Dinàmica de Grups

35,984 views
35,157 views

Published on

Published in: Education, Technology

Dinàmica de Grups

  1. 1. DINÀMICA DE GRUPS I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES Núria Alart (Gener 2010) www.xtec.cat/~nalart
  2. 2. Què suposa dinamitzar l’aula? Què ha de fer el tutor/a? Com cohesionar el grup?
  3. 3. Un grup est à format per dues persones o més que tenen certes coses en comú i que es troben en interacció; és un fenomen d’acostament mutu a partir del qual sorgeixen les relacions socials (Ulich, 1974). Un grup classe es forma a partir d’ una agrupació d’alumnes de forma casual (no es crea per mitjà de vincles afectius).
  4. 4. Per tal que els membres d’un grup classe se sentin acollits, desenvolupin rols de cooperació vers els altres i, a la vegada, s’afavoreixi el seu propi treball, és prioritari cohesionar el grup. Tranformar un grup d’individus en un grup eficient pot originar una millora de les relacions interpersonals i el rendiment acadèmic.
  5. 5. Com passar de: Agrupament Grup Una manera d’aconseguir aquesta transformació són les dinàmiques de grup .
  6. 6. On som? On volem arribar? Vetllar per aconseguir un bon clima de classe que afavoreixi les relacions entre els membres del grup, amb l’objectiu de crear una actitud de treball favorable. Vetllar per cohesionar el grup, amb l’objectiu de facilitar un ambient d’acceptaci ó, de treball i cooperació a la classe.
  7. 7. Fa que un agrupament d’alumnes Què fa el Tutor/a Esdevingui un grup Ha de confiar en l’alumnat donant-li responsabilitats i animant-lo a desenvolupar les seves possibilitats. Ha de saber escoltar, utilitzant una escolta activa, capaç de modificar els missatges de l’alumnat Ha de ser sincer amb l’alumnat, reconeixent els propis errors i comunicant els seus sentiments.
  8. 8. <ul><li>Conèixer els companys/es </li></ul><ul><li>Descobrir-los </li></ul><ul><li>Confiar en ells i elles </li></ul><ul><li>Col·laborar-hi </li></ul><ul><li>Estructurar el GRUP </li></ul>Com passar d'un agrupament a un grup
  9. 9. Socialització Ampliar/ millorar El coneixement EDUCACIÓ
  10. 10. <ul><li>Per assolir una bona cohesi ó de grup, es fa necessari treballar les següents habilitats socials: </li></ul><ul><ul><li>Habilitats referides al di àleg : saber escoltar, guardar el torn de paraula i saber expressar-se. </li></ul></ul><ul><ul><li>S’aprèn a: </li></ul></ul><ul><ul><li>Relacionar les pròpies opinions amb les dels altres. </li></ul></ul><ul><ul><li>Admetre diferents formes de pensar. </li></ul></ul><ul><ul><li>Intercanviar vivències. </li></ul></ul><ul><ul><li>Arribar a uns objectius comuns. </li></ul></ul><ul><ul><li>Habilitats personals : conductes que faciliten la identitat i l’autonomia de l’alumnat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Habilitats d’interacci ó social : el respecte a les normes, la resolució de conflictes, la cooperació </li></ul></ul>Habilitats socials
  11. 11. <ul><li>Afavorir les relacions entre els companys i companyes </li></ul><ul><li>Cooperació </li></ul><ul><li>Valoració personal i col·lectiva </li></ul><ul><li>Confiança mútua </li></ul><ul><li>Descobrir els altres </li></ul><ul><li>Reducció de la por </li></ul><ul><li>Augment de les relacions interpersonals </li></ul><ul><li>Millora dels components del grup </li></ul>Treball en grup cooperatiu
  12. 12. HI HA MULTITUD DE FORCES QUE ACTUEN EN UN GRUP Forces Grup
  13. 13. Aquest grups no van bé
  14. 14. <ul><li>Tant l'excés com la manca de participació , són obstacles per al bon funcionament del grup. </li></ul><ul><li>S’ha de respectar el torn de paraula . </li></ul><ul><li>No competir sinó col·laborar. </li></ul><ul><li>No perdre de vista el treball encomanat concretant al màxim les noves aportacions. </li></ul><ul><li>Tenir el costum de felicitar les aportacions dels companys. </li></ul><ul><li>Comprendre que l'èxit del treball individual i de grup depèn del treball realitzat per tots . </li></ul><ul><li>No s'ha d'exigir sinó col·laborar . </li></ul>Normes per al treball en grup
  15. 15. Cal aconseguir una atmosfera de confiança dins del grup que redueixi la intimidació que produeix el propi grup Confiança
  16. 16. Aquest grup sí que va bé? Per què?
  17. 17. Dinàmiques de grup <ul><li>Què suposa dinamitzar l’aula? </li></ul><ul><li>Què ha de fer el tutor? </li></ul><ul><li>Dinàmiques de grup: </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>De presentació o descobriment </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>De confiança </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>De col·laboració </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>D’assoliment d’objectius </li></ul></ul></ul></ul><ul><li>Educació emocional: </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Autoestima </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Empatia </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Treball en valors: respecte, tolerància i companyerisme </li></ul></ul></ul></ul><ul><li>Anàlisi de casos i resolució de conflictes: </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>El rol playing </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Dilemes morals </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Assertivitat </li></ul></ul></ul></ul>
  18. 18. Què suposa dinamitzar l’aula? <ul><li>Canvi d’actitud en l’alumnat: </li></ul><ul><li>Escoltar-parlar </li></ul><ul><li>Normes rígides-autonomia </li></ul><ul><li>Coaccions-responsabilitat </li></ul><ul><li>Competició-col·laboració </li></ul><ul><li>Autoritarisme-consens de grup </li></ul><ul><li>Avaluació individual-Avaluació grupal </li></ul><ul><li>Canvi actitud professor: </li></ul><ul><li>Menys classes expositives </li></ul><ul><li>Menys autoritarisme i més cultura de l’elogi </li></ul><ul><li>Conductor del grup cap a un objectiu: la cohesió grupal </li></ul><ul><li>Explicar en els tres sistemes de representació </li></ul><ul><ul><ul><li>Visual (45%) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Auditiu (30%) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cinestèsic(25%) </li></ul></ul></ul>
  19. 19. <ul><li>ETAPA DE DESCOBRIR: Coneixement mutu dels integrants del grup. </li></ul><ul><li>ETAPA DE CONFIAR: crear entre els integrants dels grup un clima de confiança. </li></ul><ul><li>ETAPA DE COL·LABORAR: tècniques que afavoreixin la cooperació del grup. </li></ul><ul><li>ETAPA D’ESTRUCTURAR: per a establir una bona organització del grup </li></ul>Etapes per les que passa un grup
  20. 20. <ul><li>DINÀMICA DE PRESENTACIÓ </li></ul><ul><li>DINÀMICA D’AUTOESTIMA </li></ul><ul><li>DINÀMICA DE RELACIÓ </li></ul><ul><li>DINÀMICA DE COL·LABORACIÓ </li></ul><ul><li>DINÀMICA DE RELACIÓ I COL·LABORACIÓ </li></ul><ul><li>DINÀMICA DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES. </li></ul><ul><li>DINÀMICA DE CREATIVITAT. </li></ul><ul><li>DINÀMICA DE CONCENTRACIÓ </li></ul><ul><li>DINÀMICA D’OPINIÓ </li></ul><ul><li>DINÀMICA D’ESTRUCTURAR </li></ul>Classificació de dinàmiques
  21. 21. <ul><li>El primer alumne diu el seu nom. El que està situat al seu costat diu el nom anterior i el seu, i així successivament fins que s’acaba la cadena. </li></ul>Cadena de noms Dinàmiques de presentació
  22. 22. <ul><li>Primer cal que el grup estigui força junt. Es tracta de presentar-nos a la resta de persones dient el nom i alguna característica positiva que un té, tret personal … En acabat, llença la corda enrotllada a un altre del grup, qui haurà de presentar-se també i llençar el fil a un altre company, i així successivament. </li></ul>La teranyina Dinàmiques de presentació
  23. 23. <ul><li>Omplir la targeta de visita (veure fotocòpia) </li></ul><ul><li>Un cop feta la targeta de visita, es demana als alumnes que treguin un full qualsevol i que hi apuntin alguna cosa que els cridi l’atenció de les targetes dels companys/es de classe. Es pot passar la targeta al company assegut a la dreta que la llegirà i apuntarà quelcom en el seu full. </li></ul>La targeta de visita Dinàmiques de presentació
  24. 24. <ul><li>Grups de 4/5. </li></ul><ul><li>Es tracta d’encertar endevinalles proposades per tothom. Hi haurà un responsable del grup que llegirà endevinalles d’un full, quan ningú en sàpiga cap més. </li></ul><ul><li>Aquesta dinàmica es pot fer amb acudits també. </li></ul>Dinàmiques de relació Pluja d'endevinalles
  25. 25. PLUJA D’ENDEVINALLES <ul><li>Quin és l’animal molt tibat que porta una serra al cap? El gall. </li></ul><ul><li>Quins van ser els primers que van veure el mar? Els ulls. </li></ul><ul><li>Pelut per fora, pelut per dins, alça la cama i fica-la a dins. El mitjó. </li></ul><ul><li>Vés si ho saps endevinar: sóc a dintre i no puc entrar. El Mirall. </li></ul><ul><li>Dues germanes: una traçuda; l’altra tonta, però ajuda. Les mans. </li></ul><ul><li>Sol anar amb els que van lluny i els obliga a tancar el puny. La maleta. </li></ul><ul><li>Tothom en porta, tothom en té, perquè el donen quan al món es ve. El nom. </li></ul><ul><li>Per què no és prudent tocar el piano durant una tempesta? Perquè el llamp mata a qui toca. </li></ul><ul><li>Quina és la paraula que tothom escriu malament? Malament. </li></ul><ul><li>Per què diuen que Barcelona és divertida? Perquè té Gràcia. </li></ul><ul><li>Quin és l’animal més valent? El peix, perquè té agalles. </li></ul><ul><li>En què s’assembla una cuinera al Ronaldinho? Els dos piquen pilota. </li></ul><ul><li>Quin és l’home al qual fan viure tots els medicaments? El farmacèutic. </li></ul><ul><li>Què fan sis gats a dalt d’una teulada? Mitja dotzena. </li></ul>
  26. 26. <ul><li>Intenta respondre aquestes preguntes, sense repetir cap nom, amb els companys. </li></ul><ul><li>Escriu el nom d’un/a company/a que … </li></ul><ul><li>Li agrada el bàsquet. </li></ul><ul><li>Estudia música....... </li></ul>Dinàmiques de relació Anem coneixent als companys/es
  27. 27. <ul><li>Full i llapis. Agrupament per parelles. Teniu un minut per començar o seguir el conte dels teus companys. En acabar aquest temps passa el full als companys del costat. Es comença la història amb… “Hi havia una vegada… “ L’última parella acaba el conte. Finalment es llegeixen els contes resultants . </li></ul>Dinàmiques de col·laboració Seguir el conte
  28. 28. <ul><li>Grups de 5. </li></ul><ul><li>Cal realitzar els 4 quadrats entre tots sense dir res. Et pots comunicar utilitzant el mim. Hi haurà un coordinador amb les solucions i anirà indicant els quadrats que no estiguin bé. Finalment, el coordinador explica a tots la manera com el grup ha realitzat la tasca. </li></ul>Dinàmiques de col·laboració Jocs dels quadrats
  29. 29. <ul><li>Es tracte d’enumerar un adjectiu positiu d’un mateix que comenci per la primera lletra del nom de pila. </li></ul><ul><li>Exemple: A nna: a legre </li></ul><ul><li>E duard: e mocional </li></ul>Dinàmica d'autoestima Disparar qualitats
  30. 30. <ul><li>Són un dels jocs més coneguts arreu. Anem a fer-ne uns quants! </li></ul><ul><li>Juguem amb el Barça </li></ul><ul><li>Juguem amb les fonts d’energia </li></ul><ul><li>Juguem amb els mitjans de transport </li></ul><ul><li>Juguem amb els dibuixos animats </li></ul>Relació i col·laboració Dòminos
  31. 31. <ul><li>Fer parelles. </li></ul><ul><li>Entre els dos s’ha de fer un dibuix d’una cara. El que dibuixi ho farà amb els ulls tancats i l’altre l’ajudarà amb indicacions. </li></ul>Relació i col·laboració El dibuix a cegues
  32. 32. <ul><li>Amb alumnat (veure fotocòpies) </li></ul><ul><li>Dibuix en 15” </li></ul><ul><li>La plana dels 4 dibuixos </li></ul><ul><li>Anem al teatre (veure full) </li></ul>Resolució de conflictes
  33. 33. <ul><li>Amb famílies </li></ul><ul><li>El cas del Sr. Martí (veure full annex: “Això comença malament”). </li></ul>Resolució de conflictes
  34. 34. <ul><li>Per parelles. Cal inventar-se un conte o una història basant-se en 7 paraules que entre tots hem escollit. Al final es veu com els contes elaborats són diferents. </li></ul>Dinàmiques de creativitat Conte per paraules
  35. 35. <ul><li>Grups de 4-5 en rotllana. </li></ul><ul><li>Es comença dient una paraula i s’ha de seguir amb una altra que comenci per l’última lletra de l’anterior. </li></ul><ul><li>Ex. selva-amic-camí-indi-imaginació-… </li></ul>Dinàmiques de concentració Paraules encadenades
  36. 36. <ul><li>El grup es posa en rotllana. Cada integrant té una cartolina petita amb una paraula de la frase i ha de dir la paraula que li toca recordant les que han dit els companys que l’han precedit. Ex.: un diu … “la”, el següent diu … “la casa”, el següent diu … “la casa de”, el següent … “la casa de l’avi”; i així successivament fins que l’últim acaba amb la frase. </li></ul>Dinàmiques de concentració La frase maleïda
  37. 37. <ul><li>Quatre alumnes surten al passadís. Entraran d’un en un i escoltaran un missatge que hauran de repetir, tan fidelment com sàpiguen, al company que entri a continuació. Caldrà tenir un text a punt per llegir a tota la classe i també un alumne que faci d’observador amb una escala de control que reculli les informacions més importants del missatge. </li></ul><ul><li>Importància d’estar atent/a </li></ul><ul><li>Malfiar-se dels rumors que han passat per diverses persones. </li></ul><ul><li>Adonar-se de la importància de la informació en la cooperació grupal i de les tres parts del tractament de la informació: </li></ul><ul><li>1. recepció, 2. comprensió i 3. transmissió. </li></ul>Dinàmiques de concentració La clínica del rumor
  38. 38. <ul><li>Discussió entre vàries persones per aprofundir sobre un tema determinat. Al debat hi ha d’haver un coordinador que introduix el tema, un secretari que anota les intervencions i el temps d’intervenció de cadascú, els participants que parlen del tema debatut i un moderador que s’encarrega que el debat sigui tranquil, dóna els torns de paraules i centra el tema si algú se surt d’ell. Aquesta dinàmica afavoreix l’ordre i el respecte pel qui parla. </li></ul>Dinàmiques d'opinió El debat
  39. 39. <ul><li>En grups de 4-5 persones s’analitza un tema proposat intercanviant idees i opinions sobre ell. Al final cada grup exposa el que creu que és més important en gran grup. </li></ul>Dinàmiques d'opinió Discussió en petit grup
  40. 40. <ul><li>Dinàmica que consisteix en dividir l’auditori en dos grups: un està a favor del tema plantejat i l’altre està en contra. </li></ul><ul><li>Per ex.: “Sisena hora sí – sisena hora no” </li></ul>Dinàmiques d'opinió Grups de confrontació
  41. 41. <ul><li>XERRAIRE: parlaràs de qualsevol tema, llevat del de la reunió. Has d’intervenir un mínim de 5 cops </li></ul><ul><li>CONTRERES: et mostraràs contrari a tot allò que es proposi </li></ul><ul><li>LÍDER: has de posar tot l’interès a assolir l’objectiu previst. </li></ul><ul><li>COL·LABORADOR: disposat a ajudar a tot allò que es proposi </li></ul><ul><li>SECRETARI: has de prendre notes, fer síntesi de les opinions </li></ul><ul><li>MUT VOLUNTARI: no hi participaràs, llevat que algú et pregunti </li></ul><ul><li>GENI: el grup espera les teves idees genials. </li></ul><ul><li>SAVI: ho saps tot de qualsevol tema que es proposi i ho poses de manifest </li></ul>Dinàmica d'estructuració Simulació d'una reunió
  42. 42. Què i com s’estudia: metodologies, avaluacions... , Currículum allunyat dels interessos de l’alumnat La motivació per aprendre L’ensenyament obligatori i el fracàs escolar Un currículum no participatiu El sentit de l’avaluació Les metodologies actives i participatives El currículum i l’atenció a la diversitat El currículum i la conflictivitat a l'aula Adap: M Perez
  43. 43. La gestió eficaç de l’aula Com es comuniquen a l’aula El treball en equip del professorat Com es gestionen els conflictes per part del professorat Estil docent Adap: M Perez
  44. 44. Com treballar la cohesió a l'aula Les dinàmiques són una bona opció Adap: D.Turon TREBALLAR LA COHESIÓ DE GRUP CONÈIXER-SE A SI MATEIX. DESCOBRIR ELS ALTRES AFAVORIR LA CONFIANÇA AFAVORIR LA COMUNICACIÓ DINAMITZAR EL TREBALL EN GRUP DINAMITZAR ELS CONFLICTES. MILLORA EL CLIMA D’AULA EDUCACIÓ EMOCIONAL AFAVORIM APRENENTATGE
  45. 45. Gestió positiva del conflicte S : Situació . En aquest primer pas cal definir quin és el problema i qui té el problema. O : Opcions . Segon pas on cal que tothom digui alternatives, coses possibles que es poden fer. C : Conseqüències . Per decidir la millor alternativa cal veure i parlar de les conseqüències de cada alternativa. S : Simulació . Una vegada s’han decidit les millors alternatives hem de simular com les representarien, simular-les. Estic fent cua i una persona es cola davant meu. Jo ... Algú em posa un sobrenom que em molesta bastant. Jo ... Veig com algú s’entrebanca i cau a terra. Jo ... Casos

×