Confrontación entre las explicaciones sobre el cambio científico que ofrecen Karl Popper y Thomas S. Kuhn.

1. Ciència i canvi científic
Falsacionisme contra sociologisme

2. Ciència i canvi científic.
1. Falsacionisme (Popper)
2. Sociologisme (Kuhn)
Karl Popper Tomas S. Kuhn

3. Ciència i canvi científic (falsacionisme).
 El falsacionisme de Popper només pot funcionar si el considerem com una mena
d´ètica científica.
 El lema fonamental d´aquest ètica seria: Atreveix-te a equivocar-te!
 La ciència progressa perquè hi ha científics que estan disposats a buscar defectes
a les teories que ells mateixos o altres han creat i a rebutjar-les si cal.
 El mètode de la ciència s´ha de fonamentar més en els fracassos que en els èxits:
en el profit que es pot treure dels errors.

4. Ciència i canvi científic (falsacionisme).
 Popper s´enfronta als neoempiristes perquè creuen que el progrés científic es
fonamenta en la simple acumulació d´observacions (inductivisme).
 Segons Popper, aquesta creença justifica les conductes dogmàtica i
conservadora entre els científics: aquests més que falsar teories i crear de noves
més perfectes, el que fan és buscar més confirmacions i verificacions de les
teories que ja estan acceptades.
 A més, observa que pot conduir a que els científics es dediquin només a protegir
i a salvar injustificadament les teories quan de forma atzarosa es descobreix
alguna observació que les desautoritza a través de les anomenades hipòtesis ad-
hoc, una mena de subterfugis teòrics que ajuden a explicar el que la teoria no
pot explicar.

5. Ciència i canvi científic (falsacionisme).
Popper proposarà un seguit de condicions perquè
pugui ser possible el progrés científic:
 evitar les hipòtesis ad-hoc
 proposar hipòtesis agossarades
 sotmetre-les a proves severes
 substituir les hipòtesis que hagin fracassat per
aquelles hipòtesis que hagin pogut superar-les.
Karl Popper

6. Ciència i canvi científic.
 Les teories científiques han estat comparades per aquest filòsof de la ciència a
xarxes que llancem al món per tal de capturar-lo, però aquestes xarxes fins ara
mai no han pogut evitar que una part important de la realitat se´ns hagi escapat.
 La tasca de la ciència ha estat i ha d´estar un continu i inacabat esforç per fer,
desfer i refer xarxes per tal d´obtenir aquella xarxa tan fina i amb forats tan
petits que faci impossible qualsevol tipus de pèrdua de realitat.
 Popper, per designar aquesta concepció progressiva de la veritat, introduirà el
concepte de versemblança. Una teoria serà més versemblant que una altra si ha
pogut superar experiments crucials més difícils que una altra.

7. Ciència i canvi científic (falsacionisme).
Activitats:
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2010/05/tinc-un-drac-en-el-meu-garatge.html
 1- Quina estratègia segueix l´amo del garatge per tal de defensar la seva
creença? Poseu quatre exemples.
 2- Des del punt de vista del falsacionisme, quin defecte trobem en
aquesta afirmació per a què no pugui ser considerada com a científica?
 3- El fet que no hi hagi proves de la inexistència d´un drac, pot justificar
la creença en la seva existència?

8. Ciència i canvi científic (sociologisme).
La visió particular del filòsof i historiador de la ciència
nord- americà Thomas S. Kuhn (1922-1996) sobre el
canvi científic està fonamentat sobre tres conceptes
fonamentals:
 paradigma,
 anomalia i
 revolució científica.

9. Ciència i canvi científic (sociologisme).
Un paradigma és allò que la comunitat científica diu que és
ciència. Els científics a través del consens fixen els principis i els
límits de l´activitat científica. El que els científics fan dins del
paradigma és el que s´anomena ciència normal. La ciència
normal consisteix a resoldre enigmes, és a dir, problemes que s
´han de resoldre respectant els límits del paradigma vigent.
En acceptar el paradigma el científic ha de fer quadrar la seva
imatge de la naturalesa i el seu instrumental experimental a la
imatge que de la naturalesa imposa la ciència oficial i al Thomas S. Kuhn
instrumental considerat com l´únic vàlid per part de la
comunitat científica

10. Ciència i canvi científic (sociologisme).
 En els períodes de ciència normal els resultats de les investigacions són acumulatius i
el progrés científic és molt ràpid. Però a mida que el paradigma es desenvolupa i s
´aplica a problemes més complexos van sorgint dificultats que presenten una major
resistència de l´esperada a ser resoltes i que generen un seguit de qüestions pendents
de solució, les anomenades anomalies.
Quan les circumstàncies històriques: els factors econòmics, tecnològics o socials, fan
imprescindible per a la supervivència d´una civilització la solució d´alguna anomalia,
és quan es fa necessari un canvi de paradigma. A diferència de Popper, allò que mou
al canvi dins l´àmbit de la ciència no és la racionalitat (l´aplicació del modus tollens),
sinó la influència de factors de vegades molt allunyats del fet científic i de la lògica
científica. La història de la ciència, segons Kuhn, no és més que la història dels
successius canvis de paradigma

11. Ciència i canvi científic (sociologisme).
 En aquest punt de crisi de paradigma, apareix un període en què conviuen models
diferents de ciència i enfrontaments teòrics entre grups de científics. Mentre una part d
´ells continuarà fidel a l´antic paradigma, altres començaran a formular noves teories per
intentar resoldre les anomalies importants. Aquesta situació conflictiva s´acabarà quan
un d´aquest grups imposi les seves idees sobre els altres. Això serà possible quan
aquestes teories puguin estructurar-se coherentment en una teoria més general capaç
de resoldre aquestes anomalies, aleshores es podrà parlar d´un paradigma alternatiu
que substituirà a l´anterior. Això és l´inici d´una revolució científica.
Una revolució científica és la substitució d´un paradigma
establert per un altre i suposa no tan sols el canvi de mètodes i
objectius per uns altres molt diferents dins l´àmbit científic, sinó
que normalment també suposa una nova concepció del món,
amb repercussions ideològiques importants.

12. Ciència i canvi científic (punts de fricció)
Falsacionisme de Popper Sociologisme de Kuhn
 El concepte de ciència normal de  Si s´acceptés amb radicalitat el
Kuhn ofereix una visió rutinària i falsacionisme de Popper no hi hauria
per tant no ideal del que hauria de ni un moment de calma en l´activitat
ser la tasca d´un científic: refutar, científica. La història demostra que els
períodes de ciència normal superen els
falsar les teories.
períodes crítics o revolucionaris on els
científics en general es preocupen més
de verificar les teories, és a dir,
acumular experiències favorables al
paradigma, que no pas de refutar-les.

13. Ciència i canvi científic (punts de fricció)
Falsacionisme de Popper Sociologisme de Kuhn
 El canvi científic té un fonament  Motivacions econòmiques,
racional: el modus tollens, una llei psicològiques i sociològiques des
lògica, dirigeix la substitució d´una del punt de vista històric han tingut
teoria per una altra (logicisme). més pes en el canvi científic que l
´obediència estricta a una simple
llei lògica (sociologisme).

14. Ciència i canvi científic (punts de fricció)
Falsacionisme de Popper Sociologisme de Kuhn
 La ciència progressa gràcies als  El falsacionisme identifica error a
errors. anomalia. Un error pot ser també
un simple enigma, és a dir, un
 Teories equivocades són subtituïdes
problema solucionable pel mateix
per altres de més versemblants.
paradigma.
 A més, només algunes anomalies i
només en determinades
circumstàncies poden generar una
revolució científica.

15. Ciència i canvi científic (punts de fricció)
Falsacionisme de Popper Sociologisme de Kuhn
 El canvi científic dibuixa una línia  No hi ha raons suficients per creure
que el canvi científic segueixi una línia
progressiva en què teories més progressiva cap a una veritat última
versemblants substitueixen a definitiva, ja que el concepte de veritat
teories menys versemblants. és redefinit per cada paradigma que
triomfa.
 El concepte d´incommensurabilitat,  No es pot dir que un paradigma sigui
defensat per Kuhn, deixa oberta la millor que l´altre, cadascun respon a
situacions històriques particulars i
porta al relativisme dins l´àmbit de només des d´aquesta perspectiva pot
la ciència. valorar-se. Els diferents paradigmes,
per tant, són incommensurables.

16. Ciència i canvi científic (aplicació)
Aristòtil  Aliança entre Església i Universitats (ambdues institucions representen la comunitat
científica, defineixen el que és ciència normal i controlen i determinen l´exercici científic)
Paradigma  Fonts de coneixement: la Bíblia, l´autoritat d´alguns filòsofs (sobretot Aristòtil) i les
Aristotèlic- experiències directes (a ull nu)
ptolemaic
 No accepten la validesa de les observacions obtingudes amb l´ajut d´aparells creats per l´
ésser humà (per exemple, el telescopi)
 Quan hi hagi un conflicte entre dues teories, s´acceptarà aquella que estigui més
pròxima als ensenyaments de les Sagrades Escriptures (la veritat divina és la veritat
Ptolomeu absoluta)

17. Ciència i canvi científic (aplicació)
 Principis astronòmics:
1. Univers tancat, finit i esfèric
2. La Terra immòbil en el centre de l´univers (geoestaticisme i geocentrisme). Només un centre.
3. Una esfera gegant d´estels fixes tanca l´univers i arrossega en el seu moviment circular uniforme les set esferes
de la Lluna, el Sol i els cinc planetes coneguts: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn.
Paradigma 4. Moviment esferic. Ús d’epicicles per solucionar dificultats en el moviment erràtic dels planetes.
Aristotèlic- 5. Univers dividit en dues regions:
ptolemaic 5.1. sublunar: el domini dels homes, imperfecte, moviments sobtats i rectilinis, realitats sotmeses a la generació
i la corrupció
5.2. supralunar: el domini de la divinitat, perfecte, incorruptible, inalterable, moviments circulars i uniformes,
realitats immutables amb superfícies llises i etèries

18. Ciència i canvi científic (aplicació)
 Aportacions religioses:
 Sota la Terra es troba l´infern
Paradigma
Aristotèlic-  Sobre l´esfera dels estels fixos, hi ha
ptolemaic dos cels, el dels esperits (on viuen els
àngels i on es troba el paradís) i l
´anomenat Cel dels cels, on habita
Déu pare.

19. Ciència i canvi científic (aplicació)
Paradigma
Aristotèlic-
ptolemaic

20. Activitat:
 Qüestionari:

 1- Quines serien les anomalies que Galileu assenyalà amb les seves observacions en el cel? Per què no
es podien considerar com a enigmes?

 2- Quines creieu que serien els arguments més forts de la comunitat científica del seu temps per tal de
no acceptar les observacions de Galileu? Per què les seves afirmacions varen ser considerades com a
heretgia?

 3- “Segons Aristòtil, la velocitat de caiguda d´un cos era proporcional al seu pes”. Galileu demostrà que
no era certa aquesta teoria. Com creus que ho va fer? Dissenya els passos que seguí per falsar la teoria
aristotèlica. (Mètode hipotèticodeductiu)

21. Un nou paradigma.
Copèrnic
Sistema heliocèntric

22. Un nou paradigma
Galileu Galilei Telescopi de Galileu Observacions de la lluna

23. Un nou paradigma
Taques sobre la superfície del sol Fases de la lluna
Diàlegs sobre els dos sistemes del món

24. Un nou paradigma
Satèl·lits de Júpiter
Condemna de Galileu

25. Un nou paradigma
Kepler Òrbites el·líptiques

26. Un nou paradigma
Textos per ampliar coneixements:
 http://metode.cat/Revistes/Monografics/La-mirada-de-Galileu/Galileu-i-el-telescopi
 http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/02/els-neutrins-i-el-falsacionisme-de.html