Unitat 6 Els espais del sector secundari
<ul><li>IES Llorenç Garcías i Font  </li></ul><ul><li>Departament de Ciències Socials  - Artà </li></ul><ul><li>Paràmetres...
<ul><li>La indústria i les matèries primeres </li></ul><ul><ul><ul><li>Els tipus de matèries primeres </li></ul></ul></ul>...
Links <ul><ul><li>Gràfico   con  explicaciones  del consumo  español  y los recursos  energètico  ( petroleo ) el País del...
A.-  Les matèries primeres <ul><li>Els tipus de matèries primeres:   </li></ul><ul><li>Les d’origen orgànic :  </li></ul><...
A)  Les matèries primeres   1.  Els tipus de matèries primeres Els  valor de la producció de minerals a Espanya és clarame...
A)  Les matèries primeres   1.  Els tipus de matèries primeres
A)  Les matèries primeres   1.  Els tipus de matèries primeres Distribució del valor de la  producció minera  per  Comunit...
A)  Les matèries primeres   1.  Els tipus de matèries primeres
A)  Les matèries primeres   1.  Els tipus de matèries primeres
A)  Les matèries primeres   2.  Els problemes de la mineria <ul><li>Els problemes de la mineria:   </li></ul><ul><li>Els p...
B.-  Les fonts d’energia <ul><li>Les fonts d’energia:   </li></ul><ul><li>no renovables :  </li></ul><ul><ul><li>carbó </l...
B.-  Les fonts d’energia <ul><li>Característiques :   </li></ul><ul><li>El consum </li></ul><ul><ul><li>Es va accelerar es...
Font:  PÚBLICO , 6-3-2011
B.-  Les fonts d’energia
B)  Les fonts d’energia  1.  Les principals fonts d’energia primària El carbó <ul><li>Evolució històrica:  </li></ul><ul><...
B)  Les fonts d’energia  1.  Les principals fonts d’energia primària El carbó <ul><li>Zones de producció :  </li></ul><ul>...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària El petroli <ul><li>El cru se separa en fraccions mit...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària El petroli <ul><li>Evolució històrica del consum:  <...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària El petroli <ul><li>La producció interior és insignif...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària El petroli Actualment es fan prospeccions petrolífer...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària El petroli
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària El petroli
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària El gas natural <ul><li>La producció : és insignifica...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària El gas natural
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear <ul><li>Pot ser de sos tipus:  </l...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear <ul><li>A Espanya hi ha  vuit  cen...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear <ul><li>A Espanya hi ha  vuit  cen...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear <ul><li>A  Vandellòs I  es va prod...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó –  Fukushima I
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó  Fukushima I
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó –  Fukushima I
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó –  Fukushima I
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó  Fukushima I
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó  Fukushima I
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó  Fukushima I
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear Les nuclears al món
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear Les nuclears al món
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear El magatzem de residus nuclears HA...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear El problema dels residus <ul><li>E...
El mapa de l’energia a Espanya ●  Centrals hidroelèctriques ●  Refineries de petroli ●  Tèrmiques de carbó ●  Tèrmiques de...
Energies alternatives :   Conjunt de formes d’energia que presenten generalment unes característiques determinades, com és...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables <ul><li>Procedeixen d...
 
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària <ul><li>L’època d’esplendor va ser el  franquisme  (...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 1.  hidràulica
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 2.  eòlica
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 2.  eòlica <ul><li>El...
El  8 de novembre de 2009  es van registrar màxims històrics de producció eòlica diària, amb  11.429 MWh  de producció eòl...
Espanya ja és un dels principals productors d’energia eòlica amb una capacitat de 19.000 MW instal·lats, al final del 2009...
2.  L’energia eòlica marina
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 3.  solar Espanya és ...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 3.  solar L’energia s...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 3.  solar L’energia s...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 3.  solar L’energia s...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia solar fotovoltaica  és la forma d’obtenció...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària L’energia solar fotovoltaica  és un del sectors ener...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària La matèria orgànica de les plantes se llama  biomass...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària És l’energia que procedeix del calor que s’origina b...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 5.  geotèrmica
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària <ul><li>S’obté mitjançant l’aprofitament de la força...
B)  Les fonts d’energia   1.  Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables El problema de emmaga...
B)  Les fonts d’energia   2.  La producció d’electricitat
B)  Les fonts d’energia   2.  La producció d’electricitat Font:  EL PAÏS , 19-5-2010 Dades de  2010
 
B)  Les fonts d’energia   2.  La producció d’electricitat Font:  EL PAÏS , 19-5-2010
B)  Les fonts d’energia   2.  La producció d’electricitat
B)  Les fonts d’energia   2.  La producció d’electricitat La compra d'electricitat a França ja és un mite En 2010, el sald...
 
B)  Les fonts d’energia   2.  La producció d’electricitat
B)  Les fonts d’energia   2.  La producció d’electricitat
El  13 de gener de 2011  va començar la instal·lació dels  244  quilòmetres de cablatge que  uniran   Santa Ponça   amb   ...
 
B)  Les fonts d’energia   3.  Els problemes i la política energètica L’estalvi i l’eficiència energètica <ul><li>El princi...
B)  Les fonts d’energia   3.  Els problemes i la política energètica 28.277 % 168 % 576 % 127 % 60 % 217 % 395 % 195 % El ...
B)  Les fonts d’energia   3.  Els problemes i la política energètica La situació de l’energia avui - 2010
Font:  PÚBLICO , 6-3-2011
Font:  PÚBLICO , 6-3-2011
C.-  La indústria espanyola entre  1855 i 1975
C)  1855-1975  1.  Evolució històrica <ul><li>La indústria a Espanya   </li></ul><ul><li>La industrialització d'Espanya s’...
C)  1855-1975  1.  Evolució històrica
C)  1855-1975   4.  La localització industrial
C)  1855-1975   2.  La producció industrial El desenvolupament industrial (1960-1975) El 1959 es va abandonar l’autarquia ...
C)  1855-1975   3.  L’estructura industrial La mà d’obra industrial Es va caracteritzar per la seva  escassa qualificació ...
C)  1855-1975  1.  Evolució històrica
C)  1855-1975  1.  Evolució històrica
C)  1855-1975   5.  Les àrees industrials
C)  1855-1975     6.  La política industrial fins al 1975  <ul><li>La política industrial del franquisme, basada en el pro...
D.-  La crisi i la reestructuració industrial: 1975 - 1985
D) 1975-1985   1.  La crisi industrial <ul><li>Reconversió industrial </li></ul><ul><li>Es denomina reconversió industrial...
D) 1975-1985   1.  La crisi industrial Les zones industrials i portuàries com la  d’Avilés  (Astùries) o la ria del  Nervi...
D) 1975-1985   2.  La reestructuració industrial Reindustrialització:   Renovació tecnològica de la indústria amb la final...
E.-  La industria espanyola  en l’actualitat Font:  kalipedia
E) La indústria actual  5.  les àrees industrials actuals Els  eixos de desenvolupament  principals són els que parteixen ...
E) La indústria actual  2.  La producció industrial actual <ul><li>La  producció industrial  espanyola presenta tres secto...
E) La indústria actual  2.  La producció industrial actual 1.  Els sectors industrials madurs <ul><li>Indústria madura:   ...
E) La indústria actual  2.  La producció industrial actual 2.  Els sectors industrials dinàmics <ul><li>Indústria dinàmica...
E) La indústria actual  2.  La producció industrial actual 2.  Els sectors industrials dinàmics
E) La indústria actual  2.  La producció industrial actual 3.  Els sectors industrials punters Indústria puntera :  És el ...
Sincrotron “Alba” Cerdanyola del Vallès 2.  Els sectors industrials dinàmics E) La indústria actual  2.  La producció indu...
3.  Els sectors industrials punta o d’alta tecnologia E) La indústria actual  2.  La producció industrial actual
La industria espanyola a les Illes Balears
E) La indústria actual  3.  La estructura actual de la indústria <ul><li>Problemes de la indústria avui   </li></ul><ul><l...
E) La indústria actual  3.  La estructura actual de la indústria <ul><li>Estructura empresarial   espanyola </li></ul><ul>...
E) La indústria actual  3.  La estructura actual de la indústria
E) La indústria actual  3.  La estructura actual de la indústria <ul><li>Deslocalització industrial:   </li></ul><ul><ul><...
E) La indústria actual  3.  La estructura actual de la indústria
E) La indústria actual  3.  La estructura actual de la indústria
E) La indústria actual  5.  les àrees industrials actuals Àrees industrials desenvolupades
E) La indústria actual  5.  les àrees industrials actuals Àrees d’industrialització induïda i escassa
E) La indústria actual  5.  les àrees industrials actuals Àrees d’industrialització induïda i escassa
E) La indústria actual  6.  La política industrial actual Pla  VIVE  per a la renovació del parc automobilístic
E) La indústria actual  6.  La política industrial actual
E) La indústria actual  6.  La política industrial actual <ul><li>El President del Govern va presentar  l'Estratègia i el ...
E) La indústria actual  6 .  La política industrial actual Espanya tenia un parc de  23’7  milions d’habitatges a la fi de...
E) La indústria actual  6 .  La política industrial actual Font : Vicens Vives
E) La indústria actual  6 .  La política industrial actual Producto Interior Bruto, Tasas de variación interanual. Volumen...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Gª6 els espais del sector secundari (2010-11)

912 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
912
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
21
Actions
Shares
0
Downloads
28
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Gª6 els espais del sector secundari (2010-11)

  1. 1. Unitat 6 Els espais del sector secundari
  2. 2. <ul><li>IES Llorenç Garcías i Font </li></ul><ul><li>Departament de Ciències Socials - Artà </li></ul><ul><li>Paràmetres tècnics </li></ul><ul><ul><li>Presentació amb programa Power Point </li></ul></ul><ul><ul><li>Nivell: Segon de Batxillerat </li></ul></ul><ul><ul><li>Elaboració: curs 2011-2012 </li></ul></ul><ul><ul><li>Transició d’una diapositiva a l’altra: </li></ul></ul><ul><ul><li>“ clic” amb el mouse . </li></ul></ul>
  3. 3. <ul><li>La indústria i les matèries primeres </li></ul><ul><ul><ul><li>Els tipus de matèries primeres </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els problemes de la mineria </li></ul></ul></ul><ul><li>Les fonts d’energia </li></ul><ul><ul><ul><li>Les principals fonts d’energia primària </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>El carbó </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>El petroli </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>El gas natural </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>L’energia nuclear </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>L’energia hidràulica </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Les noves fonts d’energia renovables </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Producció i consum d’electricitat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els problemes i la política energètica </li></ul></ul></ul><ul><li>La indústria espanyola entre 1855 i 1975 </li></ul><ul><ul><ul><li>Evolució històrica </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La producció industrial </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La estructura industrial </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La localització industrial </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les àrees industrials </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La política industrial </li></ul></ul></ul><ul><li>La crisi i la reestructuració industrial: 1975-1985 </li></ul><ul><ul><ul><li>La crisi industrial </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La reestructuració industrial </li></ul></ul></ul><ul><li>La indústria espanyola en l’actualitat </li></ul><ul><ul><ul><li>La recuperació de la indústria 1985-2007 </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La producció industrial actual </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Els sectors industrials madurs </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Els sectors industrials dinàmics </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Els sectors industrials punta o d’alta tecnologia </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’estructura actual de la indústria </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La localització industrial actual </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les àrees industrials actuals </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Àrees industrials desenvolupades </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Àrees i eixos industrials en expansió </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Àrees i eixos industrials en declivi </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Àrees d’industrialització induïda i escassa </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La política industrial actual </li></ul></ul></ul>Índex
  4. 4. Links <ul><ul><li>Gràfico con explicaciones del consumo español y los recursos energètico ( petroleo ) el País del 4-3- 2011 </li></ul></ul><ul><ul><li>Gràfico sobre el AVE (llegada a València) El Mundo </li></ul></ul><ul><ul><li>Article El País, 13—3-2011 . Los accidentes nucleares mas graves de la historia </li></ul></ul><ul><ul><li>Grafico terremoto-sunami-accidente nuclear Japón (El Mundo 13-3-2011) </li></ul></ul><ul><ul><li>La compra de electricidad a Francia ya es un mito </li></ul></ul><ul><ul><li> Venta d’electricitat a França ( Público 17-3-2011) </li></ul></ul><ul><ul><li>La eòlica la mayor productora de electricidad (marz0-2011) </li></ul></ul><ul><ul><li>Parc Bit de Mallorca </li></ul></ul>
  5. 5. A.- Les matèries primeres <ul><li>Els tipus de matèries primeres: </li></ul><ul><li>Les d’origen orgànic : </li></ul><ul><ul><li>agrícoles : cotó, lli </li></ul></ul><ul><ul><li>ramaderes : carn, pell, llana, greix, cuir </li></ul></ul><ul><ul><li>forestals : fusta, suro, cautxu </li></ul></ul><ul><li>Les minerals </li></ul><ul><ul><li>metàl·lics : ferro, zinc, plom, mercuri </li></ul></ul><ul><ul><li>no metàl·lics : caolí, fluorita, feldspat, magnesita, sal marina i sal gemma, etc. </li></ul></ul><ul><ul><li>roques de pedrera : sílices, calcària, argiles, arena, grava, talc, guix, granit, pissarra, marbre i altres pedres ornamentals. </li></ul></ul>
  6. 6. A) Les matèries primeres 1. Els tipus de matèries primeres Els valor de la producció de minerals a Espanya és clarament favorable als no metàl·lics i a les roques de cantera 100 4.158 100 3.248’7 TOTAL 94.92 3.947 77’55 2.519’1 Roques i pedrera ornamental 5.00 208 18’50 600’7 Minerals no metàl·lics 0.07 3 3’95 128’9 Minerals metàl·lics % Nombre d’explotacions % Valor de la producció (milions €) Any 2005
  7. 7. A) Les matèries primeres 1. Els tipus de matèries primeres
  8. 8. A) Les matèries primeres 1. Els tipus de matèries primeres Distribució del valor de la producció minera per Comunitats Autònomes , (en percentatge sobre el valor total)   Caliza 0,1 Ceuta Ofita, caliza 0,7 La Rioja Roques industria-les 1,1 Canàries Caliza, arenisques 1,2 Balears Magnesita 1,5 Navarra Sal gema, caliza 1,6 Cantàbria Caliza 3,4 País Basco Marbre 3,4 Múrcia Granit, níquel 4 Extremadura Hulla, caolí, argila 5,1 Aragó Glauberita, sepiolita, granit, guix 5,9 Madrid Hulla, sepiolita, bentonita, thenardita 6 Castella La Manxa Hulla, antracita, fluorita, oro 6,2 Astúries Sal marina, caolí, marbre 9,1 Comunitat Valenciana Caolí, quarz, lignit, pizarra, granit 11,8 Galícia Márbre, hulla, antracita 12,2 Andalusia Petroli, roques industria-les, potassa 12,4 Catalunya Hulla, antracita, pissarra, glauberita 14,2 Castella y Lleó Principals extraccions Percentatge Comunitat Autònoma
  9. 9. A) Les matèries primeres 1. Els tipus de matèries primeres
  10. 10. A) Les matèries primeres 1. Els tipus de matèries primeres
  11. 11. A) Les matèries primeres 2. Els problemes de la mineria <ul><li>Els problemes de la mineria: </li></ul><ul><li>Els problemes socioeconòmics : </li></ul><ul><ul><li>Esgotament i baixa qualitat dels filons </li></ul></ul><ul><ul><li>Dificultat i carestia de l’extracció </li></ul></ul><ul><li>Els problemes mediambientals </li></ul><ul><ul><li>Sobreexplotació dels minerals </li></ul></ul><ul><ul><li>Contaminació atmosfèrica, acústica, d’aigües i del sòl . </li></ul></ul><ul><ul><li>Alteracions paisatgístiques </li></ul></ul><ul><li>La crisi de la mineria: </li></ul><ul><li>la reconversió : </li></ul><ul><ul><li>Tancament de moltes mines </li></ul></ul><ul><ul><li>Activitats alternatives (turisme ecològic i històric) </li></ul></ul><ul><li>l’incremento de la competitivitat </li></ul><ul><ul><li>Més investigació i tecnologia </li></ul></ul><ul><li>Acabar amb la dependència externa : reciclatge de metalls </li></ul>
  12. 12. B.- Les fonts d’energia <ul><li>Les fonts d’energia: </li></ul><ul><li>no renovables : </li></ul><ul><ul><li>carbó </li></ul></ul><ul><ul><li>petroli </li></ul></ul><ul><ul><li>gas </li></ul></ul><ul><ul><li>nuclear </li></ul></ul><ul><li>renovables </li></ul><ul><ul><li>hidràulica </li></ul></ul><ul><ul><li>solar </li></ul></ul><ul><ul><li>eòlica </li></ul></ul><ul><ul><li>mareomotriu... </li></ul></ul>
  13. 13. B.- Les fonts d’energia <ul><li>Característiques : </li></ul><ul><li>El consum </li></ul><ul><ul><li>Es va accelerar especialment a la dècada dels seixanta </li></ul></ul><ul><ul><li>Ha disminuït el consum energètic industrial </li></ul></ul><ul><ul><li>Ha crescut el consum en transports, llars i serveis </li></ul></ul><ul><ul><li>El petroli va substituir al carbó com a font d’energia principal </li></ul></ul><ul><li>La producció interior </li></ul><ul><ul><li>Bàsicament és nuclear, i de carbó i ara comença a créixer la renovable </li></ul></ul><ul><li>L’autoabastiment </li></ul><ul><ul><li>És molt baix ( el 18’6% el 2007) </li></ul></ul><ul><ul><li>Grans importacions i dependència exterior </li></ul></ul>
  14. 14. Font: PÚBLICO , 6-3-2011
  15. 15. B.- Les fonts d’energia
  16. 16. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària El carbó <ul><li>Evolució històrica: </li></ul><ul><ul><ul><li>Paper hegemònic des de la revolució industrial (segle XIX) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Creixement al franquisme i certa decadència als seixanta </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Expansió amb la crisi del petroli (1973 i 1979) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Descens de la producció nacional des de 1984: Jaciment esgotats i de baixa qualitat que fan que el carbó nacional sigui sis vegades més car que l’importat </li></ul></ul></ul><ul><li>La UE va obligar a una reconversió des de 1990 (tancaments de mines i ajudes per activitats alternatives i manteniment de les rentables) </li></ul>
  17. 17. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària El carbó <ul><li>Zones de producció : </li></ul><ul><ul><li>Conca asturiana </li></ul></ul><ul><ul><li>Lleó - Palència </li></ul></ul><ul><ul><li>Terol </li></ul></ul><ul><li>Destí </li></ul><ul><ul><li>Electricitat (80%) </li></ul></ul><ul><ul><li>Indústria siderúrgica </li></ul></ul><ul><ul><li>calefaccions </li></ul></ul>Espanya importa grans quantitats de carbó des dels Estats Units, Sud-àfrica, Austràlia o Indonèsia
  18. 18. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària El petroli <ul><li>El cru se separa en fraccions mitjançant la destil·lació fraccionària . Les fraccions de la part superior de la columna de destil·lació a tenen punts d'ebullició més baixos que les fraccions del fons. Les fraccions inferiors pesades es tranformen sovint en productes més lleugers, més útils. </li></ul><ul><li>El petroli en estat natural o cru, no és útil en la forma que s'extreu de la terra. Per a això i moltes altres aplicacions, el petroli necessita ser separat en parts i ser refinat abans de ser emprat en combustibles i lubrificants, i també per a obtenir alguns subproductes que es puguin utilitzar en processos petroquímics per formar materials com plàstics, detergents, dissolvent, elastòmers, i fibres com niló i polièsters. </li></ul>
  19. 19. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària El petroli <ul><li>Evolució històrica del consum: </li></ul><ul><ul><ul><li>Auge a partir de la dècada dels seixanta </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Lleugera caiguda amb les crisis del petroli (1973 i 1979) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Creixement des de la dècada dels vuitanta, sobre tot per la demanda del transport </li></ul></ul></ul><ul><li>El destí: </li></ul><ul><ul><ul><li>Fins a 1975 el destí principal era la producció d’electricitat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Actualment és el transport i el refinament industrial (tot tipus de benzines) i els productes químics </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les principals refineries es troben a Puertollano i Tenerife </li></ul></ul></ul>
  20. 20. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària El petroli <ul><li>La producció interior és insignificant (0’53%) : Tarragona i Burgos </li></ul><ul><li>Grans importacions d’Orient Mitjà , Àfrica (Nigeria), Amèrica (Mèxic i Venezuela) i Europa (Regne Unit i Rússia) </li></ul>
  21. 21. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària El petroli Actualment es fan prospeccions petrolíferes entre Balears i la costa llevantina, cercant petroli. Les organitzacions ecologistes con Oceana s'oposen degut al gran perill de contaminació de la indústria petrolera. El Govern ha donat el vist i plau a les prospeccions
  22. 22. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària El petroli
  23. 23. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària El petroli
  24. 24. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària El gas natural <ul><li>La producció : és insignificant (Huelva i Sevilla) i s’ha d’importar mitjançant: </li></ul><ul><ul><li>Gasoductes : Algèria, Noruega i Portugal </li></ul></ul><ul><ul><li>Gas liquat en vaixells : Golf Pèrsic, Àfrica (Algèria, Líbia, Nigèria, Egipte) </li></ul></ul><ul><li>Destí </li></ul><ul><ul><li>La industria i els llars (ús calorífic) i, per damunt de tot.. </li></ul></ul><ul><ul><li>La producció d’electricitat: centrals de cicle combinat i/o cogeneració </li></ul></ul>
  25. 25. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària El gas natural
  26. 26. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear
  27. 27. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear <ul><li>Pot ser de sos tipus: </li></ul><ul><li>De fissió : és la única que s’utilitza actualment, procedeix de la ruptura d’àtoms d’urani, que en el cas espanyol procedeix de Níger. </li></ul><ul><li>De fusió : és l’anomenada nuclear neta (no contamina, no deixa residus radioactius), però encara està en fase experimental (instal·lació a Madrid, projecte ITER, etc. </li></ul><ul><li>Evolució de l’energia nuclear: </li></ul><ul><li>Creixement continu des de el seus inicis el 1969 </li></ul><ul><li>Paralització des de 1984 en que es va fitxar una “moratòria nuclear” degut a la fort oposició popular (accidents, residus... El Cabril -Còrdova) </li></ul><ul><li>Futur incert : </li></ul><ul><ul><li>Cal desmantellar centrals antiquades.. Ex: Garoña (Burgos) </li></ul></ul><ul><ul><li>L’esquerra i els ecologistes rebutgen aquesta font i les dretes defenses el model nuclear. </li></ul></ul><ul><ul><li>La crisi i Japó han “actualitzat” el debat: nuclears / alternatives? </li></ul></ul>
  28. 28. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear <ul><li>A Espanya hi ha vuit centrals nuclears en funcionament, situades en 6 emplaçaments: </li></ul>
  29. 29. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear <ul><li>A Espanya hi ha vuit centrals nuclears en funcionament, situades en 6 emplaçaments: </li></ul>
  30. 30. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear <ul><li>A Vandellòs I es va produir un accident l’any 1989. l’any següent se suspèn definitivament el permís d’explotació Avui està tancada i desmantellada. </li></ul>El perill dels accidents
  31. 31. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó – Fukushima I
  32. 32. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó Fukushima I
  33. 33. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó – Fukushima I
  34. 34. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó – Fukushima I
  35. 35. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó Fukushima I
  36. 36. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó Fukushima I
  37. 37. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó Fukushima I
  38. 38. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear Les nuclears al món
  39. 39. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear Les nuclears al món
  40. 40. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear El magatzem de residus nuclears HABOG, a Holanda, s’ha convertit en el model del futur Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) espanyol, el projecte del qual de construcció és pràcticament idèntic a l’holandès, encara que la seva capacitat serà tres vegades major. . El problema dels residus
  41. 41. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear El problema dels residus <ul><li>Els candidats : S'han presentat tretze pobles i el Govern encara no ha decidit la ubicació definitiva del ATC </li></ul><ul><li>Yebra (Guadalajara), </li></ul><ul><li>Ascó (Tarragona); </li></ul><ul><li>Villar de Cañas (Cuenca); </li></ul><ul><li>Zarra (Valencia); </li></ul><ul><li>Melgar de Arriba (Valladolid); </li></ul><ul><li>Torrubia de Soria (Soria); </li></ul><ul><li>Santervás de Campos (Valladolid), </li></ul><ul><li>Villar del Pozo (Ciudad Real), </li></ul><ul><li>Albalá (Cáceres), </li></ul><ul><li>Congosto de Valdavia (Palencia) </li></ul><ul><li>Lomas de Campos (Palencia). </li></ul><ul><li>Santiuste de S. Juan Bautista (Segovia) </li></ul><ul><li>Campo de San Pedro (Segovia) </li></ul>El municipi que aculli el ATC i els situats en el seu entorn (aquells el terme municipal dels quals estigui a menys de 10 quilòmetres de la instal·lació o el nucli poblacional de la qual estigui a menys de 20) rebran, per part de ENRESA , 6 milions d'euros anuals, quantitat que començaran a cobrar quan comenci l'emmagatzematge de combustible
  42. 42. El mapa de l’energia a Espanya ● Centrals hidroelèctriques ● Refineries de petroli ● Tèrmiques de carbó ● Tèrmiques de fuel-gas ● Nucelars
  43. 43. Energies alternatives : Conjunt de formes d’energia que presenten generalment unes característiques determinades, com és ara la transformació neta (sense residus) la producció descentralitzada, i el consum a indrets no molt allunyats del punt de producció. Les principals són: la solar , l’eòlica , la geotèrmica , la mareomotriu i l’agroenergia o de la biomassa . Exemple: Parc eòlic de Es Milà (Tramuntana de Menorca).
  44. 44. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables <ul><li>Procedeixen de recursos inesgotables , són netes i estan en zones pròximes als llocs d’utilització: </li></ul><ul><li>Les centrals hidràuliques </li></ul><ul><li>L’energia eòlica </li></ul><ul><li>L’energia solar </li></ul><ul><ul><li>Centrals solars tèrmiques (plaques) </li></ul></ul><ul><ul><li>Centrals termoelèctriques (miralls) </li></ul></ul><ul><ul><li>Centrals fotovoltaiques (*horts solars) </li></ul></ul><ul><li>La biomassa (energia tèrmica o biogàs) </li></ul><ul><li>L’energia geotèrmica </li></ul><ul><li>L’energia mareomotriu </li></ul>
  45. 46. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària <ul><li>L’època d’esplendor va ser el franquisme (entre 1940 i 1970 ). </li></ul><ul><li>Aleshores es troba estancada i no s’esperen grans increments de la producció </li></ul><ul><li>La producció : es localitza en els rius del Pirineus i, sobre tot en la caiguda dels rius Duero i Tajo en la frontera amb Portugal. </li></ul><ul><li>La producció presenta grans fluctuacions en funció de la pluviositat </li></ul><ul><li>Destí: El destí principal és la producció d’electricitat , activitat que es complementa amb el regadiu agrari o l’abastiment urbà </li></ul>Les fonts d’energia renovables 1. hidràulica
  46. 47. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 1. hidràulica
  47. 48. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 2. eòlica
  48. 49. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 2. eòlica <ul><li>El 2005, el Govern d'Espanya va aprovar una nova llei nacional ( PER 2005-2010 ), amb l’objectiu d’arribar als 20.000 MW de potència instal·lada el 2012 </li></ul><ul><li>A 31 de desembre de 2007 , Espanya tenia instal·lada una capacitat d’energia eòlica de 13.467 MW (16%), essent així el segon país del món en quant a producció, juntament amb els Estats Units, i només darrere d’Alemanya. </li></ul><ul><li>Al 2009 la capacitat ja era de 18.263 Mw . (18’5% del sistema elèctric nacional) </li></ul><ul><li>Espanya consta de 438 parcs eòlics , repartits per les diferents comunitats autònomes. Les comunitats que mes MW produeixen són: </li></ul><ul><li>- Castella-Lleó = 3.824 Mw </li></ul><ul><li>- Castella-la Manxa = 3.524 Mw </li></ul><ul><li>- Galícia = 3.137 Mw </li></ul><ul><li>- Andalusia = 2.452 Mw </li></ul><ul><li>- Aragó = 1.729 Mw </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Navarra = 992 Mw </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Madrid, Extremadura i Cantàbria no tenen parcs eòlics </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>Cap assenyalar que durant l’any 2009 la generació d’energia d’origen eòlic va ser superior a la del carbó (amb un 13 % enfront d’un 12 % d’aquesta última), convertint-se així en la tercera font d’energia per darrere del cicle combinat i la nuclear. </li></ul>
  49. 50. El 8 de novembre de 2009 es van registrar màxims històrics de producció eòlica diària, amb 11.429 MWh de producció eòlica horària i 251.543 MWh de producció eòlica diària, el 44,9% de la demanda elèctrica d’aquest dia. El 24 de Febrer del 2010 a les 11:20 hores es va produir el màxim històric de producció instantània, amb 12.902 Mwh ; sent aquest dia el record de producció de energia eòlica i la màxima energia de generació d’electricitat amb 270.420 MWh produïts.
  50. 51. Espanya ja és un dels principals productors d’energia eòlica amb una capacitat de 19.000 MW instal·lats, al final del 2009, fins i tot, la generació d’energia eòlica marina no ha estat factible fins al estiu de 2007 ja que es mancava d’una normativa que regulés aquesta indústria, a pesar de que existeixen localitzacions adequades: l'Estret de Gibraltar i el nord-oest del país i resulta més rendible que la terrestre. Tenint en compte que Espanya té en Gamesa al segon productor mundial d’aerogeneradors i algunes de les companyies que més aposten per les energies renovables anomenades netes, com Iberdrola o Acciona . Es preveu un gran desenvolupament de l’energia eòlica marina als pròxims anys . 2. L’energia eòlica marina
  51. 52. 2. L’energia eòlica marina
  52. 53. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 3. solar Espanya és un dels països més avançats en el desenvolupament de l’energia solar, ja que és un dels països d'Europa amb major quantitat d’hores de sol. El govern espanyol s’ha compromès a produir el 12% de l’energia mitjançant energies renovables per a 2010. Els més de 3600 megavatios (MW) de plantes fotovoltaiques a Espanya ja produeixen en 2009 un 1,9% de l’energia elèctrica consumida. Espanya és el quart país del món en tecnologies d’energia solar de les quals exporta un 80% a Alemanya S’utilitzen els tres sistemes: Centrals solars tèrmiques (plaques), Centrals termoelèctriques (miralls) Centrals fotovoltaiques (*horts solars) A través d’una resolució ministerial al març de 2004, el govern espanyol va eliminar les barreres econòmiques per a la connexió de les energies renovables a la xarxa elèctrica. El 2006 va entrar en vigor un Codi Tècnic d’Edificació que obliga als nous edificis a fer instal·lacions d’energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta
  53. 54. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 3. solar L’energia solar tèrmica, de baixa temperatura s’utilitza escalfant aigua que circula per conductors dissenyats per optimitzar el calor del sol Forn solar
  54. 55. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 3. solar L’energia solar termoelèctrica, és la forma d’obtenció d’energia solar a través de miralls que escalfen aigua o oli per obtenir el vapor necessari per moure una turbina convencional
  55. 56. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 3. solar L’energia solar termoelèctrica, és la forma d’obtenció d’energia solar a través de miralls que escalfen aigua o oli per obtenir el vapor necessari per moure una turbina convencional
  56. 57. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia solar fotovoltaica és la forma d’obtenció d’energia solar a través de dispositius semiconductors que en rebre radiació solar s’exciten, provoquen salts electrònics i una petita diferència de potencial tipus díode en els seus extrems. Les fonts d’energia renovables 3. solar
  57. 58. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia solar fotovoltaica és un del sectors energètics en els que Espanya es capdavanter en tota Europa i, fins i tot, al món Les fonts d’energia renovables 3. solar
  58. 59. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària La matèria orgànica de les plantes se llama biomassa i emmagatzema l’energia solar en forma de carbó. Aquesta font d’energia utilitza tot tipus de residus: agrícoles (palla, orujo ..), forestals (branques, serradís), cultius energètics com blat de moro, ramaders (purines i excrements del bestiar), industrials (residus de cervesa, sucreres, lleteres, etc.) entre altres. Les fonts d’energia renovables 4. biomassa El gas que s’obté s’anomena biogàs , i té un aprofitament tèrmic i elèctric. De la biomassa es poden obtenir biocombustibles , com el biodiesel i el bioetanol. Andalusia és la Comunitat amb major consum de biomassa, seguida de Castella i Lleó
  59. 60. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària És l’energia que procedeix del calor que s’origina baix la escorça terrestre. Aquest calor es pot aprofitar per a ús tèrmic o per la seva conversió en electricitat. S’està utilitzant en balnearis, piscines, hivernacles... La Comunitat amb més desenvolupament d’aquesta font d’energia és les Illes Canàries Les fonts d’energia renovables 5. geotèrmica
  60. 61. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 5. geotèrmica
  61. 62. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària <ul><li>S’obté mitjançant l’aprofitament de la força de les ones o de les marees . </li></ul><ul><li>A Espanya existeixen dues experiències pilots: </li></ul><ul><ul><ul><li>Santoña (Cantàbria) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Mutriku (Biscaia) </li></ul></ul></ul>Les fonts d’energia renovables 6. mareomotriu
  62. 63. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables El problema de emmagatzemament de l’energia Font: PÜBLICO, 26-3-2011
  63. 64. B) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat
  64. 65. B) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat Font: EL PAÏS , 19-5-2010 Dades de 2010
  65. 67. B) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat Font: EL PAÏS , 19-5-2010
  66. 68. B) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat
  67. 69. B) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat La compra d'electricitat a França ja és un mite En 2010, el saldo va afavorir a Espanya per primera vegada des de 1979
  68. 71. B) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat
  69. 72. B) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat
  70. 73. El 13 de gener de 2011 va començar la instal·lació dels 244 quilòmetres de cablatge que uniran Santa Ponça amb Sagunt i posaran fi als talls d’electricitat a Mallorca
  71. 75. B) Les fonts d’energia 3. Els problemes i la política energètica L’estalvi i l’eficiència energètica <ul><li>El principals problemes energètics a Espanya són: </li></ul><ul><ul><li>Una elevada dependència externa (importem el 80% de la energia primària) </li></ul></ul><ul><ul><li>Pèrdua de la competitivitat per la forta despesa energètica </li></ul></ul><ul><ul><li>Un fort impacte mediambiental </li></ul></ul><ul><li>Les solucions que persegueix la política energètica són: </li></ul><ul><ul><li>Aconseguir la seguretat de l’abastiment (diversificació importacions) </li></ul></ul><ul><ul><li>Reduir la despesa energètica: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Liberalització del mercat energètic per reduir els preus </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Augment de l’eficiència i l’estalvi energètic: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Pla: “Estratègia Espanyola d’Estalvi i Eficiència Energètica 2004-2012” </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Reducció de l’impacte ambiental: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Disminució del consum, tancament centrals molt contaminants, establiment de quotes d’emissió de CO 2 , depuració d’aigües, reutilització de residus, recerca de tecnologies netes, etc </li></ul></ul></ul>
  72. 76. B) Les fonts d’energia 3. Els problemes i la política energètica 28.277 % 168 % 576 % 127 % 60 % 217 % 395 % 195 % El Pla d’Energies renovables 2005-2010 és proposa que aquestes energies aportin el 12’5% del consum d’energia primària el 2010 i que els biocarburants representin el 5’83% del consum de gasolina i de gasoil
  73. 77. B) Les fonts d’energia 3. Els problemes i la política energètica La situació de l’energia avui - 2010
  74. 78. Font: PÚBLICO , 6-3-2011
  75. 79. Font: PÚBLICO , 6-3-2011
  76. 80. C.- La indústria espanyola entre 1855 i 1975
  77. 81. C) 1855-1975 1. Evolució històrica <ul><li>La indústria a Espanya </li></ul><ul><li>La industrialització d'Espanya s’ha produït a diferents temps i velocitats, vivint l’economia espanyola dues grans períodes industrialitzadors: un durant el segle XIX i altre a mitjan segle XX. </li></ul><ul><li>La industrialització del segle XIX va tenir els seus principals focus a Catalunya i el País Basc , desenvolupant-se a Catalunya en la indústria tèxtil, mentre que al País Basc la indústria predominant va ser la siderúrgia, gràcies als jaciments de mineral de ferro, que van proporcionar els capitals i matèria primera. </li></ul><ul><li>A més, un tercer focus d’industrialització en el segle XIX es va desenvolupar a Astúries , a causa de els jaciments de carbó, que van provocar l’aparició de la mineria i la indústria siderúrgica, finançades amb inversions de capitalistes espanyols, francesos i britànics. </li></ul><ul><li>En Andalusia , concretament en la província de Màlaga, també es va experimentar un procés industrialitzador que, no obstant això, va tenir una existència efímera i per una sèrie de causes no es va assolir la industrialització d’aquesta regió fins a bé entrat el segle XX. </li></ul><ul><li>El segle XX . Respecte a les restants zones industrials, el seu desenvolupament es va produir en el segon període industrialitzador d'Espanya, durant el denominat &quot; desarrollisme &quot;, en les dècades finals del franquisme, un desenvolupament que ha prosseguit fins a l’actualitat, amb importants activitats en tots els sectors, que van des de la indústria de la moda , fins a la construcció naval , la biotecnologia , els trens d’alta velocitat o la indústria aeroespacial . </li></ul>
  78. 82. C) 1855-1975 1. Evolució històrica
  79. 83. C) 1855-1975 4. La localització industrial
  80. 84. C) 1855-1975 2. La producció industrial El desenvolupament industrial (1960-1975) El 1959 es va abandonar l’autarquia econòmica i la indústria va començar el gran salt endavant conegut com el “ desarrollisme ”, gràcies a la possibilitat d’importar matèries primeres, maquinària i capitals. <ul><li>Les causes: </li></ul><ul><li>Expansió europea dels anys “60” </li></ul><ul><li>Capitals procedents del turisme i l’emigració </li></ul><ul><li>Més demanda de productes industrial: consumisme </li></ul><ul><li>Millores tècniques </li></ul><ul><li>Baix preu de l’energia </li></ul><ul><li>Els Plans de desenvolupament dels governs franquistes </li></ul>
  81. 85. C) 1855-1975 3. L’estructura industrial La mà d’obra industrial Es va caracteritzar per la seva escassa qualificació tècnica i els baixos salaris , fet que la va fer competitiva al mercat mundial del treball (Ex: siderúrgia i la construcció naval)
  82. 86. C) 1855-1975 1. Evolució històrica
  83. 87. C) 1855-1975 1. Evolució històrica
  84. 88. C) 1855-1975 5. Les àrees industrials
  85. 89. C) 1855-1975 6. La política industrial fins al 1975 <ul><li>La política industrial del franquisme, basada en el proteccionisme i la intervenció estatal, va crear els </li></ul><ul><li>pols de promoció i desenvolupament , </li></ul><ul><li>en localitats endarrerides per promoure-hi un procés de concentració industrial. Van ser de dos tipus: </li></ul><ul><li>Pols de desenvolupament industrial : </li></ul><ul><li>A Coruña, Vigo, Sevila, Valladolid, Saragossa, Granada, Còrdova, Oviedo, Logronyo... </li></ul><ul><li>Pols de promoció , en àrees molt deprimides i amb molta més inversió: Burgos, Huelva. </li></ul><ul><li>Altres actuacions són : </li></ul><ul><ul><li>Les Zones de preferent localització industrial </li></ul></ul><ul><ul><li>Polígons de preferent localització i de descongestió industrial, </li></ul></ul><ul><ul><li>Àrees d’expansió industrial... </li></ul></ul>Les línies d’actuació dels Plans de desenvolupament (1964-1975):
  86. 90. D.- La crisi i la reestructuració industrial: 1975 - 1985
  87. 91. D) 1975-1985 1. La crisi industrial <ul><li>Reconversió industrial </li></ul><ul><li>Es denomina reconversió industrial al procés de reestructuració d’un sector en crisis, adaptant un sistema productiu no rendible, que s’havia quedat obsolet degut a un canvi tecnològic, a les noves exigències del mercat, sempre en condicions de competitivitat. </li></ul><ul><li>Entre les mesures que inclou aquest procés sobresurten: </li></ul><ul><ul><li>* El sanejament financer . </li></ul></ul><ul><ul><li>* L’eliminació de l’excés de producció . </li></ul></ul><ul><ul><li>* La reducció de la plantilla laboral. </li></ul></ul><ul><li>L’objectiu de la política de reconversió és adaptar aquestes activitats a les necessitats del mercat, modernitzar-les i millorar els seus rendiments. </li></ul><ul><li>Les principals zones afectades van ser : Vigo , el Ferrol , Astúries , País Basc i Sagunt . </li></ul>
  88. 92. D) 1975-1985 1. La crisi industrial Les zones industrials i portuàries com la d’Avilés (Astùries) o la ria del Nervió - Bilbao , van ser algunes de les àrees més afectades per la reconversió industrial Font: kalipedia Centre Niemeyer Inaugurat el 26-3-2011
  89. 93. D) 1975-1985 2. La reestructuració industrial Reindustrialització: Renovació tecnològica de la indústria amb la finalitat de dinamitzar el mercat intern i augmentar el volum d’exportacions. Exemple: Libro Blanco para la Reindustrialización , 1983.
  90. 94. E.- La industria espanyola en l’actualitat Font: kalipedia
  91. 95. E) La indústria actual 5. les àrees industrials actuals Els eixos de desenvolupament principals són els que parteixen de les principals metròpolis del sistema ( Barcelona , Madrid , València , Bilbao ...), on es generalitza la substitució d’indústries per serveis, per a arribar a especial dinamisme en els Eixos: Mediterrani (Girona-Màlaga) i de l’Ebre (Àlaba-Lleida), que reuneixen ja un 50 % de la producció industrial espanyola, un 54 % de les empreses de nova instal·lació posteriors a 1981, i fins a un 58 % de la inversió corresponent a aquestes últimes.
  92. 96. E) La indústria actual 2. La producció industrial actual <ul><li>La producció industrial espanyola presenta tres sectors clarament diferenciats: </li></ul><ul><ul><li>Els sectors industrials madurs , de baixa intensitat tecnològica i bastant desfasats </li></ul></ul><ul><ul><li>Els sectors industrials dinàmics , que conten amb una forta presència de capital estranger </li></ul></ul><ul><ul><li>Els sectors industrials punters o d’alta tecnologia (menys desenvolupats que a la resta d’Europa) </li></ul></ul>
  93. 97. E) La indústria actual 2. La producció industrial actual 1. Els sectors industrials madurs <ul><li>Indústria madura: </li></ul><ul><li>És el sector de la indústria afectat : </li></ul><ul><ul><li>pel descens de la competitivitat ( a causa de l’endarreriment de la seva tecnologia o al menor cost de la mà d’obra d’altres països), </li></ul></ul><ul><ul><li>per la reducció de la demanda ( a causa de l’aparició de nous materials o productes) o </li></ul></ul><ul><ul><li>per la necessitat de dur a terme processos de reconversió . </li></ul></ul><ul><li>Alguns d’aquest sector són: </li></ul><ul><ul><ul><li>la industria siderúrgica del nord( Astúries, País Basc, Cantàbria, etc.) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>la de transformació metàl•lica ; </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>la industria d’electrodomèstics de línia blanca ; </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>construcció naval (Galícia, País Basc, Cantàbria i Andalusia) o </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>la industria tèxtil i de confecció (Catalunya, València) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Exemple: Fabriques de perles a Manacor (Mallorca) o de calçat a Inca . </li></ul></ul></ul>
  94. 98. E) La indústria actual 2. La producció industrial actual 2. Els sectors industrials dinàmics <ul><li>Indústria dinàmica: </li></ul><ul><li>Les principals característiques són: </li></ul><ul><ul><li>l’alta productivitat i especialització </li></ul></ul><ul><ul><li>demanda assegurada ( bon mercat interior i molta exportació) </li></ul></ul><ul><ul><li>presencia del capital estranger </li></ul></ul><ul><li>Alguns d’aquest sector són: </li></ul><ul><ul><ul><li>la industria de l'automòbil. Empreses multinacionals que produeixin a Espanya per l’exportació. (tercer exportador d’Europa) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El sector químic (poca investigació, i molta presència estrangera) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>petroquímica (Puertollano, Cartagena, Algesires, Huelva, Santa Cruz de Tenerife) </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>química de transformació : colorants, pintures, perfums, fertilitzants, farmàcia,etc. (Catalunya, País Basc, Madrid) </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El sector agroalimentari , (Catalunya, València, Andalusia) </li></ul></ul></ul>
  95. 99. E) La indústria actual 2. La producció industrial actual 2. Els sectors industrials dinàmics
  96. 100. E) La indústria actual 2. La producció industrial actual 3. Els sectors industrials punters Indústria puntera : És el sector de la indústria que compta amb una elevada intensitat tecnològica, una forta diferenciació dels productes i una alta demanda. Els sectors més destacats són el de materials elèctric i electrònic , ordinadors , instruments òptics i de precisió , etc. S’ubiquen en els anomenats “parcs tecnològics o científics”, a l’entorn de les ciutats, amb bones comunicacions, una elevada qualitat ambiental i edificis específics com les “incubadores d’empreses”. A Espanya aquest sector encara no té massa importància (representa només un 2’5% de la UE, enfront de França o el Regne Unit que representen el 35% i 30% respectivament). Exemple: el SINCROTRON “Alba” : Parc tecnològic de Cerdanyola del Vallès (Barcelona). Parc tecnològic: Nou espai industrial fora del límits urbans, ben comunicat per vies ràpides, prop dels centres universitaris d’investigació i dels laboratoris d’alta tecnologia, i dotat de serveis de qualitat, on es desenvolupa la tecnologia més avançada. Exemple: Parc tecnològic de Cerdanyola del Vallès , província de Barcelona, on s’ha inaugurat el passat 22 de març el SINCROTRON “ Alba” , el major accelerador de partícules d’Espanya .
  97. 101. Sincrotron “Alba” Cerdanyola del Vallès 2. Els sectors industrials dinàmics E) La indústria actual 2. La producció industrial actual
  98. 102. 3. Els sectors industrials punta o d’alta tecnologia E) La indústria actual 2. La producció industrial actual
  99. 103. La industria espanyola a les Illes Balears
  100. 104. E) La indústria actual 3. La estructura actual de la indústria <ul><li>Problemes de la indústria avui </li></ul><ul><li>La indústria espanyola està plantant cara en els últims anys a importants reptes. Per a enfrontar-se a ells ha de solucionar certs problemes com són: </li></ul><ul><ul><li>La polarització en certs subsectors estratègics, que són els quals absorbeixen la major part del capital. </li></ul></ul><ul><ul><li>La desigual distribució del teixit industrial en el territori. </li></ul></ul><ul><ul><li>La forta dependència de la inversió estrangera. </li></ul></ul><ul><ul><li>La baixa inversió en innovació i tecnologia. </li></ul></ul><ul><li>Les recents polítiques industrials tenen com línia prioritària la millora de la competitivitat incidint en factors com el disseny , la qualitat , la innovació , la seguretat i la protecció del medi ambient . </li></ul><ul><li>El factor cost de producció que en el seu moment va beneficiar a Espanya, actualment és el principal impulsor del procés de deslocalització industrial que tendeix a dur-se les ocupacions i el capital als països en vies de desenvolupament i a l‘est d'Europa. </li></ul>
  101. 105. E) La indústria actual 3. La estructura actual de la indústria <ul><li>Estructura empresarial espanyola </li></ul><ul><li>En la indústria espanyola predominen les petites i mitjanes empreses ( PYMES ). Un 75 % de les empreses existents tenen menys de 50 treballadors. No obstant això, aquestes empreses solament produeixen un 25 % del total nacional. Això vol dir, que les grans empreses, tant de capital públic com privat, ja sigui nacional o multinacional, són un element fonamental en l’estructura de la producció i les PYMES en la de l’ocupació. </li></ul><ul><li>El sector públic ha reduït progressivament la seva aportació després de la privatització en els anys noranta de nombroses empreses públiques: Repsol , Aceralia , Endesa , Telefònica , etc. </li></ul><ul><li>En l’actualitat, l’organisme encarregat de gestionar les empreses públiques és la Societat Estatal de Participacions Industrials ( SEPI ). </li></ul><ul><li>Cap destacar que el capital multinacional té molt pes en la indústria espanyola. Controla totalment subsectors com el de l’automòbil, i té una forta participació en indústries agroalimentàries i químiques, és a dir, en les activitats més dinàmiques en l’actualitat. </li></ul>
  102. 106. E) La indústria actual 3. La estructura actual de la indústria
  103. 107. E) La indústria actual 3. La estructura actual de la indústria <ul><li>Deslocalització industrial: </li></ul><ul><ul><li>Es produeix quan una empresa trasllada tota o una part de la seva producció i dels seus serveis a altres països o regions menys desenvolupades (on s’ofereixen costes salarials més baixos, sòl més barat, avantatges fiscals, subvencions ...) per obtenir majors beneficis, com el consegüent tancament dels centres de treball en el país d’origen. Normalment, se mantenen en els països d’origen els processos crítics ( I+D+i *, marketing, etc..) </li></ul></ul><ul><li>Les sigles I+D+I signifiquen Investigació + Desenvolupament + Innovació tecnològica . </li></ul><ul><li>S’entén per investigació la indagació original planificada que persegueixi descobrir nous coneixements i una superior comprensió en l’àmbit científic i tecnològic. </li></ul><ul><li>S’entén per desenvolupament l’aplicació dels resultats de la investigació o de qualsevol altre tipus de coneixement científic per a la fabricació de nous materials o productes o per al disseny de nous processos o sistemes de producció, així com per a la millora tecnològica substancial de materials, productes, processos o sistemes preexistents. </li></ul><ul><li>S’entén per innovació tecnològica l’activitat el resultat de la qual sigui un avanç tecnològic en l’obtenció de nous productes o processos de producció o millores substancials dels ja existents. Es consideraran nous aquells productes o processos les característiques dels quals o aplicacions, des del punt de vista tecnològic, difereixin substancialment de les existents amb anterioritat. </li></ul><ul><li>Es tracta d’activitats que tots els països tracten de potenciar a través de subvencions , deduccions , préstecs bonificats i altres polítiques de suport , degut al fet que un alt nivell d‘ I+D+i implica una major fortalesa de les empreses, atès que els seus productes o processos es diferencien positivament dels de la seva competència. A més, moltes de les activitats són potencialment generadores d’avanços socials en forma de qualitat de vida (rentadores, GPS, ordinadors), millora del medi ambient (tractament de residus, motors menys contaminants, processos industrials estalviadors d’energia), la salut (indústria farmacèutica, equips per al tractament de malalties)... </li></ul><ul><li>El nivell d'activitat d'I+D+i en un país se sol calcular mitjançant la ràtio: Despesa en I+D+I / PIB . </li></ul>
  104. 108. E) La indústria actual 3. La estructura actual de la indústria
  105. 109. E) La indústria actual 3. La estructura actual de la indústria
  106. 110. E) La indústria actual 5. les àrees industrials actuals Àrees industrials desenvolupades
  107. 111. E) La indústria actual 5. les àrees industrials actuals Àrees d’industrialització induïda i escassa
  108. 112. E) La indústria actual 5. les àrees industrials actuals Àrees d’industrialització induïda i escassa
  109. 113. E) La indústria actual 6. La política industrial actual Pla VIVE per a la renovació del parc automobilístic
  110. 114. E) La indústria actual 6. La política industrial actual
  111. 115. E) La indústria actual 6. La política industrial actual <ul><li>El President del Govern va presentar l'Estratègia i el Pla d'Acció per a impulsar el vehicle elèctric a Espanya En el Palau de Congressos de Madrid el passat sis d’abril. </li></ul><ul><li>El Govern considera que el vehicle elèctric és una oportunitat industrial, tecnològica, energètica i mediambiental. El seu foment i desenvolupament forma part de l'Estratègia d'Economia Sostenible , un ampli programa modernitzador engegat pel govern amb l’objectiu d’assolir un nou model econòmic. </li></ul><ul><ul><li>L'Estratègia Integral per a l'Impuls del Vehicle Elèctric preveu que Espanya conti amb 250.000 vehicles elèctrics (purs i híbrids “ enchufables ”) en 2014, xifra consistent amb arribar a 1.000.000 de vehicles elèctrics i híbrids convencionals en 2014 . </li></ul></ul><ul><ul><li>El Pla d'Acció 2010-2012 trasllada les grans línies d’actuació recollides en l'Estratègia a accions concretes per a asseure les bases que permetin implantar el vehicle elèctric. El Pla d'Acció planteja arribar a al final del seu període de vigència 70.000 vehicles elèctrics matriculats a Espanya i preveu un suport públic de 590 milions d’euros per a foment de la demanda, industrialització i I+D+i, entre altres accions </li></ul></ul>
  112. 116. E) La indústria actual 6 . La política industrial actual Espanya tenia un parc de 23’7 milions d’habitatges a la fi de l’any 2005, segons dades del Banc d'Espanya, sobre un total de 15,39 milions de llars espanyoles. Aquestes xifres indiquen un terme mitjà de 1,54 habitatges per llar espanyola, la taxa més alta del món. Segons les mateixes fonts, el 85 % dels habitatges a Espanya són de propietat , i només un 15% es gaudeixen en règim de lloguer . El preu mig de l’habitatge nou a Espanya és de 2.510 €/m 2 , segons dades de la Societat de Taxació a 31 de desembre de 2005. El preu de l’habitatge, no obstant això, varia ostensiblement en funció de les comunitats autònomes i les capitals de província. A l’esclat de la cridada &quot;bombolla immobiliària&quot;, es va iniciar una reculada econòmica en tots els aspectes de l’economia espanyola. El resultat de l’explosió de la bombolla és una brusca caiguda de la demanda i dels preus en el curt termini. Des de setembre de 2007, ja s’està produint per la incapacitat del mercat per a absorbir la gran oferta d’habitatge construït i buida disponible. Aquest canvi de cicle immobiliari espanyol hauria tingut lloc per factors interns i externs: d’una banda, la falta de liquiditat del sistema financer , causada per la crisi de les hipoteques “ subprime” en Estats Units a l’agost de 2007, i per un altre, per la deterioració interna de l’economia espanyola, la falta de finançament i l’esgotament del model de creixement (basat en la construcció), al reduir-se les tornades de la inversió (provocant la sortida del mercat dels especuladors) i contenir-se el crèdit. La construcció
  113. 117. E) La indústria actual 6 . La política industrial actual Font : Vicens Vives
  114. 118. E) La indústria actual 6 . La política industrial actual Producto Interior Bruto, Tasas de variación interanual. Volumen encadenado referencia 2000. Fuente: INE.

×