Programació CCCBB 2
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Programació CCCBB 2

on

  • 2,816 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,816
Views on SlideShare
2,786
Embed Views
30

Actions

Likes
2
Downloads
60
Comments
0

2 Embeds 30

http://aplicacionsweb20.blogspot.com 18
http://www.slideshare.net 12

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Programació CCCBB 2 Programació CCCBB 2 Presentation Transcript

    • LA PROGRAMACIÓ COMPETENCIAL II COORDINACIÓ PRAT Núria Alart www.xtec.cat/~nalart (21 gener 2010) “ Què savi és aquell cec que escolta les respostes dels altres cecs i, així enriqueix la pròpia” “ El pensament divergent del professorat potencia les activitats escolars”
    • ÌNDEX
      • Nou Currículum. Per què canviar?
      • Els continguts integrats.
      • Les competències bàsiques
      • Criteris metodològics.
      • Atenció a la diversitat.
      • Criteris organitzatius
      • Criteris d’avaluació
    • Nou Currículum. Per què canviar? 10 IDEES CLAU http://www.youtube.com/watch?v=p5MmOnRq6Ik
    • Considerar les competències bàsiques com a eix del procés educatiu modificar les programacions dels centres canviar metodologies rol del professorat manera d’aprendre de l’alumnat a l’aula: continguts de les àrees o matèries altres espais altres temps escolars. implica canvi de implica per recollir els mètodes de treball amb les competències bàsiques Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
      • l’alumnat pugui aprendre i gaudir amb aquests aprenentatges
      què, com i per què s’ensenya NO comporta modificar NO ha de desestimar Tot el que s’ha fet fins ara Modificar les programacions dels centres actualitzar el desplegament curricular millorar les propostes, activitats i estratègies didàctiques SÍ és una oportunitat per revisar el projecte educatiu del centre perquè Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
    • SELECCIÓ DELS CONTINGUTS problemes socials Interessos alumnat Enfocament disciplinar És recomenble que la presentació I el disseny dels continguts es contextualitzi es problematitzi es pot fer a partir de a partir de segons però però però Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
    • Característiques de les bones preguntes No es poden contestar cercant a Internet No es poden contestar amb un sí/no. Lligades a la vida real o bé al coneixement epistemològic Contenen problemes socials rellevants Requereixen el treball en grup Són productives i no reproductives S’han d’evitar les preguntes que no generin un dubte real S’han de pensar preguntes per cada moment de la seqüència didàctica Font: Guida Al·lès.Preguntes que fan pensar. Agost 2009
    • EXEMPLES DE PREGUNTES Quines van ser les causes de la guerra civil? Classifica Fareu un debat en el qual cada grup defensarà una interpretació diferent Preguntes que exerciten la memòria o bé el raonament? Quines de les causes que menciona el llibre consideres més importants i per què? Dos autors enumeren unes causes diferents. Quins són els punts forts i dèbils si els comparem? Font: Guida Al·lès.Preguntes que fan pensar. Agost 2009
    • Quina d’aquestes preguntes és reproductiva i quina productiva? Quines són les característiques de la civilització i del sistema polític econòmic o social que es va desenvolupar a Grècia? Per què els grecs van arribar a les costes de l’Empordà? De què en som deutors? Quina ha estat la seva herència ? Sobre la Revolució Francesa: R . Quins drets va proclamar la Revolució Francesa? P . Què va suposar la Revolució Francesa en la història dels drets humnas? P. Quina relació hi ha entre els objectius de la Revolució Fransesa i de la Revolució Botxevic? P. Actualment, en quins aspectes es considera que cal reformular els drets de la Revolució Francesa? (llibertat/ equitat) Neus Sanmartí, agost 2009
    • Com relacionar el coneixement històric amb el d’altres matèries? Llegirem o elaborarem un còmic (poema o novel·la) amb el transfons històric que estudiem Farem estudis estadístics i elaborarem gràfics i mapes conceptuals SOCIALS Farem una maqueta sobre el tema Cercarem diferents músiques i melodies del període treballat Dibuixarem còmics i pintarem quadres de l’època
    • Exemples (Educació primària) Com vivien les nostres avis/àvies quan eren petits? Per què serveix el cor al cervell? En què hem de pensar o observar per saber si un animal és vertebrat o és un invertebrat? Exemples de preguntes curtes Justifica perquè un arbre que fa 10 anys pesava 10 Kg i ara en pesa 100. Per què les geleres de les muntanyes estan retrocedint? Neus Sanmartí, agost 2009 http:// phobos.xtec.cat/xarxacb/intranet/
    • Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents de Primària
      • 1r. Curs : Projecte: Què mengen els peixos?
      • 4t. Curs : Projecte: Com vivien els nostres avis i àvies quan eren infants?
      • 6è Curs : Projecte: Els missatges “sms” són un abona manera d’escriure?
    • Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents d’ESO
      • 1r. Curs : Projecte que tingui com a centre d’interès les ciències socials, per exemple, EL PAISATGE
        • Interdisciplinarietat amb: llengua, ciències naturals, EVP, i tecnologia.
      • 2n. Curs : Projecte que tingui com a centre d’interès les ciències naturals, per exemple, L’ALIMENTACIÓ
        • Interdisciplinarietat amb llengua, matemàtiques, i tecnologia.
      • 3r Curs : Projecte que tingui com a centre d´interès la tecnologia, per exemple, L’HABITATGE
        • Interdisciplinarietat amb llengua, anglès, matemàtiques i EVP.
      Ref: R. Canals
    • Llocs on trobar bones preguntes Thinking Allowed Projectes interdisciplinaris   Preguntes bones i dolentes (BIE) Lesson Plans del NEW YORK TIMES- Education http://sp.pbl-online.org/driving_question/dqexplore/dqexplore3.htm http://sp.pbl-online.org/driving_question/dqexplore/dqexplore2.htm http://projectesinterdisciplinaris.wordpress.com/2009/09/24/bones-preguntes-de-ciencies-naturals-neus-sanmarti-2/ Font: Guida Al·lès.Preguntes que fan pensar. Agost 2009
    • Revisió reflexió
      • Perquè això sigui possible:
      • Caldrà comptar amb una organització de centre que faciliti la trobada dels equips docents i dels departaments didàctics per reflexionar i debatre sobre els aspectes de la proposta curricular competencial
      • Caldrà conèixer els documents de referència i consensuar les fites que el centre preveu assolir i els terminis que s’imposa per assolir-les
      La revisió del desenvolupament curricular hauria de ser cosa de tot el claustre. Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
    • Aspectes organitzatius
      • Constituir una comissió pedagògica o grup de treball que dinamitzi els debats i fixar-ne els components, la periodicitat de les reunions i les prioritats anuals plantejades.
      • Donar a conèixer al claustre els documents de referència de l’ordenació curricular.
      • Promoure el debat al si dels departaments didàctics i dels equips docents sobre les implicacions de la proposta curricular competencial
      Per organitzar la reflexió del centre i la presa de decisions en relació amb el model curricular competencial, caldria: Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
    • Les CB com a referent curricular
      • Els referents teòrics de les competències són els decrets d’ordenació dels
      • ensenyaments de l’educació infantil, primària i secundària obligatòria.
      • Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 5317, de 12.2.2009)
      • https ://www.gencat.cat/diari/5216/08247053.htm
      • Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària:
      • https ://www.gencat.cat/diari/4915/07176074.htm
      • Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria (ESO) https://www.gencat.cat/diari/4915/07176092.htm
      Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
    • El currículum prescrit Normativa LOE Decrets 142 /143 IDEES CLAU SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT MOTIVACIÓ SIGNIFICATIVITAT PARTICIPACIÓ ACTIVA FUNCIONALITAT INTERACCIÓ ENTRE IGUALS GLOBALITZACIÓ DELS APRENENTATGES
    • COMPETÈNCIES BÀSIQUES
      • Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
      • Competència social i ciutadana.
      Conviure i habitar el món
      • Autonomia i iniciativa personal.
      Personals
      • Competència en el tractament de la informació i competència digital.
      • Competència matemàtica.
      • Competència d’aprendre a aprendre.
      Metodològiques
      • Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
      • Competència artística i cultural.
      Comunicatives
    • Dialogar Generar idees Expressar sentiments Emocions Vivències i opinions Gaudir llegint Raonar Argumentar Expressar i comunicar Interpretar CONEIXEMENTS HABILITATS ACTITUDS Cercar Seleccionar Registrar Tractar Analitzar LA INFORMACIÓ Processar i gestionar Apreciar i gaudir amb l’art Treballar la creativitat Participar en la vida cultural C C B B
    • Identificar preguntes Obtenir conclusions CONEIXEMENTS HABILITATS ACTITUDS Percebre l’espai físic Construir, acceptar i practicar normes de convivència Valorar interessos personals i grupals Expressar idees Comprendre diferents punts de vista Resoldre problemes Plantejar-se preguntes Autoavaluar-se Ser conscient de les pròpies capacitats Responsabilitat Perseverança Autoconeixement Aprendre dels errors Adquirir criteris propis CCBB
    • Algunes idees al voltant de les CB
      • Cada competència fa referència a coneixements diversos (conceptuals, procedimentals, actitudinals) i a processos que han de mobilitzar-se per abordar de manera eficaç la resolució de problemes i situacions de diferent complexitat
      • La noció de CB ultrapassa la transmissió de sabers, que no garanteix que l’alumnat els apliqui per resoldre situacions reals o els utilitzi com a plataforma per consolidar el que ja ha après i, així, seguir aprenent
      • Fer èmfasi en la mobilització o aplicació dels sabers implica haver adquirit sabers. El professorat, a més d’ensenyar uns sabers, ha de mostrar l’ús d’aquests sabers en contextos reals i ha de construir activitats didàctiques que permetin que l’alumnat els usi davant de situacions de progressiva complexitat.
      Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
      • Les CB són un element d’enllaç entre els objectius educatius, els continguts i els criteris d’avaluació perquè ens ajuden a
          • definir els objectius que es persegueixen
          • seleccionar els continguts i les metodologies didàctiques
          • concretar el grau d’assoliment dels objectius proposats
      • El treball per CB hauria d’anar acompanyat d’una reflexió i una revisió contínua del procés de programació, com a tasca inherent de la pràctica docent
      • El desenvolupament competencial implica la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats –de manera transversal i interactiva– en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, la qual cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment en cada situació, tenint en compte sempre la dimensió social
      Algunes idees al voltant de les CB
    • Algunes idees al voltant de les CB El desenvolupament competencial implica la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats –de manera transversal i interactiva– en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, la qual cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment en cada situació, tenint en compte sempre la dimensió social Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
    • Criteris metodològics SIGNIFICATIUS FUNCIONALS CONTEXTUALITZATS FER PREGUNTES MOTIVADORS AGRUPAMENTS
    • Aprenentatges actius: Treball per projectes Es proposen diferents activitat per a l’elaboració d’un producte final El producte final ha de tenir projecció fora de l’aula (exposicions a alumnat d’altres aules, revista centre, pàgina web, presetacions multimèdia, informes, dramatitzacions, simulacions … Afavoreix la motivació i l’aprenentatge de l’alumnat Es té en compte els interesos, estils d’aprenentatge i totes les intel·ligències L’alumnat és el protagonista del seu aprenentatge
    • Què fer? Suggeriments
      • És recomanable una reflexió al si del claustre –o de la comissió pedagògica– sobre la natura de cada competència, la gradació de la seva complexitat i les activitats que contribueixen a posar-la en acció
      • Per avançar en aquesta reflexió, pot ser útil preguntar-se quina és la natura de cada competència, és a dir, quins són els processos d’aprenentatge i les metodologies associades a cada una i a partir d’aquí plantejar unes línies de treball a nivell de centre
      Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
    • Propostes de treball
      • Seleccionar o destacar els trets o components principals de cada una de les vuit CB, per tal de compartir el que s’entén per cada competència (mapes conceptuals). Arribar a acords sobre la seva concreció i distribució al llarg del’etapa, especialment d’aquelles competències que tenen un caràcter més transversal i un lligam disciplinari menys explícit
      • Posar de relleu quins elements de l’organització i funcionament del centre poden ajudar a l’adquisició de les CB
      • Reflexionar sobre quines són les competències més afins a cada àrea o matèria i per mitjà de quins continguts i metodologies s’adquireixen. Acordar quina àrea o àrees de coneixement assumeixen la responsabilitat de la reflexió teòrica i pràctica sobre la natura de cada competència
    • Esquema per facilitar la reflexió Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009 Coneixement i gaudi de la diversitat del fet artístic i cultural Actitud respectuosa i participativa en manifestacions culturals i artístiques Expressió i comunicació a través dels llenguatges i mitjans artístics Coneixement, comprensió i valoració crítica de diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, utilitzant-les com a font d'enriquiment i gaudi i considerant-les com a part del patrimoni de cada cultura. També inclou la capacitat per crear produccions artístiques pròpies o expressar continguts a través de diferents mitjans artístics 2. Competència artística i cultural Comprensió oral Comprensió escrita Expressió oral Expressió escrita Interacció en situacions comunicatives Plurilingüisme Interculturalitat Capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicació, amb gestió de la diversitat de llengües, amb l'ús de diferents suports i tipus de text, adequació a les diferents funcions i contextos socials i culturals 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual Trets distintius Definició Competències bàsiques
    • Organització, comprensió, expressió i raonament matemàtic per descriure la realitat Plantejament i resolució de problemes quotidians Habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les informacions que es presenten en forma numèrica i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic, problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana, el coneixement científic i el món laboral i social 4. Competència matemàtica Habilitats per a la cerca, tractament i comunicació de la informació i per a transformar-la en coneixement Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà d’informació i comunicació i també de producció de coneixement Actitud crítica i reflexiva per regular-ne l’ús Cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l'ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, escrit, audiovisual, digital) amb una actitud crítica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) 3. Tractament de la informació i competència digital Trets distintius Definició Competències bàsiques
    • Pràctica de valors personals, socials i democràtics Control emocional Presa de decisions Realització de projectes Adquisició de la consciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'elegir, d’imaginar projectes i portar endavant les accions, d'aprendre de les errades i d'assumir riscos 6. Competència d’autonomia i iniciativa personal Coneixement de les pròpies capacitats d’aprenentatge i d’autoregulació Ús de les habilitats i tècniques d’aprenentatge Actitud positiva envers l’aprenentatge Habilitats per conduir el propi aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d'acord amb els propis objectius i necessitats 5. Competència d’aprendre a aprendre Trets distintius Definició Competències bàsiques
    • Habilitats socials i de convivència i coeducació. Participació i exercici de la ciutadania en una societat plural Comprensió de la realitat social actual Capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària, responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics i respectuosa amb la diversitat. 8. Competència social i ciutadana Comprensió i interpretació de la vida, el món físic i les seves interaccions Nocions i experiències (processos i metodologies) científiques i tecnològiques Pràctica de valors per la cura del medi ambient i la salut Mobilització de sabers que han de permetre a l’alumnat comprendre les relacions que s’estableixen entre les societats i el seu entorn i fer un ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, realitzar un consum racional i responsable i protegir la salut individual i col·lectiva com elements clau de la qualitat de vida de les persones. Inclou també el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació, predir i prendre decisions. 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Trets distintius Definició Competències bàsiques
    • MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICA
      • Observació del professor/a
      • Elaboració de projectes
      • Experiments
      • Demostracions
      • Productes escrits
      • Recerques
      • Debats
      • Revisió i discusió de documents
      • Observació directa de l’aplicació dels coneixements
      • Valoració del treball fet
      • Autoavaluació
      • Rúbrica d’avaluació
      • Examen oral
      • Valoració del dossier
      • Portfoli
    • Seqüència didàctica ROLS: Alumnat protagonista. Professorat: guia, orientador/a Escollim un tema, situació problemàtica, conflicte, realitat social, dilema, … Genero pluja d’idees, coneixements previs, mapa conceptual, i/o mental Elaboro un guió provisional Penso en un producte final Elaboro les activitats tenint en compte: 8 CCBB, activitats diverses multinivell, agrupaments flexibles, moments de reflexió i autoavaluació
    • Situacions d’aprenentatge
      • Parteixen de situacions significatives i funcionals adreçades a generar interès mitjançant la resolució de problemes
      • Presenten models d’actuació que mostren com s’apliquen els coneixements en situacions pràctiques
      • Proposen nivells sistemàtics i graduals d’exercitació i aplicació dels sabers en situacions tan reals com sigui possible i en contextos diferents i progressivament més complexos
      • Potencien progressivament la pràctica autònoma , la pràctica compartida i l’aprenentatge cooperatiu entre iguals
      • Fomenten la reflexió sobre la pràctica i sobre el propi procés d’aprenentatge
      Les situacions d’aprenentatge adients perquè l’alumnat esdevingui competent són aquelles que:
    • Respondre a la diversitat El producte Treball en equip Utilitzar preguntes obertes Material divers Motivació Clima d’aula TIC/TAC En què ens fixem Aprenentatge significatiu
    • DIVERSITAT D’ALUMNAT SOCIALITZACIÓ Aprendre amb els demés Competències socials COMPETÈNCIES BÀSIQUES CONTINGUTS METODOLOGIA RECURSOS AVALUACIÓ Motivació Creativitat Mapes M i/o C Contextualitzats Preguntes Petit grup Gran grup Individual Actives Participatives Materials diversos TIC/TAC Què? Com? Quan? Instruments diversos INTERCULTURALITAT NEE
    • un element essencial per aprendre Regular de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge Decidir i adaptar les estratègies pedagògiques individuals o col·lectives 1. Té com a funció Contrastar el grau d’assoliment dels objectius de les matèries i de les CB per part de l’alumnat Ajustar, si escau, els processos didàctics aprendre a constatar el propi progrés 2. Permet al professorat si ens autoregulem, podrem seguir aprenent per això és atès que amb l’alumnat fer-lo partícip i protagonista del seu procés d’aprenentatge. per L’avaluació de les CB 3. Permet a l’alumnat que permet 4. S’ha de compartir per
      • CONTEXT: Característiques de la matèria/de l'alumnat
      • OBJECTIUS DIDÀCTICS
      • CONTINGUTS D’APRENENTATGE
      • ACTIVITATS D’ENSENYAMENT/APRENENTATGE I D´AVALUACIÓ
      • ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
      • CRITERIS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ADAPT. CURRICULARS
      • CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIO
      • CONTRIBUCIÓ DEL PROJECTE/ÀREA/MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
      • CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES
      • ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE L´ESPAI I EL TEMPS
      La programació d’un projecte, pla de centre, àrea/matèria per a un cicle o curs El referents normatiu és el Decret 142 i/o 143/2007 Justificació teòrica o referent didàctic i pedagògic que explicita les intencions educatives i les seves finalitats Ref: R. Canals
    • Programació de la unitat didàctica La planificació de cada docent s’ajusta a les sessions programades per un grup concret d’alumnes a partir dels criteris i decisions presos en la programació de l’àrea o matèria en el cicle/departament (Abans s’anomenava tercer nivell de concreció) 1.Exploració d’idees prèvies 2.Introducció de nous conceptes o procediments 3.Estructuració dels coneixements 4.Aplicació del coneixement
    • Concret Simple Complex 1.Exploració idees prèvies 2.Integració nous continguts 3. Estructuració coneixements 4. Aplicació del coneixement . Abstracte FASES D’ENSENYAMENT APRENENTATGE CIÈNCIES SOCIALS (Activitats orals en grup gran) Idees prèvies. Diàleg obert o dirigit amb recursos diversificats.Suport textual audiovisual,esquemes,presa d’apunts (Activitats orals i escrites individual o en grup petit). Mètodes expositius, activitats escrites amb suport textual i audiovisual. Habilitats comunicatives del professorat i capacitat d’estructuració del discurs. Atenció de l’alumnat. Construcció d’un discurs compartit (Sistematització de la informació) Elaboració de mapes conceptuals Textos expositius,exposicions orals Amb suports audiovisuals, murals. Estructuració i reelaboració d’apunts (Desenvolupament de les competències) Resolució de situacions pràctiques i en contextos diferents. Mètodes interactius, cooperatius, interdisciplinars, globalitzadors, participatius, etc. Grup aules obertes. Formadors en CCBB pràctica reflexiva
    • CONSEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES El centre del Currículum és l’alumnat i el desenvolupament de les seves capacitats . No els continguts. Capacitat de resoldre problemes per a la vida real. Aprenentatge d’experiències, actiu, significatiu i interdisciplinar. Treball en equip del professorat . Reorganització del temps i espai escolar . Organització flexible. Educació integral i inclusiva. Dimensió afectiva/emotiva.
    • Funcionalitat dels aprenentatges
      • ENTESA com l’aplicació dels coneixements en diferents situacions i contextos.
      • COMPORTA : la capacitat de l’alumnat per transferir uns coneixements o habilitats apresos en unes situacions concretes a la comprensió de situacions no analitzades explícitament a l’aula.
      • IMPLICA : crear situacions didàctiques que permetin desenvolupar estratègies per fer la seva transferència i facilitar la interpretació dels problemes a diferents escales espacials i temporals i que ajudin a la presa de decisions.
      Ref: Grup tècnic pràctica reflexiva Departament d’Educació
      • Donar rellevància a la contextualització
      • Prioritzar els aprenentatges que tinguin un grau important de significativitat .
      • Seleccionar els continguts que donin una millor resposta a la formació d’una ciutadania activa (prioritat de l’educació obligatòria).
      • Reflexionar sobre els valors associats als diferents tipus d’ actuacions .
      Funcionalitat dels aprenentatges
    • EL CONTEXT Canvi climàtic? Situacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum. Exemples: Què ha passat al nostre entorn proper? TIPUS Notícies: diaris, revistes, ràdio, TV Anàlisi d’imatges Problemes, dilemes morals,… Les preguntes s’han de presentar situades dins un context
    • Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències? Connecten els continguts amb la realitat Anem a comprar i utilitzem l’euro
    • Graduació de la funcionalitat
      • Utilitzar els continguts apresos per realitzar activitats de major complexitat, però de plantejament similar
      • Utilitzar els continguts per realitzar activitats noves en contextos diferents als de les activitats realitzades anteriorment
      • Utilitzar els continguts apresos a una matèria per realitzar activitats d’altres matèries
      • Utilitzar els continguts apresos per realitzar activitats noves de caire interdisciplinari
      • Utilitzar els continguts apresos en situacions no escolars .
    • Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una o vàries matèries i/o àrees del currículum E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/santpons/index.htm
    • Enfocament globalitzador Les CCBB han d’exercir una funció interdisciplinar dels seus components EXEMPLE http://www.xtec.cat/ ~nalart / moltesmescoses / fem %20anuncis/ index.htm   WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures. Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus, autoavaluació, empatia en l’anunci.
    • Aspectes organitzatius
      • Constituir una comissió pedagògica o grup de treball que dinamitzi els debats i fixar-ne els components, la periodicitat de les reunions i les prioritats anuals plantejades.
      • Donar a conèixer al claustre els documents de referència de l’ordenació curricular.
      • Promoure el debat al si dels departaments didàctics i dels equips docents sobre les implicacions de la proposta curricular competencial
      Per organitzar la reflexió del centre i la presa de decisions en relació amb el model curricular competencial, caldria: Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
    • Dinàmica del rellotge Quines són les IM? Quantes CCBB hi ha? Anomena tres? Què és un portafolis? Què és un PBL? Anomeneu dues metodologies competencials. Què és una WebQuest? Expliqueu breument una activitat competencial. Què és l’empatia? Descriu la intel·ligència intrapersonal. Un aprenentatge significatiu és? Anomeneu tres instruments d’avaluació Anomeneu dos recursos de la web 2.0 5- 7- 9- 3- 12- 6- 8- 10- 2- 4- 11- 1-
    • Descripció i desenvolupament Es diu als alumnes que en un full en blanc dibuixin un rellotge amb totes les hores ben visibles. (Es comença col·locant els nombre a les 12, les 3, les 6 i les 9) Llavors es dóna uns tres minuts per a què cadascú quedi a cada hora amb una persona diferent del grup (cal que s’anoti el nom al costat de cada hora). No val a repetir company si el grup és suficientment gran (13 alumnes), sinó es pot repetir company. Acte seguit comença l’examen. El professor farà 12 preguntes, que correspondran a les hores del rellotge, però no cal fer-les seguides, es poden fer en hores saltejades. Quan el professor faci la pregunta 3, per exemple, cadascú ha d’anar a trobar el company amb qui ha quedat a les 3h. i contestar-la per parelles. I així successivament fins arribar a l’última qüestió. Finalment, es corregeix l’examen donant les solucions en gran grup. Es recomana que les preguntes siguin senzilles i que tractin sobre alguna activitat realitzada amb anterioritat pels alumnes DINÀMICA: EL RELLOTGE