2. .En casar-se en secret en 1469, van
donar origen a la unió de les corones
de Castella i Aragó en 1474. Aquest
matrimoni va consumar la unitat
dinàstica entre Castella i Aragó, però
totes dues corones van conservar els
propis sistemes d'organització,
independents i clars.
Van començar la colonització de les
illes Canàries. Van mantenir assetjada la
ciutat de Granada des de 1491 fins a la
seua capitulació el 2 de gener de 1492.
Durant el seu regnat va tenir lloc el
viatge de Cristòfor Colom cap a les
Índies per una nova ruta cap a l'oest,
que el portaria a descobrir el continent
americà el 12 d'octubre de 1492.
3. Motius econòmics. El món cristià d’Occident consumia una gran quantitat
d’espècies (pebre, canyella, clau, nou moscada, gingebre)i productes de luxe
(seda, perfums, perles, ivori). Aquestes mercaderies, procedents de la
Xina, l’Índia o altres països asiàtics, arribaven al Pròxim Orient per terra (ruta
de la seda) o per mar (ruta de les espècies).
L’esperit del Renaixement i la difusió de la impremta
D’altra banda, el progrés tècnic en la perfecció dels instruments de
navegació, la brúixola, el timó, l’astrolabi i les cartes de navegació va
permetre d’emprendre llargs viatges. Aquestes millores tècniques incloïen
innovacions en la cartografia, la navegació i la construcció de vaixells.
La ruta terrestre cap a l’est era molt perillosa, costosa i controlada pels
imperis musulmans, especialment pel naixent Imperi Otomà que limitava les
possibilitats comercials europees.
4. CRISTÒFOR COLOM
Tot i que possiblement no va
ser el primer explorador
europeu d'Amèrica, Colom va
ser qui va descobrir un nou
continent per a Europa i la
història, en ser el primer
navegant capaç de traçar una
ruta d'anada i tornada
aprofitant els corrents marins
de l'Atlàntic que avui encara
s'utilitzen, obrint d'aquesta
manera un Nou Món per a
explorar, i explotar, als vells
regnes europeus.
5. Magalhäes i Elcano
L'Expedició de Magalhães-
Elcano va ser una expedició
marítima comandada
per Fernão de Magalhães i,
després de la seva mort,
per Juan Sebastián Elcano. Fou
finançada pel Regne
d'Espanya i és coneguda per
haver estat la primera
circumnavegació reeixida del
planeta. L'expedició salpà
de Sanlúcar de Barrameda el
20 de setembre de 1519 i tornà
el 6 de setembre de 1522.
6.
7. CONQUESTA I COLONITZACIÓ D'AMÈRICA
L´ARRIBADA DELS ESPANYOLS A AMÈRICA
Quan els conqueridors espanyols arribaren a Amèrica van conquerir les
seves terres gràcies a que tenien més armament i a que els indígenes creien
en les llegendes antigues.
Els espanyols eren pocs però tenien armadures de ferro, cavalls i armes de
foc.
També els indígenes creien que els conqueridors espanyols eren enviats
pels Déus i això va fer que els espanyols els conquerissin fàcilment.
8. L´ORGANITZACIÓ DE L´AMÈRICA COLONIAL
Els pobles conquerits van aprendre l´idioma castellà i la religió cristiana i entre
Espanya i Amèrica va començar un comerç marítim.
Espanya enviava productes agrícoles, animals, teixits, armes i ferramentes
agrícoles i Amèrica enviava minerals (or i plata), sucre i productes agrícoles com:
cacau, pinya, tomàquets, etc. que encara no es coneixien a Espanya.
Es van construir moltes ciutats colonials que eren ciutats emmurallades i que
tenien en el centre una plaça major amb un ajuntament, i altres edificis com:
església, catedral, palau del virrei, palaus colonials , plantacions i far.
9. RENAIXEMENT
L' escultura s 'independitza i busca un cànon de bellesa humana i en
pintura s' assoleix el domini de l' espai, del volum, l’ interès pel
paisatge i la realitat i la perspectiva .
Es donarà un ple domini de les formes ajustades a cànons de bellesa
ideal.
Concepte de bellesa clàssic
10. CARLES I
Fou fill de la reina Joana la
Boja i Felip el Bell, i nét per
via paterna de Maximilià
I i Maria de Borgonya (dels
quals heretà els Països
Baixos, els territoris
austríacs i el dret al tron
imperial) i per via materna
dels Reis Catòlics (dels
quals heretà
Castella, Navarra, les Illes
Canàries, les Índies, Nàpols
, Sicília i Aragó).
11. FELIP II
Felip II com el seu pare, va ser un
rei absolutista, i va continuar amb les
institucions heretades d'ell. Castella va
esdevenir el centre del'Imperi de Felip, amb
una administració localitzada a Madrid. No va
viatjar als territoris de fora la península i els va
administrar a través d'oficials i virreis.
Va convertir el país en un primer regne
modern, amb una administració, i per primer
cop burocràcia, fins aleshores desconeguda.
Els administratius imposats per Felip van ser
obligats a tenir estudis universitaris.
L'execució el 1587 de la reina catòlica Maria I
d'Escòcia, el va decidir enviar l'Armada
Invencible, contra les tropes angleses. El fracàs
de la missió significà el començament
d´Anglaterra com a potencia marítima.
12. FELIP III
Els problemes financers, que
s'arrossegaven des del regnat
anterior, van fer al rei depenent de
les Corts de Castella, que va haver de
reunir amb més freqüència que els
seus antecessors perquè li
atorguessin els recursos
imprescindibles per a mantenir
l'acció exterior de la monarquia.
Diversos problemes faran fracassar el
projecte reformador: la quantitat
decreixent d'or que arriba al port
de Sevilla entre 1619 i 1621, l'oposició de
les Corts de Castella als canvis en els
impostos.
FELIP IV
13. CARLES II
Donada la falta de descendència del rei, va
començar una complexa xarxa d'intrigues
palatines entorn de la successió. Aquest
assumpte, convertit en qüestió d'Estat, va
consumir els esforços de la diplomàcia
europea.
Carles II va morir l'1 de
novembre del 1700 a Madrid, i fou enterrat
al Monestir de l'Escorial. Quan Felip d'Anjou el
va succeir, una poderosa oposició es va aixecar
contra ell fora i dintre d'Espanya. Començaria
així la Guerra de Successió Espanyola entre la
casa dels Borbons i la Dinastia dels Àustries pel
tron de la Corona espanyola.
14.
15. El Segle d’or
Miguel de Cervantes, autor d'El
Quixot
En les arts plàstiques destaca la
pintura, amb Velázquez.
Barroc:
Us de la línia corba.
Gran decoració.
Grandiositat de les construccions.
Gest exaltat i gran moviment.
Predomini del color sobre el
dibuix.
Línies en diagonal.
