Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)

926 views
742 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
926
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
27
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)

  1. 1. QUÈ ESTUDIAREM?10.1. El reformisme dinàstic10.2. Les forces de l’oposició10.3. Catalanisme i republicanisme10.4. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)10.5. La crisi del 191710.6. La descomposició del sistema10.7. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
  2. 2. LA CRONOLOGIA
  3. 3. LA CRONOLOGIA
  4. 4. LA CRONOLOGIA
  5. 5. 10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC• El desastre del 98 va mostrar les deficiències del Règim dela Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basaten les idees regeneracionistes.• El primer govern regeneracionista(Silvela, 1899) va fracassar arran de larepressió de la protesta dels comerciantsbarcelonins per la pujada d’impostos, elTancament de caixes. Silvela
  6. 6. 10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC
  7. 7. 10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC•El 1901 es va reprendre el torn dinàstic, i el 1902es va entronitzar Alfons XIII rei d’Espanya amb lamajoria d’edat de 16 anys.• La participació directa d’Alfons XIII en la vida política, va ser unelement més de desestabilització, ja que el rei va abandonar eltradicional paper d’àrbitre que la monarquia va exercir en l’èpocadel seus pares. • Alfons XIII sempre va recolzar les opcions polítiques mésconservadores, culminant amb el seu recolzament al cop d’estat ila Dictadura de Primo de Rivera.• Els capricis de canvis de govern i president s del rei es vanconèixer com a CRISIS ORIENTALES ja que arribavendirectament del Palau d’Orient, la seva residència.
  8. 8. 10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC• Després de la desaparició de Cànovas i Sagasta, els dos partitsdinàstics van tenir dificultats per mantenir-se units.• Inestabilitat dels governs: entre 1901 i 1916 hi va haver 18executius i 12 caps de govern diferents.• Els nous líders dels partits dinàstics van estar influïts pelregeneracionisme.
  9. 9. 10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC Maura
  10. 10. 10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC*Va intentar una reforma “des de dalt”; un intent de reformar/regenerarel sistema polític i l’administració amb una nova classe política quehavia de ser recolzada per les “masses neutres”. Amb això pretenia:Governar de forma eficaç.Desbancar els cacics.Impedir el protagonisme a les classes populars (amb mà dura).*Va fer una nova Llei Electoral (1907) que feia més difícil el frauelectoral i permetia la participació de més partits al Parlament.*Va impulsar una política social amb la creació de l’Instituto Nacional dePrevisión o la Llei del Descans Dominical.*Va exigir major independència de l’Executiu davant les ingerències dela Corona. Va intentar donar més autonomia als ajuntaments i a lesDiputacions.
  11. 11. 10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC Canalejas
  12. 12. 10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC•Aprofundiment en la política de reformes socials, com a intentd’acostament a les classes menys afavorides.• Llimitació de la vinculació entre Església i Estat. Llei del“Candau” (1910).•Política tributària: nous impostos progressius sobre la renda enlloc de l’impost de Consums.•Política exterior: Conferència d’Algesires (1906); Protectorat delMarroc (1912)•Llei de Lleves i abolició de les “quotes” de redempció•1912 – Assassinat de Canalejas i crisi del reformisme dinàstic.•Llei de Mancomunitats (1914).
  13. 13. 10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC
  14. 14. 10.2. LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA
  15. 15. 10.2.1. Carlisme i tradicionalismeLes diferents tendències no van reunificar- se fins a la creació de laComunió Tradicionalista el 1931.
  16. 16. 10.2. LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA10.2.2. Republicanisme i lerrouxisme• El republicanisme va ser la força principal d’oposicióparlamentària, però estava dividit. La Unió Republicana (1903) deNicolás Salmerón va ser un intent d’unir els diferents grupsrepublicans• A Barcelona el republicanisme el liderava Alejandro Lerroux, unadvocat laboralista sevillà que va tenir força èxit en les eleccionsde1901, 1903 i 1905. El seu discurs demagògic va ser molt benacollit per les classes populars. Reivindicava l’anticlericalisme il’anticatalanisme (català = patró explotador). LLEGIR TEXT PÀG. 218
  17. 17. 10.2. LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA10.2.2. Republicanisme i lerrouxisme• Així, mentre que Unió Republicana el 1907 s’acostava alcatalanisme integrant-se a Solidaritat Catalana, alguns dels seusdirigents, com Alejandro Lerroux o Vicent Blasco Ibáñez(València), es despenjaven.•El 1908 Lerroux es va presentar a tot l’Estat encapçalant el seupropi partit, el Partit Republicà Radical (PRR). Després de laSetmana Tràgica Lerroux va perdre el suport popular, va moderarel seu discurs (va ser molt conservador) i es va traslladar aMadrid
  18. 18. 10.2.2. Republicanisme i lerrouxisme Alejandro Lerroux
  19. 19. 10.2.3. Les forces obreresRecordar el procés d’industrialització a Catalunya, ambl’augment del nombre de treballadors en el sector industrial i delseu pes en el conjunt de l’economia catalana i espanyola.Paral·lelament s’incrementà la conflictivitat laboral en ladialèctica patronal /obrers per la jornada laboral, la qüestió salariali la precarietat i condicions dels llocs de treball...Gran vaga obrera del 1902 a Barcelona, que no té recolzamentde l’UGT, i perd la seva esca influència a CatalunyaEl 1907 va néixer la Solidaritat Obrera, formada pels grupsanarquistes i de diverses forces del moviment obrer català, com aresposta a la Solidaritat Catalana (burgesa).
  20. 20. 10.2.3. Les forces obreres: socialisme.• El PSOE va créixer en militància i va aconseguir el seuprimer diputat el 1910, Pablo Iglesias.• El sindicat socialista UGT va arribar gairebé a un quart de miliód’afiliats el 1920.• Un sector més radical (revolucionaris) del PSOE, i simpatitzantdel bolxevisme soviètic, va fundar el el Partit Comunistad’Espanya (PCE) l’any 1921.
  21. 21. 10.2.3. Les forces obreres: anarquisme.•L’anarcosindicalisme es va aplegar a l’entorn de SolidaritatObrera (1907).• El 1910 es va crear la creació de la secció espanyola de la CGT(Confederació General del Treball), que es va convertir en la CNT(Confederació Nacional del Treball), d’ideologia anarquista irevolucionària.• Defensava la promoció d’una vaga general revolucionària queacabés amb l’Estat i el capitalisme.• El 1915 era el primer sindicat a Catalunya, València, Saragossa,Andalusia i localitats del nord peninsular. El 1919 ja tenia700.000 afiliats.
  22. 22. 10.2.3. Les forces obreres: anarquisme.IDEOLOGIAEs fonamentà en l’apoliticisme, que l’allunyava de l’acció política delspartits de l’esquerra socialista, i enfront de la UGT.Forta implantació a Andalusia, al País Valencià, i sobretot a Catalunya,on fou la força sindical hegemònica.Preconitzava l’acció revolucionària per mitjà de la vaga, l’eliminacióde la propietat privada i de l’Estat i la destrucció del capitalisme.Els seus principals líders foren Àngel Pestaña, Salvador Seguí (“El Noidel Sucre”) i Joan Peiró.
  23. 23. 10.2.3. Les forces obreres.
  24. 24. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).
  25. 25. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.1. La consolidació de la Lliga Regionalista•El partit hegemònic al si del catalanisme de l’època era la LligaRegionalista, amb Prat de la Riba com a ideòleg (La nacionalitatcatalana) i Francesc Cambó com a portaveu al Congrés.Bona part dels dirigents eren possibilistes, partidaris d’acordsamb el govern en benefici de les corporacions econòmiques id’avenços autonomistes.• Els intransigents van abandonar el partit el 1904, arran d’unavisita del rei que no va ser boicotejada pels regidors barcelonins.Escindits com Jaume Carner o Lluís Domènech i Montaner vancrear el 1906 el Centre Nacionalista Republicà.
  26. 26. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.2. La coalició Solidaritat Catalana•El 1905, arran de la publicació d’un acudit irònic, els militars van assaltar idestruir impunement les redaccions del Cu-cut! i La Veu de Catalunya.•El govern, a més, va elaborar la Llei de Jurisdiccions (1906), atorgant a lajustícia militar les competències per jutjar els casos considerats d’ofensacontra la pàtria.•La pressió anticatalanista va esperonar les forces catalanes (excepte elspartits liberal, conservador i lerrouxista) a presentar-se coaligades a leseleccions generals del 1907, amb el nom de Solidaritat Catalana i amb el“programa del Tívoli” (per derogar la Llei de Jurisdiccions i demanar òrgansd’autogovern per Catalunya, obtenint 41 diputats de 44 possibles.•Però el projecte no va trigar a dividir-se a causa de l’heterogeneïtat delsgrups i del dirigisme de la Lliga. Els fets de la Setmana Tràgica vanprovocar la seva dissolució definitiva.
  27. 27. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.2. La coalició Solidaritat Catalana
  28. 28. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.3. El catalanisme d’esquerresEs distingeixen dos grups:
  29. 29. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona•El 1906 va tenir lloc la Conferència dAlgeciras, segons la qual elsEstats espanyol i francès es repartien el Marroc com a un Protectorat.•La població marroquina es va revoltar, iniciant-se la Guerra del Riff,molt impopular a Espanya, i que es va allargar fins el 1926.•Entre el 25 de juliol i el 2 d’agost del 1909 es va viure a Barcelona laSetmana Tràgica, una revolta originada pel descontentament amb laguerra al Marroc i per la mobilització dels reservistes.•La prohibició governativa de les protestes va exacerbar els ànims i esva convocar una vaga general que va derivar en una insurrecciógeneralitzada amb la crema d’edificis religiosos (irresponsabilitatd’alguns extremistes que van manipular els prejudicis anticlericalspopulars) i barricades als carrers.
  30. 30. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona
  31. 31. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona
  32. 32. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona (1906) 99
  33. 33. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de BarcelonaRecollida de cadàvers al Barranco del Lobo, 1909.
  34. 34. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona
  35. 35. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona
  36. 36. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona
  37. 37. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona
  38. 38. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona
  39. 39. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona
  40. 40. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909).10.3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona•Només una brutal repressió militar indiscriminada va poder aturarel conflicte, amb morts, detencions i afusellaments com el deFrancesc Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista i fundador del’Escola Moderna, acusat falsament de ser l’instigador..•El govern de Maura va caure amb lacrisi, i tots els partits van quedardesprestigiats.
  41. 41. 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909). Francesc Ferrer i Guàrdia executat (L’Esquella de la Torratxa, 1932)
  42. 42. 10.4. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)•La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer ens administratiucatalà d’ençà el 1714, però només unificava i gestionava lesatribucions que ja tenien les diputacions provincials. Es vaaconseguir després d’un llarg procés, l’abril del 1914, sota lapresidència de Prat de la Riba, sempre amb majoria de la LligaRegionalista.•La seva obra va ser destacada en els camps de l’ensenyament(renovació pedagògica, escoles tècniques, etc.), la cultura(Biblioteques Populars, normalització lingüística, promociómuseística, etc.), i les obres públiques (millora de les xarxesviària, postal i telefònica; pla d’acció agrària; etc.). Fins a la sevadissolució el 1925, va potenciar la modernització de Catalunya enel context d’endarreriment generalitzat de l’Estat espanyol.
  43. 43. 10.4.1. La Mancomunitat de Catalunya: OrígensLa Diputació de Barcelona, presidida perEnric Prat de la Riba, sol·licità al Governla possibilitat de “mancomunar” lesquatre Diputacions catalanes per unir les Llei de Mancomunitats (1914).seves competències (1911).Forta oposició del Partit La petició, recolzada per les altresConservador, de parts dels Diputacions, fou recollida pel capliberals i de la premsa de del Govern, José Canalejas, peròMadrid, que titllaren el projecte aquest va ser assassinat l’any 1912, ide “separatista” el procés es paralitzà. Bloqueig parlamentari al projecte de Mancomunitat fins el 1914, quan el Govern presidit pel conservador Eduardo Dato va decretar la Ley de Mancomunidades, que obria el camí a aquesta aspiració catalanista. Es va crear la Mancomunitat de Catalunya, presidida 6 d’abril per Enric Prat de la Riba, a partir de la comunitat de les de 1914 Diputacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona.
  44. 44. 10.4.2. La Mancomunitat de Catalunya: Constitució La Mancomunitat comptava L’Assemblea va ser dominada amb una Assemblea de 96 majoritàriament per la Lliga, si diputats (36 per Barcelona i 20 bé amb presència important de més per cada una de les altres diputats d’altres formacions. províncies), i un Consell Permanent de 8 membres, 2 per cada província. No va rebre cap transferència de competències polítiques des del Govern La Mancomunitat es creava de Madrid. com a un organisme purament administratiu, que sumava de fet les No va veure incrementats els seus atribucions que ja tenien les pressupostos (per part de l’Estat) de cap quatre Diputacions. manera, per fer front a les seves atribucions.
  45. 45. 10.4.3. L’obra de govern de la MancomunitatLa seva actuació política va anar dirigida a la idea de “crear país”, demodernitzar Catalunya i de dotar-la dels mecanismes per posar-la anivell de l’Europa més avançada. ELS GRANS EIXOSEn l’àmbit de les infraestructures i dels serveis públicsMillora de la xarxa viària i ferroviària (i també telefònica)principal i secundària pel conjunt del territori català (ideade cohesió territorial)Pla de modernització agrària, amb la creació d’Escoles decapacitació, foment de les cooperatives, impuls a lamodernització tecnològica...Creació de l’Escola de l’Administració Pública, per millorarla funció pública i la idea de servei públic a Catalunya.
  46. 46. 10.4.3. L’obra de govern de la Mancomunitat ELS GRANS EIXOSEn l’àmbit de la cultura i de l’educacióGran suport i impuls a la cultura catalana: Institut d’EstudisCatalans, Biblioteca de Catalunya, xarxa de bibliotequespopulars, etc.Consolidació del català: Impuls a la normalització de l’ús dela llengua catalana: projecte d’unitat ortogràficaencarregada a Pompeu Fabra.Protecció del patrimoni cultural i monumental català:monuments, museus, catalogació d’edificis d’interès...Impuls a la renovació i modernització pedagògiques:Escoles del Treball i Industrials, Escoles de Mestres (impuls a la“renovació pedagògica”, Escoles Experimentals...
  47. 47. 10.4.4. La Mancomunitat: funcionament
  48. 48. L’obra política i administrativa de la Mancomunitat de Catalunya10.5. La crisi del 191710.5.1. La crisi del 1917: l’impacte de la Gran Guerra•Espanya, va quedar al marge del sistema d’aliances europeuprevi a la Primera Guerra Mundial, i es va mantenir neutral durantel conflicte (govern presidit per E. Dato).*Cambó: “Espanya havia de ser neutral perquè no podia ésseraltra cosa. Ni posseïa un exèrcit eficient, ni tenia un idealinternacional”• La neutralitat va afavorir l’economia, fent-se gransnegocis a costa dels dos bàndols. En canvi, es vadesencadenar un greu procés inflacionari i una fortatensió social. Eduardo Dato
  49. 49. 10.5. La crisi del 191710.5.1. La crisi del 1917: l’impacte de la Gran Guerra
  50. 50. 10.5. La crisi del 191710.5.2. La crisi del 1917: una crisi o tres crisis?a) Crisi Militar: grups de militars van formar les Juntes de Defensa(peninsulares), reclamant millores salarials i regular els ascensos percriteris d’antiguitat (en contra dels africanistes, que ho feien per mèritsde guerra); al juny van elaborar un manifest en que culpaven al governde no resoldre els problemes (intervencionisme?)b) Crisi política: durant una suspensió de Corts (caiguda del govern deRomanones), el 5 de juliol de 1917 es va reunir a Barcelona unaAssemblea de Parlamentaris (republicans, socialistes, lligaires...) perreivindicar la transformació de l’Estat centralista en un d’autonomista iconvocar eleccions a Corts Constituents (corrupció, supressió constantde garanties constitucionals, estats d’excepció...)El moviment, no va tenir continuïtat, ja que requeria l’entesa entreregionalistes i antimonàrquics d’esquerra i just esclatava una vagageneral convocada per la CNT i la UGT (durament reprimida).
  51. 51. 10.5. La crisi del 191710.5.2. La crisi del 1917: una crisi o tres crisis?c) Crisi social: des del 1916 es mantingué un moviment vaguísticcreixent, tot i que desigual geogràficament i sectorialment. Elressò de la Revolució Russa de febrer va esperonar lesexpectatives revolucionàries entre les forces obreristes.La vaga general d’agost del 1917 es va reprimir sensecontemplacions per part de lexèrcit i amb el suport de les classesbenestants.
  52. 52. 10.5. La crisi del 1917
  53. 53. 10.5.2. La crisi del 1917: una crisi o tres crisis?
  54. 54. 10.6. La descomposició del sistema (1917-1923)• Entre el 1918 i el 1923, la incapacitat dels governs per reformarel sistema polític, la forta conflictivitat social i les tensionsderivades de la guerra del Marroc van suposar la crisi definitivadel règim de la Restauració.•El fracàs dels governs de coalició van propiciar el retorn alsistema dinàstic (10 governs durant aquest període). Es va tornara la tupinada, però cap partit va aconseguir majoria al Parlament iaixí es van fer habituals, les mesures dexcepció, la suspensió deles garanties constitucionals, tancament de les Corts… i cadavegada amb més pes de l’exèrcit: protagonista de la repressió.
  55. 55. 10.6. La descomposició del sistema (1917-1923)• El govern d’Eduardo Dato vacaure arran de “la crisi” -1917-(Dato va ser assassinat pelsanarquistes el 1921).• Es succeïren deu governs en cincanys (veure cronologia del tema),dos d’ells de concentració(dinàstics i catalanistes), ambperíodes de supressió de lesgaranties constitucionals. Unsgoverns que no van poder redreçarla situació (econòmica i social) perles moltes divergències partidistes
  56. 56. 10.6. La descomposició del sistema (1917-1923)• El 1922, desencisats amb el possibilisme de la Lliga i amb laincomprensió de les campanyes per l’autonomia a la resta del’Estat, a Catalunya aparegueren grups nacionalistes més radicalscom Acció Catalana i Estat Català.• El catalanisme progressista havia començat a revifar poc abans,el 1917, amb el Partit Republicà Català de Francesc Layret i LluísCompanys.
  57. 57. 10.6. La descomposició del sistema (1917-1923)• El 1919 esclata la vaga de La Canadenca, que desencadenà unaforta repressió (estat d’excepció, locaut) i la resposta violentad’activistes com Buenaventura Durruti, Joan Garcia Oliver iFrancisco Ascaso (Los Solidarios). Buenaventura Durruti
  58. 58. 10.6. La descomposició del sistema (1917-1923)• La Federació Patronal va organitzar bandes de pistolers perassassinar els dirigents sindicals en conxorxa amb les autoritatspolicials (Martínez Anido), i uns Sindicats Lliures (grocs). Elpistolerisme va deixar un rastre de més de 800 atemptats entre 1917i 1923.
  59. 59. 10.6. La descomposició del sistema (1917-1923)• L’anarcosindicalisme propugnava les vagues generals com ainstrument revolucionari que destruís el sistema (la CNT va editar eldiari Solidaridad Obrera). El camp andalús va esdevenir la punta dellança de l’agitació anarquista (trienni bolxevic).• A Catalunya sorgí el sindicat Unió de Rabassaires el 1922(enfrontat a l’Institutc Agrícola Català de St. Isidre –IACSI- dedretes).
  60. 60. 10.6. La descomposició del sistema (1917-1923) CONFLICTIVITAT AL CAMP CONFLICTIVITAT OBRERA• Trienni bolxevic (1918-21) • Vaga de la Canadenca (1919).a Andalusia. • Pistolerisme: Enfrontament• Conflicte Rabassaire, a entre els sindicats i la patronal:Catalunya. Unió de Rabassaires Sindicat Lliure//Los Solidarios.(1822), sindicat pagès • Repressió. Aplicació Llei(explotació familiar) enfrontat a l’ de Fugues.IACSI (Institut Agrícola Català deSant Isidre)La fi de la Guerra Mundial va produir un canvi brusc de lescondicions econòmiques: disminució de la producció, alça de preus,augment de l’atur, que juntament amb el triomf de la Revolució aRússia, va provocar una molt gran la mobilització social i l’augmentdel sindicalisme.
  61. 61. 10.6. La descomposició del sistema (1917-1923)• El 1921, un atac marroquí va sorprendre la guarnició espanyolaa Annual*. El desastre va esquitxar lexèrcit, el govern i lamonarquia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_d%2 http://www.youtube.com/watch?v=zdgA
  62. 62. 10.6. La descomposició del sistema (1917-1923) http://es.wikipedia.org/wiki/Expediente_PicassoYa llega a los Ya sube hasta ¿Ve usted si está alto? ¡Puescoroneles los generales no alcanza a los políticos!
  63. 63. 10.7. La dictadura de Primo de Rivera•El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya,Miguel Primo de Rivera, va donar un cop d’estat• JUSTIFICACIÓ: posar fi a la crisi política,la conflictivitat social i el perill deltrencament de la unitat d’España.• SUPORTS: monarquia, militars i part deles classes dirigents.• OBJECTIUS:•Acabar amb la conflictivitat social•Frenar les aspiracions nacionalistes•Evitar responsabilitats per Annual•Evitar un canvi en les elits polítiques queportessin a la democratització del règim
  64. 64. 10.7. La dictadura de Primo: Reorganització de l’estat•Va crear un Directori militar, per a arreglar els problemes mésimportants, que va suspendre el règim constitucional (cambreslegislatives, ajuntaments, etc.), i va perseguir anarquistes icomunistes. http://www.youtube.com/watch?v=aOWNKC DIRECTORI MILITAR (1923-1925)•Suspensió règim constitucional.•Dissolució cambres legislatives.•Cessament de les autoritats civils iajuntaments.•Prohibició dels partits polítics i sindicats.•Militarització de l’ordre públic.•Repressió obrera•Solució del conflicte del Marroc:Desembarcament d’Alhucemas (1925)
  65. 65. 10.7. La dictadura de Primo: Reorganització de l’estatDesembarcament a la badia de Alhucemas, nord d’Àfrica (1925)http://www.youtube.com/watch?v=W-qX_oVbNPY
  66. 66. 10.7. La dictadura de Primo: Reorganització de l’estat•A partir de l’any 1925 va governar amb un Directori civil•Va crear un partit a l’estil de Mussolini, la Unión Patriótica, que lidonés suport social.•Va actuar conjuntament amb França al Marroc (desembarcamentd’Alhucemas,1925), amb èxit.•L’Organització Corporativa Nacional va agrupar patrons i líderssindicals moderats per eliminar els conflictes laborals. La UGT hicol·laborà. •Perpetuar el Règim a l’estil feixista italià.DIRECTORICIVIL Partit únic: Unión Patriòtica(1925-1930) Estat Corporatiu: Assemblea Nacional Consultiva.
  67. 67. 10.7. La dictadura de Primo: Reorganització de l’estat
  68. 68. 10.7. La dictadura de Primo: Política econòmica i socialVa crear milers de llocs de treball amb la realització d’obrespúbliques que haurien de servir per modernitzar lesinfraestructures. En aquest mateix sentit potencià les exposicionsuniversals de Barcelona i Sevilla del 1929.Tot plegat, va provocar un greu dèficit pressupostari, camuflat perla bona conjuntura econòmica dels anys ‘20.
  69. 69. 10.7. La dictadura de Primo: Política econòmica i socialREFORMES:•Intervencionisme estatal per afavorir les empreses espanyoles•Foment de les obres públiques (ferrocarrils, carreteres, etc...)•Proteccionisme•Concessió de monopolis: CAMPSA, Telefònica...EXPOSICIÓ INTERNACIONAL 1929 a Barcelona* i Sevilla.*Objectiu: atreure la burgesia catalana cap al règim.Sindicalisme Vertical: Organització Corporativa Nacional.(agrupava patrons i obrers en comitès paritaris per regular elsconflictes laborals,salaris, condicions de treball…)
  70. 70. 10.7. La dictadura de Primo: Política econòmica i social
  71. 71. 10.7. La dictadura de Primo de Rivera: Oposició al règim•Malgrat el suport inicial de la Lliga, aviat va mostrar-sel’anticatalanisme del règim: supressió de la Mancomunitat el1925, prohibició dels Jocs Florals, censura, etc.•L’oposició al règim fou exercida per alguns monàrquics i militarsconspiradors; però, sobretot, per republicans, anarquistes,comunistes, catalanistes radicals, i bona part de la intel·lectualitat.•Francesc Macià, dirigent d’Estat Català i exiliat a França,organitzà un projecte d’invasió armada de Catalunya per instaurarun Estat independent. El novembre de 1926 va concentrar-se aPrats de Molló per passar la frontera amb un grupd’expedicionaris. Malgrat que va ser detinguts van aconseguir ungran ressò mediàtic.
  72. 72. 10.7. La dictadura de Primo de Rivera: Oposició al règim•Partits dinàstics Apartats del poder Alianza Republicana (1926)•Republicans•Comunistes Sanjuanada (intent fallit de cop d’estat contra Primo, 24/06/1926, protagonitzat pels generals Weyler i Aguilera. Van ser descoberts i arrestats).•Sectors militars•Intelectuals: Unamuno, Blasco Ibáñez...•Estudiants universitaris, organitzats a la FUE (Fed. Universitaria Escolar)•CNT•PSOE y UGT•Nacionalismes: Catalanistes i Bascos
  73. 73. 10.7. La dictadura de Primo: Caiguda de Primo de Rivera •Incapacitat de donar una sortida política a la nova situació •Desprestigi de la monarquia •Oposició cada vegada més fortaDICTABLANDA:Davant d’aquesta situació, Primo dimiteix i Alfons XIII nomena alGeneral Berenguer. Aquest va governar per decrets i va intentarapaivagar els ànims després de la situació creada pel crac de la Borsade 1929 i per les revoltes socials. Va derogar moltes de la mesuresimposades i impulsades per Primo.Intenta organitzar unes eleccions generals sense èxit: partits dinàsticses neguen, forta oposició política (Pacte de San Sebastián), forçamoviment obrer, aixecament de Jaca… Va presentar la dimissió alfebrer del 1931.L’Almirall Juan B. Aznar va intentar gradualment arribar a la situacióanterior al 1923 i va organitzar unes eleccions municipals per al 12d’abril de 1931.

×