IM i CB tecnòlegs

2,165 views

Published on

Presentació formació de formadors/es de tecnologia. (26 de gener de 2009)

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,165
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
51
Actions
Shares
0
Downloads
61
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

IM i CB tecnòlegs

  1. 1. FORMACIÓ DE FORMADORS TECNÒLEGS LES IM I LES CB A L’AULA 26 de gener de 2009
  2. 2. LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES <ul><li>Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard. </li></ul>Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”
  3. 3. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS? MÚLTIPLE ORGÀNICA RESOLDRE, GENERAR, CREAR La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural.
  4. 4. Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H. Gardner va establir uns criteris: <ul><li>Tenir una localització definida en el cervell. </li></ul><ul><li>Posseir un sistema simbòlic i representatiu. </li></ul><ul><li>Ser observable en grups de població. </li></ul><ul><li>Evolucionar de manera independent i pròpia </li></ul>
  5. 5. Concepte d’intel·ligència <ul><li>ABANS </li></ul><ul><li>Una </li></ul><ul><li>Innata </li></ul><ul><li>Invariable </li></ul><ul><li>Quantificable </li></ul><ul><li>Pràctica educativa = </li></ul><ul><li>Ensenyament igual per a tothom. No es planteja AD </li></ul><ul><li>ACTUALMENT </li></ul><ul><li>Es pot desenvolupar </li></ul><ul><li>És educable </li></ul><ul><li>És una capacitat </li></ul><ul><li>Pot variar segons les experiències </li></ul><ul><li>Pràctica educativa = </li></ul><ul><li>Ensenyament més personalitzat </li></ul>
  6. 6. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES <ul><li>Necessitem totes les intel·ligències. </li></ul><ul><li>Totes són igualment importants. </li></ul><ul><li>Es combinen de forma única en cada ésser humà. </li></ul><ul><li>Totes les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament. </li></ul>
  7. 7. MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA VUIT INTEL·LIGÈNCIES
  8. 8. I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL= INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman) <ul><li>Coneixement de les pròpies </li></ul><ul><li>emocions </li></ul><ul><li>- Capacitat de controlar-les. </li></ul><ul><li>- Capacitat d’automotivar-se </li></ul><ul><li>Reconeixement de les </li></ul><ul><li>emocions alienes </li></ul><ul><li>- Control de les relacions </li></ul>
  9. 9. APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT NEUROLÒGIC <ul><li>Si ensenyem de forma múltiple, augmentem la possibilitat de què els alumnes puguin desenvolupar millor les seves connexions neurològiques </li></ul>
  10. 10. Dos tipus d’intel·ligències <ul><li>1. Intel·ligència làser : intensa, molt potent, centrada i molt enfocada. Ex: persones de les arts i les ciències: Mozart i Einstein. Gran potecial de saber i ensenyar. </li></ul><ul><li>2. Intel·ligència tipus focus o “far”: que va d’un punt a un altre movent-se. Ex: polítics, persones que controlen moltes coses a la vegada. Gran potencial de ensenyar a aprendre. </li></ul>
  11. 11. ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM <ul><li>EXPERIÈNCIES </li></ul><ul><li>CRISTAL·LITZANTS </li></ul><ul><li>Són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona. </li></ul><ul><li>(Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola) </li></ul><ul><li>EXPERIÈNCIES PARALITZANTS </li></ul><ul><li>Les vivències negatives que tanquen intel·ligències. </li></ul><ul><li>(Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne) </li></ul>Hi ha dos tipus d’experiències: “ En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid” Howard Gardner
  12. 12. QUÈ ENTENEM PER COMPETÈNCIA ? “ La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de la vida real”. Generalitat de Catalunya 2004
  13. 13. Ref: Imma Palahí
  14. 14. És competencial? L’alumnat ha de fer una visita cultural a Barcelona des d’una comarca de Catalunya. Es proposa tres alternatives per a fer el desplaçament : - Autocar particular. - Tren més transport metropolità de Barcelona. - Autobús comarcal més transport metropolità de Barcelona. Han de calcular. Quina serà l’opció més ràpida i econòmica? Argumentar i justificar l’opció. WebQuest: Què fem a la Fira de Sant Ponç?
  15. 15. LES IM I LES CB ASPECTES COMUNS <ul><li>Lingüística </li></ul><ul><li>Sensibilitat especial pel </li></ul><ul><li>llenguatge parlat i escrit </li></ul><ul><li>Comunicativa lingüística. </li></ul><ul><li>Musical </li></ul><ul><li>Capacitat de produir i </li></ul><ul><li>apreciar ritmes, tons, </li></ul><ul><li>timbres… </li></ul><ul><li>C. Cultural i artísitica </li></ul><ul><li>Visualespacial </li></ul><ul><li>Capacitat de reconèixer </li></ul><ul><li>i manipular espais. </li></ul><ul><li>C. Cultural i artística </li></ul><ul><li>Logicomatemàtica </li></ul><ul><li>Sensibilitat als patrons </li></ul><ul><li>lògics o numèrics. </li></ul><ul><li>C. Matemàtica </li></ul><ul><li>Cinestèsicacorporal </li></ul><ul><li>Capacitat de controlar els </li></ul><ul><li>moviments corporals i de </li></ul><ul><li>manipular objectes amb </li></ul><ul><li>habilitat . Interacció món físic </li></ul><ul><li>C. Social i ciutadana </li></ul><ul><li>Naturalista </li></ul><ul><li>Capacitat d’identificació </li></ul><ul><li>del llenguatge natural. </li></ul><ul><li>C.Interacció món físic </li></ul><ul><li>Intrapersonal </li></ul><ul><li>Capacitat d’autoestima </li></ul><ul><li>i automotivació. </li></ul><ul><li>Aprendre a aprendre </li></ul><ul><li>Autonomia iniciativa personal </li></ul><ul><li>Interpersonal </li></ul><ul><li>Capacitat de percebre i </li></ul><ul><li>comprendre als altres </li></ul><ul><li>C. Social i ciutadana </li></ul><ul><li>Autonomia iniciativa personal </li></ul>C. Tractament de la informació i c. digital: totes les IM
  16. 17. Els fonaments psicopedagògics 1. Aprenentatge per competències 2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM S’INSPIREN Plantejaments socioconstructivistes Vigotsky Zona ZDP Ausubel A. significatiu Kilpatrick Projectes Decroly C. interès Montessori A. actiu Bastida ; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge
  17. 18. Les I.M. al sistema educatiu. Howard Gardner
  18. 19. Per què han estat més ben valorades per part de l’alumnat algunes àrees o aules d’atenció a la diversitat, AA, AO, EF, EM i EVP?
  19. 20. Com es treballa en aquestes àrees i/o aules? AMB: OPORTUNITAT DE TREBALLAR ALTRES INTEL·LIGÈNCIES TRANSVERSALITAT: un enfocament interdisciplinar AUTONOMIA: més protagonisme de l’alumnat FUNCIONALITAT: significatiu per l’alumnat
  20. 21. Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge ( National Training Labs., Bethel, Maine) Aprenentatge escola activa “Aprenem fent” “ Escolto i oblido, veig i crec, faig i comprenc ” ( Confucio) Grups de discussió Demostrant Audiovisual Llegint Escoltant 95 % Ensenyant i avaluant mútuament 90 % Ensenyant mútuament 75 % Fent 50 % 30 % 20 % 10 % 5 %
  21. 22. Processos mentals d’ordre superior Identificar Coneixement Enumerar Classificar Comprensió Explicar Calcular Aplicació Usar Compara Anàlisi Elegir Crear Síntesi Contrastar Avaluació Justificar Taxonomia de Bloom Competències Bàsiques Prendre decisions
  22. 23. Què aconseguim amb un aprenentatge multimodal? <ul><li>Increment de l’ autoestima. </li></ul><ul><li>Minimització dels problemes de conducta. </li></ul><ul><li>Desenvolupament de les habilitats de cooperació i lideratge. </li></ul><ul><li>Augment de l’interès i de la dedicació a l’aprenentatge. </li></ul><ul><li>Increment del coneixement. </li></ul><ul><li>Presència permanent d’un bon estat d’ànim i bon humor </li></ul>
  23. 24. <ul><li>Siguin competents en més d’una disciplina per adaptar-se a un món del treball canviant </li></ul><ul><li>Sàpiguen sintetitzar per no ser desbordades per la quantitat d’informació a la que tindran accés, i per les decisions personals i professionals que hauran de prendre </li></ul><ul><li>Siguin creatives per no ser substituïdes per ordinadors </li></ul>EN EL FUTUR ES NECESSITARAN PERSONES AMB UNES CERTES DISPOSICIONS MENTALS PER A QUÈ: Howard Gardner, 2006
  24. 25. <ul><li>Que es respectin a si mateixes per tal de ser respectades pels altres i així crear bon ambient en els llocs de treball </li></ul><ul><li>Tinguin un sentit ètic per esdevenir ciutadans/es responsables </li></ul><ul><li>(Aquestes funcions del pensament podem cultivar-les a l’escola) </li></ul><ul><li>Howard Gardner (“Five Minds for the Future”- 2006) </li></ul>
  25. 26. <ul><li>“ Si som capaços d’adaptar la manera de presentar els continguts a cada estil cognitiu, probablement aconseguirem que hi hagi un aprenentatge efectiu” </li></ul><ul><li>(Catalina Alonso) </li></ul>
  26. 27. <ul><li>“ Les escoles actuals tendeixen a ensenyar coneixements superficials, sense arribar a oferir una visió més profunda del món” </li></ul><ul><li>“ La mente no escolarizada” Howard Gardner (1991) </li></ul>
  27. 28. Evidència d’una alumna nouvinguda de quinze anys, sense escolarització prèvia al seu país.
  28. 29. Activitat: Cacera de les IM Les IM a l’aula Veure vídeo IM Quines són les teves intel·ligències dominants? Utilitza algun d'aquests recursos: redacció, dibuix, mim, música, esquema, mapa mental, etc. http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=2816&id_pagina=1
  29. 30. HISTORIA WEBQUEST BERNIE DODGE Universidad de San Diego (California) 1995
  30. 31. DEFINICIÓ WQ <ul><li>Una WebQuest és una estrategia d’investigació guiada, amb recursos principalment d’Internet. </li></ul><ul><li>Obliga a la utilizació d’habilitats cognitives d’ alt nivell. </li></ul><ul><li>Preveu el treball cooperatiu, la responsabilitat individual i l’autonomía dels alumnes. </li></ul><ul><li>Prioritza la transfomació de la informació. </li></ul><ul><li>Inclou una avaluació autèntica </li></ul>
  31. 32. Estructura <ul><li>Índex o pàgina principal. </li></ul><ul><li>Introducció. </li></ul><ul><li>Tasca. </li></ul><ul><li>Procés/Recursos. </li></ul><ul><li>Avaluació/Rúbrica. </li></ul><ul><li>Conclusions. </li></ul><ul><li>Crèdits i Referències. </li></ul><ul><li>Guia Didàctica. </li></ul>
  32. 33. Pizza o pastís de les IM
  33. 34. INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA
  34. 36. INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA La capacitat de pensar en paraules i utilitzar el llenguatge per expressar significats complexos Percebre el significat de les paraules, l’ordre, so, ritme i inflexió Influir en l’estat d’ànim, persuadir o transferir informació Segueix les sèries: U D T Q C ……………………. G F M A …………………………...
  35. 37. ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA <ul><li>Narracions orals de contes o històries. </li></ul><ul><li>Activitats de biblioteca. </li></ul><ul><li>Activitats d’escriptura: diari personal. </li></ul><ul><li>Debat a classe: argumentacions. </li></ul><ul><li>Entrevistes: amb gravacions. </li></ul><ul><li>Programes de ràdio. </li></ul><ul><li>Revistes </li></ul>
  36. 38. WebQuest: De Nador a Vic http://www.xtec.cat/ ~nalart / coleccio / nadorvic / index.htm
  37. 39. INTEL·LIGÈNCIA LOGICAMATEMÀTICA
  38. 41. INTEL·LIGÈNCIA LOGICAMATEMÀTICA Capacitat per a utilitzar el números de manera efectiva i raonar adequadament. Sensibilitat als patrons lògics, numèrics i esquemes. Possibilitat d’utilitzar un raonament científic. Preguntes socràtiques. Per què?... Feu quatre línees: . . . . . . . . .
  39. 42. ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA LÒGICOMATEMÀTICA <ul><li>Activitats matemàtiques: jocs i trencaclosques lògics, disseny de gràfics, treball amb números,.. </li></ul><ul><li>Organitzadors gràfics: mapes conceptuals, esquemes, eixos cronològics,… </li></ul><ul><li>Projectes d’investigació. </li></ul><ul><li>Estimulació de pensament: </li></ul><ul><li>El pensament causal </li></ul><ul><li>El pensament alternatiu </li></ul><ul><li>El pensament conseqüencial </li></ul><ul><li>El pensament de perspectiva (Empatia) </li></ul><ul><li>El pensament mitjans- fi </li></ul>
  40. 43. WebQuest: El compostatge http://www.xtec.cat/ ~nalart / coleccio /compostatge/ index.htm
  41. 44. INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL
  42. 46. INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL Capacitat de produir i apreciar el ritme, el to i el timbre Realitzar, compondre i apreciar esquemes musicals “ Qui de jove no treballa, de vell dorm sobre la palla” l___l l__l l__l l l , l__l l___l l___l l l Dreta: l l_l / l l / l_l l_l / l l II Esquerra: l l / l_l l_l / l l / l_l l ll
  43. 47. ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL <ul><li>Cantar: el tema a treballar </li></ul><ul><li>Tocar instruments. </li></ul><ul><li>Assistir a concerts </li></ul><ul><li>Crear acompanyaments, melodies conceptuals. </li></ul><ul><li>Identificar sons ambientals. </li></ul><ul><li>Música que treballa estats d’ànim. </li></ul><ul><li>Expressar sentiments musicals. </li></ul>
  44. 48. WebQuest: La gota d’aigua http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/gotaaigua/index.htm
  45. 49. INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICOCORPORAL
  46. 51. INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICACORPORAL Capacitat per utilitzar tot el cos o alguna part, per a expressar idees i sentiments. Facilitat en la utilització de les pròpies mans per a produir o transformar. Si el meu cos representa que és Espanya, el cap simbolitza……… (el nord)
  47. 52. ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICACORPORAL <ul><li>Dramatitzacions: el teatre de la classe. </li></ul><ul><li>Pensament manual: aprendre mitjançant la manipulació d’objectes; plastilina. </li></ul><ul><li>Conceptes cinètics: expressar amb mímica. </li></ul><ul><li>Fabricació de materials: dominó, cartes d’aprenentatge, trencaclosques. </li></ul><ul><li>Jocs a l’aula: jocs dels plats de paper. </li></ul><ul><li>L’expressió corporal . </li></ul>
  48. 53. SOM ELS PROTAGONISTES D’UN CÒMIC http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/comic/index.htm
  49. 54. INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL
  50. 56. INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL Capacitat de pensar en tres dimensions Percebre imatges internes i externes Produir, descodificar informació gràfica i representar de manera gràfica les idees. Si els òrgans principals del nostre cos fossin animals. Quins serien? Cor, cervell, pulmons, estómac,….
  51. 57. ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL <ul><li>Utilització de visualitzacions i senyals de color pels aprenentatge. </li></ul><ul><li>Creació de còmics, videos o pel·licules. </li></ul><ul><li>Murals visuals. </li></ul><ul><li>Mapes mentals. </li></ul><ul><li>Panells didàctics. </li></ul><ul><li>Símbols gràfics. </li></ul>
  52. 58. QUÈ FEM A LA FIRA DE SANT PONÇ? http:// www.xtec.cat / ~nalart / coleccio / santpons / index.htm
  53. 59. INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA El cas del Raül
  54. 61. INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA Capacitat de reconèixer i classificar espècies del propi entorn (persones, plantes, animals o altres elements) Observar, identificar, extreure significats i comparar hipòtesis Encarregar-se de les plantes i els animals Tanqueu els ulls i imagineu tots els tipus d’animals i plantes que podreu veure aquest estiu. Obriu els ulls i feu un llistat, dibuix, escriviu una història,…….
  55. 62. ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA <ul><li>Activitats a l’entorn natural. </li></ul><ul><li>Plantes i mascotes a l’aula. </li></ul><ul><li>Centres d’aprenentatge naturalistes. </li></ul><ul><li>Diaris d’observacions. </li></ul><ul><li>Projectes d’investigació. </li></ul><ul><li>Organitzar col·leccions. </li></ul><ul><li>Educació ambiental </li></ul>
  56. 63. WebQuest: L’hort http://www.xtec.cat/ ~nalart / coleccio / hort / index.htm
  57. 64. INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONA
  58. 66. INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL És el coneixement de si mateix i l’habilitat per a actuar segons aquest coneixement. Inclou una imatge precisa d’un mateix, els punts forts i les limitacions, la consciència dels estats d’ànim, intencions, limitacions, motivacions, la capacitat d’autoestima i els coneixement del seu caràcter. “ Tenir confiança a si mateix és el primer secret de l’èxit ” (Emerson) Escriu 5 coses que són considerades un premi per a tu. Continua la frase que comença amb aquesta expressió: “ Jo, …………. Tinc confiança en mi …………………..
  59. 67. ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL <ul><li>Aplicació personal de l’aprenentatge. </li></ul><ul><li>Autoavaluació. </li></ul><ul><li>Destreses de concentració. </li></ul><ul><li>Diaris personals. </li></ul><ul><li>Portfolis: reflexió </li></ul><ul><li>Projecte de futur. </li></ul><ul><li>Educació emocional: autoestima i gestió d’emocions i sentiments. </li></ul>
  60. 68. Portfoli individual http://www.xtec.cat/ ~nalart / coleccio / WQ_PORTFOLIO / index.htm
  61. 69. INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL
  62. 71. INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL Capacitat per entendre les intencions, motivacions i desitjos de la gent i treballar efectivament amb els altres Per parelles, comparteix: Què és una WebQuest?
  63. 72. ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL <ul><li>Aprenentatge cooperatiu. </li></ul><ul><li>Mediació escolar. </li></ul><ul><li>Resolució positiva de conflictes. </li></ul><ul><li>Educació intercultural. </li></ul><ul><li>Empatia: role-playing. </li></ul><ul><li>Projectes col·lectius </li></ul><ul><li>Simulacions. </li></ul><ul><li>Contractes pedagògics. </li></ul>
  64. 73. WebQuest: L’empatia http://www.xtec.cat/ ~jruaix /Empatia/ index.htm
  65. 74. Activitat: Cacera de les IM i CB Les IM i les CB http:// www.phpwebquest.org / catala /caza/ soporte_tabbed_c.php?id_actividad =2818& id_pagina =1 Veure vídeo: Explica algunes estratègies metodològiques per treballar les CB i les IM per a la vostra matèria.
  66. 75. PORTFOLI ALUMNE Un dels diversos tipus d’avaluació
  67. 76. HISTÒRIA <ul><li>Els artistes sempre han utilitzat el portfoli per a documentar els seus treballs (pintors, fotògrafs,…) </li></ul><ul><li>Les escoles Montessori inicien la seva utilització a l’escola primària. </li></ul><ul><li>Estudiants del Regne Unit que abandonen la secundària l’utilitzen per a documentar les seves competències. </li></ul><ul><li>A partir de 1990 s’utilitza en les Univesitats (Austràlia, Canadà, USA i altres universitats del nort d’Europa. </li></ul>
  68. 77. PORTFOLI <ul><li>“ El ventall de tipologies de Portfoli és molt ampli” </li></ul><ul><li>Kimball, 2002 </li></ul><ul><li>Els més utilitzats s’identifiquen com a un “instrument que té com a </li></ul><ul><li>objectiu comú la selecció de mostres de treballs o evidències de </li></ul><ul><li>consecució d’objectius personals que, ordenats i presentats d’una </li></ul><ul><li>determinada manera, compleixen la funció de potenciar la </li></ul><ul><li>reflexió sobre cadascuna de les pràctiques” </li></ul><ul><li>Barberà, 2005 </li></ul>
  69. 78. DEFINICIÓ <ul><li>CONSENS EN CONSIDERAR-LO COM: </li></ul><ul><li>“ Col·lecció de materials seleccionats </li></ul><ul><li>amb la intenció d’explicar el rendiment </li></ul><ul><li>o l’aprenentatge realitzat, reflexionar </li></ul><ul><li>sobre aquest i avaluar-ho” </li></ul>
  70. 79. DESTAQUEM <ul><li>Pràctica reflexiva. </li></ul><ul><li>Aprenentage significatiu. </li></ul><ul><li>Avaluació: continuada i formativa. </li></ul><ul><li>Mostra i/o evidències d’habilitats/intel·ligències múltiples. Teoria H. Gardner. </li></ul><ul><li>Habilitats emocionals. </li></ul>
  71. 80. PRÀCTICA REFLEXIVA <ul><li>A partir de l’experiència s’observa i reflexiona </li></ul><ul><li>sobre aquesta i s’integren aquestes reflexions </li></ul><ul><li>en els seu coneixements previs utilitzades </li></ul><ul><li>com a guia per a accions posteriors. </li></ul>
  72. 81. <ul><li>Com s’aprèn? </li></ul><ul><li>Tothom igual i de la mateixa manera (auditiva)? </li></ul><ul><li>La informació és idèntica per a tothom? </li></ul><ul><li>El ritme d’aprenentatge és el mateix per a tothom? </li></ul><ul><li>S’aprèn sense discutir? </li></ul>
  73. 82. PORTFOLI DE L’ALUMNE
  74. 83. PORTFOLI <ul><li>“ Col·lecció de treball que mostren a l’alumne “com és”, quins són els seus interessos i les seves potencialitats en una o diverses àrees de contingut” </li></ul><ul><li>Arter y Spandel 1991 </li></ul>
  75. 84. PORTFOLI com a sistema d’ensenyament i aprenentatge <ul><li>El portfoli el podem entendre com un sistema d’avaluació integrat en el procés d’ensenyament i aprenentatge. </li></ul><ul><li>Consisteix en una selecció d’evidències/mostres (activitats acadèmiques) que permeten a l’alumne demostrar allò que està aprenent, i alhora possibiliten al professor un seguiment del progrés d’aquest aprenentatge. </li></ul><ul><li>Barberà, 2005 </li></ul>
  76. 85. EVIDÈNCIES <ul><li>S’han d’acompanyar d’una justificació i una reflexió de l’alumne, posant de manifest la relació entre l’evidència i l’aprenentatge. </li></ul><ul><li>Aquesta qualitat de reflexió constant sobre el propi aprenentatge converteix el PORTFOLI en un sistema d’avaluació coherent amb el marc de l’avaluació continuada i formativa. </li></ul><ul><li>Coll, 2004 </li></ul>
  77. 86. AVALUACIÓ ALTERNATIVA <ul><li>Basada amb la negociació i l’intercanvi comunicatiu entre el professor i l’alumne durant el desenvolupament del PORTFOLI. </li></ul><ul><li>L’alumne té un paper fonamental com a persona ACTIVA en el procés avaluatiu, ha de ser conscient del seu progrés en l’aprenentatge, identificant quins aspectes domina i quins necessita millorar. </li></ul><ul><li>Mateo, 2005 </li></ul>
  78. 88. Per a què ens serveix? <ul><li>Com a eina que revela a l’estudiant allò que ha après d’una forma personal i completa. </li></ul><ul><li>Proporciona evidència d’allò que s’aprèn i del grau d’assoliment dels objectius en relació amb el pla de treball. </li></ul><ul><li>Per incrementar la responsabilitat de l’estudiant en el seu aprenentatge. </li></ul>
  79. 89. AVALUACIÓ ALTERNATIVA CANVI <ul><li>Poden mesurar-se: </li></ul><ul><li>Els coneixements </li></ul><ul><li>Les habilitats </li></ul><ul><li>Les actituds </li></ul>
  80. 90. AVALUACIÓ ALTERNATIVA Rúbriques Projecte Diari Mapa mental Debat Portfoli Tècniques per a l’avaluació del procés
  81. 91. RECOMANACIONS PER A L’ELABORACIÓ <ul><li>Determinar el propòsit del portfoli </li></ul><ul><li>Seleccionar el contingut i l’estructura </li></ul><ul><li>Decidir com s’utilitzarà i conservarà </li></ul><ul><li>Establir els criteris d’avaluació </li></ul><ul><li>Avaluar el contingut. </li></ul><ul><li>Comunicar els resultats als alumnes </li></ul><ul><li>Medina i Verdejo, 1999 </li></ul>
  82. 92. Com ajudar a reflexionar <ul><li>El professor pot facilitar el procès: </li></ul><ul><li>Definir la reflexió i explicar perquè és important. </li></ul><ul><li>Demostrar (modelar) el procès per als alumnes. </li></ul><ul><li>Preveure els punts de partida per a garantir l’èxit de la reflexió. </li></ul><ul><li>Ajudar als alumnes a passar de la reflexió general a la reflexió específica (referida als criteris) </li></ul><ul><li>Donar oportunitats de pràctica amb regularitat. </li></ul>
  83. 93. AVANTATGES <ul><li>Promou la participació dels alumnes. </li></ul><ul><li>Responsabilitat dels seus aprenentatges </li></ul><ul><li>Oportunitat de conèixer actituds dels alumnes </li></ul><ul><li>Té una estructura de llarga durada </li></ul><ul><li>Es pot adaptar a les diverses necessitats, interessos i habilitats de cada estudiant </li></ul><ul><li>Els professors poden examinar les seves destreses. </li></ul><ul><li>Es pot utilitzar en tots els nivells escolar. </li></ul><ul><li>Promou l’autoavaluació i el control de l’aprenentatge. </li></ul><ul><li>Permet una visió més àmplia i profunda d’allò que l’alumne sap i pot fer. </li></ul><ul><li>És un producte personalitzat, no n’hi ha dos d’iguals. </li></ul>
  84. 94. INCONVENIENTS <ul><li>Excessiu temps de dedicació tant pel professor com l’alumne, si no es seleccionen els aspectes clau o no s’estableixen mecanismes de control. </li></ul><ul><li>Implica un nivell de responsabilitat per part de l’alumne. </li></ul><ul><li>La utilització del portfoli significa un canvi d’estil d’ensenyament –aprenentatge. </li></ul>
  85. 95. QUIN ASPECTE TINDRAN? CARPETA DISPLAY CAPSA O FITXER DIARIS; QUADERNS DE NOTES CD; DVD
  86. 96. CONCLUSIONS <ul><li>Insatisfacció de les formes d’avaluació amb els enfocaments quantitatius cap a enfocaments més qualitatius . Bigg,1996 </li></ul><ul><li>Els factors en aquest canvi inclouen les noves teories sobre l’aprenentatge i els seu impacte associat sobre el currículum per a implicar als alumnes actius en l’aprenentatge. </li></ul>
  87. 97. CONCLUSIONS <ul><li>Els aprenentatges i la construcció dels coneixements dels alumnes es fan </li></ul><ul><li>EXPLÍCITS . </li></ul>
  88. 98. CONCLUSIONS <ul><li>L’alumne construeix la </li></ul><ul><li>resposta i mitjançant un </li></ul><ul><li>producte, es pot observar </li></ul><ul><li>directament el </li></ul><ul><li>comportament de </li></ul><ul><li>l’alumne, en tasques </li></ul><ul><li>similars a les quals </li></ul><ul><li>s’enfrontarà en el món. </li></ul>
  89. 99. EXEMPLES DE PORTFOLI: PANNELL DIDÀCTIC – DISPLAY- TÍTOL: Dades, il·lustracions, fotografies, gràfics, diagrames, explicacions...
  90. 100. CONTINGUTS PORTFOLI REFLEXIÓ El meu millor treball Objectius assolits Objectius no assolits Els treballs cooperatius: WebQuest Necessito millorar ACADÈMIC Currículum Llengües. Matemàtiques Naturals Socilas Tecnologia Música E. Física Crèdits variables PERSONAL Presentació: Visual Fotografia. Dibuix. Mapa mental Eix cronològic Autobiografia Autoretrat
  91. 101. POSAREM per a documentar les diferents intel·ligències: I. INTRAPERSONAL: diaris de l’alumne, treballs, dibuixos, activitats d’autoavaluació, inventari d’interessos, autovaloracions sobre els seus treballs. I. CINÈTICO-CORPORAL: DVD de representacions, esportives, rítmiques, dansa, etc; DVD o fotografies sobre maquetes, bricolatge, mecànica, etc. I.INTERPERSONAL: cartes escrites a altres companys/es, respostes de companys, comentaris de professors/es, informes de reunions entre el professor, els pares i l’alumne, projectes d’aprenentatge cooperatiu. I.MUSICAL: cançons o ritmes escrites per l’alumne i treballades, mostra de partitures escrites per l’alumne, audicions, collages musicals, dicografies compilades. I. VISO-ESPACIAL: fotos de projectes i maquetes tridimensionals, diagrames, mapes mentals, dibuixos, collages, pintures, projectes amb DVD I.LÒGICO.MATEMÀTICA: els millors exemples de treballs de matemàtiques, exemples i mostres de processos de càlculs i resolució de problemes, programes d’ordinador fets. I.NATURALISTA : informes de laboratori de ciències, documentació de projectes fets, investigació, col·leccions de plantes, minerals, etc. I.LINGÜÍSTICA: les millors mostres d’escriptura, reproduccions de debats, discussions, interpretacions teatrals, llista d’avaluació de les habilitats de lectura
  92. 102. EXEMPLES DE PORTFOLIS PORTFOLI DOCENT PORTFOLI DE L’ALUMNE FEM UNA PRÀCTICA: COMO HACER UN PORTFOLIO? WEBQUEST http ://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm
  93. 103. Procès d’implantació de les IM i CB a l’aula i/o centre (esglaons) BASE: HARMONIA ENTRE TOTHOM (CULTURA DE GRUP) Coneixement del subjecte d’aprenentatge (Test IM) Objectius vinculats amb el propi valor cognitiu. (Perfil personalitzat) Diversificació dels estils d’aprenentatge ( TIC , lleng. multimèdia, blocs, Moodle, pissarra digital,…) Diversificació de les formes d’avaluació (A. Portfoli) Emfatització dels resultats (Revista, presentacions … Reconeixement per a l’excel·lència (Val)
  94. 104. Objectius clars <ul><li>Implantació de les CB per decret 142 i 143 </li></ul><ul><li>Coneixement de les IM </li></ul><ul><li>Treball per projectes. PBL </li></ul><ul><li>Programes de competències socials transversals </li></ul><ul><li>Implantació de les TIC dins del currículum (WebQuest, Caceres, blocs, pissares digitals, …) </li></ul><ul><li>Treball en xarxa </li></ul>
  95. 105. LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A L’AULA I LES CB MOLTES GRÀCIES!

×