Escola i societat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
2,310
On Slideshare
2,293
From Embeds
17
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
30
Comments
0
Likes
0

Embeds 17

http://www.slideshare.net 7
http://pitxaunlio.blogspot.com.es 6
http://pitxaunlio.blogspot.com 4

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Escola i societat
  • 2. Per anar fent boca
    • Què és allò que més recordes, tant positivament com a negativament, de l´ensenyament primari?
    • Consideres que l´educació ha de ser obligatòria? Fins a quina edat? Per què?
    • Quins haurien de ser els objectius de l´educació obligatòria?
    • Què és el més criticable de l´educació actual?
    • L´educació ha de servir per adaptar-se a la societat o per canviar-la?
    • Com és i com hauria de ser la figura del mestre o professor?
    • Què és la pedagogia ?
  • 3.  
  • 4. Escola, agent socialitzador Agents socialitzadors primaris secundaris família escola Grups d´amics treball Transmissió de continguts i valors culturals
  • 5. Llegiu l´article del Francisco J. Laporta , La ironía de la educación ciudadana, El País , 16/08/2006 http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/lescola-oasi.html Activitats: 1- Què és un agent socialitzador? 2- Què és el que intenta ensenyar l´escola i què és el que s´ensenya fora de l´escola? 3- Quina impressió us deixa la lectura d´aquest article? Esteu d´acord amb la imatge de l´escola com un oasi?
  • 6.
    • “ ... si no és l´educació qui li ofereix el model racionalment adequat, el nen no creixerà sense models sinó que s´identificarà amb els que li proposa la televisió, la malícia popular o la brutalitat més baixa, models exaltats des del luxe depredador o la simple força bruta”.
    • Fernando Savater , El valor de educar , Barcelona, Ariel 1997, pàg. 96
    Què són els valors? “ Els valors es relacionen amb estils de vida, amb els costums i amb la manera específica que hom té de vincular-se amb els altres. No només donen sentit a la vida i conformen la nostra identitat, sinó que també donen sentit a la convivència entre persones i grups i, en la mesura que els valors són referents intersubjectius, estructuren les relacions humanes en el si d´una societat.” Àngel Castiñeira , Valors i canvi social a Catalunya: realitats, ficcions i malentesos , Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, Juliol 2009, nº 131
  • 7.
    • De vegades una societat viu la contradicció entre el que voldria ser (els valors als que acudeix per reflexionar sobre si mateixa) i el que és (allò que els seus membres acostumen a fer més sovint).
    • A l´escola se li demana intentar ajustar la realitat social a allò que la societat veu com l´ideal a aconseguir.
    • La pregunta és si l´escola està en condicions d´assolir el que la societat li demana.
  • 8. Vies per incitar a l´estudi plaer interès deure coacció Per què s´ha d´estudiar?
  • 9.
    • El nen, o l´home que ve a l´escola, doncs no cap faig distinció entre un home de deu anys i un trenta o de setanta, ha après de la vida i porta amb ell coneixements particulars sobre les coses. Perquè un home, sigui quina fos la seva edat, estudiï, cal primer que estimi l´estudi. Per estimar l´estudi li cal reconèixer la falsedat, la insuficiència dels seus coneixements sobre les coses, i pressentir, per la intuïció, l´horitzó nou que l´estudi li pot descobrir. (...) Perquè l´alumne pugui abandonar-se per complert a l´instructor, cal aixecar una punta del vel que li amaga tot l´encant del món del pensament, del coneixement i de la poesia, en el qual ha d´ introduir-li l´estudi.
    • Únicament, gràcies a l´encant constant d´aquesta llum que davant d´ell llueix, l´alumne se sent capaç de polir-se a si mateix, com li demanem nosaltres.
    • Leon Tolstoi , La escuela de Yasnaïa Poliana , Ediciones Júcar, Madrid 1978
    Leon Tolstoi (1828-1910)
  • 10.
    • El aprendizaje siempre tiene –al menos en sus inicios- un componente de coacción: casi todos nos hemos educado a regañadientes. Es raro el caso del niño que renuncia voluntariamente a sus juegos o del adolescente que prescinde con gusto de sus diversiones para llegar a saber gramática o geografía. No es el profesor quien aburre, ni siquiera la materia misma, sino el hecho mismo de tener que concentrarse para aprender. Saber es una forma de felicidad y de liberación, pero llegar a saber exige trabajos forzados.
    • Fernando Savater , La autoridad del maestro , La Verdad de Murcia, 01/10/2009
    Fernando Savater
  • 11. autor Condicions per estudiar Com es motiva? D´acord En desacord Tolstoi Savater
  • 12. autor Condicions per estudiar Com es motiva? D´acord En desacord Tolstoi Estimar l´estudi Reconèixer per part de l´alumne les seves insuficiències respecte al que sap de les coses Savater Atenció Esforç Coacció. Saber és una forma d´alliberament i felicitat
  • 13.
    • Els partidaris de l´estudi com un joc ho són perquè respecten la llibertat de l´infant, que ha de créixer lliure de coaccions morals: per a ells es tracta d´educar per a la llibertat i l´autonomia en i per la llibertat i l´autonomia.
    • Els partidaris de l´estudi com un esforç consideren que l´educació consisteix a aprendre a actuar per deure, fent front a les inclinacions oposades i sacrificant l´interès amb l´ajut si cal de les coaccions externes (premis i càstigs). A l´autonomia i la llibertat es pot arribar, per tant, mitjançant elements coactius.
    Com s´ha d´estudiar?
  • 14.
    • “ La letra con sangre entra”
    • “ Instruir deleitando”
  • 15.
    • Hi ha un supòsit pedagògic segons el qual el procés d´aprenentatge és quelcom intrínsecament feixuc, trist, antipàtic per a l´aprenent.
    • Per assolir l´objectiu que l´alumne aprengui hi ha qui pensa que la solució perquè l´alumne es decideixi a aprendre és el càstig, la coacció, el regle ...
    • L´altra solució és revestir el procés de l´aprenentatge amb un envoltori agradable, atractiu, divertit, lúdic ...
    • Cadascuna de les estratègies proposa un sistema diferent per suscitar l´aprenentatge: un el pal i l´altre el caramel, però comparteixen el fet que utilitzen formes de motivació extrínseques al mateix procés d´aprenentatge.
  • 16.
    • Aquestes estratègies, tot i semblar oposades, estan fundades en el mateix supòsit pedagògic, són les dues cares de la mateixa moneda: als infants no els hi ve de gust aprendre i el que s´ha d´ensenyar no és gens atractiu.
    • No és possible, aleshores, l´existència d´una teoria pedagògica que proposi que tant l´aprendre (el procés) com el coneixement (contingut) són desitjables per ells mateixos?
    • Aquesta teoria pot estar avalada per dues evidències:
    • La immensa capacitat d´aprenentatge de l´ésser humà,
    • La curiositat innata de l´ésser humà que mobilitza aquesta capacitat d´aprenentatge
  • 17.
    • Un aprenentatge seriós, una relació personalment compromesa amb la cultura i la ciència, exigeix quasi sempre dedicació, esforç i autodisciplina; però no és un esforç que ens fa infeliços, sinó tot el contrari. És com l´esforç físic de l´alpinista o el mental del jugador d´escacs. L´aprenentatge seriós no és un simple passatemps ni pot ser sempre divertit. Però entre això i l´avorriment (...) existeix la mateixa distància que existeix entre fer coses a les que un troba sentit i fer coses per pura heteronomia. El que de veritat avorreix i fa infeliç a qui aprèn és haver de suportar un ensenyament que no el condueix a cap aprenentatge significatiu.
    • Jaume Trilla , La aborrecida escuela , Laertes, Barna 2002
    • Activitats:
    • Recordeu algun moment de la vostra vida a l´escola en què estudiant o fent alguna activitat us heu sentit satisfets ( feliços )? En quin moment?
    • Aquesta situació s´ha anat repetint després o només forma part de la vostra biografia?
    • Que n´opineu sobre el que proposa el Jaume Trilla ? Esteu d´acord? Per què?
  • 18.
    • Pero lo cierto es que el aula- para rendir frutos- exige atención y cierta jerarquía. Todos somos iguales en dignidad, pero no en gobierno. Como bien dice Aristóteles en su Política , “antes de llegar a gobernar, todos debemos haber sido gobernados”. Es decir, ya que en democracia todos mandaremos, es necesario que durante un tiempo obedezcamos para aprender a mandar con razón y conocimiento. No hay humillación ni servilismo en aceptar la eventual autoridad de quien nos está enseñando a crecer como es debido.
    Fernando Savater , La autoridad del maestro , La Verdad de Murcia, 01/10/2009 Aristòtil (384-322 a C) Activitats: 1- En què consisteix la paradoxa de l´educació democràtica, segons Savater ? 2- Per què és cal acceptar l´autoritat si la democràcia per essència és qüestionar a qui té el poder? La paradoxa de l´educació democràtica
  • 19. Paradoxa de l´educació democràtica La societat pretén ser igualitària ja des de la infància L´escola és desigual perquè es fonamenta en l´asimetria del que sap i del que encara no sap
  • 20.
    • Res no mostra millor aquest fet que el desprestigi actual de la docilitat. El verb llatí doceo , que significava “ensenyar” i “instruir”, va donar lloc als adjectius docilis (que aprèn fàcilment) i doctus (instruït, docte, savi). Si pels antics el camí cap el doctorat era la docilitat, avui critiquem la legitimitat de tot sacrifici que impliqui la pèrdua o simplement el qüestionament de l´autonomia personal i el sotmetiment a l´autoritat.
    • Gregorio Luri , L´escola i els valors , Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, Juliol 2009, nº 131
    Gregorio Luri Continuació de l´article en http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/el-caracter-allo-que-ha-oblidat-la.html Motivació o disciplina
  • 21.
    • ¿Por qué aprender matemáticas? Para aprobar el examen de la Politécnica. Yo valgo más que eso. Aprendo matemáticas porque es un tema de conversación y uno de los más bellos que existen. Entonces se las enseño a los niños porque eso permitirá que nos divirtamos y discutamos mucho. Hablaremos de la conjetura de Goldbach y del teorema de Gödel , nos divertiremos juntos, y vosotros, los gamberros de los suburbios que de vez en cuando venís a escucharnos, os daréis cuenta de que en el fondo lo entendéis todo. En cualquier caso, sin no lo entendéis, es que yo lo he explicado mal. Entoncers volvería a empezar, y varias veces si fuera preciso.
    • Albert Jacquard y otros , ¿Una educación sin autoridad ni sanción?, Paidós, Barna 2005
    Albert Jacquard
  • 22. Mitjans del mestre per incitar a l´estudi motivació disciplina
  • 23. motivació Objectiu: Hom pretén contagiar l´alumne el seu entusiasme per la matèria Mitjà: Carisma
  • 24. disciplina Objectiu: Aporta un sistema, un ordre, un mètode a la ment de l´alumne perquè pugui regular i controlar el seu potencial cognitiu. Mitjà: Autoritat
  • 25. Tota teoria pedagògica es construeix , explícitament o implícita, sobre una idea d´un subjecte (l´infant) sobre el que pretén intervenir Aquest subjecte es desdobla en dues imatges El subjecte inicial (l´infant sense formació) El subjecte final (el model d´home que ha de ser format) Teories pedagògiques
  • 26. Teoria 1 (Una ortopèdia de la conducta i les actituds) No creu en la innocència natural del nen i molt menys en la seva bondat natural Serà una pedagogia fonamentalment correctiva (la pedagogia serà l´art de corregir les deformitats de l´esperit) L´objectiu de l´educació és arrencar els impulsos naturals del nen És una pedagogia de la disciplina (s´hi esforçarà en disciplinar el nen i inculcar-li unes normes)
  • 27.
    • Per a aquest tipus de pedagogia, el nen és un home en petit, un adult en miniatura.
    • Les diferències entre un infant i un adult només són de grau, quantitatives: l´infant és menys fort, menys alt, menys savi, menys prudent ... que l´adult.
    • Si l´infant és un adult incomplet, la finalitat de l´educació està adreçada a eliminar aquesta condició.
    • L´escola no pot estar pensada per a satisfer els interessos dels nens en tant que nens, sinó per ajudar a la producció de l´home adult en què ha de convertir-se.
    • El nen modèlic d´aquesta pedagogia és el que precoçment aconseguia mimetitzar les formes pròpies de la maduresa ( es diu en to admiratiu que aquest nen sembla un “homenet”, una “persona gran” ).
    • Té una concepció negativa de la infantesa: en primer lloc, perquè la considera un estadi indesitjable, el més proper a la imperfecció humana; en segon lloc, perquè l´únic sentit que té aquest estadi és el de ser superat.
    Teoria 1 (Una ortopèdia de la conducta i les actituds)
  • 28. L´aprenentatge d´un nen de cinc anys no és el que correspon al d´un nen de cinc anys sinó a l´aprenentatge projectat des d´una perspectiva d´adult. Quin interès pot tenir un nen de cinc anys per aprendre coses que només li podran ser útils a llarg termini? Les motivacions només poden ser de caràcter extrínsec: premis i càstigs, sistemes d´emulació, qualificacions i quadres d´honor Teoria 1 (Una ortopèdia de la conducta i les actituds)
  • 29. “ Tot és perfecte en sortir de les mans d´aquell qui fa totes les coses; tot degenera en les mans de l´home” Emili o de l´educació “ L´home neix perfecte; (...) L´educació corromp l´home en lloc de millorar-lo. És, doncs, poc assenyat voler educar o instruir el nen, ja que s´hi troba molt més a prop que jo de l´ideal harmoniós d´allò que és vertader, bell i bo, de tot allò a què jo aspiro” Jean-Jacques Rousseau Leon Tolstoi
  • 30. Teoria 2 (naturalisme pedagògic) Creu en la innocència natural del nen i en la seva bondat natural Confiança total en l´espontaneïtat del nen Protegeix la infantesa de la corrupció adquirible pel contacte amb la societat Es tracta de respectar la naturalesa dels nens i satisfer les necessitats pròpies de la infantesa
  • 31.
    • Per a aquest tipus de pedagogia el nen té un valor intrínsec, sense referències a cap model humà adult.
    • Les diferències entre infant i adult són fonamentalment qualitatives: cadascú pertany a diferents estadis de desenvolupament intel·lectual definits per trets singulars i propis.
    • Segueix una concepció evolutiva de l´educació: els aprenentatges s´han d´anar adaptant progressivament a cada estadi evolutiu.
    • La infantesa no és només una fase propedèutica per arribar a ser adult, sinó una etapa que, com qualsevol altra, té sentit en ella mateixa i mereix ser viscuda en tota la seva plenitud.
    • L´escola no pot ser entesa tan sols com una preparació per a la vida, sinó que serà ella mateixa vida; configurar-se a mida del nen i constituir-se com una microsocietat adaptada als seus usuaris.
    Teoria 2 (naturalisme pedagògic)
  • 32.
    • Activitats:
    • Quina és la idea de subjecte inicial que tenen les teories 1 i 2?
    • Quina és la idea de subjecte final que tenen les teories 1 i 2?
    • Quins mecanismes utilitzen perquè el subjecte inicial pugui arribar a ser subjecte final?
    • Quina és la visió que tenen de l´escola cadascuna de les teories?
    • A quina teoria li adjudicaries el terme progressista ? A quina, el terme tradicional ? Per què?
    • Quins creieu que són els aspectes positius i negatius de cadascuna de les teories? Justifiqueu la resposta.
  • 33.
    • Les principals crítiques als alumnes i a l´escola actual són: els alumnes no tenen esperit de sacrifici i no respecten l´autoritat.
    • Aquests dos mals són els principals arguments a favor del descrèdit de la pedagogia moderna i de les raons del fracàs escolar de l´alumnat.
    • Curiosament aquests dos factors coincideixen amb dos dels pilars que sustenten la cultura contemporània.
    • Això explica les raons de les dificultats per solucionar els mals de la nostra educació.
    • Eliminar aquests dos dèficits del sistema educatiu significaria qüestionar la societat que els promou.
    • Per tant, s´hauria de pensar que si volem canviar l´escola alhora hauríem de canviar els valors que fonamenten aquesta societat.
    Les idees centrals i els arguments principals de les diapositives següents estan suggerides per Vicente Verdú , Aporías de la nueva década , El País, 23/01/2009 Crítiques al model educatiu actual
  • 34.
    • Quin és l´origen dels arguments crítics?
    • Provenen de persones que han estat educades amb altres “valors”.
    • Aquests “valors” de l´esforç, del sacrifici i del respecte quasi religiós a l´autoritat pertanyen a una etapa del capitalisme ja superada: la del capitalisme de producció .
    • El capitalisme de producció fonamentà el seu èxit en el principi següent: “ primer s´estalvia mitjançant privacions i després s´adquireix, si és possible millor al comptat, el producte ”
  • 35.
    • Si els alumnes actuals no mostren cap inclinació favorable a l´esforç i a la privació és perquè han assimilat i reprodueixen mecànicament el principi en què es fonamenta el capitalisme de consum : “ exigeixen primer la recompensa abans d´haver-se d´esforçar ”.
    • El principi en què es fonamenta el capitalisme de consum és “ primer adquireixes el producte i després paga ”.
    • Aquest principi econòmic aplicat al sistema educatiu corresponent és: “ promociona sense aprovar les assignatures i després ja t´ho faràs ”.
  • 36.
    • En el cas de l´altre dèficit educatiu: la manca de respecte a l´autoritat, té tantes poques possibilitats de ser recuperat com l´anterior.
    • El que caracteritza la societat actual és el desprestigi en què es troben les institucions públiques i els seus representants: governs, esglésies, bancs, mitjans de comunicació ...
    • La causa d´aquest desprestigi no és tant la corrupció generalitzada com la forma en què es gestiona el poder en la nova societat digitalitzada ( la societat en xarxa ).
  • 37.
    • Escriu Vicente Verdú :
    • “ La generación Internet se ha formado en la participación y la interacción, no en la obediencia a un jefe. Los líderes en la red lo son por su capacidad de emulación y el grupo (también en las empresas, también en la ciencia) se constituye en fuente de intercambio de saber. No es un faraón del conocimiento quien imparte doctrina sino que la doctrina o el conocimiento se realizan en cooperación: en la propuesta y su cola de correcciones. Quien no entienda esto será presa del pasado. Más pegajoso que instructor, menos sabio que impertinente.”
    Vicente Verdú , Aporías de la nueva década , El País, 23/01/2009 http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Aporias/nueva/decada/elpepiopi/20100123elpepisoc_9/Tes/
  • 38. Capitalisme de producció esforç Respecte a l´autoritat Pateix per després fruir Capitalisme de consum Societat digitalitzada satisfacció Coneixement cooperatiu Gaudeix ara per després patir Compartir no és robar
  • 39. L´educació com a fabricació
    • Passa, doncs, com si la modernitat educativa es caracteritzés pel potent auge del poder de l´educador: mentre que en altres temps hi havia resignació davant el fet que les coses es fessin de forma aleatòria, en funció de la riquesa de l´entorn del nen i de l´oportunitat del que s´anés trobant, avui es pretén controlar el millor possible els processos educatius i actuar sobre el subjecte per educar de manera coherent, concertada i sistemàtica ... Per al seu màxim bé. Se sap, avui més que mai, la importància de l´educació per al destí de les persones i el futur del món. I no volem abandonar un assumpte tan important a l´atzar. L´educador modern aplica totes les seves energies i tota la seva intel·ligència a una tasca que valora al mateix temps possible (gràcies als sabers educatius ara estabilitzats) i extraordinària (perquè afecta a allò més valuós que tenim: l´home). L´educador modern vol fer de l´home una obra, la seva obra.
    • Philippe Meirieu , Frankestein Educador , Laertes, Barna. 1998
    Philippe Meirieu
  • 40. L´educació com a fabricació
    • Frankestein és, sens dubte, el mite més significatiu del que és l´interrogant fonamental del pedagog que es replanteja una i altra vegada la pregunta punyent del nen que s´interroga sobre el seus orígens: “Però, ¿com es fan els nens?” Y sé molt bé que he escrit, amb tot el pes, terriblement ambigu, del verb “fer”. Frankestein “fa” un home, és a dir, el “fabrica”. (...)
    • Philippe Meirieu , Frankestein Educador , Laertes, Barna. 1998
    • Hem “fet” un nen i volem “fer d´ell un home lliure” ... ¡com si això fos tan fàcil! Perquè si es “fa”, no serà lliure, o almenys no ho serà de debò; i si és lliure, escaparà inevitablement a la voluntat i a les vel·leïtats de fabricació del seu educador.
    • L´ambició de dominar completament el desenvolupament de l´individu és sempre una ambició perversa i mortífera
    • Philippe Meirieu , Frankestein Educador , Laertes, Barna. 1998
  • 41. L´educació com a fabricació
    • La veritable revolució copernicana en pedagogia consisteix a prescindir totalment del projecte del doctor Frankestein i de l´ educació com a fabricació .
    • L´educació ha de distanciar-se també de la teoria de l´abstenció pedagògica ( en nom del respecte al nen cal subordinar tota activitat educativa als capricis d´un nen-rei)
    • S´ha de centrar en la relació del subjecte amb el món , això vol dir que qui arriba al món ha de ser acompanyat al món i entri al coneixement del món, que sigui introduït per aquells que li han precedit ... Que sigui introduït i no emmotllat, ajudat i no fabricat.
    • En resum: que pugui ser “obra de si mateix”, com deia Pestalozzi en 1797 i no construcció d´altres.
    Consells pedagògics ( Philippe Meirieu ) La relació mestre-alumne no pot convertir-se en una relació de causalitat o de possessió. La transmissió no és una absorció de sabers, sinó que és una reconstrucció per part de l´alumne de sabers i coneixements que ha d´inscriure en el seu projecte vital. El que és normal en educació és que la cosa no funcioni, que l´altre es resisteixi, s´amagui o es rebel·li. No es tracta de “fer” individus autònoms per després immediatament abandonar-los a la seva sort, sinó d´ajudar i acompanyar-los en l´autoconstrucció de la seva autonomia. Tot aprenentatge suposa una decisió personal irreductible de qui aprèn.
  • 42. Què és la pedagogia?
    • La investigació pedagògica (...) no pot atenir-se plenament al paradigma de la prova i la predicibilitat. El seu desenvolupament, pel contrari, ha d´intentar integrar la impredicibilitat constitutiva de la praxi pedagògica, el fet que es tracta d´una activitat que posa la llibertat de l´altre en el nucli de les seves preocupacions i, per tant, no pot aspirar a predir res amb la certesa del científic.
    • Philippe Meirieu , Frankestein Educador , Laertes, Barna. 1998
    Per continuar llegint: http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/que-es-la-pedagogia.html
  • 43. Activitats: Després del visionat de la pel·lícula La ola , podeu respondre a les següents preguntes: 1- Quin tipus de model de professor representa el protagonista de la pel·lícula? 2- Quines són les seves estratègies pedagògiques? 3- Descriu la personalitat i la situació de tres alumnes de la classe? 4- Quins creieu que són els factors que expliquen el desenllaç de la pel·lícula? 5- Feu una crítica de la pedagogia com a ciència o art.