EL MÓN DELS FONGS
QUE SÓN: Els fongs són un grup d'éssers vius que formen un  regne  propi.  No són plantes i no fan la fotosíntesi. Com els...
ALIMENTACIÓ: Els fongs s'alimenten de residus d'animals, o vegetals que hi ha en el seu entorn,secreten enzims per dirigir...
HABITAT: No tots els indrets contenen les mateixes espècies, ja que aquestes estan adaptades a ambients determinats (bosco...
TIPUS DE FONGS QUE HI HA: Hi ha tres classes de fongs : les  floridures, els  llevats  i els   que fan  bolets. FLORIDURES...
SEGONS COM S'ALIMENTEN ELS FONGS: SAPRÒFITS: Reciclen la matèria orgànica dels organismes morts i la transformen en sals m...
CINC REGNES: ·Moneres ·Protoctistes · Fongs ·Plantes  ·Animals
Natalia Gil Antolin Sara Gombau Jordan Mar Canahuate Anguera Nivell:6è Curs:2010-2011
PARTS DELS BOLETS
 
CAPELL El capell es la part superior del bolet Capell o bolet
L'himeni representa la part fèrtil del bolet,és a dir, el lloc en es fabriquen les espores. Himeni del bolet Himeni
ANELL,VEL El anell de bolet es una mena de lamines protectores. Anell del bolet
  PEU El peu és la part del fong  que aguanta el capell  Peu del bolet
Volva La volva és la part inferior del vel universal que persisteix en forma de beina a la base de la cama . Volva del bolet
MICELI Conjunt que constitueix al tal·lus d'un fong i el d'alguns bacteris. Miceli del bolet
Els fongs són un grup d’éssers vius que es reprodueixen per espores. Les espores es desprenen i se les endú el vent. LA DI...
FORMES PRINCIPALS DEL BOLET
Joan Ruiz Garcia  5é  Raül Querol Latorre  6é Noèlia Gombau Peris  4t Curs: 2010-2011
 
BOLETS DELS PAÏSOS CATALANS
BOLETS COMESTIBLES <ul><li>Llanega
Rovelló
Pinetell
Escarlet
Rossinyol de pi
Negrito
Tófona negra </li></ul>BOLETS TÒXICS · Reig bord · Mataparent · Pixacà · Escaldabec · Groguenc · Paloma petita · Carner bo...
ALTRES NOMS Gírgola de llum, Gomeres Mocosa Viu en qualsevol bosc de pins, sobretot de  pi roig És d'un bru olivaci i llef...
esclata-sang, pinenc, pinenca o paratge  ROVELLÓ ALTRES NOMS NOM CIENTIFIC: ( LACTARIUS VINOSUS) es caracteritza per despr...
rovelló d'obaga PINETELL ALTRE NOMS NOM CIENTIFIC:(lactarius deliciosus) el marge involut en els exemplars joves. La cutíc...
ESCARLET ALTRES NOMS Carlet NOM CIENTIFIC: hygrophorus russula) La cutícula, que és parcialment separable, és llisa i lleu...
ROSSINYOL DE PI ALTRES NOMS Camagroc Rossinyolic Picornell de càrritx És un bolet que viu als boscs de pins, principalment...
DESCRIPCIÓ Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca amb diferents tonalitats de color...
Té l'aspecte d'una mena de patata, de dos a vuit cm, irregular, d'un to bru rogenc o gairebé negre, amb berrugues de forma...
Bolets no comestibles sense balor
REIXES DEL DIABLE Inicial ment creix semi soterrat, el seu carpòfor es primerament subglacials d'uns 3-5 cm de diàmetre, a...
Cos fructífer: al principi en forma d’ou, semi enterrat, de color blanc, amb una mena de rizoide a la seva part inferior d...
Capell: en forma de pipa, de fins a 15 cm. de diàmetre, amb la part superior formant capes concèntriques amb una coloració...
Un bolet de soca és el nom comú que es dóna a aquells bolets que creixen sobre la fusta viva o morta d'un arbre o arbust. ...
La bromosa és un bolet que es pot fer molt gros, fins a 12 cm d'alçària i un pam de ròdol del barret. És molsut i de carn ...
BOLETS TOCXICS
El barret pot arribar als 18 cm. Té les làmines molt juntes, són amples i de color blanc. L'esporada és blanca. El peu és ...
Amb un capell molt gran, de 10-30 cm, gairebé esfèric de jove i després convex, amb el marge excedent, incurvat i ondulat....
Té un barret de fins a 12 cm de ròdol, amb el marge estriat, de color molt variable des del crema o beix fins al bru fosc ...
Bolet de 4 a 10 cm d'alt, de barret d'un vermell escarlata i de cama rosada.  Es fa en pinedes, fructifica a l'estiu i a l...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011

14,953 views
14,495 views

Published on

Treball fet per tota la classe de 3r fins a 6t de primària sobre el món dels fongs i els bolets

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
14,953
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
490
Actions
Shares
0
Downloads
106
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Els fongs són un grup d&apos;éssers vius que formen un regne propi. Els cinc regnes que hi han són les Moneres, els Protoctists, els Fongs, les Plantes i els Animals. No són plantes ni fan la fotosíntesi. S&apos;alimenten com els animals, i per fer-ho fan servir unes substàncies que s&apos;encarreguen de transformar l&apos;aliment per poder-se&apos;l menjar. I alguns es fan servir com a medicines
  • Els fongs s&apos;alimenten de restes d&apos;animals, o alguns vegetals que hi ha al seu voltant aquesta darrera característica els fa diferents dels animals, que envien els aliments dins del cos.
  • Duran tot l&apos;any es poden trobar fongs, però la tardor i la primavera son els millors temps per a els bolets, i no tots son iguals. No a tot arreu hi ha les mateixes espècies. Les carreroles i els moixerons (també són fongs) surten als prats i a les clarianes dels boscos formant erols,(anell o rodona en què es disposen els carpòfors de determinants bolets, com ara els: cama-secs, que és la manifestació del creixement circular del miceli).Els ceps i els rovellons els hem de buscar en zones més boscoses. En general, la seva presència com l&apos;abundància vindran determinades per la climatologia (pluviositat, temperatures i vent). Els primers bolets de la temporada que podem anar a buscar són les preuades murgues, els bolets de greix i els moixerons. La tardor es l&apos;època de l&apos;any amb més varietat d&apos;espècies: ceps, llenegues, fredolica, rovellons...Altres bolets són més de pluges estacionals, de primavera, estiu o tardor, en el cas de les carreroles i bolets de tinta.
  • Natàlia:Hi ha tres tipus de fongs:floridures,llevats i bolets. Sara: Les floridures s&apos;apareixen al vellut (que es una tela). La majoria són sapròfites (els sapròfites es un organisme que viu i es nodreix d&apos;altres organismes morts).I quan estan en període reproductiu presenten una mena de (bastonets) que estan carregats d&apos;espores. Algunes floridures es pot fer medicaments, com els antibiòtics. Els llevats són organismes microscòpics formats per una cèl·lula (unicel·lulars), són molt importants per la seva capacita de fer fermentar els hidrats de carboni. Es fan servir a l&apos;elaboració del pa, vi i cervesa. Mar: Els bolets són l&apos;aparell reproductor d&apos;alguns fongs. Poden tenir forma de paraigua i es desenvolupa si les condicions de temperatura i d&apos;humitat són les adequades.
  • Sara:Segons com s&apos;alimenten els fongs poden ser: sapròfits, paràsits i simbionts. Els sapròfits reciclen la matèria orgànica dels organismes mort i la transformen en sals mineral. Estes sals les podran utilitzar les plantes. Mar:Els paràsits viuen al costat d&apos;altres éssers vius i els causen malalties que poden arribar a matar-los. Natàlia:Els simbionts viuen associats amb un altre organisme, de manera que tots dos en surten beneficiats. Poden unir-se amb algues i formar líquens(un organisme de la natura).
  • Hi han cinc regnes:els moneres, els protoctistes , els fongs, les plantes i els animals. Els moneres són els bacteris i els arqueobacteris. Els protoctistes són organismes eucariotes (una extracel·lular de bacteris,fongs, algues i plantes).
  • Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011

    1. 1. EL MÓN DELS FONGS
    2. 2. QUE SÓN: Els fongs són un grup d'éssers vius que formen un regne propi. No són plantes i no fan la fotosíntesi. Com els animals, s'alimenten d'altres éssers vius. Per fer-ho, fan servir unes substàncies encarregades de transformar l'aliment per poder-lo absorbir. Algunes d'aquestes substàncies s'utilitzen com a antibiòtics (medicines)
    3. 3. ALIMENTACIÓ: Els fongs s'alimenten de residus d'animals, o vegetals que hi ha en el seu entorn,secreten enzims per dirigir-la (els enzims són molècules microscòpiques) ; aquesta darrera característica els diferencia dels animals que en canvi, dirigeixen els aliments a l'interior del cos. A causa de la manera que tenen de nodrir-se els fongs fan un paper important com a descomponedors d'animals i de plantes. També tenen un gran interès econòmic: fàrmacs (farmacèutics), uns altres en la producció d'aliments: (formatge, cervesa, i també hi ha bolets comestibles alguns però, poden ser molt tòxics i perjudicials per als éssers humans.
    4. 4. HABITAT: No tots els indrets contenen les mateixes espècies, ja que aquestes estan adaptades a ambients determinats (boscos caducifolis, prats, boscos de coníferes…). Les carreroles i els moixerons surten als prats i a les clarianes herboses dels boscos formant erols. Per contra, els ceps i els rovellons els hem de buscar a les zones més boscoses. En general, tant la seva presència com l’abundància vindran determinades per la climatologia (pluviositat, temperatures i vent). Durant tot l’any es poden trobar fongs, però la tardor i la primavera són les millors èpoques dels bolets. No tots tenen els mateixos requeriment ecològics, per això hi ha bolets de primavera-estiu i bolets de tardor. Els primers bolets de la temporada que podem anar a buscar són les preuades murgues, les falses murgues o bolets de greix i els moixerons. La tardor és l’època de l’any amb més varietat d’espècies:ceps,llenegues,fredolics, rovellons...Altres bolets tenen una aparició més lligada a les pluges estacionals, ja siguin de primavera, estiu o tardor; és el cas de les carreroles ( Marasmius oreades ) i dels bolets de tinta ( Coprinus comatus ).
    5. 5. TIPUS DE FONGS QUE HI HA: Hi ha tres classes de fongs : les floridures, els llevats i els que fan bolets. FLORIDURES: Les floridures s'assemblen al vellut. La majoria són sapròfites i quan estan en període reproductiu presenten una mena de (bastonets) carregats d'espores. D'algunes floridures s'obtenen medicaments, com els antibiòtics. LLEVATS: Els llevats són organismes microscòpics formats per una sola cèl·lula (unicel·lulars) , molts importants per la seva capacitat de fer fermentar els hidrats de carboni. Es fan servir en l'elaboració de pa, vi i cervesa. BOLETS: Els bolets són l'aparell reproductor d'alguns fongs. Solen tenir forma de paraigua i nomes es desenvolupa si les condicions de temperatura i d'humitat són les adequades
    6. 6. SEGONS COM S'ALIMENTEN ELS FONGS: SAPRÒFITS: Reciclen la matèria orgànica dels organismes morts i la transformen en sals minerals. Aquestes sals les podran utilitzar les plantes. PARÀSITS: Viuen a costa d'altres éssers vius i els causen malalties que en molts casos, poden arribar a matar-los. SIMBIONTS: Viuen associats amb un altre organisme, de manera que tots dos en surten beneficiats. Poden unir-se amb algues i formar líquens.
    7. 7. CINC REGNES: ·Moneres ·Protoctistes · Fongs ·Plantes ·Animals
    8. 8. Natalia Gil Antolin Sara Gombau Jordan Mar Canahuate Anguera Nivell:6è Curs:2010-2011
    9. 9. PARTS DELS BOLETS
    10. 11. CAPELL El capell es la part superior del bolet Capell o bolet
    11. 12. L'himeni representa la part fèrtil del bolet,és a dir, el lloc en es fabriquen les espores. Himeni del bolet Himeni
    12. 13. ANELL,VEL El anell de bolet es una mena de lamines protectores. Anell del bolet
    13. 14. PEU El peu és la part del fong que aguanta el capell Peu del bolet
    14. 15. Volva La volva és la part inferior del vel universal que persisteix en forma de beina a la base de la cama . Volva del bolet
    15. 16. MICELI Conjunt que constitueix al tal·lus d'un fong i el d'alguns bacteris. Miceli del bolet
    16. 17. Els fongs són un grup d’éssers vius que es reprodueixen per espores. Les espores es desprenen i se les endú el vent. LA DISPERSIÓ DE LES ESPORES Els bolets són immòbils i per dispersar les seves espores ben lluny necessiten l'ajuda del vent. REPRODUCCIÓ
    17. 18. FORMES PRINCIPALS DEL BOLET
    18. 19. Joan Ruiz Garcia 5é Raül Querol Latorre 6é Noèlia Gombau Peris 4t Curs: 2010-2011
    19. 21. BOLETS DELS PAÏSOS CATALANS
    20. 22. BOLETS COMESTIBLES <ul><li>Llanega
    21. 23. Rovelló
    22. 24. Pinetell
    23. 25. Escarlet
    24. 26. Rossinyol de pi
    25. 27. Negrito
    26. 28. Tófona negra </li></ul>BOLETS TÒXICS · Reig bord · Mataparent · Pixacà · Escaldabec · Groguenc · Paloma petita · Carner bord · Farinera borda · Mes informació BOLETS NO COMESTIBLES SENSE BALOR · Reixes del diable · Bolet pudent · Pipa · Bolet de soca · Bromosa
    27. 29. ALTRES NOMS Gírgola de llum, Gomeres Mocosa Viu en qualsevol bosc de pins, sobretot de pi roig És d'un bru olivaci i llefiscós produït per un mucílag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu, HABITAT DESCRIPCIÓ amb làmines blanques, espaiades i gruixudes també viscoses. LLENEGA menú NOM CIENTIFIC :(hygrophorus latitabundus)
    28. 30. esclata-sang, pinenc, pinenca o paratge ROVELLÓ ALTRES NOMS NOM CIENTIFIC: ( LACTARIUS VINOSUS) es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de líquid de color vinós que podria semblar sang o òxid (rovell) que en poc temps es torna de color verdós. D'aquí el nom amb que se'l coneix. DESCRIPCIÓ Es fa en pinedes sobretot a la regió mediterrània, mentre que el pinetell és fa a tota Europa. Vol la calor i és propi de boscos assolellats. HÀBITAT menú
    29. 31. rovelló d'obaga PINETELL ALTRE NOMS NOM CIENTIFIC:(lactarius deliciosus) el marge involut en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. DESCRIPCIÓ pinenca Creix a les pinedes, sobre tota mena de sòls. A Catalunya és un bolet abundant, HÀBITAT menú
    30. 32. ESCARLET ALTRES NOMS Carlet NOM CIENTIFIC: hygrophorus russula) La cutícula, que és parcialment separable, és llisa i lleugerament llistada, viscosa en temps humit, de color rosat i tacat de vermell vinós, és més fosca al centre. Contrasta amb les làmines i el peu més blancs. DESCRIPCIÓ Creix en alzinars, rouredes i fagedes, en tota mena de sòls, amb preferència pels bàsics i els neutr es. HÀBITAT menú
    31. 33. ROSSINYOL DE PI ALTRES NOMS Camagroc Rossinyolic Picornell de càrritx És un bolet que viu als boscs de pins, principalment als de pi roig, i és comestible. HÀBITAT NOM CIENTIFIC:( cantharellus lutescens) a cara inferior, que és d'un bell color taronja suau, primer llisa i després venda, sense làmines definides, i s'uneix sense solució de continuïtat amb la cama, afuada i del mateix color. DESCRIPCIÓ menú
    32. 34. DESCRIPCIÓ Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Es un bolet que tarda en surti a les pinedes formant grups nombrosos amb els primers freds (d'on li bé el nom popular) HÀBITAT NEGRITO fredolic, negret, gírgola d'estepa, bruneta ALTRES NOMS NOM CIENTIFIC:( Tricholoma terreum) menú
    33. 35. Té l'aspecte d'una mena de patata, de dos a vuit cm, irregular, d'un to bru rogenc o gairebé negre, amb berrugues de forma poligonal, cobrint tota la seua superfície. DESCRIPCIÓ És una espècie d'hivern que es troba des del novembre fins al març i que es cerca amb l'ajut de gossos ensinistrats, que les descobreixen mercès a la seua penetrant aroma. HÀBITAT TÒFONA NEGRA ALTRS NOMS tófula NOM CIENTIFIC:( Tuber melanosporum), menú
    34. 36. Bolets no comestibles sense balor
    35. 37. REIXES DEL DIABLE Inicial ment creix semi soterrat, el seu carpòfor es primerament subglacials d'uns 3-5 cm de diàmetre, amb un color blanc venós reticulat i sense lluïssor, sa seva consistència es força tova, a la seva base pot observar-se un allargat cordó rizomorf del mateix color que la resta de l'ou. DESCRIPCIÓ HÀBITAT Acostuma a trobar-se en boscos de coníferes però també alzinars ALTES NOMS Gita de bruixa,randes,cresta de gall, Reixat NOM CIENTIFIC:( clathrus ruber) menú
    36. 38. Cos fructífer: al principi en forma d’ou, semi enterrat, de color blanc, amb una mena de rizoide a la seva part inferior del mateix color. DESCRIPCIÓ Aquest bolet es troba des de la primavera fins a l'hivern en zones de pineda, encara que s'ha observat la seua presència en alguns alzinars de l'illa de Mallorca, així com a zones de bosc mixt. HÀBITAT BOLET PUDENT ALTRES NOMS Ou del diable, NOM CIENTÍFIC:( Phallus impudicus) menú
    37. 39. Capell: en forma de pipa, de fins a 15 cm. de diàmetre, amb la part superior formant capes concèntriques amb una coloració marro nosa rogenca 'envernissada' més o menys fosca depenent de l'edat, de manera que els exemplars més vells són totalment groguencs . DESCRIPCIÓ És un bolet afil·loforats que creix normalment damunt calcinals d'alzina i pot viure com a paràsit durant diversos anys. HÀBITAT PIPA ALTRES NOMS NOM CIENTIFIC:( Ganoderma lucidum) menú
    38. 40. Un bolet de soca és el nom comú que es dóna a aquells bolets que creixen sobre la fusta viva o morta d'un arbre o arbust. DESCRIPCIÓ Apareixen en els arbres vius quan aquests ja estan debilitats per alguna causa com pot ser una secada HÀBITAT BOLET DE SOCA NOM CIENTIFIC:( trametes versicolor ) menú
    39. 41. La bromosa és un bolet que es pot fer molt gros, fins a 12 cm d'alçària i un pam de ròdol del barret. És molsut i de carn ferma i dura que fa una olor especial. DESCRIPCIÓ Surt en boscos de tota mena durant la temporada de tardor. HÀBITAT NOM CIENTIFIC:( Clitocybe nebularis) BROMOSA ALTRES NOMS MOC Moixernó de tardor menú
    40. 42. BOLETS TOCXICS
    41. 43. El barret pot arribar als 18 cm. Té les làmines molt juntes, són amples i de color blanc. L'esporada és blanca. El peu és de color blanc bru, bulbós a la base. Té un anell ample, fràgil i membranós, de color blanc. REIG BORD DESCRIPCIÓ Es fa en boscos de coníferes i de caducifolis, on neix cap a final d'estiu o a l'entrant de la tardo HÀBITAT NOM CIENTIFIC :(amanita muscaria) ALTRS NOMS Oriol foll Mongola borda menú
    42. 44. Amb un capell molt gran, de 10-30 cm, gairebé esfèric de jove i després convex, amb el marge excedent, incurvat i ondulat. La cutícula, que no és separable, és seca i un xic vellutada, de color blancúria gris pàl·lid. DESCRIPCIÓ MATAPARENT ALTRES NOMS Pixacà Bolet del dimoni matagent NOM CIENTÍFIC:( boletus satanas ) Surt a l'estiu i la tardor en boscos d'arbres de fulla caduca: roures, alzines i faigs, en sòls calcaris. No és gaire abundant, però fidel als llocs on surt. HÀBITAT menú
    43. 45. Té un barret de fins a 12 cm de ròdol, amb el marge estriat, de color molt variable des del crema o beix fins al bru fosc o marró xocolata, amb abundants restes del vel fragmentat en esquames d'un blanc net, que es manté sense tacar-se ni enfosquir-se, fins i tot quan el bolet és vell. Les làmines són blanques i lliures. PIXACÀ CURIOSITATS Es paregut al reig bord es molt tòxic NOM CIENTÍFIC :(amanita pantherina) DESCRIPCIÓ Surt al sotabosc dels boscos caducifolis i mixtos, i també a les brolles d'estepes i brucs. HÀBITAT menú
    44. 46. Bolet de 4 a 10 cm d'alt, de barret d'un vermell escarlata i de cama rosada. Es fa en pinedes, fructifica a l'estiu i a la tardor. No és comestible. La seva carn és molt picant, pot provocar trastorns gastrointestinals. HÀBITAT DESCRIPCIÓ ESCALDABEC ALTRES NOMS Poagre coent Marieta NOMS CIENTÍFICS: (Russula sanguinea) menú
    45. 47. Bolet de capell més o menys aplanat, de 4 a 10 cm d'ample, de color groc brunenc o groc d'oliva, fibril·lat, amb làmines citrines i lleugerament sinuades, i de cama més aviat curta, d'un groc més pàl·lid que el del capell. DESCRIPCIÓ Freqüent en els boscos de pins de Catalunya, ha estat considerat fins ara com un bolet comestible, qualificat sovint d’excel·lent (és molt saborós). HÀBITAT NOM CIENTÍFIC :( Tricholoma equestre) GROGUET ALTRE NOMS Pixaconill Verderol menú
    46. 48. És un bolet amb un barret lleugerament acampanat i blanquinós amb esquames rogenques. Les làmines són clares quan és tendre i s'enfosqueix quan envelleix. El seu peu esvelt duu un anell en la seva part alta. Fa una olor forta. PALOMA PETITA ALTRES NOMS Paloma pudenta NOM CIENTÍFIC:(l epiota cristata) Creixen en qualsevol tipus de terreny preferentment en zones amb molta fullaca, i sovint formant erols. Aquest bolet és TÒXIC. DESCRIPCIÓ HÀBITAT menú
    47. 49. Bolet de barret de 6 a 15 cm, carnós, de color groc grisenc i de cama robusta i gruixuda. Es fa en boscs caducifolis. Sovint formant Grups de dos o tres exemplars units per la base del peu, i , a vegades, formant erols. DESCRIPCIÓ És força comú als alzinars i suredes de la terra baixa, i a les fagedes i rouredes de la muntanya mitjana. És verinós. HÀBITAT NOM CIENTÍFIC:( Entoloma lividum) ALTRE NOMS FALS CARLET CARNER BORD menú
    48. 50. El més tòxic dels tòxics és?
    49. 51. FARINERA BORDA ALTRES NOMS cogomella borda NOM CIENTÍFIC :(Amanita phalloides) L'Amanita phalloides és un bolet gros el capell fa entre 5 i 15 cm de diàmetre. Primer és hemisfèric i després agafa forma plana.[1] El color pot ser groguenc o verd oliva però hi ha una varietat completament blanca. Les làmines són blanques. El peu o estípit és blanc amb taques grises i fa de 8 a 15 cm de llaarg i d'1 a 2 cm de gruix amb una mena de sac o volva a la base. La volva pot faltar si no s'agafat el bolet sencer. L'Amanita phalloides és un bolet gros el capell fa entre 5 i 15 cm de diàmetre. Primer és hemisfèric i després agafa forma plana.[1] El color pot ser groguenc o verd oliva però hi ha una varietat completament blanca. Les làmines són blanques. DESCRIPCIÓ La farinera borda apareix preferentment en terrenys àcids i boscos de roure però pot apareixien també en pinedes calcàries. HÀBITAT menú
    50. 52. MES INFORMACIO DE LA FARINERA BORDA S'han fet molts estudis sobre la toxicitat d'aquest bolet però no hi ha antídot. S'estima que 30 grams (mig bolet)són suficients per matar una persona en molts casos cal un trasplant de fetge i la supervivència a la intoxicació està molt relacionada amb acudir ràpidament als serveis mèdics. TOXICITAT Com que sembla que té un gust bastant bo i que els símptomes tarden entre 6 i 24 hores en aparèixer la perillositat augmenta. Inicial ment els símptomes són de naturalesa gastrointestinal amb còlics biliars dolor abdominal diarrea aquosa i vòmits que poden portar a la deshidratació i en casos severa a a la hipotensió, taquicàrdia, hipoglucèmia i problemes d'acidesa alcalinitat. Aquests primers símptomes desapareixen en la segona fase, dos o tres dies després d'ingerir el bolet però després es deteriora el fetge i torna a haver diarrees, deliris i coma entre altres. La mort generalment ocorre de 6 a 16 dies de l'enverinament[2] SINTOMES menú

    ×