Gòtic

353

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
353
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • stir
  • Gòtic

    1. 1. EL GÒTICEL GÒTICL’Art de les ciutats a laL’Art de les ciutats a laBaixa Edat MitjanaBaixa Edat Mitjana
    2. 2. Definició, Períodes i DifusióDefinició, Períodes i Difusió El gòtic el moviment artístic que es desenvolupa a l’EuropaOccidental als segles XII, XIII, XIV i a la primera meitat del XV. El gòtic es divideix en tres períodes: Període de formació (segona meitat s.XII): Es barregen tretsgòtics amb característiques romàniques. (=gòtic detransició) Període de plenitud (s.XIII i s.XIV): Màxim esplendor. Període final (s.XV): augmenta extraordinàriamentlornamentació (=gòtic flamíger) Difusió: Va néixer a França des d’on es va difondre per Occident, ones van aixecar edificis més alts i religiosos.
    3. 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALSCARACTERÍSTIQUES GENERALS És un art on es combinen temes religiosos i temesprofans -civils i domèstics- . Reflexa els valors de la classe social burgesa, queajuda i rep el suport de la Monarquia, a les ciutats. És un art essencialment urbà. Té una finalitat decorativa més que didàctica. Naturalisme: S’intenta representar la realitat d’unamanera proporcionada i tant realista com els fospossible als artistes. Obres de gran tamany; de dimensions monumentals.
    4. 4. L’ARQUITECTURAL’ARQUITECTURA
    5. 5. Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (I)(I) La Catedral gòtica: L’edifici principal va ser la Catedral També es van construir Esglésies i Monestirs i edificacionsd’Arquitectura civil com Palaus i Cases senyorials -per anobles i grans burgesos-, Ajuntaments -per al govern de laciutat- i Llotges -per als mercaders-. Edificacions altes i de murs estrets. Verticalitat: la catedral gòtica mostra sobretot líniesverticals. Desapareix lhoritzontalitat i lalçada arriba aextrems inconcebibles. Molt il·luminades :Els interior sil·luminen amb llums decolors a través dels vitralls. També hi contribueixen a lalluminositat els rosetons o rosasses (finestres circulars).
    6. 6. Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (II)(II)(Segueix ) La planta va continuar sent, essencialment, de creu llatinaperò es redueix la llargària del transsepte. En algunes construccions va aparèixer la planta de 3 nauslongitudinals sense creuer. Utilització d’un nou arc, més alt i lleuger, que rep el nomd’apuntat o ogival. Ús d’un nou tipus de volta que substitueix la volta de canó.La volta de creueria: formada per la intersecció de 2 arcsapuntats. El pes del sostre cau sobre els nervis i es projectasobre els pilars o columnes. Per contenir la força de les voltes, als murs exteriors,s’usaven un sistema d’arcbotants i de contraforts, querepartien el pes.
    7. 7. (Segueix ) Com a decoració exterior es feien servir pinacles de formacònica o piramidal , fletxes , agulles i gàrgoles La portalada gòtica tindrà els mateixos elements constructius idecoratius que la romànica. Es diferenciarà per: A)l’ús de l’arc ogival, B)per l’amplitud i grandària de la porta d’entrada -apareixeran duesportalades laterals , a banda i banda de la principal, que donaran pas ales naus laterals. C)per l’ús ocasional d’una rosassa amb vitralls , en lloc del timpà D)per l’ús d’una superfície triangular que corona l’arquivolta i que rep elnom de gablet. Es mantindrà l’ús d’absís, absidioles, contraforts, claustres… Els interiors estan poc decorats (capitells senzills).Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (III)(III)
    8. 8. Arc ogivalL’arc ogival també s’anomena apuntat o ametllatArc ogival
    9. 9. Estructuraesquelètica formadaper quatre pilarsunits a quatre arcsogivals i dos arcsogivals que escreuen en diagonal,anomenats nervis.El punt on escreuen els nervis ésla clau de volta..Volta de creueriaVolta decreuerianervispilarsclau de voltaarc ogival
    10. 10. Rosasses
    11. 11. Planta d’una catedralPlanta d’una catedralo església gòticao església gòticaForma de creu,però eltransepte no es nota tantcom en el romànic.Façana occidentalFaçana meridionalabsis i absidiolesTorre campanarVolta de creueriapilartranseptecreuerDeambulatori o girola
    12. 12. Esquema d’una catedral gòticaEsquema d’una catedral gòtica
    13. 13. PinaclesArcs boterells oarcbotantsPilarArc ogivalVolta de creueriaSistema constructiu
    14. 14. Pinacle•Element decoratiu quecorona el contrafortArcbotant o Arc boterell•Arc exterior que des delcontrafort suporta part de lafaçana de la nau centralRosassa•Gran obertura circular a lafaçana principal recobertamb vitralls, que permetl’entrada de la llum peril.luminar l’interiorContrafort•Mur que suporta part delmur de les naus laterals i lapressió dels arcs boterells
    15. 15. Voltes deCreueria
    16. 16. ELEMENTS ARQUITECTÒNICSDELGÒTIC
    17. 17. MANIFESTACIONSMANIFESTACIONSARQUITECTÒNIQUESARQUITECTÒNIQUES
    18. 18. A) El GÒTICA) El GÒTICAAFRANÇAFRANÇA
    19. 19. Basílica de Saint DenisBasílica de Saint Denis
    20. 20. Catedral de ChartresCatedral de Chartres
    21. 21. Vitrall. Chartres
    22. 22. Notre Dâme de ParisNotre Dâme de Paris
    23. 23. Notre Dâme de ParisNotre Dâme de Paris
    24. 24. Vitralls deVitralls deNotre DâmeNotre Dâme
    25. 25. Arcbotants de Notre Damede París
    26. 26. Catedral de ReimsCatedral de Reims
    27. 27. Catedral de AmiensCatedral de Amiens
    28. 28. Catedral de BeauvaisCatedral de Beauvais
    29. 29. Interior de la Sainte ChapelleInterior de la Sainte Chapelle
    30. 30. B) El GÒTICB) El GÒTICAAEUROPAEUROPA
    31. 31. ITÀLIAITÀLIA
    32. 32. Santa Maria de les Flors. Duomo deSanta Maria de les Flors. Duomo deFlorència (Itàlia)Florència (Itàlia)
    33. 33. Iglésia de la Santa Croce de FlorènciaIglésia de la Santa Croce de Florència(Itàlia)(Itàlia)
    34. 34. Plaça de la Signoria (Florència)Plaça de la Signoria (Florència)
    35. 35. Duomo de SienaDuomo de Siena
    36. 36. Duomo de MilàDuomo de Milà
    37. 37. ANGLATERRAANGLATERRA
    38. 38. Abadia de Westminster (Londres)Abadia de Westminster (Londres)
    39. 39. Interior de l’Abadia de WestminsterInterior de l’Abadia de Westminster
    40. 40. Catedral de Canterbury (Londres)Catedral de Canterbury (Londres)
    41. 41. Catedral de SalisburyCatedral de Salisbury
    42. 42. Catedral de DürhamCatedral de Dürham
    43. 43. ALEMANIAALEMANIA
    44. 44. Catedral de ColòniaCatedral de Colònia
    45. 45. PORTUGALPORTUGAL
    46. 46. Monestir de BATALHAMonestir de BATALHA
    47. 47. C) El GÒTICC) El GÒTICAAESPANYAESPANYA
    48. 48. Catedral de BurgosCatedral de Burgos
    49. 49. Catedral de Burgos
    50. 50. Catedral de LLeóCatedral de LLeó
    51. 51. Catedral de ToledoCatedral de Toledo
    52. 52. Catedral de Palma de MallorcaCatedral de Palma de Mallorca
    53. 53. Arcbotants, agulles, pinacles, gàrgoles deArcbotants, agulles, pinacles, gàrgoles dela Catedral de Palmala Catedral de Palma
    54. 54. Castell de Bellver (Mallorca)Castell de Bellver (Mallorca)
    55. 55. Catedral de SevillaCatedral de Sevilla
    56. 56. D) El GÒTICD) El GÒTICAACATALUNYACATALUNYA
    57. 57. Santa Maria del Mar (Barcelona)Santa Maria del Mar (Barcelona)
    58. 58. Esglésies gòtiques a BarcelonaEsglésies gòtiques a BarcelonaCapella de SantaÀgata (1302)Santa Maria delPi (1319/20-1391)
    59. 59. Catedral de BarcelonaCatedral de Barcelona
    60. 60. Catedral de TarragonaCatedral de Tarragona
    61. 61. Catedral de GironaCatedral de Girona
    62. 62. Catedral de LleidaCatedral de Lleida
    63. 63. Monestir de Santes CreusMonestir de Santes Creus
    64. 64. El Monestir de Santes Creus: Exemple del gòtic de TransicióEl Monestir de Santes Creus: Exemple del gòtic de Transició
    65. 65. Monestir de PobletMonestir de Poblet
    66. 66. Monestir de PobletMonestir de Poblet
    67. 67. Palaus i arquitectura civil a BarcelonaPalaus i arquitectura civil a BarcelonaPalau Aguilar. –actual Museu Picasso-Palau dels Cervelló
    68. 68. Plaça del Rei iPlaça del Rei iSaló del TinellSaló del Tinell
    69. 69. Hospital de la Santa CreuHospital de la Santa CreuActual Biblioteca de Catalunya
    70. 70. DrassanesDrassanes
    71. 71. Saló del Consell de CentSaló del Consell de CentAjuntament de BarcelonaAjuntament de Barcelona
    72. 72. L’ESCULTURAL’ESCULTURA
    73. 73.  L’objectiu principal de l’escultura era essencialment decorarles façanes de les esglésies i palaus. A diferència del romànic, la finalitat didàctica estàmenys present. A partir del segle XIII, l’escultura gòtica es va fent mésnaturalista (realisme en les representacions, sensació demoviment i volum) i expressiva, trencant els esquemes derigidesa i esquematisme del romànic. Continua depenent de l’arquitectura, però a partir delsegle XIV es fa més habitual l’escultura exempta,independent de la construcció, en els interiors dels temples–retaules- o en monuments de caràcter funerari.Característiques de l’Escultura (I)Característiques de l’Escultura (I)
    74. 74.  A partir del segle XIV, les obres escultòriques se signaranper part dels autors. Materials: Pedra, marbre, bronze i fusta policromada Tipus: Portalades Capitells i Gàrgoles Escultures exemptes(independents del’edifici)Característiques de l’Escultura (II)Característiques de l’Escultura (II)1. Al Timpà2. A les arquivoltes3. Als Brancals4. Al mainell1. Per als retaules de lesesglésies2. Monuments funeraris
    75. 75.  Continua la temàtica religiosa. Judicis finals. Temes d’escenes bíbliques: Anunciació, Ascensió,Nativitat. Temes passionals. Escultura funerària. La mare de Déu i els apòstols Representació de reis i nobles. Creixent interès per la natura: vegetació i temesnaturals, animals. Animals mitològics i fantàstics.Característiques de l’Escultura (III)Característiques de l’Escultura (III)
    76. 76. Detall de la Verge del Mainell dela portada de la Verge dauradad’Amiens (1243)Escultura amb la seva policromia(projecció visual)Escultura. Portalades (I)Escultura. Portalades (I)CATEDRAL DE’AMIENS
    77. 77. Portada oest, porta esquerra,brancal (1230-1260)CATEDRAL DE REIMSEscultura. Portalades (I)Escultura. Portalades (I)
    78. 78. Timpà “el judici final” aNotre Dâme (París)Timpà de ChartresBrancal amb la Verge Blancade la Catedral de Lleó
    79. 79. Timpà de la portalada del Sarmental.Catedral deBurgos
    80. 80. Escultura. Capitells i Gàrgoles (II)Escultura. Capitells i Gàrgoles (II)Picapedrer. Cap de bou Músic amb sac de gemecs. Soldat Cap humà amb doble cos dau.Ocell i un altre animalPersonatge barbat amb ales. Cap de monste orellut amb ales. Caïm i Abel. Adam i EvatreballantVegetació Personatge amb un ocell a la ma i cos
    81. 81. Gàrgoles.Notre Dame. Paris
    82. 82. Retaule de la Cartoixa de Miraflores, de Gil de Siloé.L’Escultura. Escultures Exemptes (III)L’Escultura. Escultures Exemptes (III)
    83. 83. “Sepulcre del rei Joan II”. Cartuja de Miraflores. Burgos
    84. 84. LA PINTURALA PINTURA
    85. 85.  La pintura gòtica s’inicia a Itàlia al segle XIII. Els dos centres creatiusvan ser Florència i Siena. La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obrespictòriques i els pintors es comencen a organitzar en gremis. La pintura serà l’art que més canviarà en el gòtic: Realisme i minuciositat en les representacions. Major naturalitat i expressivitat en els personatges: sensació de moviment icares que transmeten sentiments i emocions. Colors brillants, daurats d’influència oriental. Desapareix el resseguit amb línia negra i prenen importància les formes i elscolors. S’estudia millor l’espai, incorporant la perspectiva, la llum i la degradació decolors. Introducció de fons i paisatges a les obres.Característiques de la PinturaCaracterístiques de la Pintura
    86. 86.  Suports: Pintures en fusta Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos). Tècniques: S’introdueix la tècnica del tremp –amb clara d’ou. Sobre fusta. S’introdueix la tècnica de l’oli –especialment a la pinturaflamenca- Motius: Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants. La Crucifixió de Crist. Escenes de la vida quotidiana. A partir del segle XIV, els quadres se signaran per part dels autors:Cimabue, Giotto, Van Der Weyden, Jan Van Eyck o ElCaracterístiques de la Pintura (II)Característiques de la Pintura (II)a) Sobre taules –a l’altar darrera elmossèn-. Apareixen els trípticsb) Retaules als absis.
    87. 87. Mare de Déu de Sant FrancescEls primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)
    88. 88. Mare de Déu amb nenEls primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)
    89. 89. Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)“Prendiment” deGiotto.
    90. 90. Capella delsScrovegni.“Adoració delsReis Mags”.
    91. 91. Escenes de Sant Francesc d’Asís, “Expulsió dels diables d’Arezzo”Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
    92. 92. “Somni deSant Joaquim”Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
    93. 93. “Abraçada davant laporta daurada”Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
    94. 94. Diferents frescos de Giotto. A la cantonadasuperior esquerra la “Fugida a Egipto”, en lasuperior dreta el “Sant enterrament”, al’esquerra inferior “la Ressurrecció de Llàtzer”.Capella Scrovegni, Padua. 1306.
    95. 95. “Crucifix”Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
    96. 96. ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464)ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464)“Lady Wearing”
    97. 97. ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464)ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464)“L‘Anunciació”
    98. 98. JAN VAN EYCK (1390-1441)JAN VAN EYCK (1390-1441)“El Matrimoni Arnolfini”
    99. 99. Santa Margarida (peldrac), patrona delsnaixements o SantaMarta (per l’escombra)patrona de la llarFirma i data:“Johannes de Eyck fuithic 1434”Giovanna Cenami.Està embarassada(però no van tenirfills)Gos, símbol de lafidelitatSabates. Caminardescalços és prova de lacelebració d’una cerimòniareligiosa. A més es creiaque caminar descalçosassegurava la fertilitatGiovanni ArnolfiniFruita de luxe,tarongesRosari, regalhabitual del nuvi ala núviaLlum amb una solaespelma, símbol del’ull de DéuJan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini.Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols
    100. 100. Estacions delVia CrucisMirall convex. El quadrerepresenta una cerimòniamatrimonial que es podiacelebrar sense la presència deun sacerdot. Bastava amb lapresència de dos testimonis quees veuen reflectits en el mirall, amés a més dels contraents. Undels testimonis va ser Jan VanEyck segons diu a dalt.
    101. 101. Jan Van Eyck. Verge del canonge Van der Paele
    102. 102. JAN VAN EYCK (1390-1441)JAN VAN EYCK (1390-1441)Adoració del Xai
    103. 103. Esperit Sant VergesConfessorsFont de laVidaAdoració del’AgnellAnticTestamentNouTestamentJAN VAN EYCK (1390-1441)JAN VAN EYCK (1390-1441)
    104. 104. EL BOSCH (1450-1516)EL BOSCH (1450-1516)El Jardí de les Delícies
    105. 105. El Judici Final ( 1504 )El Paradís Taula central L’InfernEL BOSCH (1450-1516)EL BOSCH (1450-1516)
    106. 106. “El Carro del fenc ( 1500 -1502 )”El Paradís Taula central L’InfernEL BOSCH (1450-1516)EL BOSCH (1450-1516)
    107. 107. Lluís DalmauLluís DalmauRetaule de la Mare de Déu dels Consellers
    108. 108. DICCIONARI- Arcbotant: arc que transmet l’empenta de la voltade creueria, de la nau central als contraforts.-Arc ogival: Arc format per lencreuament de dosarcs de mig punt i que resulta una llança més omenys apuntada.- Contrafort: Pilar que fa cos amb un mur i li fa dereforç.
    109. 109. - Pilar: element arquitectònic vertical, de suport,aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta,una coberta o alguna altra càrrega.- Pinacle: element arquitectònic terminal acabatgeneralment en punta.- Rosassa: Finestral circular vidrada, que es trobageneralment a la façana occidental de les esglésies,a sobre de les portes.-Retaule: Conjunt de taules pintades, quegeneralment representen escenes religioses,col·locat darrere laltar.
    110. 110. - Taula: fusta plana i de poc gruix pintada, quegeneralment representa escenes.- Tremp: el més freqüent per pintar sobre fusta erael tremp d’ou: 2 parts de rovell, 1 aigua i 2 partspigment . Utilitzat en la policromia dels retaules.- Vitrall: Vidriera de colors dalguns finestrals,construïda segons un disseny o dibuix previ imanegada generalment amb plom sobre un bastidormetàl·lic.-Volta de creueria: consisteix en el creuamententre arcs apuntats que formen una estructura denervis Els panys que queden entre els arcss’omplen amb fines lloses de pedraTrifori: Galeria estreta que se situa sobre les nauslaterals duna església amb obertures sobre la naucentral. El conjunt daquestes obertures també repel nom de trifori.

    ×