Escola i societat
Per anar fent boca <ul><li>Què és allò que més recordes, tant positivament com a negativament, de l´ensenyament primari? <...
 
Escola, agent socialitzador Agents socialitzadors primaris secundaris família escola Grups d´amics treball Transmissió de ...
Llegiu l´article del  Francisco J. Laporta ,  La ironía de la educación ciudadana,  El País , 16/08/2006  http://pitxaunli...
<ul><li>“ ... si no és l´educació qui li ofereix el model racionalment adequat, el nen no creixerà sense models sinó que s...
<ul><li>De vegades una societat viu la contradicció entre el que voldria ser (els valors als que acudeix per reflexionar s...
Vies per incitar a l´estudi plaer interès deure coacció Per què s´ha d´estudiar?
<ul><li>El nen, o l´home que ve a l´escola, doncs no cap faig distinció entre un home de deu anys i un trenta o de setanta...
<ul><li>El aprendizaje siempre tiene –al menos en sus inicios- un componente de coacción: casi todos nos hemos educado a r...
autor Condicions per estudiar Com es motiva?  D´acord En desacord Tolstoi Savater
autor Condicions per estudiar Com es motiva?  D´acord En desacord Tolstoi Estimar l´estudi Reconèixer per part de l´alumne...
<ul><li>Els partidaris de  l´estudi com un joc  ho són perquè respecten la llibertat de l´infant, que ha de créixer lliure...
<ul><li>“ La letra con sangre entra” </li></ul><ul><li>“ Instruir deleitando” </li></ul>
<ul><li>Hi ha un supòsit pedagògic segons el qual el procés d´aprenentatge és quelcom intrínsecament feixuc, trist, antipà...
<ul><li>Aquestes estratègies, tot i semblar oposades, estan fundades en el mateix supòsit pedagògic, són les dues cares de...
<ul><li>Un aprenentatge seriós, una relació personalment compromesa amb la cultura i la ciència, exigeix quasi sempre dedi...
<ul><li>Pero lo cierto es que el aula- para rendir frutos- exige atención y cierta jerarquía. Todos somos iguales en digni...
Paradoxa de l´educació democràtica La societat pretén ser igualitària ja des de la infància L´escola és desigual perquè es...
<ul><li>Res no mostra millor aquest fet que el desprestigi actual de la docilitat. El verb llatí  doceo , que significava ...
<ul><li>¿Por qué aprender matemáticas? Para aprobar el examen de la Politécnica. Yo valgo más que eso. Aprendo matemáticas...
Mitjans del mestre per incitar a l´estudi motivació disciplina
motivació Objectiu: Hom pretén contagiar l´alumne el seu entusiasme per la matèria Mitjà: Carisma
disciplina Objectiu: Aporta un sistema, un ordre, un mètode a la ment de l´alumne perquè pugui regular i controlar el seu ...
Tota teoria pedagògica es construeix , explícitament o implícita, sobre una idea d´un subjecte (l´infant) sobre el que pre...
Teoria 1 (Una ortopèdia de la conducta i les actituds) No creu en la innocència natural del nen i molt menys en la seva bo...
<ul><li>Per a aquest tipus de pedagogia, el nen és un home en petit, un adult en miniatura. </li></ul><ul><li>Les diferènc...
L´aprenentatge d´un nen de cinc anys no és el que correspon al d´un nen de cinc anys sinó a l´aprenentatge projectat des d...
“ Tot és perfecte en sortir de les mans d´aquell qui fa totes les coses; tot degenera en les mans de l´home” Emili o de l´...
Teoria 2 (naturalisme pedagògic) Creu en la innocència natural del nen i en la seva bondat natural Confiança total en  l´e...
<ul><li>Per a aquest tipus de pedagogia el nen té un valor intrínsec, sense referències a cap model humà adult. </li></ul>...
<ul><li>Activitats: </li></ul><ul><li>Quina és la idea de  subjecte inicial  que tenen les teories 1 i 2? </li></ul><ul><l...
<ul><li>Les principals crítiques als alumnes i a l´escola actual són:  els alumnes no tenen esperit de sacrifici i no resp...
<ul><li>Quin és l´origen dels arguments crítics? </li></ul><ul><li>Provenen de persones que han estat educades amb altres ...
<ul><li>Si els alumnes actuals no mostren cap inclinació favorable a l´esforç i a la privació és perquè han assimilat i re...
<ul><li>En el cas de l´altre dèficit educatiu: la manca de respecte a l´autoritat, té tantes poques possibilitats de ser r...
<ul><li>Escriu   Vicente Verdú : </li></ul><ul><li>“ La generación Internet se ha formado en la participación y la interac...
Capitalisme de producció esforç Respecte a l´autoritat Pateix per després fruir Capitalisme de consum Societat digitalitza...
L´educació com a fabricació <ul><li>Passa, doncs, com si la modernitat educativa es caracteritzés pel potent auge del pode...
L´educació com a fabricació <ul><li>Frankestein  és, sens dubte, el mite més significatiu del que és l´interrogant fonamen...
L´educació com a fabricació <ul><li>La veritable  revolució copernicana  en pedagogia consisteix a prescindir totalment de...
Què és la pedagogia? <ul><li>La investigació pedagògica (...) no pot atenir-se plenament al paradigma de la prova i la pre...
Activitats: Després del visionat de la pel·lícula  La ola , podeu respondre a les següents preguntes: 1- Quin tipus de mod...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Escola i societat

2,318 views
2,120 views

Published on

Escola i societat

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,318
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
49
Actions
Shares
0
Downloads
34
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Escola i societat

  1. 1. Escola i societat
  2. 2. Per anar fent boca <ul><li>Què és allò que més recordes, tant positivament com a negativament, de l´ensenyament primari? </li></ul><ul><li>Consideres que l´educació ha de ser obligatòria? Fins a quina edat? Per què? </li></ul><ul><li>Quins haurien de ser els objectius de l´educació obligatòria? </li></ul><ul><li>Què és el més criticable de l´educació actual? </li></ul><ul><li>L´educació ha de servir per adaptar-se a la societat o per canviar-la? </li></ul><ul><li>Com és i com hauria de ser la figura del mestre o professor? </li></ul><ul><li>Què és la pedagogia ? </li></ul>
  3. 4. Escola, agent socialitzador Agents socialitzadors primaris secundaris família escola Grups d´amics treball Transmissió de continguts i valors culturals
  4. 5. Llegiu l´article del Francisco J. Laporta , La ironía de la educación ciudadana, El País , 16/08/2006 http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/lescola-oasi.html Activitats: 1- Què és un agent socialitzador? 2- Què és el que intenta ensenyar l´escola i què és el que s´ensenya fora de l´escola? 3- Quina impressió us deixa la lectura d´aquest article? Esteu d´acord amb la imatge de l´escola com un oasi?
  5. 6. <ul><li>“ ... si no és l´educació qui li ofereix el model racionalment adequat, el nen no creixerà sense models sinó que s´identificarà amb els que li proposa la televisió, la malícia popular o la brutalitat més baixa, models exaltats des del luxe depredador o la simple força bruta”. </li></ul><ul><li>Fernando Savater , El valor de educar , Barcelona, Ariel 1997, pàg. 96 </li></ul>Què són els valors? “ Els valors es relacionen amb estils de vida, amb els costums i amb la manera específica que hom té de vincular-se amb els altres. No només donen sentit a la vida i conformen la nostra identitat, sinó que també donen sentit a la convivència entre persones i grups i, en la mesura que els valors són referents intersubjectius, estructuren les relacions humanes en el si d´una societat.” Àngel Castiñeira , Valors i canvi social a Catalunya: realitats, ficcions i malentesos , Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, Juliol 2009, nº 131
  6. 7. <ul><li>De vegades una societat viu la contradicció entre el que voldria ser (els valors als que acudeix per reflexionar sobre si mateixa) i el que és (allò que els seus membres acostumen a fer més sovint). </li></ul><ul><li>A l´escola se li demana intentar ajustar la realitat social a allò que la societat veu com l´ideal a aconseguir. </li></ul><ul><li>La pregunta és si l´escola està en condicions d´assolir el que la societat li demana. </li></ul>
  7. 8. Vies per incitar a l´estudi plaer interès deure coacció Per què s´ha d´estudiar?
  8. 9. <ul><li>El nen, o l´home que ve a l´escola, doncs no cap faig distinció entre un home de deu anys i un trenta o de setanta, ha après de la vida i porta amb ell coneixements particulars sobre les coses. Perquè un home, sigui quina fos la seva edat, estudiï, cal primer que estimi l´estudi. Per estimar l´estudi li cal reconèixer la falsedat, la insuficiència dels seus coneixements sobre les coses, i pressentir, per la intuïció, l´horitzó nou que l´estudi li pot descobrir. (...) Perquè l´alumne pugui abandonar-se per complert a l´instructor, cal aixecar una punta del vel que li amaga tot l´encant del món del pensament, del coneixement i de la poesia, en el qual ha d´ introduir-li l´estudi. </li></ul><ul><li>Únicament, gràcies a l´encant constant d´aquesta llum que davant d´ell llueix, l´alumne se sent capaç de polir-se a si mateix, com li demanem nosaltres. </li></ul><ul><li>Leon Tolstoi , La escuela de Yasnaïa Poliana , Ediciones Júcar, Madrid 1978 </li></ul>Leon Tolstoi (1828-1910)
  9. 10. <ul><li>El aprendizaje siempre tiene –al menos en sus inicios- un componente de coacción: casi todos nos hemos educado a regañadientes. Es raro el caso del niño que renuncia voluntariamente a sus juegos o del adolescente que prescinde con gusto de sus diversiones para llegar a saber gramática o geografía. No es el profesor quien aburre, ni siquiera la materia misma, sino el hecho mismo de tener que concentrarse para aprender. Saber es una forma de felicidad y de liberación, pero llegar a saber exige trabajos forzados. </li></ul><ul><li>Fernando Savater , La autoridad del maestro , La Verdad de Murcia, 01/10/2009 </li></ul>Fernando Savater
  10. 11. autor Condicions per estudiar Com es motiva? D´acord En desacord Tolstoi Savater
  11. 12. autor Condicions per estudiar Com es motiva? D´acord En desacord Tolstoi Estimar l´estudi Reconèixer per part de l´alumne les seves insuficiències respecte al que sap de les coses Savater Atenció Esforç Coacció. Saber és una forma d´alliberament i felicitat
  12. 13. <ul><li>Els partidaris de l´estudi com un joc ho són perquè respecten la llibertat de l´infant, que ha de créixer lliure de coaccions morals: per a ells es tracta d´educar per a la llibertat i l´autonomia en i per la llibertat i l´autonomia. </li></ul><ul><li>Els partidaris de l´estudi com un esforç consideren que l´educació consisteix a aprendre a actuar per deure, fent front a les inclinacions oposades i sacrificant l´interès amb l´ajut si cal de les coaccions externes (premis i càstigs). A l´autonomia i la llibertat es pot arribar, per tant, mitjançant elements coactius. </li></ul>Com s´ha d´estudiar?
  13. 14. <ul><li>“ La letra con sangre entra” </li></ul><ul><li>“ Instruir deleitando” </li></ul>
  14. 15. <ul><li>Hi ha un supòsit pedagògic segons el qual el procés d´aprenentatge és quelcom intrínsecament feixuc, trist, antipàtic per a l´aprenent. </li></ul><ul><li>Per assolir l´objectiu que l´alumne aprengui hi ha qui pensa que la solució perquè l´alumne es decideixi a aprendre és el càstig, la coacció, el regle ... </li></ul><ul><li>L´altra solució és revestir el procés de l´aprenentatge amb un envoltori agradable, atractiu, divertit, lúdic ... </li></ul><ul><li>Cadascuna de les estratègies proposa un sistema diferent per suscitar l´aprenentatge: un el pal i l´altre el caramel, però comparteixen el fet que utilitzen formes de motivació extrínseques al mateix procés d´aprenentatge. </li></ul>
  15. 16. <ul><li>Aquestes estratègies, tot i semblar oposades, estan fundades en el mateix supòsit pedagògic, són les dues cares de la mateixa moneda: als infants no els hi ve de gust aprendre i el que s´ha d´ensenyar no és gens atractiu. </li></ul><ul><li>No és possible, aleshores, l´existència d´una teoria pedagògica que proposi que tant l´aprendre (el procés) com el coneixement (contingut) són desitjables per ells mateixos? </li></ul><ul><li>Aquesta teoria pot estar avalada per dues evidències: </li></ul><ul><li>La immensa capacitat d´aprenentatge de l´ésser humà, </li></ul><ul><li>La curiositat innata de l´ésser humà que mobilitza aquesta capacitat d´aprenentatge </li></ul>
  16. 17. <ul><li>Un aprenentatge seriós, una relació personalment compromesa amb la cultura i la ciència, exigeix quasi sempre dedicació, esforç i autodisciplina; però no és un esforç que ens fa infeliços, sinó tot el contrari. És com l´esforç físic de l´alpinista o el mental del jugador d´escacs. L´aprenentatge seriós no és un simple passatemps ni pot ser sempre divertit. Però entre això i l´avorriment (...) existeix la mateixa distància que existeix entre fer coses a les que un troba sentit i fer coses per pura heteronomia. El que de veritat avorreix i fa infeliç a qui aprèn és haver de suportar un ensenyament que no el condueix a cap aprenentatge significatiu. </li></ul><ul><li>Jaume Trilla , La aborrecida escuela , Laertes, Barna 2002 </li></ul><ul><li>Activitats: </li></ul><ul><li>Recordeu algun moment de la vostra vida a l´escola en què estudiant o fent alguna activitat us heu sentit satisfets ( feliços )? En quin moment? </li></ul><ul><li>Aquesta situació s´ha anat repetint després o només forma part de la vostra biografia? </li></ul><ul><li>Que n´opineu sobre el que proposa el Jaume Trilla ? Esteu d´acord? Per què? </li></ul>
  17. 18. <ul><li>Pero lo cierto es que el aula- para rendir frutos- exige atención y cierta jerarquía. Todos somos iguales en dignidad, pero no en gobierno. Como bien dice Aristóteles en su Política , “antes de llegar a gobernar, todos debemos haber sido gobernados”. Es decir, ya que en democracia todos mandaremos, es necesario que durante un tiempo obedezcamos para aprender a mandar con razón y conocimiento. No hay humillación ni servilismo en aceptar la eventual autoridad de quien nos está enseñando a crecer como es debido. </li></ul>Fernando Savater , La autoridad del maestro , La Verdad de Murcia, 01/10/2009 Aristòtil (384-322 a C) Activitats: 1- En què consisteix la paradoxa de l´educació democràtica, segons Savater ? 2- Per què és cal acceptar l´autoritat si la democràcia per essència és qüestionar a qui té el poder? La paradoxa de l´educació democràtica
  18. 19. Paradoxa de l´educació democràtica La societat pretén ser igualitària ja des de la infància L´escola és desigual perquè es fonamenta en l´asimetria del que sap i del que encara no sap
  19. 20. <ul><li>Res no mostra millor aquest fet que el desprestigi actual de la docilitat. El verb llatí doceo , que significava “ensenyar” i “instruir”, va donar lloc als adjectius docilis (que aprèn fàcilment) i doctus (instruït, docte, savi). Si pels antics el camí cap el doctorat era la docilitat, avui critiquem la legitimitat de tot sacrifici que impliqui la pèrdua o simplement el qüestionament de l´autonomia personal i el sotmetiment a l´autoritat. </li></ul><ul><li>Gregorio Luri , L´escola i els valors , Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, Juliol 2009, nº 131 </li></ul>Gregorio Luri Continuació de l´article en http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/el-caracter-allo-que-ha-oblidat-la.html Motivació o disciplina
  20. 21. <ul><li>¿Por qué aprender matemáticas? Para aprobar el examen de la Politécnica. Yo valgo más que eso. Aprendo matemáticas porque es un tema de conversación y uno de los más bellos que existen. Entonces se las enseño a los niños porque eso permitirá que nos divirtamos y discutamos mucho. Hablaremos de la conjetura de Goldbach y del teorema de Gödel , nos divertiremos juntos, y vosotros, los gamberros de los suburbios que de vez en cuando venís a escucharnos, os daréis cuenta de que en el fondo lo entendéis todo. En cualquier caso, sin no lo entendéis, es que yo lo he explicado mal. Entoncers volvería a empezar, y varias veces si fuera preciso. </li></ul><ul><li>Albert Jacquard y otros , ¿Una educación sin autoridad ni sanción?, Paidós, Barna 2005 </li></ul>Albert Jacquard
  21. 22. Mitjans del mestre per incitar a l´estudi motivació disciplina
  22. 23. motivació Objectiu: Hom pretén contagiar l´alumne el seu entusiasme per la matèria Mitjà: Carisma
  23. 24. disciplina Objectiu: Aporta un sistema, un ordre, un mètode a la ment de l´alumne perquè pugui regular i controlar el seu potencial cognitiu. Mitjà: Autoritat
  24. 25. Tota teoria pedagògica es construeix , explícitament o implícita, sobre una idea d´un subjecte (l´infant) sobre el que pretén intervenir Aquest subjecte es desdobla en dues imatges El subjecte inicial (l´infant sense formació) El subjecte final (el model d´home que ha de ser format) Teories pedagògiques
  25. 26. Teoria 1 (Una ortopèdia de la conducta i les actituds) No creu en la innocència natural del nen i molt menys en la seva bondat natural Serà una pedagogia fonamentalment correctiva (la pedagogia serà l´art de corregir les deformitats de l´esperit) L´objectiu de l´educació és arrencar els impulsos naturals del nen És una pedagogia de la disciplina (s´hi esforçarà en disciplinar el nen i inculcar-li unes normes)
  26. 27. <ul><li>Per a aquest tipus de pedagogia, el nen és un home en petit, un adult en miniatura. </li></ul><ul><li>Les diferències entre un infant i un adult només són de grau, quantitatives: l´infant és menys fort, menys alt, menys savi, menys prudent ... que l´adult. </li></ul><ul><li>Si l´infant és un adult incomplet, la finalitat de l´educació està adreçada a eliminar aquesta condició. </li></ul><ul><li>L´escola no pot estar pensada per a satisfer els interessos dels nens en tant que nens, sinó per ajudar a la producció de l´home adult en què ha de convertir-se. </li></ul><ul><li>El nen modèlic d´aquesta pedagogia és el que precoçment aconseguia mimetitzar les formes pròpies de la maduresa ( es diu en to admiratiu que aquest nen sembla un “homenet”, una “persona gran” ). </li></ul><ul><li>Té una concepció negativa de la infantesa: en primer lloc, perquè la considera un estadi indesitjable, el més proper a la imperfecció humana; en segon lloc, perquè l´únic sentit que té aquest estadi és el de ser superat. </li></ul>Teoria 1 (Una ortopèdia de la conducta i les actituds)
  27. 28. L´aprenentatge d´un nen de cinc anys no és el que correspon al d´un nen de cinc anys sinó a l´aprenentatge projectat des d´una perspectiva d´adult. Quin interès pot tenir un nen de cinc anys per aprendre coses que només li podran ser útils a llarg termini? Les motivacions només poden ser de caràcter extrínsec: premis i càstigs, sistemes d´emulació, qualificacions i quadres d´honor Teoria 1 (Una ortopèdia de la conducta i les actituds)
  28. 29. “ Tot és perfecte en sortir de les mans d´aquell qui fa totes les coses; tot degenera en les mans de l´home” Emili o de l´educació “ L´home neix perfecte; (...) L´educació corromp l´home en lloc de millorar-lo. És, doncs, poc assenyat voler educar o instruir el nen, ja que s´hi troba molt més a prop que jo de l´ideal harmoniós d´allò que és vertader, bell i bo, de tot allò a què jo aspiro” Jean-Jacques Rousseau Leon Tolstoi
  29. 30. Teoria 2 (naturalisme pedagògic) Creu en la innocència natural del nen i en la seva bondat natural Confiança total en l´espontaneïtat del nen Protegeix la infantesa de la corrupció adquirible pel contacte amb la societat Es tracta de respectar la naturalesa dels nens i satisfer les necessitats pròpies de la infantesa
  30. 31. <ul><li>Per a aquest tipus de pedagogia el nen té un valor intrínsec, sense referències a cap model humà adult. </li></ul><ul><li>Les diferències entre infant i adult són fonamentalment qualitatives: cadascú pertany a diferents estadis de desenvolupament intel·lectual definits per trets singulars i propis. </li></ul><ul><li>Segueix una concepció evolutiva de l´educació: els aprenentatges s´han d´anar adaptant progressivament a cada estadi evolutiu. </li></ul><ul><li>La infantesa no és només una fase propedèutica per arribar a ser adult, sinó una etapa que, com qualsevol altra, té sentit en ella mateixa i mereix ser viscuda en tota la seva plenitud. </li></ul><ul><li>L´escola no pot ser entesa tan sols com una preparació per a la vida, sinó que serà ella mateixa vida; configurar-se a mida del nen i constituir-se com una microsocietat adaptada als seus usuaris. </li></ul>Teoria 2 (naturalisme pedagògic)
  31. 32. <ul><li>Activitats: </li></ul><ul><li>Quina és la idea de subjecte inicial que tenen les teories 1 i 2? </li></ul><ul><li>Quina és la idea de subjecte final que tenen les teories 1 i 2? </li></ul><ul><li>Quins mecanismes utilitzen perquè el subjecte inicial pugui arribar a ser subjecte final? </li></ul><ul><li>Quina és la visió que tenen de l´escola cadascuna de les teories? </li></ul><ul><li>A quina teoria li adjudicaries el terme progressista ? A quina, el terme tradicional ? Per què? </li></ul><ul><li>Quins creieu que són els aspectes positius i negatius de cadascuna de les teories? Justifiqueu la resposta. </li></ul>
  32. 33. <ul><li>Les principals crítiques als alumnes i a l´escola actual són: els alumnes no tenen esperit de sacrifici i no respecten l´autoritat. </li></ul><ul><li>Aquests dos mals són els principals arguments a favor del descrèdit de la pedagogia moderna i de les raons del fracàs escolar de l´alumnat. </li></ul><ul><li>Curiosament aquests dos factors coincideixen amb dos dels pilars que sustenten la cultura contemporània. </li></ul><ul><li>Això explica les raons de les dificultats per solucionar els mals de la nostra educació. </li></ul><ul><li>Eliminar aquests dos dèficits del sistema educatiu significaria qüestionar la societat que els promou. </li></ul><ul><li>Per tant, s´hauria de pensar que si volem canviar l´escola alhora hauríem de canviar els valors que fonamenten aquesta societat. </li></ul>Les idees centrals i els arguments principals de les diapositives següents estan suggerides per Vicente Verdú , Aporías de la nueva década , El País, 23/01/2009 Crítiques al model educatiu actual
  33. 34. <ul><li>Quin és l´origen dels arguments crítics? </li></ul><ul><li>Provenen de persones que han estat educades amb altres “valors”. </li></ul><ul><li>Aquests “valors” de l´esforç, del sacrifici i del respecte quasi religiós a l´autoritat pertanyen a una etapa del capitalisme ja superada: la del capitalisme de producció . </li></ul><ul><li>El capitalisme de producció fonamentà el seu èxit en el principi següent: “ primer s´estalvia mitjançant privacions i després s´adquireix, si és possible millor al comptat, el producte ” </li></ul>
  34. 35. <ul><li>Si els alumnes actuals no mostren cap inclinació favorable a l´esforç i a la privació és perquè han assimilat i reprodueixen mecànicament el principi en què es fonamenta el capitalisme de consum : “ exigeixen primer la recompensa abans d´haver-se d´esforçar ”. </li></ul><ul><li>El principi en què es fonamenta el capitalisme de consum és “ primer adquireixes el producte i després paga ”. </li></ul><ul><li>Aquest principi econòmic aplicat al sistema educatiu corresponent és: “ promociona sense aprovar les assignatures i després ja t´ho faràs ”. </li></ul>
  35. 36. <ul><li>En el cas de l´altre dèficit educatiu: la manca de respecte a l´autoritat, té tantes poques possibilitats de ser recuperat com l´anterior. </li></ul><ul><li>El que caracteritza la societat actual és el desprestigi en què es troben les institucions públiques i els seus representants: governs, esglésies, bancs, mitjans de comunicació ... </li></ul><ul><li>La causa d´aquest desprestigi no és tant la corrupció generalitzada com la forma en què es gestiona el poder en la nova societat digitalitzada ( la societat en xarxa ). </li></ul>
  36. 37. <ul><li>Escriu Vicente Verdú : </li></ul><ul><li>“ La generación Internet se ha formado en la participación y la interacción, no en la obediencia a un jefe. Los líderes en la red lo son por su capacidad de emulación y el grupo (también en las empresas, también en la ciencia) se constituye en fuente de intercambio de saber. No es un faraón del conocimiento quien imparte doctrina sino que la doctrina o el conocimiento se realizan en cooperación: en la propuesta y su cola de correcciones. Quien no entienda esto será presa del pasado. Más pegajoso que instructor, menos sabio que impertinente.” </li></ul>Vicente Verdú , Aporías de la nueva década , El País, 23/01/2009 http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Aporias/nueva/decada/elpepiopi/20100123elpepisoc_9/Tes/
  37. 38. Capitalisme de producció esforç Respecte a l´autoritat Pateix per després fruir Capitalisme de consum Societat digitalitzada satisfacció Coneixement cooperatiu Gaudeix ara per després patir Compartir no és robar
  38. 39. L´educació com a fabricació <ul><li>Passa, doncs, com si la modernitat educativa es caracteritzés pel potent auge del poder de l´educador: mentre que en altres temps hi havia resignació davant el fet que les coses es fessin de forma aleatòria, en funció de la riquesa de l´entorn del nen i de l´oportunitat del que s´anés trobant, avui es pretén controlar el millor possible els processos educatius i actuar sobre el subjecte per educar de manera coherent, concertada i sistemàtica ... Per al seu màxim bé. Se sap, avui més que mai, la importància de l´educació per al destí de les persones i el futur del món. I no volem abandonar un assumpte tan important a l´atzar. L´educador modern aplica totes les seves energies i tota la seva intel·ligència a una tasca que valora al mateix temps possible (gràcies als sabers educatius ara estabilitzats) i extraordinària (perquè afecta a allò més valuós que tenim: l´home). L´educador modern vol fer de l´home una obra, la seva obra. </li></ul><ul><li>Philippe Meirieu , Frankestein Educador , Laertes, Barna. 1998 </li></ul>Philippe Meirieu
  39. 40. L´educació com a fabricació <ul><li>Frankestein és, sens dubte, el mite més significatiu del que és l´interrogant fonamental del pedagog que es replanteja una i altra vegada la pregunta punyent del nen que s´interroga sobre el seus orígens: “Però, ¿com es fan els nens?” Y sé molt bé que he escrit, amb tot el pes, terriblement ambigu, del verb “fer”. Frankestein “fa” un home, és a dir, el “fabrica”. (...) </li></ul><ul><li>Philippe Meirieu , Frankestein Educador , Laertes, Barna. 1998 </li></ul><ul><li>Hem “fet” un nen i volem “fer d´ell un home lliure” ... ¡com si això fos tan fàcil! Perquè si es “fa”, no serà lliure, o almenys no ho serà de debò; i si és lliure, escaparà inevitablement a la voluntat i a les vel·leïtats de fabricació del seu educador. </li></ul><ul><li>L´ambició de dominar completament el desenvolupament de l´individu és sempre una ambició perversa i mortífera </li></ul><ul><li>Philippe Meirieu , Frankestein Educador , Laertes, Barna. 1998 </li></ul>
  40. 41. L´educació com a fabricació <ul><li>La veritable revolució copernicana en pedagogia consisteix a prescindir totalment del projecte del doctor Frankestein i de l´ educació com a fabricació . </li></ul><ul><li>L´educació ha de distanciar-se també de la teoria de l´abstenció pedagògica ( en nom del respecte al nen cal subordinar tota activitat educativa als capricis d´un nen-rei) </li></ul><ul><li>S´ha de centrar en la relació del subjecte amb el món , això vol dir que qui arriba al món ha de ser acompanyat al món i entri al coneixement del món, que sigui introduït per aquells que li han precedit ... Que sigui introduït i no emmotllat, ajudat i no fabricat. </li></ul><ul><li>En resum: que pugui ser “obra de si mateix”, com deia Pestalozzi en 1797 i no construcció d´altres. </li></ul>Consells pedagògics ( Philippe Meirieu ) La relació mestre-alumne no pot convertir-se en una relació de causalitat o de possessió. La transmissió no és una absorció de sabers, sinó que és una reconstrucció per part de l´alumne de sabers i coneixements que ha d´inscriure en el seu projecte vital. El que és normal en educació és que la cosa no funcioni, que l´altre es resisteixi, s´amagui o es rebel·li. No es tracta de “fer” individus autònoms per després immediatament abandonar-los a la seva sort, sinó d´ajudar i acompanyar-los en l´autoconstrucció de la seva autonomia. Tot aprenentatge suposa una decisió personal irreductible de qui aprèn.
  41. 42. Què és la pedagogia? <ul><li>La investigació pedagògica (...) no pot atenir-se plenament al paradigma de la prova i la predicibilitat. El seu desenvolupament, pel contrari, ha d´intentar integrar la impredicibilitat constitutiva de la praxi pedagògica, el fet que es tracta d´una activitat que posa la llibertat de l´altre en el nucli de les seves preocupacions i, per tant, no pot aspirar a predir res amb la certesa del científic. </li></ul><ul><li>Philippe Meirieu , Frankestein Educador , Laertes, Barna. 1998 </li></ul>Per continuar llegint: http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/que-es-la-pedagogia.html
  42. 43. Activitats: Després del visionat de la pel·lícula La ola , podeu respondre a les següents preguntes: 1- Quin tipus de model de professor representa el protagonista de la pel·lícula? 2- Quines són les seves estratègies pedagògiques? 3- Descriu la personalitat i la situació de tres alumnes de la classe? 4- Quins creieu que són els factors que expliquen el desenllaç de la pel·lícula? 5- Feu una crítica de la pedagogia com a ciència o art.

×