el crash de 29

1,048 views
881 views

Published on

el crash de 29

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,048
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

el crash de 29

  1. 1. La crisi del 29El camí cap a la Segona Guerra Mundial
  2. 2. Índex 2
  3. 3. Els “feliços anys vint”Després de la Primera Guerra Mundial, l’hegemoniaeconòmica es va desplaçar des del Regne Unit cap alsEstats Units, i Nova York es va convertir en el centrefinancer mundial.La readaptació de les economies europees a la pau va serllarga i difícil a causa de la destrucció provocada per laguerra, la inflació i l’augment de l’atur.La crisi va ser especialment forta a Alemanya. 3
  4. 4. Els “feliços anys vint”Alemanya havia de pagar les reparacions de guerra, la qualcosa va produir una espectacular pujada dels preus i unapèrdua de valor de la seva moneda, el marc.Per solucionar el problema, els Estats Units van posar enmarxa el pla Dawes: Alemanya rebria un prèstec delsEstats Units que li permetia pagar les reparacions als aliats,i aquests, al seu torn, serien capaços de pagar els seusdeutes als Estats Units.A partir del 1923 es va produir un creixement de laproducció, un descens de l’atur i una millora del nivell devida als països europeus. 4
  5. 5. Els “feliços anys vint”Prescindint d’altres aspectes del’assumpte, crec que la campanyapera assegurar el pagament totaldel cost de la guerra per partd’Alemanya ha estat un delsactes més greus i de mésmalaptesa política de què maihan estat responsables els nostresgovernants ...(vegeu article complert en ..J. M. Keynes, Lesconseqüències econòmiques dela pau, 1920 John Maynard Keynes 5
  6. 6. Els “feliços anys vint” Qüestionari: 2. Busca informació de l’autor delBusqueu el significat dels text de la diapositiva anterior iconceptes següents: fes-ne una petita biografia. 3. Quines són les idees-inflació: fonamentals que exposa el text?-atur: 4. Qui són, segons el parer de l’autor, els principals culpables-devaluació de la moneda: de la crisi de postguerra?-poder adquisitiu: 5. Quins motius va tenir cadascun per mantenir les posicions respectives? 6
  7. 7. La crisi dels anys trentaOrigen de la crisi Superproducció Excedent de productes Especulació Crisi de la borsa 7
  8. 8. La crisi dels anys trentaOrigen de la crisi Superproducció Durant la Primera Guerra Mundial, els països implicats havien centrat la seva economia en la producció de guerra i altres països els van substituir en el mercat internacional (Estats Units, Japó, Austràlia, Argentina ... Un cop es va haver acabat el conflicte, els països tradicionals van tornar a la seva producció habitual, cosa que va generar un excedent de productes. 8
  9. 9. La crisi dels anys trentaOrigen de la crisi Especulació L’eufòria econòmica i la disponibilitat de crèdits a uns tipus d’interès baixos van afavorir l’especulació borsària. L’augment constant de les cotitzacions animava les inversions, alhora que el preu de les accions pujava molt per sobre del seu valor real. Davant de les expectatives de guanys fàcils, fins i tot els petits estalviadors van invertir els estalvis en la compra d’accions. 9
  10. 10. La crisi dels anys trenta Origen de la crisi Dijous Negre (24 d’octubre de 1929La bombolla especulativa, basada en la confiança, vaanar creixent, però quan la confiança en el sistema vadesaparèixer, va esclatar la crisi. El Dijous Negre esva produir una venda massiva d’accions, que vaprovocar l’enfonsament del seu valor i la ruïna delsinversors. 10
  11. 11. La crisi dels anys trenta•Crisi de la borsa: La crisi va ser a linici una crisi borsària, que va començaramb lenfonsament de les cotitzacions a la Borsa de Nova York.• Aquesta catàstrofe va ser la conseqüència lògica de la "orgia especulativa" quehavia començat el 1926.•Els inversors, moguts per la possibilitat dobtenir ràpids beneficis a causa dela pujada de les cotitzacions, shavien llançat a comprar accions en borsa.•Els especuladors demanaven préstecs als bancs per comprar títols confianten pagar-los amb els guanys, els petits i mitjans empresariscompraven gèneres de lamateixa manera. Es va originar una bombolla especulativa.•Però a partir de 1928 els estocs industrials es vananar acumulant, entrant leconomia americana en una superproducció en relació ales necessitats reals, el que va donar lloc al fet que el preu dalgunesmatèries primeres (com acer i coure) baixés, igual que els beneficis empresarials.•Es van produir algunes fallides espectaculars que van augmentar la desconfiançadels especuladors. (continua diapositiva següent) 11
  12. 12. La crisi dels anys trenta Continuació: El Dijous 24 de octubre de 1929, el Dijous Negre, es va produir una allau de vendes a qualsevol preu, que va afectar més de 13 milions de títols. Les cotitzacions van caure de manera vertiginosa i va estendre el pànic Wall Street. Hi va haver suïcidis massius.http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi%C3%B3n_de_los_a%C3%B1os_ Vegeu documental en: http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/05/la-gran-depressio-1929.html 12
  13. 13. La crisi dels anys trentaBusqueu el significat d’aquests termes econòmics: 1. Especulació 2. Tipus d’interès 3. Cotitzacions 4. Crisi borsària 5. Inversors 6. Especuladors 7. Bombolla especulativa 8. Estocs 9. Fallides empresarials 13
  14. 14. Conseqüències econòmiquesL’atur: • El 1932 USA té 13 milions daturats, Alemanya 5,2. • Els més afectats van ser la classe obrera i els camperols. També les classes mitjanes van patir bastant, proletaritzant-se molts. • Els aturats van formar una subclasse, el lumpen. La seva situació era terrible, miserable, amuntegats en barraques o sense llar (als EUA més dun milió, que vivien de la caritat privada), demanant almoina, exercint tot tipus de treballs; augmentar la prostitució, lalcoholisme, la taxa de suïcidis, etc. • Hi va haver un fort descens de la natalitat i els Estats Units i altres països van tancar les portes a lemigració. 14
  15. 15. Conseqüències econòmiquesLa Gran Depressió a Estats Units (fotos de Dorothea Lange) 15
  16. 16. Conseqüències econòmiquesLa Gran Depressió a Estats Units (fotos de Dorothea Lange) 16
  17. 17. Conseqüències econòmiquesLa crisi financera: • Els especuladors per pagar els seus crèdits van retirar els seus diners dels bancs i molts fallida en no poder fer front a aquestes retirades simultànies, arruïnant a empresaris i particulars, encara que no haguessin jugat en borsa. 17
  18. 18. Conseqüències econòmiquesLa repatriació de capitals: • Lenfonsament de la Borsa de Nova York va empènyer els capitalistes americans a retirar els seus capitals dEuropa. • Així la crisi es va exportar a tot Europa, excepte la URSS. Es va formar una cadena de pagaments ja que els aliats també shavien entre si diners, especialment França i Anglaterra a USA. • Els bancs suïssos i holandesos al seu torn van intentar repatriar els seus capitals dAlemanya. • Els bancs van fer fallida en cadena a tot arreu. • La culminació del procés va ser la devaluació de la lliura (30% el seu valor) el que va empènyer a la caiguda daltres monedes dependents. 18
  19. 19. Conseqüències econòmiquesLes pèrdues en els diferents sectors econòmics: • La crisi es va estendre a la indústria i al comerç i després a lagricultura. • La gent va veure disminuir els seus capitals; industrials i comerciants que tenien signats contractes anteriors van patir greus pèrdues, van baixar els preus i van reduir la seva producció. • La producció industrial el 1932 era un 40% menor que el 1929. •Els agricultors davant del descens dingressos reaccionar mantenint la producció i suprimint mecanització, cosa que va afectar més a la indústria. •Petits agricultors endeutats van ser expropiats i els obrers acomiadats. 19
  20. 20. Conseqüències econòmiquesLes pèrdues en els diferents sectors econòmics: •El comerç mundial va disminuir una quarta part el seu volum. •Els Estats Units van recórrer al proteccionisme (van reduir les importacions), dificultant el comerç internacional. •Aquesta mesura va ser un error ja que els països europeus no van poder exportar els seus productes al mercat americà i obtenir així guanys amb què pagar els deutes i als països llatinoamericans, subministradors de primeres matèries. http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi% 20
  21. 21. Conseqüències econòmiquesLa Gran Depressió als Estats Units en xifres: •En 1929 van fer fallida més de 600 bancs; entre 1929 i 1932, aquesta xifra es multiplicà fins arribar als 5000. •En 1929 van fer fallida quasi 23.000 empreses; i en 1932, 10.000 empreses més, fins a superar les 32.000. •En 1926, Estats Units tenia plena ocupació; en 1933, un de cada quatre treballadors en edat laboral estava a l’atur. •A l’any 1933, el PNB era una tercera part inferior al de 1929; fins a 1937, el volum de la producció no assolí els nivells de 1929, però immediatament va tornar a retrocedir. •La renda nacional es va reduir un 56% entre 1929 i 1933. 21
  22. 22. El New Deal• Als Estats Units el president Franklin Delano Roosevelt (FDK) assumeix lapresidència en març de 1933.• En el moment d’arribar a la presidència, el pànic bancari s’havia exacerbat, ambretirada de fons arreu del país; 38 Estats havien proclamat el tancament bancari i tot elsistema semblava estar a punt d’ensorrar-se.•El 12 de març, just una setmana després de la seva presa de poder, FDR donà el seuprimer discurs per la ràdio i va dir als seus oients que era segur tenir els estalvis albanc; els ciutadans el van creure i la sagnia es va aturar.•En els primers 100 dies s’aprovaren 15 lleis que afectaven al subsidi d’atur, laindústria, l’agriculatura, el treball, el transport, la banca i la moneda.•Aquest cos legislatiu constituí l’esquema central del New Deal (nou tracte), que teniacom a objectiu treure els Estats Units de la Gran Depressió.•A ell es deu el ple reconeixement dels sindicats, l’inici de la Seguretat Social i elsubsidi nacional d’atur.•Contra les crítiques d’aquells que van veure en aquestes polítiques l’intent d’introduirel socialisme als Estats Units, el seu propòsit va ser el contrari: va salvar el capitalismenord-americà, introduint les reformes que van donar lloc a l´Estat del Benestar. 22
  23. 23. El New Deal http://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_RooseveltQuan Roosevelt va ser investit President al març de 1933, els treballadors dels EstatsUnits estaven travessant la pitjor depressió de la seva història: uns 13 milions detreballadors, un terç del total, es trobaven a latur. La seva producció industrial haviacaigut a la meitat del nivell de 1929. A un país amb molt pocs serveis socialsgovernamentals, milions de persones vivien al límit de la fam, i més de 2 milions notenien llar. El sistema bancari semblava estar al límit del col·lapse. Havien episodisocasionals de violència (la majoria dobservadors consideren remarcable que en unasituació de col·lapse extrem del sistema capitalista no hi hagués un creixement daltressistemes com el socialisme, el comunisme o el feixisme, com havia succeït a Europa). Enlloc dadoptar solucions revolucionaries, els americans es van inclinar cap als Demòcratesi cap a un líder que havia crescut enmig duna classe privilegiada.El propi Roosevelt tenia molt poques creencies econòmiques sistemàtiques: ell veia laDepressió com a una qüestió de confiança: la gent ha deixat de gastar, dinvertir i decontractar treballadors perquè té por. Com va dir al seu discurs dinvestidura, a lúnica Franklin Delano Rooseveltcosa a que hem de témer és a la mateixa por. No obstant això, va haver de restaurar laconfiança mitjançant gestos dramàtics. Es creà la Corporació Federal del DipòsitdAssegurances (Federal Deposit Insurance Corporation) per garantir els fons dipositatsper tots els bancs a la Reserva Federal, així com per prevenir fugues i fallides bancàries.Els discursos que feia a través de la ràdio, coneguts com els Discursos al costat de la llarde foc li van servir per presentar les seves propostes al públic americà. 23
  24. 24. Conseqüències polítiquesLa crisi econòmica va provocar la pèrdua deconfiança de la població en la democràcia ien els partits tradicionals, els qualsconsideraven responsables de la situació.En aquest ambient, els partits extremistesvan guanyar suports i els discursos políticses van radicalitzar. 24
  25. 25. Conseqüències polítiquesEls obrers i els camperols, que patiengreument els efectes de la crisi, vanaugmentar el suport que donaven als partitscomunistes.La Unió Soviètica, amb una economia quecreixia enormement en els anys trenta, es vaconvertir per a ells en el model a seguir. 25
  26. 26. Conseqüències polítiquesLes classes mitjanes i la burgesia vancomençar a donar suport als partitsd’extrema dreta, ja que consideraven queels partits més moderats eren incapaços detreure els seus països de la crisi i d’evitarque es produís una revolució comunista.En gairebé tots els països van aparèixerpartits de tipus feixista. 26
  27. 27. Bibliografia:Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO, Grup PromotorSantillana, Barna 2008EducaRed-Fundación Telefónica (Wikillerato): El crac de 1929 yla Gran Depresión de los años 30 (http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi%)Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_RooseveltJoaquín Estefanía, Roosevelt llamó a la esperanza “New Deal”,Protagonistas del siglo XX, Diario El País, Madrid 1999 27

×