Your SlideShare is downloading. ×
Memoria pràcum  i
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Memoria pràcum i

3,480

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
3,480
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
24
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. INTRODUCCIÓ Al llarg d’aquestes pagines exposaré com a estat la meva estància en les primeres practiques de logopèdia. Aquestes les he dut a terme en un escola d’educació especial , la qual s’anomena MARE DE DEU, EL PONTARRÓ. Es tracta d’una escola pública situada a Martorell. Tota l’experiència viscuda al llarg d’aquestes 150 hores ha estat, una de les millor experiències que he pogut sentir a la meva vida. Durant les pàgines següents exposaré diferents aspectes que amb la convivència amb el centre he aprés, com són: • la seva història. • El seu projecte educatiu. • El servei de logopèdia. • El cas d’un nen del centre. • La realització d’un material voluntari per aquest subjecte concret. • Més diferents aportacions demanades per el tutor d’aquest seminari de pràctiques. • I per últim una reflexió sobre la meva experiència personal. Doncs, amb aquesta petita anticipació de tot el treball que vindrà a continuació, finalitzo la meva introducció sobre les meves pràctiques, unes pràctiques que m’han fet saber que tot allò que sentia en vers aquesta professió dins una escola d’educació especial, és molt més fort del que jo creia. 1
  • 2. PRESENTACIÓ DEL CENTRE L'escola El C.E.E. Mare de Déu del Pontarró és una escola pública d'educació especial ubicada a Martorell que atén alumnes de la zona educativa del Baix Llobregat Nord- Anoia. Acull a ens, nenes i adolescents entre 3 i 18 anys que tenen unes necessitats educatives especials, derivades de condicions de discapacitat psíquica, motriu, sensorial o retard important en els aprenentatges escolars bàsics. Història Fa més de 30 anys, a la vila de Martorell, es va inaugurar el Centre d'Educació Especial Mare de Déu del Pontarró. Des dels seus inicis aquesta escola va comptar amb bons professionals, destacant en aquells moments com a primer director el senyor Jordi Balcells, el qual va utilitzar mètodes pedagògics molt innovadors per a l'època. En un principi, els mestres de l'escola ja van ser treballadors/es del "Ministerio de Educación", és a dir, depenien de l'Administració pública d'aquell temps i la resta de professionals (psicòleg, psiquiatre, traumatòleg, educadors, logopeda, fisioterapeuta) eren contractats per un Patronat de Martorell que gestionava els fons que rebia tant d'ells mateixos, com de beques,donacions, etc.. De mica en mica, tot el personal que treballava al Centre va anar passant a dependre de l'Administració pública, desapareixent la figura d'alguns professionals com el traumatòleg o el psiquiatre. I així, fins a arribar al dia d'avui en que tots els treballadors del Centre, exceptuant el conserge (Administració Municipal), depenen del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al nombre d'alumnes, des dels seus inicis, aquesta escola ha experimentat oscil·lacions. Si en un començament es va inaugurar el Centre amb 2
  • 3. una vintena d'alumnes, aproximadament, posteriorment aquest nombre va anar augmentant fins arribar a prop del centenar. Actualment encara hi ha al Centre qui recorda els primers anys de l'escola i tot i que les coses han anat canviant, l'essència i la il·lusió del Pontarró perduren. L'Escola atén nens, nenes i adolescents en edat escolar (de 3 a 18 anys) que presenten necessitats educatives especials derivades de retards en el desenvolupament psíquic, motriu, sensorial i/o retard important en els aprenentatges escolars bàsics. Actualment a l'escola hi ha matriculats 94 alumnes seguint els cursos d'escolaritat bàsica adaptada. Aquest curs (2009-10) més de 10 d'aquests alumnes segueixen programes d'escolaritat compartida (en centres d'Educació Primària i Instituts de Secundària) per poder beneficiar-se de les aportacions tant de la nostra escola com de les del centre ordinari (socialització en el seu entorn quotidià). La distribució dels alumnes al centre es fa tenint en compte l'edat cronològica i les característiques i necessitats educatives especials del nostre alumnat tot adaptant el Currículum en cada cas. Donada la diversitat de l'alumnat que atenen i sota el plantejament de l'escola d'ajustar al màxim les activitats a les competències i necessitats educatives de cadascun dels alumnes, donant així atenció específica a les necessitats que individualment presenten, s’organitzen en tres Agrupacions, les quals varien en el nombre d'aules. Aquestes 3 Agrupacions són les següents: AGRUPACIÓ A En aquesta agrupació tots i totes les alumnes segueixen un currículum força diferenciat de l'ordinari, degut a que presenten greus trastorns de la personalitat i/ o plurideficiències associades. AGRUPACIÓ B La tipologia de l'alumnat d'aquesta agrupació és diversa: retard mental en diferents graus, trastorns de personalitat, trets psicòtics i altres problemàtiques associades. AGRUPACIÓ C Està formada per alumnes d'edats compreses entre els 12 i 18 anys. La majoria 3
  • 4. d'aquests alumnes han realitzat l'escolaritat primària a les escoles ordinàries de les seves poblacions, de tal manera que han assolit uns aprenentatges instrumentals bàsics: lectura, escriptura, i alguns coneixements matemàtics. Recursos: Professorat El professorat de l’escola, pel fet d'ésser una escola pública d'educació especial, es troba en diferents situacions administratives com són la de funcionariat i la de contracte laboral. Dintre de la de funcionariat podem distingir: • Propietaris definitius • Propietaris provisionals • Interins • Propietaris definitius en c.s. • Psicomotricista Dintre dels contractats laborals podem distingir: • Auxiliars d'aula • Fisioterapeuta Actualment el Centre compta amb: • 2 fisioterapeutes • 4 logopedes • 5 educadores • 1 psicomotricista • 15 Mestres d'Educació Especial 4
  • 5. PROJECTE DE L’ESCOLA Hi ha 3 eixos de treball: ESCOLA ESPECÍFICA: Educació especial (es dona resposta educativa a l’alumnat que està atès pel centre tant a nivell educatiu com emocional i posant èmfasi amb el projecte de vida (PI) potenciant els suport, ajuts tècnics, adaptacions que calgui per cada alumne). Esta organitzat: - 3 coordinadores pels tres equips docents. - 3 etapes: amb grups heterogenis. Treballant currículums adaptats i/o modificats d’infantil, primària i secundària – competències bàsiques-. És important aprofundir com es treballa l’actitud i el tracte amb els alumnes. Així com els hàbits i tenir en compte els materials adients en cada cicle (els grups s’organitzen en funció de l’edat, currículum i d’altres variables que estem elaborant, les quals seran flexibles per donar una bona resposta educativa els nostres alumnes) L’acció tutorial es un pilar bàsic del nostre treball, així com el treball en xarxa entre els professionals de dintre i/o de fora. -Altres recursos: Treball amb metge i Infermera de forma puntual i/o continuat, ja que hi ha alumnes que necessiten, també una atenció sanitària a banda del aspecte educatiu). Elaborem per les casuístiques mes afectades un protocol fent partícip el metge que atén l’alumne, el centre i la família i el signem les tres parts. -Programes específics (treball transversal) que oferim: Estimulació bassal programació específica d’hàbits, d’autonomia i social, hipoteràpia, SAAC, hidroteràpia, treball amb famílies (espai de tertúlia). ESCOLA COMPARTIDA (potenciar que l’alumnat aprengui i creixi en entorns educatius normalitzats): 5
  • 6. S’organitza amb: - Una coordinadora - Hi participa l’equip docent. - I l’assessorament del EAP 1- Tant el centre ordinari com el centre específic. L’emocionalitat (L’ESTAT EMOCIONAL) de l’alumne es una prioritat l’acompanyament al centre ordinari. Durant l’inici del procés, i en períodes puntuals quan es creguí convenient. 2- El treball curricular conjunt amb els centres ordinaris per cada a alumne 3- Proposta de crear una Xarxa intranet: per a tots els professionals que hi participen en el treball de l’escolaritat compartida 4- Realitzem xerrades amb l’alumnat del centre que fa escolaritat compartida. 5- El CSMIJ dintre del programa Salut-Escola, participa a les reunions de coordinació dels alumnes que estiguin dintre del programa i facin escolaritat compartida. Potenciem entorns ordinaris: Compartint activitats puntuals (una activitat, una festa, una sortida al parc…) amb altres centres de la zona. Seminari escola inclusiva/escola compartida amb Servei educatiu (EAPCRP) i tots els centres ordinaris que compartim alumnat. Que potencia: Treball col·laboratiu amb centres amb USEE (profesores educadors, fisioterapeutes, logopèdes, psicomotricista…). Dintre del marc del Seminari TRANCISIÓ A LA VIDA ADULTA (el centre vol donar resposta educativa a l’alumnat entre 15 i 18 anys per tal de fer el pas el món del treball amb garanties, i responent a les seves expectatives): 6
  • 7. Treballarem per que es reconegui el Projecte Transició a la Vida Adulta. I un POPI adaptat al centre. SERVEI DE LOGOPEDIA A L’ESCOLA D’EE 1. Recursos 1. 1 Recursos humans Al centre hi ha quatre logopedes, una d’elles treballa a mitja jornada. Assessorament especialitzat de l’EAP, CREDA del sector, ONCE, entre d’altres. 1.2. Recursos materials El centre disposa de tres aules de logopèdia. Aula 1. Destinada bàsicament a alumnes amb llenguatge escàs. Es du a terme el treball d’estimulació sensorial (vista, oïda, tacte). El material que hi ha: un ordinador; joguines (la majoria estan adaptades amb un commutador); material de diferents àmbits (perruqueria, cuina...). Aula 2. Ordinador; cuina i botigueta de joguina; diversos objectes per realitzar el joc simbòlic (cotxes, perruqueria, cuina...)., nina; cotxet... Aula 3. Pensada per iniciar la lectoescriptura. Petita biblioteca Cal destacar que el material es comparteix entre les 3 aules. 2. Funcions del logopeda escolar o mestre en audició i llenguatge Instruccions inici de curs. Han de prioritzar l’atenció específica als alumnes amb retards i trastorns de la parla, la comunicació i el llenguatge. 7
  • 8. Els mestres especialistes en audició i llenguatge han de col·laborar amb el mestre en. - L’elaboració del Pla d’atenció i les adaptacions curriculars individualitzades dels alumnes amb trastorns del llenguatge. - L’elaboració o adaptació de materials didàctics que faciliten l’aprenentatge d’aquest alumnat i la seva participació en les activitats del grup classe ordinari. - La formulació de propostes de modificació curricular de caràcter individual per a l’alumnat que ho requereixi. 3. Criteris per determinar quins alumnes reben atenció logopèdica al centre. Determinar també l’organització de les intervencions (dins i/o fora de l’aula, nombre de les sessions, durada de les sessions, tipus d’agrupament...). Per determinar tot això es fa un anàlisi previ al qual es tindrà en compte: Com a criteris generals: - Edat cronològica inferior. - Gravetat del cas en ordre al tipus i grau de necessitat educativa especial i les dificultats que pot generar en l’accés als aprenentatges, per exemple, la presència o absència d’intencionalitat comunicativa. - La necessitat d’un sistema alternatiu i augmentatiu de comunicació i l’evolució de l’ús d’aquest sistema. - El pronòstic que tingui l’alumne en l’evolució en l’àmbit de la comunicació i llenguatge. Altres aspectes a valorar: - Memòries i informes del curs anterior. - Demandes dels tutors i informes sobre la descripció de la dificultat que presenta l’alumne. - Valoracions complementàries de l’EAP, CSMIJ, ONCE, CDIAP, UTAC i/o altres serveis. 8
  • 9. Cal destacar que els criteris d’intervenció en el llenguatge parteixen no tant de l’etiquetatge diagnòstic com de l’avaluació descriptiva dels comportaments lingüístics que presenten els alumnes i les fites comunicatives que tenen assolides. A l’escola d’Educació Especial serà prioritari dotar a l’alumne de les estratègies necessàries per afavorir la seva comunicació amb l’entorn més proper fent ús dels recursos necessaris, els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació, per arribar a assolir diferents habilitats comunicatives. El suport logopèdic es pot proporcionar: - Dins de l’aula ordinària, en col·laboració amb els mestres tutors (ex. tallers i/o racons). - En grup reduït d’alumnes fora de l’aula. - En atenció individual. - En altres formes d’agrupament. La freqüència de les sessions depèn: - De les característiques i necessitats dels alumnes. - Dels objectius a treballar. - Del nombre global d’alumnes atesos a l’escola. La periodicitat sol ser entre 1 i 3 sessions setmanals de 45 minuts de durada, això tindrà relació amb el nombre total d’alumnes que reben atenció logopèdica. Aquesta decisió es pren de forma consensuada entre l’equip de logopedes. S’afavoreix la intervenció logopèdica dins de l’aula donat que és el context més normalitzador per l’alumne. Tot i així, es té en compte a l’hora de decidir una intervenció més individualitzada o en grup reduït, els objectius específics que es vulguin assolir amb l’alumnat i les seves característiques individuals. 9
  • 10. A l’hora d’organitzar els horaris a nivell d’aula i/o agrupació, caldrà tenir en compte que el fet de que un alumne no pugui fer una determinada activitats dins de l’aula, la logopèdia no pot ser un servei que substitueixi tal activitat. La logopèdia s’ha d’entendre com un servei que ajuda a l’alumne a desenvolupar les seves competències comunicatives en el context més normalitzador. Tipus i/o model d’intervenció En tots els casos cal intervenir, des de la logopèdia escolar, en coherència al programa educatiu de l’alumne i el treball de l’aula. Les intervencions del logopeda es realitzaran sempre en el marc de l’ACI i/o PEI de l’alumne en el disseny dels quals ha de col·laborar amb la resposta de professionals. En cas dels alumnes que no manifestin intervencions comunicatives i amb un dèficit cognitiu sever i/o profund (alumnes amb plurideficiència), la intervenció logopèdica es basarà en facilitar el desenvolupament cognitiu i comunicatiu mitjançant la planificació d’actuacions que facilitin l’accés a diferents experiències respectant el ritme i l’estil d’aprenentatge. La intervenció logopèdica es realitzarà principalment dins de l’aula, respectant, en alguns casos, el criteri de la pròpia logopeda. Es realitzarà assessorament per tal de planificar activitats i l’organització de l’aula per afavorir els entorns que facilitin la intervenció i la comunicació. Amb els alumnes amb TGD que presentin dificultats en les habilitats comunicatives bàsiques, la intervenció logopèdica es basarà en desenvolupar habilitats comunicatives i facilitar-ne l’expressió mitjançant la interacció qualitativa en contextos diferents i variats. Cal tenir en compte la valoració psicològica que té realitzada l’alumne (seguiment dels PEIS) per tal d’ajustar al màxim la intervenció. Es realitzarà assessorament per planificar l’acció tutorial per tal de que des del grup-aula es pugui incidir al màxim en el desenvolupament de les habilitats comunicatives. En aquests casos es prioritzarà el treball de forma individual i/o per parelles fora de l’aula, degut a les dificultats d’interacció espontània. 10
  • 11. Els objectius que es pretenen amb l'atenció logopèdica són: • Augmentar la intenció comunicativa. • Estimular les funcions cognitives. • Estimular el llenguatge( expressiu i comprensiu). • Millorar el control de la deglució i del baveig. • Estimular una parla funcional i intel·ligible. Com a recursos materials s'utilitzen: • Per estimular el llenguatge (expressiu i comprensiu) i la comunicació: llibreta-correu, contes il·lustrats, làmines de situacions quotidianes, fotografies, revistes, seqüències temporals, objectes per representar jocs simbòlics, cançons, endevinalles, llibre d'absurds, l'ordinador... • Per estimular les funcions cognitives: atenció, memòria, percepció: jocs de memory, el lògico-global, projecte d'activació de la intel·ligència (PAI), el lince, el joc de cartes "l'uno", el domino, altres jocs de taula, jocs d'ordinador... • Per millorar la deglució i el baveig: aliments de diferents textures, consistències, líquids, exercicis pràxics i posant atenció a un bon control postural. • Per afavorir una parla funcional i intel·ligible: materials per fer pràxies bucofonatòries (bufar, llepar, xarrupar, moviments linguals...): galetes, llaminadures, espelmes, xiulets, trompetes, espantasogres, aparell de fer bombolles, porexpan, canyes... En tot moment les logopedes realitzaran una avaluació continuada per valorar els progressos comunicatius-lingüístics, i reajustar la resposta educativa a l'evolució de les seves necessitats. 11
  • 12. ESTUDI D’UN CAS A continuació, al llarg de les línees següents exposaré el cas d’una nena amb la qual he treballat, durant el meu període de pràctiques a l’escola d’educació especial El Pontarró. Aquest cas serà presentat sota diferents apartats, dins dels quals exposaré diferents informacions necessàries per conèixer quina és la situació actual d’aquesta nena en concret i l’avaluació més recent pel que fa al seu desenvolupament dins de diferents arres. DADES PERSONALS La S. és una nena de 10 anys, la qual pateix una encefalopatia amb discapacitat intel.lectual severa causada per una agenèsia del cos callós. Ella realitza una escolarització integra a l’escola d’educació especial i es troba a l’aula 4 de Primària, on els continguts es bases especialment en l’adquisició i realització d’hàbits. Com a sistema de comunicació la S. utilitza la llengua oral i SAAC; utilitzant la llengua de signes catalana i els SPC. Un aspecte important és l’alimentació; ella mostra dificultats per mastegar amb la boca tancada i fer pressió amb els llavis als coberts degut a una hipotonia en els llavis i alguns òrgans bucals i a les seves dificultats de respiració, ella respira per la boca. Pel que fa a la família , la S. , sota l’àmbit de la comunicació, utilitza com a llengües l’àrab i el castellà i a casa disposa d’un plafó de comunicació per tal de poder comunicar-se amb els membres amb els que conviu ,els quals són presentats en l’esquema següent. 12
  • 13. 10 AVALUACIO DEL CAS Sota aquest apartat podem observar les característiques principals d’aquest cas sota l’àmbit del llenguatge i la comunicació, el qual dividirem en quatre punts importants , els quals avaluen totes les àrees que fonamenten el llenguatge. En referència als aspectes previs del llenguatge, la S. presenta una bona percepció i discriminació visual, de la mateixa manera que una bona percepció auditiva. Tot i així mostra dificultats d’atenció en espais o ambients massa estimuladors. Dins de la avaluació pròpia del llenguatge, farem distincions entre les tres categories que es classifiquen dins el llenguatge; forma, contingut i ús. Pel que fa a la forma, cal anomenar les observacions anatòmiques i pràxiques. La nena és respiradora bucal i gairebé sempre te molta mucositat. Té poca consciencia dels moviments respiratoris. Es caracteritza per un paladar estret i llavis hipotònics , fet que dificulta la seva mobilitat. Tot i així, mostra una millor mobilitat lingual, però molta dificultat en el buf. 13
  • 14. Tenint en compte totes aquestes característiques la nena es capaç de vocalitzar oralment paraules com si (afirmatiu), papa, mama, pipi.. però espontàniament no utilitza el llenguatge oral, s’expressa assenyalant . Dins l’àmbit del contingut , fent referència al lèxic, la S. té vocabulari signat referit a noms de persones(companys i mestres), peces de roba, parts generals del cos, elements d’higiene, aliments (fruites) i menjars del menú, accions quotidianes, vocabulari de contes treballats i colors (encara que d’aquests no s’enrecorda , a vegades). Es capaç de relacionar el vocabulari après amb atributs com colors i busca les similituds entre els objectes, concepte que té molt assumit( igual/diferent). També es capaç de classificar els objectes segons tamany i color. Per últim, pel que fa al vocabulari signat, no el reprodueix amb total exactitud. Utilitza combinacions de dos signes. En referència a l’ús que la S. fa del llenguatge podem observar una bona intencionalitat comunicativa, mostra gran interès per compartir amb adults i demana ajuda. Tot i així és una nena impulsiva i amb dificultats d’atenció i contacte visual, fet que dificulta a l’hora la seva comunicació. Comparteix jocs i es capaç d’explicar als altres allò que veu. Li agrada manar sobre els seus iguals. La nena es capaç de fer petits encàrrecs encara que amb el suport de l’adult i en espais controlats (espais amb poca estimulació). Tot i així té dificultats per demanar permís quan vol fer o agafar qualsevol cosa. Saluda i s’acomiada però sense mantenir el contacte visual. Reconeix sentiments i estats d’ànim: plorar, enfadat, content, por, trist... Una vegada estudiades les àrees anteriors, pel que fa a la comprensió, a diferencia de les dificultats d’expressió la S. té una bona comprensió del llenguatge. Compren ordres simples degut a la seva dificultat d’atenció. Tot i així aquesta comprensió millora quan hi ha més recursos visuals per recolzar la parla (com són: signes, dibuixos, símbols, SPC). I per últim, per tal de finalitzar aquesta avaluació cal esmentar l’actitud de la nena; la qual és molt bona tant en un treball de grup com individual, encara que en el de grup tendeix a dispersar-se. 14
  • 15. Tot i així la meva valoració sobre aquest cas, no finalitza aquí, amb la avaluació del llenguatge si no que considero important afegir altres valoració sobre altres àmbits que considero importants per el desenvolupament general de la nena com són el personal i social i l’emocional. Pel que fa al desenvolupament personal i social, considero important parlar sobre les habilitats socials i d’interacció amb els altres. La S. busca la relació amb els altres i accepta que els seus companys participin i actuïn de la seva activitat, però mentre ella dirigeix les accions a realitzar. Li agrada regular la interacció i les accions dels altres. Es mostra afectiva amb tots els companys. És una nena que mostra la seva afectivitat i l’aprovació de l’adult. Acostuma a ser força comunicativa amb l’adult, però si aquest li demana que faci alguna funció comunicativa amb algun company, s’inhibeix. També és capaç de compartir tant l’espai, com material, com moments de jocs i bromes amb els seus companys. I per últim dins de l’àmbit de desenvolupament emocional m’agradaria apuntar que la S. és conscient de les seves limitacions tot i que demana el suport de l’adult. La nena ha anat superant determinades pors en vers situacions, accions i/o activitats noves i mostra satisfacció per les pròpies conquestes. Tot i així mostra dificultats per expressar el seus sentiments i/o emocions, encara que identifica algunes de les emocions bàsiques, tal i com he anomenat anteriorment, en els altres o en imatges. Per finalitzar aquesta avaluació, respecte tots els elements esmentats, a continuació exposaré quins són els que s’han establert dins l’àrea de logopèdia com a objectius a treballar. - Adquirir una major consciencia de la respiració. Inicial el buf. - Millorar l’agilitat en el moviment lingual - Augmentar la força en els moviments labials (tancament de la boca) - Augmentar la producció d’emissions vocals amb funcionalitat - Imitar gestos i moviments facials i corporals - Expressar diferents tipus de sentiments 15
  • 16. - Discriminació d’elements visuals - Enriquir les funcions comunicatives que hi son presents amb vocabulari nou - Anar substituint els actes impulsius per actes comunicatius - Demanar i oferir ajuda - Demanar permís - Mantenir l’atenció visual i auditiva en l’acte comunicatiu - Expressar sentiments ` - Anomenar objectes, persones i iniciar en anomenar accions REALITZACIÓ D’UN MATERIAL 16
  • 17. Degut a la gran experiència que vivíem dins d’aquesta escola i amb els seus nens; la meva companya Sara Vallet i jo vam decidir dur a terme un material per els nostres nens avaluats al llarg del curs, ja que tots dos tenien una sessió logopèdica compartida a la setmana , a la qual nosaltres sempre hem estat presents. I a més cada una de nosaltres treballava setmanalment amb cada un dels nens; en C. I la S, de forma individual. Així doncs vam decidir realitzar per els nens un material que els pogués motivar molt i amb el que gaudissin aprenent. Teníem clar d’es de un primer moment que volíem basar aquest material en la visualització d’una història, d’un conte com a punt de partida, per tal de poder treballar a continuació diferents conceptes amb ells per un aprenentatge següent, posant així en pràctica també els nostres coneixements adquirits al llarg de tot un treball amb ells a l’escola. El treball va ser proposat a partir d’un vídeo d’en Pingu, uns dibuixos animats que tenen com a característica especial que no utilitzen el llenguatge oral, no hi ha llenguatge verbal. Només produeixen diferents entonacions. Tracta d’una família de pingüins que en aquest cas , marxen a passar un dia a una fira. Varem començar per veure la iniciativa que els nens tenien respecte al vídeo que havíem escollit i una vegada vam observar que amb ells els hi agradava molt i que podríem treure bons resultats en un aprenentatge basat en aquest vídeo , vam portar el nostre repte cap endavant. Varem proposar un treball conjunt duran tres sessions en les quals es treballés la comprensió de la historia en general, tenint en compte les capacitats de cada un dels nens. Dons, varem realitzar una taula on es poden veure les escenes del video treballades, amb el següents conceptes treballats amb els nens en aquestes. Aqueta és la següent: PLA DE TREBALL: Treball conjunt amb el C i la S. 17
  • 18. ESCENA 1. - Espai: casa. - Temps: fred i dia, nit. - Família: pare, mare, Pingu i germà petit. - Personatges: venedors. ESCENA 2. - Lèxic: globus. - Verb: comprar. - Colors: vermell, groc, blau i verd. - Números: del 1 al 8. ESCENA 3. - Concepte: música. - Verb: donar una moneda. ESCENA 4. - Lèxic: núvols de sucre. - Colors: blau rosa. - Verb: menjar. - Possessiu. 18
  • 19. ESCENA 5. - Lèxic: pilota, llauna. - Verb: tirar. - Concepte: enfadat. ESCENA 6. - La fira, totes les parades. ESCENA 7. - Lèxic: caballitos*. - Concepte: donar voltes. ESCENA 8. - Verb: picar. - Concepte, fort i fluix; content i trist. 19
  • 20. ESCENA 9. - Verb: comprar. - Lèxic: collaret. - Concepte: contenta ESCENA 10. - Lèxic: gelat. - Verb: comprar i menjar. ESCENA 11. - Lèxic: barca (GRONXADOR) - Verb: pujar, baixar. - Concepte: amunt (alt), avall (baix); lent i ràpid; preocupació. ESCENES 16 I 17 Concepte: Marejat. 20
  • 21. ESCENA 18 -Lèxic: núvol de sucre. - Concepte: si i no, causalitat. - Verb: menjar. ESCENA 19. - Lèxic: globus. - Colors: groc i vermell. - Verb: agafar. - Concepte: possessió. ESCENA 20. - Verb: escapar. - Concepte: possessió. ESCENA 21. - Verb: deixar anar. - Concepte: possessió. - Lèxic: globus. 21
  • 22. ESCENA 22 - Concepte: cel. - Números: 1 i 2. - Colors: groc i vermell. ESCENA 23. -Concepte: contents. ESCENA 24. - Verb: mirar. - Concepte: cel. ESCENA 25 - Concepte: nit -Verb: tornar a casa -Lèxic: casa i família 22
  • 23. Es llavors quan realitzem una proposta de treball per tal de poder després realitzar cada una de nosaltres de forma individual un material específic per a cada nen, on es treballessin conceptes ja apresos per tal de reforçar aquest aprenentatge com de nous. I aquesta proposta va ser la següent: PROPOSTA DE TREBALL INDIVIDUAL: S. L’objectiu a treballar amb la S. està basat en el treball de lèxic i comprensió . D’aquest lèxic algun serà ja conegut i altre específic del vídeo sota el qual hem estat treballant. Treballarem a partir d’algunes escenes del vídeo per tal de treballar el lèxic que en ella apareix mitjançant preguntes. Les escenes a treballar seran: cinc. El lèxic serà presentat a partir d’un sistema augmentatiu de la comunicació (SPC). Aquest serà el següent: - la família - els colors - el menjar - les joguines - els estats d’ànims o sentiments Per tal de treballar aquests aspectes seguirem una mateixa metodologia per treballar el lèxic de les diferents escenes. La metodologia consistirà en presentar a la nena una de les escenes escollides i preguntar sobre un objecte o aspecte concret. Li presentarem a continuació diferents SPC que continguin possibles respostes ja siguin del mateix camp semàntic de la paraula que esperem com a resposta o no, per tal de que ella ens expressi la resposta a partir d’aquest tipus de sistema. D’aquesta manera no només treballem el lèxic específic sobre el que li preguntem si no també la comprensió que la nena té del llenguatge oral en ordres simples, que també anirà acompanyat del llenguatge de signes. 23
  • 24. Seguint aquest mètode l’activitat consistirà en presentar diverses escena i treballar el contingut que apareix en ella: Escena 4 : en aquí treballarem els colors i com a SPC li presentarem els signes següents: blau, rosa, groc i vermell. Escena 5: Sota aquesta treballarem les joguines i com a SPC li presentarem els símbols següents:pilota, nina, cotxe. Escena 8 : D’aquesta treballarem els estats d’ànims i com a SPC li presentarem els símbols següents: content, trist. Escena 9 : d’aquesta làmina treballarem la família i com a SPC li presentarem els símbols següents: Pingu, la mare del Pingu, el pare del Pingu i el germà petit d’en Pingu . Escena 10: d’aquesta làmina treballarem el menjar i com a SPC li presentarem els símbols següents: gelat, pastís i galetes. C. L’objectiu a treballar amb el C. és l’estructuració de la frase simple a partir d’una seqüència visionada. Aquesta es extreta del vídeo i en aquesta succeeix el següent: en Pingu puja a una barca que te com a funció fer de gronxador. El Pingu a mesura que la barca va més ràpida, es va marejant cada vegada més. Un cop baixa de la barca es tambaleja degut a aquest mareig. La seqüència continua i junt a la seva família, en Pingu arriba a un parada on venen núvols de sucre i com que està marejat no vol menjar-se un. En canvi el seu germà petit si. D’aquesta manera treballarem l’estructuració del llenguatge i el lèxic que apareix en el vídeo. Treballarem a partir d’una primera visualització de la seqüència escollida i rere això li preguntarem o li demanarem al nen que és el que ha succeït en aquesta. Per tal de realitzar la seva resposta el nen haurà d’expressar-se de forma oral en la manera que li sigui possible i acompanyant-se de llenguatge de signes ja que és la manera com ell té adquirit el llenguatge i a més nosaltres li farem expressar-se a partir del SPC. Nosaltres li proporcionarem signes de SPC que continguin el vocabulari que apareix en escena tant noms com verbs per tal de que el nen pugui elaborar una resposta. 24
  • 25. El lèxic que treballarem amb SPC serà: _la família: Pingu, la mare del Pingu, el pare del Pingu i el germà petit d’en Pingu _estats d’ànim: marejat _verbs: pujar, baixar, voler _ lèxic específic del vídeo: barca (gronxador) _ adverbi: no _ menjar: núvols de sucre Per tal de treballar la comprensió d’una seqüència la metodologia consistirà en visionar les vegades que es considerin necessàries l’escena ( creiem que màxim 3 vegades) i li demanarem que ens expliqui que succeeix. Un cop el nen acabi la seva explicació de forma oral li presentarem una activitat en la que mitjançant els signes de SPC que li proporcionem ens construeixi una oració on ens expliqui , igual que de la forma oral, el contingut de la seqüència del vídeo. En aquest cas esperem que el nen realitzi les oracions següents, dintre de les seves possibilitats: 1. El Pingu puja a la barca. 2. El Pingu baixa de la barca. 3. El Pingu està marejat. 4. El Pingu no vol núvol de sucre. I a continuació vam decidir fer un treball individual cada una de nosaltres, amb els respectius nens amb els quals havíem treballat, de forma individual també durant el curs, seguint tot aquest treball programat. Jo treballava amb la S. la nena del meu cas,per la que vaig realitzar el treball que adjunto als annexes. Es tracta d’un material fet amb Power Point en el que, vaig inserir a un costat la imatge ( de la escena ) a partir de la qual volia treballar un aspecte concret i al costat diferents símbols de SPC, entre ells el corresponent a la resposta desitjada, per tal de que es pogués observar la comprensió de la nena. 25
  • 26. En els signes de SPC, a més vaig introduir un so per tal de crear un altre aspecte motivador i perquè ajudés a la nena a saber quan duia la seva feina correctament i quan no. En el símbol que esperava com a resposta en cada una de les escenes vaig introduir un so alegre, mentre que en les altres opcions que proporcionava, el so era desagradable, indicant així l’error si es que el cometia. Durant tres sessions de 45 minuts, vaig treballar aquest material amb la S. per poder veure més tard si a partir d’aquest material la nena havia aprés i havia gaudit. I el resultat es pot veure a la gravació que vàrem poder realitzar amb la nena, on s’observa a aquesta i a mi treballant aquest material l’últim dia de les meves pràctiques. Aquest està adjuntat als annexes en format CD. En ell veiem com la nena té una bona comprensió en general de tot el que se li demana, rere les sessions dutes a terme treballant la comprensió de la historia en general. També, com ella respon a les meves preguntes, tant assenyalant com per mitjà dels signes de la LSC. Cal esmentar que el fet de produir el material d’aquesta forma va ser d’aquest amanera per tal de que fos un material que li cridés l’atenció però la seva aplicació es pot dur a terme de diferents maneres, és un material que es pot modificar i que es pot ampliar en un futur per tal d’adquirir més coneixements. Finalment, crec que la realització del meu material ha estat també una gran experiència ja que rere l’esforç de personalitzar un treball tenint en compte totes les característiques de la S. el seu resultat ha estat molt satisfactori. COMENTARI DELS DIFERENTS CASOS TREBALLATS AL SEMINARI 26
  • 27. En aquest apartat exposaré una petita síntesis dels diferents casos que es van presentar, durant les sessions de pràctium, cada un dels membres que el formàvem. Cas Alba: Es tracta d’un infant de 12 anys i 10 mesos. Aquest pateix una deficiència del transportador de la creatina cerebral. Conviu amb la seva mare i el company d’aquesta. Pel que fa als antecedents l’infant pateix un retard generalitzat des de que va néixer. La seva producció oral va ser tardana, als 3 o 4 anys va iniciar el balboteig de sons. Actualment fa produccions d’algunes paraules (mama,papa....). Començà la seva escolarització a una escola bressol als 2 anys. Un any després comença P3 al CEIP ÀNGELS GÀRRIGA, fins que 3 mesos més tard q es traslladat a una escola d’educació especial, EL NIU ja queles seves capacitats no li permeten seguir en l’escola ordinària. Cap a mitjans de curs torna a fer un canvi d’escola a CEEM VIL.LA JOANA. En aquest centre va començar integrant-se a la unitat 2 que correspon a l’autisme, però una vegada varen observar que el nen no era autista el van canviar a la unitat 1. El perfil lingüístic en relació a la forma, es casi bé nul , casi no produeix sons i els que fa els produeix amb el fonema [ t ] , no fa discriminació de sons fonètics, reconeix les lletres però per la unió de consonants i vocals presenta dificultats. Realitzar el punt d’articulació correcte és capaç de fer-ho amb suport visual. Té la capacitat de entendre ordres simples. Respecte a la morfosintaxi l’infant produeix parula-frase, amb suport de LSC o SPC. En relació a la semàntica és capaç d’assenyalar objectes simples en una làmina i encara que el seu vocabulari és molt limitat. I per finalitzar pel que fa a la pragmàtica l’infant és comunica per mitjà de crits, assenyalant i fent diferents sons. Actualment amb ell a logopèdia es treballen: - competències bàsiques (integració de coneixements en la resolució de problemes, identitat i autonomia...). - adquisició de recursos per la transició de vida adulta. - cura del propi cos en relació d’habilitats de vestir-se, higiene... 27
  • 28. - competències centrades en la convivència i el treball professional. Cas Núria Falcó: Es tracta d’un infant Nen de 7 anys, que viu a Reus amb els seus pares. Pel que fa als antecedents de l’infant als 7 mesos d’embaràs es detecta una cardiopatia, causa que fa que sigui un embaràs de risc. L’infant neix per part natural prematur, amb una cardiopatia congènita. Els seus diagnòstics clínics defineixen que pateix l’infant són tetraplegia, malaltia cardíaca congènita, epilèpsia,estrabisme i cromosomopatia. En relació amb els dèficits té tetraparèsia, retard maduratiu, malaltia de l’aparell respiratori i dèficit psicomotor i de comunicació. Presenta un grau de disminució del 77% amb una discapacitat física i psíquica. Referent a la història escolar, va estar el CDIAP al voltant d’uns tres anys. Després va ser derivat per la cardiòloga pediàtrica per risc biològic a diferents professionals, on realitzava sessions de fisioteràpia i de tractament global. A nivell motriu intenten dur a terme una millora del to muscular i desplaçament autònom. I a nivell global potenciar comunicació i la parla. Va començar la seva escolarització a la llar d’infants La ginesta, durant el 2005-2006. Seguidament va ser escolaritzat al CPEE ALBA DE REUS, per l’inici a P3. En relació els aspectes previs del llenguatge hi ha hagut una millora en la capacitat de mantenir l’atenció. Presenta una bona discriminació visual i discrimina auditivament sons del seu entorn proper i dels adults amb els que manté relació. Té bona memòria, recorda allò que li expliques, les lletres de les cançons i els fets que li han passat. Pel que fa a les dimensions del llenguatge; en relació a la forma d’articulació de sons que integren la parla i paraules, construcció de frases senzilles (subjecte+verb+complement), millora en articulació de sons que abans li costaven com la (l). En el contingut hi ha hagut una ampliació en el seu nivell de vocabulari i fa una integració ràpida de les paraules de les unitats didàctiques que treballa. Per 28
  • 29. acabar en l’ús fa interaccions comunicatives, les frases cada vegada és va ampliant més i respon a les preguntes; de qui?, a on? i què?. A nivell logopèdic es treballen els següents aspectes: - Potenciar i desenvolupar els aspectes previs del llenguatge -Exercitar l’aparell bucofonador a través de pràxies amb la finalitat d’articular nous sons que integrin la parla. -Ampliació del contingut del seu llenguatge verbal. -Construcció de frases més complexes durant l’emissió oral (subjecte+verb+complement) -Iniciar-se en la lectura global. Cas Anna : Es tracta d’una nena de 6 anys, la seva llengua materna és el castellà i viu amb els seus pares a Sant Boi de Llobregat. Inicia la seva escolarització anant a una escola bressol i a l’inici de P3 s’escolaritza a una escola concertada de Sant Boi. Amb relació el seu nivell acadèmic, és baix però pot seguir els objectius proposats a classe. En aquest curs el servei logopèdic li passa la prova del PLON-R per poder fer una avaluació de la forma el contingut i l’ús. Els resultats que ha donat la prova han estat de retard en el contingut, a la forma un necessita millorar i a l’ús correcte. També se li ha passat un llistat fonètic amb la finalitat d’observar les dificultats del diferents fonemes. Presenta dificultats en la deglució ja que no té assolit el patró i no sap recollir el bolus alimentari, i té un hàbit incorrecte interposició dental de la llengua en el moment de la deglució. El perfil lingüístic en referència a la forma té dificultats en articular el fonema /s/ i en l’articulació de travades. En la morfologia i sintaxi fa un ús correcte de noms, verbs, adjectius i adverbis i però fa una mínima utilització de frases complexes. En la semàntica trobem que utilitza i entén un repertari de paraules limitat, té assolit categories gramaticals (roba, aliments...) i parts del cos i la seva utilització . És capaç de complir ordres en una seqüència ordenada. I respecte l’ús del llenguatge mostra un bon nivell de les funcions comunicatives i en quant a l’expressió espontània realitza narracions. 29
  • 30. El treball logopèdic és basa en: - Consciència de la col·locació de la llengua en produir el fonema /s/. - Producció de travades (síl·laba consonant,consonant vocal). - Realització de pràxies labials i linguals. - Pràctica de la conversa espontània amb l’objectiu de que produeixi els fonemes que presenta dificultats. Cas Anais: És un nen de 4 anys i 4 mesos. Viu amb els seus pares. Pel que fa els seus antecedents mèdics ha esta operat quatre vegades per una reducció d’amígdales, i a més a més quan era petit no sentia i a conseqüència li van posar drenatges i ha estat intervingut quirúrgicament per carnots. Va començar a parlar al voltant dels dos anys ja que no sentia bé; està escolaritzat a l’escola concertada PIA DE SARRIÀ. A P3 encara no menjava sòlid, tot era triturat i bavejava molt. Actualment encara li costa menjar una mica. A l’escola manté relació amb nens immadurs com ell i ràpidament es cansa de les activitats, és alegre i afectuós però li costa compartir. Pel que fa a l’exploració logopèdica el primer trimestre d’aquest any se li passa una prova que conté un llistat de paraules, una repetició de síl·labes i repeticions de grups consonàntics. Al 2n trimestre se li realitza la prova del PLON i els resultats obtinguts són de necessita millorar. En el perfil lingüístic; respecte la fonètica hi ha dificultats en la producció dels fonemes /r/ i /s/ i a la gramàtica s’observa que li costa repetir frases senceres però la realització de frases curtes és correcte. Respecte el contingut el seu lèxic és bastant ric. I en la realització de la pragmàtica podem dir que descriu i denomina sense dificultat. Fa un total de 2 hores setmanals de logopèdia, i treballa dislàlies conjuntament amb infants de P4. Els exercicis que realitza són: - Pràxies linguals. - Joc de memori. - Jocs de fitxers amb imatge. 30
  • 31. - Parla espontània. Cas Sara: És un infant de 9 anys. La seva llengua materna és el català i el castellà. El seu diagnòstic és el d’una hipoacúsia bilateral moderada-severa amb caiguda important en aguts, i porta un implant coclear i a més, pateix retard cognitiu. La família assessorada per la tutora utilitza estratègies que ajudin a l’infant a millorar la seva comunicació dins l’entorn familiar. Pel que fa els antecedents ha estat escolaritzat a l’escola d’educació especial des del tres anys. Des de fa 2 anys realitza escolaritat compartida amb una escola ordinària on hi assisteix 2 dies a la setmana. En relació el sistema comunicatiu utilitza el sistema oral i el sistema augmentatiu de comunicació. El perfil lingüístic podem dir que pel que fa a la forma es capaç de discriminar auditivament i pronunciar les síl·labes [p] i [m] + vocals, pronuncia correctament [p], [t], [m], [n], [k] , s’aproxima els fonemes [f], [s], [b], [ll], [g], [j], [r] simple i no té assolit les consonants [z], [d], [x]. Ha millorat en la tonicitat i forma dels òrgans bucofonatòris. En la semàntica té adquirits els noms dels colors, números, hàbits d’higiene,etc. I en relació a l’ús de llenguatge és capaç d’anomenar objectes i persones per el seu nom, informa a l’adult sobre elements del vocabulari treballat, respon a les preguntes: què és això?, què has de fer ara?, on vas? i comença a respondre el qui. Les sessions logopèdiques segons el que treballi la realitza amb grup (taller de contes), en parelles (treballa el contingut del conte) i individual (lectoesciptura); i els objectius a seguir amb ell a logopèdia són: - Millorar mobilitat, tonicitat, i força de l’aparell bucofononatori. - Millorar expressió facial i corporal. - Percebre, discriminar i exercitar diferents sons. - Augmentar les habilitats comunicatives. - Ampliar vocabulari. - Identificar sons ensenyats en l’escriptura de paraules. - Introduir frases més complexes en la producció oral i amb el suport de signes. 31
  • 32. Cas Carlos: Noi de 17 anys, amb un diagnòstic de la síndrome X, és a dir, trastorn que causa retard mental produït per una alteració genètica. Fins els 15 anys estudia en una escola d’educació especial de Palamòs. Al arribar a Cornella li fan un dictamen que obliga a l’infant a escolaritzar-se a una escola d’eduació especial. Tot i així presenta una bona base de llenguatge oral. L’infant pel que fa a l’articulació és autònom, mostra un llenguatge oral fluït, però s’expressa poc ja que és tímid. Realitza una sessió setmanal de logopèdia, individualment, on es treballa la lectura i la escriptura. Presenta dificultats el la lectura, i en l’escriptura, comet errors en grups consonàntics. Cas Emma: És un nen de 5 anys,de pares castellanoparlants i és el gran dels germans. En relació els antecedents escolars; a P4 la mestra fa una demanda a la psicòloga, on observa l’actitud del nen, no segueix el ritme de la classe i a nivell de producció oral costa entendre’l, però no hi ha problemes de comprensió. El deriven el CDIAP, on fan un treball de participació i atenció, i una avaluació del desenvolupament cognitiu i motor amb MSC. Els resultats que corresponen a l’escala perceptiva manipulativa són baixos i l’escala verbal bastant bé. El perfil lingüístic en relació a la fonologia; presenta dificultats en la producció dels fonemes /r] i[‫ .]גּ‬Respecte la gramàtica realitza frases senzilles,el concepte del temps verbal no el té gaire assimilat, té dificultats a l’hora d’utilitzar connectors i en la seqüència (banyar-se, dutxar-se....). En relació a la pragmàtica relaciona continguts amb experiències i fa demandes espontàniament. I en el contingut no mostra pobresa lèxica. El treball logopèdic amb ell es centra en: - treballar la producció de /r i /‫./גּ‬ - Pràxies linguals. Cas Estela: 32
  • 33. Infant de 4 anys, el qual viu amb els seus pares. I la seva llengua materna é el castellà. Inicia l’escolarització als 2 anys a P3 a una escola privada. Al primer any d’escolarització l’infant no comprèn el català i es decideix fer-li una adaptació al llarg del 1r trimestre. Al segon trimestre hi ha la proposta de fer una estimulació del llenguatge en català, ja que presenta dificultats a l’hora de produir paraules. A mesura que passen els mesos s’observa que no hi ha cap millora a nivell del llenguatge, i el psicòleg demana l’ajuda a la família. A final de curs es decideix passar-lo a P4 però tenint present els objectius que no assolit al llarg del curs de P3. A P4 es torna a realitzar l’estimulació del llenguatge en català i es treballen els objectius no assolits de P3. Actualment el nen fa millores però molt a poc a poc. En el perfil lingüístic s’observa que en la fonètica hi ha dificultats a l’hora de produir tots els fonemes, nomes coneix les lletres del seu nom, a partir de la imitació és capaç de col·locar la llengua en el punt correcte d’articulació. Dins de l’àmbit morfològic només realitza frases simples. Pel que fa el contingut presenta un lèxic pobre i en l’ús de llenguatge li costa denominar el seu nom i els dels companys, necessita d’un suport Per realitzar les activitats i li costa atendre les ordres en castellà (idioma natal). El treball logopèdic es basa en: - Reconèixer el seu nom entre d’altres. - Fer demandes verbals bàsiques. (puc anar a fer pipi?) - Aprendre vocabulari. - Treballar les formes geomètriques. - Comptar de memòria de l’1 al 10. - Treballar el color vermell - Relació quantitat-grafia. - Treballar habilitats motrius, Cas Laia: 33
  • 34. Es tracta d’un nen de 8 anys i 3 mesos. Viu amb els seus pares i parla amb el seu pare català i amb la seva mare castellà. Els antecedents mèdics diuen que va començar a caminar als 21 mesos i va anar a l’hospital dels nens. Va ser derivat al CDIAP als 3 anys per problemes de psicomotricitat. Assisteix al centre d’estimulació Precoç de Cornellà un any. Es derivat per l’EAP i l’escola, sol·licitant tractament per problemes psciomotrius. El cap de dos anys és atès per l’Hospital Sant Joan de Déu, a la unitat de Trastorns de l’aprenentatge . Allà li fan una sèrie de controls per la neuropediàtrica fins als 5 anys. Li passen el test WISC-IV i com a resultat surt que presenta una immaduresa global i un retard en el desenvolupament. Referent a les característiques del nen dir que és alegre i comunicatiu, mostra una tensió important i acostuma a apretar les dents amb força. La família accepta les necessitats educatives del seu fill i han col·laborat en tot el que se li ha demanat des de l’escola. Inicia l’escolarització a una escola infantil. A P3 s’escolaritza a l’escola Garbí li costa mantenir l’atenció, necessita el suport de la mestre per realitzar les tasques de treball. Repeteix P5 per donar més temps a l’infant i per realitzar una adaptació curricular individualitzada amb tres sessions setmanals. Al 1r de primària l’adaptació va ser un èxit. Segueix amb el pla individualitzat per tal de que no perdi interès per l’aprenentatge, mostra dificultats en la grafia. Actualment està cursant segon de primària. El perfil lingüístic referent a la fonètica té tots els fonemes adquirits, en la fonologia no té cap dificultat i en relació a la gramàtica té certes dificultats en quan a la comprensió lectora i comprensió d’oracions complexes. Respecte a la semàntica utilitza un lèxic comprensiu i expressiu adequat, conèixer les categories gramaticals i en alguns moments dubte sobre els dies de la setmana, mesos i l’ordre dels números. I per acabar en la pragmàtica fa demandes d’atenció, no respecte els torns de paraula i presenta dificultats per entendre les jocs de paraules. A nivell logopèdic realitza un treball individualitzat, on es va treballant el seu PI, fa 2 sessions de 45 minuts a la setmana. 34
  • 35. Cas Mireia: És un nen de 9 anys que viu amb la seva familia. La família (d’un nivell sociocultural alt) parlen tres llengües català, castellà i anglès; amb el pare anglès i amb la mare català. No té un diagnòstic definit, però si sabem que té un trastorn específic del llenguatge amb major afectació a la vessant expressiva. És un nen alegre i obert. És una mica nerviós i obsessiu segons amb quines coses (tancar portes, netejar-se els mocs....)La seva capacitat d’atenció de concentració varia segons els seu estat d’ànim i segons el moment i la situació. Té adquirits els hàbits de vestir-se, desvestir-se i d’higiene personal.. Pel que fa a la Història escolar comença anant a una escola infantil ( 2004-2006) però no li detecten greus problemes només un petit retard del llenguatge ja que de bon principi realitzava balbuceig, sons,etc. Al 2006 s’escolaritza a l’escola Garbí a P3 on també es troben els seus germans . A mesura que avança el curs l’Infant mostra grans problemes de comunicació i de llenguatge. L’objectiu principal va ser despertar i potenciar la interacció comunicativa, treballant l’àrea del llenguatge i dels sistemes alternatius de comunicació. A P4 els objectius ja es van centrar amb un treball cognitiu ja que l’Infant mostrava una clara intencionalitat comunicativa(manté el contacte ocular, es vol relacionar amb els companys...) . Pel que fa a P5 va repetir, p4 ja que no podia passar amb el nivell que presentava cognitivament, i en aquí es va reforçar el llenguatge de signes i introduir hàbits de vestir-se, desvestir-se per tal de treballar la psicomotricitat. Actualment realitza 1r de primària fa treball individualitzat P.I i té suport d’una vetlladora. Les ares del currículum d’educació física, d’educació musical i plàstica són les úniques que realitza amb tot el grup classe. Al llarg de tots els cursos l’Infant ha esta assessorat per el CREDAC i per L’UTAC. En referència al Perfil lingüístic; en referència la forma ; a nivell oral fa moltes aproximacions de sons, però que normalment produeix síl·labes que contenen l’estructura de consonant vocal o vocal/consonant. Reconeix el so de les lletres. En referència a l’ús del llenguatge dir que són tres els punts principals: - Llenguatge de signes. 35
  • 36. - Plafó de comunicació - Llenguatge Oral: Pel que fa al contingut , en la majoria d’ocasions hi ha d’haver una ubicació en funció d’un moment concret o d’una vivència. Domina tots els monogràfics del seu plafó (roba, joguines, menjar,animals...) A la setmana realitza un total de cinc hores i es treballen aspectes cognitius (PI) com logopèdics. A logòpedia treballa: - Treball de pràxies per estimular tot l’aparell bucofonatori i poder anar treballant diferents sons. - A nivell de reconeixement de pictografia i seqüenciació de les frases: - Reforçar els que ja coneix, anar integrant mica en mica, en funció dels nous continguts dels signes. - Aspectes cognitius : colors, números, hàbits, activitats motrius, festes populars,etc. 36
  • 37. EXPERIÈNCIA PERSONAL Han estat unes 150 hores d’aprendre, gaudir, d’implicació, de sentir i experimentar nous reptes i descobrir que allò que jo de petita somiava, com era treballar en una escola d’educació especial, s’ha pogut fer realitat portant-me així a seguir desitjant poder-ho tornar a fer d’aquí un anys, sent ja una professional dins aquest àmbit. L’ambient tant familiar, la filosofia de vida portada a terme dins l’escola, ja em va motivar des de el primer moment a lluitar per aquest enfrontament que realment és dur. L’acolliment a l’escola va ser espectacular, tant per part de les logopedes, com de les mestres i per suposat , per part dels nens. Ha estat per mi, un gran plaer haver pogut treballar amb tots els professionals que hi ha dins d’aquesta escola i per descomptat amb els nens, dels quals he aprés moltes coses tals com valorar tot allò del que com a persones disposem i a vegades, ens oblidem de que som afortunats per poder-lo gaudir i ens preocupem per altres aspectes que no tenen tanta importància. Durant la meva estància a l’escola he aprés a ser millor persona,a gaudir de petites coses, detalls..., a saber afrontar-me a reptes i després superar-los... i tot això m’ha fet créixer tant personalment com professionalment. Si tingués l’oportunitat de poder tornar al centre ho faria de bon cor i amb els ulls tancats, sense rumiar-m’ho una sola vegada. Fins i tot avui sento que trobo a faltar entrar cada dia per la porta de l’escola i submergir-me en la seva filosofia de vida, on l’únic que realment interessa es que els seus nens siguin feliços i aprenguin a valorar la vida i viure-la dintre, sempre, de les capacitats de cada un dels nens que allà conviuen, tots diferents, però tots units. Vull finalitzar aquesta valoració dient que en aquestes pràctiques he pogut viure per primera vegada el somni que persegueixo des de petita i per el qual m’esforço dia a dia en la nostra universitat. I desitjo que aquest somni en un futur es pugui complir integrament, on pugui posar a l’abast d’aquelles persones que ho necessiten el meu temps, esforç, la meva dedicació i les meves il·lusions per veure una rialla en els seus llavis. 37

×