Descartes i el mètode
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Descartes i el mètode

on

  • 2,450 views

Descartes i el mètode

Descartes i el mètode

Statistics

Views

Total Views
2,450
Views on SlideShare
2,448
Embed Views
2

Actions

Likes
1
Downloads
21
Comments
0

1 Embed 2

https://gerardprieto.wordpress.com 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Descartes i el mètode Descartes i el mètode Presentation Transcript

  • Descartes 1 Introducció Racionalisme, matemàtiques i certesa
  • Introducció (qüestions fonamentals)
  • El Barroc
    • El Renaixement s´obria amb una sobrevaloració de la humanitat i de les seves obres i es tancava amb el to pessimista de Montaigne dubtant d´aquelles opinions tan altes que de la humanitat tenien els humanistes florentins.
    • Un tema recorrent en l´art del barroc serà el de la inconsistència de la vida humana.
    Michel de Montaigne
  • El Barroc
    • Tot succeeix com en un somni, tot s´esvaeix de la mateixa manera que apareix. Les vanitas , pintures molt freqüents en el segle XVII, feien referència a la caducitat dels plaers i de les glòries terrenals. Un dels quadres més paradigmàtics, El sueño del caballero , representa un cavaller adormit i al seu costat un seguit d´objectes que simbolitzen els béns terrenals: la corona (poder), les armes (glòria militar), les flors (la bellesa), mapes i llibres (saber i ciència), d´altres simbolitzen l´inexorable pas del temps (el rellotge) i la mort (la calavera), l´única certesa de l´existència.
  • El Barroc El sueño del caballero
  • El Barroc
    • En el barroc ressorgeix la figura d´ Heràclit : res no perdura, tot és inestable, i el cinisme de la mà dels personatges sense esperança i cruels de les novel·les picaresques. En aquest món tot és veritat i mentida, bo i dolent. Han desaparegut els criteris fiables. L´ escepticisme triomfa com a doctrina filosòfica.
  • El Barroc
    • Personatges com Segismundo de La vida es sueño de Calderón o el Quixot cervantí es caracteritzen per la seva incapacitat de distingir el que és la realitat de la ficció.
    ¿Qué es la vida? Un frenesí. ¿Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción, y el mayor bien es pequeño; que toda la vida es sueño, y los sueños sueños son.   Calderón de la Barca , La vida es sueño  
  • El Barroc
    • En l´àmbit cientìfic es vivia també una època crítica: no hi havia un model unificat de ciència reconegut per tots els científics. La nova ciència s´esforçava per guanyar terreny als seus competidors: l´aristotelisme i el naturalisme màgic, però la condemna a Galileu era massa recent i el seu triomf encara es feia esperar.
    Galileu Galilei
  • El Barroc
    • En el terreny religiós, les disputes es resolen sovint en els camps de batalla. La unitat religiosa s´intenta recuperar infructuosament a través de la força. La convivència entre els europeus és sovint alterada per les polítiques expansionistes de les potències europees per aconseguir la seva hegemonia en el continent i en les noves terres descobertes. En nom de Déu s´exciten els entusiasmes religiosos dels pobles perquè lluitin entre si. L´establiment d´un marc de tolerància s´havia de formular encara .
  • El Barroc
    • Alguns filòsofs s´afanyaran a posar ordre tant en el terreny científic com en el moral. La necessitat de trobar un mètode universal que retorni la seguretat perduda de la humanitat en si mateixa serà un tema recurrent en la filosofia de l´ època barroca .
    Luter Sant Ignasi de Loyola
  • La necessitat d´un mètode
    • El Discurs del mètode , l´obra més coneguda de Descartes , comença amb una afirmació molt simptomàtica: tot i que la raó és la cosa millor repartida que hi ha al món, entre els humans regna el desacord i la controvèrsia .
    • Com és possible, afirma el filòsof francès, que tenint tothom la mateixa capacitat de raonar, cadascú afirma coses diferents?
  • La necessitat d´un mètode
    • La causa rau en el fet que no és prou disposar d´un bon enteniment, el més important és aplicar-lo i utilitzar-lo bé. Si existís una normativa que fos assumida per tothom, possiblement s´acabarien les diferències que enfronten els homes en diferents àmbits, sobretot en la ciència.
    • El mètode és la solució que proposa Descartes . El mètode és un conjunt de regles o normes per dirigir la nostra raó, que si es respecten, a més d´augmentar el nostre coneixement, evita la possibilitat de cometre errors.
  • La necessitat d´un mètode
    • Aquest mètode s´inspira en els raonaments de la matemàtica . Els raonaments matemàtics es caracteritzen per la seva certesa i evidència . Són aquestes característiques les que Descartes vol generalitzar a la resta de les ciències.
    • Les matemàtiques no només han de ser el model de racionalitat que han d´imitar les altres ciències, sinó que els seus raonaments són la forma autèntica i natural de procedir de la raó . La raó, per tant, és per essència raó matemàtica.
  • La necessitat d´un mètode
    • L´ús matemàtic de la raó només s´ha desenvolupat en l´aritmètica i en la geometria fins ara. Segons Descartes , totes les ciències són susceptibles d´assumir aquest ús de la raó.
    • El mètode és la manifestació més fidel de l´ús matemàtic de la raó. La seva acceptació per totes les ciències significaria que la raó s´aplicaria i actuaria de la mateixa forma en tots els àmbits del saber.
    • Aquesta extensió del mètode matemàtic a totes les ciències es coneix amb el nom de matematicisme .
  • La necessitat d´un mètode
    • A la segona part del Discurs del mètode , presenta les quatre regles del seu mètode:
    • 1ª regla: s´extableix l´ evidència com a criteri de veritat. L´evidència es defineix per dos trets essencials: claredat i distinció .
    • 2ª regla: consisteix a dividir les qüestions tant com es pugui fins arribar a les naturaleses simples , elements indivisibles més enllà dels quals no podem anar.
    • 3ª regla: és el pas dels elements més simples als elements més complexos ( deducció ).
    • 4ª regla: s´aconsella examinar amb molta atenció la cadena deductiva resultant de l´aplicació de la tercera regla per estar del tot segurs que no s´ha comés cap error i res no s´ha oblidat.
  • La necessitat d´un mètode
    • Evident , segons Descartes , és tot allò que no es pot posar en dubte. No hi ha possibilitat per admetre cap coneixement com a vàlid entre la certesa absoluta i la ignorància. Descartes no accepta l´existència d´un coneixement simplement probable .
    • Clar és el concepte oposat a fosc. És allò que es presenta d´una forma indubtable a una intel·ligència atenta. Distint és l´oposat a confús. Una cosa és distinta si està clarament i perfectament delimitada i aquesta delimitació serveix per diferenciar-la de totes les altres coses .
  • La necessitat d´un mètode
    • Les naturaleses simples són captades per la intuïció . La intuïció és una visió de caràcter intel·lectual, no empíric, simple i immediata. És la captació d´una cosa clara i distinta, una captació que cap dubte no admet (exemple: 2+2=3+1).
    • Descartes definirà deducció com l´operació intel.lectual per la qual s´infereix una cosa d´una altra (3ª regla). Una deducció és una cadena d´ intuïcions . La deducció ens permet passar de l´evidència d´una intuïció a l´evidència d´una altra intuïció (exemple: 2+2=3+1; 2=3+1-2; 0=3+1-2-2)
  • La necessitat d´un mètode
    • En opinió del francès, intuïció i deducció seran els dos únics camins certs per a la ciència.
    • El coneixement per tant només necessita de la raó per desenvolupar-se, no li cal l´ajut dels sentits. La raó és autònoma i autosuficient, descobreix per si mateixa les veritats primeres ( naturaleses simples ) a partir de les quals per deducció serà possible descobrir totes les altres veritats.
    • L´epistemologia que fonamenta el mètode cartesià és purament racionalista .
    Llegir pàgines 143-144 del llibre (la importància de les metemàtiques)
  • Mètode científic (segles XVI-XVII)
    • Mètode axiomàtic-deductiu
    • Mètode inductiu
    • - A partir d´uns principis evidents es dedueixen totes les veritats possibles d´un sistema teòric matemàtic.
    • - És un mètode que no necessita de l´experiència per ser vàlid.
    • - Actua la raó independentment de l´experiència.
    • - Autors: Descartes , Spinoza , Leibniz.
    • - Els principis o lleis generals es construeixen a partir d´observacions singulars.
    • - Tot allò que no tingui base empírica s´anomena hipòtesi .
    • - Jo no imagino hipòtesis! , és el lema del corrent inductivista.
    • Autors: Bacon , Newton.
    • Influències posteriors: Hume (s. XVIII) i filosofia analítica (s. XX)
  • Mètode científic (segles XVI-XVII)
    • Mètode hipotètico-deductiu
    • - Les teories es construeixen en la ment i es contrasten en la realitat a través dels experiments.
    • - Els experiments són experiències racionalitzades, dirigides i construïdes per la raó.
    • - Principal autor: Galileu
    • - Influències posteriors:
    • Kant (s. XVIII) i Popper (s.XX)