Your SlideShare is downloading. ×
0
Bloc Metodològic   FEDERACIÓ CATALANA DEL VOLUNTARIAT SOCIAL   Núria Alart ( [email_address]  /  www.xtec.cat/~nalart  ) 1...
Què, com, quan ensenyar i avaluar   Programació de l’activitat formativa   Avaluació de la formació   Metodologies a treba...
Presentacions <ul><li>Disparar qualitats .  </li></ul><ul><li>Es tracte d’enumerar un adjectiu positiu d’un mateix que com...
DINÀMICA DE PRESENTACIÓ <ul><li>Cadena de noms .  </li></ul><ul><li>El primer alumne diu el seu nom. El que està situat al...
Quines metodologies? Treball cooperatiu/col·laboratiu. Treball per racons/àmbits. Treball per projectes. Aprenentatge basa...
ETAPES PER LES QUALS PASSA UN GRUP <ul><li>ETAPA DE DESCOBRIR: Coneixement mutu dels integrants del grup. </li></ul><ul><l...
DINÀMIQUES DE GRUP. CLASSIFICACIONS <ul><li>DINÀMICA DE PRESENTACIÓ </li></ul><ul><li>DINÀMICA D’AUTOESTIMA </li></ul><ul>...
Cal aconseguir una atmosfera de confiança dins del grup i així reduir la intimidació que produeix el propi GRUP DINÀMIQUES...
DINÀMICA DE PRESENTACIÓ <ul><li>La teranyina .  </li></ul><ul><li>Primer cal que el grup estigui força junt. Es tracta de ...
DINÀMICA D’AUTOESTIMA L’HOME/DONA ANUNCI <ul><li>Cada membre del grup es col·locarà un foli enganxat a la part de davant d...
DINÀMIQUES DE PRESENTACIÓ <ul><li>LA TARGETA DE VISITA </li></ul><ul><li>Omplir la targeta de visita (veure fotocòpia) </l...
DINÀMIQUES DE RELACIÓ <ul><li>Anem coneixent els companys  (veure full annex).  QUINTO. Jo sé fer ...... (IM) </li></ul><u...
LA TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES   Què sabeu de les IM?
Intel.ligències   Estils i ritmes Interessos Cultures Situació social TOTS SOM DIVERSOS La diversitat és una qualitat  int...
Estils d’aprenentatge. AtencióDiversitat Ritme Coneixements previs Input/ output preferències Autonomia Persistència/esfor...
LA INTEL·LIGÈNCIA Principis del s.XX  A.  Binet   Crea el primer instrument Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurt...
LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES <ul><li>Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard.  </li></ul>Al 1979, H. Gardner va r...
CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA És múltiple És educable És una capacitat Es pot desenvolupar Pot variar segons les experiènc...
QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS? MÚLTIPLE ORGÀNICA RESOLDRE, GENERAR, CREAR La capacitat per a resoldre problemes, genera...
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES <ul><li>Necessitem totes les intel·ligències. </li></ul><ul><li>Totes són igualment importants. ...
MUSICAL  LOGICOMATEMÀTICA  LINGÜÍSTICA  VISUALESPACIAL INTRAPERSONAL  CINESTÈSICACORPORAL  INTERPERSONAL  NATURALISTA VUIT...
Activitat 1 Classifiquem Intel·ligències Activitat 2 Classifiquem oficis segons intel·ligències
I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL= INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman) <ul><li>Coneixement de les pròpies </li></ul><ul><li>...
Què entenem per competència? Ref: A. Zabala Al mateix temps i de forma interrelacionada Com Mobilitzar actituds, habilitat...
QUÈ ENTENEM PER COMPETÈNCIA  ? “ La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada  coneixeme...
A S P E C T E S C O M U N S IM i CB
Principis competencials <ul><li>Coneixements previs. </li></ul><ul><li>Motivació. </li></ul><ul><li>Contextualització </li...
MOTIVACIÓ   INTERESSOS ALUMNES  = MOMENT EVOLUTIU ENSENYAR ÉS MOTIVAR <ul><li>Captar l’atenció de l’alumnat. </li></ul><ul...
Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge? Quines estratègies utilitza? DOCENT MOTIVACIÓ ALUMNAT Quines habilitats ...
LA MENT CREATIVA Ser creatius  per no ser substituïts per ordinadors La creativitat es busca, es cultiva i s’elogia Mihaly...
CREATIVITAT El procès de tenir idees originals que tinguin valor i s’assoleixin per mitjà de diferents formes disciplinàri...
PROGRAMAR SEGONS:  <ul><li>La seva significativitat. </li></ul><ul><li>La seva complexitat. </li></ul><ul><li>La importànc...
“ Capacitat d’actuar eficaçment  en situacions diverses, complexes i imprevisibles, es recolza en  coneixements  i també e...
COGNICIÓ EMOCIÓ És necessari que es treballin els continguts (història, llengua, matemàtiques,….) juntament amb  les emoci...
E S Q U E R R E H. dret Raó Mates Llenguatge Lògica Creativitat Emocions Intuició Imaginació Art H. esquerre D R E T
Ens ajuden a aconseguir un treball: <ul><li>Activitats relacionades en  fets reals o problemes quotidians </li></ul><ul><l...
Metodologies Treball individual Transmissió i  reproducció del coneixement Contestar Escoltar Copiar
Discutir Treball cooperatiu Preguntar Parlar Reconstrucció  compartida del  coneixement
DINÀMIQUES DE COL·LABORACIÓ <ul><li>Seguir el conte . Full i llapis. Agrupament  per parelles.  Teniu un minut per comença...
DINÀMIQUES DE COL·LABORACIÓ <ul><li>Joc dels quadrats . Grups de 5.  </li></ul><ul><li>Cal realitzar els 4 quadrats entre ...
DINÀMIQUES DE RELACIÓ I COL·LABORACIÓ <ul><li>Els dòminos  són un dels jocs més coneguts arreu. Anem a fer-ne uns quants! ...
DINÀMIQUES DE RELACIÓ I COL·LABORACIÓ <ul><li>El dibuix a cegues.  Fer parelles.  </li></ul><ul><li>Entre els dos s’ha de ...
DINÀNIQUES DE CREATIVITAT <ul><li>Conte per paraules.   Per parelles . Cal inventar-se un conte o una història basant-se e...
DINÀMIQUES DE CONCENTRACIÓ <ul><li>Paraules encadenades.  Grups de 4-5 en rotllana.  </li></ul><ul><li>Es comença dient un...
DINÀMIQUES DE CONCENTRACIÓ <ul><li>La frase maleïda.  El grup es posa en rotllana. Cada integrant té una cartolina petita ...
DINÀMIQUES DE CONCENTRACIÓ <ul><li>LA CLÍNICA DEL RUMOR (veure full annex) </li></ul><ul><li>Quatre alumnes surten al pass...
Clínica del rumor.Història d’un ferrer Un ferrer de l’oest de Badalona col·locà una teulada prima i metàl·lica sobre el se...
DINÀMIQUES D’OPINIÓ <ul><li>El debat.  Discussió entre vàries persones per aprofundir sobre un tema determinat. Al debat h...
DINÀMIQUES D’OPINIÓ <ul><li>Discussió en petit grup.  En grups de 4-5 persones s’analitza un tema proposat intercanviant i...
DINÀMIQUES D’OPINIÓ <ul><li>Grups de confrontació.  Dinàmica que consisteix en dividir l’auditori en dos grups: un està a ...
DINÀMICA D’ESTRUCTURACIÓ <ul><li>SIMULACIÓ D’UNA REUNIÓ </li></ul><ul><li>ROLS: </li></ul><ul><li>XERRAIRE:  parlaràs de q...
APRENENTATGE COOPERATIU L'Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a  un grup de procediments d'ens...
Han definit l’ AC:  com aquella situació d'aprenentatge en la qual  els objectius  dels participants estan  estretament vi...
Treball per projectes Recurs metodològic que permet l’alumnat escollir l’ objecte d’aprenentatge. Fomenta la recerca, crea...
Treball per racons/àmbits <ul><li>És un espai de treball </li></ul><ul><li>És una organització de l’aula i de les tasques ...
Treball basat en problemes L'aprenentatge basat en problemes és una estratègia d'ensenyament que inverteix l'organització ...
Treball per portafolis <ul><li>És un instrument d’avaluació. </li></ul><ul><li>És una avaluació basada en capacitats i com...
PORTAFOLI <ul><li>Els més utilitzats s’identifiquen com a un “instrument que té com a  </li></ul><ul><li>objectiu comú la ...
Treball per contractes <ul><li>És una programació compartida i personalitzada. </li></ul><ul><li>És un instrument de desen...
Treball amb TIC <ul><li>Són un reflexe d’una nova societat. Societat del coneixement, globalització, obsolència, ... </li>...
4. LES TIC/TAC I LES IM:  MODELS DE RECURSOS COMPETENCIALS Nadius digitals.   “Una visió de l’alumnat fins als 12”anys Imm...
WEBQUEST Una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos  d’Internet . Té en compte el desen...
CACERES DEL TRESOR Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla. Consisteix en un seguit de  preg...
BLOC Bloc (bitàcores): lloc web compost per entrades organitzades cronologicament amb actualització freqüent. Llistat de t...
VÍDEO Utilització didàctica del vídeo: Transmissor d’informació. Instrument: motivador,  d’avaluació, de comunicació, de p...
EINES WEB 2.O Trencaclosques:  (Jigwplanet) Fotografies:  (Animoto)  Vídeo clip Còmics:  (Toondo) Presentacions:  Slidesha...
QUÈ PODEM FER? <ul><li>Partir de situacions-problema que simulen contextos reals. </li></ul><ul><li>Exemple:  Les WebQuest...
Programació plantilla 8. Autonomia personal 7. Aprendre a aprendre 6. Cultural i artística 5. Social i ciutadana 4. Tracta...
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ACTIVITATS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ METODOLOGIA RECURSOS TEMPS ESPAI AGRU PA MENT ACTIVITA...
Estratègies didàctiques més adients Activitat de role playing o simulacre. Crear moviments per a explicar ... Crear una co...
Estratègies didàctiques Coordinar reunions Debats entre companys Dramatitzacions Integració  un grup Aplicació d’habilitat...
GRAELLA D’AVALUACIÓ Què és el què més t’ha agradat? Quès és el què has trobat a faltar? 10. Valoració global 9. Aquesta ac...
MOLTES GRÀCIES PER L’ATENCIÓ! Professora de secundària  IES Olorda Formadora del  Departament d’Eduació  Formadora de  l’I...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Metodologies Voluntaris

1,745

Published on

Published in: Education, Technology
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,745
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
32
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Metodologies Voluntaris"

  1. 1. Bloc Metodològic FEDERACIÓ CATALANA DEL VOLUNTARIAT SOCIAL Núria Alart ( [email_address] / www.xtec.cat/~nalart ) 14 de MAIG DE 2009
  2. 2. Què, com, quan ensenyar i avaluar Programació de l’activitat formativa Avaluació de la formació Metodologies a treballar HO FAREM MITJANÇANT UNES DINÀMIQUES GRUPALS
  3. 3. Presentacions <ul><li>Disparar qualitats . </li></ul><ul><li>Es tracte d’enumerar un adjectiu positiu d’un mateix que comenci per la primera lletra del nom de pila. </li></ul><ul><li>Exemple: A nna: a legre </li></ul><ul><li>E duard: e mocional </li></ul>DINÀMICA D’AUTOESTIMA
  4. 4. DINÀMICA DE PRESENTACIÓ <ul><li>Cadena de noms . </li></ul><ul><li>El primer alumne diu el seu nom. El que està situat al seu costat diu el nom anterior i el seu, i així successivament fins que s’acaba la cadena. </li></ul>
  5. 5. Quines metodologies? Treball cooperatiu/col·laboratiu. Treball per racons/àmbits. Treball per projectes. Aprenentatge basat en problemes. Treball a través de les TIC. Treball a través de portafolis. Tipus de metodologies Avaluació de processos en la resolució de situacions problemàtiques en què l’alumnat ha de mobilitzar els recursos i els procediments apresos per aplicar-los en la resolució del problema. Avaluació per ajudar l’alumnat a millorar una competència determinada. Autoavaluació del procés. L’avaluació Seran variats i diversificats. Hauran de contenir activitats ben seqüenciades i flexibilitat per adaptar-se als diversos ritmes d’aprenentatge. També, hauran de constituir una ajuda perquè el professorat pugui elaborar el seu projecte d’intervenció adaptat a les necessitats educatives. Els materials curriculars L’enfocament globalitzador dels continguts disciplinaris de cada àrea. El professorat de cada disciplina seguiria un esquema similar de seqüència didàctica partint, sempre que sigui possible, de la realitat que envolta a l’alumnat o que interessa a l’alumnat. Diversitat de mètodes globalitzadors. L’organització dels continguts La distribució física dels elements dins de l’aula s’haurà d’ajustar a les necessitats derivades de les mateixes activitats de la seqüència didàctica. També contemplem la necessitat d’utilitzar altres zones. L’espai Les activitats d’una seqüència didàctica poden excedir d’ una hora. Sovint serà necessari tractar-les sense interrupció. El temps Mobilitat en els esquemes organitzatius dins de l’aula. Individual, parelles, grups homogenis, grups heterogenis, grups flexibles, gran grup, professorat de suport, etc. L’organització social de l’aula Un professorat que afavoreixi la construcció del coneixement partint de l’alumnat, que adapti la tasca docent a les necessitats de l’alumnat, que els proposi nous reptes, que promogui la reflexió sobre l’aprenentatge, que potenciï l’autonomia i l’autoregulació i incentivi l’autoavaluació. Relació interactiva profes/alumnat En fases que van des de la identificació de l’objecte d’estudi fins l’aplicació de l’esquema d’actuació en situacions diverses Seqüències didàctiques COM LES CARACTERITZEM ? VARIABLES
  6. 6. ETAPES PER LES QUALS PASSA UN GRUP <ul><li>ETAPA DE DESCOBRIR: Coneixement mutu dels integrants del grup. </li></ul><ul><li>ETAPA DE CONFIAR: crear entre els integrants dels grup un clima de confiança. </li></ul><ul><li>ETAPA DE COL·LABORAR: tècniques que afavoreixin la cooperació del grup. </li></ul><ul><li>ETAPA D’ESTRUCTURAR: per a establir una bona organització del grup </li></ul>
  7. 7. DINÀMIQUES DE GRUP. CLASSIFICACIONS <ul><li>DINÀMICA DE PRESENTACIÓ </li></ul><ul><li>DINÀMICA D’AUTOESTIMA </li></ul><ul><li>DINÀMICA DE RELACIÓ </li></ul><ul><li>DINÀMICA DE COL·LABORACIÓ </li></ul><ul><li>DINÀMICA DE RELACIÓ I COL·LABORACIÓ </li></ul><ul><li>DINÀMICA DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES. </li></ul><ul><li>DINÀMICA DE CREATIVITAT. </li></ul><ul><li>DINÀMICA DE CONCENTRACIÓ </li></ul><ul><li>DINÀMICA D’OPINIÓ </li></ul><ul><li>DINÀMICA D’ESTRUCTURAR </li></ul>
  8. 8. Cal aconseguir una atmosfera de confiança dins del grup i així reduir la intimidació que produeix el propi GRUP DINÀMIQUES DE GRUP
  9. 9. DINÀMICA DE PRESENTACIÓ <ul><li>La teranyina . </li></ul><ul><li>Primer cal que el grup estigui força junt. Es tracta de presentar-nos a la resta de persones dient el nom i alguna característica positiva que un té, tret personal … En acabat, llença la corda enrotllada a un altre del grup, qui haurà de presentar-se també i llençar el fil a un altre company, i així successivament. </li></ul>
  10. 10. DINÀMICA D’AUTOESTIMA L’HOME/DONA ANUNCI <ul><li>Cada membre del grup es col·locarà un foli enganxat a la part de davant del seu cos, amb clips o qualsevol altre cosa que li permeti fixar-se el paper a la roba sense que caigui, i un altre foli a l’espatlla. </li></ul><ul><li>S’escriurà al foli del davant: </li></ul><ul><li>Un atribut físic que t’agradi de tu mateix. </li></ul><ul><li>Una qualitat de la teva personalitat que t’agradi de tu mateix. </li></ul><ul><li>Un “slogan” publicitari que serveix per què et coneguin i et valorin. </li></ul><ul><li>Quan tots/es heu acabat d’escriure, en silenci sense parlar , passegeu per la sala mostrant-se uns als altres i llegint allò que heu escrit. </li></ul><ul><li>Escriureu uns als altres en el foli que porteu a l’espatlla valoracions positives d’allò que penseu o sentiu sobre aquesta persona. </li></ul><ul><li>Quan s’hagi escrit alguna cosa a l’espatlla de tots/es, es convida al grup a seure i llegir allò que els han posat en el paper. El grup comenta els sentiments i vivències que l’experiència els ha provocat. </li></ul>
  11. 11. DINÀMIQUES DE PRESENTACIÓ <ul><li>LA TARGETA DE VISITA </li></ul><ul><li>Omplir la targeta de visita (veure fotocòpia) </li></ul><ul><li>Un cop feta la targeta de visita, es demana als alumnes que treguin un full qualsevol i que hi apuntin alguna cosa que els cridi l’atenció de les targetes dels companys/es de classe. Es pot passar la targeta al company assegut a la dreta que la llegirà i apuntarà quelcom en el seu full. </li></ul>
  12. 12. DINÀMIQUES DE RELACIÓ <ul><li>Anem coneixent els companys (veure full annex). QUINTO. Jo sé fer ...... (IM) </li></ul><ul><li>Intenta respondre aquestes preguntes, sense repetir cap nom, amb els companys i signa el full. </li></ul>
  13. 13. LA TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Què sabeu de les IM?
  14. 14. Intel.ligències Estils i ritmes Interessos Cultures Situació social TOTS SOM DIVERSOS La diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà.
  15. 15. Estils d’aprenentatge. AtencióDiversitat Ritme Coneixements previs Input/ output preferències Autonomia Persistència/esforç Agrupament Habilitats d’aprenentatge Modalitat d’interacció A P R E N E N T A T G E
  16. 16. LA INTEL·LIGÈNCIA Principis del s.XX A. Binet Crea el primer instrument Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,… CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ABANS Una Invariable Quantificable Innata/heredada Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom
  17. 17. LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES <ul><li>Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard. </li></ul>Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment” http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature=channel_page
  18. 18. CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA És múltiple És educable És una capacitat Es pot desenvolupar Pot variar segons les experiències Pràctica educativa = Ensenyament més personalitzat
  19. 19. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS? MÚLTIPLE ORGÀNICA RESOLDRE, GENERAR, CREAR La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural.
  20. 20. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES <ul><li>Necessitem totes les intel·ligències. </li></ul><ul><li>Totes són igualment importants. </li></ul><ul><li>Es combinen de forma única en cada ésser humà. </li></ul><ul><li>Totes les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament. </li></ul>
  21. 21. MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA VUIT INTEL·LIGÈNCIES Sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons, timbres… Capacitat de reconèixer i manipular espais. Sensibilitat als patrons lògics o numèrics. Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat . Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat d’autoestima i automotivació. Capacitat de percebre i comprendre als altres
  22. 22. Activitat 1 Classifiquem Intel·ligències Activitat 2 Classifiquem oficis segons intel·ligències
  23. 23. I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL= INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman) <ul><li>Coneixement de les pròpies </li></ul><ul><li>emocions </li></ul><ul><li>- Capacitat de controlar-les. </li></ul><ul><li>- Capacitat d’automotivar-se </li></ul><ul><li>Reconeixement de les </li></ul><ul><li>emocions alienes </li></ul><ul><li>- Control de les relacions </li></ul>
  24. 24. Què entenem per competència? Ref: A. Zabala Al mateix temps i de forma interrelacionada Com Mobilitzar actituds, habilitats i coneixements Per mitjà de En un context determinat A on De forma eficaç De quina manera D’efectuar tasques o fer front a situacions diverses Per a què És la capacitat o habilitat Què
  25. 25. QUÈ ENTENEM PER COMPETÈNCIA ? “ La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de la vida real”. Generalitat de Catalunya 2004 La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural. H. Gardner
  26. 26. A S P E C T E S C O M U N S IM i CB
  27. 27. Principis competencials <ul><li>Coneixements previs. </li></ul><ul><li>Motivació. </li></ul><ul><li>Contextualització </li></ul><ul><li>La creativitat en els aprenentatges. </li></ul><ul><li>Conflicte cognitiu </li></ul><ul><li>Les intel·ligències Múltiples </li></ul><ul><li>Zona de desenvolupament proper.(Vigotsky ZPD) </li></ul>
  28. 28. MOTIVACIÓ INTERESSOS ALUMNES = MOMENT EVOLUTIU ENSENYAR ÉS MOTIVAR <ul><li>Captar l’atenció de l’alumnat. </li></ul><ul><li>Fer que l’alumnat s’interessi de veritat </li></ul><ul><li>Despertar la seva curiositat </li></ul><ul><li>Aconseguir que l’alumnat quedi en condicions per poder fer feina (tant sol com en petit grup cooperatiu) </li></ul>MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer.
  29. 29. Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge? Quines estratègies utilitza? DOCENT MOTIVACIÓ ALUMNAT Quines habilitats utilitza? A L’ALUMNAT S’HAN DE POTENCIAR: <ul><li>Tasques variades: treball per projectes </li></ul><ul><li>Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat </li></ul><ul><li>Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo </li></ul><ul><li>Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació </li></ul><ul><li>Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrès individuals. </li></ul><ul><li>Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps. </li></ul><ul><li>Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació </li></ul>
  30. 30. LA MENT CREATIVA Ser creatius per no ser substituïts per ordinadors La creativitat es busca, es cultiva i s’elogia Mihaly Csikszentmihalyi ens diu que en la creativitat intervenen 3 elements <ul><li>Una persona crea </li></ul><ul><li>L’àmbit cultural, regles, models,… </li></ul><ul><li>El camp social, jutgen el mèrit </li></ul>Ment creativa Insatisfet amb el treball Gaudeix sent diferents als demés No s’esfonsa amb els obstacles Persona enègica Inmune a les crítiques
  31. 31. CREATIVITAT El procès de tenir idees originals que tinguin valor i s’assoleixin per mitjà de diferents formes disciplinàries de veure les coses. La creativitat té la mateixa importància que l’alfabetització Exemple: Nena de 6 anys dibuixant. La mestra pregunta: Què és? Déu Ken Robinson (2006) EDUCAR LA TOTALITAT DE L’ÉSSER HUMÀ FUTUR NOVA CONCEPCIÓ DE L’ECOLOGIA HUMANA
  32. 32. PROGRAMAR SEGONS: <ul><li>La seva significativitat. </li></ul><ul><li>La seva complexitat. </li></ul><ul><li>La importància de l’entorn físic. </li></ul><ul><li>El seu vessant pràctic. </li></ul><ul><li>La transversalitat del coneixements. </li></ul><ul><li>La selecció dels continguts. </li></ul><ul><li>La seva importància social. </li></ul><ul><li>La creativitat </li></ul>
  33. 33. “ Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles, es recolza en coneixements i també en valors , habilitats, experiència…” PROCESSOS COGNITIUS PROCESSOS EMOCIONALS Ref. C. Timoneda
  34. 34. COGNICIÓ EMOCIÓ És necessari que es treballin els continguts (història, llengua, matemàtiques,….) juntament amb les emocions ( reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn, enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …) L’emoció i la cognició treballen juntes
  35. 35. E S Q U E R R E H. dret Raó Mates Llenguatge Lògica Creativitat Emocions Intuició Imaginació Art H. esquerre D R E T
  36. 36. Ens ajuden a aconseguir un treball: <ul><li>Activitats relacionades en fets reals o problemes quotidians </li></ul><ul><li>Activitats basades en fer, en experimentar o manipular. </li></ul><ul><li>Treballs de camp. </li></ul><ul><li>Simulacions. </li></ul><ul><li>Dramatitzacions. </li></ul><ul><li>Notícies d’actualitat. </li></ul><ul><li>Problemes d’interès per l’alumnat. </li></ul><ul><li>Lectura d’imatges, de sons, músiques, gràfics, icones . </li></ul><ul><li>Activitats on es vivenciïn comportaments i actituds observables i avaluables. </li></ul><ul><li>Activitats a la xarxa com les WebQuest, blocs, Caceres del Tresor, Wiki ,... </li></ul><ul><li>Activitats de la web 2.0 </li></ul>Activitats diverses per als diferents estils d’aprenentatge de l’alumnat i que tinguin en compte la multiplicitat d’intel·ligències
  37. 37. Metodologies Treball individual Transmissió i reproducció del coneixement Contestar Escoltar Copiar
  38. 38. Discutir Treball cooperatiu Preguntar Parlar Reconstrucció compartida del coneixement
  39. 39. DINÀMIQUES DE COL·LABORACIÓ <ul><li>Seguir el conte . Full i llapis. Agrupament per parelles. Teniu un minut per començar o seguir el conte dels teus companys. En acabar aquest temps passa el full als companys del costat. Es comença la història amb… “Hi havia una vegada… “ L’última parella acaba el conte. Finalment es llegeixen els contes resultants . </li></ul>
  40. 40. DINÀMIQUES DE COL·LABORACIÓ <ul><li>Joc dels quadrats . Grups de 5. </li></ul><ul><li>Cal realitzar els 4 quadrats entre tots sense dir res. Et pots comunicar utilitzant el mim. Hi haurà un coordinador amb les solucions i anirà indicant els quadrats que no estiguin bé. Finalment, el coordinador explica a tots la manera com el grup ha realitzat la tasca. </li></ul>
  41. 41. DINÀMIQUES DE RELACIÓ I COL·LABORACIÓ <ul><li>Els dòminos són un dels jocs més coneguts arreu. Anem a fer-ne uns quants! </li></ul><ul><li>Juguem amb el Barça </li></ul><ul><li>Juguem amb les fonts d’energia </li></ul><ul><li>Juguem amb els mitjans de transport </li></ul><ul><li>Juguem amb els dibuixos animats </li></ul>
  42. 42. DINÀMIQUES DE RELACIÓ I COL·LABORACIÓ <ul><li>El dibuix a cegues. Fer parelles. </li></ul><ul><li>Entre els dos s’ha de fer un dibuix d’una cara. El que dibuixi ho farà amb els ulls tancats i l’altre l’ajudarà amb indicacions. </li></ul>
  43. 43. DINÀNIQUES DE CREATIVITAT <ul><li>Conte per paraules. Per parelles . Cal inventar-se un conte o una història basant-se en 7 paraules que entre tots hem escollit. Al final es veu com els contes elaborats són diferents. </li></ul><ul><li>Exemple: noia, família, casa, ... </li></ul>
  44. 44. DINÀMIQUES DE CONCENTRACIÓ <ul><li>Paraules encadenades. Grups de 4-5 en rotllana. </li></ul><ul><li>Es comença dient una paraula i s’ha de seguir amb una altra que comenci per l’última lletra de l’anterior. Ex. selva-amic-camí-indi-imaginació-… </li></ul>
  45. 45. DINÀMIQUES DE CONCENTRACIÓ <ul><li>La frase maleïda. El grup es posa en rotllana. Cada integrant té una cartolina petita amb una paraula de la frase i ha de dir la paraula que li toca recordant les que han dit els companys que l’han precedit. Ex.: un diu … “la”, el següent diu … “la casa”, el següent diu … “la casa de”, el següent … “la casa de l’avi”; i així successivament fins que l’últim acaba amb la frase. </li></ul>
  46. 46. DINÀMIQUES DE CONCENTRACIÓ <ul><li>LA CLÍNICA DEL RUMOR (veure full annex) </li></ul><ul><li>Quatre alumnes surten al passadís. Entraran d’un en un i escoltaran un missatge que hauran de repetir, tan fidelment com sàpiguen, al company que entri a continuació. Caldrà tenir un text a punt per llegir a tota la classe i també un alumne que faci d’observador amb una escala de control que reculli les informacions més importants del missatge. </li></ul><ul><li>Importància d’estar atent/a </li></ul><ul><li>Malfiar-se dels rumors que han passat per diverses persones. </li></ul><ul><li>Adonar-se de la importància de la informació en la cooperació grupal i de les tres parts del tractament de la informació: 1. recepció, 2. comprensió i 3. transmissió. </li></ul>
  47. 47. Clínica del rumor.Història d’un ferrer Un ferrer de l’oest de Badalona col·locà una teulada prima i metàl·lica sobre el seu magatzem. Poc després, un vent la feu volar, quan el ferrer la trobà a quatre-cents metres, estava doblegada i encongida, d’impossible reparació. Un amic i el seu veí li digueren que la Companyia Derbi de motos li pagaria un bon preu per la ferralla; i el ferrer decidí d’enviar la teulada a la Companyia Derbi per veure quants diners en podria treure. L’embalà en una gran caixa de fusta i l’envià a Mollet, posant clarament el remitent perquè la Companyia sabés on enviar el xec. Passades onze setmanes, el ferrer no en sabia res de la Companyia Derbi. Finalment, quan estava a punt d’escriure’ls per esbrinar el que passava, rebé un telegrama d’ells. Deia això: “ No sabem què dimonis xocà contra la seva moto, però la tindrem reparada per al dia vint del mes vinent”
  48. 48. DINÀMIQUES D’OPINIÓ <ul><li>El debat. Discussió entre vàries persones per aprofundir sobre un tema determinat. Al debat hi ha d’haver un coordinador que introduix el tema, un secretari que anota les intervencions i el temps d’intervenció de cadascú, els participants que parlen del tema debatut i un moderador que s’encarrega que el debat sigui tranquil, dóna els torns de paraules i centra el tema si algú se surt d’ell. Aquesta dinàmica afavoreix l’ordre i el respecte pel qui parla. </li></ul>
  49. 49. DINÀMIQUES D’OPINIÓ <ul><li>Discussió en petit grup. En grups de 4-5 persones s’analitza un tema proposat intercanviant idees i opinions sobre ell. Al final cada grup exposa el que creu que és més important en gran grup. </li></ul>
  50. 50. DINÀMIQUES D’OPINIÓ <ul><li>Grups de confrontació. Dinàmica que consisteix en dividir l’auditori en dos grups: un està a favor del tema plantejat i l’altre està en contra. Per ex.: “Portàtils si – portàtils no a les aules” </li></ul>
  51. 51. DINÀMICA D’ESTRUCTURACIÓ <ul><li>SIMULACIÓ D’UNA REUNIÓ </li></ul><ul><li>ROLS: </li></ul><ul><li>XERRAIRE: parlaràs de qualsevol tema, llevat del de la reunió. Has d’intervenir un mínim de 5 cops </li></ul><ul><li>CONTRERES: et mostraràs contrari a tot allò que es proposi </li></ul><ul><li>LÍDER: has de posar tot l’interès a assolir l’objectiu previst. </li></ul><ul><li>COL·LABORADOR: disposat a ajudar a tot allò que es proposi </li></ul><ul><li>SECRETARI: has de prendre notes, fer síntesi de les opinions </li></ul><ul><li>MUT VOLUNTARI: no hi participaràs, llevat que algú et pregunti </li></ul><ul><li>GENI: el grup espera les teves idees genials. </li></ul><ul><li>SAVI: ho saps tot de qualsevol tema que es proposi i ho poses de manifest </li></ul>
  52. 52. APRENENTATGE COOPERATIU L'Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge J. Domingo (2007)
  53. 53. Han definit l’ AC: com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels participants estan estretament vinculats , de tal manera que cadascun d'ells &quot;només pot assolir els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus&quot;. Els germans David i Roger Jonhson, ambdós psicòlegs socials
  54. 54. Treball per projectes Recurs metodològic que permet l’alumnat escollir l’ objecte d’aprenentatge. Fomenta la recerca, creativitat, autonomia i socialització. Un projecte es pot organitzar a partir d’un concepte, un problema, un conjunt de preguntes interrelacionades, una temàtica,... Destaca el principi de l’aprenentage per descobriment.
  55. 55. Treball per racons/àmbits <ul><li>És un espai de treball </li></ul><ul><li>És una organització de l’aula i de les tasques amb moltes possibilitats. Treball autònom, segons ritmes i nivells d’aprenentatge, cooperativament,… </li></ul><ul><li>És pot treballar individualment o bé en equip. </li></ul><ul><li>És un lloc adequat per a facilitr l’activitat lúdica. </li></ul><ul><li>És un espai de socialització. </li></ul><ul><li>És un espai lliure però ben planificat. </li></ul><ul><li>És una metodologia que ensenya a aprendre dels propis errors. </li></ul><ul><li>Molts tipus: lectura, biblioteca, pintura, matemàtiques, laboratori, manipulació i experimentació, construcció, modelatge, música, prensa, joc, . </li></ul>Àmbits de treball creats en diferents indrets acotats de l’aula, per on l’alumnat passa successivament. Fomenta l’autonomia.
  56. 56. Treball basat en problemes L'aprenentatge basat en problemes és una estratègia d'ensenyament que inverteix l'organització tradicional dels processos d'aprenentatge . Habitualment, en primer lloc i de forma molt diversa, s'exposen els objectius ; tot seguit, a través d'un conjunt heterogeni d' activitats , es presenta la informació pertinent, es treballa el marc conceptual. Posteriorment, però no sempre, es promou l'aplicació del coneixement adquirit en el marc de la resolució d'un problema. En canvi, en l'aprenentatge basat en problemes , primer es presenta el problema, i a partir de la delimitació d'allò que ja es coneix i d'allò que no se sap, s'estableixen els objectius, s'identifiquen les necessitats d'aprenentatge que són bàsiques, es dissenya i se segueix un pla d'actuació, perquè al llarg del procés en què es produeix l'aprenentatge, es resolgui simultàniament el problema.
  57. 57. Treball per portafolis <ul><li>És un instrument d’avaluació. </li></ul><ul><li>És una avaluació basada en capacitats i competències </li></ul><ul><li>És una possibilitat d’autoreflexió. </li></ul><ul><li>És un canvi en els sentit d’avaluació. </li></ul><ul><li>És una tècnica que té moltes avantatges en el procès d’ensenyament aprenentatge, l’autoavaluació, l’atenció a la diversitat, … </li></ul>“ Col·lecció de materials seleccionats amb la intenció d’explicar el rendiment o l’aprenentatge realitzat, reflexionar sobre aquest i avaluar-ho”
  58. 58. PORTAFOLI <ul><li>Els més utilitzats s’identifiquen com a un “instrument que té com a </li></ul><ul><li>objectiu comú la selecció de mostres de treballs o evidències de </li></ul><ul><li>consecució d’objectius personals que, ordenats i presentats d’una </li></ul><ul><li>determinada manera, compleixen la funció de potenciar la </li></ul><ul><li>reflexió sobre cadascuna de les pràctiques” </li></ul><ul><li>Barberà, 2005 </li></ul>
  59. 59. Treball per contractes <ul><li>És una programació compartida i personalitzada. </li></ul><ul><li>És un instrument de desenvolupament personal. </li></ul><ul><li>És una font de motivació. </li></ul><ul><li>És un instrument de socialització. </li></ul><ul><li>És un instrument d’ajut metodològic. </li></ul><ul><li>És un instrument d’ajuda psicopedagògica. </li></ul><ul><li>Tipus: contracte didàctic: organitzar tasques escolars. Contracte d’èxit: tenir èxit en algún aspecte acadèmic concret. Contracte de resolució de conflictes. Trobar solucions dels conflictes. </li></ul>Document que permet negociar amb l’alumnat el treball que cal fer en un temps determinat i anotar els compromisos adquirits. Serveix per totes les àrees i per modificar aspectes actitudinals.
  60. 60. Treball amb TIC <ul><li>Són un reflexe d’una nova societat. Societat del coneixement, globalització, obsolència, ... </li></ul><ul><li>Són generadors de capacitats. </li></ul><ul><li>Són un mitjà, no un fi. </li></ul><ul><li>Són facilitadoes de l’organització i desenvolupament de processos d’aprenentatge de naturalesa socioconstructivista: Piaget, Vigotsky, Brunner, ... </li></ul>
  61. 61. 4. LES TIC/TAC I LES IM: MODELS DE RECURSOS COMPETENCIALS Nadius digitals. “Una visió de l’alumnat fins als 12”anys Immigrant digitals Les eines tecnològiques són efímeres però no les metodologies M. Prensky (2006)
  62. 62. WEBQUEST Una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet . Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques i la multiplicitat d ’intel·ligències . Contempla el treball cooperatiu , la responsabilitat individual i l’ autonomia de l’alumnat. Prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte . Inclou una avaluació directe del procés dels resultats. <ul><li>Portada. </li></ul><ul><li>Introducció </li></ul><ul><li>Tasca </li></ul><ul><li>Procès </li></ul><ul><li>Avaluació </li></ul><ul><li>Conclusió </li></ul><ul><li>Crèdits </li></ul><ul><li>Guia didàctica </li></ul>Consta de vuit parts: http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/meteorolegs/index.htm
  63. 63. CACERES DEL TRESOR Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web , de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Inclouen una &quot;Gran pregunta&quot; al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés. Un recurs educatiu amb moltes possibilitats didàctiques, competèncials i es poden treballar totes les intel·ligències . Permeten treballar diferents continguts segons els ritme d’aprenentatge de l’alumnat. Consta de cinc parts: <ul><li>Títol. </li></ul><ul><li>Introducció. </li></ul><ul><li>Preguntes. </li></ul><ul><li>La gran pregunta. </li></ul><ul><li>Recursos </li></ul>http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=2816&id_pagina=1
  64. 64. BLOC Bloc (bitàcores): lloc web compost per entrades organitzades cronologicament amb actualització freqüent. Llistat de tasques, enllaços, diari, escriptura reflexiva, comentaris, exposar i intercanviar idees. És una eina de publicació i comunicació que està preparada per organitzar i emmagatzemar informació. És un diari personal en línea. http ://blocs.xtec.cat/aulaacollidaolorda Diari Portafoli
  65. 65. VÍDEO Utilització didàctica del vídeo: Transmissor d’informació. Instrument: motivador, d’avaluació, de comunicació, de producció i creativitat, d’anàlisi del context proper, .... Vídeo didàctic : La primavera Dissenyat i produït per a transmetre uns continguts, habilitats i/o activitats i afavorir l’aprenentatge de l’alumnat LA PRIMAVERA La Primavera 1 La Primavera 2
  66. 66. EINES WEB 2.O Trencaclosques: (Jigwplanet) Fotografies: (Animoto) Vídeo clip Còmics: (Toondo) Presentacions: Slideshare Jocs Kalidoscopi Jocs Àlbums virtuals: Bubbeshare, Picasa Trencaclosques sonors … Música cantar: Karaoke Explicar: Audacity Mapes: Google-maps Georeferenciació: fmatlas Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Castelldefels 7 maig de 2009 Vídeos: Youtube Tim O’Reilly és qui introdueix aquest concepte, una nova manera d’utilitzar internet, més personal, participativa, col·laborativa, … L’usuari és protagonista, decideix, crea, etiqueta, organitza, selecciona, comparteix, … La xarxa és una plataforma de treball
  67. 67. QUÈ PODEM FER? <ul><li>Partir de situacions-problema que simulen contextos reals. </li></ul><ul><li>Exemple: Les WebQuest proposen situacions de la vida real. Debats, còmics, anuncis publicitaris, telenotícies, emissora radiofònica, revistes, blocs, filmacions, presentacions, investigacions, </li></ul><ul><li>Canviar l’avaluació </li></ul><ul><li>Exemples: </li></ul><ul><li>Apunts de classe. </li></ul><ul><li>Dossier de treball. </li></ul><ul><li>Autoavaluacions </li></ul><ul><li>Diaris de classe. </li></ul><ul><li>Observacions. </li></ul><ul><li>Rúbriques. </li></ul><ul><li>Portfoli …. </li></ul>
  68. 68. Programació plantilla 8. Autonomia personal 7. Aprendre a aprendre 6. Cultural i artística 5. Social i ciutadana 4. Tractament informació digital(TIC) 3. Interacció món físic 2. Matemàtica 1.Comunicació lingüística CONTINGUTS INTEGRATS OBJECTIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES BÀSIQUES UNITAT DIDÀCTICA: ETAPA i NIVELL ÀREA:
  69. 69. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ACTIVITATS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ METODOLOGIA RECURSOS TEMPS ESPAI AGRU PA MENT ACTIVITATS D’APRENENTATGE
  70. 70. Estratègies didàctiques més adients Activitat de role playing o simulacre. Crear moviments per a explicar ... Crear una coreografia Inventar un joc de taula Fabricar fitxes o trencaclosques Construcció Gimcanas Material de rebuig Dissenyar un producte Fabricació de materials Expressió corporal “ Aprendre fent”, actuant, construint, tocant i sentint Recursos tecnològics per a jugar. Presentacions amb acompanyaments musicals. Escriure la lletra d’una cançó. Cantar una cançó que expliqui ... Reconèixer patrons rítmics Relacionar la lletra d’una cançó amb ... Semblances entre una obra musical i ... Presentació d’un breu espectacle musical Fabricar un instrument Recopilar i presentar cançons. Crear un collage musical Recursos tecnològics musicals Crear situacions problemàtiques. Traduir …a una fòrmula Crear una línea del temps. Dissenyar i realitzar un experiment. Inventar un joc d’estratègia. Crear silogismes per a demostrar. Preguntes socràtiques Dissenyar un codi. Classificar dades. Descriure models o simetries. Organitzadors gràfics Recursos tecnològics per a calcular La narració. Debats. Relatar contes, novel·la Presentacions Programa de ràdio. Redactar un prospecte. Inventar eslògans. Realitzar entrevistes. Escriure una carta. Activitats de biblioteca. Diaris Acudits Embarbussaments Revistes. Recuros tecnològics per a escriure Cinestèsicacorporal Musical Logicomatemàtica Lingüística
  71. 71. Estratègies didàctiques Coordinar reunions Debats entre companys Dramatitzacions Integració un grup Aplicació d’habilitats socials Projectes de treballs socials Tutoria entre iguals Treballs grupals. Crear un cultugrama o roda de sistemes Manipulacions. Mim. Fabricació material Recursos tecnològics per a interactuar Descriure els teus sentiments Crear una analogia personal Explicar la teva filosofia Desriure els valors personals Estratègies d’aprenentatge autodirigides Diari personal Motivacions per a l’estudi Dur a terme projectes Rebre feedbak per part d’una altre persona Autoavaluacions Recursos tecnològics personals Dissenyar mapes, associacions, gràfics,... Crear presentacions amb diapositives, vídeos, àlbum de fotografies,... Sistemes mnemotècnics per a aprendre Crear objectes artísitcis Dibuixos arquitectònics Crear anuncis publicitaris Variar la forma i el tamany Utilitzar un codi de colors per a il·lustrar un procès Inventar un joc per a demostrar Il·lustrar, pintar, escolpir, construir,... El retroprojector per ensenyar Recursos tecnològics per a dibuixar Col·leccionar i classificar informació Confeccionar un diari d’observacions Comparar fenòmens meteorològics Semblances d’una especie vegetal o animal Crear un taxonomia Microscopis, lupes, telescopis, ... Observació directe Relacions entre,... Cura de plantes o animals Descriure els cicles Sortides a la natura Recursos tecnològics per a explorar Interpersonal Intrapersonal Visualespacial Naturalista
  72. 72. GRAELLA D’AVALUACIÓ Què és el què més t’ha agradat? Quès és el què has trobat a faltar? 10. Valoració global 9. Aquesta activitat t’ha generat altres necessitats de formació/ continuïtat/ aprofundiment temàtiques relacionades? 8. Incidència de l’activitat en la teva pràctica professional (nous coneixements, intercanvi d’experiències) 7. Participació del grup i ambient de treball 6. Utilitat i qualitat dels recursos proposats (bibliografia, documentació, activitats, etc) 5. Adequació dels continguts a les teves expectatives inicials. 4. Metodologia emprada en relació als objectius definits. 3. Competència de la professora 2. Assoliment dels objectius 1. Organització, aula, equipament, material. Molt Força Poc Gens VALORACIONS
  73. 73. MOLTES GRÀCIES PER L’ATENCIÓ! Professora de secundària IES Olorda Formadora del Departament d’Eduació Formadora de l’ICE de la Universitat de Barcelona Coordinadora del grup de recerca de les aplicacions de les IM: GRAIM Membre de la Comunitat Catalana de WebQuest Membre de l’equip de treball en pràctica reflexiva per a la tutoria: EPRAT Col·laboradora i formadora del Projecte Espurn@ NÚRIA ALART I GUASCH www.xtec.cat/~nalart [email_address] “ Compartim les experiències exitoses i les que no ho són també, perquè aprenem dels errors” (nalart)
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×