Luis Corbí Rico (versió en català)

Luis Corbí Rico El primer alcalde de la Segona República a Monòver Noemí Tortosa Corbí i Salvatore Mura (Revista de festes, Monòver, setembre 2011) Introducció Els llibres ens expliquen la “gran història” – els personatges que han tingut una repercussió a nivellnacional, els tractats internacionals, les institucions centrals de l’estat – però sovint queda al marge, quasioblidada, la “nostra” història: la del nostre poble, els nostres veïns i la nostra família. A vegades, raons, tan polítiques com institucionals i socials, creen una barrera entre el passat i elpresent. Així, la història se situa en un primer plànol de l’actualitat i esdevé objecte de disputa i pol·lèmicaque impedeixen la distància necessària per a analitzar els fets històrics. No obstant això, ara per ara la realitatcanvia gradualment: la tercera generació té la necessitat cultural de conéixer i comprendre també els fets que,siga per la por que va comportar la repressió franquista, siga per les ganes d’oblidar amb el pacte de l’oblit,no ens han pervingut. El 12 de maig de 1931, un sabater socialista va ser elegit alcalde de Monòver, però la seua figura i laseua obra són poc conegudes i ni tan sols el cementeri de Monòver en conserva el record. Els arxius –generalment el lloc de treball de l’historiador – contenen només uns pocs documents sobre Corbí, no obstantaixò, una investigació recent ha aportat noves dades. De l’Arxiu de la Fundación Pablo Iglesias (Madrid) hansorgit, principalment, documents relatius a l’acció política a l’intern del Partit socialista en els anys que vande 1931 a 1938; de les actes de l’Ajuntament – conservades en l’Arxiu Municipal – s’han recollit notícies degran interès sobre l’activitat político-administrativa durant el període de la Segona República. La premsa del’època i la memòria dels contemporanis han contribuït a cobrir alguns dels buits i reconstruir millor elquadre complet, a més a més, tota una sèrie de documents, cartes personals dirigides als familiars i articlesperiodístics apareguts en la casa de la família després de la mort dels seus descendents directes, han permésarrodonir la investigació sobre la figura. El document més important, així com també el més delicat,conservat en l’Arxiu Històric de la Defensa en Madrid, és el Sumari: un dossier d’unes cent pàgines quearreplega les actes judicials de l’imputat Corbí, des dels testimonis orals dels habitants de Monòver fins alsinformes escrits per la Guàrdia Civil i pel Consell de Guerra1. El treball també s’ha vist impulsat per la lectura del llibre, recentment publicat, del professorGlicerio Sánchez Recio, La República decapitada. El caso de la família Villalta Gisbert. Alicante 1939-19422. Al llarg d’unes 320 pàgines, l’historiador de la Universitat d’Alacant reconstrueix amb agudesa laimatge de Miguel Villalta, socialista i polític en Monòver als anys trenta, diputat l’any 1936 i governador deMadrid en 1937 que, finalment, fou condemnat a mort pel règim franquista. A més, l’autor amplia l’atenciótambé a la família Villalta Gisbert, restablint així el prototip de la família socialista sotmesa a la durarepressió del règim franquista. Així doncs, l’obra de Sánchez Recio adquireix encara més valor i esdevé unllibre de gran transcendència que supera amb facilitat els límits de l’escrit d’interés local. La família Corbí Amb aquestes línies no es pretén ni crear un mite ni, encara menys, alimentar pol·lèmiques quepodrien semblar un tant inoportunes. El nostre objectiu és, senzillament, comprendre una part important de lahistòria de Monòver, però per a comprendre, abans cal conéixer. Luis Corbí Rico va nàixer el 27 de gener de 1893 en el número 10 del carrer Fonament, filld’Eliodoro Corbí Vidal, jornaler de professió, i de María Rico Esteve, tots dos naturals de Monòver. Els seusavis paterns eren Eliodoro Corbí i Antònia Vidal, els materns Gaspar Rico i Marta Esteve. Luis només va1 El Sumari s’ha pogut consultar, principalment, gràcies a la gentilesa del professor Glicerio Sánchez Recio, a quidirigim un especial agraïment.2 Flor del Viento ediciones, Barcelona 2010.

poder conéixer la seua àvia materna, Marta, ja que la resta dels avis havien mort quan ell va nàixer; fet i fet,en el poble era conegut com Luis “el marto” o Luis “Marta” (s’ha trobat algun escrit en la premsa localsignat amb aquest pseudònim3). El seu germà, Eliodoro, va emigrar a Buenos Aires amb la muller, Fermina, i els dos fills, Eliodoro iEnrique. En quedar-se viuda, Fermina tornà a Monòver amb la resta de la família. La seua germana María esva casar amb Enrique Albert Poveda, conegut com “El poeta”, qui més endavant s’afiliaria al partit de lafalange i amb qui va tenir tres fills: un mascle, Enrique, que va morir de forma prematura i dues fembresanomenades Emilieta i Mercedes. El 6 de juny de 1918, Luis Corbí Rico contrau matrimoni amb Dolores María Torres Guardiola,nascuda en l’Arrabal de la Sènia el 13 d’abril de 1895, filla de Ginés Torres Calpena, jornaler, i de DoloresGuardiola Berenguer, també naturals de Monòver. La seua mare va morir quan ella encara era una xiqueta,llavors, la seua germana Remedios va exercir el paper de mare i germana. I així, es va crear un vincle moltestret entre ambdues que duraria tota la vida, fins el punt que les respectives famílies van conviure en lamateixa casa durant anys. Ben al contrari va succeir amb el germà major, Miguel, amb qui les relacions erenuna mica tenses per qüestions familiars. Basilisa, la quarta germana, va tenir menys sort i va morirprematurament. Del matrimoni entre Luis i Dolores van nàixer quatre fills: Dolores (1919), Luis (1921), Joaquín,(1923) que va morir a causa del xarampió amb només 13 mesos d’edat, i Basilisa (1925) que va córrer lamateixa sort que el seu germà, això és, amb nomes 8 anys va contraure el tifus durant un viatge escolar aSanta Pola i no va poder superar la malaltia. La família va viure en el número 42 del carrer Poveda fins l’any1931 en què es traslladaren al 158 del carrer Major. En aquesta casa, propietat de Rita Pérez i per la qualpagaven 40 pessetes de lloguer al mes, Luis va transcórrer la major part dels anys amb la seua família.Després de la seua mort, Dolores i els fills van llogar, per 30 pessetes al mes, una casa en el número 15 de laPlaça del General Verdú, propietat de José Amorós. Luis Corbí no va tenir l’oportunitat d’estudiar, tot i això, va ser una persona amb grans inquietudsintel·lectuals que, de manera autodidacta, va assolir un considerable nivell cultural. Prova d’aquestesinquietuds són el seu conte corrent en la llibreria Delfos de Benetússer i els llibres que la família va poderconservar, entre els quals trobem obres de literatura i història, medicina i sexualitat o política i filosofia. Sónsignificatius títols com ara: Para ser socialista4 de Léon Blum, un dels principals teòrics del Partit socialistafrancès i eminent representant del socialisme humanista, La mujer, nuestro sexto sentido y otros esbozos5 deRoberto Nóvoa Santos, exemple del seu interès per la situació de la dona i el seu paper en la societat, ol’exemplar del cèlebre llibre de César Famín: Museo de Nápoles. Gabinete secreto. Pinturas, bronces yestatuas eróticas con su explicación6 en la versió reformada i ampliada per Joaquín López Barbadillo iMiguel Romero Martínez, mostra del seu ampli interés cultural marcat per una mentalitat evidentmentavançada a la seua època. L’any 1927 és anomenat bibliotecari del Casino de Monòver, ocupació que lipermetria l’accés a un ampli ventall editorial7. La vida política. Els anys Vint El període de la Restauració va comportar una crisi política i intel·lectual que va tenir repercussionsen el moviment obrer internacional com ho constata l’onada de vagues que esclatà a començament de segle al’estat espanyol. En Monòver, tot i ser una població prevalentment dedicada a l’agricultura, existienindústries de sabateria, sabó, canteres, tonel.leria i alcoholeres relacionades amb la vit, així com una fàbricad’electricitat i dos molins fariners. Encara que la industria estava poc desenvolupada s’iniciàl’associacionisme obrer que desembocà en la creació d’algunes societats obreres com poden ser LaProtectora (1901) o La Regeneración (1904)8. La Primera Guerra Mundial també sumeix l’estat espanyol enuna situació de crisi econòmica i feblesa política de les classes dominants que provoquen l’agitació social,3 Luis Marta, «Nueva sociedad obrera» , dins Trabajo, 15 febrer 1927, n. 16.4 Gráfica socialista, Madrid, 1919.5 Biblioteca de López Barbadillo y sus amigos, Madrid, 1921.6 Biblioteca Nueva, 1ª ed., Madrid, 1929.7 La documentació relativa a la família Corbí Torres s’ha extret de l’Arxiu de Luis Corbí Rico (ALCR), conservat per lafamília Tortosa Corbí.8 Sobre la constitució de societats obreres, Baltasar Palicio Maestre, «La constitució de societats obreres durant laRestauració. El cas de Monòver a començament de segle», dins El Veïnat, 4 desembre 1986, pp. 5-6.

concretament, els anys més conflictius són el 1919 i 1920. És en aquest context que Luis Corbí Rico inicia laseua carrera política. Sabater de professió, primer en Elda i després en la Cooperativa de calzado, La Solidaridad (1919),va formar part de la junta directiva d’aquesta per esdevenir, finalment, el president. La condició detreballador lligada a les seues curiositats intel·lectuals i l’interés pels problemes socials el porten a una vidadedicada a la causa sindicalista i a l’activitat política. L’any 1919 funda el Centro Obrero en Monòver, lesoficines del qual estaven instal·lades en la seua casa del carrer Major primer i, més tard, en la Casa delPueblo9. A través de la premsa local sabem que, mogut pel desig d’aportar als seus associats i a tots elsobrers el major grau de cultura possible, el Centro Obrero organitzava diferents actes on es tractaven temesculturals, polítics, econòmics i socials, com ara la conferència titulada «La escuela unificada» presentada perJosé García y Verdú10, la del director de la sucursal de Villena de la Caja de Prevención social, JoaquínSandoval Amorós, sobre el funcionament de l’Instituto Nacional de Previsión i sobre el Régimen Obligatoriodel Retiro Obrero, presidida per Luis Corbí11 o la de Miguel Villalta: «La Sociedad de Naciones»12, entremoltes altres iniciatives. També existia la Escuela del Centro Obrero para niños, dirigida per José FerriPérez13. Malauradament, al llarg dels anys 20, com a conseqüència de la crisi econòmica i política provocadaper la Gran Guerra, les classes dominants adopten solucions autoritàries amb la intenció de mantenir elsistema vigent. La burgesia de Monòver n’és coherent i l’any 1920 l’alcalde, José Vidal Poveda, decideixclausurar el Centro Obrero. Els treballadors intenten oposar-se a aquesta iniciativa que les autoritatsjustifiquen com a mesura per a conservar l’ordre públic, però que en realitat era una operació de controlpolític i intimidació. Es produeixen enfrontaments amb la Guàrdia Civil i Luis Corbí, dirigent del centre, esveu involucrat en els fets i és detingut. El Centro Obrero romandrà tancat durant tres mesos14. A partir d’aquest moment, les societats obreres pateixen un període de decadència i dels 700militants amb què contaven abans de 1920 passen a tenir-ne només 9015. Amb tot, aquell mateix any LuisCorbí funda la Unión General de Trabajadores i el 23 de gener de 1925, sota la dictadura de Primo de Rivera,el Partido Socialista Obrero Español en Monòver16. Malgrat les restriccions imposades pel règim, són anys d’intensa activitat política: en agost de 1925va parlar en el Centro Obrero sobre «porqué los trabajadores actuamos en política» i va demostrar que «elobrero necesita políticos para mejor defender sus derechos»17. El mes d’octubre de 1925, viatja a Madrid perassistir al Congreso de la Federación Nacional del Ramo de la Edificación de España (FNREE), en qualitatde delegat de la Sociedad de canteros18; tres mesos després, el secretari general de l’esmentada federació vaexposar els acords i les resolucions adoptats en aquest congrés durant una conferència en el Centro Obrero deMonòver. El 13 de desembre de 1925, la revista local Renovación publica, amb motiu de la mort del lídersocialista Pablo Iglesias, que «para assistir al entierro salieron el viernes de nuestra ciudad los obreros CarlosHernández, Luis Corbí y Vicente Hernández, los primeros en representación de la Agrupación socialista yCentro Obrero local»19. Durant aquests anys inicia la seua col·laboració en diferents periòdics locals. El 17 de gener de 1926,Luis Corbí publica la crònica de la susdita conferència sobre el congrés nacional de la FNREE en la revistaRenovación. L’1 de febrer de 1927 escriu un article en la revista Trabajo – òrgan del Partit socialista – titulat«Caridad» on qualifica aquesta pràctica de «enfermedad contagiosa» i la considera èticament inacceptableatés que sota els actes de caritat s’amaguen la vanitat i l’orgull dels hòmens. A més a més, creu que s’ha de9 Sobre la construcció de la Casa del pueblo, Francisco Montoro, Monóvar. Anécdotas y personajes de nuestra historia,Ajuntament de Monòver 1999, pp. 17-26.10 Renovación, 30 agost 1925, n. 12.11 Renovación, 28 febrer, 1926, n. 38.12 Renovación, 4 abril 1926, n. 43.13 Trabajo, 1 maig 1927, n. 21 .14 Sobre el tancament del Centro Obrero, Baltasar Palicio Maestre, «El tancament del “Centro Obrero” de Monòver al1920: una mostra de la incapacitat de la política de la restauració i un pas més cap a la “solució” autoritària», dins ElVeïnat, 13 febrer 1987, pp. 4-5.15 Miguel Ors Montenegro, La represión de guerra y posguerra en Alicante (1939-1945), Instituto de Cultura «Juan Gil-Albert», Alacant 1995, p. 196.16 Sobre el primer aniversari de la fundació de l’Agrupación socialista en Monòver, Renovación, 23 gener 1926, n. 33.17 Renovación, 23 agosto 1925, n. 11.18 Renovación, 18 octubre 1925, n. 19.19 Renovación, 13 desembre 1925, n.27.

seguir la teoria concebuda en El Capital de Karl Marx, segons la qual si existira la justícia i el treball per atothom i s’acabara amb la riquesa d’una minoria, no caldria la caritat. En aquesta mateixa revista, l’1 de maig de 1927, en ocasió de la festa dels treballadors, escriu un delsseus articles més notoris: «Cómo se lucha», d’arrel clarament marxista, on parla de la lluita entre les duesgrans classes en què està dividida la societat: el proletariat d’una banda i les forces reaccionàries iconservadores de l’altra. El proletariat, coneixedor del seus drets i necessitats que «no son únicamente denaturaleza fisiológica, sinó también de orden moral e intelectual» ha de portar endavant una lluita sindical,política i cooperativista, no «para destruir» sinó «para edificar», fonamentada en la raó i centrada en tresaspectes: l’econòmic, el social i el polític. Corbí considerava necessària la unió i l’organització delstreballadors per a acabar amb els privilegis de classe i instaurar, així, una nova societat sense distincionssocials. L’any 1928 l’Agrupación socialista comptava amb 33 afiliats i amb 38 les Juventudes 20. Aquestmateix any, Luis Corbí participa en el XVI Congreso Nacional de la Unión General de Trabajadores com adelegat de la Sociedad de Oficios Varios La Regeneradora, la Sociedad de Zapateros i la Sociedad deCanteros y Similares de Monòver. El 8 de març, el Diario de Alicante, en ocasió del XXIX aniversari delSindicato de la Alpargata, exposa que «por la mañana se celebró una reunión en la que hicieron uso de lapalabra, recordando las luchas y vicisitudes que ha pasado el gremio de costureros, varios compañeros yresumió, en un notable discurso, Luis Corbí Rico de Monóvar que había sido invitado a este acto». El 23 demaig de 1929 es anomenat vocal obrer efectiu del Comité Paritario Interlocal de la industria de sabateria,juntament amb altres veïns d’Elx, Elda i Petrer. La vida política. Els anys Trenta Quan en tota Espanya – i, per tant, també en Monòver – es van realitzar les eleccions per a larenovació dels Consells municipals després de la dictadura de Primo de Rivera, Corbí tenia 39 anys. De lesactes de l’Ajuntament s’extreu que en 1931 la població global de Monòver comptava amb 10751 habitants.Els electors eren només 2589 (el 24% de la població total), i al vot van participar 2200 votants (quasi el 85%dels que en tenien el dret). A pesar del sufragi restringit i censatari21, que hauria pogut avantatjar les forcesconservadores i monàrquiques com va ocórrer en gran part dels xiquets centres d’Espanya, les eleccions pera la renovació de l’Ajuntament de Monòver van ser un èxit per al bloc republicà-socialista: el Partit socialistava presentar sis candidats i en van ser elegits cinc. Corbí es va presentar en el tercer districte i va recollir untotal de 229 vots, mentre el més votat del districte va arribar a 240 vots22. El nou Ajuntament es va constituir el 17 d’abril. La presidència de la sessió va ser assignada,provisionalment, a Salvador Aguilar Corbí que va dirigir les operacions per a l’elecció de l’alcalde. Fou enaquest moment que es plantejà elegir Luis Corbí Rico, proposta que va ser acceptada de forma unànime pelsconsellers23. El trencament amb el passat és més que evident ja a les actes de les primeres reunions del Consellmunicipal. El 25 d’abril es va debatre, entre altres coses, sobre la possibilitat d’invertir en l’escola; es vaaprovar per unanimitat dedicar el carrer Salamanca a Pablo Iglesias, suggeriment que va nàixer del quellavors era alcalde; es va actualitzar i ampliar la llista dels ciutadans que tenien dret a la beneficènciagratuïta24. El 2 de maig es va presentar la proposta de constituir un consell local del treball; es va discutirsobre els problemes de l’atur i sobre la necessitat de resoldre’ls involucrant els rics propietaris; es vademanar d’imposar el pagament d’una multa als consellers absents durant les assemblees del Consell25. Corbí, durant la seua comesa d’alcalde, fou cautelós i prudent a l’hora de fer referències a la doctrinasocialista. Ell va optar per una línia política gradual i va limitar el seu paper de polític reformista compromésamb la redistribució – dins els límits de les lleis de l’Estat – de la riquesa i, de manera més general, amb larealització del bé comú (per exemple, amb mesures per a l’assistència mèdica, l’escola, la cultura, la20 Miguel Ors Montenegro, La represión de guerra y posguerra en Alicante..., ob. cit., p. 197.21 Les eleccions es van dur a terme segons les disposicions de la llei electoral de 8 d’agost de 1907.22 Les dades de les eleccions municipals en Arxiu General de la Diputació Provincial d’Alacant (AGDPA), SignaturaGE-15422/2, expedient n. 31/68.23 Arxiu Municipal de Monòver (AMM), acta del Consell municipal, en Libros de Actas Ayuntamiento de Monóvar(Província d’Alacant), 17 abril 1931.24 AMM, acta del Consell municipal, en Libros de Actas Ayuntamiento de Monóvar, 25 abril 1931.25 AMM, acta del Consell municipal, en Libros de Actas Ayuntamiento de Monóvar, 2 maig 1931.

viabilitat urbana, la gestió de l’aigua). De fet, no va emprendre accions destinades a convèncer els militantssocialistes que Monòver estava preparada per a un revolució maximalista26. Però, en el plenari municipal del 22 d’agost de 1931, Corbí va presentar la seua dimissió com alcaldesense explicar els motius de la seua decisió i va indicar només l’existència de «varias causas» ja conegudespel Consell. Els consellers, que fins aquest moment li havien donat suport sense manifestar públicament capdescontent, es van limitar a acceptar la dimissió de forma unànime, sense ulteriors indagacions en les causes.És difícil, donada la mancança de documentació relativa a l’assumpte, analitzar les raons de la dimissió,potser motivades més per qüestions privades que per qüestions polítiques27. L’elecció del nou alcalde es vadur a terme en el plenari successiu: per unanimitat dels consellers Picó Martínez va esdevenir alcalde i CorbíRico primer tinent d’alcalde. Malgrat l’entusiasme inicial pel canvi de règim, els anys de la Segona República no van ser, tampocen Monòver, gens fàcils. Que el quadre general era força preocupant, Corbí ho va donar a conéixerpúblicament ja l’1 de maig de 1933. El PSOE i la UGT – escrivia en la revista Trabajo – ocupaven posicionsincòmodes, objecte de fàcil atac. Els resultats, d’altra banda, no acabaven d’arribar. La unitat delstreballadors havia de ser la «táctica» a seguir, suggeria Corbí, però aquesta era sovint difícil d’aconseguir acausa de la incapacitat dels obrers d’alliberar-se totalment de les pretensions dels amos. A més, notranquil·litzava veure que els treballadors, «pregonadores de una libertad por todos soñada», es mostravendisposats a confiar en aquells polítics que no vetllaven pel destí de la classe més pobra de la societat28. Progressivament, el quadre polític espanyol es va anar radicalitzant: d’una banda, els revolucionaris(socialistes, anarquistes i republicans), de l’altra, els contrarevolucionaris (monàrquics, falangistes, catòlicsintransigents, l’Església i gran part de l’exèrcit). Ben aviat, «el proceso de identificación con uno u otro delos contendientes hizo de la guerra un eje para el deslinde de campos en la política interior y en la discusiónintelectual», com va observar Raymond Carr fa alguns anys29. No en va ser excepció la xiqueta comunitat monovera, on els descontents i les tensions van minvar launitat dels partits del Front popular. Després d’una fase en què els enfrontaments van arribar a desestabilitzarles institucions municipals (com ja va observar fa anys Baltasar Palicio Maestre en aquesta mateixarevista30), en maig de 1938, per unanimitat dels consellers31, Corbí va ser elegit de nou alcalde. En exposar elprograma de govern, es va limitar a precisar que el mandat que se li havia assignat ell no l’havia demanat ique treballaria, amb la col·laboració de tots, més enllà de posicions polítiques per tal d’assolir dos objectius:guanyar la guerra i servir el poble32. Aquestes mateixes tesis van ser reafirmades mitjançant les columnes d’Acero. Va explicar, llavors,que el deure «más ingrato» de la seua vida li l’havien imposat els organismes sindicals i polítics i, per filarmés prim, la UGT. Tanmateix, va remarcar immediatament que dins l’ajuntament no seria ni socialista ni«ugetista», i que treballaria únicament per la pau i la tranquil·litat. Això però, no va perdre l’ocasió dereferir-se a la seua missió: fer de Monòver «el mejor pueblo de los antifascistas», objectiu per al qual serianecessari sentir la causa de la guerra i ajudar, així com combatre al front33. Però, el programa de Corbí seria interromput bruscament. El dia després de la data oficial del final dela guerra civil (el 2 d’abril de 1939) va ser arrestat i tancat en la presó de Monòver. La “perillositat” de Corbí fou provada per tres articles, tots publicats en el periòdic socialista Acerodurant la guerra civil34, i va ser corroborada per diversos testimonis, quasi tots notòriament franquistes. ElServicio de información e investigación (FET i JONS) de Monòver va concloure que Corbí era «elresponsable de todo cuanto ha ocurrido en esta plaza, ya que él fue quien dominaba y arrastraba tras de supalabra a las masas rojas»35. El fiscal jurídic militar d’Alacant en sumaríssim d’urgència del Jutjat militar deMonòver, en base als art. 237 i 238 del Codi de justícia militar, li donà la qualificació jurídica d’«adhesión a26 Per exemple, «Una interviu con el Sr. Alcalde», dins Trabajo, 15 agost 1931, n. 16.27 AMM, acta del Consell municipal, en Libros de Actas Ayuntamiento de Monóvar, 17 abril 1931.28 Luis Corbí Rico, «Tácticas y procedimientos», dins Trabajo, 1 maig 1933, (número extraordinari).29 Raymond Carr, Spain 1808-1975, Oxford University Press, 7ª ed., 1979, (trad. esp. España 1808-1975, Ariel,Barcelona, 14ª ed., 2007), p. 625.30 Baltasar Palicio Maestre, «Problemes de les col·lectivitats a Monover: el cas de la CNT», dins Revista de Festes,1996, pp. 23-25.31 Cadascún dels consellers fou designat pel governador civil.32 AMM, acta del Consell municipal, en Libros de Actas Ayuntamiento de Monóvar, 17 maig 1938.33 Luis Corbí Rico, «Al Pueblo», dins Acero, 21 maig 1938, n. 84.34 Els tres articles en, AHGD, Sum. n. 3493, Alicante 1939, pp. 9, 10, 11.35 AHGD, Sum. n. 3493, Alicante 1939, p. 18.

la rebelión militar» i va proposar la pena de trenta anys de reclusió 36. El 27 de setembre de 1939, es va reunira Monòver el consell de guerra (compost pel president, Martí Lunas, i per tres vocals, Moral San Clemente,Clavería Iglesias i González García i un ponent, García Rosado) per a examinar els casos de Luis Corbí Rico,Inés Hernández Brotons i Remedios Gil Martínez37. El mateix 27 de setembre es va emetre la sentència de condemna a mort, justificada per haver segutmarxista, haver fundat el Partit socialista i la UGT en Monòver, haver fet propaganda oral i escrita, havercol·laborat en el periòdic marxista Acero, haver format part del Front popular, haver segut alcalde l’any1938, haver lluitat contra el feixisme, haver «confeccionado las listas de personas desafectas al régimen,algunas de las cuales no vivían ya en aquel tiempo» així com haver invitat «en sus discursos a que secometiesen toda clase de atropellos y desmanes y en resumidas cuentas, era persona de las de más relieve enel régimen marxista y de las de mayor peligrosidad para el Movimento Nacional»38. Els fets – segons elConsell de Guerra – provaven «la completa identificación con la causa roja, tanto en el orden espiritual comoen el material de los hechos, por haber puesto su volutad y empleado medios de acción suficientes para laconsecución de sus propósitos»39. Això sobrava per reconéixer «las agravantes de perversidad ytrascendencia» en la conducta de Luis Corbí Rico (art. 173 del Codi de justícia militar)40. La sentència ja s’havia emés quan, des de la presó de Monòver, Luis va escriure a la muller i els fillsuna carta desproveïda de qualsevol esperança41. Esperava, probablement, una execució immediata i no eltrasllat al Reformatorio de Adultos d’Alacant. Des d’allí va enviar més cartes als familiars per a demanaraliments, roba i tabac, però sobretot per a tenir notícies. Corbí estava, evidentment, força preocupat per larepressió que podien patir els familiars. Va intentar, així, tranquil·litzar-los i encoratjar-los a fer tot elpossible per tal d’evitar l’execució: els va demanar que s’informaren de si la Comisión de Examen de Penashavia proposat la commutació de la seua pena i va pregar el cunyat, Enrique Albert Poveda, afiliat a lafalange, que visitara diverses personalitats per a que parlaren amb el cap de falange i alcalde. Corbí esperavaque el vincle d’amistat amb alguns conciutadans que s’havien adherit al nou règim poguera ajudar-lo. L’11 d’agost de 1940, va escriure exactament així al cunyat: «Yo sigo creyendo que si algunapersona de las que cito en el primer párrafo se interesa, o se interesan todos, pidiendo mi indulto al Caudillo,será concedido, y lo creo por la frase que personalmente me dijo el jefe de Falange y que tú conoces, la quete recuerdo: “contra Ud. personalmente no hay nada”. Si es así y no hay hechos de sangre en mi Expediente,ni mucho menos de inducción, si es que secretamente existe algo, que no creo ni concibo, de la justícia quese viene administrando por parte de Jueces y Tribunales, y solo aparece en él mi actuación política, de ahí miesperanza al dirigirte ésta, que hará reflexionar a los hombres en mi favor»42. Més d’una vegada, Corbí va suggerir als familiars, amb insistència, que no es rendiren i que esposaren en contacte amb les persones indicades en les cartes per tal de fer tot el possible. La muller de Corbíes va dirigir directament a Franco: «Mi marido, Excelencia, no es un criminal, no es un asesino. Si por habersido socialista, si por haber pretendido la reivindicación de los menesterosos le alcanza alguna sanción, justoserá aceptarla. Pero no es acreedor, Excelencia, a pena tan severa como la que se le ha impuesto, porque, nosolamente no ha matado ni ha inducido, sino que cuando ha podido, ha practicado el bien. Y si no pudoevitar que algunos asesinos sin conciencia cometieran crímenes, ha evitado, en el curso de la guerra, quehubiese más crímenes y más encarcelamientos»43. L’11 de desembre de 1940, a les 5:30 de la matinada, amb mà tremolosa i cal·ligrafia apressada,Corbí va escriure «querida esposa, hijos, cuñada y sobrinos: adiós para siempre». «La vida – va afegir – unavez se pierde, en éste caso en situación dura, pero en fin, con honradez y moral» 44. A les 7.00 del matí es vadur a terme l’execució per afusellament en el campament de Rabassa. El seu cos va ser enterrat en una fossacomú en el cementeri d’Alacant.36 AHGD, Sum. n. 3493, Alicante 1939, p. 45. El procés de Corbí també va ser regulat per la Ley de ResponsabilidadesPolíticas del 9 de febrer de 1939, amb la qual es va establir caràcter retroactiu a les disposicions – fins arribar a octubrede 1934 – i s’assignà a tribunals compostos per militars, magistrats i falangistes (militants de FET i JONS) la tasca deprocedir a les sancions.37 AHGD, Sum. n. 3493, Alicante 1939, pp. 47-48.38 AHGD, Sum. n. 3493, Alicante 1939, p. 49. En la sentència consta que la pena de mort esdevindria accessòria siarribara l’indult.39 AHGD, Sum. n. 3493, Alicante 1939, p. 49.40 AHGD, Sum. n. 3493, Alicante 1939, p. 49.41 ALCR, Carta de Luis Corbí Rico a la muller i als fills, 7 novembre 1939.42 ALCR, Carta de Luis Corbí Rico al cunyat, Enrique Albert Poveda, 11 agost 1940.43 ALCR, Dolores María Tores Guardiola, Carta a Franco.44 ALCR, Carta de Luis Corbí Rico a la muller, als fills, a la cunyada i als nebots, 11 desembre 1940.

Luis Corbí Rico (versió en català)

by notorcor on Nov 30, 2011

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

Statistics

Luis Corbí Rico (versió en català) — Document Transcript