L´'imperi napoleònic
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

L´'imperi napoleònic

on

  • 1,557 views

L´'imperi napoleònic

L´'imperi napoleònic

Statistics

Views

Total Views
1,557
Views on SlideShare
1,557
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
17
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

L´'imperi napoleònic Presentation Transcript

  • 1. L´imperi napoleònic. Les revolucions polítiques (1776-1848)
  • 2. L´imperi napoleònic.
  • 3. Del Consolat a l´Imperi Després del cop d´estat de Termidor (27 de juliol de 1794), a França s´havia instaurat una república de caràcter moderat. És el que es coneix amb el nom de Directori . El Directori havia d´enfrontar-se a dos tipus d´amenaces: Internes : 1 - La dels jacobins, que consideraven que la revolució havia estat traïda. 2 - La dels reialistes: que volien el retorn dels borbons. Externes : Els països que l´envoltaven, especialment Gran Bretanya, Àustria i Prússia.
  • 4. Del Consolat a l´Imperi Malgrat tot, el Directori demostra la seva feblesa en el combat contra aquests enemics. Membres que integraven el Directori afavoreixen l'execució d´un nou cop d´estat, el del 18 de Brumari (9 de novembre de 1799), realitzat per un jove general Napoleó Bonaparte . Amb aquest cop d´estat comença una nova etapa en la història de França anomenada El Consolat . Al principi d´aquesta nova etapa, Napoleó comparteix el poder amb Emmanuel Sieyès i Roger Ducos. De mica en mica, Napoleó va anar acaparant poder i prenent més protagonisme. Constitució de l´any VIII (1799): aquesta constitució aprovada en plebiscit atorgava el càrrec d´únic cònsol a Napoleó. Constitució de l´any X (1803): Aquesta constitució li atribuí el caràcter de cònsol vitalici i la facultat de poder designar successor.
  • 5. Del Consolat a l´Imperi Les aportacions de El Consolat Elaboració i aplicació del Codi Civil (1803) Promoció de l´educació pública. Creació del Banc de França i del codi de comerç. Normalització de les relacions de França amb l‘Església catòlica: el catolicisme esdevenia de nou la religió oficial dels francesos ( Concordat de 1801 )
  • 6. Del Consolat a l´Imperi Què era el Codi Civil napoleònic? Un conjunt de lleis que detallaven, racionalitzaven i unificaven el marc legal de moltes activitats econòmiques, contractes, arrendaments, deutes, societats anònimes, etc. Amb aquesta introducció legal va afermar-se el sistema polític i econòmic liberal que beneficiava les capes burgeses, consolidant la Revolució moderada (reconeixement de la llibertat i la igualtat civil, supressió del règim feudal i propietat lliure de la terra). D’altra banda, el Codi Civil també tenia espai per a qüestions com la família, en la qual es reconeixia l’autoritat del pare sobre la dona i els fills. En què consistia el càrrec de primer cònsol? Napoleó reunia els poders executiu i legislatiu, a més de la direcció de l´exèrcit.
  • 7. Proclamació de l´Imperi Any 1804: Napoleó es va fer coronar emperador pel papa Pius VII, sota coacció, a la catedral de París. S´instaurava la dinastia napoleònica.
  • 8. Hegemonia de l´Imperi
  • 9. Hegemonia de l´Imperi La política europea de Napoleó : Els canvis introduïts per Napoleó als territoris conquerits van consistir, bàsicament, a introduir sistemes polítics que imitaven el francès. Així, es va abolir l’esclavitud, va estendre’s el Codi Civil i va imposar-se el sufragi censatari a molts llocs d’Europa. En paral·lel, Napoleó va anar creant una sèrie de noves monarquies, dependents de França, al front de les quals va situar familiars o persones de la seva confiança. Aquestes accions van debilitar les aristocràcies europees, que veien com perdien els seus privilegis. Ara bé, després d’una fase inicial d’expectació i certa esperança en el canvi real de la situació, les masses populars van anar comprovant que tampoc per a elles millorava substancialment la situació, ja que els era negada la participació política i eren obligades a pagar nous impostos destinats ara a mantenir el poder imperial de França. Per tant, a molts dels països sotmesos, la invasió napoleònica va afavorir l’afermament dels corrents nacionalistes que rebutjaven la imposició dels models francesos.
  • 10. Hegemonia de l´Imperi
  • 11. Hegemonia de l´Imperi Després de la derrota de Trafalgar, conscient de la primacia marítima absoluta de la Gran Bretanya, Napoleó va intentar vèncer els britànics en el continent combatent els seus aliats i decretant el bloqueig continental al britànics (1806), és a dir, la prohibició de comerciar amb mercaderies angleses en qualsevol port del continent europeu.
  • 12. Crisi i caiguda de l´Imperi El fracàs del bloqueig continental té repercussions importants en la consolidació de l´expansió napoleònica:
  • 13. Crisi i caiguda de l´Imperi
  • 14. Els cent dies Aprofitant el desànim dels francesos, Napoleó abandonà l´illa d´Elba i tornà a França on fàcilment va fer-se amb el poder, destronant al rei Lluís XVIII. Del març fins al juny de 1815 Napoleó restaurà un efímer Imperi (conegut com l’ Imperi dels Cent Dies ) Els països enemics de França tornen a fer una nova coalició (la Setena Coalició ) i derroten definitivament a Napoleó a la batalla de Waterloo (18 de juny de 1815). Napoleó serà desterrat a l´illa de Santa Helena on morirà set anys després (5 de maig de 1821). El retorn de la monarquia a França afavorí als exiliats retornats i a l´Església. Aquest fet disgustà profundament l´opinió del poble francès.
  • 15. Els cent dies Del març fins al juny de 1815 Napoleó restaurà un efímer Imperi (conegut com l’ Imperi dels Cent Dies ) Els països enemics de França tornen a fer una nova coalició (la Setena Coalició ) i derroten definitivament a Napoleó a la batalla de Waterloo (18 de juny de 1815). Napoleó serà desterrat a l´illa de Santa Helena on morirà set anys després (5 de maig de 1821).
  • 16. Napoleó i Espanya Els inicis de la Guerra de la Independència o Guerra del Francès cal situar-los en els acords del Tractat de Fontainebleau del 27 d’octubre 1807. Segons l’acord negociat per Godoy , primer ministre del rei Carles IV, Espanya autoritzava l’entrada al país de les tropes franceses (uns 28.000 soldats) per a realitzar l’ocupació de Portugal, aliat de la Gran Bretanya. En l´acord estava inclosa la clàusula que Portugal, una vegada derrotada, seria repartida entre França i Espanya. Manuel Godoy
  • 17. Napoleó i Espanya La Guerra del Francès no va ser l’enfrontament tradicional entre dos exèrcits, el francès i l’espanyol, sinó que un dels seus protagonistes essencials va ser la guerrilla, un fet desconegut anteriorment. D’altra banda, la guerra contra els francesos no va tenir límits en la violència, esdevenint una guerra contemporània. Tot i que la tecnologia encara era molt limitada, amb baionetes, canyons i l’ús de la cavalleria, la violència va arribar a uns límits que abans mai no s’havien arribat a donar Aquesta és la situació que reflecteixen els gravats de Goya titulats Els desastres de la Guerra. Francisco de Goya
  • 18. Napoleó i Espanya Aquesta és la situació que reflecteixen els gravats de Goya titulats Els desastres de la Guerra. http://pitxaunlio.blogspot.com/2011/11/los-desastres-de-la-guerra-de-goya.html
  • 19. Napoleó i Espanya La invasió napoleònica de 1808 va comportar l’entronització de Josep Bonaparte , el qual va intentar portar a terme una experiència reformista amb l’objectiu de liquidar l’Antic Règim. D’aquesta manera, el monarca va abolir el règim senyorial, va desamortitzar terres de l’Església, va desvincular les terres de les primogenitures i va acabar amb les terres de mans mortes. També estava prevista l’abolició dels privilegis, declarar la invulnerabilitat del domicili, la llibertat de residència, el lliure accés a totes les professions, la unificació dels diferents codis jurídics, l’abolició de les duanes interiors, la fixació d’una extensió màxima pels mayorazgos i l’abolició de la Inquisició. José Bonaparte
  • 20. Napoleó i Espanya Tot i ser una reforma raonable, aquesta va tenir poc suport i va topar amb una total incomprensió entre la societat espanyola que considerava que estava governada per un govern il·legítim, estranger i basat en el poder de les armes. D’aquesta manera, els càlculs de Napoleó respecte d’Espanya van demostrar-se erronis. Ni el clergat, excepció feta de la jerarquia superior, era tan fàcil de controlar, ni la resta de la societat espanyola podia reduir-se a “populacho” com ell creia. Tenia raó quan pensava que la força dels exèrcit espanyols era ben escassa, però no havia previst la importància que tindrien les forces irregulars i la poderosa combinació que podrien formar resistència i tropes regulars britàniques. La resistència popular espanyola a la introducció dels francesos faria esclatar la Guerra de la Independència .
  • 21. Napoleó i Espanya Els afrancesats : Una minoria d’espanyols han estat qualificats d’afrancesats per col·laborar amb la monarquia bonapartista de Josep I . En aquest sentit, cal tenir en compte que més de cent mil persones van col·laborar amb el poder francès i prop de dos milions d’espanyols van donar jurament a Josep I Bonaparte . L’afrancesament suposava, tot i la forta crítica que ha rebut per una part de la historiografia, una opció política reformista més, enfrontada a l’immobilisme de l’absolutisme i alternativa a la ruptura que proposaven els liberals.
  • 22. Activitats Una de les idees que em van ocupar més havia estat la reunió, la concentració dels mateixos pobles geogràfics que les revolucions i la política han dissolt i dividit. De manera que, tenint en compte que a Europa hi ha més de trenta milions de francesos, quinze d’espanyols, quinze d’italians i trenta d’alemanys, hauria volgut fer de cadascun d’aquests pobles un sol cos de la nació [...]. Jo em considerava digne d’una glòria tan gran! [...] En aquest estat de coses podia haver-hi més probabilitats d’aconseguir a tot arreu la unitat de codis, de principis, opinions, sentiments, idees i interessos. Potser aleshores, amb l’ajuda de les Llums esteses universalment, hauria estat permès somiar la gran família europea [...]. De tota manera, aquesta reunió (la d’Europa) es farà tard o d’hora. Així parlava el propi Napoleó del seu projecte europeu l’11 de novembre de 1816 des del seu exili/empresonament a l’illa de Santa Helena: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/21/el-projecte-europeu-de-napoleo / Ho trobareu en:
  • 23. Activitats Història 4t ESO Grup Promotor Santillana 2008 Bona part de la presentació està basada en : Qüestionari: 1- Quin era l´objectiu més important de Napoleó ? 2- Per què no ho va poder aconseguir a Europa? 3- Per què no ho va poder aconseguir a Espanya? 4- Els partidaris de Napoleó a Espanya com els van anomenar? Què volien? 5- Per què Napoleó escriu aquestes paraules des de l´illa de Santa Helena? Per què no ho fa des de França? 6- Vist com Europa és avui en dia, considereu que el somni de Napoleó s´ha aconseguit? Per què? http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/03-leuropa-napoleonica /