• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Plató i la polis justa
 

Plató i la polis justa

on

  • 936 views

Plató i la polis justa

Plató i la polis justa

Statistics

Views

Total Views
936
Views on SlideShare
852
Embed Views
84

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

5 Embeds 84

http://pitxaunlio.blogspot.com.es 73
http://2.139.193.45 5
http://iesgerbert.xtec.cat 4
http://pitxaunlio.blogspot.com 1
http://pitxaunlio.blogspot.mx 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Plató i la polis justa Plató i la polis justa Presentation Transcript

    • Unitat 3: Què podem fer?(política platònica 2)La polis justa. La república.
    • Qüestions:
    • Intel·lectualisme polític• L´obra de Plató no pot deslligar-se del temps que la va veure nàixer. L´obra platònica és abans de tot una meditació sobre el fracàs de la democràcia d´Atenes.• Plató confessa a la Carta VII que fou la decepció que li produí el mal funcionament de la política del seu temps la que desvetllà la seva inclinació per la filosofia. Fou, més concretament, el fet de la condemna a mort del seu mestre Sòcrates.• La seva obra, escrita en forma de diàleg, està dedicada a la memòria del seu mestre. L´objectiu era construir a través de la filosofia un ordre social que mai no afavorís condemnes injustes com la que va patir Sòcrates.
    • Intel·lectualisme polític• Plató portarà l´intel.lectualisme moral del seu mestre fins a les seves conseqüències últimes. Com el seu mestre, considerava que la causa de la crisi d´Atenes era de caràcter moral: la ciutat recuperaria el seu prestigi si els filòsofs, els savis, aconseguien el poder o les autoritats es deixaven guiar pels consells de la filosofia.• Segons Plató, el manteniment i la construcció d´un ordre social just havia d´estar en mans d´aquells que són coneixedors del significat de la paraula justícia, la virtut superior. Només els filòsofs, per tant, podien dictar les lleis més adequades per a la ciutat.• (llegiu text Carta VII en https://sites.google.com/site/cavernicoles/una-polis-justa )
    • Intel·lectualisme polític• Argument analògic (la confiança en els experts).• Aquest argument qüestionava el principi d´isonomia política de la democràcia defensat per Protàgores.• “Si ens embarquem en una nau tripulada per ignorants en l´art de la navegació, el més segur és que acabem naufragant. De la mateixa manera, no podem confiar la conducció de la nau de l´Estat, el govern de la ciutat, aquells que desconeixen el que significa el bé polític.”• Així com en l´àmbit de la tècnica cal cedir el comandament als experts, en l´àmbit polític també: el govern ha d´estar en mans de qui coneixen el Bé (la justícia col·lectiva) i els mitjans per assolir-lo.
    • Intel·lectualisme polític Intel·lectualisme moral• Sòcrates Intel·lectualisme polític• Només és virtuós i es • Plató comporta correctament qui • Només pot governar amb coneix la virtut, el bé. justícia qui coneix la justícia.Plató presentà la seva filosofia com el remei que podia salvar laciutat. Amb la filosofia com a fonament del poder polític, el ciutadà quedà en disposició d´aconseguir allò que la sofística no pogué donar-li: la veritable perfecció moral. La filosofia platònica neix com aaresposta aala crisi moral ii La filosofia platònica neix com resposta la crisi moral política que vivia la polis grega. política que vivia la polis grega.
    • Moral, psicologia i política • Aquesta reorganització interna • Per instaurar l´ordre a la prenia com a base una psicologia ciutat, calia abans la que dividia l´ànima en tres reorganització moral dels tendències: individus que la constituïen, és 1. tendència racional (raonament) a dir, una reestructuració 2. tendència irascible (coratge) interna dels ciutadans. 3. tendència apetitiva (desig) Plató suposa que per naturalesa hi ha persones diferents que es caracteritzen pel predomini relatiu del desig, el coratge o la raó en les seves ànimes. Si es destina a la producció i consum de béns als ciutadans en què predomina el desig, a la defensa i el manteniment de lordre a aquells en què predomina el coratge i el govern a aquells en els quals predomina el raonament, shaurà fet un pas endavant fonamental en lestabliment de la ciutat justa.
    • Moral, psicologia i política • La tendència racional (la raó) és la Aquestes tres tendències són anomenades que impulsa l´ànima a retornar al ànimes, a cada ànima li correspon un tipus món espiritual del qual és de virtut diferent: originària. • La tendència irascible (el coratge) indueix l´ànima a posar en pràctica accions temeràries, fins al punt de posar en perill la pròpia Ànima racional prudència existència. Ànima irascible fortalesa Ànima apetitiva temprança • La tendència apetitiva (el desig) està lligada a les activitats reproductives, fisiològiques i productives de l´existència humana.
    • Moral, psicologia i política• La justícia individual, la • Si la justícia individual s virtut suprema, s´aconseguirà ´aconsegueix quan la part quan les tendències inferiors irracional se sotmet a la guia de l´ànima quedin de la raó, la justícia subordinades a la tendència col·lectiva, la justícia de la superior, la racional. L ciutat, s´havia d´aconseguir ´harmonia de les tres virtuts quan els ciutadans millors, els conduirà a la justícia. filòsofs, els que acostumen a fer servir més la raó, aconsegueixin el poder i aquest fos respectat per la resta de ciutadans.
    • Moral, psicologia i política • Sòcrates com se sent incapaç d´aportar cap argument• Segons la psicologia platònica, en cada ésser humà predomina un tipus d raonable, intenta justificar ´ànima o tendència de l´ànima. aquesta psicologia en un mite, Aquesta creença explica la desigualtat el mite dels metalls, una natural de les capacitats humanes que mentida (una noble mentida). podia ser el fonament d´una estructuració social: uns han nascut per a filòsofs, uns altres per a guerrers • La mentida només en alguns i uns altres per a treballadors. casos, quan està al servei d• Però en què es fonamenta aquesta ´una finalitat més important creença en la desigualtat natural (en aquest cas la construcció d humana? Hi ha alguna prova lògica o ´una ciutat justa), li és al empírica a partir de la qual pot filòsof, tot i que sembli convèncer Sòcrates als seus contradictori, legítim i útil fer- interlocutors? la servir (414 b-415d).
    • Moral, psicologia i política Filòsof (or) governar Mite dels metalls Guerrer (plata) Defensar la ciutat• La psicologia que fonamenta la jerarquització social està Treballador Tasques fonamentada en una mentida (un (bronze) productives mite)• Principi de la noble mentida: la mentida és acceptable si s´utilitza al • Llegiu el mite dels servei d´un objectiu superior, la metalls en justícia. (per exemple, està justificat enganyar els enemics de la ciutat) https://sites.google.com/site/cavernicoles/una-polis-justa• Les desigualtats no són heredables. Les classes socials en la ciutat perfecta no són tancades. Compareu el mite dels metalls amb el mite• Una de les funcions importants dels de Prometeu en el Protàgores. Què intenta filòsofs és supervisar la cria i la defensar cadascun dels mites? selecció de les futures elits governants (educació).
    • Moral, psicologia i política • La justícia col·lectiva s ´aconseguirà quan cadascú faci el que li és més propi. Un cop assignats els sectors cívics a les persones corresponents, s´ha de cuidar que cada sector exerceixi la seva funció adequadament. Els governants han de manifestar el seu saber amb prudència (428d), els guerrers han de posar de manifest el seu coratge de manera valerosa i no temerària (430 e), els productors han de satisfer els seus desitjos amb temprança (432 a). Si cada sector socupa dels seus propis assumptes i els exerceix dacord amb la seva virtut pròpia, llavors el tot funcionarà harmònicament. Aquesta harmonia és la justícia (433 a, 434 b).
    • Moral, educació i política • L´educació dins l´estat• La justícia a la ciutat estarà dissenyat per Plató tindrà com assegurada quan tothom a objectiu fonamental l accepti la funció que li ´enfortiment d´aquesta correspon, el lloc social al que societat jerarquitzada. la naturalesa li ha destinat. • Cada individu, ateses les seves• En el fons, la imatge de l´estat capacitats innates, des d no deixa d´ésser una imatge ´infant havia d´ésser educat engrandida de l´ànima per a la futura funció social individual humana i l´ànima que havia de desenvolupar. individual una imatge a petita • El mite de la caverna, per escala de l´estat. exemple, volia il·lustrar l ´educació especial que havia de rebre el filòsof.
    • Moral, educació i política • La pedagogia filosòfica estava descrita com un procés en què l´aspirant a filòsof de forma gradual havia de preparar i acostumar la seva ànima a la contemplació dels objectes més sublims: les idees. • L´educació estava al servei d ´un sistema polític que pretenia que els individus acceptessin el lloc social que la naturalesa i posteriorment la societat els havia prefixat.
    • Com organitzar el rusc humà• Ensenyament grec tradicional: Transmissió dels mites elaborats per la poesia d´Homer i d´Hesíode. Aquests mites donen una imatge negativa dels herois, que haurien de ser els models de conducta, i dels déus, sovint responsables de comportaments violents i immorals. En un moment de la República, concretament en el llibre X, justifica l´expulsió dels poetes de la societat justa, perquè la poesia és l´activitat que més s´oposa als principis bàsics de la seva filosofia: la paraula poètica s´adreça a les passions en comptes de la raó i promou comportaments extremadament allunyats al ideal moral que propugna la filosofia platònica. (veure pàgina 46 del llibre)
    • Com organitzar el rusc humà• Ensenyament sofista: Transmissió d ´estratègies i metodologies útils per a l ´aconsecució de l´èxit davant els tribunals i les assemblees (la matèria més important és la Retòrica). El comportament del deixeble del sofista s´acomodarà millor a les decisions promogudes per la utilitat egoista que no pas a les que depenen de la veritat.
    • Com organitzar el rusc humà• Ensenyament platònic: Fonamentat en una teoria psicològica segons la qual els individus neixen amb unes tendències congènites que són el punt de partida d´una educació orientada a la classificació dels individus en tres classes socials ben diferenciades i separades, cadascuna obligada a complir unes funcions específiques amb les que s´assegura la perpetuació i el funcionament harmònic i just del grup social.
    • Com organitzar el rusc humà• Aquest ensenyament desenvolupa un pla d ´estudis ajustat als diferents moments en què es divideix el procés dialèctic explicitat per Plató al mite de la caverna i la metàfora de la línia. L ´objectiu final és formar una classe dirigent (guardians-filòsofs-reis) que no identifiqui el poder amb interessos personals, compromesa i fidel exclusivament als interessos comuns, generals del col·lectiu.
    • Com organitzar el rusc humà psicologia educació moral políticaPlató distingeix Potencia i El control i l´ús Tot això té com atres tipus canalitza les tres adequat de objectiu lahumans a partir tendències d cadascuna de les classificació delsde les tres ´acord amb les tendències ciutadans en trestendències necessitats de la expressa tres classes socials.innates societat perfecta. formes diferentsdominants en el de virtut.seucomportament(mite delsmetalls).La justícia col·lectiva és el resultat del treball harmònic existent entreaquestes quatre vessants.
    • FORMACIÓ EDAT CLASSE PART MATÈRIES OBJECTIUS SOCIAL DIALÈCTICA Formació de la part sensible de l´ànima CARÀCTER FINS ALS 20 TOTES LES 1i2 MÚSICA ANYS CLASSESEDUCACIÓ SOCIALS Formació de la partGENERAL EDUCACIÓ irascible de l´ànima: disciplina corporal, FÍSICA higiene i dieta saludable 3 MATEMÀTIQUES Preparació per a 20 –30 anys la Dialèctica 30-35 anys Preparació per a 3 la contemplació de la idea de Bé 35 anys GUARDIANS 4 Contemplació de INTEL·LIGÈNCIA la idea de BéEDUCACIÓ 5 Preparació per alSUPERIOR A partir dels retorn al fons de 35 anys DIALÈCTICA la caverna. Servei al col·lectiu 50 anys Només aquells Guiar a la guardians que 5 societat segons el han sobreviscut i model de la idea han destacat en la de Bé seva tasca socials (transformar-la, i filosòfica millorar-la, moralitzar-la)