IM i CB Assessors Centre

LES IM I LES CB A L’AULA 18 de febrer de 2009 Núria Alart F O R M A C I Ó A S S E S S O R S

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard.
Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”

QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS? MÚLTIPLE ORGÀNICA RESOLDRE, GENERAR, CREAR La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural.

Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H. Gardner va establir uns criteris:
Tenir una localització definida en el cervell.
Posseir un sistema simbòlic i representatiu.
Ser observable en grups de població.
Evolucionar de manera independent i pròpia

Concepte d’intel·ligència
ABANS
Una
Innata
Invariable
Quantificable
Pràctica educativa =
Ensenyament igual per a tothom. No es planteja AD
ACTUALMENT
Es pot desenvolupar
És educable
És una capacitat
Pot variar segons les experiències
Pràctica educativa =
Ensenyament més personalitzat

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Necessitem totes les intel·ligències.
Totes són igualment importants.
Es combinen de forma única en cada ésser humà.
Totes les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament.

MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA VUIT INTEL·LIGÈNCIES

I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL= INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman)
Coneixement de les pròpies
emocions
- Capacitat de controlar-les.
- Capacitat d’automotivar-se
Reconeixement de les
emocions alienes
- Control de les relacions

LES IM I LES CB ASPECTES COMUNS
Lingüística
Sensibilitat especial pel
llenguatge parlat i escrit
Comunicativa lingüística
Musical i interpersonal
Musical
Capacitat de produir i
apreciar ritmes, tons,
timbres…
C. Cultural i artísitica
Visualespacial
Capacitat de reconèixer
i manipular espais.
C. Cultural i artística
Logicomatemàtica
Sensibilitat als patrons
lògics o numèrics.
C. Matemàtica
Cinestèsicacorporal
Capacitat de controlar els
moviments corporals i de
manipular objectes amb
habilitat . Interacció món físic
C. Social i ciutadana
Naturalista
Capacitat d’identificació
del llenguatge natural.
C.Interacció món físic
Intrapersonal
Capacitat d’autoestima
i automotivació.
Aprendre a aprendre
Interpersonal
Capacitat de percebre i
comprendre als altres
C. Social i ciutadana
Autonomia iniciativa personal
C. Tractament de la informació i c. digital: totes les IM

A S P E C T E S C O M U N S IM i CB

Els fonaments psicopedagògics 1. Aprenentatge per competències 2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM S’INSPIREN Plantejaments socioconstructivistes Vigotsky Zona ZDP Ausubel A. significatiu Kilpatrick Projectes Decroly C. interès Montessori A. actiu Bastida ; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge

Les I.M. al sistema educatiu. Howard Gardner

APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT NEUROLÒGIC
Si ensenyem de forma múltiple, augmentem la possibilitat de què els alumnes puguin desenvolupar millor les seves connexions neurològiques

Dos tipus d’intel·ligències
1. Intel·ligència làser : intensa, molt potent, centrada i molt enfocada. Ex: persones de les arts i les ciències: Mozart i Einstein. Gran potecial de saber i ensenyar.
2. Intel·ligència tipus focus o “far”: que va d’un punt a un altre movent-se. Ex: polítics, persones que controlen moltes coses a la vegada. Gran potencial de ensenyar a aprendre.

ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM
EXPERIÈNCIES
CRISTAL·LITZANTS
Són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona.
(Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola)
EXPERIÈNCIES PARALITZANTS
Les vivències negatives que tanquen intel·ligències.
(Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne)
Hi ha dos tipus d’experiències: “ En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid” Howard Gardner

QUÈ ENTENEM PER COMPETÈNCIA ? “ La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de la vida real”. Generalitat de Catalunya 2004 La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural. H. Gardner

EXEMPLES A L'AULA HABILITATS S I N T E T I T Z A R PROCEDIMENTS Fer esquemes Subratllar Quadres sinòptics Mapes mentals

ESTRATÈGIES És necessari saber quan i per què utilitzar procediments EXEMPLE ALUMNE Un missatge escrit MÒBIL AMIC ESCRIT PEL PROFESSOR

METACOGNICIÓ (Autoregulació ) PROFESSOR COMPETENT Llegeix allò que passa a l’aula i fa canvis = autoregula el comportament OBSERVA AUTOREGULA

EXEMPLES Contingut de socials: Elaboració i interpretació en petit grup cooperatiu de mapes, utilitzant diversos sistemes de representació (maqueta, plànol, planisferi,.. ), i les TIC, demostrant habilitats socials de convivència respecte i tolerància. Contingut de llengua: Creació d’un mapa mental sobre les botigues a Catalunya, en petit grup cooperatiu, observant les mormes de convivència bàsiques: respecte, tolerància, companyonia,….

Enfocament globalitzador Les CCBB han d’exercir una funció interdisciplinar dels seus components EXEMPLE http://www.xtec.cat/ ~nalart / moltesmescoses / fem %20anuncis/ index.htm WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures. Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus, autoavaluació, empatia en l’anunci ...

És competencial aquesta activitat ? L’alumnat ha de fer una visita cultural a Barcelona des d’una comarca de Catalunya Es proposa tres alternatives per a fer el desplaçament : - Autocar particular. - Tren més transport metropolità de Barcelona. - Autobús comarcal més transport metropolità de Barcelona. Quina serà l’opció més ràpida i econòmica. Argumentar l’opció. WebQuest: Què fem a la Fira de Sant Ponç? http://www.xtec.cat/ ~nalart / coleccio / santpons / index.htm

Per què han estat més ben valorades per part de l’alumnat algunes àrees o aules d’AD, AA, AO, EF, EM i EVP?

Com es treballa en aquestes àrees i/o aules? AMB: OPORTUNITAT DE TREBALLAR ALTRES INTEL·LIGÈNCIES TRANSVERSALITAT: un enfocament interdisciplinar AUTONOMIA: més protagonisme de l’alumnat FUNCIONALITAT: significatiu per l’alumnat

Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge ( National Training Labs., Bethel, Maine) Aprenentatge escola activa “Aprenem fent” “ Escolto i oblido, veig i crec, faig i comprenc ” ( Confucio) Grups de discussió Demostrant Audiovisual Llegint Escoltant 95 % Ensenyant i avaluant mútuament 90 % Ensenyant mútuament 75 % Fent 50 % 30 % 20 % 10 % 5 %

Processos mentals d’ordre superior Identificar Coneixement Enumerar Classificar Comprensió Explicar Calcular Aplicació Usar Comparar Anàlisi Elegir Crear Síntesi Contrastar Avaluació Justificar Taxonomia de Bloom Competències Bàsiques Prendre decisions

Competències docents
Treball en grup
Dominar les noves eines de gestió del coneixement.
Posar en pràctica les TIC.
Aprendre a agafar d’aquí i d’allà i construir noves maneres d’ensenyar.
Contextualitzar les activitats.
A fer un alumnat competent:“Tenir eines per actuar davant una situació”
Planificar en xarxa. Ex: Projecte Espurna.
Conèixer l’alumnat per orientar-lo: personalment, acadèmicament i professionalment. Cal conèixer les diferents intel·ligències.

Què aconseguim amb un aprenentatge multimodal?
Increment de l’ autoestima.
Minimització dels problemes de conducta.
Desenvolupament de les habilitats de cooperació i lideratge.
Augment de l’interès i de la dedicació a l’aprenentatge.
Increment del coneixement.
Presència permanent d’un bon estat d’ànim i bon humor

Siguin competents en més d’una disciplina per adaptar-se a un món del treball canviant
Sàpiguen sintetitzar per no ser desbordades per la quantitat d’informació a la que tindran accés, i per les decisions personals i professionals que hauran de prendre
Siguin creatives per no ser substituïdes per ordinadors
EN EL FUTUR ES NECESSITARAN PERSONES AMB UNES CERTES DISPOSICIONS MENTALS PER A QUÈ: Howard Gardner, 2006

Que es respectin a si mateixes per tal de ser respectades pels altres i així crear bon ambient en els llocs de treball
Tinguin un sentit ètic per esdevenir ciutadans/es responsables
(Aquestes funcions del pensament podem cultivar-les a l’escola)
Howard Gardner (“Las cinco mentes del futuro”- 2006)

“ Les escoles actuals tendeixen a ensenyar coneixements superficials, sense arribar a oferir una visió més profunda del món”
“ La mente no escolarizada” Howard Gardner (1991)

Activitat: Cacera de les IM Veure vídeo IM Contesta aquestes preguntes: Quines són les teves intel·ligències dominants? Utilitza algun d'aquests recursos: redacció, dibuix, mim, música, esquema, mapa mental, etc. http:// www.phpwebquest.org / catala /caza/ soporte_tabbed_c.php?id_actividad =2816& id_pagina =1 LES IM A L’AULA

DEFINICIÓ WQ
Una WebQuest és una estrategia d’investigació guiada, amb recursos principalment d’Internet.
Obliga a la utilizació d’habilitats cognitives d’ alt nivell.
Preveu el treball cooperatiu, la responsabilitat individual i l’autonomía dels alumnes.
Prioritza la transfomació de la informació.
Inclou una avaluació autèntica
BERNIE DODGE Universidad de San Diego (California) 1995

Estructura
Índex o pàgina principal.
Introducció.
Tasca.
Procés/Recursos.
Avaluació/Rúbrica.
Conclusions.
Crèdits i Referències.
Guia Didàctica.

Reflexionar sobre el canvi educatiu. Metàfora: escola analògica i escola digital. “ Immigrants i nadius digitals”: Marc Prensky

TIC - TAC
Les TIC com a pretext, justificació i oportunitat d’innovació pedagògica a l’escola.
Les TIC per si soles no sòn generadores de canvi.
S’ha de trencar, a poc a poc, i transgredir amb les coordenades d’espai i temps: treball cooperatiu, treball per projectes, racons, tutoria entre iguals,…
Cal inventar noves maneres de treballar, noves formes d’oganitzar la informació i de comunicació.

EL CONTEXT Situacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum. Exemples: Fem un telenotícies: llengües, ciències, matemàtiques, música,...
El context és el centre del treball a l’aula: és el “títol de la unitat d’estudi ”, és la resposta a la pregunta “què estem estudiant?” Què volem estudia? Per què?
El context forma part de l’educació de l’alumne. Tot gira al seu voltant.
El context esdevé un punt d’ancoratge (lligam) del contingut disciplinar. Globalment.
El context passarà a formar part de la història comuna de la classe i permetrà fer-hi referència en fases posteriors.
No n’hi ha prou amb el treball de la construcció justificada dels continguts: cal sistematitzar les tècniques i els procediments .
Canvi climàtic al nostre entorn proper Ref: Departament d’Educació 2009

Connecten els continguts amb la realitat .
Comporten aplicar el coneixement per interpretar i comprendre la realitat que ens envolta.
Requereixen aplicar els coneixements i no pas “recitar-los”.
Connecten de forma transversal diferents blocs de continguts .
Van més enllà de la competència específica que s’hi treballi.
Reals
Els continguts ha de ser: Rellevants
Coherents
Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?

Implicacions metodològiques
La verbalització : indispensable per fer emergir les representacions que l’alumnat es fa i per incidir en el seu desenvolupament.
La discussió i el treball en petit grup i en el grup classe.
L’experimentació i el treball pràctic .
L’ús de materials escrits adequats per orientar i organitzar el treball.
Treball interdisciplinari . La relació amb d’altres àrees.
Gestió adequada del possible canvi del contracte didàctic.
Ref: Departament d’Educació 2009

Criteris per a la selecció de contextos Ref: Departament d’Educació 8) La significació cultural, històrica, ideològica. No hi ha temes neutres. 7) La interdisciplinarietat. A quines àrees disciplinaries correspon el context? 6) Riquesa i densitat dels continguts implicats. Quantitat i qualitat dels continguts en relació a la despesa de temps.
5) Recursos i metodologies implicades.
Possibilitat de treballs pràctics o experimentals, ús de les TIC...
Possibilitat de treball en grup, ...
4) El grau de dificultat.
Adequació dels problemes i qüestions que genera el context i els continguts a l’edat i els coneixements previs de l’alumnat.
3) L’interès de l’alumnat.
Interessos induïts
Interessos immediats
Interessos profunds
2) Criteri epistemològic.
Necessitat autèntica dels continguts.
Consciència de quins són o han de ser els continguts fonamentals.
L’experiència didàctica.
La pròpia i la dels altres
Hi ha materials escrits i experimentats?

ACTIVITATS PER DESENVLUPAR LES IM

INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL És el coneixement de si mateix i l’habilitat per a actuar segons aquest coneixement. Inclou una imatge precisa d’un mateix, els punts forts i les limitacions, la consciència dels estats d’ànim, intencions, limitacions, motivacions, la capacitat d’autoestima i els coneixement del seu caràcter. “ Tenir confiança a si mateix és el primer secret de l’èxit ” (Emerson) Escriu 5 coses que són considerades un premi per a tu. Continua la frase que comença amb aquesta expressió: “ Jo, …………. Tinc confiança en mi …………………..

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL
Aplicació personal de l’aprenentatge.
Autoavaluació.
Destreses de concentració.
Diaris personals.
Portfolis: reflexió
Projecte de futur.
Educació emocional: autoestima i gestió d’emocions i sentiments.

Portfoli individual http://www.xtec.cat/ ~nalart / coleccio / WQ_PORTFOLIO / index.htm

INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL Capacitat per entendre les intencions, motivacions i desitjos de la gent i treballar efectivament amb els altres Per parelles, comparteix: Què és una WebQuest?

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL
Aprenentatge cooperatiu.
Mediació escolar.
Resolució positiva de conflictes.
Educació intercultural.
Empatia: role-playing.
Projectes col·lectius
Simulacions.
Contractes pedagògics.

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm

INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA La capacitat de pensar en paraules i utilitzar el llenguatge per expressar significats complexos Percebre el significat de les paraules, l’ordre, so, ritme i inflexió Influir en l’estat d’ànim, persuadir o transferir informació Segueix les sèries: U D T Q C ……………………. G F M A …………………………...

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA
Narracions orals de contes o històries.
Activitats de biblioteca.
Activitats d’escriptura: diari personal.
Debat a classe: argumentacions.
Entrevistes: amb gravacions.
Programes de ràdio.
Revistes

WebQuest: De Nador a Vic http://www.xtec.cat/ ~nalart / coleccio / nadorvic / index.htm

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/telenoticies/index.htm

INTEL·LIGÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA Capacitat per a utilitzar el números de manera efectiva i raonar adequadament. Sensibilitat als patrons lògics, numèrics i esquemes. Possibilitat d’utilitzar un raonament científic. Preguntes socràtiques. Per què?... Feu quatre línees: . . . . . . . . .

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA LÒGICOMATEMÀTICA
Activitats matemàtiques: jocs i trencaclosques lògics, disseny de gràfics, treball amb números,..
Organitzadors gràfics: mapes conceptuals, esquemes, eixos cronològics,…
Projectes d’investigació.
Estimulació de pensament:
El pensament causal
El pensament alternatiu
El pensament conseqüencial
El pensament de perspectiva (Empatia)
El pensament mitjans- fi

WebQuest: El compostatge http://www.xtec.cat/ ~nalart / coleccio /compostatge/ index.htm

INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL Capacitat de produir i apreciar el ritme, el to i el timbre Realitzar, compondre i apreciar esquemes musicals “ Qui de jove no treballa, de vell dorm sobre la palla” l___l l__l l__l l l , l__l l___l l___l l l Dreta: l l_l / l l / l_l l_l / l l II Esquerra: l l / l_l l_l / l l / l_l l ll

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL
Cantar: el tema a treballar
Tocar instruments.
Assistir a concerts
Crear acompanyaments, melodies conceptuals.
Identificar sons ambientals.
Música que treballa estats d’ànim.
Expressar sentiments musicals.

WebQuest: La gota d’aigua http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/gotaaigua/index.htm

INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICACORPORAL Capacitat per utilitzar tot el cos o alguna part, per a expressar idees i sentiments. Facilitat en la utilització de les pròpies mans per a produir o transformar. Si el meu cos representa que és Espanya, el cap simbolitza……… (el nord)

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICACORPORAL
Dramatitzacions: el teatre de la classe.
Pensament manual: aprendre mitjançant la manipulació d’objectes; plastilina.
Conceptes cinètics: expressar amb mímica.
Fabricació de materials: dominó, cartes d’aprenentatge, trencaclosques.
Jocs a l’aula: jocs dels plats de paper.
L’expressió corporal .

SOM ELS PROTAGONISTES D’UN CÒMIC http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/comic/index.htm

INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL Capacitat de pensar en tres dimensions Percebre imatges internes i externes Produir, descodificar informació gràfica i representar de manera gràfica les idees. Si els òrgans principals del nostre cos fossin animals. Quins serien? Cor, cervell, pulmons, estómac,….

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL
Utilització de visualitzacions i senyals de color pels aprenentatge.
Creació de còmics, videos o pel·licules.
Murals visuals.
Mapes mentals.
Panells didàctics.
Símbols gràfics.

QUÈ FEM A LA FIRA DE SANT PONÇ? http:// www.xtec.cat / ~nalart / coleccio / santpons / index.htm

INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA Capacitat de reconèixer i classificar espècies del propi entorn (persones, plantes, animals o altres elements) Observar, identificar, extreure significats i comparar hipòtesis Encarregar-se de les plantes i els animals Tanqueu els ulls i imagineu tots els tipus d’animals i plantes que podreu veure aquest estiu. Obriu els ulls i feu un llistat, dibuix, escriviu una història,…….

ESTRATÈGIES DOCENTS PER A LA INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA
Activitats a l’entorn natural.
Plantes i mascotes a l’aula.
Centres d’aprenentatge naturalistes.
Diaris d’observacions.
Projectes d’investigació.
Organitzar col·leccions.
Educació ambiental

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/meteorolegs/index.htm

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/hortifruitilandia/index.htm

Activitat: Cacera de les IM i CB Veure vídeo: Explica algunes estratègies metodològiques per treballar les CB i les IM per a la vostra matèria. http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=2818&id_pagina=1

ACTIVITATS COMPETENTS WEBQUEST CACERES DEL TRESOR PBL (Aprenentatge basat en problemes) PROJECTES ANÀLISI DE CASOS MAPES MENTALS

QUÈ CAL FER???
Partir de situacions-problema que simulen contextos reals.
Exemple: Les WebQuest proposen situacions de la vida real. Debats, còmics, anuncis publicitaris, telenotícies, emissora radiofònica, revistes, blocs, filmacions, presentacions, investigacions,
Canviar l’avaluació
Exemples:
Apunts de classe.
Dossier de treball.
Autoavaluacions
Diaris de classe.
Observacions.
Rúbriques.
Portfoli ….

AVALUACIÓ COMPETENT L’alumnat ha de elaborar una resposta o un producte que demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò que poden fer. No allò que saben

MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICA
Observació del professor/a
Elaboració de projectes
Experiments
Simulacions
Productes escrits
Recerques
Debats
Revisió i discusió de documents
Observació directa de l’aplicació dels coneixements
Valoració del treball fet
Autoavaluació
Rúbrica d’avaluació
Examen oral
Valoració del dossier
Portfoli

EXEMPLES DE PORTFOLIS PORTFOLI DOCENT PORTFOLI DE L’ALUMNE FEM UNA PRÀCTICA: COMO HACER UN PORTFOLIO? WEBQUEST http:// www.xtec.cat / ~nalart / coleccio / WQ_PORTFOLIO / index.htm

Procès d’implantació de les IM i CB a l’aula i/o centre (esglaons) BASE: HARMONIA ENTRE TOTHOM (CULTURA DE GRUP) Coneixement del subjecte d’aprenentatge (Test IM) Objectius vinculats amb el propi valor cognitiu. (Perfil personalitzat) Diversificació dels estils d’aprenentatge ( TIC , lleng. multimèdia, blocs, Moodle, pissarra digital,…) Diversificació de les formes d’avaluació (A. Portfoli, simulacions, diaris) Emfatització dels resultats (Revista, presentacions … Reconeixement per a l’excel·lència (Val)

OBJECTIUS PER A TREBALLAR A L’AULA
Ajudar als alumnes a descobrir les seves IM.
Multiplicar les seves habilitats: ser més competent.
Trobar en cada intel·ligència un sentit aplicable a la vida.
Presentar el tema de diferents maneres per poder aprendre
Incloure informacions de tot tipus: imatges, cançons, manipulacions, simulacions…

Objectius a treballar a l’aula
Utilitzar mètodes de relaxació: obriran portes.
Diversificar les formes d’avaluar als alumnes.
Utilitzar mapes conceptuals i/o mentals: per noves connexions.
Aplicar tot allò après a noves situacions.
Implantació de les TIC dins del currículum (WebQuest, Caceres, blocs, pissares digitals, …)
Donar molta importància l’atenció i a la motivació.
Programes de competències socials transversals (Educació socioemocional)
Treball en xarxa.

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A L’AULA I LES CB MOLTES GRÀCIES!

http://agora.xtec.cat	17
http://www.slideshare.net	6
http://carpetaaprenentatge.blogspot.com	1

IM i CB Assessors Centre

by Nuria Alart on Feb 17, 2009

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

3 Embeds 24

Statistics

IM i CB Assessors Centre — Presentation Transcript