Your SlideShare is downloading. ×
comunitatiassociació
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

comunitatiassociació

188
views

Published on

comunitatiassociació

comunitatiassociació


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
188
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. SOCIOLOGIA Comunitat i associació
  • 2. Comunitat i associació • Un altra manera de classificar les agrupacions humanes que ha estat molt productiva per a la sociologia fou la que formulà el sociòleg alemany Ferdinand Tönnies (1855-1936). • Va distingir entre Ferdinand Tönnies comunitat i associació.
  • 3. Comunitat i associació. comunitat associació• Integrada per individus units • Integrada per individus units per vincles naturals i per interessos individuals. espontanis. • Els vincles estan fonamentats• Els vincles estan fonamentats en la utilitat i el benefici en el sentiment i l´afecte. personal.• Els individus acostumen a • Les relacions entre individus intervenir en els assumptes acostumen a ser impersonals. privats dels altres. • L´esfera privada no sol ser• Domina el sentiment de interferida per l´esfera pertinença a un grup estable. pública.• Existeix un grau molt alt d • El grup és transitori i genera ´esperit de cooperació. poc sentiment de pertinença • L´esperit de cooperació està condicionat pels guanys possibles.
  • 4. Comunitat i associació• Segons Tönnies, la història occidental, des de l ´edat mitjana fins a l´actualitat és la història de la transició d´una organització comunitària a una organització de caràcter associatiu.• Durant l´edat mitjana els principis d ´organització social es basaven en la unitat familiar, els llaços de sang, els vincles de veïnatge ....• L´existència de la comunitat es manifestava en la unanimitat de la creença religiosa.
  • 5. Comunitat i associació• La irrupció de la modernització individualista i urbana trastocà l´esperit comunitari medieval.• Si abans l´Estat polític era gairebé inexistent, amb la modernitat s´estableix un Estat dominant i fort que intenta posar ordre a un seguit de moviments d´emancipació i de lluites per la llibertat.• Tot això confluí en un nou tipus d´organització: l ´acord contractual substituirà el sentiment de pertinença medieval.
  • 6. Text: Vicente Verdú, El planeta americano, pàgina 135• La diferencia entre la ciudad europea y la ciudad norteamericana, entre la multivivienda europea y la unifamiliar norteamericana, marca la dinámica relacional y el sentido de la cotidianidad. Los europeos tienen clara la referencia a un centro. En Europa hay una capital hegemónica y con ella un centro prominente en el corazón de su mapa. En cualquier ciudad europea hay una plaza y un ayuntamiento con escudo, una iglesia y un mercado central, una avenida o una calle mayor donde se celebran desfiles, pasan las manifestaciones y se agrupan los comercios.
  • 7. Text: Vicente Verdú, El planeta americano, pàgina 135• Para los americanos, en cambio, su realidad urbanística desde hace años es cada vez más una extensión sin jerarquías, un territorio abierto que conserva el talante de una tierra para saborear solitariamente.• Cuando se vuela sobre Estados Unidos se obtiene la visión de un mundo vecinal en forma de archipiélago: las viviendas se despliegan sobre un plano que podría no acabar nunca ni refererse a ningún eje que no sea los contornos de las highways.• Viven sobre una América difusa y exterior sin otras referencias que los luminosos de sus marcas a lo largo de las vías donde se alinean los vendedores de automóviles, los moteles o los establecimientos de fast-food.
  • 8. Ciutat de Los Angeles
  • 9. Text: Vicente Verdú, El planeta americano, pàgina 135Activitats:1- A quin tipus d´urbanisme corresponen aquestes característiques, a l´americà o a l´europeu?2- Hi ha alguna relació entre la disposició de l´espai urbà i el caràctercomunitari d´una societat? Quin dels dos urbanisme fomenta més l´esperitcomunitari? Urbanisme i comunitatMultivivenda (pisos) Relacions cíviquesOrganització entorn a una plaça Centre hegemònicForma d´arxipèlag Transport individualPerifèries extenses Vivendes unifamiliarSolitud Relacions comercialsPreferència pel centre Territori tancatTerritori obert Segueixen l´eix de les carreteresCompanyia Transport col·lectiu
  • 10. Text: Vicente Verdú, El planeta americano, pàgina 135 Urbanisme americà Urbanisme europeuVivendes unifamiliars Multivivenda (pisos)Segueix l´eix de les carreteres Organització entorn d´una plaçaForma d´arxipèlag Centre hegemònicPerifèries extenses Preferència pel centreSolitud CompanyiaTerritori obert Territori tancatTransport individual Transport col·lectiuRelacions comercials Relacions cíviques
  • 11. Activitats:1. Quines diferències més evidents es manifesten entre la vida en un poble i la vida en una gran ciutat?2. Assenyaleu formes d´enfortir els lligams comunitaris dins un grup acabar de formar.3. Els fenòmens de les sectes i les tribus urbanes a quines raons sociològiques els atribuiríeu?