• Save
L'inconscient
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

L'inconscient

on

  • 924 views

Introducció a l'estudi de l'inconscient humà.

Introducció a l'estudi de l'inconscient humà.

Statistics

Views

Total Views
924
Views on SlideShare
811
Embed Views
113

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

8 Embeds 113

http://pitxaunlio.blogspot.com.es 97
http://pitxaunlio.blogspot.com 5
http://pitxaunlio.blogspot.co.uk 4
http://pitxaunlio.blogspot.mx 3
http://pitxaunlio.blogspot.co.il 1
http://pitxaunlio.blogspot.it 1
http://aigneis10.vinoreka.com 1
http://www.blogger.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • 1

L'inconscient Presentation Transcript

  • 1. L’INCONSCIENTLes claus per conèixerl’interior de la ment humana
  • 2. L’inconscient
  • 3. La consciència i el lliure albir• Creiem que sempre pensem clarament sobre lescoses, que les analitzem racionalment, és a dir, quesom conscients de la majoria de decisions queprenem.• Aquesta creença va lligada amb la idea de lliurealbir: creiem que les nostres decisions nomésdepenen de nosaltres, que no hi ha res abans quedetermini o condicioni el que nosaltres volem fer.
  • 4. Sigmund Freud i l’inconscient• Sigmund Freud (1856-1939), tot ianalitzant un seguit de fenòmens dels qualno se sol tenir consciència, se n´adonà de l´existència d´un seguit de forces quedirigeixen la nostra conducta en direccionsi sentits no controlats per la nostravoluntat.• El descobriment de l´inconscient tancà lacreença tradicional que l´ésser humà és l´amo del seu destí, de la seva vida.Sigmund Freud
  • 5. Sigmund Freud i l’inconscient• Quan Freud descriu la ment humana adopta trestipus de perspectives:- dinàmica - econòmica - tòpicahttp://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/12/sigmund-freud-biografia.htmlVegeu documentalbiografia Freud en
  • 6. Sigmund Freud i l’inconscient- perspectiva dinàmica: permet descriure les forcesque mouen els processos mentals o psíquics.Aquestes forces són les pulsions, caracteritzadesper aquests quatre aspectes:- disposen de càrregues energètiques- aquestes càrregues energètiques desapareixen una vegades sónsatisfetes llurs exigències- s´adrecen a un objecte on aconseguir llur satisfacció- el seu origen és l´inconscient o Allò.•
  • 7. Sigmund Freud i l’inconscient• Les pulsions es poden classificar en dos grans grups:- de vida (Eros o Libido), són les pulsions sexuals i l´instint d´autoconservació.- de mort (Thanatos), són les pulsions agressives idestructives, adreçades contra els altres i contra unmateix. Busquen la desaparició total de lestensions fent tornar el que és viu a unestat inorgànic.
  • 8. Sigmund Freud i l’inconscient• perspectiva econòmica: distingeix els principis queregulen la distribució de l´energia mental:• - principi de plaer: tot fenomen psíquic tendeix sempre a evitar eldolor i aconseguir el plaer• - principi de realitat: imposa limitacions al plaer immediat. El fet d´existir un món al qual adaptar la nostra conducta, fa impossible ladescàrrega immediata de les energies psíquiques, cal per tantefectuar contencions i rodejos en la resolució de les tensions.• - principi de constància: l´aparell psíquic tendeix a mantenir elnivell més baix i constant d´excitació, per això afavoreix lesdescàrregues d´energia i evita qualsevol estímul pertorbador.
  • 9. Sigmund Freud i l’inconscient• perspectiva tòpica: li serveix per distribuir elsnivells i funcions psíquiques. Al llarg de la seva obraestableix dues tòpiques.• La primera tòpica apareix formulada enMetapsicologia (1913).• La segona tòpica va aparèixer en El jo i l´allò en1923. Tot i ser diferents no s´oposen sinó que sóncomplementàries.
  • 10. Sigmund Freud i l’inconscient• 1ª Tòpica:- conscient:- pre-conscient:.- inconscient o subconscient:
  • 11. Sigmund Freud i l’inconscient- conscient:a)fenomen mental que es presenta i manifesta ambfacilitat a la ment humana.b) qualitat o part de la ment humana on tenen lloc elsfenòmens mentals anomenats conscients. És la partmés superficial, el lloc on podem situar laconsciència i la raó, però no és la part dominant nifonamental del psiquisme humà.
  • 12. Sigmund Freud i l’inconscient- Pre-conscient:És el nivell entremig, on podemtrobar-nos amb contingutsinconscients però que podenemergir a la consciència ambfacilitat.
  • 13. Sigmund Freud i l’inconscient- Inconscient o subconscient:a) fenomen mental latent (amagat) de la ment humana, queestà fora del domini de la nostra voluntat i que de vegadeses manifesta en la nostra consciència de forma indirecta(pensaments sobtats, actes fallits, lapsus lingüístics,hipnosi, somnis, neurosis, associacions d´idees)b) qualitat o part de la ment humana on es troben elsfenòmens mentals anomenats inconscients. És la part mésprofunda del psiquisme humà i la part que dirigeix la majorpart dels actes humans (l´ésser humà no és amo de la sevavoluntat)
  • 14. Sigmund Freud i l’inconscient• 2ª Tòpica:- Allò:- Jo:- Superjó:
  • 15. Sigmund Freud i l’inconscient- Allò: És la part o instància més bàsicao primària del nostre aparell psíquic. Ésla font original de les nostres pulsions.Aquestes pulsions es regeixen pelprincipi de plaer i no desapareixen finsque no han descarregat la seva energia(han satisfet el plaer).
  • 16. Sigmund Freud i l’inconscient- Jo: És la instància psíquica que es construeix apartir dels fracassos de les exigències de l´Allò.Aquesta instància es regeix pel principi derealitat, a través del qual intenta adaptar lesexigències de l´Allò a la naturalesa (reorientació,satisfacció, ajornament, repressió). Aquestainstància és la més semblant a la raó.
  • 17. Sigmund Freud i l’inconscient- Superjó: És la instància psíquica que sorgeix dela interiorització dels preceptes i regles moralsdominants en una cultura. Són en un primermoment els pares i després els educadors qui s´encarreguen de transmetre´ls i inculcar-los. Laseva influència és sempre repressiva i la sevainfluència perdurarà al llarg de tota la vida de l´individu.
  • 18. Sigmund Freud i l’inconscient- A diferència de la creença tradicional, Freudconsiderava que la consciència no era co-extensivaamb la ment, sinó que n´era una petita part. Fentservir una metàfora, a la consciència licorrespondria la part visible d´un iceberg,insignificant si la comparem amb les dimensions dela part que s´amaga sota la superfície de l´aigua, laque correspondria a l´inconscient.
  • 19. Sigmund Freud i l’inconscient- Freud, a partir de la seva experiència terapèutica,assenyalà que la major part de les malalties mentalsde les persones adultes tenien el seu origen entraumes que havien patit en la seva infantesa i quesovint tenien relació amb el sexe. Fins i tot creàtota una teoria de la constitució de la personalitathumana que tenia com a base el desenvolupamentde la sexualitat infantil i com era reprimida.
  • 20. Sigmund Freud i l’inconscientrepressióetapafàl.licazonaerògenamecanismede defensacomplexdEdip
  • 21. L’inconscient i la neurociènciaDavid Eagleman, Incógnito. La vida secreta delcerebro, Anagrama, Barna 2013La ment conscient no es troba enel centre de lacció del cervell,sinó més aviat en una vorallunyana, i no sent més quemurmuris de la seva activitat. http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2013/06/el-cervell-automaticel-poder-de.html(…)La consciència és com un diminutpolissó en un transatlàntic, que porta elsllorers del viatge sense reconèixer laimmensa obra denginyeria que hi hasota.Vegeu video enDavid Eagleman
  • 22. L’inconscient i la neurociènciaDavid Eagleman, Incógnito. La vida secreta del cerebro, Anagrama, Barna2013Els cervells es dediquen a reunir informació i a guiar el nostre comportament de maneraadequada. Tant és que la consciència participi o no en la presa de decisions. I gairebé maiparticipa. Si parlem dulls dilatats, gelosia, atracció, afició als menjars greixos, una gran ideaque vam tenir la setmana passada, la consciència és la que menys pinta en les operacions delcervell. Els nostres cervells van gairebé sempre en pilot automàtic, i la ment conscient témolt poc accés a la gegantesca i misteriosa fàbrica que funciona sota.Tal com ho va expressar Carl Jung: «En cada un de nosaltres hi ha un altre a qui noconeixem.» Tal com ho va expressar Pink Floyd: «Hi ha algú al meu cap, però no sóc jo.»
  • 23. L’inconscient i la neurociènciaHi ha dos aspectes que formen una decisió.Duna banda, el procés cerebral: una cosa quepassa en el cervell i que et porta a triar una cosao una altra i, per laltre, que conscientment sapsquè vols fer: "Ara prenc una decisió". Peròsembla que, abans daixò, es produeix unprocessament inconscient en el cervell. En elcervell passa una cosa que prepara la tevadecisió, que et condueix fins a ella i influeix enla manera en què la teva ment conscient escull.John Dylan HaynesJohn Dylan Haynes
  • 24. L’inconscient i la neurociènciaEn un recent experiment, es va demanar a alguns homesque classificaran les fotos de diferents cares de donasegons el seu atractiu físic. Les fotos eren de vint pervint, i mostrava a les dones mirant a la càmera o en unperfil de tres quarts. Sense que els homes ho sabessin, enla meitat de les fotos les dones tenien els ulls dilatats i enlaltra meitat no. De manera sistemàtica, els homes esvan sentir més atrets per les dones dulls dilatats. El mésextraordinari és que cap dells es va adonar que aixòhavia influït en la seva decisió. Cap dells va dir: «Heobservat que les seves pupil·les eren dos mil·límetres mésgrans en aquesta foto que en aquesta altra.» Simplementes van sentir més atrets per unes dones que per altres perraons que van ser incapaços didentificar.Per què creieu que vanescollir unes dones i noles altres? Res no els vainfluenciar en la sevadecisió?
  • 25. L’inconscient i la neurociènciaDavid Eagleman, Incógnito. La vida secreta del cerebro, Anagrama,Barna 2013Així doncs, qui tria? En el funcionament en gran mesurainaccessible del cervell, alguna cosa sabia que els ulls dilatatsde les dones tenien relació amb lexcitació i la bona disposiciósexual. Els cervells ho sabien, però no els homes que vanparticipar en lestudi, o almenys no de manera explícita. Éspossible que els homes no sabessin que la seva idea de labellesa i de latracció és una cosa profundament arrelada,guiada en la direcció correcta per programes forjats permilions danys de selecció natural. Quan els homes van triarles dones més atractives, no sabien que lelecció en realitat noera seva, sinó que pertanyia als programes que mésprofundament han quedat gravats en el circuit del cervell alllarg de centenars de milers de generacions.
  • 26. L’inconscient i la neurociènciaEn tornar dels viatges en el Beagle Charles Darwin es vapreguntar: “Em caso o no em caso?”. Llavors va agafar unpaper (que encara es conserva) i va traçar les dues famosescolumnes a favor i en contra. Recordo que, a la columna delscontres va anotar: hauré de parlar amb els parents de la mevadona, tindré menys temps per viatjar ... El cas és que, desprésde meditar-ho molt, va decidir que seria millor comprar-se ungos que casar-se. Però va tenir tan mala o tan bona sort que, alcap de poques setmanes es va trobar amb l’Emma (la sevacosina german) i va començar el gran amor de la seva vida.Eduard Punset, Per qué som com som, Columna Edicions, Barna2009Quin és el missatgeque pretén Punsetformular ambl’anècdota deDarwin? Creieu quedavant les cosestranscendentals, lespersones fan unataula de duescolumnes, com la deDarwin?
  • 27. L’inconscient i la neurociència... quan un aprèn a muntar en bicicleta cal una granconcentració de la consciència: al cap d’un temps, quan s’hanperfeccionat les seves prediccions sensorials i motores, muntaren bicicleta és una cosa totalment inconscient. No vull dir ambaixò que no se n’adoni de com subjectar el manillar, aplicarpressió als pedals i balancejar el tors. A partir d’una àmpliaexperiència, el seu cervell sap exactament què esperar quanexecuta els seus moviments. De manera que no és conscientdels moviments ni de les sensacions a menys que alguna cosacanviï, com que s’aixequi un vent for o es desinfli una roda.Quan aquestes noves situacions transgredeixen les sevesexpectatives normals, apareix la consciència i ajusta el seumodel intern.David Eagleman, Incógnito. La vida secreta del cerebro, Anagrama, Barna2013Quin, llavors,és el paper delaconsciència?