Poemes català

7,329 views

Published on

Published in: Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
7,329
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
22
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Poemes català

  1. 1. Plou Plou, plou, Montserrat que la llebre va pel blat. Aigua de pluja, aigua de neu que la terra se la beu. Les nits de lluna plena, per ploure és mala nit la lluna es beu els núvols i no plou ni un pic.
  2. 2. CANÇÓ D'ANAR A NEDAR <ul><li>Xip, xap, xip, xap, tots a l'aigua, tots a l'aigua. Xip, xap, xip, xap, Tots volem venir a nedar! </li></ul><ul><li>Xip, xap, xip, xap, Ai, que em mullo, Ai, que em mullo. Xip, xap, xip, xap, Ai, que em mullo tot el cap! </li></ul><ul><li>Xip, xap, xip, xap, no m'esquitxis, no m'esquitxis. Xip, xap, xip, xap, Perquè estic molt constipat! </li></ul><ul><li>  Bofill, F. </li></ul>
  3. 3. ARRAN DE SORRA L'ESPILL   <ul><li>Arran de sorra l'espill </li></ul><ul><li>de la quietud de l'aigua </li></ul><ul><li>i el teu cos lleuger, lleuger, </li></ul><ul><li>com una cançó poruga. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Arran de llavi el desig </li></ul><ul><li>i als dits un tacte de roses, </li></ul><ul><li>i el teu cos lluger, lleuger, </li></ul><ul><li>entre el meu desig i l'aigua. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>I aquí el poema es fa carn, </li></ul><ul><li>la teva carn i la meva, </li></ul><ul><li>i un sol crit sense ressò </li></ul><ul><li>dins l'oci immens de la tarda. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Miquel Martí i Pol </li></ul>
  4. 4. ÉS QUAN PLOU QUE BALLO SOL   <ul><li>És quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escates, Hi ha un pany de mar al revolt I un tros de cel escarlata Un cel fa un giravolt I treu branques una mata, El casalot del pirata És un ample gira-sol. És quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escates, </li></ul><ul><li>J.V.Foix </li></ul>
  5. 5. El cicle de l'aigua <ul><li>Jo dic foc </li></ul><ul><li>Tu dius aigua </li></ul><ul><li>però si ho juntes </li></ul><ul><li>tot de fums s'escampa. </li></ul><ul><li>El vapor d'aigua puja, </li></ul><ul><li>I als núvols se'n van, </li></ul><ul><li>La fredor s'escampa </li></ul><ul><li>i la neu cau. </li></ul><ul><li>D'aquí poc podrem esquiar, </li></ul><ul><li>amb un trineu ens podrem tirar </li></ul><ul><li>quan les temperaturas pugin </li></ul><ul><li>la neu es fondrà </li></ul><ul><li>i el cicle de l'aigua </li></ul><ul><li>tornarà a començar. </li></ul><ul><li>Clara Garcia Bellostes </li></ul>
  6. 6. AIGUA, CAP A ON VAS? <ul><li>Aigua, cap a on vas? </li></ul><ul><li>Viatjo del mar a la terra </li></ul><ul><li>I de la terra al mar. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Mar, cap a on vas? </li></ul><ul><li>Busco el sol que m’escalfi </li></ul><ul><li>I com un núvol al cel pujar. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Núvol, cap a on vas? </li></ul><ul><li>Vaig a zones fredes </li></ul><ul><li>Per així poder plorar. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Plor, cap a on vas? </li></ul><ul><li>A convertir-me en pluja </li></ul><ul><li>Per poder regar els camps. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Pluja, cap a on vas? </li></ul><ul><li>A abocar-me als rius </li></ul><ul><li>Mars i oceans. </li></ul>
  7. 7. Aigua de font <ul><li>Els passadissos de fulles, amagat. entre pits de roques, sèquies, basses verdes. El túnel regalima gotes des del cel. Olors de pluges diàries caient en càntirs de falgueres. Brollen murmuris d'aigua i fulles des d'una cambra entreoberta, les parets solament il·luminades per un esclat de frescor. Els passadissos de fulles, claustres d'intimitat i llucanes líquides, d'un gotejar de cants d'ocells, et porten a les arrels de les cases perdudes, la teva aigua de font. Retornes sobre els passos traçats per gotes d'un sabor clar. Resseguint el sender dels anells d'aigua recordes jocs pels cantons obscurs. En la cambra penombrosa (una ruga en el temps) un calendari, deu calendaris, amb números vells, negres i rojos, aturats. Unes últimes fulles al mur: 1965, 1967, ... Els passadissos de fulles com ulls en un soterrani desert (les portes amb claus oblidades). Casa amada sense passes, amb silencis . </li></ul>
  8. 8. El riu i la mar <ul><li>Les vores del riu </li></ul><ul><li>són totes en flor, </li></ul><ul><li>en l'aigua hi somriu </li></ul><ul><li>un sol d'or. </li></ul><ul><li>I l'aigua s'esmuny </li></ul><ul><li>i el sol l'acompanya, </li></ul><ul><li>i el mar allà lluny </li></ul><ul><li>l'espera amorós </li></ul><ul><li>perquè ella li porta </li></ul><ul><li>cançons de muntanya </li></ul><ul><li>i aromes de flors. </li></ul>
  9. 9. AIGUAMARINA <ul><li>Voldria ni molt ni poc: ésser lliure com una ala i no mudar-me del lloc platejat d'aquesta cala; i encendre el foc del pensament que vibra i llegir només un llibre antic, sense dubte, ni enveja, ni enemic. I no saber on anirem, quan la mort ens cridi al tàlem: creure en la fusta del rem i en la fusta de l'escàlem. I fer tot el que fem, oberts de cor i de parpelles i amb tots els cinc sentits; sense la por de jeure avergonyits quan surtin les estrelles. Comprendre indistintament rosa i espina; i estimar aquest moment i aquesta mica de vent i el teu amor, transparent com una aiguamarina. </li></ul><ul><li>Josep Maria de Segarra </li></ul>

×