CTMA II:T.7 HIDROSFERA    2 PART
EXERCICI 12: BALANÇ HÍDRIC A L’ESTANY DE BANYOLES
CIRCULACIÓ D’AIGUA A LA CONCA HIDROGRÀFICA                       (RIUS)• ( CIRCULACIÓ ) Q= R+Re+Ra+Sre+Sra• R =ESCORRIMENT...
ESTACIONS D’AFORAMENT=>PER MESURAR CIRCULACIÓ:                               xarxa de punts de mesura de cabals en princip...
CONT.•   CÀLCUL DE VELOCITAT MITJANA:    -AMB MOLINET O CORRENTÒMETRE, INTERVALS    PETITS I DIFERENTS FONDÀRIES.    – MÈT...
L’ HIDROGRAMA:•   ÉS UNA CORBA DE CABAL-TEMPS    .•   ANUALMENT REFLECTEIX    VARIACIONS ESTACIONALS (FUSIÓ    NEU,PLUGES ...
EXEMPLES:
EXERCICI 13: LAINFORMACIÓ D’UN  HIDROGRAMA
CABALS CIRCULANTS I LES APORTACIONS DELS RIUS DE CATALUNYA:        MAPA D’ISOLÍNIES DE CABAL ESPECÍFIC DELS RIUS DE CATALU...
EXERCICI 14: CÀLCUL D’APORTACIÓ I CABAL ESPECÍFIC
CABAL MÍNIM, ECOLÒGIC O DE CONSERVACIÓ:•     DEFINICIÓ: QUANTITAT D’AIGUA NECESSÀRIA PER MANTENIR EL CONJUNT DE L’ECOSISTE...
EXERCICI 16:MESURA DE CAMP DEL   CABALAPROXIMATD’UNA RIERA
EXERCICI 17:
EXERCICI 18:
EXERCICI 19:
EXERCICI 20:
EXERCICI 21:
LLACS                                             GLACERES:                                                  •• TIPUS:    ...
4.2.2 AIGÜES SUBTERRÀNIES•    AIGUA QUE S’INFILTRA PASSARÀ PER:1.   ZONA D’ AIREACIÓ: ÉS ZONA NO SATURADA, ON PORUS DEL   ...
POROSITAT I PERMEABILITAT
EXEMPLE: BROLLADOR AL POBLE DE NAS (CERDANYA)
CONT.
CONT.
CONT.
CONT.
Po t7hidrosf2partctmaii11 12
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Po t7hidrosf2partctmaii11 12

264

Published on

CTMA II T7 Hidrosfera 2 part 11_12

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
264
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Po t7hidrosf2partctmaii11 12

  1. 1. CTMA II:T.7 HIDROSFERA 2 PART
  2. 2. EXERCICI 12: BALANÇ HÍDRIC A L’ESTANY DE BANYOLES
  3. 3. CIRCULACIÓ D’AIGUA A LA CONCA HIDROGRÀFICA (RIUS)• ( CIRCULACIÓ ) Q= R+Re+Ra+Sre+Sra• R =ESCORRIMENT SUP., Re= RESERVES D’AIGUA SUP. (LLACS,NEU,CABALS SORTIDA D’EMBASSAMENT), Ra= RESERVES AIGUA SUB. ( DE SURGÈNCIES O DESCÀRREGA D’AQÜÍFERS ), Sre I Sra= RETORN AIGUA UTILITZADA ( DE DEPURADORES ...).• PERÍODES S/ PLUJA=> Q= O+Re+Ra+Sre+Sra• S/INTERVENCIÓ HUMANA ( S/AIGUA D’EMBASSAMENTS, NI RETORN D’AIGÜES UTILITZADES) => Q=O+(Re- EMBASSAM.)+Ra+O+O• Re I Ra(EL QUE +): SÓN APORTACIONS + CONSTANTS QUE LES PRECIPITACIONS=> TENEN FUNCIÓ REGULADORA DEL RECURSOS HÍDRICS=> DEPÈN DE LA QUANTITAT QUE HAGI EN AQUESTES RESERVES.
  4. 4. ESTACIONS D’AFORAMENT=>PER MESURAR CIRCULACIÓ: xarxa de punts de mesura de cabals en principals rius.• MESUREN CABAL (q): ÉS EL VOLUM D’AIGUA QUE CIRCULA PER UNA SECCIÓ TRANSVERSAL EN UN TEMPS DETERMINAT.• UNITATS: m3 /seg. EN RIU. EN l/seg . EN RIEROL.• CÀLCUL: L (LONG.) L V= ---- S (SECCIÓ) T en m 2 (Temps ) q= S x V m3 / seg. V=Velocitat mitjana-DES DE 1986 LES CONQUES INTERNES SÓN GESTIONADES PER LA JUNTA D’AIGÜES DE LA GENERALITAT ( ACA). LA CONCA EXTERNA ( L’EBRE) HO FA L’ESTAT (CHE )-ESTACIÓ D’AFORAMENT : SECCIÓ ÉS CONEGUDA=> TAN SOLS CAL SABER L’ALÇADA D’AIGUA AMB AJUT DE DISPOSITIUS -> REGLE GRADUAT) ( LIMNÍMETRE )=> CAL LLEGIR , O BÉ UTILITZAR EL REGISTRADOR AUTOMÀTIC AMB LIMNÍGRAF ( TAMBOR GIRATORI) ------------------->
  5. 5. CONT.• CÀLCUL DE VELOCITAT MITJANA: -AMB MOLINET O CORRENTÒMETRE, INTERVALS PETITS I DIFERENTS FONDÀRIES. – MÈTODE SENZILL, DEIXAR ANAR UN BASTÓ .• LES MESURES A MOLTES ESTACIONS D’AFORAMENT=> CONSTRUCCIÓ DE CORBA CABALS-ALÇADES=> SABER DIRECTAMENT EL CABAL A PARTIR DE L’ALÇADA.• EL LLIT POT CANVIAR=>CAL REVISAR-LES.
  6. 6. L’ HIDROGRAMA:• ÉS UNA CORBA DE CABAL-TEMPS .• ANUALMENT REFLECTEIX VARIACIONS ESTACIONALS (FUSIÓ NEU,PLUGES PRIMAVERA O TARDOR, ÈPOQUES SEQUES O ESTIATGE......• PER PLUGES CONCENTRADES TÉ FORMA TÍPICA EN FUNCIÓ DE MIDA CONCA, VEGETACIÓ....• PER LA FORMA DE LA CORBA ES POT DETECTAR EL % D’AIGUA D’ESCORRIMENT SUP. I LA D’AQÜÍFERS DINS DE Q .
  7. 7. EXEMPLES:
  8. 8. EXERCICI 13: LAINFORMACIÓ D’UN HIDROGRAMA
  9. 9. CABALS CIRCULANTS I LES APORTACIONS DELS RIUS DE CATALUNYA: MAPA D’ISOLÍNIES DE CABAL ESPECÍFIC DELS RIUS DE CATALUNYA, AMB INDICACIÓ DE LA SITUACIÓ DE LES ESTACIONS D’AFORAMENT, EL VALOR DEL CABAL ESPECÍFIC I LES APORTACIONS EN Hm 3 /ANY • A PARTIR DE CABAL DIARI MESURAT EN ESTACIONS D’AFORAMENT => CÀLCUL: Cabal mensual => C. Mitjà anual => C. Mitjà anual del període de registre de l’estació. • PER PODER COMPARAR CABALS DE DIFERENTS ESTACIONS DEFINIM: CABAL ESPECÍFIC ,cabal en relació a un Km 2 de conca=> es mesura en l/s/Km 2 . • COMPARANT : isolínies de cabal específic ( fig 1) i isohietes de precipitacions (fig. 2) hi ha coincidència: cabals específics + grans en Pirineus, serra Transversal i Montseny ( entre 5 i 15 l/s/Km 2.) Cap al sud disminució de valors ( fins mínims de 1 i 0,5 l/s/Km 2 ). Al litoral al voltant de 3 l/s/Km 2 . • A partir de C. Mitjà anual d’estacions d’aforament => càlcul volum aigua circulant tot l’any per aquest punt de xarxa de drenatge => en Hm 3 .En fig. 1 : es veu aportacions a l’entrada i sortida de Catalunya de cada riu important => representen els RECURSOS HÍDRICS NATURALS DE LA CONCA(idea de volum màxim). FIG.2FIG.1
  10. 10. EXERCICI 14: CÀLCUL D’APORTACIÓ I CABAL ESPECÍFIC
  11. 11. CABAL MÍNIM, ECOLÒGIC O DE CONSERVACIÓ:• DEFINICIÓ: QUANTITAT D’AIGUA NECESSÀRIA PER MANTENIR EL CONJUNT DE L’ECOSISTEMA RIU AMB UNES CARACTERÍSTIQUES DETERMINADES.• PER EMBASSAMENTS I UTILITZACIÓ D’AIGUA => DISMINUCIÓ CABALS => NECESSARI CABAL MÍNIM O ECOLÒGIC PER MANTENIR ELS ECOSISTEMES, PROCESSOS GEOLÒGICS I RECÀRREGA D’AQÜÍFERS.• EN ÀREES MOLT URBANITZADES => CABAL CIRCULANT MOLT COPS SOLS SÓN AIGÜES JA UTILITZADES => DE POCA QUALITAT => AFECTA A L’ECOSISTEMA FLUVIAL. EXERCICI 15: EL CABAL MÍNIM
  12. 12. EXERCICI 16:MESURA DE CAMP DEL CABALAPROXIMATD’UNA RIERA
  13. 13. EXERCICI 17:
  14. 14. EXERCICI 18:
  15. 15. EXERCICI 19:
  16. 16. EXERCICI 20:
  17. 17. EXERCICI 21:
  18. 18. LLACS GLACERES: •• TIPUS: DENSITAT NEU COMPACTADA: 0,1 A 0,2 g/cm 3 FINS D= 0,9 GEL BLANC I 0,92 GEL BLAU. • T= ENTRE -28 I -2 º C => PER T PROPERA A PT. FUSIÓA. D’ORIGEN GLACIAL: IBONS O ALTRES DE PERMET QUE FLUEXI PLÀSTICAMENT. MORENA FINAL. • MOVIMENT PER COMPRESSIÓ I GRAVETAT.B. DE CRÀTER: EN ZONES VOLCÀNIQUES Ex. NYOS • TIPUS: - (CAMERUN) INLANSIS O CASQUETS GLACIALS: ANTÀRTIDA,C. ZONES DE RIFT (DISTENSIVES): - GRENLÀNDIA, MENORS A ISLÀNDIA I NORD CANADÀ I OCUPEN FOSES TECTÒNIQUES Ex. RIFT AFRICÀ: NORUEGA. Moviment de desenes de m./ dia. - GLACERES DE VALL. EX. ALPS.... Moviment de cms./dia. Turkana, Victoria o Tanganyika. • OCEÀ ÀRTIC I VOLTANTS ANTÀRTIDA HI HA BANQUISA -ZONES DISTENSIVES POSTERIOR A (CAPA IAGUA MARINA GLAÇADA DE POCS METRES DE CONSTITUCIÓ DE LES SERRALADES Ex. Titicaca GRUIX). (Andes).• AL FINAL ES REOMPLEN DE SEDIMENTS => PANTANS O ES OBREN SI ELS DICS DE TANCAMENT SÓN EROSIONATS.
  19. 19. 4.2.2 AIGÜES SUBTERRÀNIES• AIGUA QUE S’INFILTRA PASSARÀ PER:1. ZONA D’ AIREACIÓ: ÉS ZONA NO SATURADA, ON PORUS DEL ROQUES PERMEABLES: les que deixen passar lliurament l’aigua. TERRENY PODEN TENIR AIRE O AIGUA. ROQUES POC PERMEABLES: amb circulació d’aigua molt lentament .2. ZONA DE SATURACIÓ: LLOC ON S’ACUMULA L’AIGUA FORMANT Ex. Argiles. UN AQÜÍFER (FORMACIÓ ROCOSA PERMEABLE QUE PERMET POROSITAT I PERMEABILITAT DEPENEN DE : PAS D’AIGUA I LA SEVA ACUMULACIÓ, DELIMITADA PER NIVELL -GRAU D’ALTERACIÓ DE ROCA => roques amb fissures ( diàclasis IMPERMEABLE EN LA BASE QUE EVITA QUE SEGUEIXI LA o escletxes) connectades=> flueix bé l’aigua INFILTRACIÓ). -COMPACTACIÓ SEDIMENT => si poc compactats => flueix bé CASOS:• => AQÜÍFERS SÓN RESERVES HÍDRIQUES, D’ ON ES PODEN FER a) Argiles 50% porus, però molt fins => molta dificultat de circular per EXTRACCIONS. efecte de tensió superficial (queda enganxada a la paret) => molt poc permeables.• NIVELL FREÀTIC: LÍMIT SUPERIOR D’UN AQÜÍFER, ON ELS b) Pumites: porositat del 50% , i poc connectats => poc permeables. MATERIALS HI ESTAN SATURATS.• A+ PROFUNDITAT => + PRESSIÓ => + TANCAMENT DELS PORUS => + DIFÍCIL DE TROBAR AQÜÍFERS.• 2 ASPECTES QUE DETERMINEN LA PRESÈNCIA D’AQÜÍFERS:A. POROSITAT: % D’ESPAIS BUITS EN VOLUM TOTAL DE LA ROCA => EXPRESSA CAPACITAT D’UN MATERIAL DE CONTENIR AIGUA.% Porositat total = volum espais buits /volum roca .100POROSITAT CONNECTADA: % buits connectats.POROSITAT EFECTIVA:espais accessibles als fluids lliures.B. PERMEABILITAT: CAPACITAT D’UNA ROCA DE DEIXAR PASSAR AL SEU TRAVÉS AIGUA, AIRE O ALTRES FLUIDS COM ARA EL PETROLI.ROCA POROSA SERÀ POC PERMEABLE SI ELS PORUS NO ESTAN PROU CONNECTATS.QUANTITATIVAMENT, PERMEABILITAT ES DEFINEIX COM : velocitat de pas d’ aigua a través d’una unitat de secció transversal de sòl saturat d’humitat en una unitat de temps. AIXÒ =>
  20. 20. POROSITAT I PERMEABILITAT
  21. 21. EXEMPLE: BROLLADOR AL POBLE DE NAS (CERDANYA)
  22. 22. CONT.
  23. 23. CONT.
  24. 24. CONT.
  25. 25. CONT.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×