Fotografies: Núria Alart. Primavera al Collserola
Les Webquest 2.0 interdisciplinars i
competencials que desenvolupen intel·ligències
Institut escola Jacint Verdaguer. Sant Sadurní d’Anoia. Maig 2010
www.xtec.cat/~nalart Núria Alart nalart@xtec.cat
1.Introducció
2.La teoria de les Intel·ligències Múltiples
3.La WebQuest i la web 2.0 a l’aula
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
La fesomia de Catalunya, les seves necessitats i les seves
perspectives de futur no són les mateixes que fa 20 anys
Canvis socials Canvis Econòmics:
Canvis demogràfics. Societat del coneixement
Arribada de nouvinguts. Impacte: canvis tecnològics
Augment de natalitat Globalització. Nova Economia
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Decrets 142/2007 i 143/2007 es defineixen: Les competències bàsiques
Decret 181/2008 Les capacitats
ENS INTERESSA SABER:
Què s’ha d’ensenyar? Quines programacions?
Què hem d’aprendre?
Com? Quan? Quin horari?
Alumnat? Conèixer el seu
desenvolupament
ENS PREOCUPEM PER:
biològic, psicològic,…
Orientar Interessos, motivacions,
Personalment. Acadèmicament. Professionalment
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Tecnificació de les aules
Dotació aules d’acollida
Pla 1x 1
SEGLE XIX, XX, XXI
Eina pedagògica
principal
Documentació escrita, classificada i organitzada amb el format llibre de text
Professorat del segle XXI
Llibre
de text
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
COMPETÈNCIES EXIGIDES A UN ASPIRANT A UN LLOC DE TREBALL
Capacitat de comunicar-se oralment, per escrit
Capacitat de gestionar la informació fent ús de les NTIC
Capacitat per planificar i organitzar-se
Capacitat de resoldre problemes /situacions
Capacitat d’adaptar-se a noves situacions
Tenir confiança i control d’un mateix
Capacitat d’observar, identificar, analitzar, sintetitzar, ...
Capacitat de prendre decisions
Tenir coneixements professionals i actualitzar-los permanentment
Estar motivat per seguir aprenent, per millorar, ...
Tenir iniciativa, ser creatiu i innovador
Ser sensat i mantenir compromisos ètics
Ser autònom Aparició de nous
Ser responsable en los compromisos sectors laborals
Ser tolerant amb els altres i amb un mateix. Ser respectuós.
Ser empàtic
Tenir capacitat de concentració
Saber cooperar i treballar en equip
Gaudir d’una amplia cultura general. Ref: Arànega
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Alumnat segle XXI Adaptació M. Prensky (2006) Professorat metodologies transmissives
Prefereixen rebre informacions ràpides i de diferents Prefereixen ensenyar lentament i amb control de la informació
fonts multimèdia
Processen imatges, sons i vídeos abans que textos Donen la informació en text abans que multimèdia.
Accedeixen a la informació per mitjà d’hipervincles Proporcionen informació lineal, lògica i seqüencial
Són multitasques Ensenyen només una sola tasca a la vegada
Aprenen el més important amb utilització instantània i Segueixen “al peu de la lletra” el programa d’estudi i exàmens.
coses divertides i/o emotives
Els agrada interactuar simultàneament amb altres Fan treballar a l’alumnat individualment i independentment.
persones
Aprenen en el moment “Ara” Ensenyen per “si de cas” “perquè toca”
Intercanvien informació a la xarxa: música, jocs, vídeos, Intercanvien la informació presencial. Centre de recursos,
pel·lícules, etc biblioteca, etc.
Interessos pels vídeojocs a la xarxa positius No tenen interès per les aportacions positives dels vídeojocs.
Els agrada i valoren l’autoavaluació i heteroavaluació. Segueixen en avaluacions individuals
Els agrada compartir, publicar, comunicar als blogs, Els agrada col·leccionar informació i guardar gelosament les
fotos (Flickr), vídeo (Youtube),.. seves produccions.
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
“La felicitat és l’absència de por” Eduard Punset
http://www.youtube.com/watch?v=OQeUVfEjb9k La por
Com aprenem?
Experimentant
Recollint informació d’altres fonts
Reflexionant sobre els propis sentits
Relacionant: comparant i contrastant
Memoritzant significativament
Demostrant tot allò que s’ha après de diferents
maneres
Avaluant-nos
“Allò que aprenem a fer, ho aprenem fent”. Aristòtels
“Escolto i oblido, veig i recordo, faig i comprenc”. Confuci
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Alumnat d’hemisferi esquerre Alumnat d’hemisferi dret (holístic,
(lògic, analític, verbal, lineal... ) intuïtiu, sìntètic, no verbal...)
Visualitza símbols abstractes (lletres i nombres) Visualitza imatges d’objectes concrets però no
i no té problemes per comprendre conceptes símbols abstractes com ara lletres i nombres.
abstractes.
Verbalitza les seves idees Pensa en imatges, sons, sensacions però no
verbalitza aquests pensaments.
Aprèn de la part al tot i absorbeix ràpidament Aprèn del tot a la part. Per entendre les parts
els detalls, fets i regles. necessita partir de la imatge global.
Analitza la informació pas per pas. Vol entendre No analitza la informació, la sintetitza.
els components un a un.
Li agraden les coses ben organitzades i no es No li preocupen les parts en si mateixes, sinó
perd pels detalls. saber com encaixen i es relacionen.
Se sent incòmode amb les activitats obertes i Aprèn més bé amb activitats obertes i poc
poc estructurades. estructurades.
Li preocupa el resultat final. Li agrada Li preocupa més el procés que no pas el resultat
comprovar els exercicis i li sembla important no final. No li agrada comprovar els exercicis i sovint
equivocar-se en els detalls. assoleix el resultat final per intuïció.
Llegeix el llibre abans d’anar a veure la Necessita les imatges per aprendre. Mira la
pel·lícula. pel·lícula abans de llegir el llibre.
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
L’emoció i la cognició treballen juntes
És necessari que es treballin els continguts (història, llengua, matemàtiques,….)
juntament amb les emocions ( reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn,
enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …) Ref: C. Timoneda
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
L’emoció és un camí cap a la motivació i la cognició.
Estratègies per motivar a l’alumnat
Introduir un nou tema amb una historieta, un relat curt, anècdota o qualsevol comunicació
que tingui un component emocional a partir del qual es pugui desencadena la motivació.
Celebrar els èxits amb l’alumnat (T’he posat una bona nota perquè ho has fet molt bé)
Evitem la comparació entre l’alumnat
Utilitzar el llenguatge verbal i no verbal per comunicar, somriure, canviar de lloc, els
moviments corporals, l’expressió facial, etc.
El docent ha de guiar, animar, acompanyar, organitzar, tutoritzar, dinamitzar, etc
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Motivar a partir de l’emoció
A la tasca diària a l’aula hem de treballar:
Interpretació segons capacitats,
L’emoció és un estils i característiques de
camí cap a la l’alumant i professorat. Context
motivació i la
cognició.
Tots tres: segons estils,
capacitats, elements dels
dos hemisferis i els sistemes
cortical i límbic.
Damasio ens diu que “raó i emoció s’interfereixen i es modifiquen”
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
CREATIVITAT
Ken Robinson (2006)
El procès de tenir idees originals que tinguin valor i s’assoleixin per mitjà de
diferents formes disciplinàries de veure les coses.
La creativitat té la mateixa Exemple: Nena de 6 anys dibuixant.
La mestra pregunta: Què és? Déu
importància que l’alfabetització
EDUCAR LA TOTALITAT DE L’ÉSSER HUMÀ
FUTUR NOVA CONCEPCIÓ DE
L’ECOLOGIA HUMANA
Halpern (1984) diu que “es pot pensar de la creativitat com l’habilitat de
formar noves combinacions d’idees per a dur a terme una necessitat”
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Els estils d’aprenentatge
Ritme Coneixements
previs
Input/ output preferències Autonomia
Persistència/esforç Agrupament
Habilitats d’aprenentatge Modalitat d’interacció
“L’estil d’aprenentatge és la manera en la qual un aprenen comença a concentrar-se
sobre una informació nova i difícil, la tracta i la reté” (Dunn et Dunn, 1985)
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Con Organitzat, ordenat, observador i tanquil. Parla sol, es distreu fàcilment. Mou els llavis al Respon a les mostres físiques d’estimació. Li
Preocupat pel seu aspecte. Veu aguda, llegir. Mostra facilitat de paraula. No li preocupa agrada tocar-ho tot. Es mou i gesticula molt. Surt
duc barbeta aixecada. Se li noten les el seu aspecte. Li agrada la música. Modula el tó ben arreglat de casa, però de seguida s’arruga
emocions a la cara. i timbre de la seva veu. Expressa les seves perquè no para quiet. Tó de veu baix. Expressa
ta emocions verbalment. les seves emocions amb moviments.
Apre Aprèn tot allò que veu. Necessita una Aprèn allò que sent, a base de repetir-se a si Aprèn allò que experimenta directament, allò que
nen visió detallada i saber a on va. Li costa mateix pas a pas tot el procés. Si s’oblida d’un l’impliqui moviment. Li costa comprendre allò que
recordar allò que sent. sol pas es perd. No té una visió global. no pot posar en pràctica.
tatge
Acti Mirar, imaginar, llegir, veure, pel·lícules, Escoltar, cantar, ritme, debats, discusions, cintes Tocar, moure’s, sentir, treball de camp, pintar,
vitats diagrames, fotos, cartells, pintures, d’audio, lectures, parlar en públic, parlar per dibuixar, ballar, laboratori, fer coses, mostrar,
diapositives, telescopis, microscopis, telèfon, grups petits, entrevistes,... reparar coses, ....
vídeos, mapes, caricatures, còmics,
exposicions,...
S’estima que un 40% de les persones és visual,
un 30% auditiva i un 30 % cinestèsica.
Partitura: visual. Tècnica: cinestèsica. Oïda: auditiu
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
ALFABETITZACIÓ TECNOLÒGICA MULTIMÈDIA
Utilitzar diferents llenguatges (textual, visual,
sonor, gràfic, númèric, icònic, …
Accedir, crear i compartir informació en múltiples
formats.
Seleccionar, interpretar, comunicar i expressar
missatges multimèdia.
Desenvolupament d’habilitats cognitives d’alt
nivell (T. Bloom: Anàlisi, avaluació i creació)
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
6. Crear
4. Analizar 5 Evaluar
Alto nivel
2. Comprender 3. Aplicar
Bajo nivel
1. Conocer/ Memorizar
Adaptado de la ppt de la Dra. Canny Bellido Universidad de Puerto Rico Mayagüez Ref: I. Pérez.
Aprenentatge online
Retenció de l’aprenentatge:
(National Training Labs., Bethel, Maine)
Les persones recorden:
10% Allò que llegeixen (correu, lectures)
30% Allò que veuen (Curs amb imatges, ppt)
50% Veient i escoltant (Cursos amb audio i vídeo)
70% Parlant i escrivint (Cursos e-interactius, e-tutoria)
90% Allò que fan ( Simulacions i jocs)
La resiliència per a l’aprenentatge
La resiliència parla d’una combinació de factors que permeten a un ésser
humà, afrontar i superar els problemes i adversitats de la vida (Suárez, 1995)
1.Enriquir els vincles: enfortir les connexions
2.Fixar límits clars i firmes i coherents.
3.Ensenyar habilitats per a la vida: cooperació, resolució
de conflictes, estratègies de resistència i assertivitat,..
4. Donar afecte i recolzament: de qualsevol agent
educatiu: família, docents, veïns,...
5. Establir i transmetre expectatives elevades i realistes:
importantíssimes per l’èxit acadèmic.
6. Donar oportunitats de participació significativa: tant a
l’alumnat, les famílies com al personal escolar, donant
oportunitat de resoldre problemes, prendre
decisions,...
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
La neurodidàctica
Es tracta de l’aplicació de coneixements sobre com funciona el cervell i de com
intervenen els processos neuronals en l’aprenentage, per ajudar que aquest
sigui més eficaç i òptim. (A. Forés i M. Ligioiz, 2009)
Neurologia i metodologies d’aprenentatge juntes
La neurobiologia al servei de l’aprenentatge. Contemplar a les persones en totes
les seves facetes per assolir una major globalitat i eficiència en l’aprenentatge
Tot en la vida és aprenentatge: aprenem a relacionar-nos, a respectar-nos i
valorar-nos, a estimar, a viure, a més aprenem matemàtiques, història…
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
COMPETÈNCIA DOCENT Capacitat per ...
Autoconeixement positiu Descobriment, els meus punts forts, debilitats, millora, èxits
Treball en grup cooperatiu i en Projecte Espurn@, projectes telemàtics, comunicar, compartir, col·laborar i
xarxa confiar. Comunitat d’aprenentatge.
Comunicació assertiva i Comunicació verbal i no verbal. (Gestos, mirades. Somriure, diàleg,...
relacions interpersonals Conèixer les diferents intel·ligències
Planificació i organització del Fer alumnes competents. Riquesa d’activitats. Interdisciplinarietat.
propi treball Globalització.
Dominar i dissenyar activitats Posar en pràctica escola 2.0 aprén conjuntament: pares, alumnes, professors,
amb les TIC/TAC agents externs, personal no docent,....
Avaluació constant Reflexió constant d’evidències
Conèixer l’alumnat Orientar-lo: personal, acadèmica i professionalment. Fer-lo pensar i gaudir.
LA CLAU ESTÀ EN EL PROFESSORAT
La competència docent
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
En què consisteix la intel·ligència del nostre alumnat?
Els agrada llegir i
Els atrau les operacions Líders naturals amb
escriure
matemàtiques models positiu de rol
Una comprensió
especial pel món natural
Gran percepció respecte a la seva
Gran habilitat esportiva i persona amb fortes fites
moviments corporals
Creen objectes artístics
Toquen instruments musicals fantàstics
amb força destressa
De tots aquest alumnat qui seria el més intel·ligent?
De tots aquest alumnat qui seria el més intel·ligent?
Cadascu és únic Contribucions valuoses a la
cultura humana
Diferent
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
…”Quan no era l’últim de la classe, és que n’era el penúltim… Obtús per a
l’aritmètica …. Profundament negat per a l’ortografia, incapaç de memoritzar
les dates i de localitzar els llocs geogràfics, … mandrós … Jo no entenia res…
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
INTEL·LIGÈNCIA
Principis del s.XX A. Binet Crea el primer instrument
Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,…
CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ABANS
Una
Invariable
Quantificable
Innata/heredada
Pràctica educativa =
Ensenyament igual per a tothom
CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA
És múltiple
És educable
És una capacitat
Es pot desenvolupar
Pot variar segons les experiències
Pràctica educativa =
Ensenyament més personalitzat
La teoria de les Intel·ligències Múltiples
La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear
productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural.
RESOLDRE,
GENERAR, ORGÀNICA
Howard
CREAR Gardner
MÚLTIPLE
Vídeos Intel·ligències Múltiples , Aplicació a l’aula a Georgia
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Dibuixos: GRAIM
Capacitat de controlar
els moviments
Capacitat de produir i corporals i de
apreciar ritmes, tons, manipular objectes Capacitat d’autoestima Capacitat de percebre i
timbres… amb habilitat. i automotivació. comprendre als altres
Capacitat de
Capacitat Capacitat de Sensibilitat situar-se un mateix
d’identificació del reconèixer Sensibilitat als especial pel en relació
llenguatge i manipular patrons llenguatge parlat i característiques
natural. espais. lògics o numèrics. escrit existencials
CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ
Logicomatemàtica: l. frontal
esquerre i parietal dret
Lingüística: l.temporal esquerra
Naturalista: l.parietal esquerra
i frontal A:Broca y Wernicke
Intrapersonal: l.frontal,
PARIETAL parietals i sistema límbic
FRONTAL
OCCIPITAL
TEMPORAL
Existencial: l.temporal CEREBEL
Visualespacial: regions
Musical: l.temporal dret posteriors de l’hemisferi dret
Cinestèsicacorporal: cerebel,
Interpersonal: l.frontals, temporals ganglis basals escorça motriu
(hemisferi dret) i sistema límbic Font: T. Armstrong
Howard Gardner
http://www.slideshare.net/nalart/intelligncies-mltiples-08 Ref. A. Sala
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
El currículum per competències
10 IDEES CLAU
http://www.youtube.com/watch?v=p5MmOnRq6Ik
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
El currículum ha de garantir que a l´acabar l´ensenyament obligatori tot
l’alumnat tingui un bon domini de certes competències
COMPETÈNCIES 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
COMUNICATIVES 2. Competències artística i cultural
3. Tractament de la informació i competència digital
COMPETÈNCIES
4. Competència matemàtica
METODOLÒGIQUES
5. Competència d’aprendre a aprendre
COMPETÈNCIES
PERSONALS 6. Competències d’autonomia i iniciativa personal
COMPETÈNCIES 7. Competència en el coneixement i la interacció amb
ESPECÍFIQUES PER el món físic
CONVIURE I 8. Competència social i ciutadana
HABITAR EL MÓN
Ref: R. Canals
Referents clau per al desplegament del currículum per competències:
TRANSVERSALITAT, FUNCIONALITAT, AUTONOMIA
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Les CCBB es basen en:
Integració dels continguts
Enfocament globalitzador
Renovació metodològica
Competències docents
Sistema d’avaluació
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
METODOLOGIES COMPETENCIALS QUE DESENVOLUPEN INTEL·LIGÈNCIES
Cooperatiu
Racons
Estudi de
casos
Portafolis
Projectes
Contractes
PBL
TIC/TAC
Eines 2.0, WQ,
Wiki, Caceres,
blocs,vídeo,...
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
C. Coneixement i la interacció C. comunicativa, ling. C. social i ciutadana:
amb el món físic: interacció audiovisual: conversar i Interacció amb els demés,
manipulativa i sensorial amb els escoltar. Expressar-se per normes de convivència,
elements del món físic escrit, i diferents llenguatges consciència de diversitat,…
audiovisuals
C. Autonomia i
iniciativa
personal:
aplicació de
C.Tractament de valors i actituds
la informació i c. personals.
digital:gestionar Projectes
la informació, ús individuals o
de les TIC col·lectius
C. matemàtica:
Comprendre,
utilitzar i relacionar C. Aprendre a aprendre: Consciència C. Artística i cultural:
els números. i control de les pròpies capacitats i observació i expressió
Resoldre problemes coneixements. Autoavaluació. creativa
Una WebQuest
Una WebQuest no és: Una WebQuest és:
Per utilitzar Internet. Per fer activitats o treballs de
Per navegar per la xarxa “Processos mentals complexos”,
sense cap objectiu.
Per fer ús gratuït de les
activitats cognitives d’alt nivell, en
TIC/TAC seqüències de recerca, en contextos
Per seguir unes instruccions reals d’aprenentatge, significatius,...
sense cap interès.
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
DEFINICIÓ WQ
• Una WebQuest és una estrategia d’investigació guiada, amb
recursos principalment d’Internet.
• Obliga a la utilizació d’habilitats cognitives d’ alt nivell.
• Preveu el treball cooperatiu, la responsabilitat individual i
l’autonomía dels alumnes.
• Prioritza la transfomació de la informació.
• Inclou una avaluació autèntica
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Processos mentals d’ordre superior
Prendre decisions
Avaluació
Justificar
Crear Síntesi Contrastar
Compara Anàlisi Elegir
Competències Bàsiques
Calcular Aplicació Usar
Classificar Comprensió Explicar
Identificar Coneixement Enumerar
Taxonomia de Bloom. Classificació jeràrquica dels objectius educatius cognitius en sis nivells
Què fa l’alumnat?
CONÈIXER COMPRENDRE APLICAR ANALITZAR AVALUAR CREAR
Recollir Comfirmació Fer ús del Dividir, Jutjar el Reunir,
informació Aplicació coneixement separar resultat incorporar
Recorda, Associa, Selecciona, Diferencia, Valora, Genera,
reconeix compren o transfereix, classifica i crítica en integra i
informació, interpreta utilitza relaciona base a combina
idees de la informació en dades per a hipòtesis, criteris idees en un
mateixa base al seu completar evidències específics. producte o
manera coneixement una tasca o o estructura en proposa
que ho ha previ solucionar d’una de nous.
après un pregunta.
problema
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
B. BLOOM (1956) va elaborar una classificació jeràrquica dels objectius educatius cognitius en sis nivells :
NIVELL DESCRIPCIÓ EXEMPLES DE VERBS que es
fan servir en la redacció dels objectius
1 Conei Recordar informació apresa prèviament. Reconèixer Enumerar, anomenar, identificar,
informacions, idees, fets, dates, noms, símbols, definir, reconèixer, recordar,
xement definicions, etc d’una manera aproximada a la
reproduir,…..
manera com s’han après
2 Com Desmostrar que s’han après els conceptes. Explicar, interpretar, descriure,
Entendre “fer-se seu”, allò que s’ha après; això es comparar, diferenciar, classificar,
pren demostra quan es presenta la informació d’una altra
convertir, discutir, estimar,
manera, es transforma, se cerquen relacions,
sió s’associa a un altre fet, s’interpreta o se’n saben dir
generalitzar, donar exemples,
les possibles causes i conseqüències exposar, resumir.
3 Apli Aplicar el que s’ha après per resoldre un problema, Resoldre, utilitzar, manipuilar,
seleccionar, transferir i utilitzar dades i lleis per aplicar, calcular, formular, usar,
cació completar un problema o tasca, aplicar les
recollir, construir, projectar,
destresses adquirides a noves situacions que es
presenten, utilitzar la información rebuda en
proporcionar, relacionar, resoldre,
situacions noves i concretes per resoldre demostrar, informar, relatar,
problemes. administrar
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig
Les fronteres entre els diferents nivells de coneixement són difuses i que fer
servir un verb o un altre no fa que aquell coneixement canviï d’un nivell a l’altre
NIVELL DESCRIPCIÓ EXEMPLES DE VERBS que
es fan servir en la redacció dels
objectius
4 L’alumnat distingeix, classifica i relacions evidències o Analitzar, organitzar, deduir, elegir,
estructures d’un fet, d’una qüestió, es fa preguntes, elabora distingir, discriminar, categoritzar,
Anàlisi hipòtesis. Descompon el tot en les seves parts i pot resoldre il·lustrar, contrastar, precisar,
problemes a partir del coneixement adquirit. Intenta entendre separar, limitar, prioritzar, subdividir,
l’estuctura de l’organització del material informatiu examinant construir, fer diagrames,
les parts de les quals es compon. La informació que obté li compara,….
serveix per elaborar conclusions divergents
5 Crear, integrar, combinar idees, planejar, proposar noves Adaptar, combinar, comparar,
maneres de fer. Crear aplicant els coneixements i habilitats compondre, contrastar, crear,
Síntesi anteriors per produir alguna cosa nova o original. desenvolupar, elaborar hipòtesis,
estructurar, formular, generar,
integrar, modificar, planejar,
reconstruir, reorganitzar.
6 Triar entre diferents alternatives i justificar l’elecció Avaluar, jutjar, defensar, criticar,
especificant els criteris utilitzats. Emetre judicis aobre la base justificar, argumentar, concloure,
Ava de criteris preestablerts. Emetre judicis respecte al valor d’un constrastar, decidir, interpretar,
producte segons les seves opinions personals a partir d’uns valorar.
Luació objectius prèviament determinats.
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig
ASPECTES CLAU (B.Godge, 2000)
“Una WebQuest se construye alrededor de una tarea atractiva
que provoca procesos de pensamiento superior. Se trata de hacer
algo con la información. El pensamiento puede ser creativo o
crítico e implicar la resolución de problemas, enunciación de
juicios, análisis o síntesis. La tarea debe consistir en algo más
que en contestar a simples preguntas o reproducir lo que hay en
la pantalla. Idealmente, se debe corresponder con algo que en la
vida normal hacen los adultos fuera de la escuela”.(Dodge en Star,2000)
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
ASPECTES CLAU
Investigació guiada.
Treball cooperatiu.
Autonomia de l’alumnat
Transformació de la informació
Recursos autèntics (internet i altres)
Habilitats cognitives d’alt nivell
Creació d’un producte.
Integració amb el món real.
Avaluació autèntica i integrada.
Responsabilitat individual.
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Activitats de “bastida”
Bastida inicial: materials que activen els coneixements previs.
Exemples: pluja d’idees, entrevistes, preguntes, debats, proves,..
Bastida de transformació: materials que ajuden a l’activitat,
línees del temps, caceres del Tresor, resolució de problemes,...
Bastida final: esquemes, mapes mentals, conceptuals, exemples
fets, plantilles, ...
Faciliten el procés de la WebQuest i la seva posada en marxa
de les habilitats cognitives de diferent nivell.
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
El procès: especifica pas a pas què ha de fer l’ alumnat, quan ho
ha de fer i com ho ha de fer (activitats, agrupaments, rols...)
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Rol del creador/a
Convertir-se en autor del seu propi material.
Fer una recerca sobre un contingut determinat a treballar.
Reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentatge.
Seleccionar els seus propis recursos.
Dissenyar les estratègies i les activitats més adients.
Adequar els continguts al seu alumnat.
Treballar de manera cooperativa amb diferents companys/es experts/es en la matèria.
Compartir la seva obra amb els diferents docents a la xarxa.
Reciclar-se sobre la matèria.
Convertir-se en investigador i creador dels seus propis materials.
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
La WebQuest i la web 2.0 a l’aula
No podem confondre innovació amb utilització de les TIC/TAC
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Metodologies competencials que desenvolupen intel·ligències
Treball a través de les TIC/TAC
Metodologies
Eines web 2.0:
WebQuest
Wiki: Wispace
Caceres del Tresor
Podcast: Podsonoro
Treball per projectes
Videos: Youtube
Treball per portafolis
Microblogging: Twiter
Treball per tallers
Mapes: Google maps
PBL/ABP
Xarxes socials: Espurn@
Treball amb mapes mentals
Blogs: Blogger
Treball per àmbits d’aprenentatge
Fotos: Flickr
Treball per geolocalitzacions ....
Mapes conceptuals: Freemind ...
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Companys/es grup WEBQUEST WIKI Vídeos
Família/
comunitat
Blogs
Repositoris
Xarxes
socials
DOCENT EN XARXA
Recursos
impresos Web, ning
Moodle
Recursos digitals
Web 2.0 Podcast
Conferències
L’enfocament globalitzador
WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures.
Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus,
autoavaluació, empatia en l’anunci.
En l’aplicació d’aquest principi de la globalització a
la pràctica diària apareixen els termes com: els
coneixements previs, l’aprenentatge actiu,
significatiu, funcional, contextualitzat,
motivador, etc; descrits en els actuals decrets on
es despleguen les competències bàsiques a
desenvolupar en el currículum escolar actual
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm
Des d’un punt de vista didàctic, globalitzar suposa: partir dels interessos i motivacions
de l’alumnat i dels seus coneixements previs, a través de les oportunes relacions,
poder construir coneixements significatius.
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Projectes interdisciplinars (IM): Sant Jordi
Proposta de temes al voltant de problemes
rellevants, preguntes, temàtiques, etc, que
connecten amb els interessos i motivacions
de l´alumnat. Dissenyar situacions
didàctiques interactives que facin
protagonista l´alumnat en la recerca,
interpretació i comunicació de la informació
i el coneixement.
CRÈDIT DE SÍNTESI: L’AIGUA
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/gotaaigua/index.htm
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
ROLS
Transformar i contrastar la informació. Organitzar els grups, l’espai els recursos.
Desenvolupar habilitats cognitives. Crear un entorn d’aprenentatge.
Treballar de manera cooperativa. Facilitar el material.
Demostrar autonomia. Facilitar que els productes siguin del món real.
Crear alguna cosa. Observar i avaluar el procés, la participació dels
Regular i planificar la seva actuació. grups, el producte, etc…
Reflexionar sobre el seu procés Atendre la diversitat.
d’aprenentatge. Seleccionar, avaluar i actualitzar els recursos.
Prendre decisions. Adaptar les activitats al nivell de l’alumnat.
Proposar nous objectius. Ajudar a resoldre els dubtes.
Actuar amb responsabilitat individual. Assegurar la participació de tot l’alumnat.
Treballar de manera crítica, creativa i Acompanyar, guiar i assessorar tot el procés
solidària. d’aprenentatge.
Mostrar empatia.
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Com podem treballar amb IM i CB?
Canviar el “xip” Activitats docent
tothom és intel·ligent, diversitat d’activitats,
+ 1 intel·ligència, materials,
combinació pròpia, ... avaluacions, treball
d’habilitats socials,
reflexió aprenentatge..
Perfils d’IM
Qüestionaris,
observacions,
família,
valoracions,
Ambients d’aula autoavaluacions,
decoracions aula, conductes
expliquem a l’alumnat, disruptives,
El coneixement compartit
Aprenentatge Aprenentatge
entre iguals cooperatiu
Activitats com: el debat i la reflexió sobre l’acció en grup, posa en joc
ambdós hemisferis, (el pensament, l’emoció i l’experimentació)
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
WebQuest una activitat competencial
CB COMUNICATIVES METODOLÒGIQUES
Lingüística, audiovisual i artística Matemàtica, digital, aprendre a aprendre
WQ Llegir, escriure i interpretar amb els llenguatges Resoldre, entendre i aplicar problemes i activitats
audiovisulas. proposades relacionades amb la vida real.
Posar en joc l’esforç i el treball individual, en Facilitar a l’alumnat bons recursos d’Internet
parelles o en petit grup que portarà a parlar, seleccionant i contrastant diferents informacions.
convèncer, consensuar, argumentar, etc. Fomentar l’autoavaluació, control i gestió del propi
Estimular la curiositat i la creativitat de l’alumnat. aprenentatge. Potenciar una actitud crítica i reflexiva
en la valoració de la informació.
CB PERSONALS CONVIURE HABITAR EN EL MÓN
Autonomia i iniciativa personal Coneixement món físic, social i ciutadania
WQ Respectar els diferents ritmes d’aprenentatge i Traspassar a l’aula tot interaccionant directament
capacitats. amb el món físic, mitjançant recursos totalment
Potenciar la responsabilitat i l’autonomia personal. actualitzats i del món real.
Aplicar valors i actituds personals i Comprendre la realitat social en què es viu,
interrelacionades amb un aprenentatge cooperatiu. mantenint una actitud constructiva, solidària i
Potenciar les habilitats cognitives d’alt nivell. responsable, demostrant autonomia, resolent
Obtenir bons resultats gràcies a una estràtegia problemes i prenent decisions.
didàctica engrescadora.
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Classificació de les WebQuest personals i les competències bàsiques
http://www.xtec.cat/~nalart/ Núria Alart
CCBB WEBQUEST interdisiciplinars i competencials que desenvolupen IM
COMUNICATIVES -Fem anuncis. – Som els protagonistes d’un còmic. –Fem un telenotícies. –De Nador a
Lingüística, Vic. –Vols fer un treball de Harry Potter. – Fem una revista intercultural. – La gota
audiovisual i artísitca d’aigua de Chopin. – Volem fer una desfilada de models.
METODOLÒGIQUES -Com preparar un menjar amb pocs diners i reciclant? –Què necessitem per esmorzar?
matemàtica, digital i –Cerquem una casa sostenible. –Quin cotxe em compro. –Jocs tradicionals.
aprendre a aprendre Totes les WebQuest treballen la competència digital.
PERSONALS -Ens presentem. -Els meus records. –Com està la meva germana. –Podcast sobre les
autonomia i iniciativa nostres emocions. –Quin són els oficis i valors que es treballen en un circ?
CONVIURE HABITAR -Fem de meteoròlegs/es. –Com evoluciona un hort? –Hortifruitilàndia. –Pot passar un
EN EL MÓN social i terratrèmol al teu poble o ciutat? –Com es fa el comportatge? –Què fem a la fira de Sant
ciutadana, Ponç? –Animals en perill d’extinció. Per què floreixen els arbres a la primavera? –La
coneixement del món tardor. –L’hivern
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Avaluació i reflexió sobre l’activitat
Sintetitzar, reflexionar i avaluar en l’avaluació inicial, la formativa i la final
L’alumnat ha de ser capaç
de detectar les seves
dificultats i autorregular-les
Portafoli (instrument d’avaluació)
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
La WebQuest + Caceres del Tresor
http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/terratremol%20ciutat/index.htm
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Caceres del Tresor: Què passa a la tardor? Què ha passat al bosc?
Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla. Consisteix en un seguit de
preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir les
respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin
els coneixements adquirits durant el procés. Un recurs educatiu amb moltes possibilitats
didàctiques, competèncials i es poden treballar totes les intel·ligències. Permeten treballar
diferents continguts segons els ritme d’aprenentatge de l’alumnat. Consta de cinc parts:
1. Títol. 2. Introducció. 3. Preguntes. 4. La gran pregunta. 5. Recursos
http://www.xtec.cat/~nalart/noveswq1/tardor/index.htm
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Els blogs
Lloc web compost per entrades organitzades cronologicament amb actualització
freqüent. Llistat de tasques, enllaços, diari, escriptura reflexiva, comentaris, exposar
i intercanviar idees. És una eina de publicació i comunicació que està preparada
per organitzar i emmagatzemar informació.
http://blocs.xtec.cat/aulaacollidaolorda/
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Els vídeos
Utilització didàctica del vídeo:
Transmissor d’informació. Instrument: motivador, d’avaluació, de comunicació, de
producció i creativitat, d’anàlisi del context proper, ....
http://www.youtube.com/nuriaalart
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Els podcast
Es tracta d’arxius d’audio que es poden escoltar amb qualsevol reproductor
compatible amb els diferents formats existents: mp3, ogg, etc. Es poden
escoltar en llocs sense cobertura. És una eina que permet publicar un so
(cançó, text llegit) a una web, blog, moodle, etc.
http://www.xtec.cat/~nalart/noveswq1/podcast/index.htm
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Wiki
És un lloc web col·laboratiu que pot ser editat per diferents usuaris. Aquest poden
crear, editar, borrar o modificar el contingut d’una pàgina web, de manera interactiva,
fàcil i ràpida, aquestes facilitats fan de la wiki una eina afectiva per a l’escriptura
col·laborativa. Quan algú edita una pàgina wiki, els canvis apareixen immediatament en
la web, sense passar per cap tipus de revisió prèvia.
http://joanaraspall.wikispaces.com/
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Els vídeojocs a l’ESO
http://www.3rdworldfarmer.com/ http://www.softonic.com/s/zoo-tycoon
Word Farmer Zoo tycoo
Gestionar una plantació amb una quantitat de Zoo tycoo. Construcció i gestió
diners. Presa de decisions com: escollir tipus de d’un zoològic
conreu, el bestiar, compra d’eines i estris, gestió
de problemes; plagues, epidèmies,…
Conclusions del treball: http://5centims5.blogspot.com/ Ramon Barlam. Projecte Espurn@
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Entorns virtuals 3D. Second Life
Taller de PDI,
aprenentatge de
llengües,
storytelling,…
Escola virtual Espurn@ http://espurna.ning.com/group/escolavirtualespurna
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Mapes conceptuals i/o mentals
MAPA MENTAL MAPA CONCEPTUAL
És un diagrama, gràfic i/o dibuix Es centre en conceptes,
utilitzat per representar les s’estructura de manera
paraules, idees, tasques o jeràrquica, començant
conceptes lligats i distribuïts i pels conceptes més
ordenats radialment al voltant importants als més
d’una paraula clau o ideea particulars. Les
central. Les connexions es característiques d’un
presenten d’una manera gràfic mapa conceptual són la
radial, no lineal. Un mapa mental jerarquització (ordenació
no té cap ordre establert pot dels conceptes), l’impacte
constar d’una paraula o imatge visual i la simplificació
central o conepte, al seu voltant (selecció dels conceptes
es dibuixen de 5 a 10 idees més importants).
principals que es refereixen al
tema central i d’aquestes es
dibuixen més idees.
CmapsTools, FreeMind, Inspiration...
www.freemind.com , www.inspiration.com
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Karaoke. “Dot.sub”
www.dot.sub.com
Un Karaoke és una manera de cantar en playback, seguint la lletra de la cançó impresa
sobre una pantalla, amb diferents imatges o vídeos que segueixen la lletra de la cançó.
http://www.espurna.cat/kalidoscopi/mod/glossary/view.php?id=319 ESO
http://www.espurna.cat/kalidoscopi/mod/glossary/view.php?id=363 Primària
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Trencaclosques
http://www.jigsawplanet.com/ Sonor:“GenMagic”
JigsawPlanet és una eina divertida que ens permet crear trencaclosques a partir
d’una imatge pròpia. El trencaclosques creat, pot tenir diferents graus de dificultats
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
Repositoris d’ensenyament-aprenentatge personals
Programes instal.lats en el USB, que ens permeten portar a sobre nostre el
programari més habitual. http://espurna.ning.com/group/einesportables
http://www.codigos-qr.com/tag/quickmark/
Codis QR QuickMark
i més …
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
“Els docents hem d’incloure a tothom en el procés d’ensenyament-
aprenentatge: les habilitats socials, l’emoció per educar, saber utilitzar les
TIC/TAC, comunicar, compartir, col·laborar i confiar per cooperar i treballar en
equip, fomentant el coneixement crític i la reflexió” nalart
Moltes gràcies!
Professora de Secundària IES Olorda
Professora de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
Formadora del Departament d’Educació
Formadora de l’ICE de la Universitat de Barcelona
Coordinadora del grup de recerca de les IM: GRAIM
Membre de la Comunitat Catalana de WebQuest
Membre del Projecte Espurn@
Imatges: Núria Alart. Primavera al Collserola
Núria Alart, www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat Jacint Verdaguer Maig 2010
mcarmendz