Practica docent competencial

La pràctica docent a l’aula. Com integrar les IM i CCBB a l’aula 2.0 Col·legi Maristes Champagnat Badalona 2011Núria Alart www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat, nalart@twitter.com

De què parlarem?“L’aula competencial és aquella que té en compte la diversitatcognitiva en el procés d’ensenyament-aprenentatge i aquest el dur a terme i expressa de diferents maneres. 2 La competència digital serà cabdal”

“Hem de deixar de pensar que si a un nen no li van bé les matemàtiques, aixòsignifica que té un problema d’aprenentatge, i comencem a preguntar-nos quèés allò que fa bé i deixar-li millorar” Roger Schank: Psicòleg americà. 4

“La missió de l’escola ja no és ensenyar coses. Això ho fa millor la TV o Internet....Ha de ser un lloc on l’alumnat aprengui a utilitzar bé les noves tecnologies, on estransmeti un mètode de treball i investigació científica, es fomenti el coneixement crític is’aprengui a cooperar i treballar en equip” Francsco Tonucci: Pedagog italià. 5

“Si podem mobilitzar tota la gamma de les habilitats humanes, no només lespersones se sentiran més competents i millors en sí mateixes, sinó que fins i tot, éspossible que se sentin més compromeses i més capaces de col·laborar amb la resta dela comunitat mundial en la consecució del bé general”“La tecnologia pot portar-nos al voltant del món” L’aprenentatge no es dóna nomésentre les quatre parets de l’aula” Howard Gardner: Neuropsicòleg 6

I com ho fem per integrar les CCBB i les IM a l’aula? 7

Una nova mirada a l’educació Interdisciplinars, globals, creatives, crítiques, diverses... Ètica, moral, ciutadansresponsables, meditació, sostenibilitat... Capacitats, habilitats, coneixements.. Respectuosa, col·laborativa,HHSS 8

“El sistema educatiu hauria d’orientar cap a la diversitat cognitiva de la persona i l’autoconeixement”“Necessitem uns docents observadors i atents, que sàpiguen 9 descobrir les potencialitats que tenen a les aules”

“En un entorn que prioritza només determinats tipus de competències és inevitable que una gran part de l’alumnat s’acabi sentint incompetent” (Howard Gardner, 1983) 10

“Els models educatius en general valoren i qualifiquen només les capacitats acadèmiques.. No qualifiquen ni mesuren la capacitatd’escolta, l’autoestima, l’empatia, la compassió, la col·laboració... què són les que marcaran l’èxit a la vida” 11 Quins continguts treballem a l’aula?

“Alumnat de 14 anys, que despunta en intel·ligència lingüística no pot serque estigui classificant paraules agudes, planes i esdrúixoles, amb les seves capacitats podria estar recitant Martí Pol” 12

La Maria es manifesta: Gran passió per la natura Hàbil amb les mans i sensible Afectuosa, generosa, amable, servicial, cooperativa… 13Dificultats per resoldre situacions lògicomatemàtiques, grafisme, lectoescriptura..

Model acadèmicAls 17 anys, potser estarà treballant i estudiant en un centre nocturn per 14 obtenir el graduat escolar

Nen Quetxua Despert, espavilat, viu, social, amb destresa manual i artística, atenció, responsabilitat, enginy.... Aprèn dels pares i de la comunitat.Hem aprés a valorar a tothom i a les diferències? 15

L’excel·lència acadèmicaPersones amb grans capacitats intel·lectuals, però incapaç de, per exemple, elegir bé els seus amicsPersones menys brillant acadèmicament que triomfa en el món 16 dels negocis o en la seva vida personal

Per què treballar les intel·ligències a l’aula? PERSONALITZAR L’APRENENTATGE 17

Per què treballar les intel·ligències a l’aula? 18

Per què treballar les intel·ligències a l’aula? 19

Com identificar les intel·ligències Passant breus i senzills qüestionaris sobre IM Observant a l’alumnat: a l’aula, patí, quan fa coses lliurement.... Autoavaluacions Valoracions Metacognició Explicar a l’alumnat Famílies Amb les conductes Ambients d’aula IM disruptives 20

Què fa el professorat que treballa amb les intel·ligències Permet moments d’autoreflexió Transforma la classe tradicional per l’acció conjunta d’exploració d’altres mitjans d’informació, dibuixant, projectant vídeos, pel·lícules... Proporciona experiències pràctiques Estableix múltiples interaccions entre l’alumnat Motiva a l’alumnat a Fa múltiples gravacions de relacionar-se amb l’entorn l’alumnat: debat, crítiques... Treballa la creativitat Assoleix els objectius Avaluar diferent a la lingüística 21

TOTS SOM DIVERSOS La diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà. Situació social Intel.ligències Cultures Estils i ritmes Interessos Albert EinsteinMichael Phelps Pablo Picasso Marta Graham 22

Estils d’aprenentatge. Atenció Diversitat Ritme Coneixements previs Input/ output preferències Autonomia Persistència/ Agrupament esforç Modalitat Habilitats d’interacció d’aprenentatge 23

Preferència estil sensorial Organitzat, ordenat, Parla sol, es distreu fàcilment. Mou Respon a les mostres físiquesCon observador i tanquil. els llavis al llegir. Mostra facilitat d’estimació. Li agrada tocar-ho tot. Preocupat pel seu aspecte. de paraula. No li preocupa el seu Es mou i gesticula molt. Surt benduc Veu aguda, barbeta aspecte. Li agrada la música. arreglat de casa, però de seguida aixecada. Se li noten les Modula el tó i timbre de la seva s’arruga perquè no para quiet. Tota emocions a la cara. veu. Expressa les seves emocions de veu baix. Expressa les seves verbalment. emocions amb moviments. Apre Aprèn tot allò que veu. Aprèn allò que sent, a base de Aprèn allò que experimenta Necessita una visió repetir-se a si mateix pas a pas tot directament, allò que l’impliquinen detallada i saber a on va. Li el procés. Si s’oblida d’un sol pas moviment. Li costa comprendretatge costa recordar allò que sent. es perd. No té una visió global. allò que no pot posar en pràctica.Acti Mirar, imaginar, llegir, veure, Escoltar, cantar, ritme, debats, Tocar, moure’s, sentir, treball de pel·lícules, diagrames, fotos, discussions, cintes d’àudio, camp, pintar, dibuixar, ballar,Vi cartells, pintures, lectures, parlar en públic, parlar laboratori, fer coses, mostrar, diapositives, telescopis, per telèfon, grups petits, reparar coses....tats microscopis, còmics, vídeos, entrevistes... mapes... S’estima que un 40% de les persones és visual, un 30% auditiu i un 30 % cinestèsic Partitura: visual. Tècnica: cinestèsica. Oïda: auditiu 24

NeurociènciaNEUROPLASTICITAT: Capacitat de canviar en resposta als estímuls de l’entorn “Podem canviar el cervell de la gent” E. Punset Redes 57: Canviar el cervell per canviar el món 25 http://www.eduardpunset.es/

Aprendre amb tots els sentits Música Moviment de peu, caminant... Sabors Colors, olors... PoesiaA.Forés i M. Ligioiz Edit. Dibuix Tacte, cadira, sofà... L’error mai pot ser entès com un fracàs, l’error 26 forma part d’un procés d’aprenentatge

La neurodidàctica a l’aula. Per què? Dues disciplines que treballen juntes per millorar i fer més efectiu l’aprenentatge. Tot procés d’aprenentatge va acompanyat d’un canvi en el cervell, ja que es modifiquen les xarxes neuronals Treballar la potencialitat de la persona 27Saber de quina manera ets bo i a partir d’aquí ... la resta. No el dèficit

Treballar habilitats que no són tradicionalment acadèmiques Aprenentatge a l’INS Ramon Berenguer IV Sta. Coloma Gramenet 28 http://www.youtube.com/watch?v=7UQMwpLJCes

Les intel·ligències treballen els dos hemisferis? Alumnat HEMISFERI ESQUERRE (lògic) Alumnat HEMISFERI DRET (holístic) Visualitza símbols abstractes (lletres i nombres) i Visualitza imatges d’objectes concrets però no no té problemes per comprendre conceptes abstr símbols abstractes com ara lletres i nombres. Verbalitza les seves idees Pensa en imatges, sons, sensacions però no verbalitza aquests pensaments. Aprèn de la part al tot i absorbeix ràpidament els Aprèn del tot a la part. Per entendre les parts detalls, fets i regles. necessita partir de la imatge global. Analitza la informació pas per pas. Vol entendre No analitza la informació, la sintetitza. els components un a un. Li agraden les coses ben organitzades i no es No li preocupen les parts en si mateixes, sinó perd pels detalls. saber com encaixen i es relacionen. Se sent incòmode amb les activitats obertes i poc Aprèn més bé amb activitats obertes i poc estructurades. estructurades. Li preocupa el resultat final. Li agrada comprovar Li preocupa més el procés que no pas el els exercicis i li sembla important no equivocar- resultat final. No li agrada comprovar els se en els detalls. exercicis i assoleix el resultat final per intuïció. Llegeix el llibre abans d’anar a veure la pel·lícula. Necessita les imatges per aprendre. Mira la pel·lícula abans de llegir el llibre. 29

Com comuniquem a les classes?Albert Mehrabian, un expert en comunicació personal, postula que l’impacte del missatge depèn:En un 55% del llenguatge visual (moviments del cos i expressions facials)En un 38% del llenguatge vocal (volum, to, timbre, ritme...)En només un 7% del verbal (les paraules) 30

“L’èxit a la societat actual es basarà en la creativitat. Necessitem imaginació per començar a crear”http://www.gran-angular.net/nuevas-oficinas-de-google-en-moscu/2010/12/19/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed:+GranAngular+(Gran+Angular) 31

REUNIONS DE TREBALL EN LA SEU DE GOOGLE 32

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Dr. Howard Gardner de la Universitat de HarvardAl 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació HolandesaBernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment” http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature=channel_page 33

LA INTEL·LIGÈNCIA ABANSPrincipis del S. XX A. Binet Crea el primer instrument Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,… Una Invariable Quantificable Innata/heredada Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom 34

CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA És múltiple És educable És una capacitat Es pot desenvolupar Pot variar segons les experiènciesPràctica educativa = Ensenyament més personalitzat 35

QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? GardnerLa capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural. RESOLDRE, GENERAR, MÚLTIPLE CREAR ORGÀNICA 36

CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ Logicomatemàtica: l. frontal esquerre i parietal dretLingüística: l.temporal esquerra Naturalista: l.parietal esquerra i frontal A:Broca y Wernicke Intrapersonal: l.frontal, PARIETAL parietals i sistema límbic FRONTAL OCCIPITAL TEMPORALExistencial: l.temporal CEREBEL Visualespacial: regions Musical: l.temporal dret posteriors de l’hemisferi dret Cinestèsicacorporal: cerebel, Interpersonal: l.frontals, temporals ganglis basals escorça motriu 37 (hemisferi dret) i sistema límbic Font: T. Armstrong

Les necessitem totes Totes són igual d’importants Es combinen de forma única en cada ésser humà Tothom les té totes en diferents graus de desenvolupamentEls docents tendim a ENSENYAR de la manera que nosaltres APRENEM http://www.slideshare.net/nalart/intelligncies-mltiples-2010 39

Howard Gardner Ref. A. Sala 40

Escolto i oblido, veig i entenc, faig i aprenc. ConfuciPresentaré el material d’aprenentatge de manera que involucri el màxim d’intel·ligències possibles 41

Deixem ser protagonistes de l’aprenentatge a l’alumnat? Escola Inclusiva 42 http://www.youtube.com/nuriaalart#p/u/31/IVrmN0ejsZY

Si mirem a l’alumnat i el veiem capaç... el farem més capaç 43

Cal detectar punts forts, habilitats personals i mostrar-les. “Efecte Pigmalió”Està demostrat que el professorat que troba punts forts en el seu alumnat 44 i els mostra fa que el rendiment d’aquest augmenti.

Com puc utilitzar i/o desenvolupar...Incorporar la natura Evocar sentiments oo importància del Fer que l’alumnat records personals?medi ambient? comparteix, aprengui de manera cooperativa? Fer que participi totFer reflexionar el cos o al menyssobre una obra facilitar experiènciesd’art o fet natural? amb les mans? Usar materials visuals, l’art i el Incloure la color? música, els sons El llenguatge oral i o un marc rítmic? escrit per a assolir un Incorporar els números, bon domini del tema a càlculs, lògica o treballar? pensament crític? 45

Com podem treballar amb IM i CB?Canviant el “xip” Activitats docentstothom és intel·ligent + diversitat d’activitats,1 combinació pròpia… materials, avaluacions, habilitats socials, reflexió aprenentatge, e-portafoli Perfil d’IM Qüestionaris, observacions, família, valoracions,Ambients d’aula autoavaluacionsdecoracions d’aula, conductes46expliquem a l’alumnat... disruptives,

La teoria de les IM ens poden ajudar en: 47 Per a què l’alumnat APRENGUI

WebQuestMini WebQuestEduWikiBlogsRàdioMultitasquesWebCaceres del Tresore-portafoliTAFTwitterEspurn@ ............... 48

Objectius per treballar a l’aula Ajudar a l’alumnat a descobrir les seves IM. Multiplicar les seves habilitats: ser més competent. Trobar en cada intel·ligència un sentit aplicable a la vida. Presentar el tema de diferents maneres per poder aprendreIncloure informacions de tot tipus: imatges,só, manipulacions... Diversificar les formes d’avaluar a l’alumnatIMPLANTACIÓ DE LES TIC/TAC DINS DEL CURRÍCULUM 49

Les competències bàsiques es basen en: Integració dels continguts Enfocament globalitzador Renovació metodològica Competències docents Sistema d’avaluacióL’aprenentatge per competències suposa uns canvis en les pràctiques 50 docents que no es poden decretar

Tractament de la diversitat i gestió de l’aula http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/ciencies_socials_eso.pdfEl treball en grup cooperatiuLa cooperació entre igualsLa diversificació de tasquesactivitats de reforç i/o ampliació... Activitats multinivell: diferents estils d’aprenentatge, múltiples intel·ligències. (Pàg. 35) L’augment de l’interès i motivació de l’alumnat i participació activa. Uns resultats més significatius i aplicables El desenvolupament d’habilitats de treball en equip. Les estratègies d’aprendre a aprendre. 52 La inclusió escolar i la cohesió social...

Considerar les competències bàsiques com a eix del procés educatiu implica rol del canvi de professorat canviar metodologies manera implica d’aprendre de l’alumnat modificar les programacions dels centres per recollir els mètodes de treball amb les competències bàsiques a l’aula: altres espais continguts de les àrees o matèries altres temps escolars. 53 Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009

El currículum prescrit SIGNIFICATIVITAT MOTIVACIÓ PARTICIPACIÓ ACTIVA IDEES CLAU SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENTFUNCIONALITAT GLOBALITZACIÓ DELS APRENENTATGES INTERACCIÓ ENTRE IGUALS 54 Normativa LOE Decrets 142 /143

Respondre a la diversitat El producte En què ens fixem TIC/TACTreball en equip Material divers Motivació Clima d’aula Utilitzar preguntes obertes Aprenentatge significatiu

DIVERSITAT D’ALUMNATCONTINGUTS METODOLOGIA RECURSOS AVALUACIÓ Què? Com? Petit grup Materials Motivació Quan? diversos Creativitat Gran grup Instruments TIC/TAC diversosMapes M i/o C IndividualContextualitzats Participatives Aprendre amb els demés Preguntes Actives NEE Competències INTERCULTURALITAT SOCIALITZACIÓ socials 56 COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les nostres activitat tenen en compte els diferents nivells d’objectius de la taxonomia de Bloom? 57 Quins recursos i eines TIC/TAC utilitzem?

Què és el context?És el centre de treball a l’aula: és el “títol de la unitat d’estudi, és la resposta a la pregunta “què estem estudiant?” Quin és el teu esport preferit? 58

Bones preguntes dins d’un contextQuè passaria si tots els xinesos tinguessin un cotxe?Què hem de fer si ens pica un mosquit tigre i què ens pot passar?Analitzem els resultats d’unes eleccionsQuè podem fer per reduir el consum energètic a les cases? http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/primavera/index.htm 59

Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una o vàries matèries i/o àrees del currículum 62 http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/casa/index.htm

Per què són útils els contextos?Donen una visió més integradora i global del coneixementPermeten apropar els continguts a l’alumnatGeneren un aprenentatge més proper al món real (que serveixen)Obren les escoles al seu entorn proper diversificant les situacions i ambientsd’aprenentatge. (El barri, el poble, la ciutat) 64 http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/terratremol%20ciutat/index.htm

El context d’adquisició i aplicació de les competènciesEl punt de partida de les CCBB: situacions i activitats de la vida quotidianaEls contextos d’adquisició i avaluació de les CCBB: aprenentatges autèntics i situats.La caracterització de les CCBB: les activitats o pràctiques socioculturals César Coll, 2009 65 http://www.xtec.cat/~nalart/noveswq1/esmorzar/index.htm

Inconvenients de l’ús dels contextosMenys èmfasi en la comprensió conceptual en profunditat dels contingutsconceptuals.Més feina de preparació per part del professorat.Fragmentació dels continguts curriculars.Diversificació de l’avaluació (rúbriques) 66

Principis competencialsConeixements previs. (Mapes mentals)Motivació.ContextualitzacióLa creativitat en els aprenentatges.Les intel·ligències MúltiplesZona de desenvolupament proper.(Vigotsky ZPD) 1. Accés i obtenció d’informació.Estratègies cognitives: 2. Integració i interpretació de la informació 3. Reflexió i avaluació 4. Metacognició 68

Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge? DOCENT ALUMNATQuines estratègies utilitza? MOTIVACIÓ Quines habilitats utilitza? MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer. HEM DE POTENCIAR A L’ALUMNAT:1. Tasques variades: treball per projectes2. Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat3. Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo4. Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació5. Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrés individuals.6. Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps. 70 Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació

LES CCBB I LES APLICACIONS DE LES IM La seva significativitat. La seva complexitat. La importància de l’entorn físic. El seu vessant pràctic. La transversalitat del coneixements. La selecció dels continguts. La seva importància social. La creativitat El desenvolupament de les habilitats socials, emocionals icognitives 71

Ref: Guida Al·lès 72

No puc… no en sé ni en sabré mai… no sóc capaç de resoldre-ho… IMPEDIMENT PER ASSOLIR UNA COMPETÈNCIA No entenc res,…no sé com fer-ho, no sóc capaç de acabar-ho … 73

La implantació de les TIC/TAC en el currículum ens ajudaran Quants alumnes porten rellotge de polsera? Quants alumnes tenen mòbil? I ordinador?... 74

El 96,71% tenen ordenadorLes TIC/TAC ens ajudaran a desenvolupar totes les IM El 92.27% tenen móbil 75Agència Catalana de Consum. Febrer 2010

Totes les habilitats, en qualsevol intel·ligència, es poden desenvolupar si es treballen 76

La metodologia a l’aula és el canvi no la tecnologia Dotació aules d’acollida Pla 1x 1 78

Companys/es grup WEBQUEST WIKI Vídeos Família/ Aprenem millor quan es mobilitzen les emocionscomunitat BlogsRepositoris Xarxes socials DOCENT EN XARXARecursosimpresos Web, ning Moodle Recursos digitals Web 2.0 Podcast 79 Conferències

WEB 2.0 80

Penseu un tema oblidat del currículum que sigui molt significatiu per a vosaltres i per al vostre alumnat?Per parelles compartiu:Quin és el tema? Explicar.Per què és important? 81

PBL(Aprenentatge basat en problemes)Ens visiten els nostre cosins i volen conèixer Catalunya

ASPECTES CLAU D’UNA WEBQUESTInvestigació guiada.Treball cooperatiu.Autonomia i responsabilitat del’alumnatTransformació de la informacióRecursos autèntics (Internet i altres)Habilitats cognitives d’alt nivellCreació d’un producte.Integració amb el món real.Avaluació autèntica i integrada. 83

CACERA DEL TRESOR Una Cacera del tresor és un tipus dactivitat didàctica molt senzilla. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir lesrespostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés. Un recurs educatiu amb moltes possibilitats didàctiques, competencials i es poden treballar totes les intel·ligències. Permeten treballardiferents continguts segons els ritmes d’aprenentatge de l’alumnat. Consta de les següents parts: 84

WebQuest i Caceres activitats competencialsCB COMUNICATIVES METODOLÒGIQUES Lingüística, audiovisual i artística Matemàtica, digital, aprendre a aprendreWQ Llegir, escriure i interpretar amb els Resoldre i entendre problemes i activitats llenguatges audiovisuals. proposades.Cac. Posar en joc l’esforç i el treball individual, Facilitar a l’alumnat bons recursos d’Internet. en parelles o en petit grup que portarà a Fomentar l’autoavaluació. parlar, convèncer, consensuar, argumentar, Potenciar l’aprenentatge cooperatiu. etc. Potenciar una actitud crítica i reflexiva en la valoració Estimular la curiositat i la creativitat de de la informació. l’alumnat.CB PERSONALS CONVIURE HABITAR EN EL MÓN Autonomia i iniciativa personal Coneixement món físic, social i ciutadaniaWQ Respectar els diferents ritmes Traspassar a l’aula tot interaccionant directament d’aprenentatge. amb el món físic, mitjançant recursos totalmentCac. Potenciar la responsabilitat i l’autonomia actualitzats i del món real. personal. Aplicar valors i actituds personals Comprendre la realitat social en què es viu, i interrelacionades. (Autoestima, mantenint una actitud constructiva, solidària i responsabilitat, autocrítica, etc) responsable. Obtenir bons resultats gràcies a una estratègia didàctica engrescadora. 85

Què és una MTW? Plantilla: https://sites.google.com/site/multitasquesweb/ Exemple: https://sites.google.com/site/mtwquemagrada/“És una metodologia didàctica, amb una proposta de diverses tasques per a les múltiples intel·ligències i nivells,que desenvolupa les competències bàsiques del currículum. Utilitza principalment recursos d’Internet, contempla 86el treball cooperatiu, transforma la informació en coneixement, mitjançant la creació d’un, o més d’un productefinal i la reflexió del procés d’aprenentatge, amb una autoavaluació i coavaluació dels resultats. Es comparteix”

Capacitats a l’aula competencial Diversitat d’intel·ligències Global, +d’una disciplina... Resumir per comprendreCompartir, participar, confiar..Meditació, autoconeixement... Moral, ciutadania responsable.. Diversitat, hhss... Diferents maneres d’ ensenyar 87 Xarxa, web 3.0, informació...

Jerarquia de les competències a l’aula 2.0 nalart, 2011Taxonomia de Bloom Piràmide de Maslow Creativitat. Pressa de decisions. Desenvolupament de les potencialitats Autorealització. Autosuperació. Autoavaluació. Reconeixement social Autoestima. Necessitats del “jo” Acompanyament social Treball cooperatiu. Tenir amistats. Reforç positiu Pertànyer a un grup Comprendre i aplicar les habilitats socials Seguretat en si mateix Sentir-se reconegut. Diversitat cognitiva. IM. 88 Supervivència escolar

Què me’n porto?Coneixements previs i diversitat cognitivaReptes: tasques complexes a superarLlibertat per a poder prendre decisions.Respecte: recíproc entre el triangle educatiuAfecte: cultura de l’elogiControl: límits, normes clares entre tothomÈxit: ambient de treballL’error per a l’aprenentatge 89

MOLTES GRÀCIES!Per consultar:Avaluacions PISAhttp://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.d9cf94acff010a2b74f751dab0c0e1a0/?vgnextoid=9b012ae701405110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9b012ae701405110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/competencies.htmlhttp://competentes.wordpress.com/http://competentes.wordpress.com/http://www.carmebarba.cat/https://sites.google.com/site/webquestcathome/llibreshttp://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.phphttp://guidaalles.wordpress.com/ 90

http://afegim.blogspot.com	63
http://paper.li	4
http://afegim.blogspot.com.es	3
http://www.symbaloo.com	2
http://twitter.com	1

Practica docent competencial

by Nuria Alart on Mar 28, 2011

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 73

Statistics

Practica docent competencial — Presentation Transcript