Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Tema 10 La Segona República
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Tema 10 La Segona República

  • 326 views
Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
326
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
12
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 11. LA SEGONAREPÚBLICA ILACATALUNYA
  • 2. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936) QUÈ ESTUDIAREM?11.1. La proclamació de la República i el períodeconstituent11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)11.3. La Catalunya autònoma11.4. Els problemes de la coalició republicanosocialista11.5. El bienni conservador (1933-1935)11.6. El triomf del Front Popular
  • 3. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936) LA CRONOLOGIA
  • 4. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituent•Els resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 nohaurien posat en perill el règim monàrquic en unes altrescircumstàncies. Però la celebració col·lectiva, festiva i espontània, deltriomf electoral republicà a les grans ciutats va demostrar que lamonarquia no gaudia de suport. Alfons XIII així ho va entendre i vaabandonar el tron per evitar una possible guerra civil.•La Segona República esva proclamar el 14 d’abril.Es va constituir un governprovisional presidit perNiceto Alcalá-Zamora iintegrat pels partitssignants del Pacte deSant Sebastià.
  • 5. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)Pacte de Sant Sebastià (17 de agosto de 1930)En aquesta reunió es va constituir un comitè revolucionari presidit perAlcalá-Zamora, que va arribar a ser el primer govern Provisional a l’abrildel 1931. Es va acordar:a) Organització autonòmica de l’Estat.b) Establir una República.c) Avalar la llibertat religiosa i política.El comitè estava en contacte amb un grup de militars amb el que es vaestudiar un cop militar, que per diversos motius va acabar amb fracàs,sent executats els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández,per la prematura sublevació de Jaca.A la reunió van assistir representants de pràcticament tots els corrents republicans:*Alianza Republicana: Lerroux, del PRR, i Manuel Azaña, de Acción Republicana;*Partit Radical-Socialista: Marcel·lí Domingo, Álvaro de Albornoz i Ángel Galarza;*Derecha Liberal Republicana: Niceto Alcalá-Zamora i Miguel Maura;*Acció Catalana: Manel Carrasco Formiguera;*Acció Republicana de Catalunya: Maties Mallol Bosch;*Estat Català: Jaume Aiguader;*Federación Republicana Gallega: Santiago Casares Quiroga;*A títol particular: Indalecio Prieto (PSOE), Fernando de los Ríos entre d’altres.
  • 6. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936) El Comitè revolucionari, i després Govern Provisional de la Segona República
  • 7. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936) Miguel Alejandro Manuel Alvaro de Indalecio Largo Maura Lerroux Azaña Albornoz Prieto Caballero Derecha Partido Alianza P. Radical PSOE PSOE Liberal Radical Republicana Socialista Republicana Lluís Nicolau D’Olwer S. Casares Quiroga Acció catalana ORGA
  • 8. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituent
  • 9. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituent•Primeres mesures:-Eleccions a Corts Constituents el 28 de juny.-Amnistia general de presos polítics.-Accions d’urgència en diversos àmbits per evitar el caos(pàg. 249 LES PRIMERES MESURES)Les repercussions socials de la proclamació de la República:Va crear grans expectatives entre les classes socials popularsurbanes i pageses sobre una distribució més justa de la riquesa i de laterra i d’una legislació laboral favorable.Va provocar un clima de temor i desconfiança entre les classes mésbenestants, que van contraure les seves inversions i van mostrar sovintuna actitud d’hostilitat.
  • 10. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituentLes repercussions econòmiques de la proclamació de laRepública:Situació de dèficit pressupostari acumulat degut als deutesheretats de la dictadura de Primo de Rivera.Herència nefasta d’una economia desfasada i sensecompetitivitat, amb un alt nivell d’atur al camp, mancadad’infrastructures, sense un sistema financer competent ni una classeempresarial emprenedora, i un mercat intern feble, degut al baix nivelladquisitiu mitjà de la població espanyola.Retraïment de la inversió pel clima de incertesa envers el nourègim, o directament com a sabotatge a la política laboral i fiscal delgovern.
  • 11. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituentLa conjuntura econòmica internacional dels anys 30:Crack de l’octubre de 1929 (Borsa de Nova York): inici de l’època dela Gran Depressió als Estats Units i a tot el món occidental.Les economies capitalistes més avançades es van veure greumentafectades per la caiguda de la inversió i del consum, el tancamentempresarial i l’augment de l’atur.Espanya, amb una economia allunyada del gran capitalismeinternacional, es va veure relativament poc afectada per lesconseqüències de la crisi.Caiguda de les exportacions (vi, oli, cítrics i altres sectors dinàmics),forta devaluació de la pesseta i retirada de les inversions.
  • 12. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituent
  • 13. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituent
  • 14. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituent Clara Campoamor Victoria Kent Margarita Nelken P. Radical P. Radical PSOE Socialista Qüestions de la Qüestions laborals dona: vot femení Reforma de les presons. LES TRES DIPUTADES DEL PARLAMENT REPUBLICÀ
  • 15. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituent
  • 16. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituentEl partit amb més vots i escons fou el PSOE, amb 116 escons i el 24’5%, seguit del Partido Republicano Radical. Finalment, la figura de Capde Govern va recaure en Manuel Azaña, d’Acción Republicana. Alcalá-Zamora va ser el President de la república.A Catalunya, ERC va obtenir el 6’5 % dels vots (respecte Espanya) i 36escons (sobre 470 escons).El nou Govern d’Azaña, va estar integrat per republicans amb el suportparlamentari del PSOE, i va afrontar com a primers grans reptes:La redacció de la nova Constitució de la República.La redacció dels Estatuts d’Autonomia de Catalunya i del PaísBasc.Els atacs procedents dels sectors més conservadors de l’Església.Les primers grans convocatòries de vaga dels sindicats CNT I UGT.
  • 17. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituent Primer Govern República: republicans i socialistes Julián Besteiro (PSOE), president del Congrés de diputats
  • 18. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituent
  • 19. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituent
  • 20. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituent LA CONSTITUCIÓ DE DESEMBRE DE 1931Aprovada el 9 de desembre del 1931, amb un contingut social moltavançat per a la seva època, que va fer, a la pràctica, impossible elconsens.Els grans reptes de la nova constitució van ser:L’ordenació de l’Estat segons els principis democràtics i de justíciasocial. Principi d’igualtat absoluta entre tots els ciutadans.La descentralització de l’Estat: la qüestió de l’autonomia política deCatalunya i del País Basc...La Reforma Agrària: el gran intent de transformar el règim de lapropietat de la terra en el camp espanyol.
  • 21. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituent LA CONSTITUCIÓ DE DESEMBRE DE 1931Estat laic. Separació de l’Església i de l’Estat. Problema de les relacionsamb la influent jerarquia catòlica i la població creient.L’ordenació del sistema productiu i el creixement econòmic, amb lesdifícils relacions entre el gran capital i els sectors benestants, i lesaspiracions del moviment obrer i els camperols.La reforma, modernització i fidelització de l’Exèrcit, forçasobredimensionat, arcaic i majoritàriament de signe monàrquic.
  • 22. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituent LA CONSTITUCIÓ DE DESEMBRE DE 1931•República democràtica de treballadors de totamena.•Sufragi universal masculí i femení.•Elecció de les Corts (unicameral) cada 4 anys.•Les Corts trien un President cada 6 anys.•El President nomena el Cap de Govern, que hade comptar amb un recolzament parlamentarisuficient.•Poder executiu: Consell de Ministres i Presidentde la República.•Drets econòmics i socials. Aprovació: - 368 vots a favor // 89 en contra
  • 23. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.1. La proclamació de la República i el període constituent LA CONSTITUCIÓ DE DESEMBRE DE 1931•Reconeix i defensa els drets fonamentals (llei de divorci;inviolabilitat de domicili; llibertats dexpressió, dunió,dassociació...) i aboleix els privilegis de classe.•Model d’Estat integral (no federal) però deixa oberta la porta al’autonomia política de les regions amb personalitat nacional(intent d’aproximar republicans federals i centralistes.•Elegibilitat, representativitat i responsabilitat política de tots elscàrrecs de l’Estat.•Estat aconfessional: principal punt sense consens.•Dret de propietat subordinat a l’interès social: possibilitat desocialitzar la propietat. http://www.youtube.com/watch?v=VzHLuTDrjtQ
  • 24. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)11.2.1. La reforma religiosa•La constitució instaurava un règim laic (llibertat de cultes) i la separacióEsglésia-Estat. En conseqüència, el govern va promulgar:-L’extinció del pressupost del clergat i del culte.-La prohibició de la pràctica docent als ordes religiosos i la sevasubmissió a una Llei de Congregacions (expulsió de la Companyia deJesús i confiscació dels seus béns)-La secularització dels cementiris.-La legalització del matrimoni civil i del divorci.•Totes aquestes reformes van provocar una tensió constant entrel’Església i la República. Postures antirepublicanes del Cardenal primatSegura.(Recordar l’anticlericalisme dels elements més radicals d’esquerra i lacrema de convents del maig de 1931)
  • 25. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)11.2.2. La modernització (o reforma) de l’exèrcit•Calia un exercit professional i democràtic, sense l’aforament jurídicespecial dels militars, que obeís al poder civil, amb menys efectius i,sobretot, menys oficials (macrocefàlia).•La Llei de Retir (pas a la vida civil sense jurament a la Constitució), del1931 i altres reformes (desaparició de les Capitanies Generals, delConsell Suprem de Justícia Militar, etc.) van tenir resultats limitats i vanexacerbar els sectors més conservadors (elsafricanistes especialment).•Es va crear la guàrdia d’assalt com a força d’ordre públic fidel a la República.•A l’agost del 1932 hi va haver un intent de copmilitar a Sevilla protagonitzat pel General Sanjurjo,que es va exiliar a Lisboa.
  • 26. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)11.2.2. La modernització (o reforma) de l’exèrcit
  • 27. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)11.2.3. La reforma agrària•Va ser el projecte més ambiciós. La Llei de Reforma Agrària esva aprovar el setembre de 1932. Alguns decrets previs ja havienestablert un salari mínim i una jornada de 8 hores al camp, peròaquesta permetia l’expropiació de les terres dels gransterratinents (amb indemnització en gairebé tots els casos) per serlliurades a les comunitats de pagesos, mitjançant la creació del’Instituto de Reforma Agraria. També van passar a mans del’Estat les terres dels implicats en la “Sanjurjada”.
  • 28. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)11.2.3. La reforma agrària Objectius: • Fi del latifundisme • Redistribució de terres. Espanya: • 50 % P. activa: agricultura. • 2 milions jornalers • 750.000 arrendetaris • 1.500.000 petits propietaris
  • 29. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)11.2.3. La reforma agrària
  • 30. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)11.2.3. La reforma agrària•Els terratinents s’hi van oposar (posició antirepublicana), i elscamperols van veure decebudes les seves expectatives per la lentitudde la seva aplicació. Ambdós sectors es van radicalitzar en descrèdit dela República.
  • 31. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)11.2.4. La reforma de l’Estat centralista•Es van engegar processos autonomistes a Catalunya, Esukadi i Galícia.
  • 32. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)11.2.5. Política educativa i cultural•Intent d’universalització de l’educació pública i de l’accés a lacultura.•Es va adoptar un model d’escola mixta, laica, obligatòria igratuïta que assegurés el dret a l’educació a tothom.•Construcció d’escoles (projecte de construir unes 10.000) idotació de mestres.•Formació permanent del professorat, en els valors de l’”EscolaNova”.•El pressupost d’educació va pujar un 50%.•Per difondre la cultura es van promoure campanyes com les deles Missions Pedagògiques.
  • 33. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)11.2.5. Política educativa i cultural
  • 34. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)11.2.6. Reformes laborals•Malgrat el rebuig de la patronal es van aprovar lleis per millorarles condicions de treball, com la de Contractes de Treball i la deJurats Mixtos..Llei de Contractes de Treball (21/11//1931) es va basar en les experiències del’Instituto de Reformas Sociales i afectava a tots els treballadors establint normesobligatòries per a la contractació: regulació de convenis col·lectius, negociats entrepatronal i sindicats per a períodes mínioms de 2 anys i que obligaven a ambduesparts. Contenia normes sobre salaris, normes per a rescindir contractes, 7 dies devacances pagades a l’any, protegia el dret de vaga…Llei de Jurats Mixtos (27/11/1931), s’inspirava en els comités que s’haviencreat durant la Dictadura de Primo. Els jurats arbitraven les condicions decontractació i vigilaven que es cumplís la normativa laboral en tots els sectorseconòmics. El formaven representants de les patronals i dels sindicats i els presidiaun representant del Ministeri. La seva missió era la de mediar en els conflicteslaborals (augment de salaris, condicions de treball...).
  • 35. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)11.2.6. Reformes laborals•La limitació de les reformes, però, vaincrementar les vagues, les insurreccions i lesocupacions de terres. Aquestes revoltes vandesgastar el govern enormement.
  • 36. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA•Si Lluís Companys proclamava la República a Barcelona, pocdesprés Francesc Macià, l’altre líder de la recentment creadaEsquerra Republicana de Catalunya, victoriosa molt per sobre dela Lliga, va proclamar el mateix dia 14 d’abril la RepúblicaCatalana dins d’una suposada Federació Ibèrica.LECTURA DE LA PROCLAMA DE MACIÀ (pàg. 244)•Aquesta proclamació unilateral va crear un conflicte amb elgovern provisional, que va enviar una comissió per a negociaramb Macià que se sotmetés a les noves Corts i Constitucióresultant (recordar Pacte de Sant Sebastià), a canvi esreconeixeria immediatament un règim d’autonomia.•El 21 d’abril va fer marxa enrere i es va acordar constituir unaGeneralitat provisional, un acord que va signar a Barcelona elmateix president Alcalà-Zamora.
  • 37. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.3. LA CATALUNYA AUTÒNOMACatalans:Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donarel seu sufragi, proclamo la República Catalana com a Estat integrantde la Federació Ibèrica.
  • 38. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA•La Generalitat provisional va nomenaruna comissió d’experts (44, dels quals25 d’ERC) per redactar unavantprojecte d’Estatut d’Autonomia(Estatut de Núria). Es va presentar algovern el 20 de juny de 1931.•El text va ser votat favorablement enreferèndum el 2 d’agost del 1931. Ambuna gran participació i més del 99% devots favorables (400.000 signatures dedones).•Per ser aprovat per les Corts, però,prèviament havia de ser aprovada laConstitució amb l’articulat que permetésl’autogovern dels diversos territoris del’Estat.
  • 39. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA
  • 40. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA•Els debats parlamentaris posteriors foren llargs i difícils, enfrontant-seels partidaris d’una autonomia moderada (republicans i socialistes),àmplia (catalanistes) o de cap de les dues opcions (dretes).•El 9 de setembre de 1932, després d’un duríssim debat parlamentari aMadrid (i el fallit cop de Sanjurjo), s’aprova el projecte d’Estatutd’Autonomia de Catalunya.L’Estatut aprovat representava una forta retallada en relació al projecteredactat a Núria, i va tenir en contra a tota l’oposició política espanyola. ESTATUT DE NÚRIA, pàg. 252
  • 41. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.3. LA CATALUNYA AUTÒNOMAESTATUT DE NÚRIA ESTATUT DE1932http://www.tufs.ac.jp/ts/personal/hirotate/documentacion/autonomia-catalunya/esta
  • 42. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA L’ESTATUT DE 1932Sobirania de Catalunya, com a regió autònomaReconeixement de les institucions bàsiques de govern(Generalitat, Parlament).Català llengua oficial juntament amb el castellàPossibilitat de federació de les regions de parla catalana.Conjunt de competències: Sanitat, ensenyament i cultura Obres públiques Recaptació d’alguns impostos Justícia
  • 43. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA (des de 1933)
  • 44. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA•Les posteriors eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de1932 van ser guanyades per ERC (força hegemònica amb el suport dela petita burgesia, mitjana i petita pagesia, i un sector del proletariat).•Francesc Macià, president de la Generalitat, va morir el Nadal del 1933i va ser substituït per Lluís Companys.
  • 45. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.3. LA CATALUNYA AUTÒNOMALes forces polítiques catalanes del període:• L’organització social més gran no era un partit, sinó la CNT,el sindicat anarquista.• ERC es consolidà com a força hegemònica a Catalunya, amb elsuport de la petita burgesia, mitjana i petita pagesia, i un sector delproletariat.• La Lliga va passar a ser la segona força.• El centrisme tenia poca importància electoral: Acció CatalanaRepublicana i Unió Democràtica de Catalunya.• El socialisme català estava molt fragmentat: El 1935 s’uniren el Bloc Obrer i Camperol i Esquerra Comunistaper crear el POUM, Partit Obrer d’Unificació Marxista.- El 1936 s’uniren en el PSUC, Partit Socialista Unificat deCatalunya, la Unió Socialista de Catalunya, la Federació Catalanadel PSOE, el Partit Comunista de Catalunya, i el Partit CatalàProletari.
  • 46. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA Manifestació a favor de l’Estatut a la plaça de Sant Jaume el 24 d’abril de 1932
  • 47. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA Macià rep els diputats catalans a la Generalitat després d’aprovar-se l’Estatut a Madrid (1932
  • 48. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA•L’obra del nou govern va tenir gran incidència en els camps:-Econòmic: serveis d’estadística, Caixes de Dipòsits, foment delcooperativisme agrari, centres d’experimentació agrària,organismes de reforma social, serveis d’assistència i previsiósocial, etc. Destacà el suport als rabassaires (reducció de lesrendes pagades pels rabassaires al 50% Unió de Rabassaires).Es va anar preparant la Llei de contractes de conreu, entrant enconflicte amb el IACSI (Lliga).-Sòcio-sanitari: millora d’hospitals, campanyes de prevenció(vacunacions), serveis d’assistència, etc.-Educatiu i cultural: creació de centres d’ensenyament i recerca,colònies d’estiu, biblioteques populars, museus i arxius,normalització del català, cursos de català per adults, etc.
  • 49. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.4. Els problemes de la coalició republicanosocialista•La proclamació de la República va coincidir amb la propagacióde la Gran Depressió mundial iniciada a Nova York l’any 1929.Entre 1930 i 1932 es van sentir els seus efectes a la mineria, lasiderometal·lúrgica i l’agricultura (reducció exportacions perproteccionisme).•La victòria republicana va fer empitjorar les expectativesempresarials, i la inversió privada se’n ressentí.•Alhora, es va retallar la inversió pública per equilibrar el dèficit dela Hisenda heretat dels anys de Primo de Rivera.•Malgrat els augments salarials, la pujada de les taxes d’atur i lano millora de les condicions laborals d’alguns sectors (camperols,especialment) van incidir en els alts nivells de conflictivitat socialdel període.•La CNT i els sectors més radicals de la UGT van encoratjar-seamb la possibilitat d’una revolució social.
  • 50. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.4. Els problemes de la coalició republicanosocialistaAssetjament des de la dreta i des de l’esquerraLes polítiques d’Azaña foren considerades excessivamentmoderades pels sectors més radicals del moviment obrer (CNT,seguidors socialistes de Largo Caballero...), i massa radicals isocialitzants per les classes benestants de la societat (classesterratinents, burgesia industrial, burgesia financera, Església,Exèrcit...)*La “Crema de Convents” (1931)*Estiu de 1932 – La “Sanjurjada”*Revoltes obreres amb intervenció de l’Exèrcit (com la de la concaminera de l’Alt Bergadà)*Enfrontament tràgics entre la Guàrdia Civil i grups de camperols:fets de Castilblanco, d’Arnedo o de Casas Viejas (gener de 1933)*Creació de nous partits d’extrema dreta de caràcter fortamentantidemocràtic com la Falange Española de J.A. Primo de Rivera.
  • 51. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.4. Els problemes de la coalició republicanosocialistaCasas Viejas, Càdis. Gener de 1933 Fotografies reals del fets de Casas ViejasAquests i altres fets acabaren amb ladesfeta de la coalició republicana isocialista i amb la convocatòria d’eleccionsper part d’Alcalà Zamora per al mes denovembre de 1933.
  • 52. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador (o bienni negre) (1933-1936)•Les elits afectades per les reformes progressistes s’havienreorganitzat a l’entorn d’agrupacions diverses:-Republicanes de centre-dreta: Partit Radical de Lerroux.-Monàrquiques: Acción Española i Renovación Española (dirigidaper José Calvo Sotelo).-Catòliques: CEDA, Confederación Española de DerechasAutónomas, dirigida per José María Gil Robles.-Carlines: Comunión Tradicionalista.-Feixistes: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS),d’Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma; i Falange Española, deJosé Antonio Primo de Rivera.-Els militars van crear la clandestina UME, Unión Militar Española.•Les eleccions del novembre del 1933 les van guanyar elsconservadors.
  • 53. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador (o bienni negre) (1933-1936) CNT: abstenció Desunió partits d’esquerres Desprestigi govern d’esquerres
  • 54. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador (o bienni negre) (1933-1936)
  • 55. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador (o bienni negre) (1933-1936)
  • 56. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador (o bienni negre) (1933-1936) Alejandro Lerroux, líder del José Mª Gil Robles líder de la PRR, cap de govern CEDA. S’incorporarà al govern l’1 d’octubre del 1934
  • 57. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador (o bienni negre) (1933-1936)•El gran guanyador de les eleccions va resultar ser la CEDA de GilRobles (partit filofeixista), però Alcalà-Zamora, per por a la reacciódels sindicats i del PSOE, nomena a Alejandro Lerroux, líder delPRR, nou Cap del Govern, amb el suport de Gil Robles alParlament.•Lerroux governa amb ministres de diverses forces de centre i dreta,amb l’objectiu de desmantellar l’obra reformista anterior.•El PSOE i la UGT (sector de Largo Caballero -revolucionaris-) esradicalitzen. La CNT es va mantenir en la línia revolucionària. Laconflictivitat laboral va proliferar al llarg del 1934.•La CEDA, majoritària al Parlament, va entrar al govern l’1 d’octubredel 1934, amb la intenció d’endurir més l’acció repressora.•L’oposició es va radicalitzar amb l’entrada de ministres de laCEDA en el govern i el seu viratge a l’extrema dreta. Moltssectors de l’esquerra propugnaven obertament la revoluciósocial.
  • 58. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador (o bienni negre) (1933-1936) LES LÍNIES POLÍTIQUES DEL GOVERN DURANT EL BIENNI CONSERVADORS’atura la Reforma Agrària i es decreta la llibertat Fort enfrontamenttotal en la contractació rural. amb el Govern de laFre al Projecte d’Estatut del País Basc i intent de Generalitat (ERC)retallada de l’autonomia catalana per la promulgació de la Llei deRecuperació del pressupost de culte i clergat i Contractes defre a les mesures de separació de l’Estat i de Conreu (abril -l’Església. octubre de 1934)Indult als implicats al cop d’Estat de SanjurjoMesures destinades a reforçar l’ordre públic i a larepressió de les activitats sindicals.
  • 59. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador (o bienni negre) (1933-1936)•A Catalunya es va viure, paral·lelament, el conflicte entre la Unió deRabassaires i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, per la Llei deContractes de Conreu, aprovada pel Parlament de Catalunya l’abril de1934 favorable al sector de la pagesia, i que va ser impuganada per laLliga/IACSI i anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals. L’oposició es radicalitzà ambFortes tensions entre el l’entrada de ministres de la CEDAgovern de dretes i l’oposició en el govern i el seu viratge ad’esquerres, així com amb l’extrema dreta. Molts sectors deels sindicats l’esquerra propugnaven obertament la revolució social. LA CRISI D’OCTUBRE DE 1934Esclat de vaga general a tota Espanya, convocada pels partits i sindicatssocialistes i comunistes. El Govern va declarar l’estat de guerra.
  • 60. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador: Llei de Contractes de ConreuVeient la conflictivitat social al camp, elgovern de la Generalitat de LluísCompanys redactà una llei per protegirels camperols de ser expulsats així comdotar-los de terres pròpies. Amb aquestobjectiu, per exemple, es va establir quela durada mínima dels arrendamentshavia de ser de sis anys, i que eltreballador de les terres tenia el dretdadquisició daquestes mitjançantlabonament del seu valor al propietari.Daltra banda, per evitar la confrontació amb els sectors mésconservadors catalans, la llei li féu concessions en determinatsaspectes; de tal manera que per ladquisició de les terres era necessarihaver-hi estat treballant per un període de 18 anys.Com a resultat, la llei era massa moderada pels rabassaires, però a lavegada massa revolucionària pels propietaris.
  • 61. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador: Llei de Contractes de ConreuPer aconseguir tirar-la endarrere els propietaris catalans es vanunir al voltant de l’IACSI, i juntament amb la Lliga, van presentarun recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals (un TribunalConstitucional) al·legant que la Generalitat sexcedia de les sevescompetències, prioritzant els seus interessos econòmics perdavant de lautonomia catalana.El Tribunal de Garanties Constitucionals, en el context dunaEspanya governada per les dretes, va donar la raó a lIACSI i vaanul·lar la llei. Com a resposta, el Parlament va tornar a aprovarel mateix text desafiant lautoritat del tribunal de Garanties.Finalment el govern espanyol va pactar amb la Generalitat de feralgunes reformes al reglament de la llei per tal de moderar-la itirar-la endavant.
  • 62. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador (o bienni negre) (1933-1936)•Aquest fet va esperonar la convocatòria d’una vaga general(Astúries). La protesta va fracassar, però els fets es coneixen comla Revolució d’octubre del 1934 per què:-A Astúries els miners van iniciar una autèntica revolució, bencoordinada entre socialistes, anarquistes i comunistes. Nomésvan ser derrotats amb l’arribada de Franco amb la Legió.-A Catalunya, Companys va proclamar per proclamar laRepública Catalana dins la República Federal Espanyola. Larepressió, dirigida pel general Batet, va dur a la suspensió del’Estatut i l’empresonament del govern.
  • 63. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador (o bienni negre) (1933-1936)LA CRISI A ASTÚRIESRevolta general de caire revolucionari (UGT+CNT) i establiment d’unrègim de “comunisme llibertari” pels miners. Brutal intervenció del’Exèrcit, (la Legió, sota el comandament de Franco), seguida d’unaduríssima repressió.LA CRISI A CATALUNYACompanys va declarar la República Catalana i la il·legitimitat delGovern. La revolta no va tenir el suport necessari, i l’Exèrcit el vareprimir amb facilitat. Companys i els membres del seu Govern forendetinguts, empresonats, jutjats i comdemnats. Aquests fets vanLa brutal repressió als fets revolucionaris aconseguir unir elsd’octubre van anar seguits per la suspensió moviments d’esquerrade l’autonomia catalana i l’entrada de la en contra del governCEDA al Govern. radical-cedista.
  • 64. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador (o bienni negre) (1933-1936)
  • 65. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador (o bienni negre) (1933-1936)
  • 66. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.5. El bienni conservador (o bienni negre) (1933-1936)•El govern es va dretitzà molt més, i es va plantejar una reformade la Constitució , amb fortes retallades socials i en les llibertats.•La tardor de 1935, però, el govern es va trasbalsar per unsescàndols de corrupció al si del PRR,com el cas de l’estraperlo.Aquest escàndol va fer trontollar l’aliança entre radicals i la CEDA•El president de la República, Alcalà-Zamora, va decidir convocareleccions, que es van celebrar el febrer de 1936.
  • 67. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.6. El triomf del Front Popular•Dos grans blocs es van presentar en a les eleccions: les esquerresaliades al Front Popular (a Catalunya Front d’Esquerres), i lesdretes organitzades en el Bloque Nacional (a Catalunya Front Catalàd’Ordre).
  • 68. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.6. El triomf del Front Popular
  • 69. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.6. El triomf del Front Popular•El triomf del Front Popular suposava l’acceleració de lesreformes iniciades el 1931, l’amnistia dels presos de lesrevolucions de 1934, el restabliment de l’estatut catalàd’autonomia,i l’elaboració dels estatuts basc i gallec.•El mes de maig va ser nomenat nou president de la RepúblicaManuel Azaña, i Casares Quiroga cap del govern.•Mentre la CNT, que a les eleccions no havia fet una crida al’abstenció (donant suport implícit al FrontPopular), es va anar escorant cap a la radicalitatde la FAI, i havia engegat una campanyad’ocupació de terres a Extremadura i altresindrets. La crispació al camp creixia. Casares Quiroga
  • 70. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.6. El triomf del Front PopularRepresa de la política reformista del Bienni 1931-33Es van tornar a engegar les negociacions per a l’Estatutd’Autonomia del País Basc i per a Galícia.També es va reprendre la Reforma Agrària, ambreassentaments de pagesos que havien estat expulsats durant elbienni anterior, i el retorn de terres comunals als Ajuntaments.Política d’allunyament dels militars sospitosos de “poquessimpaties” republicanes, com Mola (Navarra), Goded (Balears) oFranco (Canàries)Forta accentuació de la conflictivitat social i de la radicalitzaciópolítica, tant des de les esquerres revolucionàries, com des deles dretes reaccionàries.
  • 71. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.6. El triomf del Front Popular•Entre les files socialistes es va tensar el debat entre moderats(Indalecio Prieto) i els de l’acció de govern revolucionària (LargoCaballero) amb acords amb el Partit Comunista (PCE).•Les dretes, per la seva banda, boicotejaven la tasca de govern icercaven el suport de lexèrcit i l’oligarquia per preparar un copmilitar. El general Mola s’hi va posar al capdavant d’unaconspiració que el govern no va saber avortar.•La Falange havia format patrulles armades i els carrers van viureun nou pistolerisme: assassinat del tinent Castillo, oficiald’esquerres, fou respost amb l’assassinat del dirigent monàrquicCalvo Sotelo el 14 de juliol. La sublevació prevista es va accelerari va esclatar el 17 de juliol.•Ningú no havia previst que era el preàmbul d’una guerra civil queva durar tres anys.
  • 72. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.6. El triomf del Front PopularRadicalització política i assetjament a la RepúblicaLa CEDA i el PRR es La Falange va posar en marxa laveuen desbordats per seva “dialèctica dels punys ipartits d’ultradreta com els de les pistoles”, amb el fomentTradicionalistes de la violència i del terror al(monàrquics liderats per carrer, amb un fort finançamentCalvo Sotelo) i la Falange per part de l’oligarquia(José A. Primo de Rivera) espanyola, i legitimats per l’Església. Buscaven el suport de l’Exèrcit per a un cop d’estat.L’empresariat i els terratinents van practicar massivament ellocaut i l’evasió de capitals, en un clar intent de sabotatgeeconòmic a la República.
  • 73. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.6. El triomf del Front PopularRadicalització política i assetjament a la RepúblicaEn general, els moviments d’esquerra van propugnar la revolucióimmediata i van respondre amb violència a les provocacions de lesdretes. El clima de violència i els assassinats polítics en vangeneralitzar.A Catalunya, els comunistes del PSUC i els sectors més moderatsde la CNT van donar suport al Govern de la Generalitat (ERC), peròa la resta de l’Estat, comunistes, socialistes radicals i anarquistesvan situar-se en l’oposició al Govern republicà.
  • 74. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.6. El triomf del Front PopularRadicalització política i assetjament a la RepúblicaEl mateix mes de febrer de 1936 s’iniciava la trama conspirativadins de l’Exèrcit i amb importants suports financers, que preparavaun cop d’estat afavorit pel clima de tensió social i violència políticaquotidiana.Des de Pamplona, el general Mola va iniciar la xarxa de contactesmilitars, polítics i financers per dur a terme un cop d’Estat militarcontra la República.La Falange per un costat i l’esquerra revolucionària per l’altre vanenfrontar-se de manera violenta i contínua a tot el país, fentpràcticament inviable la solució reformista que volia dur a terme elgovern de Casares Quiroga.
  • 75. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)11.6. El triomf del Front PopularRadicalització política i assetjament a la República
  • 76. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)
  • 77. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)