACTORS DEL VINCLEEn la formació d’un vincle d’aferrament l’infant també són elements de la curahi influeixen diversos factors. del nadó que influiran en la formacióEn aquest article n’hem volgut recollir del vincle.els set següents, denominat cadascunamb l’abreviatura “F1.”, “F2.”, etc. F3. La sincronia en la relació És la capacitat de percebre i respondre F1. La desaparició de la figura adequadament al que el nadó expressa. d’aferramentR. Spitz va investigar amb bebès que S’ha d’establir una relació coordinadavivien a institucions, i va demostrar que entre l’infant i el cuidador. És molten desaparèixer la figura d’aferrament, important la sensibilitat de la figurasi no s’estableix un nou vincle afectiu d’aferrament per respondre als seusíntim, sorgeixen dificultats emocionals senyals, i adonar-se de les sevesimportants. necessitats.La conclusió dels seus estudis indica F4. La responsivitatque perquè es produeixi un “Després del naixement de la nena o eldesenvolupament emocional normal, nen, es posa en marxa una capacitatés necessari haver pogut establir un essencial en les figures parentals perlligam afectiu estable en els primers donar resposta a les necessitats delmoments de la vida. bebè: la responsivitat. Som responsius quan som sensibles a la demanda i F2. La qualitat de la cura i les accessibles a la persona.” (Horno, P. característiques pròpies del nadó. Eduquem en l’afecte)Perquè l’infant pugui establir unaferrament segur, és clau la sensibilitat F5. El context familiardel cuidador/a. Aquesta sensibilitat és La família és el context natural en quèla capacitat d’adonar-se’n de les creixem i ens eduquem, on ens formemsenyals que el nadó emet, i poder com a persones en el nivell físic,respondre a elles adequadament. afectiu, cognitiu, etc. Els pares solen ser els primers agentsL’acceptació del nadó tal i com és, la educatius, i com a tal, models decapacitat de cooperació del cuidador i comportament i actitud. El que ellsla seva accessibilitat respecte de les facin tindrà com a resultat un estildemandes de educatiu o altre que farà que els fills es converteixin en un tipus determinat de persones.
    • En una família ben cohesionada, els desenvolupar la seva intel·ligènciaproblemes que un o més membres emocional, per afavorir la dels seus fills.tinguin, afectaran per igual a la resta. Quan l’adult és empàtic amb el que elPer tant, la relació de la parella, la nadó sent es crea un vincle que generaparticipació dels familiars en les cures en l’infant seguretat i confiança endel bebè i canvis en les circumstàncies l’adult.familiars (mort d’un familiar, pèrdua defeina, naixement d’un nou infant...) F6. El context culturalpoden influir en la formació del llaç Els investigadors afirmen que diferentsemocional. cultures tindran diferents pràctiques de criança d’infants considerades com lesL’úter socioafectiu i la piràmide vincular més adequades. Com a conseqüència,Amb el naixement, el nadó passa de ser les reaccions dels pares davant lesa un úter físic, a un úter socioafectiu, a senyals dels seus fills variaran.on se li cobriran les seves necessitatsbiològiques i socials. F7. El tipus d’aferrament de la mare i el pare“Un infant, al llarg del seu El vincle afectiu d’aferrament NO estàdesenvolupament afectiu, necessita garantit pel vincle biològic.establir vinculacions afectives ambdistintes persones, necessita construir El vincle afectiu el construirà el nadóla seva pròpia piràmide vincular amb amb la persona que exerceixi la funcióun ordre d’afectes i de persones *...+” parental.(Horno, P. Eduquem en l’afecte) En funció del vincle que hagin establertLa base de la piràmide són les figures els pares dels infants amb les sevesparentals, i la seva influència perdurarà pròpies figures parentals, establiran eldurant tota la vida de l’infant. vincle d’aferrament amb els seus fills d’una manera o d’altra.L’estabilitat i l’ordre en la presènciadels pares és important per a laconstrucció del vincle afectiu ambl’infant.Els pares són els primers models decomportament dels fills i han de
    • Bibliografia i Webgrafia utilitzadesPRAT, N. et DEL RÍO, M. (2010): El desarrollo socioafectivo. Barcelona:ALTAMARHORNO, P. (2010): Eduquem l’afecte. Col·lecció Família i educació. GRAÓHospital Sant Joan de Déu.¿Cómo educar las emociones? La inteligenciaemocional en la infancia y la adolescencia. Cuadernos Faros núm 6.http://www.angelfire.com/psy/ansiedaddeseparacion/new_page_6.htmhttp://www.bebesymas.com/ser-padres/la-teoria-del-apego-de-john-bowlbyhttp://sicolog.com/?a=1685http://psicologiayautoayuda.com/psicologia/teoria-del-apego-john-bowlby.htmlhttp://www.elpsicoanalisis.org.ar/numero4/resenaapego4.htmhttp://neuro-psicoanalisis.blogspot.com.es/2011/09/070911-sincronia-y-regulacion-emocional.html Lali Novo Serra Natalia Vinent Riudavets 2n GEDI, Curs 2011-2012