Barroc eso estudiants

2,140
-1

Published on

Imatges d'art barroc pensades per a 2n d'ESO.

Published in: Education, Travel, Technology
1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • nuria m'he tingut que registrar per a poder descarregar-lo
    (sóc el rubén de 2nA)
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,140
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
52
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Barroc eso estudiants

  1. 1. BERNINI: plaça i columnata de Sant Pere del Vatic à
  2. 2. BORROMINI San Carlo alle Quattro Fontane
  3. 4. Palau de Versalles
  4. 5. BERNINI: Apol.lo i Dafne
  5. 6. BERNINI Èxtasi de Santa Teresa
  6. 7. CARAVAGGIO La conversió de Sant Mateu
  7. 8. CARAVAGGIO La conversió de Sant Pau La mort de la Verge
  8. 9. Artemisia GENTILLESCHI Judit i Holofernes
  9. 10. RUBENS Les tres Gràcies
  10. 11. REMBRANDT: Ronda de nit
  11. 12. VERMEER La Lletera La Jove de la Perla
  12. 13. VERMEER Vista de Delft
  13. 14. MURILLO Nens menjant raïm i meló
  14. 15. VELÁZQUEZ El Triomf de Bacus
  15. 16. VELAZQUEZ Les Filadores
  16. 17. VELÁZQUEZ Las Meninas
  17. 18. ART BARROC <ul><li>Estil artístic del segle XVII (comença a finals del XVI a Roma) </li></ul><ul><li>Estil complex, propi d’un època de crisi. No és oposat al clàssicisme: utilitza ordres i models clàssics, però de manera diferent al Renaixement. </li></ul><ul><li>Valora la creativitat individual (llibertat per damunt de normes)= » gran diversitat </li></ul><ul><li>Hi ha dos grans tipus de barroc: </li></ul><ul><ul><li>Un barroc cortesà i catòlic - instrument de propaganda de l’església contrareformista (concili de Trento 1554) i de l’estat absolutista. </li></ul></ul><ul><ul><li>Un barroc burgès i protestant (iconoclastes)  Importància paisatges i mitologia </li></ul></ul><ul><li>Malgrat les diferències, hi ha semblances: menyspreu de les normes; tendència a l’emotivitat, a l’expressió dels estats d’ànim; pessimisme, desengany, realisme, consciència de les imperfeccions i el dolor. </li></ul><ul><li>És per tot això que abandona el principi renaixentista de la bellesa i l’harmonia; deixa les regles a favor d’un acusat naturalisme. </li></ul><ul><li>S’interessa pel moviment. Consciència de la fugacitat de la vida. Busca l’expressivitat del sentit tràgic de la vida; infinitud, tensió. </li></ul>
  18. 19. Pintura <ul><li>Fresc, oli. </li></ul><ul><li>Línia: perd importància en la delimitació de contorns: domini del color sobre el dibuix. </li></ul><ul><li>Gran importància i expressivitat de la llum : llum focal, grans contrastos llum i ombra ( tenebrisme). </li></ul><ul><li>Color: gran protagonista: defineix formes i crea efectes espacials </li></ul><ul><li>Perspectiva aèria. </li></ul><ul><li>Composicions dinàmiques i teatral s: oberta, asimètrica, domini de la corba, l’espiral, la diagonal. </li></ul><ul><li>Punts de vista originals i impactants (molt baix o molt alt, trompe l’oeil…) </li></ul><ul><li>Realisme naturalista. </li></ul><ul><li>Temes molt variats: religiosos, la mitològics, la històrics, retrats, natures mortes.... </li></ul><ul><li>Funció propagandística o decorativa. </li></ul><ul><li>Itàlia està al front de les novetats, juntament amb el nucli flamenc . </li></ul>
  19. 20. Escultura <ul><li>Escultura </li></ul><ul><li>Es va imposar el  realisme . Les escultures van adquirir trets personals i moviments naturals. </li></ul><ul><li>Les escultures representaven personatges amb  sentiments molt intensos . </li></ul><ul><li>Les figures van adquirir una  gran mobilitat ,  energia  i  vitalitat . Sovint s'enllaçaven en composicions complexes. Robes agitades i desordenades </li></ul><ul><li>Es van crear  efectes lluminosos  amb els plecs de la roba i els gestos de les figures, que formaven zones de llum i ombra. </li></ul><ul><li>Interès pel moviment. Composicions d’esquema lliure: domini de la diagonal, serpentinata... </li></ul><ul><li>Temàtica variada: religiosa (contrarreforma), mitològica (al servei del poder polític), al.legories amb finalitats religioses o profanes, escultura civil (retrats) </li></ul><ul><li>Finalitat didàctico-propagandística </li></ul>
  20. 21. Arquitectura . <ul><li>Llenguatge lliure, fantàstic, afany de moviment </li></ul><ul><li>L'ús de  línies corbes  i de  columnes  en espiral, anomenades  columnes salomòniques . </li></ul><ul><li>La creació  d'efectes lluminosos  a les façanes per mitjà de la utilització  d'entrants i sortints  i frontons partits  que creaven zones de llum i d'ombra. </li></ul><ul><li>L'abundància de decoració  i de guarniments a les façanes, en què es combinaven pintura, escultura i arquitectura. </li></ul><ul><li>L' ús de  materials rics i cridaners , com ara els marbres de colors. </li></ul><ul><li>Volums interiors, unitari, dinàmic, envolvent, teatral..., volums exteriors: responen al concepte de l’edifici com a totalitat, moviment i claroscur. </li></ul><ul><li>Tipus d’edificis: palaus i esglésies; espectacularitat en el sud i contenció, mesura i classicisme al nord. </li></ul><ul><li>Importància de l’urbanisme: CIUTAT = centre del poder absolut del rei = funció representativa. Eixos = plaça i avinguda. Obrir espais amplis dominats per un monument i enllaçar-los amb llargues avingudes. FONTS = barreja d’arquitectura, escultura i aigua </li></ul>
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×