Your SlideShare is downloading. ×
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Deliberació i civisme
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Deliberació i civisme

974

Published on

És un projecte pedagògic d´educació cívica basat en l´obra del filòsof Ernst Tugendhat.

És un projecte pedagògic d´educació cívica basat en l´obra del filòsof Ernst Tugendhat.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
974
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Deliberació iEducació cívicaEl pensament d´Ernst Tugendhat il´Educació Cívica 0 Manuel Villar Pujol IES GUILLEM CATA
  • 2. Deliberació i Educació CívicaIntroducció.Presentació:Com diu Josep-Maria Terricabras: “la nostra preocupació pels valors acostuma a venird´una certa fricció: ens interessen quan els trobem a faltar.”1 Últimament aquestapreocupació la comparteixen països de societats anomenades obertes, on augmentensignificativament els comportaments considerats incompatibles amb els valors que lessustenten. Però el que més inquieta a les classes dirigents és que són els membres mésjoves de la ciutadania els que amb més freqüència els practiquen. Aquesta conducta escaracteritza per un desconeixement total de l´informació bàsica per viure com aciutadans, una desafecció creixent per la vida política i col·lectiva i un oblit dels valorsnecessaris per desenvolupar una ciutadania democràtica com cal. Pel que sembla,aquests dèficits, en opinió dels experts, tan sols poden ser contrarestats mitjançantl´educació, l´Educació cívica.Objectius del treball:Aquest treball pretén ser la descripció d´una experiència pedagògica iniciada el curs2008-2009 a l´assignatura d´Educació Cívico-Ètica i que ha continuat aquest curs. Lesreflexions, temàtiques i activitats giren fonamentalment al voltant d´un llibre delfilòsof Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil·la.Existeix també la voluntat d’estendre l´experiència al batxillerat, perquè crec que té elpotencial pedagògic suficient com per servir de base per estructurar l´assignatura deFilosofia i Ciutadania i aprofundir en qüestions que per la seva dificultat intrínsecadifícilment es poden treballar amb alumnes de 4t d´ESO.El projecte està dividit en tres parts. La primera està dedicada a defensar la necessitatd´una Educació Cívica que es pot desplegar en assignatures com Educació per laCiutadania, Educació Cívico-Ètica i Filosofia i Ciutadania i a justificar l´oportunitat1 Josep-Maria Terricabras, I a tu, què t´importa?. Els valors. Barcelona, Edicions La Campana 2007, pàg.11
  • 3. Deliberació i Educació Cívicad´haver escollit el llibre anteriorment esmentat com a punt de partida i referènciasobre el qual poder estructurar una proposta rigorosa d´Educació en valors cívics vàlidatant per a alumnes de 4t d´ESO com de 1er de batxillerat. A la segona part trobarem unrecull d´activitats i de material, així com estratègies metodològiques i procedimentalsque poden servir d´inspiració per a futures programacions d´assignatures enquadradesdintre del distintiu Educació Cívica. Finalment, a la tercera part, es recullen algunes deles reflexions suscitades per situacions reals experimentades a classe, en el momentde la preparació del material i el contingut utilitzat a l´aula i idees suggerides de lavaloració dels resultats que he anat publicant en el blog la pitxa un lio(http://pitxaunlio.blogspot.com/) al llarg del curs 2009-2010. Ernst Tugendhat escriví El llibre del Manel i la Camil·la en col·laboració del Celso López i la Ana María Vicuña, professors de secundària a Xile (1995). L´edició que utilitzo és la traducció catalana de l´Anna Jolis Jové publicada per Gedisa, a Barcelona l´any 2001
  • 4. Deliberació i Educació Cívica I- La necessitat d´una Educació Cívica.Per què cal una Educació cívica?“La democràcia si vol perviure s´ha d´assentar en una cultura política que permeti alsciutadans reconèixer-se recíprocament com a membres del mateix demos“2, afirmaAurelio Arteta. A l´educació cívica li pertoca la missió de crear aquesta cultura i aquestllenguatge comuns, sense els quals la democràcia no podrà assolir els rendiments delque ella s´espera. En el seu llibre, Manual de civisme, la parella Camps-Giner afirmen:“El laissez faire que defineix el liberalisme clàssic és contraproduent si s´aplica demanera discriminada a tots els àmbits del comportament. Respectar les llibertats delsaltres implica algunes obligacions que, si es defugen olímpicament, acabencontravenint tant els principis del liberalisme com els de la democràcia”3 . Dintre de laseva actitud mobilitzadora, un altre dels pensadors hispans més coneguts, JoséAntonio Marina defensa que “l´educació ètica apareix com el mètode més adequat peraconseguir les competències socials”4 . Un altre filòsof compromès amb l´apologia del´ensenyament en valors, Reyes Mate creu que l´escola “és un lloc privilegiat on s´hiforgen hàbits o comportaments que poden encaminar-se cap a la tolerància o laintolerància, a la responsabilitat o a la irresponsabilitat”5.Són educables els valors cívics?Una cosa és que es cregui necessària l´Educació Cívica, i una altra és si els valors cívicso virtuts cíviques són educables. Alguns dels arguments contraris més contundentssorgeixen dintre mateix de l´àmbit filosòfic. Sòcrates i Aristòtil en algun moment ja vanformular dubtes davant l´eficàcia d´una educació cívica en general.2 Aurelio Arteta, Aprender democracia. ¿Por què?, Claves de razón pràctica, diciembre 2007, nº 1783 Victòria Camps i Salvador Giner, Manual de civisme, Barcelona, Ariel 19984 José Antonio Marina, Propuesta nº 2: Educación para la ciudadanía, Papeles de movilización educativa,www.movilizacioneducativa.net5 Reyes Mate, Luces en la ciudad democràtica. Guia del buen ciudadano, Madrid, Pearson-Alhambra2007, pàgs IX i X
  • 5. Deliberació i Educació CívicaSi el que es tracta és de generar comportaments adequats per viure i fer subsistir unacomunitat democràtica, només es pot valorar si són verificables els canvis decomportament en aquells individus que mostren en un principi una resistència mésforta a conduir-se democràticament. D´altra banda, ens poden preguntar de quèservirà una educació com aquesta a qui normalment ja manifesta un comportamentadequat. Ara mateix no puc oferir cap dada per confirmar aquestes prediccions, peròm´atreveixo a afirmar que podrien confirmar les opinions segons les quals si el que estracta és que l´efectivitat de l´educació moral a l´escola ha de valorar-se a partir de laverificabilitat de les seves repercussions en el comportament dels alumnes, aquestaeducació veritablement és alhora inútil i redundant. No ensenya res de nou a quihabitualment exercita la democràcia i no compleix amb el seu objectiu quan qui mésho necessita no modifica els seus hàbits incívics.Realment estaria d´acord amb els crítics de la inutilitat de l´educació moral si a lesassignatures que formen part de l´Educació Cívica (Educació per a la ciutadania,Educació Cívico-Ètica i Filosofia i Ciutadania) tinguessin com a únic objectiul´assoliment d´un determinat tipus de comportaments i l´eliminació d´altres.Això no obstant, crec que les raons de la crítica realitzada per la filosofia clàssica estàfonamentada en un prejudici racionalista, segons el qual l´únic educable és la raó. Pertant, l´educació moral fracassa en aquell que li és del tot impossible fer fora lespassions de la direcció de les seva voluntat, l´anomenat incontinent o akràtic. No esticmassa segur que els canvis d´actitud moral depenguin exclusivament del´argumentació racional.El mateix Tugendhat, que escriu paradoxalment una obra amb un objectiu claramentpedagògic, admet les limitacions d´una educació moral massa intel·lectualista. “¿Non´hi ha prou saber el que diu la regla d´or per actuar moralment?”, pregunta la Camil·laal senyor Ibarra en el capítol 5. De què serveix llavors conèixer el que no s´ha de fer sial final acabes fent-lo? La gent, explica el professor, pot ser molt conscient que hi hacoses que no s´han de fer, però hi ha quelcom d´irresistible a l´hora de prendre ladecisió incorrecta sobre la qual la voluntat poc o res pot fer per corregir-la. En contra
  • 6. Deliberació i Educació Cívicadel que deia Sòcrates, del coneixement de la norma no se’n deriva necessàriament elseu compliment.6Altres arguments d´autors més actuals i propers també pretenen condemnarl´Educació Cívica al fracàs. Per exemple, el professor Juan Antonio Rivera, entred´altres arguments, addueix un que em sembla el més rellevant: la desproporciódescomunal entre l´ambició del projecte: modificar les actituds i conductes delalumnes, i el temps escàs que s´ha adjudicat a aquestes assignatures en els cursosd´ESO7. Rafael Sánchez Ferlosio (Educar e intruir, El País, 29/07/2007), per la sevabanda, sosté que poc fer qualsevol tipus d´Educació Cívica davant el poder seductordel mercat, l´”únic i suprem educador”, el mercat a través de la publicitat i la televisió“governa les pautes i determina els criteris de la comparació social”8. Per una altrabanda, Francisco J. Laporta (La ironía de la educación ciudadana, El País, 16/08/2006)assenyala una radical manca de sincronia entre els models cívics que es pretén queensenyi l´escola i els models negatius dominants en la societat. L´escola, apareix enparaules d´aquest autor, com un oasi “enmig d´un desert de falta d´educació cívica”9. I,per acabar aquest recull d´opinions crítiques, les paraules de Josep-Maria Terricabrassón força eloqüents: qui educa en civisme no és l´escola sinó la ciutat “pel sol fetd´existir”. La ciutat educa per osmosi, l´escola viu encara del prejudici teòric iintel·lectualista, per això fracassa en els seus intents benintencionats però ineficaços al´hora de generar conductes cíviques10. Però si les condicions prèvies de les quals parlaTerricabras no existeixen, és a dir, “si la ciutat no convida a la barreja sinó a lasegregació, si no hi ha símbols, festes, treballs i projectes que convidin al contacte o ala col·laboració”11, aleshores atesa la ineptitud de l´escola per promoure-les ens6 http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/12/akrasia-i-bretxa-moral.html7 Juan Antonio Rivera, ¿Cómo educar en valores?, Claves de razón pràctica, nº 176, Octubre 20078 http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/el-mercat-unic-i-suprem-educador.html9 http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/lescola-oasi.html10 Josep-Maria Terricabras, ob. cit., pàgs 148-14911 Josep-Maria Terricabras, ob. cit., pàgs. 158-159
  • 7. Deliberació i Educació Cívicaquedem o sense possibilitat de transmetre una cultura democràtica o deixem l´escolasola, com descriu Laporta, com l´últim baluard il·lustrat contra la incultura i la barbàrieexterior.Com adquirir les virtuts cíviques a l´escola ?Malgrat la contundència dels arguments contraris, hi ha qui encara manté l´esperançaen l´educabilitat d´aquestes virtuts. Sobre la qüestió de quina és la metodologia millorper l´ensenyament de les virtuts cíviques, sembla que entre els autors que l´hanabordat domina l´opinió que per transmetre els valors cívics cal fugir del´academicisme, de la pura teoria, del prejudici intel·lectualista.Alfonso Ruiz Miguel aposta per l´aprenentatge mitjançant l´acció12. De quina maneraes pot materialitzar aquests nobles desitjos? - Mitjançant la interacció amb la comunitat social, - Els debats per afrontar problemes de la pròpia escola, - Els jocs interactius, - El visionat de documentals o pel·lículesSuggereix la utilització freqüent del debat com a mitjà privilegiat per a l´aprenentatgemitjançant l´acció del comportament cívic. Del debat proposen tres versions o models,depenent del paper que adopti el docent: Neutral El docent únicament intervé per mantenir i facilitar la discussió entre els alumnes (moderador) Equilibrat Participa per cobrir tots els aspectes de la qüestió, fins i tot provocant als estudiants amb opinions que ell mateix no comparteix Obertament compromès Declara i assumeix la defensa de la seva pròpia posició com un dels pols de la discussió.12 Alfonso Ruiz Miguel, Educación, escuela y ciudadanía, Claves de razón práctica, Abril 2007, nº 171
  • 8. Deliberació i Educació Cívica“Les virtuts cíviques democràtiques, afirma Aurelio Arteta, s´adquireixen mitjançantun exigent aprenentatge que té dos capítols: informació i pràctica”. L´ensenyament deles virtuts cíviques ha de saber combinar teoria i pràctica, aspectes cognitius ambaspectes afectius. Aquests últims, segueix aquest autor, són fonamentals, perquè “mésque qualsevol altra forma de govern, la democràcia exigeix completar la sevalegitimitat moral amb una legitimitat afectiva”, ja que “el coneixement serà inútil si nodesperta les emocions que impulsin la conducta democràtica”13.Juan Antonio Rivera, malgrat les seves reticències, proposa l’emulació com a estratègiametodològica educativa, davant d´altres procediments que encara descansen enformes més o menys actualitzades d’intel·lectualisme moral. “El coneixement de lesnormes no garanteix que qui les coneix les posi en pràctica després”, “no ens és donatadmirar la virtut, sinó més aviat els virtuosos; el que està a la vista no és l’excel·lènciaen si, sinó actes o individus excel·lents singulars”. Tot i que reconeix que el model cívicque ell proposa, “l´heroi quotidià en qüestions cíviques és qui s’absté de molestar iagredir els altres”14, per la seva insipidesa, no és que sigui el model en què la majoriade la gent buscaria per emmirallar-se’n. En aquest sentit considera primordial la figuradel professor, però com no tot docent està obligat a exercir de model moral per alsseus alumnes, de vegades ni que ho vulgui, aleshores es pot substituir per literatura ipel·lícules que presentin situacions en què els personatges es facin mereixedors del’excel·lència per superar heroicament prejudicis socials en condicions difícils.Com podem respondre arguments suposadament “liberals” segons els quals unaassignatura com aquesta és en el fons un “adoctrinament emmascarat”?Podem respondre amb les paraules d´un filòsof de la tradició liberal, Will Kymlicka:“Una societat liberal no només permet que la gent segueixi el seu estil de vida actual,sinó que també li proporciona accés a la informació sobre altres estils de vida (a travésde la llibertat d´expressió) i, de fet, exigeix que els nens coneguin altres estils de vida (através de l´escolarització obligatòria), i permet que la gent faci un examen radical dels13 Aurelio Arteta, ob. cit.14 Juan Antonio Rivera, ob. cit.
  • 9. Deliberació i Educació Cívicaseus propòsits (incloent l´apostasia) sense cap penalització legal. Aquest aspecte d´unasocietat liberal només té sentit si es considera que és possible, i fins i tot desitjable,que l´avaluació dels nostres objectius actuals, ja que no sempre és convenient quecontinuem atenim-nos a ells. Una societat liberal no obliga a aquest qüestionament irevisió, però ofereix una veritable possibilitat de fer-ho”15.Com podem respondre a l´objecció que els valors ètics s´han de transmetre dins delmarc de la família exclusivament?El temor de determinades famílies a perdre el control ideològic dels seus fills quantenen ocasió de ser afectats per creences que neguen, critiquen, refuten o fins i totridiculitzen les seves pròpies provoca el que Daniel Gamper anomena dissonànciacognitiva. En la línia del liberalisme de Kymlicka, Gamper considera que és bo per a quiviu en un sistema democràtic disposar d´informació sobre altres propostes vitals ipreparar-se per poder confrontar de forma dialogada i pacífica les que ha adquirit enl´àmbit familiar amb les que ha adquirit en l´àmbit públic de l´escola, a les que devegades si no fos per ella li seria difícil accedir. “Naturalment, aquesta confrontació nopot efectuar-se a qualsevol edat”, afirma Gamper. “Correspon als pedagogs assenyalarel moment en què els nens puguin enfrontar-se de manera autònoma amb lesdissonàncies cognitives, el moment en què puguin començar a veure les sevesconviccions no com una cosa integral a la seva personalitat, sinó com una cosa que potser qüestionat si hi ha bones raons per fer-ho”.16L´animadversió sorgida sobretot des d´àmbits catòlics a l´Educació Cívica i fomentadaper la jerarquia eclesiàstica espanyola, per la Conferència Episcopal (CEE), el seurecolzament per a qualsevol tipus d´actuació a favor de l´objecció educativa, en el fonsel que tracta dissimular la seva incomoditat dins d´un sistema democràtic en el qualtotes les creences i ideologies han d´acceptar un marc d´igualtat. La no acceptació dela possibilitat de fer pràctic el principi d´apostasia, com un dels principis bàsic de lessocietats realment liberals, demostra, d´una banda, la poca fe que tenen en la15 Will Kymlicka, Ciudadanía multicultural, Paidós, Barna 199616 Daniel Gamper, Educación para la ciudadanía, Claves de razón práctica, nº 193, junio 2009
  • 10. Deliberació i Educació Cívicafortalesa de les seves creences quan han de compartir amb altres creences un àmbitpúblic, on no es privilegia una creença per sobre de les altres, d´altra banda, la sevaincapacitat per encarar els problemes d´un món cada vegada més complex, divers iheterogeni. Les crítiques de la CEE, a banda de manifestar un profund menyspreu pelpluralisme, el qual és un dels eixos sobre el que descansa un sistema democràtic,expressa alhora un maximalisme dogmàtic de tot o res o un: o bé mantenim el privilegihistòric del control parcial (gràcies a l’argúcia de l´alternativa a la religió) de lesconsciències dels ciutadans o bé ens refugiem en la família esperant temps políticsmillors, quan començaríem la reconquesta del territori perdut. Aurelio Arteta afirmaque l´indubtable dret dels pares en l´esfera privada decau quan pugna per envairl´esfera pública, és a dir, quan pretén prohibir l´educació en els valors que contrarienels seus propis valors. I és que “no s´educa als nens per a l´harmonia familiar, sinó pera l´harmonia social”.17Què es pot fer?Sembla que hi ha una conclusió molt clara: malgrat que dintre de la nostra professió hiha qui va de “echao p´alante”, que es regeix per la màxima que en l´escola tot éspossible si es vol, cal ser prudents i acceptar que l´escola per molt que s´ho proposi nopot fer miracles i menys si no disposa d´un entorn propici. I la situació més habitual ésque se senti bastant sola i desatesa, i més quan parlem de valors cívics.La situació heroica que viu l´escola davant d´un entorn hostil no és la descripció d´unasituació insòlita d´un centre d´un barri qualsevol, d´una regió i d´un país concrets, enun moment històric singular, sinó que és, podrien dir, l´estat normal de l´escola, el seudestí, és a dir, la seva anomalia és la norma. L´escola està condemnada a sucumbir, talcom va ser dissenyada pels humanistes, una i una altra vegada, en un combat desigualdavant dels exèrcits de la barbàrie que la superen en número i en poder de seducció.Aquesta, per a mi, és la idea més important del polèmic pamflet de Peter Sloterdijk,Normas para el parque humano: “l´humanisme, tant en el fons com en la forma, tésempre un contra què, ja que suposa el compromís de rescatar els homes de la17 Aurelio Arteta, ob. cit.
  • 11. Deliberació i Educació Cívicabarbàrie”18. Però tot i derrotada per definició, és capaç de recuperar-se, malgrat que,com en el cas de Déu, hagin declarat més d´una vegada la seva defunció. És un cadàverque, com les religions, encara està de bon veure, o així ho manifesten els governs delsestats actuals quan li encarreguen la solució de problemes que ells encara no hantrobat la solució: la reducció dels accidents de trànsit amb cursos d´educació vial, la fidel maltractament de les dones i els nens amb xerrades dedicades a les relacionsabusives, la reducció dels embarassos adolescents amb crèdits de sexualitat, ladisminució de les emissions de gasos que provoquen l´efecte hivernacle concedintl´etiqueta d´escola verda, el foment de la responsabilitat per les generacions futuresen crèdits de valors mediambientals, quan encara la major part dels alumnes no tenenclar què significa la responsabilitat individual i llancen tranquil·lament els embolcallsdels seus entrepans fent que no han sentit les crides per a una recollida selectiva enels patis i en les aules. La preocupació pel futur de la democràcia i, sobretot, la sevaqualitat expressa en el fons la mateixa preocupació que el que “avui, pregunta pelfutur de la humanitat i dels mitjans d´humanització (l´escola, fonamentalment), ditd´una altra manera, pretén saber si segueix havent esperances de prendre sota controlles actuals tendències assilvestradores de l´home”19. Existeixen instàncies com lafamília, els grups d´amics, els mitjans de comunicació, les noves tecnologies, el mercat,l´organització urbanística de les ciutats, és a dir, tota aquesta realitat difusa iincorpòria que anomenem “societat”, que semblen millor dotades en un principi d´unafacilitat natural per formar en valors (tot i que no s´han creat deliberadament peraconseguir aquest objectiu) que la pròpia institució escolar que han abdicat d´aquestafunció.Tanmateix, d´altra banda pel que es veu, cap d´elles per si soles o en conjunt sóncapaces de modelar unes comportaments cívics conseqüents amb els idealsdemocràtics de ciutadania. Com hem vist, és a l´escola, una institució al cap i a la fiartificial, finalment a qui s´encarrega de fixar, assajar, aclarir, experimentar preparar i18 Peter Sloterdijk, Normas para el parque humano, Madrid, Ediciones Siruela, tercera edició 200319 ob. cit.
  • 12. Deliberació i Educació Cívicadefinir el que vol dir viure en una comunitat democràtica, o dit d´una altra manera,crear una cultura democràtica per als ciutadans.Dono per descomptat que els éssers humans som “animals sotmesos a influències”20 ique l´escola és una influència, però no l´única. L´escola ha de competir amb altresinfluències o focus d´influències, sovint en situació d´inferioritat, sobretot quan parlemde la transmissió dels valors, on hi ha influències molt més poderoses i seductores queella, millor dotades per assolir aquest objectiu. Malgrat les seves limitacions, i potserperquè és limitada la seva capacitat d´influència, a l´escola se li encarrega una missió,la transmissió d´un valors que tenen a veure amb els comportaments cívicsdemocràtics, que les altres instàncies socials influents han renunciat a complir. Sónaquest valors, els que a l´escola se li demana que potenciï i eduqui, els que sovintensopeguen amb els altres valors que la “societat”, entesa com una realitat “difusa”,transmet. Perquè a l´escola no és sol una simple comunicació d´un decàleg de principisde no agressió el que se li demana sinó la creació d´un llenguatge comú, una veritablecultura cívica que faci possible una actuació pública digna del que s’entén per ciutadà:compromesa, crítica, participativa, dialogant i tolerant.Crec que un sistema democràtic no pot viure sense demòcrates convençuts. Sil´educació no ofereix un model cívic adequat al model de convivència democràtica, elsadolescents no creixeran sense models sinó que s´identificaran amb els que proposenaltres focus d´interès social que difonen missatges i generen valors, molt sovintoposats i fins i tot incompatibles amb els valors cívics democràtics (FernandoSavater21). La democràcia no és una realitat natural que no necessita de ningú per talde conservar-se. No hi ha realitat no natural que no es fonamenti en l´educació.Existiria la ciència, la tecnologia, l´art, la literatura sense educació? No em sembla gaireprudent deixar en mans de la inèrcia i de l´espontaneïtat de la gent el futur de lademocràcia. Si de debò estem convençuts que aquest sistema és el que millor defensala llibertat, la igualtat i la dignitat humanes, és el nostre deure assegurar-lo i20 Peter Sloterdijk, ob. cit.21 Fernando Savater, El valor de educar, Barcelona, Ariel 1997, pàg. 96
  • 13. Deliberació i Educació Cívicaconsolidar-lo a través de l´educació, l´únic instrument civilitzat, és a dir, createspecíficament per a aquesta funció, aquesta realitat anòmala anomenada escola, quedisposem per generar pautes de conducta i de sensibilitat a favor del diàleg i latolerància, de respecte envers qui és diferent i estrany.El llibre del Manel i la Camil·la i la importància del diàleg.Aquest llibre està dividit en deu capítols. La estructuració dels quals, en línies generals,segueix una mateixa pauta: algú explica un cas o un comportament humà sobre el queun dels personatges del llibre formula una tesi o teoria que pretén explicar-lo ovalorar-lo des del punt de vista moral. A partir d´aquesta tesi o teoria, s´obre lapossibilitat perquè els altres personatges que intervenen en el capítol o escena puguinexpressar els seus dubtes, objeccions, comentaris i crítiques o demanar aclariments dela teoria que s´hi ha proposat. Una cosa ha de quedar clara: si una idea s´imposa al´altra és perquè ha aportat millors arguments que les altres. Una altra cosa que caltenir present: si no s´hi presenten raons suficients i prou convincents, lesproblemàtiques tractades queden obertes, tot i esperant que més endavant s´hi trobinproves més vàlides i contundents.Aconseguir això seria impossible si els participants en la discussió no acceptessin lesregles d´un debat racional: que hi ha opinions que són més versemblants que lesaltres, que tothom és susceptible de ser convençut davant l´evidència de les raons ques´hi esgrimeixen, que hi ha opinions que no val la pena admetre perquè no estan prouvalidades per cap prova amb possibilitats de ser contrastada, que entre tots es potarribar al descobriment de la veritat o una cosa que s´hi acosti, a ella, i, fins i tot,reconèixer que d´allò que no hi ha possibilitat de conèixer, fent servir la raó ol´experiència , és millor mantenir la boca tancada.Com veiem la forma com es presenten les idees en aquest llibre és la del diàleg. Aquestrecurs literari no és la primera vegada que s´utilitza en l`àmbit de l´ètica. Convindria diraquí, que l´ètica s´inagura en forma de diàleg. Son els diàlegs de Plató, on Sòcratesprotagonitza vives polèmiques amb altres contertulians, les primeres manifestacionsde l´ètica. A través d´aquestes discussions es van plantejant problemàtiques que
  • 14. Deliberació i Educació Cívicaencara avui en dia no han deixat de preocupar-nos: què és el bé, què és la virtut, enquè consisteix la justícia, quin és l´origen del comportament moral...Abans de Plató ja existien la moral o els models diversos de plantejar lexistència o labona vida, però no una activitat que sotmetés a la crítica i al qüestionament racionalaquestes pautades formes o maneres de viure. Per tant, el diàleg ben entès, autèntic,és la discussió, tal com l´hem caracteritzat abans, i no el xoc brutal d´ opinions,tancades i sordes a l´argumentació dels altres, allò que s´acostuma a anomenar diàlegde sords, tan freqüent en els mitjans de comunicació i altres àmbits de la vidaquotidiana.Què és l´ètica (la moral) i per què serveix l´ètica (la moral)?Millor que respongui el mateix Tugendhat. Al llarg del llibre hi ha diferents momentsen què els personatges es plantegen aquestes qüestions. En aquest tres momentspodem apreciar el que l´autor del llibre entén per ètica. Però abans de continuar, elque fins ara hem considerat com a ètica, Tugendhat l´anomena moral. L´ètica, dins delseu pensament, no té tan a veure amb les normes morals i la seva justificació, sinó mésaviat amb la recerca de bones raons per ser feliç o per trobar un sentit a la vida22.Una vegada s´ha fet aquest aclariment podem continuar. En el segon capítol, dins laprimera escena, trobem la primera referència a aquest problema. Si el primer capítolde El llibre del Manel i la Camil·la s´ha centrat en el delicte de l´assassinat, aquestsegon capítol serà el robatori al voltant del qual girarà tota la controvèrsia. La preguntaés: per què robar és dolent? Un nou personatge, el Pau, confessa amb una certaperplexitat que mai no s´havia fet aquesta pregunta: “mai no pensem en les raons perquè tothom ens diu que robar està mal fet”. Aquesta també és la pregunta que emplantegen alguns dels meus alumnes: “Per què preguntar-nos per coses que ja sabemque no s´han de fer?”, “Realment existeixen uns alumnes com aquests?”, “Aquestllibre està basat en personatges reals?” Sent sincers, ni els personatges ni lessituacions responen a les autèntiques realitats acadèmiques, ja ho voldríem. L´objectiu22 http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/etica.html
  • 15. Deliberació i Educació Cívicad´aquests prototipus d´alumnes, de professors i les situacions que es descriuen ésestar al servei d´una manera d´entendre, no només l´ètica, de la que tan sols és unaexpressió, sinó fonamentalment la naturalesa humana: la seva capacitat deliberativa,que és allò que veritablement distingeix la humanitat de l´animalitat. Capacitatdeliberativa que s´entén com a capacitat de preguntar per raons. Això és deliberar iaixí sembla que ho entenia el mateix Aristòtil. La filosofia, segons Ernst Tugendhat,consisteix fonamentalment en la clarificació conceptual i l´ètica (la moral), com a partde la filosofia, s´especialitza en la clarificació dels conceptes i dels termes morals.Sovint la gent fa servir paraules o discuteixen sobre determinats problemes sensesaber exactament el que signifiquen i per què discuteixen. Diuen que fer una cosa ésuna acció dolenta però mai no s´han posat a pensar per què és dolenta. I això és el queintenta fer el Pau: “Des de sempre se´ns ha dit que robar està malament”, “Als diaris ia la televisió es diu que robar és dolent i que els delinqüents han d´anar a la presó”.Des de la família, l´escola, els mitjans de comunicació li han enviat al Pau consignessobre el que ha de fer i el que ha de respectar. Aquesta és una de les formes dejustificar els nostres judicis morals: atribuir a causes externes la raó de per què ésincorrecta o correcta una acció. Però no és l´única ni la més adequada. L´ètica busca lajustificació dels judicis i les normes morals d´una altra manera, d´una forma mésradical.23Segons Tugendhat, allò que caracteritza la moral és la pretensió de fonamentació.Sembla que existeix una primera manera de justificar els sentiments morals, allò queles persones morals senten com a bo i com a dolent. Aquesta manera és latradicionalista o autoritària. Imaginem-nos el cas següent: un infant pot fer unapregunta als seus pares que ells poden interpretar com una conseqüència del seucaràcter rebel: Per què això que em demaneu fer està bé? Per què allò que vull fer estàprohibit? Els progenitors en sentir-se sorpresos per les ànsies d´aclariment del seu fill,responen el primer que els hi passa pel cap: perquè sempre ha estat així o perquè hodiem nosaltres; i si interpreten que amb aquestes respostes encara no han aconseguitsatisfer aquest sobtat furor escrutador com a últim cartutx recorren a Déu, donant per23 http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/per-que-serveix-letica.html
  • 16. Deliberació i Educació Cívicafet que així l’amansiran: perquè Déu ho ha prohibit; perquè la cadena de preguntes-respostes no pot perllongar-se fins a l´infinit.24Una moral que pretengui ser autònoma no pot fonamentar-se en propietatspsicològiques, sociològiques o supraempíriques en les que es creu: Déu o la Raó pura(Kant), sinó en els interessos habituals, insisteix Tugendhat. Ens interessa sobretot serrespectats. I aquests interès és un interès general, fins i tot és interessant per a aquellque no té intenció de respectar els altres. Ser respectat és un bon desig, però perquèfuncioni realment cal que sigui una exigència recíproca on ningú quedi exclòs. Voler sertractat amb respecte exigeix en reciprocitat tractar els altres amb respecte.25La segona referència apareix en l´escena 6 del mateix capítol. Per què he de respectartotes les persones? Per què no puc ser bo només amb els meus amics? Què passa sisóc dolent amb aquells que no ho són? Són les preguntes que es fa el Sebastià enaquesta escena. L´empatia ha de tenir uns límits. Això és el màxim que se li potdemanar a qui fa un moment declarava que només era bo allò que era bo per als seusinteressos. És un pas més per sortir dels seu solipsisme moral. Ara bo és allò que emconvé a mi i als meus amics. S´ ha eixamplat una mica el cercle de la conveniènciamoral. Però és un cercle massa reduït que encara no pot abastar la humanitat sencera.El problema de la moral no pot ser el problema dels límits de les meves accions moral;respondre a la pregunta, fins a on podem ser bons? Aquest és un problema mésproper als interessos de la psicologia social, l´etologia humana o l´antropologia. Elproblema de la reflexió moral, el problema de l´ètica, quan s´autoexamina, és un altre.El problema ètic és què és el que fa que una acció sigui moral. La resposta al problemaés el respecte. Però no un respecte limitat a l´amic, al fill o familiar directe o indirecte,al compatriota o a qui comparteix les meves creences polítiques o religioses, sinó unrespecte que no té en compte cap d´aquestes distincions, que no discrimina, unrespecte general, universal. És el respecte que, ara sí, es pot representar pel cerclemoral més gran que podem imaginar: el que inclou la humanitat sencera. En resum, el24 http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/fonamentacio-religiosa-de-la-moral.html25 http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/la-moral-autonoma-i-el-respecte.html
  • 17. Deliberació i Educació Cívicaque preocupa a l´ètica no és tant com es generen els diferents cercles concèntrics, sinócom justificar l´únic cercle moral possible26.Per acabar, una tercera referència la trobem en el capítol 3. En un moment de calma,després d´intensos debats, hi ha temps per reflexionar sobre el que s´ha aconseguitfins aquí. Tanmateix, pel que es desprèn de la descripció que es fa del Manel, un delspersonatges que porta el pes de les discussions, el que s´ha aconseguit sembla que ésben poc: inseguretat, dubte, manca de confiança en si mateix i en les seves opinions.“Les darreres converses amb els seus amics li havien provocat molts dubtes iincerteses”; “Fins aleshores havia estat convençut de ser una persona que sempreactuava correctament i que fer´ho no era una cosa tan difícil”. Això no obstant, el queexperimenta el Manel tan sols és justament una de les situacions que pretén provocarl´ètica: la perplexitat. L´ètica (la moral, segons Tugendhat), com la filosofia, viu de latensió entre el que podríem anomenar dues passions antitètiques: la traumàtica i laterapèutica. Totes dues busquen coses completament oposades, però de la sevaoposició sorgeix allò del que beu i s´alimenta el pensament: la reflexió crítica. La passiótraumàtica es deleix pel desconcert que causa el no veure-hi clar (Rubert de Ventós).La passió terapèutica justament del contrari, d´apaivagar el que la primera promou(Terricabras). En aquest sentit el paper provocador del Sebastià en El llibre del Manel ila Camil·la amb les seves preguntes i insinuacions perverses és essencial per mantenirla tensió dialèctica. De les dues, com hem dit abans, viu la filosofia, l´ètica (la moral). Ésel que també Ernst Tugendhat reclama per a qualsevol tasca intel·lectual: una actitudd´apertura per a les raons que poden anar en contra de la pròpia opinió. Al capdavall,significa confiar en la dinàmica d´aclarir i fonamentar, propi de la manera com ellentén el que és fer filosofia. A això Tugendhat anomena honradesa intel·lectual27.L´ètica (la moral) ha de ser un assumpte públic.Com diu Josep-Maria Terricabras, “l´ètica ha de ser sempre personal, però no pot ser,en cap cas, privada perquè, si ho fos, només seria comprensible per a l´individu que la26 http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/letica-com-dibuixar-lunic-cercle.html27 http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/letica-aclariment-i-justificacio-dels.html
  • 18. Deliberació i Educació Cívicadefensés.”28 En un model democràtic, l´espai públic ha de ser compartit per diferentscreences que poden rivalitzar en el que elles consideren què és allò bo. Les doctrinesdogmàtiques, en situacions com aquestes, acostumen a atrinxerar-se en l´àmbitpersonal, considerant que els seus principis estan per sobre de tot debat oqüestionament. El que tracta la moral és d´establir raonadament quins són els límitsque cap creença no ha de traspassar, és a dir, les regles que permetin a cadascú trobarlliurement el sentit de la seva vida sense molestar els altres. I això és un assumptenecessàriament públic.D´on provenen les regles morals? La regla d´or és un criteri general, formal, això vol dirque no ens diu què en de fer en cada cas particular sinó com hem d´actuar enqualsevol circumstància, lloc i moment. Tanmateix, si aquest criteri del qual podemderivar les normes que han de dirigir els nostres actes morals no té origen en unmanament diví, d´on prové? Segons Tugendhat, no prové de cap instància metafísica,tampoc d´una Raó pura, per exemple, tal com va proposar Kant per a la moral, sinóque té un origen molt més humil, més proper: l´interès de cadascú.29De la deliberació conjunta de diferents interessos propis es genera un sistema recíprocd´exigències, que és un sistema de regles al qual tots se sotmeten, autolimitant la sevaautonomia individual per interès propi. D´aquesta manera es genera un sistema queTugendhat anomena d´autonomia compartida, on cadascú està disposat a restringir laseva autonomia tant com calgui perquè que els altres puguin arribar a ser igualmentautònoms.La moral autònoma, per tant, no pot fonamentar-se en propietats supraempíriques enles que es creu: Déu o la Raó pura (Kant), sinó en els interessos habituals, insisteixTugendhat. Ens interessa sobretot ser respectats. I aquests interès és un interèsgeneral, fins i tot és interessant per a aquell que no té intenció de respectar els altres.Ser respectat és un bon desig, però perquè funcioni realment cal que sigui una28 http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/09/comunitat-i-individu.html29 http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/la-regla-dor-i-linteres-propi.html
  • 19. Deliberació i Educació Cívicaexigència recíproca on ningú quedi exclòs. Voler ser tractat amb respecte exigeix enreciprocitat tractar els altres amb respecte.30Aquests pensaments em recorden idees que el filòsof català Josep Ferrater i Moradefensava, juntament amb la seva esposa, en Ética aplicada. Moltes de lescaracterístiques del pensament moral de Tugendhat coincideixen amb les del català31: - perspectiva antimetafísica - racionabilitat - universabilitat - ni subjectivista ni arbitrària - revisable i antidogmàticaEl pensament de Tugendhat s´adapta perfectament a un ecosistema convivencial.Javier Sádaba veu en ell una “certa obsessió per fonamentar la moral d´una formaadequada”32. Per això la importància que dóna als arguments i les raons, és a dir, a allòque compta a favor o en contra de una afirmació o una altra. Manuel Cruz33 hi observauna ètica lligada a la seva concepció antropològica. L´ésser humà és un ésser quedelibera, és a dir, que es pregunta per les raons de les coses i del que fa. I la millormanera d´expressar aquesta naturalesa deliberativa humana és el diàleg. En el diàlegs´escenifiquen els dubtes, les contradiccions i el límits dels nostres judicis i és el lloc ones posen a prova la potència dels nostres arguments. Cada tesi i la seva antítesi en Elllibre del Manel i la Camil·la troben algú que les representa i objectivitza, la deliberaciópren cos en la controvèrsia, tot i que simulada, d´alumnes que discuteixen i preguntena un professor la seva opinió.30 http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/la-moral-autonoma-i-el-respecte.html31 http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/principis-duna-etica-immanentista.html32 Javier Sádaba, Diccionario de ética, Barcelona, Planeta 199733 http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/ernst-tugendhat-llenguatge-i.html
  • 20. Deliberació i Educació CívicaEl diàleg, la visualització de la naturalesa deliberativa humana, es converteix a més enun criteri per valorar la societat en què vivim. Així, valorarem negativament unasocietat que posa entrebancs al seu lliure exercici, que no fomenta ni la pràctica nil´ensenyança de les habilitats que el fan possible. Tampoc sortiran ben parades del´aplicació d´aquest criteri les doctrines morals que eviten la confrontació dialèctica iqüestionen la seva necessitat i molt menys que sigui objecte d´aprenentatge dins del´escola. Aquestes societats i aquestes doctrines són discutibles no tant per raonsètiques com per raons antropològiques: perquè posen entrebancs al desenvolupamentdel que és el més propi de la naturalesa humana, la seva capacitat de deliberar, dedialogar.L´escola, tot i reconeixent les seves mancances, té molt a dir en aquest sentit. El que estracta de fer tot el possible per potenciar i no limitar la capacitat deliberativa de l´ésserhumà. Pretendre actuar més enllà del seu espai, com volen alguns34, és un objectiu almeu parer massa ambiciós, gairebé inassolible, però dintre del petit territori que li hanassignat pot crear les situacions ideals en les quals es poden treballar i avaluar leshabilitats i les regles que regeixen les confrontacions dialèctiques, i tal vegada, mésendavant, puguem advertir si han contribuït a fer decréixer el dèficit democràtic.La preocupació per l´educació per part de Tugendhat es va fer molt evident en elmoment en què va respondre a una de les idees més importants de de Sloterdijkdefensades en Normas para el parque humano: “la genètica ha d´ocupar el buit deixatper la moral humanística”. Tugendhat sosté que tots els ésser humans tenen undisposició innata per a la moral. Tanmateix això no vol dir que el comportament moralsigui innat, sinó la capacitat d´aprendre els valors que guien aquests comportaments.Perquè és fruit de l´aprenentatge i de la seva capacitat de deliberar, l´altruisme humàmai no podrà ser com l´altruisme de les formigues o altres tipus d´animals.3534 Antonio Bolívar, Transversalidad o asignatura específica. Educación para la ciudadanía, Cuadernos dePedagogía, nº 366, marzo 200735 http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/gens-i-moral.html
  • 21. Deliberació i Educació CívicaEl llibre del Manel i la Camil·la és la plasmació més clara de l´interès d´un filòsof deposar a prova una de les tesis més importants del seu pensament moral dins de lesquatre parets d´una aula: que l´ésser humà és un ésser que delibera i que les qüestionsde com un s´ha de relacionar amb els altres ocupen el capítol central de les sevesdeliberacions. Encara diria més, aquest llibre constitueix un acte de fe en les capacitatscivilitzatòries i emancipatòries de l´educació.
  • 22. Deliberació i Educació Cívica II- Continguts, processos i metodologia.Aquesta segona part pretén ser un recull d´un seguit de propostes metodològiques,d´activitats d´aprenentatge i continguts que poden servir de model a qualsevolprojecte d´Educació Cívica. Tot aquest material pot consultar-se al CD que acompanyael treball.La “distribució temàtica”.En el document d´Excel “distribució temàtica”, que podeu trobar en la carpetad’annexes, està plantejada una doble proposta que afecta a l´apartat de continguts.Uns continguts podrien ser els continguts d´Educació Cívico-Ètica de 4t d´ESO i elsaltres els de Filosofia i Ciutadania de 1r de Batxillerat. Cada tema desenvolupa unconcepte ètic important i al costat apareix el llibre de Tugendhat on es desenvolupaamb més profunditat. Aquests mateixos temes també van acompanyats d´unacolumna on s´informa en quin apartat, capítol i escena, de El llibre del Manel i laCamil·la, és tractat. La idea és suggerir una altra manera de plantejar l´assignatura, noseguint capítol darrera capítol el que el llibre marca, sinó que també hi ha l´oportunitatd´organitzar l´assignatura a partir dels problemes ètics.En referència també a l´organització de l´assignatura, també hi ha una graella queinforma sobre la possibilitat de plantejar-la a partir dels casos que apareixen al llibre ino tant per temes o per conceptes.Tot i que en el llibre hi ha elements destinats a donar-li una certa unitat argumental,els capítols es poden llegir sense necessitat d´haver llegit els anteriors. Això enspermet fer una lectura no lineal, discontínua, saltar d´un capítol a un altre senseperdre cap informació essencial i, alhora, treballar els capítols de forma independent.A més, i això no tindria a veure amb l´apartat dels continguts, sinó més aviat de lesactivitats d´ensenyament-aprenentatge, hi ha una subdivisió on es marquen quinesescenes podrien ser preparades per ser representades pels alumnes davant dels seuscompanys, amb la intenció de promoure un debat o d´introduir una unitat temàtica oun concepte ètic en concret.
  • 23. Deliberació i Educació CívicaDins del mateix document hi ha una fulla amb el títol “diccionari”, on apareix unvocabulari bàsic dels conceptes més importants del pensament de Tugendaht, ontambé podem trobar la referència a l´obra d´aquest autor on es tracta.Al costat d´aquesta, s´obre una altra fulla amb el títol “glossari” on els mateixos termesdefinits a l´anterior són situats dintre de l´estructura de El llibre del Manel i la Camil·la,és a dir, en quin capítol i en quines escenes del llibre són tractats. Títol document: “distribució temàtica” Tipus de document: excelQüestions terminològiques diccionari/glossariContinguts temes 4t ESO/temes 1r batxilleratAprofundiment de la matèria textos temes 4t ESO/textos temes 1r batxilleratDesplegament dels continguts temes 4t ESO/temes 1r batxillerat/casosActivitats d´ensenyament-aprenentatge Representacions escenificadesL´”annex 1”.A la carpeta anomenada “annex 1” trobem 10 subcarpetes, cadascuna de les qualscorrespon als 10 capítols en què es divideix El llibre del Manel i la Camil·la. Dins decada subcarpeta podem trobar tres tipus de documents, amb tres tipus de format:Excel, Power point o Word.Els documents en format Excel estan dividits per “escenes”, “conclusions”, “glossari” i“estructura del capítol”. La realització d´aquests documents així com la seva divisióresponen a l´objectiu de facilitar al professor un material ordenat i estructurat perquèell mateix pugui fer les seves pròpies composicions i organitzacions a l ´hora deprojectar la posada en marxa d´una assignatura.
  • 24. Deliberació i Educació CívicaLes fulles titulades “escenes” presenten, en forma de taula, l´estructura que segueix eldiàleg per escenes i per capítols. Existeix una tesi que explica un determinat cas i unspersonatges que intenten aportar arguments a favor o en contra de la tesis.Aquestes fulles són la base a partir del la qual s´elaboren les altres: les “conclusions”,el “glossari” i l´”estructura”. Les fulles titulades “conclusions” són les que recullen elsresultats dels debats. Les fulles titulades “glossari”, els conceptes ètics involucrats encada controvèrsia. Finalment, les fulles titulades “estructura”, sintetitzen les tesis mésimportants i el casos d´on prenen embranzida de cada escena.Els documents en format Power point pretenen ser la expressió més concreta delsobjectius que ens havíem plantejat quan vam començar a pensar com tirar endavantuna assignatura. Totes segueixen un ordre que es repetirà en tots els capítols. S´inicienamb tres preguntes: Quantes escenes podem descobrir en el capítol ? Quines són lesproblemàtiques ètiques que es plantegen? De quina pàgina a quina pàgina esdistribueixen les escenes?En el fons la intenció és que els alumnes tinguin una imatge de conjunt de coms´articula un debat, un diàleg, una confrontació ideològica i com els personatges demica en mica es van definint cada vegada que intervenen a favor o en contra d´unatesi. Un dels exercicis més habituals, per exemple, serà com es planteja el debat apartir de les intervencions dels personatges i de quina manera es va estructurant total´argumentació fins arribar a una última conclusió. Per això són molt important lesrepresentacions escenificades: permeten observar coses des d´angles impensats,imperceptibles a través de la mera lectura.Altres exemples d´activitats seran els textos d´altres autors i el seu comentari, o lacomparació de les idees d´aquest autor amb les d´algun dels personatges importantsque apareixen a l´obra. El visionat d´una pel·lícula o un documental seran altresalternatives pedagògiques per il·lustrar les qüestions debatudes.Al final de cada capítol, es farà una recapitulació d´allò més rellevant que al llarg de lesdiferents sessions hagi anat sortint.
  • 25. Deliberació i Educació CívicaEls alumnes poden tenir accés a tots aquest documents, perquè tots els poden trobar ales adreces següents i a la pàgina web conviccions, lesmínimes(http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/el-llibre-del-manel-i-la-camil-la). Capítol Adreça en InternetCapítol 1 http://www.slideshare.net/mvillarpujol/el-pitjor-dels-malsCapítol 2 http://www.slideshare.net/mvillarpujol/autonomia-i-heteronomia-moralsCapítol 3 http://www.slideshare.net/mvillarpujol/patiment-i-responsabilitatCapítol 4 http://www.slideshare.net/mvillarpujol/veritat-i-moralCapítol 5 http://www.slideshare.net/mvillarpujol/la-regla-d-r-i-el-respecteCapítol 6 http://www.slideshare.net/mvillarpujol/la-solidaritatCapítol 7 http://www.slideshare.net/mvillarpujol/simpatia-moralCapítol 8 http://www.slideshare.net/mvillarpujol/cstigs-i-responsabilitatCapítol 9 http://www.slideshare.net/mvillarpujol/virtuts-morals-i-responsabilitatCapítol 10 http://www.slideshare.net/mvillarpujol/felicitat-i-sentit-de-la-vidaPer últim, en els documents en format Word apareixen activitats en forma de fitxa onde forma individual o en grup els alumnes responen a determinats qüestionarisrelacionats amb qüestions plantejats en les diferents sessions que conformen untrimestre. Bona part de la nota d´avaluació, a banda de la participació en debats i enrepresentacions i l´actitud positiva davant l´assignatura, sortirà de la valoraciód´aquestes fitxes.L´”annex 2”Un altre dels documents importants és l´”annex 2”, un document en format Excel.Aquest és un document que pot ser útil per a qui vulgui aprofundir de veritat en la
  • 26. Deliberació i Educació Cívicafilosofia de Ernst Tugendaht i en el nostre cas per tenir una perspectiva més àmpliaper tal d´encarar les problemàtiques que van sorgint en la preparació d´alguna unitatde l´assignatura. En ell apareixen fonamentalment els conceptes claus d´algunes obresmés importants d´aquest autor. Aquest document permet, a més, completar lesqüestions terminològiques del document que hem examinat anteriorment: “distribuciótemàtica” i són l´origen del “diccionari” i del “glossari”, que són en el fons una versióreduïda. Una versió reduïda del diccionari de termes ha esta publicada en format pdfamb el títol Breu diccionari Tugendhat que podeu trobar ahttp://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/el-llibre-del-manel-i-la-camil-la-3i a http://www.slideshare.net/guestf4db170c/breu-diccionari-tugendhat?from=embed Títol document:”annex 2”/format Excel/Material bibliogràficManuel Cruz Ernst Tugendhat. El hombre, ese animal que delibera , Claves de razón práctica, Julio/Agosto, nº 124Ernst Tugendhat Filosofía, religió i misticisme http://www.terricabras- filosofia.cat/docs/Filosofia%20religi%C3%B3%20i%20misticisme- l52Sk87.pdfErnst Tugendhat Diálogo en Leticia, Gedisa, Barna 1999Ernst Tugendhat Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008 En aquest llibre es recopilen un seguit d´articles entre els que destaquen: Antropología como filosofía primera Libre albedrío y determinismo Retractaciones sobre honestidad intelectual El problema de una moral autónoma El origen de la igualdad normativa Nuestro temor a la muerte
  • 27. Deliberació i Educació CívicaErnst Tugendhat No hay genes para la moral. Sloterdijk trastoca la relación entre ética y técnica genética, Revista de Occidente, nº 228, Mayo 2000L´”annex 3”.Per acabar aquesta segona part, ens queda parlar dels continguts de la carpeta “annex3”. Està constituïda per documents en format Power point que tenen com a funció lacomplementació dels continguts i de les activitats d´aprenentatge dels documents queformen part de la carpeta “annex 1”. Igual que els documents de l´”annex 1”, elsdocuments inclosos en la carpeta “annex 3” són de fàcil accés a través d´Internet.Títol document: “annex 3”/format Power Adreça en internet. pointMoral i ètica (carpeta “contingut http://www.slideshare.net/mvillarpujol/moral-i-ticaintroductori”)El diàleg, el bressol de l´ètica (carpeta http://www.slideshare.net/mvillarpujol/dileg-i-tica“contingut introductori”)Educació Cívico-Ètica (carpeta “contingut http://www.slideshare.net/mvillarpujol/educaci- ticocvicaintroductori”)L´hedonisme http://www.slideshare.net/mvillarpujol/hedonisme- 2066873Eutanàsia http://www.slideshare.net/mvillarpujol/eutansia- 2066951Ressentiment i culpabilitat http://www.slideshare.net/mvillarpujol/nietzsche-i- freud-2498452Teoria del manament diví http://www.slideshare.net/mvillarpujol/teoria-del- manament-div
  • 28. Deliberació i Educació Cívica III- Deliberacions (cíviques i incíviques).Certament aquesta proposta d´experiència educativa, com s´ha pogut veure fins ara,està centrada, sense menystenir les altres, en el desenvolupament de lesCompetències comunicatives i audiovisuals i de la Competència social i ciutadana,presents en totes les unitats que constitueixen el desplegament de l´assignatura.També s´intenta desenvolupar una altra competència, el Tractament de la informació ila competència digital.Aquesta última part del treball presenta algunes de les reflexions que des de l´inici delcurs 2009-2010 m´han estat suscitades en la preparació, materialització i valoració delsresultats de les diferents sessions que han constituït l´assignatura d´Educació Cívico-Ètica que he impartit als alumnes de 4t d´ESO de l´IES Guillem Catà de Manresa al llargd´aquest dos últims cursos. Des de la primera fins a l´última han estat publicades en elblog que vaig iniciar a finals del mes de juny de l´any passat.Existeix avui en dia entre els estudiosos una forta polèmica sobre la incidència de lesNoves Tecnologies de la Informació en l´adquisició per part dels alumnes dedeterminats valors cívics. Opinions hi ha de tot tipus; des d´algunes que estan moltconvençudes de la seva influència favorable per a l´obtenció de formes creatives,desinteressades, cooperatives i igualitàries, que recorden al pensament llibertari deKropotkin (Imma Tubella36) i per a l´adquisició de noves habilitats socials que ajuden aampliar constantment el nostre cercle d´amistats (Steven Johnson37); a aquelles queemfatitzen o bé l´aspecte més fosc d´aquestes formes virtuals de relacionar-se a travésde la xarxa: “els grups d´odiadors” se serveixen d´ella per propagar eficaçment lainsídia i la malvolença (Elvira Lindo38) o bé el seu origen maquiavèlic: primer ensencapsulen en una mena d´arrest domiciliari en l´àmbit de la privacitat per després36 Imma Tubella, Bajo el asfalto estaba la red, El País, 14/03/200837 Steven Johnson, Si és dolent t´ho recomano, Barcelona, La Campana 200938 Elvira Lindo, Hacer sangre, Domingo. El País, 04/04/2010
  • 29. Deliberació i Educació Cívicavendre’ns el remei al nostre enclaustrament patològic a través d´una línia ADSL(Ignacio Castro39).El blog que porta com a títol la pitxa un lio (http://pitxaunlio.blogspot.com/) ha tingutcom a principal objectiu el de centralitzar un seguit de material i d´informació que fosútil tant per a l´alumnat com per mi. En el cas de l´assignatura d´Educació Cívico-Ètica,els alumnes poden consultar unes quantes de les entrades que trobaran en les“etiquetes” dedicades a l´àmbit de l´ètica. Nom de Adreça web l´etiquetadiccionari http://pitxaunlio.blogspot.com/search/label/diccionari%20TugendhatTugendhatfelicitat http://pitxaunlio.blogspot.com/search/label/felicitatIgualtat http://pitxaunlio.blogspot.com/search/label/igualtatllibertat http://pitxaunlio.blogspot.com/search/label/llibertatmanel i http://pitxaunlio.blogspot.com/search/label/manel%20i%20camil.lacamil·laresponsabilitat http://pitxaunlio.blogspot.com/search/label/responsabilitatsentiments http://pitxaunlio.blogspot.com/search/label/sentiments%20moralsmoralstortura http://pitxaunlio.blogspot.com/search/label/torturaètica http://pitxaunlio.blogspot.com/search/label/%C3%A8tica39 Ignacio Castro Rey, Votos de riqueza, A. Machado Libros, Madrid 2007
  • 30. Deliberació i Educació CívicaLa recopilació completa de reflexions realitzades al voltant de l´assignatura EducacióCívico-Ètica es pot trobar a l´etiqueta “manel i camil·la” del blog la pitxa un lio ipublicades en format pdf amb el títol Antologia de reflexions enhttp://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/el-llibre-del-manel-i-la-camil-la ihttp://www.slideshare.net/Sirk92/antologia-de-reflexions?from=embed. Etiqueta “manel i camil.la” (http://pitxaunlio.blogspot.com/search/label/manel%20i%20camil.la).Nom de l´article(Número de capítol) Adreça webDexter i l´hedonisme (1) http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/dexter-i- lhedonisme.htmlViure, el nostre sentiment http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/viure-el-nostre-més fort (1) sentiment-mes-fort.htmlPer què és preferible la http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/lescena-4-sinicia-amb-vida? (1) la-camilla.htmlFer mal sense patir (1) http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/fer-mal-sense-fer- patir.htmlPer a què serveix l´ètica? http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/per-que-serveix-(2) letica.htmlGiges, la moral i les lleis (2) http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/giges-la-moral-i-les- lleis.htmlUna moral sense càstigs? http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/es-possible-una-moral-(2) no-fonamentada-en.htmlUn criteri intersubjectiu per http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/un-criteri-a la moral (2) intersubjectiu-de-la-moral.html
  • 31. Deliberació i Educació CívicaL´egoisme d´avui pot ser http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/individualisme-l´altruisme de demà (2) altruista.htmlL´ètica,com dibuixar unúnic cercle (2) http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/letica-com-dibuixar- lunic-cercle.htmlPer què són necessàries les http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/quina-es-la-rao-de-lleis? (2) lexistencia-de-les.htmlLes lleis poden ser injustes? http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/les-lleis-poden-ser-(2) injustes.htmlQuan dues obligacions http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/quan-dues-col·lisionen (2) obligacions-collissionen.htmlL´ètica, aclariment i http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/letica-aclariment-i-justificació dels judicis justificacio-dels.htmlmorals (3)Respecte i patiments http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/respecte-i-patiments-innecessaris (3) innecessaris.htmlLes raons de la tortura (3) http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/el-plaer-que-shi-obte- amb-el-patiment.htmlPot la moral acabar amb http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/pot-la-moral-acabar-els patiments? (3) amb-el-patiment.htmlUna ètica de futur: evitar el http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/10/la-pregunta-feta-al-mal evitable (3) capitol-3-de-que-em.htmlInterès propi, interès comú http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/interes-propi-interes-(4) comu.htmlQuan la carn es fa verb (4) http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/quan-la-carn-es-va-fer- verb.html
  • 32. Deliberació i Educació CívicaQuan la mentida serveix la http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/quan-la-mentida-veritat (4) serveix-la-veritat.htmlL´ètica no pot ser uncatàleg d´accions dolentes http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/en-la-primera-escena-(5) del-capitol-cinque.htmlL´aprofitat i la comunitat http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/laprofitat-i-la-moral (5) comunitat-moral.htmlLa fonamentació religiosa http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/fonamentacio-de la moral (5) religiosa-de-la-moral.htmlLa moral autònoma i el http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/la-moral-autonoma-i-respecte (5) el-respecte.htmlLa regla d´or i l´interès http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/la-regla-dor-i-linteres-propi (5) propi.htmlLa regla d´or i la versió http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/la-senyora-fabiola-cristiana (5) pren-els-relleu-del.htmlEstimar els altres, una http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/linici-de-lescena-exigència inassolible (5) escena-6-la-gloria.htmlEls límits de la regla d´or http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/els-limits-de-la-regla-(5) dor.htmlCombatre el mal (5) http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/12/com-reaccionar- davant-de-persones.htmlAkràsia i bretxa moral (5) http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/12/akrasia-i-bretxa- moral.htmlUna societat per a http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/12/una-societat-per-individus lliures? (5) individus-lliures.htmlUna hipòtesi refutada (5) http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/12/una-hipotesi- refutada.html
  • 33. Deliberació i Educació CívicaÉs una obligació ser http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/12/es-una-obligacio-ser-solidaris? (6) solidaris.htmlIndignació i indiferència http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/12/indignacio-i-moral afectiva (6) indiferencia-moral.htmlSolidaritat limitada (6) http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/12/la-gloria-declara-que- de-la-regla-dor.htmlSolidaritat i responsabilitat http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/12/solidaritat-i-(6) responsabilitat.htmlCom solucionar un dilema http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/12/com-solucionar-un-moral (6) dilema-moral.htmlPoden els animals ser http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/poden-els-animals-ser-morals? (7) morals.html“Amores que matan” (7) http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/amores-que- matan.htmlControlar el sentiment de http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/negar-per-valoració pròpia (7) afirmar.htmlEls governs són com els http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/els-governs-son-com-nens (7) els-nens.html http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/castigar-i- responsabilitzar.htmlCastigar i responsabilitzar(8)Virtuts, educació i caràcter http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/virtuts-educacio-i-(9) caracter.htmlAutonomia plena i manca http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/autonomia-plena-i-de sentit moral (9) manca-de-sentit-moral.html“Antes muerta que http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/antes-muerta-que-sencilla” (9) sencilla.html
  • 34. Deliberació i Educació CívicaResponsabilitat i ètica http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/responsabilitat-i-etica-medioambiental (9) medioambinental.html3 + 2 són 5 (10) http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/3-2-son-5.htmlSuspensió de pagaments http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/declaracio-de-ruina-existencial (10) existencial.htmlCom vèncer la desgràcia http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/com-vencer-la-(10) desgracia.htmlEl retorn de l´interès per la http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/04/el-retorn-de-linteres-felicitat (10) per-la-felicitat.htmlAquesta tercera part acaba amb una recopilació d´alguns dels articles publicats en elblog la pitxa un lio. Coincideixen amb els que estan marcats en lletra vermella a lagraella anterior.Dexter i l´hedonisme. Per què l´assassinat és el pitjor dels crims? Es pregunten elspersonatges protagonistes de El llibre del Manel i la Camil·la d´Ernst Tugendhat. “Perquèprovoca dolor a la víctima”, “Perquè produeix el patiment dels familiars i els coneguts del´assassinat”, són les respostes a aquesta pregunta. Totes dues respostes remeten als principisd´una moral hedonista que confon el plaer amb el bé i el dolor amb el mal. L´assassinat, doncs,és dolent perquè provoca dolor.Tanmateix aquestes respostes provoquen la reacció de qui considera el plantejamenthedonista com la base de la moral però des del punt del cinisme amoral: “què passaria sil´assassí és prou hàbil per no provocar el dolor de la víctima?” i “si la persona morta no tinguésfamiliar, amic o conegut –pensem en una persona molt solitària- a qui la seva mort suscitésuna mínima expressió de dolor?” La conclusió és que si acceptéssim aquestes objeccionsmalintencionades en algunes circumstàncies l´assassinat podria no ser considerat un actedolent. L´hedonisme, per tant, podria legitimar fins i tot l´homicidi o l´eliminació de certselements nocius per a la societat si amb aquests actes s´aconsegueix el benestar més gran lacomunitat, tot i que sigui a costa d´enfervoritzar els anhels de venjança de la massa.En aquest context val la pena referir-nos a un personatge protagonista de la sèrie Dexter (Fox iCuatro). Investigador de dia, criminal de nit, dedica el seu temps lliure a eliminar a tot aquell
  • 35. Deliberació i Educació Cívicaque pels tripijocs legals i les imperfeccions del sistema judicial ha evitat complir les penes a lesque per llei li corresponien. Qui plorarà la desaparició de tota aquesta gent que ha aconseguitburlar la justícia, però que continuen sent una amenaça per als ciutadans honrats?El seu pare, policia jubilat, aviat va detectar les tendències homicides del seu fill. Però ja que liva ser impossible desactivar el seu instint de la seva naturalesa, va optar per canalitzar-lopositivament. Per altra banda, qui millor coneix la ment d´un assassí que un assassí? Dexter ésun assassí educat perquè els seus impulsos letals puguin trobar una forma socialmentsatisfactòria de ser apaivagats.El gran perill de Dexter és que fàcilment desperta la complicitat de l´espectador, que pateixquan algú està a punt de descobrir la seva vertadera identitat i que descobreix al venjadorjusticier que porta a dins.Giges, la moral i les lleis.Tal vegada sigui una dèria meva, però considero el mite de l´Anell deGiges com el text cabdal del pensament moral. En aquest mite que podeu trobar a la Repúblicade Plató, el sofista Glaucó explica la vida de Giges, un pastor humil i honrat que un bon diaensopega per atzar amb un anell. El més curiós del descobriment d´aquest anell és que en unmoment en què manipula aquell misteriós objecte, tocant sense voler un dispositiu ocult, decop i volta es fa invisible als ulls dels seus camarades pastors. La troballa significarà un abans iun després en la seva vida. Descobrirà una vessant de la seva personalitat que desconeixia.L´honrat Giges es convertirà en un pèrfid personatge, que tot i aprofitant-se de la seva novahabilitat per fer-se invisible, aconseguirà tot el que es proposi perquè no hi ha testimonis que liincriminin en cap de les seves maldats.Glaucó amb aquest conte pretenia descol·locar a Sòcrates i posar en dificultats la inauguraciód´una nova moral que volia ser autònoma, és a dir, que no volia dependre de res extern,només d´una consciència pròpia, individual. Fins i tot el més honrat, quan no hi ha possibilitatde ser castigat, comet actes immorals; aquesta era la lliçó “immoral” que es desprenia del´Anell de Giges. Intentava el sofista demostrar amb una mena de conte que “els justos no sónjustos voluntàriament sinó per la impossibilitat de cometre injustícia”.El Sebastià, l´aprenent de sofista, defensa en la tercera escena uns arguments similars als deGlaucó: “No robo perquè em podrien enxampar i això seria una cosa terrible perquè et podencastigar”.Això provoca la reacció immediata del Manel: “I si no t’enxampen? Vol dir això que robarnomés és dolent si t´enxampen i si no, no ho és? Si el sistema legal no pot provar la culpabilitat
  • 36. Deliberació i Educació Cívicadel lladre, el lladre del seu delicte queda immediatament absolt. Allò moral no coincideixsempre amb allò legal. A efectes legals si no s´ha pogut provar el robatori, el lladre no éslladre; a efectes morals, sí, continuarà sent un lladregot. Qui pot gaudir d´immunitat de lesobligacions que afecten a la resta, pot no sentir-se limitat per res, pot robar amb totaimpunitat, i a més el seu acte no és cap delicte. Aquest sembla ser la idea que mou als políticso als alts funcionaris corruptes: creuen que els mecanismes de control algú els desactiva quanells actuen, o hauria d´ésser així, com en l´Anell de Giges. A aquest individus està clar que noels importa el més mínim la moral, però sí la legalitat, per això acostumen a envoltar-se dels“millors” advocats. Tan de bo que a la ciutadania l’importés més la moral, d´aquesta manera espodria aconseguir el que malauradament les lleis per elles mateixes no poden: depurar del´escenari polític i social un seguit de persones que abusen de la seva confiança.Per què són necessàries les lleis? Quina és la raó de l´existència de les lleis i els càstigs? No n´hiharia prou amb la pròpia consciència moral per prevenir el mal? Aquestes són algunes de lespreguntes que el senyor Morales, professor de matemàtiques, ha de respondre a uns alumnesinquiets, més preocupats per les qüestions morals que per saber com es resol una equació desegon grau.Crec que en el fons el que es discuteix és per les raons que ens mouen a comportar-nos deforma moral? Per què no robo si m´agrada el que té l´altra i ara mateix no hi ha res que m´hopugui impedir?En altres moments ja hem parlat sobre les conseqüències que pot tenir pensar que només és lapor al càstig la causa que m´indueix a respectar les propietats dels altres. Si la creença moraldominant en una societat és aquesta, podem caure en el perill de generalitzar la nostradesconfiança a tothom, la qual cosa pot impulsar-nos a una dinàmica insaciable per aconseguirels mecanismes de control social més precisos i un augment mai no satisfactori de la severitatde les penes i els càstigs als delinqüents, amb la conseqüent i lògica rebaixa de les llibertatsindividuals i un deteriorament de la dignitat personal.Pot ser l´interès propi la motivació moral fonamental. I això per paradoxal que sembli significalimitar-lo. Perquè l´interès propi sigui la nostra principal raó moral cal que tothom accepti lalimitació dels seus interessos particulars, només així és avantatjosa la renúncia. No seriaracional si pensés que els altres no estan disposats a fer l´esforç que jo estic disposat a fer.Segons Rawls, és racional voler una cosa recíprocament: a mi no m´agrada que em robin, alsaltres tampoc (empatia), és racional concloure doncs que una autolimitació dels desitjos, delrespecte dels béns dels altres, és el que interessa a tothom.
  • 37. Deliberació i Educació CívicaTanmateix, sorgeix un problema: què passa amb qui el seu interès propi eclipsa el dels altres, aqui els arguments de l´educació moral no l´han convençut, a qui la fragilitat de la sevaconsciència no li serveix de fre? Aleshores, “intervé la llei, com un segon sistema de seguretatque prohibeix els actes delictius”, respon el senyor Morales. Però la llei o el càstig mai nopoden substituir la deliberació racional i l´educació ni les poden precedir, perquè no tot allòque no és delicte és bo.Quan dues obligacions col·lisionen. Dues exigències morals alternatives se´ns presentenperquè triem. Si triem una, deixem de triar l´altre. No es poden triar les dues perquè totesdues són incompatibles. Tampoc podem deixar de triar. Estem condemnats a ser lliures. Estemdavant d´un dilema moral.La ment pot sentir-se paralitzada durant un temps. Triï el que triï el resultat serà una acciódolenta, hi haurà una pèrdua moral. Una obligació moral quedarà vulnerada. Podem triar elmenor dels mals. En el cas que es presenta a l´escena 7, el pare ha d´escollir entre salvar lavida del seu fill o robar una farmàcia. La situació està envoltada de condicionants moltrestrictius: la medecina és molt cara i ell no té diners, d´una banda, és l´única medecina quepot curar el seu fill. Finalment tira pel dret: entra a robar, tot i apel·lant a la comprensió delsaltres. “I vosaltres que hi faríeu, en les meves circumstàncies? I si tothom robés, què passaria?pot respondre un altre: això en general és el que ningú desitjaria per a ell.Les reivindicacions d´un partit emergent, el Partit Pirata planteja nous dilemes al voltant de lapropietat intel·lectual, conegut com a copyrigt. Molts d´aquests plantejaments no són nous,semblen estar inspirats en els principis que Pekka Himanen recull en L´ètica del hacker, algunsprovinents de la cultura underground americana. Un d´aquests principis és el de l´ accessibilitato lliure accés als continguts que trobem a la xarxa. Rebutgen que el coneixement, lainformació, hagi de ser un privilegi exclusiu d´una minoria. Com alternativa proposen un“comunisme” de la informació basat en el principi que el lliure accés a la informació s´hagi dereconèixer com un dret.Le velles proclames socràtiques contra la sofística retornen de la mà dels internautes: el saberno pot ser objecte d´intercanvi econòmic, els mestres no poden fer dels seus coneixementsuna mercaderia, això és com prostituir la tasca del savi.Aquesta proposta col·lisiona amb el dret de cadascú a rebre una remuneració justa pel seutreball. Javier Marías (Y los robos presentes) es pregunta per què aquest “comunisme”defensat pels militants i simpatitzants del Partit Pirata només afecta a l´àmbit dels béns
  • 38. Deliberació i Educació Cívicaculturals? L´escriptor, el músic, els tècnics que han participat en el rodatge d´una pel·lícula hande renunciar als seus honoraris en nom d´aquest comunisme cultural. En canvi a un botiguer,la feina del qual també té una repercussió social: fa barri, la seva botiga pot ser un centred´intercanvi d´informació, no se li obliga a lliurar el benefici de les seves vendes a la comunitatni repartir gratuïtament els seus productes entre els seus veïns.Les raons de la tortura. El plaer que s´hi obté amb el patiment de l´altre supera amb escreix elmalestar, en forma de remordiment, generat per la consciència moral. Aquesta afirmació posaen evidència la fragilitat en alguns individus de la consciència com a mecanisme preventiu dequalsevol acte immoral. Un argument fonamentat en el que utilitzà el Sebastià en el capítolanterior per explicar la legitimitat d´un robatori: “És cert que la consciència pot generarmalestar, però, si els avantatges són prou grans, a la majoria de la gent no li importarà gaire. Sihi ha molt de diners en joc, tothom s´oblida ràpidament de la seva mala consciència”. El mateixpassa amb la tortura.La tortura és tal vegada la manifestació més flagrant del que el Jorge Semprún anomena “malradical”. El torturador és un oportunista com Giges: espera tornar-se invisible als ulls de lajustícia humana, viu en l´esperança que els sistemes de controls externs quedin per un tempsdesactivats per poder perpetrar els seus crims. La intimitat domèstica, els indrets mésrecòndits de l´escola o la comissaria, el caos d´una guerra ... són els seus escenaris preferits,perquè eviten la presència de testimonis que el delati i afavoreixen que el seu delicte quediimpune.Ara que la humanitat semblava que havia aconseguit la unanimitat a l´hora de prohibir l´ús dela tortura (l´article nº 5 de la Declaració del Drets Humans recull aquest rebuig), les dadespresentades pels organismes que vetllen pel respecte de les normatives universals confirmenque cada vegada més augmenta el nombre d´actes vexatoris vinculats directament o indirectaal poder dels estats que van signar l´acord contra l´aplicació d´aquest acte cruel.L´excusa acostuma sent sempre la mateixa: atesa l´especial situació de risc per a lescomunitats, els estats se senten en l´obligació de suspendre transitòriament les lleis queprotegeixen el dret de la persona a no ser tractada de forma degradant fins que la situació esnormalitzi. Igual que quan tenim un mal de queixal busquem al dentista que sacrifiqui una partdel nostre cos per restablir la salut de la totalitat del cos, fem ús de la tortura per extirpar unapart perquè la societat en el seu conjunt pugui restablir el seu equilibri, el seu benestar, la sevaseguretat.
  • 39. Deliberació i Educació CívicaA banda de la qüestionable validesa lògica d´aquesta analogia, hi ha a més altres aspectesdiscutibles d´aquest càlcul utilitarista: 1) Podem estar plenament segurs de la sinceritat de lesdeclaracions dels individus torturats? 2) En el cas d´obtenir una declaració veraç, com podemestar totalment segurs de la seva veracitat si no forcem la confessió d´altres sospitosos? Quansinnocents caldrà torturar fins aconseguir una altra confessió fidedigna? 3) Amb l´ús demètodes il·legals podem estar completament segurs que l´enemic renunciarà per por a feractes contraris al nostre benestar? O, al contrari, si tot està permès el que farem més aviatserà potenciar que més gent se sumi a la causa enemiga i que la reacció sigui més ferotge, mésbestial?Mai no sabrem amb certesa si la tortura aconseguirà allò que es proposa, l´únic segur és queamb ella com a mínim es garanteix el plaer que proporciona la venjança: el patiment rebutnomés pot ser compensat per una satisfacció que l´excedeixi. Cal respondre al mal de l´enemicamb un mal superior. L´excitació que provoca el compliment de la venjança segurament eracompartida pels soldats que custodiaven els presoners d´Abu Graib o els que encara custodienals que queden a Guantànamo.Interès propi, interès comú. A l´inici d´aquest capítol la Camil·la proposa fer una llista d´accionsque haurien d´estar prohibides. Manel accepta el repte d´elaborar aquesta llista: estaràintegrada només per accions que són dolentes per se, és a dir, sigui quina sigui lacircumstància. Sebastià de seguida respon que podria ser un altre criteri el que determinés lainclusió o no d´una acció en la llista: la mateixa acció podria ser o no ser inclosa en la llista,dependrà del patiment que pugui produir. Dues morals, dos personatges, el Manel i el Sebastiàdefensant diferents criteris.El Sebastià favorable a una moral amb un criteri del bé i del mal a posteriori: si no fas mal, sil´altre no se n´adona, si a la víctima no li importa no hi ha mal. El mal depèn de lesconseqüències que l´acció provoqui sobre l´altre. El bé o el mal de l´acció dependrà delresultat. I el resultat mai del tot podrà estar en les nostres mans ja que estarà sotmès a unseguit de contingències que seran impossible de controlar: de la perícia o imperícia de l´autor,de o de la tolerància al dolor de qui pateix o gaudeix l´acció. Mai no podrem, si això és així,estar segurs de la bondat o la maldat de les nostres accions. La intenció que va originar l´acciópodria ser dolenta, però els resultats podrien ser bons, no hem fet patir a ningú.A la moral, segons el Manel, no li ha d´importar el patiment de la víctima, ni li ha d´importarque no se n´adoni. Per a la moral no importa que allò important a qui li ha d´importar nol´importi, hi ha accions per elles mateixes que si es fan són dolentes, sigui quin sigui el resultat.
  • 40. Deliberació i Educació CívicaEl criteri del bé i del mal aquí és a priori, el mal està en la mateixa acció. Una acció queexpressa una manca de respecte envers l´altre és una mala acció. No hi ha cap dubte, el mals´expressa així.El primer tipus de moral podria propiciar la investigació de la forma més “humana” de matar,tot i comparant les reaccions dels executats sota els efectes de la injecció letal, l´electricitat odel gas mortal (Michael Portillo). El segon tipus de moral, indiferent a les conseqüències,podria justificar la concessió de la llibertat a un assassí no rehabilitat que hagués complert laseva condemna, despreocupant-se de la possibilitat que pugui reincidir.Una preocupació excessiva per de les conseqüències pot tenir males conseqüències: potacabar en un “trilerisme” moral (“On està la boleta, on està la boleta?”. Segurament en unacaixa forta d´un banc de les illes Caiman). Però una moral autosuficient, segura de la bondatdels principis que la guien sigui quina sigui la situació particular a la qual s´han a´aplicartampoc inspira una total confiança: massa complicada és la realitat perquè sigui sotmesa amàximes generals.La moral del respecte defensada per Tugendhat està allunyada d´aquestes dues propostes: noestà d´acord amb una voluntat que actua sota la direcció d´una rara i estranya raó metafísica,propera al kantisme, sinó d´una voluntat empírica, és a dir, una voluntat que actua per interèspropi. Com a principi, aquesta voluntat per interès propi limita el seu propi interès alhora queexigeix en reciprocitat que les altres voluntats limitin el seu interès propi. Només així serà boper a tothom, serà per interès propi de tothom, que ningú no menteixi, que ningú no robi, queningú no torturi, que ningú no assassini. La reciprocitat d´interessos resulta la formaautènticament racional de justificar una moral, una moral de respecte mutu. “Seria avantatjós(desitjable) per a tots que poguessin tenir mútuament un tracte moral, però seria irracionalactuar d´aquesta manera si no existeix una base mínima de confiança, és a dir, si no existeixcerta probabilitat que els altres actuïn d´aquesta manera. En aquest cas no s´ha constituïtencara una comunitat moral en la que les maneres d´actuar desitjables es puguin sostenirmitjançant normes.” (Diálogo en Leticia).Quan la carn es va fer verb. L´Àlvar explica als seus companys la ràbia que va sentir quan elseu oncle no va complir el que li va prometre: portar-li al camp de futbol si treia un set dematemàtiques (escena 2). El pare del Manel afirma que el compliment de les promeses és unpilar de la convivència. Tots depenem del altres per aconseguir els nostres fins (escena 3). Sifaltem als nostres compromisos, la confiança, aquesta argamassa que ens manté units alsaltres, es debilita, es deteriora, desapareix. “Una societat on mentir fos la regla i dir la veritat
  • 41. Deliberació i Educació Cívical´excepció no duraria gaire. L´activitat cooperativa seria limitada o inexistent” (M. P. Lynch). “Alcap i a la fi, ¿com una societat que no es preocupa per la veritat podria emetre judicis i prendredecisions ben informades sobre la manera més adequada de gestionar els seus assumptespúblics? ¿Com podria florir, o tan sols sobreviure, sense tenir prou coneixement sobre els fetsrellevants per assolir els seus objectius i afrontar amb prudència i eficàcia els seus problemes?”(H. G. Frankfurt)Hi ha qui va més enllà a l´hora de valorar els efectes benèfics del compliment dels nostrescompromisos. La promesa complida va més enllà dels seus valors sociològics, perquè elstranscendeix. Té a veure amb un acte fundacional. Un acte que canvia la manera de concebrel´ésser humà. És ni més ni menys que el pas de l´espècie humana de l´univers natural a ununivers propi, exclusiu, específicament humà: l´univers moral.Aquest acte coincideix en el temps amb el fet de donar valor a la paraula. Quan algú se lireconeix com a “home de paraula” significa que aquest ésser s´identifica amb el que ha dit. Serhome de paraula o tenir paraula significa mantenir-la peti qui peti, aguantar-la malgrat lesadversitats i que el millor sembla que seria cedir als nostres impulsos vitals. En el moment enquè la carn es va fer verb, paraula, la humanitat va aconseguir alliberar-se de lesdeterminacions de la naturalesa. Aquesta emergència, inexplicable encara avui en dia, donàlloc a la singularitat humana: un ésser que és capaç de contrariar les exigències naturals. Capaltre ésser viu és capaç de fer callar durant uns moments els seus instints vitals. Només l´ésserhumà gràcies a la paraula donada pot resistir-se a la biologia. La fermesa en expressar allò quees pensa i fer allò que s´ha dit implica no una continuïtat sinó una ruptura, un salt en l´evolucióde l´espècie on els imperatius naturals deixen pas als imperatius morals. La paraula forma iestructura el caràcter i la consciència morals. Quan la paraula deixa de ser pura xerramecaapareix el sentiment moral, justament en el moment en què el darwinisme comença a notrobar-s´hi a gust (Víctor Gómez Pin).Quan la mentida serveix la veritat. Possiblement té raó Nietzsche quan diu que l´ésser humàexperimenta un cert sentiment d´ambivalència davant la veritat i la mentida. La valoració quefem tant en una com l´altra no depèn tant en la bondat o maldat intrínseca d´una o de l´altrasinó més aviat dels guanys o les pèrdues que poden representar per a la vida. Però també téraó qui opina que la realitat (la veritat) és un estat que té un valor superior a la fantasia (lamentida). Per exemple, fins i tot aquells que acostumen a actuar dintre de paràmetresinstrumentalistes se senten commoguts amb les peripècies del protagonista de El show deTruman quan decideix abandonar la seva plàcida vida dins de l´escenari que l´havien construït
  • 42. Deliberació i Educació Cívicaexpressament perquè passés la totalitat de la seva existència. Si s´hagués deixat convèncer peldirector del programa s´hagués interpretat la seva decisió com un signe de debilitat. Mentre esvalora la fermesa amb què encara el que serà seu futur, una situació plena d´incerteses, coml´actitud que distingeix a un heroi autèntic.El grau de la seva heroïcitat es calcula en relació al grau de dificultat dels entrebancs que ha desuperar. Són entrebancs emocionals, psíquics i socials els que ha de fer front, els quel´encadenen a aquest món il·lusori. Cristoff, el creador del programa, afirma que el normal ésacceptar la realitat tal com se´ns presenta. Aquest principi és la raó que explica per quèTruman mai no ha sospitat seriosament que tot el seu entorn era una farsa. Tenim una naturaldisposició a creure en el que els altres ens diuen i més el que es diuen els nostres pares, lanostra parella o els nostres millors amics. Qui podria recelar d´ells?(Ovejero Lucas). El nostresaber, les nostres veritats, és fonamentalment creença; poques coses d´allò que tenim com averdader l´hem comprovat per nosaltres mateixos. Som crèduls per naturalesa. Confiem en elsaltres i en el que ens diuen. Per què ens haurien d´enganyar? (Volker Sommer) A més, lamentida és més perfecta, més mentida, quan més sembla veritat (Fernando Fernán Gómez).Tanmateix un dels personatges del llibre afirma: a ningú li agradaria que la seva vida estiguésbasada en un miratge, tot i que mai no ho sabés. Què fer doncs quan tot conspira en contrateu, quan els indicis (errors, situacions absurdes ...) es converteixen en evidències? La veritat,que és allò a què aspirem, pot ella sola lluitar contra la mentida organitzada? La veritat senseajut extern pot desemmascarar l´engany estructural si la mentida s´alimenta de l´opacitat i lamanca de transparència? La mentida quan és dominant menysprea les altres mentides perquèella ha esdevingut l´única veritat. La veritat autèntica només pot combatre la veritat falsa fentservir la mentida o l´engany. Truman enganya els seus guardians i només així pot alliberar-sede la mentida. Com conèixer l ínterior d´organitzacions que soscaven la societat amb lamentida? Fent-se passar per un integrant d´elles, guanyant-se la seva confiança. Perquè tambéper a ells, els fabricants de mentides, la veritat és un valor important, no els fa cap gràcia queningú els enganyi, són ells qui tenen el monopoli del frau i per això persegueixen amb ràbia aqui els ha defraudat. La traïció es paga cara entre aquells que fan de la traïció la seva professió,amb la seva vida. La mentida triomfa perquè en el fons la veritat és la regla (M.F. Lynch).L´actor i escriptor Fernando Fernán Gómez es preguntava: “¿Qué puede hacer, pues, elhombre común ante las mentiras de los políticos en campaña electoral? ¿Qué, ante lasmentiras de la Prensa, la escrita, la hablada, la audiovisual? ¿Nada?¿No puede hacer nada? Sí,puede hacer algo: mentir”. Joan Barril, per la seva banda, reivindicava el paper de la mentida:
  • 43. Deliberació i Educació Cívica“Massa vegades, per aspirar a la veritat, cal exercitar-nos en una jungla de falsedats i errors. Lamentida és l´eina que ens permet arribar a conèixer alguna cosa”.Fonamentació religiosa de la moral. Tan bon punt s´han definit els sentiments a través delsquals podem detectar allò bo i allò dolent, els alumnes demanen un pas més: arribar a lajustificació última de l´acció moral. El Manel pregunta: “Quina és la raó de l´existència delssentiments morals?”, que és el mateix que preguntar-se per la manera de justificar allò bo iallò dolent. Segons Tugendhat, allò que caracteritza la moral és la pretensió de fonamentació.Sembla que existeix una primera manera de justificar els sentiments morals, allò que lespersones morals senten com a bo i com a dolent. Aquesta manera és la tradicionalista oautoritària. Imaginem-nos el cas següent: un infant pot fer una pregunta als seus pares que ellspoden interpretar com una conseqüència del seu caràcter rebel: Per què això que emdemaneu fer està bé? Per què allò que vull fer està prohibit? Els progenitors en sentir-sesorpresos per les ànsies d´aclariment del seu fill, responen el primer que els hi passa pel cap:perquè sempre ha estat així o perquè ho diem nosaltres; i si interpreten que amb aquestesrespostes encara no han aconseguit satisfer aquest sobtat furor escrutador com a últim cartutxrecorren a Déu, donant per fet que així l´amansiran: perquè Déu ho ha prohibit; perquè lacadena de preguntes-respostes no pot perllongar-se fins a l´infinit.Tanmateix, aquesta tampoc no pot ser una resposta del tot acceptable. “És com suposar queDéu determina arbitràriament el que és bo i el que és dolent”, afirma el senyor Ibarra. A unesperit inquiet com el d´aquest jove no li pot servir una resposta com aquesta: pot ser Déu unésser alhora bo i arbitrari? Si abans no li persuadien les raons que apel·laven a la tradició i al´autoritat dels pares, menys encara li pot persuadir l’apel·lació als manaments divins. Fins i totDéu està limitat aquí, en l´àmbit moral: “no pot satisfer-nos dir que els manaments de Déusón bons perquè Ell els ha promulgat. Hem de dir que Ell els ha promulgat perquè són bons”(Senyor Ibarra).La religió no pot convertir-se en el fonament de les nostres normes morals perquè d´aquestamanera tan bona seria la norma d´estimar-nos com a germans com la norma de matar-nosentre nosaltres, si fos aquesta la voluntat divina. Déu, en el terreny moral, no pot seromnipotent, fins al punt de fer el que vulgui. Si Déu pretén ser un Déu moral, si la religió volser moral, ha de fonamentar-se en principis morals que no són necessàriament religiosos, queestan necessàriament per sobre d´ella, per sobre de Déu. Els principis morals, per tant,obliguen a tothom, fins i tot a Déu.
  • 44. Deliberació i Educació CívicaAquesta manera de fonamentar la moral Tugendhat l´anomena autoritària o tradicionalista perdistingir-la de la moral autònoma o moderna.Combatre el mal. Com reaccionar davant de persones mancades de sentit moral? Comsuportar la proximitat d´un pocavergonya? Al capdavall, com fer front al mal? Són interrogantsque suscita la intervenció del Sebastià quan el Senyor Ibarra anteriorment havia confessat laseva confiança en la força inhibidora del sentiment de culpa: “I si no m’importa la moral?”.La resposta del senyor Ibarra al Sebastià ens pot deixar força decebuts per la seva tebiesa: “Nohi ha res a fer en aquest cas, llevat de protegir-se d´aquestes persones”. Sembla que opta perla defensa passiva, com el Michel Onfray que prefereix recular a l´enfrontament directe. És elque ell anomena evitació. És aquesta la manera com el pensador francès actualitza la doctrinaepicúria: evitar el dolor és la forma negativa del plaer, evitar el delinqüent relacional, com ellanomena al pocavergonya, és la manera d´enfrontar-se al mal (La fuerza de existir).Com podem protegir-nos del pocavergonya sense acceptar la vexació humiliant de la retiradaestratègica i alhora vèncer la temptació d´ utilitzar les seves mateixes armes? Com podemrespectar a qui no està disposat a respectar-nos? A què instància moral podem recórrer quanens sentim amenaçats per persones sense consciència moral i les mesures preventives hanfracassat (educació moral)?Algú podria pensar que la solució escatològica seria la millor opció: davant la incapacitathumana per posar fi a la injustícia, hauríem de mantenir la nostra fe en el bon criteri diví al´hora de repartir premis als justos i càstigs als injustos. Per descomptat, l´esperada sentènciaha de ser necessàriament post-mortem .Altres considerarien que no es pot ser tan condescendent amb el mal: ni fugida ni resignació,sinó encarar-lo sense por fent servir mitjans democràtics. L´essència de la política democràticaés trobar col·lectivament la manera de defensar-se del mal (Josep Ramoneda). Els gustosmorals ofensius han de ser descartats i combatuts sense miraments dirigits pel principi de laprioritat del que és correcte sobre el que és bo (Juan Antonio Rivera).Indignació i indiferència moral afectiva. A l´inici del capítol se´ns explica un fet tràgic i alhorainquietant: indiferents davant de l´espectacle macabre, dos individus contemplaren senseintervenir com s´incendiava una casa amb dos nens a dins sense possibilitat de salvar-se perells mateixos.
  • 45. Deliberació i Educació CívicaLa pregunta que es fan els alumnes és si un acte així pot calibrar-se com a immoral i per què?Hi ha un fet objectiu: la passivitat d´aquestes dues persones ha provocat la indignació general.Aquest sentiment és un senyal que el seu comportament no ha estat correcte. Tanmateix, elsentiment adverteix però no respon a la pregunta de per què aquest acte es pot avaluar com aimmoral.L´Àlvar respon el primer: l´auxili és una possibilitat, però no una obligació. El Manel proposaque davant del dubte s´hi apliqui la regla d´or: una norma que m´obliga a actuar perquè esperoel mateix dels altres en una situació semblant. Pel que es veu, de la regla es dedueix unaexigència moral: cal ajudar a tothom qui ho necessiti.La primera objecció a la declaració del Manel prové, com no, del Sebastià: el comportamentd´aquests dos individus no es pot qualificar de dolent, ja que ells no van causar el mal.Veiem, doncs, aquí cara a cara les dues formes d´entendre la regla d´or: la versió positiva,defensada pel Manel (“cal fer el bé”) i la versió negativa, defensada pel Sebastià (“no s´ha decausar el mal”). Totes dues són filles fidedignes de la regla d´or. La indiferència davant elsofriment de les persones és un mal, en el primer cas. La mateixa acció, no és valorada com aimmoral, en el segon cas, ja que no contradiu la regla d´or. La versió negativa de la regla d´ormostra la seva insensibilitat davant el patiment dels altres: no és obligatori ajudar els altres.El mal, respon el Manel, no està en el fet de causar un dany sinó en el no haver fet res perevitar-ho. És, per tant, un mal per omissió. “Les omissions poden ser tan culpables com lescomissions” (Reyes Mate).Els governs són com els nens. Una de les observacions més curioses que la senyoreta Mònicafa als seus alumnes és el que la mateixa llei que explica el funcionament de les relacionsintraindividuals és també aplicable a altres nivells de relacions humanes, començant pels grupsmés petits (seguidors d´equips de futbol) i acabant en associacions humanes més extenses(nacions o civilitzacions). En totes aquestes agrupacions regeix la mateixa llei: la valoraciód´uns (l´orgull nacional) es fa a expenses del desprestigi dels altres. Per tant, el respecte nonomés ha de ser el principi que ha de controlar el sentiment de valor propi en l´ordreindividual sinó que també ha de mantenir-se per regular les relacions dels grups humans. Elpoder que amenaça la supervivència d´aquells que es troben sota els seus efectes sensecontrol només pot ser aturat per un poder contrari igual o superior. La guerra, sensedispositius inhibidors o mecanismes de control, seria l´única manera de fer front el mal ambquè ens amenacen els altres. Per tant, com conclou la senyoreta Mònica, “la regla d´or té una
  • 46. Deliberació i Educació Cívicaaplicació universal. De la mateixa manera que els nen han d´anar aprenent a controlar lesseves antipaties, els governs també han d´aprendre a ser cautelosos”.Alguns pensadors de la política ja ens han advertit que la unitat del grup, la cohesió, és elresultat d´una separació, d´una exclusió, és a dir, d´una unitat negativa. El sentimentcomunitari no és substancial, producte de l´amor entre els individus, sinó de l´ escissió entreamic i enemic (Carl Schmitt). Un plantejament argumental similar emfatitza també la forma degenerar simpaties entre els individus d´un mateix grup sobre l´existència amenaçadora d´unaltre grup, curiosament molt proper, molt similar, definint-lo amb trets idiosincràtics oposats,diferents: el narcisisme de les petites diferències (Sigmund Freud).Tanmateix, aquestes explicacions que subratllen l´element diferenciador entre els humans nopoden amagar que la necessitat de limitar la tendència antisocial no neix de l´exterior sinó delmateix interior de la comunitat. En l´origen, repeteixo, no és l´estranger qui ens és hostil sinóun dels nostres: germà, amic, company, veí ... No és tant el que ens separa com el que ensapropa allò que ens provoca la desconfiança, el temor (Roberto Esposito).La desconfiança es produeix perquè en la percepció de l´altre ens reconeixem: l´altre pensaigual que nosaltres, desitja el mateix que nosaltres i igual que nosaltres té prou recursos perfer mal als altres. Si això és així, si com sabem tots compartim el poder de fer mal als altresmillor seria acordar la millor manera de no fer-nos mal, perquè a ningú li agrada rebre un danysense el seu consentiment. El respecte, per tant, no neix com un imperatiu categòric sinó d´unimperatiu hipotètic: neix com un principi de la prudència humana (Norberto Bobbio).“Antes muerta que sencilla”. Des que alguns fa un temps han alertat dels perills que per alfutur de l´espècie i de la Terra comportaria la continuïtat d´un estil de vida, dominant enaquestes últimes dècades, s´ha anat incorporant a les preocupacions humanes, fins a assolir l´estatus de problema central de les reflexions científiques, filosòfiques i polítiques, la necessitatde canviar la manera de relacionar-nos amb el nostre entorn mediambiental.Cal ser conscients que el principal entrebanc de l´altruisme imparcial és la simpatia naturalque sentim per les persones més properes i la indiferència cada cop més acusada per lespersones que s´allunyen del centre d´aquest cercle moral. Si resulta dificultós engegaractuacions solidàries per aquells que tot i no ser propers al nostre cercle limitat de simpaties,és a dir, els nostres contemporanis vius, com podem sentir-nos realment responsables del quepot passar a qui encara no és viu? Com limitar les nostres accions pensant en el que podràsucceir a les generacions futures si seguim destruint el planeta? Com podem sacrificar els
  • 47. Deliberació i Educació Cívicanostres plaers presents perquè uns altres, uns potencials éssers humans encara no nascuts,puguin gaudir plenament del que nosaltres gaudim ara en el futur. Apliquem la regla d´or,doncs: t´agradaria que els teus avantpassats haguessin consumit la quasi totalitat de la riquesadel planeta per deixar-te en herència misèria i devastació? Per experiència, sembla que la forçad´aquesta regla ha estat massa limitada per convèncer la humanitat de la necessitat depreocupar-se seriosament pel destí dels seus integrants més desafortunats.Una actitud que a l´àmbit hispànic va trobar un fort ressò en la coneguda cançó Antes muertaque sencilla és la que el sociòleg Anthony Giddens que en el seu article Cambiar el estilo devida (2007) apunta com la raó que explica la poca incidència que han obtingut les mesures deconscienciació aplicades per les autoritats britàniques per modificar significativament elcomportament dels ciutadans. Aquest terme conegut pels economistes amb el nom tècnic de“descompte hiperbòlic”, l´origen del qual el podem trobar en una intuïció de Hume, descriu latendència a preferir les gratificacions a curt termini per sobre de gratificacions superiorsfutures.El que ens suggereix aquest article és que les úniques formes amb les quals fer front a aquestatendència, que sembla ser universal, només poden ser o l´experiència d´una situaciócatastròfica efecte del canvi climàtic o la transformació del paper de l´estat del benestardavant de l´àmbit privat dels ciutadans. La primera de les solucions és un principi de pedagogiadestralera segons el qual els humans només aprenem quan la mort o els sofriments els tenim atocar. La segona, una excusa per enfortir l´intervencionisme del poder dels estats sobre lapremissa que els ciutadans no són prou responsables en matèria medioambiental per conduirde forma intel·ligent les seves vides. D´altra banda, la solució autoritària està justificada pelsestudis realitzats per personalitats prestigioses com Jared Diamond (Colapso),segons els qualsla democràcia no necessàriament garanteix una millor protecció de l´entorn natural i per laversemblant hipòtesi hobbesiana segons la qual els conflictes generats pel deterioramentambiental, l´empobriment generalitzat i escassesa de recursos bàsics reforçaran l´aparició desistemes polítics no democràtics.La pregunta que es desprèn d´aquesta reflexió és si existeix la possibilitat de generarpolítiques serioses i eficaces per superar la nostra natural ceguesa ecològica sense caure encap temptació totalitària o en l´espera de l´imprescindible desastre de gran magnitud queprovoqui el canvi de comportament de la gent?3+2 són 5. La Glòria ha estat l´alumna encarregada de defensa la moral cristiana al llarg de lesdiferents polèmiques que han tingut lloc al llarg dels diferents capítols del llibre. En la primera
  • 48. Deliberació i Educació Cívicaescena de l´últim capítol del llibre sobre ella recaurà la missió d´enfrontar-se als seguidorsd´una concepció immanentista de la vida, els altres quatre companys que hi intervenen. Eldiàleg s´inicia a partir del cas d´un suïcidi. La Glòria, fidel a les seves creences, afirma que noentén per què la gent es suïcida. La Camil·la respon que hi ha persones que pensen que no valla pena seguir vivint perquè han fracassat en els seus projectes. Més endavant l´Àlvar deixaanar la seva opinió: “aquesta és l´única vida que tenim i s´ha de tractar de passar-nos-ho elmillor possible”. La Glòria dubta que hom pugui ser feliç pensant d´aquesta manera.Finalment, el Sebastià intervé reforçant el que han dit la resta de companys que comprenen iaccepten l´actitud del suïcida: “la vida és força curta i tothom té dret a gaudir tot el que espugui de la vida”.Tot i que està en minoria, penso que la Glòria fa servir un argument que ell sol és molt méssòlid que tots els utilitzats pels seus companys: “la meva mare diu que no tot es pot aconseguiren aquesta vida”. Els arguments dels seus companys poden sintetitzar-se en una sola idea: comquè no estem prou segurs que hi hagi una altra vida, l´hem d´aprofitar tot el que es pugui, petiqui peti. Tanmateix, què pot passar si res que intentem fer en aquesta vida resulta? Si res delque ens ofereix aquesta vida no ens convenç o satisfà? Només queda el no res, i com què el nores ens angoixa és natural voler fugir d´una vida que no és vida. Si absolutitzem aquesta vida,si demanem tot a la vida, el suïcidi pot ser “la” solució quan el que ens dóna no s´ adiu a lesnostres ambicioses expectatives. És per aquesta raó que entenc a la Glòria quan diu que no potimaginar que el que defensen els seus companys, sobretot l´Àlvar i el Sebastià pugui servir perconstituir una vida feliç.El que discuteix en aquesta escena em recorda el diàleg teatralitzat entre un vell Descartes i unPascal jove protagonistes de l´obra de Jean-Claude Brisville, El encuentro de Descartes conPascal joven. En aquesta trobada hipotètica entre aquest dos colossos del pensaments´enfronten també dues maneres d´entendre la vida. Una, la defensada per Descartes, en laque a la vida no se li demana res del que no et pugui donar. L´altra, la defensada per Pascal, enla que es rebutja la vida perquè és insuficient, pobra i miserable.Pascal desconfia de la raó humana, incapaç de resoldre els grans problemes que angoixenl´ànima humana. Sobretot, desconeixem allò que és principal per a ella: la seva pròpia salvació.Però el coneixement d´aquesta qüestió tan transcendental està fora de les possibilitats de laciència humana. Per això la ciència és vana, inútil i la nostra existència un absurd, un tempsque caldria passar el més ràpid possible pensant en una mort alliberadora, però alhora
  • 49. Deliberació i Educació Cívicaintranquil·litzadora, perquè desconeixem el fonamental: quin serà el destí de la nostra ànimaimmortal.Descartes, emparat en la seva llarga experiència vital, mira amb distanciament i un certsarcasme, que intenta dissimular per tal de no violentar el seu turmentat interlocutor, lespreocupacions del jove filòsof. El seus interessos actuals estan molt allunyats de les idees queamoïnen Pascal, vinculades a les controvèrsies irresolubles que tan agraden els teòlegs. Al capa la fi, si un problema per definició no pot ser resolt, és un problema que no ens ha depreocupar. Aquest és un principi de salut mental bàsic, assenyat.Davant l´apologia de la ignorància que curiosament fa un geni precoç, inventor al dinou anysde la primera màquina aritmètica de calcular, Descartes afirma que com a mínim sap una cosaamb certesa, que 3 + 2 són 5; una humil veritat, admet, però suficient perquè manifesta queles capacitats intel·lectuals humanes no són del tot insegures. Això, evidentment, remou lesfortes conviccions de Pascal: què és aquesta veritat en comparació amb el problema queangoixa el seu cor? La ciència i les seves certeses són insuficients per apaivagar la sevaturmentada ànima. Més provocat se sent quan Descartes li confessa que dorm més deu horesal dia i que passa molt de temps de la vigília dedicat a l´oci, sense “treballar” aparentment enres. Com és possible que un savi del seu prestigi passi tan de temps sense fer res de profit, siell passa els dies i les nits sense descansar ni dormir consumit per grans i transcendentalspreocupacions?Descartes respon que per al pensament no hi ha temps perdut. Justament, en aquest momentsen què sembla que la raó està absent, és quan se li apareixen la majoria de les intuïcions quemés satisfaccions li han proporcionat per a les seves investigacions científiques i filosòfiques.Descartes, malgrat la seva avançada edat, presenta una salut i una alegria que no trobem enun Pascal, molt més jove però alhora més pessimista. Pascal viu la vida com un malalt, centratsobre si mateix i els seus problemes personals, al marge del món i dels altres, per això,insensible als bons desitjos del mestre, rebutja el treball incomplet que Descartes li regalaperquè el continuï. Descartes, en canvi, no viu d´esquena a la realitat ni tampoc a la mort; si livol lliurar les seves investigacions incompletes és perquè ell sap que li queden pocs anys i noles acabarà, però per altra banda accepta la invitació, de la que ell anomena “princesa de lesneus” d´anar a Suècia, com un regal, com l´últim repte intel·lectual que li concedeix la vida.En contrast amb la serenor amb què Descartes encara l´existència, apareix l´inconformisme dePascal i el Sebastià. Pascal no viu la vida perquè la menysprea. Voldria fugir però no pot perquèli ho impedeixen els manaments religiosos en els que creu ferventment. No la viu perquè li
  • 50. Deliberació i Educació Cívicademana una veritat que la vida terrenal no li pot donar. De la mateixa manera, el Sebastiàespera coses de la vida que difícilment li seran concedides, tot i que per a ell el recurs delsuïcidi no li suposa cap remordiment moral. Ni la creença ni la descreença en la vidaultraterrena són antídots fiables que ens defensin de les contrarietats de l´existència.Recordem l´advertència de la sàvia mare de la Glòria: no tot és possible en aquesta vida. Peraquesta raó Descartes morirà satisfet entre les gèlides parets d´un castell nòrdic sabent que 3+ 2 són 5. Una veritat més real que possible.El retorn de l´interès per la felicitat. “Hi ha una norma general que ens indiqui com hem deviure la vida?”, pregunta un dels alumne. A aquesta pregunta la Glòria respon que “Si vulldonar un sentit a la meva vida, he de procurar no ser egoista i imitar gent com la Mare Teresade Calcuta o en Martin Luther King, que van dedicar tota la seva vida als altres o a alguna causasocial.” El Manel, en canvi, respon: “Les coses que donen sentit a la vida són diferents per acada individu.”El senyor Ibarra a partir de les respostes dels dos alumnes estableix una distinció entre moral iètica: no correspon a la moral respondre a la pregunta de quin és el sentit de la vida, a la moralli correspon determinar quins són els límits que no s´han de traspassar perquè cadascú, senseintromissions de cap tipus, pugui buscar el seu sentit a la vida, és a dir, pugui exercitar la sevapròpia ètica.Tugendhat recupera per a l´ètica la idea de felicitat, “que Kant desterrà a les tenebresexteriors.” (José Antonio Marina). A l´ètica deixa d´interessar-se per les normes, que deixa enmans de la moral, i torna a interessar-se per la felicitat.
  • 51. Deliberació i Educació CívicaÍndexIntroducció 1La necessitat d´una Educació Cívica. 3Continguts, processos i metodologia. 21Deliberacions (cíviques i incíviques). 27

×