Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
  • Save
Magistral llenguatge audiovisual ampliat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Magistral llenguatge audiovisual ampliat

  • 598 views
Published

 

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
No Downloads

Views

Total Views
598
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
1
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. CIE Alfabetització audiovisual Conèixer coses bàsiques sobre el llenguatge audiovisual. Tenir un coneixement bàsic d‟aquest llenguatge. A la nostra societat també és necessària ja que la imatge i el so ens envolta.MATERIAL EXTRET DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ I DE LA FACULTAT CC.EE. DE LA UAB
  • 2. Teoria de la comunicació CIE context Feed-backPensa Obté una una idea idea sorolls missatge missatge canal codi emissor receptor
  • 3. Llenguatge verbal vs. audiovisual CIE  S‟estudia a les institucions tant formal com  La seva presència és pràcticament nul·la informal  Aspectes o dimensions: elements  Aspectes o dimensions: elements sintàctics, morfològics, semàntics i sintàctics, morfològics i semàntics. estètics.  Té un conjunt de símbols i normes  Té un conjunt de símbols i normes d‟utilització. d‟utilització.  Cal saber llegir abans d‟escriure.  Cal saber llegir abans d‟escriure.  És unisensorial i els continguts verbals són  És multisensorial i els continguts icònics són més nombrosos que els icònics. més nombrosos que els verbals.  Promou un processament seqüencial de  Promou un processament global de la la informació que proporciona al informació que proporciona al receptor receptor una experiència unificada. una experiència unificada.  És natural. Els seus elements tenen sentit  És sintètic. Els seus elements tenen sentit considerant les unitats seqüencials. considerant el conjunt.  No sempre mobilitza la sensibilitat. És  Mobilitza la sensibilitat abans que capaç de ser merament cerebral. l‟intelecte.
  • 4. CIE Sintaxi Morfologia Semàntica• Identifica el subjecte • Identifica el número • Digues el recurs o morfologia de la estilístic imatge El meu pare passeja un gos que sembla un lleó.
  • 5. Sintaxi CIE Música i efectes Moviment de sonors Format Distància focal càmara Profunditat de Pla Ritme Efectes especials camp Raccord /Angulació Color Textos i gràfics Continuïtat Signes deIl·luminació Composició Trucs puntuació
  • 6. 1. Format, Enquadrament CIEEn el moment en que mirem pel visor de la màquina fotogràfica opel monitor de la càmera de vídeo, el que estem fent és posar en unmarc,o enquadrar, una part del que els nostres ulls veuen.Quan mirem una fotografia ja revelada, tot allò que no està inclòs enl„enquadrament senzillament no existeix ,no ho podem veure. Una deles premisses que hem de tenir en compte quan enquadrem és ambquin format treballem, perquè d„aquest dependrà el resultat final.El format de la imatge és la relació que hi ha entre els seus costatsverticals i horitzontals.
  • 7. Format, Enquadrament CIEEl format estàndard utilitzat en fotografia és el de 24 x 36 mm,que ésel format real del negatiu. En aquest cas, la relació d„aspected„aquestformat és d„1,5. Aquesta relació s„obté de dividir l„ampladaperl„alçària: 36/24=1,5Qualsevol ampliació d„aquest negatiu seguirà tenint aquesta relació,tant si és de10x15cm,com si és d„1x1,5m. Hi ha altres formats denegatiu de fotografia,com per exemple el de 6 x 6 cm, d„aspectequadrat. La fotografia digital té l„avantatge que, un cop està al‟ordinador, podem retallar part de l„enquadrament o, també, unirdiverses fotografies i fer-ne una d„aspecte panoràmic, posar-la Aquest és uncàmera vertical,etc. exemple de format en Aquest ésAquesta variabilitat d„aspecte encara és més gran quanUn còmic. parlem del uncòmic, ja que en aquest cas el marc el creemformat mésno ha de ser nosaltres i gran, exempleforçosament rectangular. Cadascun dels marcs té un valor expressiu més contingut.diferent. de format en còmic
  • 8. Format, Enquadrament CIEQuan parlem de la televisió, o del vídeo, aquesta relació d„aspecteés fixa. La televisió estàndard té unes proporcions de4:3, és a dir, unarelació d„aspecte d„1,33, i sempre és apaïsada.Actualment,al mercat de la TDT els televisors tenen un aspecte méspanoràmic, d„1,78, amb proporcions de 16 de llarg per 9 d„alt, ques„adapten millor a l„aspecte del negatiu de les pel·lícules de cinemai que ens permeten veure les pel·lícules que s„emeten per televisiósense les bandes negres a dalt i a baix de la pantalla. El negatiu deles pel·lícules de cinema, generalment, utilitza una relació d„aspected„1,66 anomenada la divina proporció,que ha estat utilitzadapermolts pintors.Si volem incloure fotografies o dibuixos de còmic o d‟ordinador en unvídeo, hem de tenir en compte aquesta diferència de relaciód„aspecte entre els diferents formats.
  • 9. CIEFormat, Enquadrament 4:3 16:9 1,33 1,78
  • 10. Format, Enquadrament CIEFotografia Pantalla deapaïssada televisió fins ara convencional 1,33 (4:3)Fotografia vertical Pantalla deRelació d‟aspecte televisió0,67 panoràmic. 1,78 (16:9) Fotografia Format de cinema d‟aspecte de relació quadrat d‟aspecte 1,66 (divina proporció) Relació d‟aspecte 3. Dues fotografies una al costat de l‟altra
  • 11. 2. Pla CIEEl pla com a valor d‟enquadrament fa referència al grau d‟apropamentde la càmera a la realitat. És des d‟aquesta concepció que s‟haestablert una taxonomia que, amb petites variants, s‟ha anat imposant.La categorització pren com a mesura de referència la persona humana,sistematitzant els plans en funció de l‟allunyament o l‟apropament a ella.Sintàctic SemànticPla llarg: Descriptiu. Ens situen en un indretGRAN PLA GENERAL GPG determinat. És a dir, ens diuen onPLA GENERAL PG succeeix l’acció.PLA DE CONJUNT PC ON?Pla mig: Narratiu. Ens ajuden a entendre l’acció.PLA SENCER PS És a dir, ens diuen què passa.PLA AMERICÀ PA QUÈ?PLA MITJÀ PMPLA MITJÀ CURT PMCPla curt: Expressiu. Ens donen informació sobrePRIMER PLA PP l’estat anímic i emocional d’unPLA DE DETALL PD personatge. És a dir, ens diuen quiPRIMERÍSSIM PRIMER PLA PPP protagonitza l’acció i com la viu. QUI?
  • 12. CIEGRAN PLA GENERAL (GPG)Mostra un gran escenari, un gran paisatge o una multitud. El referent ésallunyat i difús, subordinat al context que l‟envolta, on la natura ol‟entorn prenen més importància que la persona, de manera que o béni tan sols hi és o bé queda diluïda, llunyana, perduda, petita,massificada. És un pla que sovint serveix per situar bàsicament l‟espaion s‟ha de produir l‟acció on posteriorment es complementarà ambaltres plans més curts, però compte en no abusar-ne doncs podenacabar per diluir l‟efecte desitjat. Emprar sempre els justos i necessaris.Valor fonamentalment descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic oexpressiu quan es pretén destacar la solitud o la petitesa de l‟homeenfront l‟entorn, la natura, la multitud, etc.
  • 13. CIEPLA GENERAL (PG)Mostra un escenari ampli en el qual s‟incorpora i es reconeixen elsreferents, siguin persones, objectes o altres, que acostumen aocupar entre una tercera i una quarta part de l‟enquadrament.D‟alguna manera ressalta la relació del referent amb el contextque l‟envolta.Valor fonamentalment descriptiu. En escenes de grup pot tenir valordramàtic o expressiu.
  • 14. CIEPLA DE CONJUNT (PC)Un grup petit de persones o ambient concret. Interessa l‟acció i lasituació dels personatges que comencen a destacar pel seuprotagonisme dintre de l‟enquadrament. La persona està encaixadadins d‟un espai definit i amb un cert marge de moviment.Bàsicament pot tenir un valor descriptiu o narratiu, i ocasionalmentun valor dramàtic.
  • 15. CIEPLA SENCER (PS)Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb elcap i els peus d‟un o dos personatges. Interessa sobretotl‟acció.Té, doncs, valor narratiu, però comença a potenciar ja el valorexpressiu o dramàtic.
  • 16. CIEPLA AMERICÀ O TRES QUARTS (PA)Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i elsgenolls de la persona. S‟anomena americà perquè s‟utilitzavafonamentalment en el western per oferir dos elements clau: el rostre del‟actor i el revòlver. Té com a objectiu destacar la cara i les mans delpersonatge que d‟una manera o altra protagonitzen també l‟acció.Té un valor narratiu i dramàtic, permet captar aspectes de l‟expressivitathumana en un context global, possibilitant també la presència dediversos personatges.
  • 17. CIEPLA MITJÀ (PM)Presenta la persona tallada per la cintura, de mig cos en amunt. Laseva finalitat és destacar la reacció del personatge davant unarealitat. Permet la presència de dos o més personatges amb lafinalitat d‟establir interrelacions entre ells, fins i tot entre ells i altresreferents materials.Valor fonamentalment expressiu i dramàtic (intensifica el valorexpressiu del rostre i de les mans), però conserva encara un certvalor narratiu.
  • 18. CIEPLA MITJÀ CURT (PMC)Agafa aproximadament des de l‟altura del pit fins el cap, essentun entremig entre el Pla Mitjà i el Primer Pla.Accentua el valor narratiu i dramàtic, aprofundint molt més en lacaptació expressiva del referent que aporta el Pla Mitjà.
  • 19. CIEPRIMER PLA (PP)Recull exclusivament el cap o qualsevol altra part del cos amb lafinalitat de destacar una expressió, un gest o quelcom determinat,marginat o excloent altres elements secundaris amb un valor més decaire narratiu o descriptiu. L‟espai en aquest tipus de plans no tenencap valor.Valor fonamentalment expressiu, psicològic i dramàtic que requereixuna acurada expressió del rostre per part de qui actua, ja que la sevaimatge ocupa tot l‟enquadrament de la pantalla i qualsevol badadapot arribar a desorientar a l‟espectador, portant-lo a interpretarinadequadament la veritable sensació que de bon principi es preténmanifestar.
  • 20. CIEPLA DETALL (PD)Mostra un objecte o una part d‟un objecte. Normalment s‟incorporacom a pla d‟inserció dins d‟una narració.Segons el context, pot tenir un valor descriptiu, narratiu, simbòlic odramàtic.
  • 21. CIEPRIMERÍSSIM PRIMER PLA (PPP)Mostra una part del rostre o del cos de la persona, ve a ser unaaccentuació del primer pla per tal d‟emfatitzar encara més unaexpressió o acció determinada. En aquest cas el referent espacialja ni existeix.També li direm quan estem tan a prop de l‟objecte que no elsabem identificar.Potencia el valor expressiu i extrema la capacitat de xoc enl‟espectador, però compte en no abusar-ne, doncs unaproliferació d‟aquest pla pot causar esgotament visual enl‟espectador.
  • 22. CIE
  • 23. CIE
  • 24. CIE
  • 25. CIE
  • 26. CIE
  • 27. CIE
  • 28. Pla Seqüència CIEEl pla entès com a unitat de presa, és a dir, el conjunt dimatgesenregistrades sense interrupció, des que es prem el disparador de lacàmera fins que satura. És un concepte temporal.Es coneix com a Pla Seqüència, per tal de no confondre-ho amb elque és un pla en sí mateix. Però abans caldrà parlar del que és unaescena i una seqüència.Una escena és compon d‟un o més plans seguits que formen partd‟una mateixa acció dins d‟un espai i d‟un temps determinat.Una seqüència és un conjunt d‟escenes que integren una mateixaunitat narrativa.Conseqüentment, un pla seqüència és l‟agrupació d‟un o més plansen escenes, que conformen una mateixa unitat narrativa, tant pelque fa al temps com a l‟espai. Solen tenir més durada que unaseqüència i s‟enregistren en una sola presa o pla, sense talls,aplicant-se tots els canvis d‟enquadrament, punt de vista imoviments necessaris sense deixar de filmar. No són gaire habitualsdonada la dificultat que comporta.
  • 29. CIE 3. La composicióConsisteix a distribuir adequadament els diferents referents que s‟han devisionar dins l‟enquadrament: persones, objectes, decorats, acció, sensacióde profunditat, línia de l‟horitzó, moviments, aire, llum, ombres, etc.L‟ús que se‟n faci haurà d‟estar condicionat a la informació que es pretenguitransmetre, segons se li vulgui donar un caràcter descriptiu, estètic, narratiu,expressiu, dinàmic o qualsevol altre que s‟hagi previst en el guió. Peraconseguir-ho, serà bo conèixer un conjunt de normes comunicatives quecaldrà tenir en compte quan enregistrin imatges.
  • 30. CIE Reflexió de les imatgesComparem les dues imatges i reflexioneu sobre els aspectes que veureua continuació. Cal que tingueu present que partim d‟un exemple enquè ambdós plans són descriptius, i hi ha com a únic propòsit situarl‟espectador en el pati enjardinat d‟una casa. * Quina de les dues us suggereix una sensació més agradable? * En quina creieu que es jerarquitzen més adequadament elsdiferents elements que hi apareixen? * Quins penseu que són els centres d‟interès de cada pla? * Trobeu encertat que en el segon pla hi apareguin uns testos enprimera línia? * En ambdues imatges hi ha un tros de cel. Quina trobeu més adient? * Què en penseu de la situació del personatge en un pla i en l‟altre? * Quin pla aporta més equilibri visual? * Quina imatge contribueix a donar major dinamisme al pla? * Quin pla ofereix una informació més completa i clarificadora?
  • 31. CIE ComposicióPodem seguir unes normes o lleis que ens permeten la intenció delmissatge:Llei dels terçosLíniesAireSimetriaAsimetria 3.1. Llei dels terçosLa llei dels terços, com ja heu pogut deduir, consisteix a dividirmentalment l‟enquadrament de la càmera en terços equivalents, ambdues línies horitzontals i dues de verticals, amb quatre punts d‟interseccióque estableixen l‟àrea de màxima atenció visual, on habitualments‟acostuma a centrar la nostra mirada en primera instància i que esconeix com la zona àuria.
  • 32. 3.2. Línies CIE
  • 33. Línies CIE
  • 34. 3.3. Aire CIEÉs l‟espai que es troba entre el referent i els límits de l‟enquadrament(dalt, sota i costats). Com la resta de conceptes, la seva major omenor inclusió ha d‟estar en relació amb la informació que es preténque aporti. L‟Aire dóna aparença angelical.
  • 35. CIE
  • 36. CIE 3.4. Simetria / AsimetriaLes composicions massa simètriques poden ser agradables, però a llargtermini poden resultar monòtones.Les asimètriques, en canvi, produeixen sensació dinestabilitat i poden sereficaces per crear tensió.
  • 37. CIE
  • 38. 4. Angulació CIEL‟angle de visió, que defineix el punt de vista de la càmera amb relacióal referent.Tot i que hi ha tants angles de visió com graus a l‟escala, tractarem solsels més convencionals.
  • 39. CIEANGULACIÓ NORMAL o FRONTAL (AN)L‟eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge o del‟objecte, independentment de la seva postura (dempeus, tombat,assegut…).Valor expressiu que manifesta normalitat.
  • 40. CIEANGULACIÓ EN PICAT o ANGLE DE PRESA ALTA O VISTA D‟OCELL (AP)És l‟angle que enregistra de dalt cap a baix, per damunt del referent.Amb l‟alumnat més xic s‟empra el terme “vista d‟ocell”.Valor expressiu que es fa servir per disminuir, empetitir, produir sensacióde feblesa, inferioritat, submissió, opressió, aclaparament, indefensió…en el referent, o bé per transmetre a l‟espectador una impressió de puntde vista privilegiat, de control, de domini de la situació per part delpersonatge amb relació al referent. També pot tenir un valor meramentdescriptiu, per presentar millor un paisatge o una multitud.
  • 41. CIEANGULACIÓ EN CONTRAPICAT o ANGLE DE PRESA BAIXA O VISTADE CUC (ACP)Angle que enregistra de baix a dalt, per sota del referent.Valor expressiu que reforça, emfatitza, engrandeix,monumentalitza, solemnitza, potencia el referent (personatge,objecte, context…), i dóna la sensació de superioritat, de domini.
  • 42. CIEANGLE INCLINAT (AI)Enregistrament amb la càmera inclinada lateralment. * Expressa inestabilitat, inquietud, inseguretat, etc., i accentua lasubjectivitat de l‟enquadrament.
  • 43. CIETrenqueu amb la tendència d‟enregistrar un pla estant dempeus i desde l‟alçada dels vostres ulls. Un pla amb angle normal també ho és sis‟enregistra a diferents altures. * Podeu estirar-vos a terra, estar asseguts o simplement fer unagenuflexió per enregistrar plans amb angle normal. Heu de cercarposicions que fugin de la rutina, combinant en les vostres produccionsdiferents perspectives que contribueixin a donar un major dinamisme ienriquiment visual. * Posant-vos a l‟altura dels referents podeu aconseguir imatges moltmés atractives i naturals. En el cas dels infants, per exemple, no se‟ls famés petits del que són i quan ells mateixos es veuen en una pantalla,segur que es troben més identificats.
  • 44. CIE
  • 45. CIE 5. Il·luminacióEn primer lloc, deixar constància de què per aconseguir imatges ésimprescindible disposar de llum, sense ella sols hi ha foscor. La llum enspermet fer visibles els espais i referents que surten dins l‟enquadrament.Expressada aquesta obvietat, afegir que tant la seva presència com laseva absència pot ser emprada com a recurs expressiu en lesproduccions audiovisuals, en quant què és un element més de lacomposició, que contribueix a centrar l‟atenció en els referents,caracteritzar objectes i espais, destacant o difuminant formes i creantun ambient o atmosfera determinada, suggerint tot tipus de sensacionsi efectes especials.Distingirem: •Il·luminació suau. Sense cap contrast, Personatge angelical. •Il·luminació dura. Plena de contrastos i ombres. Personatge dolent
  • 46. CIELes escenes on la llum té unes característiques suaus i amb lleugers contrastosentre zones clares i fosques, sense exageracions, s‟utilitzen habitualment encontinguts dramàtics.
  • 47. CIEPer escenes d‟intriga, de por, misteri, angoixa…, se sol emprar la llumen contrapicat, amb grans contrastos entre zones clares i fosques.
  • 48. CIEEn altres tipus d‟escenes, que pretenen simular situacions habituals de lavida, sense intencionalitat dramàtica ni de cap tipus d‟exageraciónarrativa, es busca normalment una il·luminació equilibrada, sense granscontrastos, on el que interessa destacar més és l‟acció en sí mateixa i elque simplement fan els personatges.
  • 49. CIELa il·luminació directa o indirecta d‟un escenari, natural o artificial,situada més amunt o més avall, perpendicularment, en picat ocontrapicat, a un costat, davant o darrera del referent, és també unart i es regeix per uns codis lingüístics determinats que estan en funciódel clima escènic que es pretengui aconseguir i de l‟adequadadisposició de les fonts lumíniques.
  • 50. CIE
  • 51. CIE
  • 52. CIE
  • 53. 6. Color CIEÉs una conseqüència de la llum, sense aquesta no existiria. Tot tipus dellum, forta o suau, reflectida en un objecte o referent qualsevol escaracteritza per disposar d‟una determinada temperatura de color,que en cas de ser alta es caracteritzarà per una tonalitat blavosa i sisón baixes prenent un to vermellós, donant-se entre ambdós extremsun ampli ventall de possibilitats cromàtiques.
  • 54. CIESovint cal recórrer a filtres elaborats amb làmines d‟acetat, que esconeixen amb el nom de gelatines, per aconseguir canvis de colorartificialment, i que es col·loquen davant l‟objectiu de la càmera.Resultats que poden també aconseguir-se a l‟hora d‟editar utilitzantels filtres de llum i color incorporats en els programes d‟edició.La llum natural no deixa de ser també un filtre i en funció de l‟hora deldia, de si està ennuvolat o no, de la tipologia dels núvols i del lloc enquè s‟enregistri permet aconseguir uns efectes lumínics i uns colorsdeterminats.
  • 55. Els humans generem bases de dades de colors: CIEREGISTRES CROMÀTICS ADDITIU SUBSTRACTIU RGB PANTONE Vermell Magenta Verd Cyan Blau Groc Digital Artístic Valors de 0 a Cada color 255 per els té un primaris número
  • 56. CIE SEGUINT EL REGISTRE RGBL‟objectiu darrer de l‟ús de la llum no és altre que el de crear unambient que transmeti i provoqui en l‟espectador, ni que siguiinconscientment, sensacions, sentiments i emocions carregadesde significat, cosa que s‟aconsegueix amb un equilibri lumínic obé amb la combinació de contrastos exagerats entre llums iombres, però també amb la barreja de llums càlids i freds, enfunció de la combinació que es faci de les propietats bàsiquesdel color: * Lluminositat: grau de capacitat que té per reflectir la llum. * Saturació: nivell de puresa (quant més pur més saturat) oimpuresa en el moment en què es barreja amb el color blanc. * Tonalitat, factor decisiu per apreciar la diferència d‟intensitatd‟un mateix color. És el color en sí mateix.
  • 57. CIE
  • 58. CIE
  • 59. 7. Profunditat de camp CIELa profunditat de camp en fotografia i cinematografia és lespaique hi ha entre dos punts, pròxim i llunyà, de manera que elsobjectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats. Elsobjectes que queden més propers a la càmera que el punt pròximsurten desenfocats, i també els que queden més allunyats que elpunt llunyà.La profunditat de camp depèn dels tres factors següents:1.- Distància focal de lobjectiu: com més gran, menys profunditatde camp. Per tant, els objectius que tenen més profunditat decamp són els grans angulars, i els que en tenen menys són elsteleobjectius.2.- Obertura del diafragma: com més obert, menys profunditat decamp.3.- Distància entre la càmera i el subjecte: com més gran, mésprofunditat de camp.
  • 60. 7. Profunditat de camp CIEDe tot això, es dedueix que sha denfocar amb molta cura quanhom fa servir un teleobjectiu, grans obertures o quan el subjecte ésmolt proper. En canvi, quan hom fa servir un gran angular,obertures reduïdes o quan el subjecte és llunyà, la profunditat decamp compensa els errors denfocament.La profunditat de camp es pot usar de forma creativa: en general,la fotografia de paisatge demana grans profunditats de camp. Encanvi, el retrat prefereix una profunditat de camp reduïda, queajuda a desenfocar el fons i centra així latenció en el model.
  • 61. 8. Distància Focal CIEEn òptica, la distància focal és la distància entre el centre òpticduna lent i el punt on la imatge queda projectada, o bé la distànciaentre el centre òptic i el punt on convergeixen les prolongacions delsraigs de llum, si es tracta duna lent divergent. Per a lents simples,aquest és un paràmetre intrínsec, ja que és propi de cada lent i no ésmodificable.
  • 62. 8. Distància Focal CIE
  • 63. 8. Distància Focal CIE Poca profunditat de camp.1 Teleobjectiu Distància focal llarga. Camp de visió curt. Sí profunditat de camp.2 Normal Distància focal mitja 35mm. Camp de visió normal. Gran profunditat de camp.3 Gran angular Distància focal curta. Camp de visió ampli. Efecte lupa.4 Macro Distància focal 0. Camp de visió mínim.
  • 64. 9. Moviment de càmara CIE La panoràmica és un moviment de rotació de la càmera sobre el seu propi eix, però sense desplaçament de la càmera. Aquesta gira sobre un suport fix i amb una distància focal constant, en realitat correspon als diversos moviments del cap d‟una persona i conseqüentment podrà ser horitzontal vertical i en diagonal.Físics El traveling és un moviment de translació de la càmera. Aquesta es desplaça sobre un peu mòbil que rep el nom de carro, sobre uns rails, sobre un cotxe, a mà, etc. Dóna dinamisme i corporeïtat als enquadraments, on els referents es desplacen per la pantalla incrementant-se la sensació de perspectiva i potenciant la tercera dimensió o la sensació de relleu. En el zoom és l‟òptica de distància focal variable situada a l‟interior de la càmera el que es mou, permetent apropar o allunyar elsÒptic referents sense necessitat de desplaçar la càmera de filmar. La perspectiva, conseqüentment, és la mateixa, malgrat variar les dimensions dels referents que es troben dins l‟enquadrament.
  • 65. CIE
  • 66. CIE
  • 67. CIE
  • 68. 10. Continuïtat o Raccord CIELa coherència temàtica i perceptiva, tant temporal com espacial, queha d‟haver entre plans successius i que es regeix per tot un conjunt denormes audiovisuals. Cal tenir molt en compte el factor il·luminació en la continuïtat de plans, procurant que és mantingui dintre del que sigui possible una mateixa tonalitat. Per mantenir la coherència visual, és necessari que en els canvis de plans els diferents elements que l‟integren siguin els mateixos, que no canviïn de forma, de lloc ni de posició, o que es caigui en l‟oblit de deixar-se‟n algun pel camí. Per no desorientar l‟espectador, és imprescindible respectar l‟eix d‟acció (també conegut com eix d‟escena) a la trajectòria que segueix en pantalla qualsevol dels referents que hi surten, evitant en tot moment salts d‟eix que comportin confusions innecessàries per l‟espectador. La mirada d‟un personatge ha de mantenir la direccionalitat entre un pla i un altre, de manera que permeti mantenir la continuïtat entre ells.
  • 69. 11. Ritme CIEEl ritme és la sensació o impressió dinàmica o de moviment de lesimatges dins l‟enquadrament de la pantalla i per la durada temporalde cada pla en què transcorren en una producció audiovisual, ambla finalitat expressiva de què resulti el màxim d‟atractiva possible peraconseguir l‟atenció del públic a qui va dirigida.Disposem de diferents recursos expressius:1 La durada temporal dels plans: - Si són breus i molt nombrosos, el ritme serà accelerat i conseqüentment contribuirà a aconseguir sensació d‟activitat i gran dinamisme. - Si són llargs i poc nombrosos, el ritme serà lent, aportant una impressió de tranquil.litat i monotonia.
  • 70. 11. Ritme CIE2 La combinació de plans: -L‟ús exclusiu de plans curts (primer pla, pla mig…) suggereix un ritme accelerat per la tensió dramàtica que aporten; són plans que l‟espectador assimila, al marge de la seva durada real, com a plans curts en el temps. En canvi, els plans oberts són percebuts com a més llargs temporalment, raó per la qual, quan es presenten successivament, suggereixen una sensació rítmica lenta. - Passar d‟un pla obert a un de més tancat suggerir una acceleració de fets per l‟augment de tensió que aporta aquesta combinació, aconseguint-me l‟efecte contrari si el procés és de tancat a obert. -La combinació de varis plans que van de més llargs a més breus temporalment incrementen un ritme accelerat. Succeeix el contrari, quan és a l‟inrevés, doncs acaben suggerint una sensació de serenitat i relaxació. - Per altra banda, si es combinen sobtadament plans de curta durada (de ritme ràpid) amb altres més llargs (de ritme lent) o viceversa, aporten sensacions desconcertants o de sorpresa.
  • 71. 11. Ritme CIE3 Els moviments de càmera i les seves possibles combinacions poden contribuir també a crear un ritme ràpid o lent.4 L‟àudio, tant si hi ha veu en on com en of, efectes sonors, bandes sonores, silencis, etc, reforcen sens dubte el ritme de les imatges.
  • 72. 12. Signes de puntuació CIELes formes de connexió entre els diferents plans, escenes i seqüènciesd‟una producció videogràfica. S‟anomenen transicions.Quan s‟explica una història audiovisualment no és necessariestendre‟s en tot tipus de detalls, ni molt menys presentar unacontinuïtat de les imatges en temps real.És menester procedir a la selecció de les imatges més significatives,prescindint de tota aquella informació innecessària, la qual cosaimplica manipular intencionadament el temps real, allargant-lo oescurçant-lo i fins i tot canviar la seva cronologia si és el cas,intercalant fets passats (flash back), paral·lels o futuristes (flashforward). = TRANSICIONSDe fet s‟actua de manera semblant a com s‟utilitzen els signes depuntuació en un text escrit, coincidint amb la mateixa finalitat,contribuir a enriquir l‟expressivitat del missatge que es preténtransmetre.
  • 73. 12. Signes de puntuació CIE1 PER EDUCACIÓ: Les fosses d‟entrada i de sortida.2 PER CANVIS DE PLA BRUSCOS: Les dissolucions3 PER CANVIS D‟ESCENES: LES TRANSICIONS GRÀFIQUES: El seu ús, però, s‟ha de limitar exclusivament quan realment sigui necessari, sempre i quan aportin una intencionalitat comunicativa clara en allò que es pretén explicar4 ESPECÍFIQUES: Escombrat Congelació Encadenat Tall en sec
  • 74. 13. Textos i Gràfics CIEL‟aplicació de gràfics i texts en els títols, en els crèdits o bé perentremig d‟una pel.lícula, s‟han d‟entendre com quelcom més queuna simple formalitat, ja que poden emprar-se també com unelement expressiu més, complementari o no, en una qualsevolproducció cinematogràfica.S‟ha de procurar cercar presentacions que vagin més enllà de posarun simple títol exposat sols amb paraules i presentant a més demanera estàtica, tot cercant fórmules més o menys diferents ioriginals, on juntament amb el so contribueixin a cridar l‟atenció del‟espectador ja de bon principi.
  • 75. 13. Textos i Gràfics CIELes seves funcions poden ser diverses segons la intencionalitat delcreador de les imatges: •Determinació i fixació del significat de les imatges, ja que sovint són polisèmiques, amb diferents interpretacions. •Ampliació de la informació que mostren les imatges. Expressió d‟idees i conceptes o d‟emocions i sentiments. ÉS una invitació a la reflexió. •Presentació d‟un logotipus o marca que pretèn cridar l‟atenció i facilitar la memorització de la marca. •Repetició del significat de les imatges. De vegades sintetitza amb una frase o paraula el significat d‟una seqüència (eslogan…) •Proposar una comparació entre les imatges i el que evoca el text. •Presentar una contradicció, quan les paraules diuen el contrari del que es veu. Això impressiona i provoca curiositat.
  • 76. 14. Trucs CIE La gran diferència entre el cinema i la realitat rau en el fet que el cinema pot fer versemblant allò que és irreal. És normal veure volar superman, parlar els animals o donar vida als objectes. Però per aconseguir aquestes imatges màgiques cal fer uns trucs i uns tractaments de la imatge.1 Manipulació de la velocitat i Sentit Invers El cinema parteix d‟enregistrar un nombre determinat d‟imatges seguides durant un temps per després projectar-les amb la mateixa relació. Quan variem la velocitat d‟enregis-trament o de reproducció variem la sensació de realitat. Podem ralentir o accelerar el movi- ment. Així aconseguim veure passar núvols a gran velocitat o veure córrer a multituds de persones. Per tal de veure el moviment cap enrere només hem de reproduir l‟enregistrament a la inversa. Així veurem gent saltant de l‟aigua cap al tram-polí o fer venir una pilota al peu com si fos un imant.
  • 77. 14. Trucs CIE2 Sobreimpressió i incrustació d‟imatges (Cromakey) La sobreimpressió d‟imatges s‟acostuma a utilitzar com a mitjà de transició amb l‟encadenat progressiu de dues imatges. Quan encadenem estem mesclant dues imatges: mentre una s‟en va l‟altra apareix. Si mantenim les dues imatges: en un 50% obtindrem una sobre impressió conjunta de totes dues. La incrustació d‟imatges parteix d‟una tècnica diferent. Per tal d‟incrustar una imatge cal definir l‟espai que serà substituït i donar-li una clau de referència; per exemple la llum, tot allò que sigui negre; o un color, tot allò que sigui blau. Caldrà buscar una imatge de fons per ser inserida i quan es commutin totes dues imatges, la imatge de fons apareixerà en tots aquells espais que hem referenciat anteriorment.
  • 78. 14. Trucs CIE3 Variació de l‟angle d‟enregistrament Un dels trucs clàssics del cinema és el de fer pujar personatges per una paret. En realitat el que s‟està fent és variar el decorat convertint el terra en una paret i es gira la càmera 45º sobre el seu eix . El terra passarà a ser una paret i el personatge que camini i vagi de quatre potes sobre el terra en realitat l‟estarem enregistrant com si pugés o baixés per una paret.4 Lents o màscares a l‟objectiu També es pot modificar la imatge mitjançant lents òptiques i, de la mateixa manera que ho faríem amb la fotografia, podem utilitzar diferents lents per variar o ressaltar colors, també per deformar imatges o donar-nos efectes òptics. Una cartolina retallada posada davant la càmera pot fer l‟efecte de màscara. Així po- dem simular la visió feta a través d‟uns binocles.
  • 79. 14. Trucs CIE5 Stop-motion . Aparicions i desaparicions. És un dels principals trucs del cinema i de més fàcil realització. Es tracta d´aturar l‟enregistrament, modificar l‟acció del que passa (s‟acostuma a fer fora una figura o personatge per tal que desaparegui) i sense moure la càmera tornar a enregistrar. L‟efecte que ens donarà serà la desaparició o moviment instantani d‟un objecte. Si repetim aquest truc contínuament i en intervals molt curts arribarem a crear una animació.6 Infografia, vídeo digital i multimèdia La informàtica gràfica o infografia és la base de l‟animació per ordinador. Hi ha molts tipus de gràfics fets per ordinador. Bàsicament els podríem classificar en dos tipus: els mapes de bits i els vectorials.
  • 80. 14. Trucs CIE7 Maquetes Sistema Zoptic: consisteix en un projector i en una càmera, però la peculiaritat resideix que el zoom de la càmera està sincronitzat amb el del projector. Daquesta forma, quan el zoom de la càmera sapropa, el del projector també sapropa i viceversa (donant la sensació de moviment). Maquetes en miniatura, animatronics.
  • 81. 14. Efectes especials CIEEls efectes especials (en anglès - special effects o simplement com a SFX ,SPFX o FX) sutilitzen en la indústria del cinema o en televisió per aaconseguir escenes que no es poden realitzar per mitjans normals, comper exemple un viatge a lespai. La tècnica per a la creació defectesdigitals es denomina postproducció.Els efectes especials es divideixen tradicionalment en tres tipus. 1 Els efectes òptics, cridats també efectes visuals o fotogràfics, que consisteixen en la manipulació duna imatge fotografiada. Els efectes mecànics (denominats també efectes pràctics o físics), 2 que es realitzen durant el rodatge en viu de la pel·lícula. Aquests inclouen ninots mecànics, escenografia, pirotècnia, pluja artificial i etc. 3 Els efectes de so.
  • 82. 15. Música i efectes sonors CIEL‟àudio és també un element expressiu que contribueix a enriquir elcontingut d‟una producció fílmica.Amb l‟àudio, o bé amb la seva absència, passa el mateix. És unelement tan important com la imatge. Utilitzat adequadament, és unrecurs expressiu més que la complementa i que contribueixsignificativament a donar unitat al producte cinematogràfic.El seu tractament ha d‟estar sempre d‟acord amb el que es vulguicomunicar, amb l‟ambient que es vol crear, amb l‟acció que espretén reforçar, etc. És necessari preveure-ho juntament amb lesimatges en el moment d‟elaborar el guió, des de les intervencionsen directe dels personatges fins als efectes sonors especials, passantpels silencis, la veu en off i els doblatges, les músiques de fons ointencionades, etc.
  • 83. 15. Música i efectes sonors CIESo directe (en on)S‟enregistra juntament amb les imatges, bé sigui amb personatgesque dialoguen, canten, criden, etc., bé un soroll determinatocasionat per un objecte, una màquina, o simplement el so ambient.En funció de si s‟enregistra en interiors o exteriors és menestercomptar amb l‟ajut de micròfons externs a la càmera de vídeo.Banda sonoraLes músiques, originals o no, que acompanyen una escena oseqüència poden tenir diverses finalitats, en funció del contingutde la pel.lícula, com la de contextualitzar, descriure, tensionar,dramatitzar, marcar una transició, terroritzar, destacar una accióo fet determinat, contribuint així a oferir a l‟espectador una visiómés unitària de la pel.lícula.
  • 84. 15. Música i efectes sonors CIEEfectes sonorsEls efectes sonors, s‟empren habitualment per destacar unes accionsmolt específiques i se solen afegir en el procés d‟edició, per unaqüestió de comoditat, doncs la seva aplicació en directe potdistorsionar i destarotar l‟enregistrament.La seva finalitat no és altra que contribuir a fer més real allò que esveu en la imatge, bé sigui per destacar sonorament quelcomd‟origen físic (el so d‟una ampolla que cau a terra, un tretd‟escopeta, una explosió, un xoc entre vehicles, etc.) bé per generarsituacions emocionals en els espectadors (de por, d‟entusiasme,d‟intriga, etc.), bé per expressar el pas del temps, bé per realçar oenfonsar un personatge, etc.Sigui el que sigui el que es pretengui aconseguir cal tenir molta curaa l‟hora de cercar i seleccionar l‟efecte sonor, procurant sempre quesigui el més adequat amb les imatges que ha de compartir.
  • 85. 15. Música i efectes sonors CIEVeu en offLa veu en off és un comentari que se sobreposa en les imatges amb laintencionalitat de descriure, clarificar, informar, narrar, exposar, etc. allòque es consideri més adient per complementar-les i reforçar-les. Pottenir un caràcter purament impersonal com la que s‟aplica enreportatges i documentals o un sentit més personal, més interpretatiu.SilenciEvidentment el silenci no és un so, però la seva absència pot arribar aser també un recurs expressiu tant important o més en determinadesescenes i seqüències o bé un simple indicador de pausa que es dónaentre diferents tipus d‟àudio (en una banda sonora, en efectes sonorsespecials o en una conversa). En el primer cas, sobretot quan apareixsobtadament, per exemple, pot arribar a tenir un significat dramàtic,d‟espera llarga i expectant vers quelcom que ha de succeir o no.
  • 86. 15. Música i efectes sonors CIEDoblatgeEl doblatge és una tècnica que s‟utilitza preferentment per traduir lesintervencions dels personatges d‟una pel.lícula. No és una tasca fàcil jaque requereix un alt grau de sincronisme amb els moviments de boca igests amb altres part del cos que pugui realitzar la persona a qui sesobreposa la veu.Trobareu unampli ventall de músiques i efectes especials. * http://phobos.xtec.net/audiovisuals/radio/fonoteca.php * http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes/sonidos/directorio.php
  • 87. 15. Música i efectes sonors CIELa música té un paper important en la creació d‟ambients i ha deconnectar amb la informació de fons que es vol comunicar.No han de ser simples complements d‟un material audiovisual sinoque han de ser considerats des de l‟inici como elements importantsdel material i amb una funció específica.La música pot cumplir diverses funcions: - Música documental, la que correspon directament al so de la història narrada: una radio que escolten els personatges. -Música incidental, que s‟usa per potenciar una determinada situació dramàtica: evocar, acompanyar, remarcar.... -Música asincrònica, que s‟usa com a contrapunt (música nadalenca acompanyanda d‟imatges de guerra).
  • 88. MORFOLOGIA CIEDe la mateixa manera que quan elaborem missatges amb elsllenguatges verbals utilitzem noms, verbs, adjectius i altreselements morfològics, els missatges audiovisuals es construeixenutilitzant les següents ements morfològics: 1 Elements visuals: les imatges Iconicitat/abstracció Denotació/connotació Simplicitat/complexitat Originalitat/redundància 2 Elements sonors: Música Efectes de so Paraules Silenci
  • 89. MORFOLOGIA CIEFuncions: 1 Informativa, testimonial, formativa 2 Recreativa, expressiva 3 Suggestiva, publicitària, propagandística
  • 90. MORFOLOGIA CIEEL PUNT EN LA IMATGEQuè és el punt? És lelement gràfic més petit que es pot dibuixar.Dos tipus de punts: •Punt geomètric: Utilitzat al dibuix tècnic, quan dues rectes es creuen. •Punt gràfico-plàstic: més simple dels elements que sutilitzen per a dibuixar formes.EL PUNT EN LESPAI Sobre el pla del paper dirigeix la nostra atenció igenera diferents tensions: centrals, diagonals, verticals, horitzontals,etc...
  • 91. MORFOLOGIA CIEEL PUNT DATENCIÓ És la zona duna imatge que més ens cridalatenció. EL PUNT CONSTRUEIX IMATGES Totes les imatges es podendescompondre en punts. Com a element abstracte, crea formesfantàstiques i desconegudes. Com a element figuratiu, construeixobjectes, paissatges, etc., de formes conegudes relacionades ambla realitat.EL PUNT OMBREJA Amb el punt podem representar objectes, donar-los volum i sensació de profunditat.-Acumulació i disperssió: crea volum.-Diferents tamanys: crea diferents plans en lespai.
  • 92. MORFOLOGIA CIELA LÍNIA EN LA IMATGE¿Què és la línia? És lelement gràfic que, sutilitza per a construirformes i imatges. És la representació gràfica de la trajectòria dunpunt en moviment.Segons la trajectòria dun punt, les línies podenser: – Rectes. – Corves. – Quebrades. – Ondulades – Obertes –Tancades, etc.Línia geomètrica: Utilitzen estris de dibuix tècnic.Línia gràfico-plàstica: el dibuix és més lliure.LA LÍNIA EN LESPAI És el principal element estructurador de lespai.Una línia recta pot dividir lespai en dues parts.LES LÍNIES DATENCIÓ Són aquelles que sutilitzen per a distribuirlespai en una imatge. Ens ajuden a descobrir les diferents zonesdinterès en les que ha quedat dividit lespai i comprendre millor elmissatge que ens vol transmetre una imatge.
  • 93. SEMÀNTICA CIE
  • 94. PRODUCCIÓ DEL VÍDEO CIE
  • 95. Càmares de vídeo CIEA l‟hora d‟enregistrar imatges podem recórrer a diferents tipus de càmeres idintre de cadascun existeix un ventall molt ampli de varietats. Evidentment,les millors per recollir imatges en moviment són les càmeres de vídeo, ja queestan especialment dissenyades, tècnicament parlant, per acompliraquesta funció.Actualment, però, trobem en el mercat moltes altres opcions, que enmoments determinats poden resultar de tanta utilitat com la típica càmerade vídeo. Parlem de les càmeres de fer fotos, dels mòbils, de la webcam,etc., i a saber quines altres novetats aniran apareixent en el futur. És peraquest motiu que no podem centrar-nos sols en la clàssica càmera devídeo, malgrat no disposar encara de totes les seves prestacions, peròtemps al temps.
  • 96. Webcam CIE És una càmera de vídeo digital senzilla, que entre moltes altres aplicacions (fer fotografies, vídeo conferència…) permet enregistrar imatges de vídeo, amb les limitacions pròpies d‟aquest maquinari. La seva instal•lació, en el cas de què no vingui ja incorporada de fàbrica dins l‟ordinador, és molt fàcil.Tots els programes tenen les funcions de “GRAVAR”, “PAUSA”, “STOP” i“DESAR”, possiblement amb altres noms, doncs cada casa comercial li posael nom que estima més oportú.Amb les webcams incorporades en la pantalla dels equips informàtics, lapossibilitat d‟enregistrar limita molt la captura de plans. Però si teniu unawebcam externa hi ha moltes més opcions, ja no sols per enregistrardiferents tipologies de plans, també diferents angulacions i moviments decàmera. Dependrà molt de la llargada del cable.L‟avantatja que té aquest tipus de càmera és que l‟arxiu de vídeo quegenera l‟incorpora automàticament dins l‟ordinador
  • 97. Mòbil CIELa qualitat de la seva gravació serà sempre menor si la comparem amb latípica càmera de vídeo, per la seva menor resolució d‟imatge i de so, amés de no permetre realitzar llargs enregistraments, per la seva pocacapacitat d‟emmagatzemament.De tota manera, tot dependrà del mòbil que tingueu.Utilitzar l‟opció d‟enregistrar imatges d‟un telèfon mòbil no presenta capdificultat.Abans de procedir a un enregistrament, però, és molt important conèixer lesopcions de configuració de vídeo del mòbil, per poder-les modificar-les sical, sobretot pel que fa a la qualitat d‟imatge, la mida del quadre, la sevadurada, etc.Acabada la gravació haureu de descarregar l‟arxiu o arxius que heugenerat a l‟ordinador. Hi ha vàries possibilitats, sempre en funció delsrecursos del telèfon mòbil que tingueu.
  • 98. Càmares de vídeo CIE * A través d‟un cable USB que connecti la càmera amb l‟ordinador.Abans cal haver instal•lat el programari adequat que sol anar amb Cd-romque acompanya el telèfon quan es compra.* Per correu electrònic, si el vostre mòbil té aquesta opció. * Utilitzant la tecnologia BLUETOOTH, sempre i quan el vostre ordinadordisposi d‟un adaptador BLUETOOTH i el programa corresponent instal•lat.Aquest programa sol anar dins el Cd-rom que acompanya el telèfon quanes compra. L‟adaptador si no està integrat dins l‟ordinador s‟ha decomprar.Per transferir els arxius de vídeo heu d‟estar prop del vostre ordinador iactivar primer de tot l‟opció BLUETOOTH del vostre mòbil, si no ho està.Després heu de seleccionar l‟arxiu de vídeo corresponent i accionar el botó“ENVIAR”. A partir d‟aquí anar seguint els passos que el mateix mòbil usanirà indicant. * A través d‟un lector o multilector de targetes de memòria que es puguiconnectar amb USB al vostre ordinador. Caldrà, però, que aquest lector o
  • 99. Càmares de fotos CIELa càmera de fotos està pensada i dissenyada per fer fotografies.L‟opció de gravar vídeo no és més que un complement.Conseqüentment, no es pot comparar la qualitat de les sevesimatges amb una càmera de vídeo, tot i que és major que la d‟unamòbil. La capacitat d‟emmagatzemament d‟arxius de vídeo està enfunció de la targeta de memòria de la càmera, que en aquest caspot arribar a ser considerable.A l‟igual que el telèfon mòbil, gravar vídeo amb una càmera de ferfotos és també molt senzill. No requereix estar connectat a unordinador i permet poder realitzar enregistraments en qualsevol lloc,seleccionant tot tipus de pla, punts de vista i moviments de càmera.
  • 100. Càmares digitals de vídeo CIE Per un enregistrament de qualitat. En el mercat podem trobar tot tipus de càmeres digitals de vídeo. Aquí ens centrarem sols en les domèstiques, perquè són les més econòmiques i perquè donen un bon resultat. Actualment, en el mercat es poden trobar quatre tipus de càmeres digitals de vídeo domèstiques que es diferencien entre sí pel suport on es graven la imatge i l‟àudio:* En cinta Mini DV* En disc dur (HD)* En disc DVD* En targeta de memòria
  • 101. Vídeo Digital CIEUna de les grans revolucions de la tecnologia del vídeo ha estat el seupas d‟analògic a digital. La senyal de vídeo analògica era una senyal dellum que es convertia en un senyal elèctric i posteriorment en un gràficelectromagnètic que es gravava sobre un suport de cinta. Amb unatecnologia semblant a la de l‟àudio amb els radiocassets.Amb l‟aparició del vídeo digital han canviat molt els processos i tècniquesd‟edició i transmissió de vídeo. En l‟entorn professional varen sorgir formatsde gravació en cintes de tipus digital i sistemes d‟edició no lineal.En l‟entorn no professional varen néixer els primers entorns de vídeo per asistemes operatius. Apple va ser la primera empresa en crear un entorn devídeo per al seu sistema operatiu: el Quicktime i el seu fitxer de vídeodigital el Enllaç extern.mov. Així mateix va inventar conjuntament ambSony el protocol IEE1394 i els connectors Firewire que permetien el control ila transmissió de vídeo en format DV a l‟ordinador. Windows també vacrear el seu propi entorn de vídeo i els seu fitxer de vídeo digital el.avi.
  • 102. Vídeo Digital CIEA partir d‟aquests entorns varen néixer els primers programes d‟ediciócom el Premiere d‟Adobe, Studio de Pynaccle, Imovie d‟Apple iposteriorment Windows Movie Maker. Apareixen les capturadores queconverteixen el vídeo analògic en digital. El format de cinta VHS va donarpas al DVD com a suport de visionat de vídeo i al mini DV com a formatestàndar per a les càmeres domèstiques. Actualment, el vídeo digital s‟haintegrat en diferents plataformes i suport com els telèfons mòbils, lesconsoles de jocs, les PDA, etc.
  • 103. MPEG CIEPer tal de no crear diversitat d‟entorns i fitxers de vídeo digital, les diferentsempreses del sector varen crear un grup d‟experts que desenvoluparienels estàndars de vídeo digital per als aparells de consum.MPEG són lesinicals de Moving Picture Experts Group (grup d‟experts d‟imatge enmoviment). Els principals estàndars desenvolupats per aquest grup són: * MPEG 1: fitxer base per al desenvolupament de vídeo sobre CD elVideoCD. Aquests varen ser els primers fitxers de millor codificació i varenser els primers en fer-se servir per adjuntar fitxers de vídeo en els correuselectrònics. Té tres nivells de codificació i el tercer correspon a l‟àudio is‟anomena Mp3. Aquest ha estat l‟estàndar que s‟ha imposat com acodificació d‟àudio. * MPEG 2: Conjunt d‟estàndars de fitxers que han servit per adesenvolupar els principals entorns de vídeo digital com el DVD, la TDT, ola transmissió de Televisió Digital per Satèl.lit.
  • 104. MPEG CIE * MPEG 3: Estàndar pensat per a la Televisió d‟ASlta, definició que es vadeixar de banda perquè mpeg2 ja podia cobrir aquestes necessitats. * MPEG 4: Estàndar pensat com a contenidor multimèdia de diferentsobjectes d‟àudio, 3D, etc. Permet certa interactivtat. Dels seus tipus decodificació han sortit diferents códecs que s‟han convertit en estàndars devídeo digital: Dvix, Xvid, H.264. Actualment es fa servir en nous perifèricscom les Playstation, els Ipods o els anomenats Mp4. * MPEG 7: Estàndar que mitjançant llenguatge Xml intenta vehicular lesdiferents metadades dels vídeos i els seus continguts interns. * MPEG 21: Estàndar que vol normalitzar els drets i metadades delsdiferents continguts que anomena objectes digitals (vídeo, àudio, etc)Els Mp4 són un exemple d‟aparells de consum basats amb un estàndar deMpeg.