Presentació conductes disruptives II
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,511
On Slideshare
1,511
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
11
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. CONDUCTES DISRUPTIVES Neus Méndez Pérez Pràcticum II
  • 2. CONCEPTE
    • Conductes disruptives:
    • Reben aquest nom ja que la seva presència implica la interrupció o el desajust en el desenvolupament evolutiu del nen, dificultant les seves relacions socials.
  • 3. L’alumne amb problemes de conducta
    • Alumnes amb dificultats emocionals i conductuals.
    • Cal tenir en compte: la duració, la freqüència i la intensitat d’aquestes conductes.
    • Cada estudiant presenta característiques cognitives, afectives i conductuals diferents.
    • Factors de risc de l’estudiant: dèficits cognitius, del llenguatge, falta d’atenció, poques habilitats socials i problemes emocionals i de conducta.
    • Factores de risc de l’escola: els prejudicis i les baixes expectatives del rendiment, les dificultats per modificar el currículum, la falta de recursos i d’estratègies d’ensenyament adequades, l’estructura, el clima i els valors del sistema
  • 4. CARACTERÍSTIQUES
    • Insolència.
    • Falta de cooperació.
    • Desobediència.
    • Provocació.
    • Agressivitat.
    • La disrupció dificulta l’aprenentatge i les relacions interpersonals.
    • Causa gran estrès en el professor.
    • Acostuma a ser una conducta pròpia d’alumnes que volen cridar l’atenció dels professors i dels seus companys i que tenen carències de normes, d’afecte.
    • Són alumnes força impulsius.
  • 5. ETIOLOGIA
    • Factors psicològics
    • Factors familiars
    • Factors escolars
    • Factors socioculturals
  • 6. FACTORS PSICOLÒGICS
    • Impulsivitat en la conducta
    • Empatia
    • Locus de Control
    • - Intern
    • - Extern
    Impulsivitat Conflictes Empatía Agressivitat Agressivitat Extern
  • 7. FACTORS FAMILIARS
    • Base genètica.
    • Interacció pares - fills:
          • Actitud dels pares vers el nen durant els primers anys de vida  ESSENCIAL
          • Utilització de mètodes de disciplina excessivament autoritaris o relaxats es relaciona amb les conductes disruptives.
          • Permissivitat i tolerància poden reforçar aquestes conductes.
            • Altres factors familiars.
            • Maltractaments o ambient familiar violent.
            • Falta d’afecte.
  • 8. Factors Escolars
    • Relacions professor/a- professor/a:
    • - Falta de consens sobre l’estil educatiu i les normes de convivència.
    • Falta de respecte vers els companys i els alumnes.
    • Poca implicació en les decisions del centre.
    • Tendència a treballar individualment, poca cooperació i col·laboració.
    • Relaciones professorat- alumnat:
    • - Falta de motivació vers els continguts.
    • - Dificultats per a establir canals de comunicació.
    • - Metodologies poc atractives i significatives.
    • - Falta de sensibilitat i empatia per part del docent.
  • 9. FACTORS SOCIOCULTURALS
    • Factors contextuals com la pobresa o la violència són molt significatius a l’hora d’explicar la conducta antisocial.
  • 10. TIPUS DE CONDUCTES DISRUPTIVES
    • Disrupció a l’aula
    • Problemes de disciplina
    • Discriminació
    • Conflictes entre companys  “ Bullying”
    • Vandalisme i agressions físiques
    • Assetjament sexual
    • Absentisme escolar
  • 11. DISRUPCIO A L’AULA
    • Fet que comporta que alguns alumnes dificulten, a causa del seu comportament, el desenvolupament normal de la classe, obligant al docent a interrompre el treball per a controlar.
    • La disrupció constitueix una de les principals preocupacions dels docents.
  • 12. Avaluació de les conductes disruptives
    • La etiologia com a principi d’avaluació.
    • Tipus d’avaluació.
    • Aproximació contextual.
    • Tests destacats.
    • Avaluació: pas previ a la intervenció.
  • 13. Tipus d’avaluació
    • Segons Fatzer, existeixen tres tipus d’avaluació:
    • Avaluació de productes.
    • Avaluació de processos.
    • Avaluació de contextos.
    • L’avaluació de productes  canvis immediats que apareixen en el subjecte.
    • L’avaluació dels processos  “Preguntes per a l’anàlisi dels Processos” de Brocher.
    • I finalment, l’avaluació de contextos  condicions institucionals en les quals es realitzen els processos grupals.
  • 14. Aproximació Contextual
    • Detecció del problema a l’àmbit escolar per part del docent.
    • Coordinació i contrastació d’opinions de tots els professors que tenen relació amb l’alumne.
    • Reunions amb psicòlegs i altres serveis externs.
    • Entrevistes amb la família.
    • Entrevistes amb el propi alumne.
    • Possibilitat d’aplicar algun test.
    • Interpretació dels resultats per a dissenyar les línies d’actuació del pla d’intervenció.
  • 15. Tests destacats
    • BULL-S. Test d’Avaluació de
    • l’agressivitat a les escoles.
    • ( Cerezo Ramírez, Fuensanta)
    • Análisi de les característiques socio-afectives en el grup d’iguals.
    • Detecta als subjectes implicats en situaicons d’agressió.
    • Gran eficacia per a avaluar el bullying .
    • Usuaris  Psicòlegs clínics i escolars, orientadors educatius i trebalaldors socials.
    • Duració : variable  25-30 min
    • Edad : de 6 a 17 anys
  • 16. Tests destacats
    • “ Preguntes per a l’anàlisi dels Processos” de Brocher
    •  Mesura :
    • Aspectes qualitatius i quantitatius de l’estat d’ànim de cada subjecte.
    • La conducta de col·laboració.
    • El clima de la relacions.
    • La distribució de rols .
  • 17. Abans de començar la intervenció…
    • És necessari realitzar una correcta avaluació per així poder realitzar una intervenció ajustada a les necessitats reals de cada cas. No obstant, aquest procés d’avaluació es portarà a terme no només abans, sinó també durant i després de la intervenció.
    • Serà convenient avaluar el paper de l’adult.
    • Cal disposar de tota la informació obtinguda a partir dels tests, dels informes, de les entrevistes, de les observacions, etc.
    • Hem de realitzar un treball en equip entre totes aquelles persones que tenen relació amb l’alumne en qüestió.
  • 18. INTERVENCIÓ I
  • 19. Existeixen dos tipus d’intervenció possibles PREVENTIVA TERAPEUTICA O REEDUCADORA Busca creació d’un bon clima de convivència, com a mesura per a evitar l’aparició de la conflictivitat. Dirigida a tractar les dificultats en el desenvolupament social que presenti l’alumnat implicat.
  • 20. INTERVENCIÓ PREVENTIVA
    • Diversos estudis sobre violència i salut de la OMS revelen que l’agressivitat en la infància és un indicador de la violència en l’adolescència i en els primers anys de l’edat adulta.
    MODEL ECOLÒGIC I INTEGRADOR Dos àmbits: Quatre components:
    • SOCIOFAMILIAR
    • ESCOLAR
    • APRENENTATGE DE NORMES
    • DESENVOLUPAMENT D’HABILITATS SOCIALS DE COMUNICACIÓ
    • DESENVOLUPAMENT DE L’ AUTOESTIMA
    • EDUCACIÓ EN LA RESPONSABILITAT
  • 21. Intervenció preventiva a l’àmbit familiar
    • NORMAS EN LA FAMILIA
    • Presa de consciència de la
    • pertinença a la família.
    • Responsabilitats compartides.
    • Importància d’oferir un entorn estable, amb normes, rutines i límits.
    • AUTOESTIMA EN LA FAMILIA
    • Ajudar al fill en el seu desenvolupament.
    • Proporcionar recolzament, seguretat, i sobretot afecte i temps.
    • HABILITATS SOCIALS DE COMUNICACIÓ A LA FAMÍLIA:
    • -Accepció i credibilitat.
    • -Sentiment de pertinença.
  • 22. Intervenció preventiva a l’àmbit escolar
    • NORMES A L’ESCOLA:
    • Presa de consciència de la
    • necessitat d’establir unes normes de convivència.
    • Implicació dels propis alumnes
    • en la presa de decisions d’aquestes normes i en les conseqüències que pot comportar el fet de no
    • AUTOESTIMA :
    • - Potenciar l’autoestima i la confiança en un mateix com a valor personal .
    • HABILITATS SOCIALS DE
    • COMUNICACIÓ A L’ESCOLA
    • Mecanismes facilitadors de la
    • comunicació que caldria treballar:
    • *Empatía
    • *Feed-back
    • *Escolta activa
    • *Asertivitat
    • RESPONSABILITAT A L’ESCOLA:
    • Crear projectes i programes
    • educatius que garanteixin un bon clima als centres.
  • 23. INTERVENCIÓ CORRECTIVA O REEDUCADORA Orientada a AGRESSORS VÍCTIMES Mitjançant…
    • Creació d’un ambient de convivència tranquil, segur i positiu.
    • Programes específics que permetin els joves recuperar – adquirir les habilitats socials i a modificar les conductes antisocials.