Locke: contra el poder paternal
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Locke: contra el poder paternal

on

  • 3,184 views

Locke: contra el poder paternal

Locke: contra el poder paternal

Statistics

Views

Total Views
3,184
Views on SlideShare
896
Embed Views
2,288

Actions

Likes
0
Downloads
17
Comments
0

12 Embeds 2,288

http://moodle.iessantacolomadefarners.cat 1176
http://iesdesantacolomadefarners.xtec.cat 944
http://pitxaunlio.blogspot.com.es 81
http://2.139.193.45 60
http://aigneis10.vinoreka.com 8
http://iesgerbert.xtec.cat 5
http://192.168.1.151 4
http://pitxa1.rssing.com 3
http://10.0.0.205 2
http://pitxaunlio.blogspot.com 2
http://192.168.0.2 2
http://www.pitxaunlio.blogspot.com.es 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Locke: contra el poder paternal Locke: contra el poder paternal Presentation Transcript

    • Poder polític contra poder patriarcal
    • En la seva Carta sobre la tolerància (1689), peròsobretot amb els dos Assajos sobre el governcivil (1690), Locke fonamenta les basesteòriques del sistema parlamentari i el seudesenvolupament.El primer Assaig és un intent de refutar les tesisdel dret diví dels monarques a governar.El segon exposa la doctrina de la divisió depoders entre el poders legislatiu (Parlament) il’executiu (el govern o el rei), que més tardMontesquieu completarà introduint el poderjudicial.Aquest segon Assaig es convertirà en unajustificació de la Revolució americana i de laRevolució francesa (Declaració dels Drets del’Home i del Ciutadà). John Locke (1632-1704)
    •  Definició de poder polític: capacitat de la comunitat de dictar lleis i executar-les per a la defensa dels interessos individuals (protecció de la propietat) i per a la defensa de la integritat territorial i sobirania de l’Estat. Tot plegat, té l’objectiu d’assolir i garantir el bé públic (secció 3). Aquesta definició, amb altres paraules, que trobem al primer capítol del II Assaig sobre el govern civil de John Locke, és important pel fet que reconeix la comunitat el fonament dels dos poder fonamentals: el legislatiu i l’executiu.
    •  El fet d’afirmar que és en la comunitat on resideix el poder de dictar i executar les lleis implica el rebuig d’altres formes d’entendre el poder, on aquests dos poder depenia d’una altra instància, el monarca absolut. Per arribar a aquesta definició, Locke havia hagut de combatre una altra idea de poder, segons la qual l’autoritat pertanyia no a la comunitat sinó a la voluntat absoluta d’un rei.
    •  Com s’origina un poder polític fonamentat en l’autoritat de la comunitat? Segons Locke, “només pot originar-se mitjançant el pacte, l’acord i el consentiment mutu de tots els que componen la comunitat” (secció 171). Tanmateix , perquè el poder sorgeixi d’un pacte entre tots cal primer que s’hagin acceptat tres idees implícites sobre la concepció humana:1. Tots els éssers humans són iguals2. Tots els éssers humans són lliures3. Tots els éssers humans són racionals
    • 1. Tots els éssers humans són iguals: els éssers humans són iguals per fer ús de la seva llibertat /no estan sotmesos a la voluntat ni a l’autoritat de cap altre home(secció 54)2. Tots els éssers humans són lliures: naixem lliures pel fet d’esser racionals (secció 61)3. Tots els éssers humans són racionals: la raó l’instrueix sobre la llei sobre la que s’ha de regir i l’assabenta dels límits d’aquesta llibertat (secció 63)
    •  Sense aquests pressupòsits previs no es pot constituir un poder polític basat en l’autoritat de la comunitat. Aquests pressupòsits són les condicions perquè pugui haver un acord entre diferents individus. Aquests individus, als que se’ls suposa iguals, lliures i racionals, acorden renunciar a favor de la societat al poder que posseïen abans del pacte a canvi de protegir els seus béns (secció 171).
    •  La acceptació d’aquesta forma de govern xocava amb una altra, els de la monarquia absoluta, basada en principis molt diferents. Locke ja havia dedicat el I Assaig sobre el govern civil a combatre-la i comença el II fent referència a la teoria que la justificava intel.lectualment: la noció patriarcal del poder. La versió d’aquesta noció que Locke atacava és la que apareixia en un llibre titulat Patriarca, escrit per Robert Filmer (mort en 1653), en la qual es defensava la legitimitat de l’absolutisme polític contra les teories contractualistes.
    • Tot al·legat de Locke contra aquells que pretenien basar l’autoritat política sobre la proposició de què el poder natural per naturalesa només és vàlid fins que els fills són prou grans per ser capaços de conèixer la llei natural i de governar-se per ells mateixos en la tasca diària de guanyar-se la vida. Tots els homes, llevat els idiotes i els bojos, queden llavors lliures de l’autoritat paterna perquè se suposa que són igualment capaços de reconèixer la llei natural i de Robert Filmer viure per si sols. (1588-1653) C.B. Macpherson, La teoría políticaEl Patriarca, publicat en 1680 del individualismo posesivo, Fontanella, 2ª edición, Barna 1979
    •  Per què Locke dedica més espai en la seva reflexió política a atacar les idees d´un aficionat a la filosofia com Filmer que a un autor del prestigi de Thomas Hobbes, autor del Leviatan? La noció patriarcal del poder estava lligada a creences i emocions molts profundes i arrelades en les ments dels europeus d’aquella època. La cultura europea era una cultura profundament patriarcal. A l’Europa del segle XVII els dipositaris d’un poder “respectable i superior (el sacerdot, el Papa, Déu) reben espontàniament el títol de pare” (Rafael Gambra).
    •  Filmer assimilava l’autoritat dels reis a l’autoritat que els pares exerceixen sobre els seus fills, però també a altres relacions que tenen lloc dins l’àmbit privat o domini de la casa: la de l’amo sobre el seu criat, la del marit sobre la seva muller, la del senyor sobre el seu esclau, per exemple. En la concepció patriarcal allò privat apareix com el model sobre el que s’inspira l’estructura del poder polític. La societat és com una gran família sota l’autoritat inqüestionable d’un gran pare, el monarca absolut.
    •  La força de la teoria patriarcal no només es trobava en el seu profund arrelament en les consciències dels europeus, sinó també en alguns arguments de pes:1. L’home lliure i independent mai no ha existit, ja que tot individu neix sotmès a una autoritat paterna.2. Tot i que aquest home hagués existit, ningú no hauria pogut convocar-lo a una assemblea universal per a pactar o establir la societat.3. Si aquest home hagués existit el contracte resultat d’aquesta cessió de llibertat només li afectaria a ell, però no als seus fills i descendents, que ja no naixerien ni lliures ni iguals ni sobirans.4. Argument bíblic: el poder dels monarques és sagrat en el seu origen, ja que Déu el concedí a Adam(el primer dels monarques) i a partir d’ell va passar als seus descendents.
    •  Locke assumeix l’obligació de respondre als arguments del patriarcalisme: Primer ha d’assumir que els infants no neixen en un estat d’igualtat i de llibertat dels que se suposen ja gaudeixen en el moment de néixer. L’assumpció d’aquest estat s’aconsegueix després de superar l’estat de minoria d’edat. En l’estat de minoria d’edat els pares tenen una certa autoritat i jurisdicció sobre els seus fills. A més, la llei natural els obliga a protegir, alimentar i educar els infants que han engendrat.
    •  Mentre no arriba l’estat de majoria d’edat, l’home està sotmès a la jurisdicció paterna. Però aquesta jurisdicció només és temporal: “el poder del pare no s’estén més enllà de la minoria d’edat del seu fill” (secció 74). Definició de poder paternal: és aquell que permet els pares governar sobre els seus fills fins que assoleixin l’ús de raó que els permeti entendre les normes que els han de dirigir, ja sigui la llei natural o la llei civil (secció 170).
    •  L’objectiu del poder paternal és preparar futurs ciutadans que participin en l’àmbit públic. El seu poder ha de cessar quan els fills adquireixen l’estat de majoria d’edat i això ho aconsegueixen quan disposen d’un grau suficient d’enteniment. Locke admet algunes excepcions: els discapacitats i els bojos mai no podran deslliurar-se del poder paternal perquè mai no assoliran el nivell mínim de racionalitat (secció 60). Per tant, mai no podran ser considerats com a éssers lliures capaços d’intervenir en l’àmbit polític.
    •  El poder paternal és un poder natural, però no pot de cap manera envair el terreny del poder polític (secció 170). El poder paternal i el poder polític tenen fonaments i funcions diferents. El perill d’identificar el poder polític amb el paternal és que el poder recauria en una sola persona i això significaria tornar a l’absolutisme polític. (secció 70) Per tant, la viabilitat del poder polític es fonamenta en mantenir-lo allunyat del poder paternal.
    •  L’argument bíblic: les dinasties governants actuals basen la seva legitimitat en què són descendents d’una línia directa que els posa en contacte amb el que se suposa va ser el primer home, Adam. A Adam Déu li concedí el privilegi del poder absolut i aquest poder va passar als seus descendents i així successivament fins avui en dia. El temps que ha passat i les disputes entre les famílies que reclamen sigui reconegut aquest parentiu fa que sigui difícil d’aclarir a quina d’elles li pertoca legítimament el poder.
    • Poder polític (àmbit públic)Consentiment de Poder tots artificial Garantir l’exercici dels drets naturals Estat de Principis: igualtat, majoria llibertat, racionalitat d’edat
    • Poder paternal (àmbit privat)La naturalesa l’ha Poder fixat així natural Garantir l’alimentació, la protecció i l’educació dels infantsEstat de Principis: desigualtat,minoria dependència i manca de d’edat racionalitat
    •  Rafael Gambra, Estudio preliminar a “La polémica Filmer-Locke sobre la obediencia política”, Instituto de Estudios Políticos, Madrid 1966, páginas XIX-XXIV