La P I E T A T

1,162 views
1,061 views

Published on

Published in: Spiritual
1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • Recomano la lectura de la novel.la 'Els Colors del Cel'. Una passejada per la Florència del Renaixement, narrada en primera persona per un testimoni de l'època, molt proper a Miquel Àngel. Les relacions de l'artista amb Leonardo da Vinci, tota l'evolució dels treballs a la volta de la Capella Sixtina, i, en definitiva, tot el que van compartir i com es van formar els dos grans genis. Una trama molt apassionant i misteriosa amb l'art de fons, que es desenvolupa als escenaris més emblemàtics d'una època cabdal de la història d'Occident.

    http://www.bubok.es/libros/218770/ELS-COLORS-DEL-CEL
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,162
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La P I E T A T

  1. 1. La PIETAT del Vaticà
  2. 2. Fitxa tècnica <ul><li>Títol: Pietat </li></ul><ul><li>Autor: Miquel Àngel (Caprese, 1475 – Roma, 1564). </li></ul><ul><li>Cronologia: 1408-1499 . </li></ul><ul><li>Estil: renaixentista . </li></ul><ul><li>Tipologia: escultura exempta . Preferentment vista frontal. </li></ul><ul><li>Material: marbre de carrara . </li></ul><ul><li>Tema: religiós . </li></ul><ul><li>Dimensions: 174cm (altura) X 195cm (ample) X 69cm (fondària) </li></ul><ul><li>Localització: Basílica de Sant Pere del Vaticà (Ciutat del Vaticà). </li></ul>
  3. 3. Context històric <ul><li>A Europa durant els segles XVI i XVII hi van haver tota una sèrie d’ enfrontaments per motius polítics . Un dels més destacables va ser la guerra per aconseguir el poder de l’Imperi carolingi entre Francesc I de França i Carles I d’Espanya V d’Alemanya, que va repercutir a Itàlia , ja que el papat donava suport als francesos i es va produir il sacco di Roma, l’assalt de les tropes imperials a la capital italiana. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>Durant el segle XVI els monarques europeus van mantenir-se en el poder amb l’ajut de la burgesia i algunes famílies amb gran poder econòmic i social, com el cas dels Mèdici a Florència , van aconseguir mantenir-se en el poder i exercir com a mecenes de molts artistes reconeguts del Quattrocento , com ara Miquel Àngel.  </li></ul><ul><li>En el camp de l’ economia , les activitats manufactureres van tenir una producció molt gran i van fer créixer l’economia d’Alemanya. També hi van haver molts descobriments geogràfics per part d’Espanya i Portugal, com el descobriment d’Amèrica l’any 1492. </li></ul>
  5. 5. <ul><li>I per últim, en el sector de l’església , Martí Luter va fer la Reforma Protestant , que va canviar per complet el mapa religiós d’Europa , provocant alhora el cisma d’Anglaterra , però més tard , el papa Pau III i Carles I d’Espanya V d’Alemanya van convocar el concili de Trento i es va fer la Contrareforma . </li></ul>
  6. 6. Biografia de l’autor <ul><li>Miquel Àngel és considerat un gran artista del Renaixement , va ser poeta, pintor, music, escultor, arquitecte ... malgrat tot ell es considerava per sobre de tot escultor com ho afirma en aquesta frase: “No hi ha cap ideal artístic que no pugui expressar-se amb el marbre”. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>Va néixer l’any 1475 a Caprese , a la Toscana. Ja des de jove , va mostrar un gran interès per l’art i unes grans dots per a aquest, sobretot en el camp de l’escultura. </li></ul><ul><li>Va entrar en el taller dels Ghirlandaio amb només dotze anys i hi va estar durant un any . Després , es va formar amb la base dels coneixements de Donattelo , als jardins de Sant Marc , lloc on els Mèdici guardaven com a mecenes que eren obres de diferents autors . Aviat va rebre la influència de les estàtues de l'antiguitat. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>Va cridar l’atenció de Llorenç el Magnífic i es va unir a un cercle d’humanistes que el van apropar a les idees de Plató , que va ser font d’inspiració per a moltes obres. </li></ul><ul><li>Les seves obres més destacables són el sostre de la Capella Sixtina, el David, la Pietat del Vaticà i les tombes dels Mèdici. </li></ul><ul><li>Durant el transcurs de la seva vida va rebre diferents encàrrecs de l’església i també dels Mèdici que el van fer molt conegut en el seu moment. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>Va morir a Roma l’any 1564 al costat del seu secretari i del que havia sigut el seu millor amic Tommaso Cavalieri , amb el que havia tingut una relació d’amistat molt íntima i sòlida. </li></ul><ul><li>Miquel Angel  va ser un dels majors creadors, junt amb  Leonardo da   Vinci , la figura mes destacada del Renaixement Itàlia . En la seva condició de arquitecte, escultor, pintor i poeta va exercir una enorme influencia tant en el seus contemporanis com en tot l´art occidental posterior a la seva època. </li></ul>
  10. 10. Estil propi <ul><li>La seva carrera constituí un dels primers factors que van provocar els profunds canvis en el respecte públic i la valoració social de les arts visuals. </li></ul><ul><li>Tenia com a temes principals la religió , ja que molts dels seus encàrrecs els va demanar l’església (com la Capella sixtina, la Pietat, la Basílica de Sant Llorenç...) i també mitològic (com el David, el déu Baco...). </li></ul><ul><li>Tenia un estil molt propi i característic , sobretot per la seva coneixença de l’anatomia humana . Era considerat un geni exaltat i solitari en la continua lluita per conquerir la Bellesa, i l’expressió màxima dels seus dramàtics sentiments. </li></ul>
  11. 11. <ul><li>Un qualitat de Miquel Àngel era La terrabilità. Aquest terme es refereix a aspectes com el vigor físic, l'intensitat emocional i l’entusiasme creatiu. Aquestes son verdaderes constants en les obres d’aquest creador, que culmina amb la seva grandesa i personalitat inimitable. </li></ul><ul><li>Aquests coneixements els expressarà a través d’un cos humà despullat , característiques visibles en l’obra que hem escollit per a comentar, que és la Pietat del Vaticà. </li></ul>
  12. 12. <ul><li>Les formes del cos, expressions i disposició en general estaven molt acuradament acabades i proporcionals si ho comparem amb un ésser real. </li></ul><ul><li>També cal destacar que ell, com a humanista que era, tenia predilecció per les formes humanes. </li></ul>
  13. 13. Tècniques escultòriques <ul><li>Existeixen tres tècniques escultòriques : el modalatge ( la fosa), el tallat i el buidatge . </li></ul><ul><li>Miquel Àngel, definia l’escultura com allò que es fa “per forza di levare”. Per això, podem afirmar que utilitzava la tècnica del tallat. </li></ul><ul><li>La tècnica del tallat consisteix a rebaixar material d’un bloc de pedra, de marbre o de fusta. </li></ul>
  14. 14. <ul><li>Miquel Àngel afirmava que el material contenia dintre seu l’obra, i que l’únic que havia de fer l’escultor era treure’n allò que hi sobrava. </li></ul><ul><li>Una frase que ens reafirma aquest concepte és la següent: “Amb el toc del cisell la pedra crua i freda, es converteix en un motlle vivent. Quan més es gasta el marbre, més creix l’estàtua&quot; (Miguel Ángel). </li></ul>
  15. 15. <ul><li>Una altre técnica molt feta servir durant el renaixement, era l’ Sfumatto . En aquest cas el veiem en forma de representar els músculs, que estan com difuminats en la superfície del marbre. </li></ul><ul><li>Miquel Àngel va triar ell mateix el bloc de marbre que faria servir per l’escultura , de les canteres dels Alps Apuans de la Toscana. El bloc , havia de ser el correcte , ja que l’ escultura està realitzada amb un de sol, no varis blocs units. </li></ul>
  16. 16. Descripció Formal <ul><li>La pietat ( 1498-1500), encarregada pel Cardenal Dionís Jean Bilhères de Lagraulas ; situada a Sant Pere del Vaticà . </li></ul><ul><li>Realitzada amb els paràmetres del Quattrocento. Ho observem l’expressió d’ equilibri de les figures . </li></ul><ul><li>No està policromada . </li></ul>
  17. 17. <ul><li>Composició : - Les dues figures en forma piramidal. Exemple de la perfecció de l’ equilibri clàssic . - Formes geomètriques. - La composició s’engloba en un triangle. -Relació entre el triangle i la divinitat. </li></ul><ul><li>Apareix Crist nu amb el braç dret i les cames penjant sobra la falda de Maria també amb un rostre inexpressiu . </li></ul>
  18. 18. <ul><li>Expressió de bellesa ideal . L’autor vol que es comuniqui el concepte de perfecció . </li></ul><ul><li>Imatge idealitzada de la verge , que reflectís la puresa i la joventut d’ella. </li></ul><ul><li>Sensació de dinamisme i flexibilitat del vestit de la mare de Déu i també el perfecte detall en el cos de Crist ,venes, ferides, etc. </li></ul>
  19. 19. Cop de llança Forat de la mà Forat del peu Estigmes de la Passió
  20. 20. <ul><li>Harmonia : - Primer contrast harmònic entre el braç dret de Jesús que està caigut i el braç esquerra de la Verge, que està ben dret , ple de vida. - Segon contrast harmònic: el tractament del clarobscur en els plecs del vestit amb la pell de Jesús llisa, expressada en sfumatto. </li></ul>
  21. 21. <ul><li>- Tercer contrast harmònic : són els eixos verticals i horitzontals de les dues figures . Els eixos del cos de Jesús , es contraposen amb els plecs curvilinis i angulars del vestit de la verge. </li></ul>
  22. 22. Temàtica <ul><li>La Pietat , és la representació iconogràfica de la Verge María amb el cos mort de Jesús a la falda , després del davallament de la creu. </li></ul><ul><li>El traços que quedaven en les obres de Miquel Àngel del Manierisme , que encara es podien apreciar en la seva obra Baco (1496-1497) acaben per desaparèixer en aquesta obra fonamental del període romà. En ella, Miquel Àngel exhibeix certes innovacions , a la vegada que introdueix un nou criteri de monumentalitat característic del estil alt renaixentista del S. XVI. </li></ul>
  23. 23. <ul><li>La pietat no era una imatge nova , sinó completament elaborada en l’edat mitjana. Expressa un dolor profund , eren les notes centrals d’aquest tipus d’escultures . Miquel Àngel però, fa cas nul de tot això i davant del dolor de la Verge, hi col·loca una figura serena, jove, somiadora, i concentrada; i davant el rostre desencaixat i mortuori del Crist primitiu , el d’aquest sembla més propi d’un home adormit, sense traços de sofriment. </li></ul>
  24. 24. <ul><li>L’ originalitat d’aquesta obra , manifesta unes pautes que cap pintor o escultor s’havia atrevit a canviar radicalment , que ningú havia ignorat, tot i que sí les hauria matisat o alterat tímidament. </li></ul><ul><li>*Aquesta és una de les raons per la qual la pietat és tan important. </li></ul>
  25. 25. <ul><li>Idealització: </li></ul><ul><li>-Cos mort sense cap rastre de sang ni dolor . No es pretén un retrat realista de </li></ul><ul><li>Representació de Maria molt jove , amb la pretenció d’idealitzar la figura de la Verge, simbolitzant la puresa virginal, la joventut i la bellesa ideal. </li></ul>
  26. 26. <ul><li>Composició: -Composició piramidal , que va ser un dels esquemes predilectes del Renaixement , aquí Miguel Angel va esculpir el Crist proporcionalment més petit que la Verge per expressar la derivació filial i al mateix temps per no alterar la geometria del grup piramidal . </li></ul>
  27. 27. <ul><li>Única obra firmada per Miquel Àngel . L’escultor, va fer aquesta obra mestra amb només 24 anys. A causa d’això, els crítics dubtaven de que ell fos el seu autor. Contra aquest fet, tenint en compte el seu caràcter, pel que era famós, va discutir amb ells i en un atac de ràbia va grabar am el cisell (una mena de barra d’acer) el seu nom a la cinta que porta la verge. Per aquesta raó, la Pietat, és l’única escultura firmada per l’artista. </li></ul>
  28. 28. <ul><li>Miquel Àngel, orgullós del seu treball, va gravar el seu nom a la cinta que travessa el pit de la Mare de Déu, que conté aquesta inscripció: «Michael Angelus Bonarotus florentin faciebat»   que significa <<Miquel Àngel Bonarotus, florentí, ho va fer>>. </li></ul>
  29. 29. Comparació evolutiva <ul><li>L ‘obra de “la Pietat” de Sant Pere del Vaticà la podem comparar amb la “Pietat” de Rondanini. </li></ul>
  30. 30. <ul><li>Observant les dues obres, ens adonem de la gran evolució de l’artista : </li></ul><ul><li>En la primera obra , Miquel Àngel tenia aproximadament 25 anys i una fortalesa física important en aquesta escultura deixa marcats tots el detalls, en el rostre. En canvi a la segona escultura sembla com si vulgues renunciar als termes establerts com a ideal de bellesa i abandona el núvol estètic del  Quatrocentto. </li></ul>
  31. 31. Altres obres de Miquel Àngel <ul><li>Miquel Àngel és autor d’un diversitat d’obres molt extensa, però unes més representatives que altres, com poden ser les següents: - El David - Els esclaus - El Moisès </li></ul>
  32. 32. El David <ul><li>El David de Miquel Àngel és una obra renaixentista que es troba a la Galleria dell’Accademia de Florència. Esculpida entre el 1501 i principis del 1504 en marbre blanc de Carrara, és una de les obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal . L'escultura representa a l’heroi bíblic, el Rei David , quan està preparant-se per a enfrontar a Goliat. </li></ul>
  33. 33. El Moisès <ul><li>Moisès és una escultura renaixentista del segles XVI, Cinquecento a Itàlia , que va ser realitzada entre l’any 1513 i 1515 per Miquel Àngel. És esculpida en marbre, i constitueix la figura central de la tomba del Papa Juli II , i es troba a l'església de Sant Pere in Vincoli, de Roma. </li></ul>
  34. 34. Els esclaus <ul><li>Els esclaus de Miquel Àngel es van fer durant 1513 fins 1534-36, i els podem trobar repartits entre París (el museu del Louvre) i Florència ( a la Galleria dell'Accademia). Aquestes escultures van ser fruit de l’encàrrec del Papa Juli II per esculpir la seva tomba. Amb aquets esclaus doncs, Miquel Àngel volia decorar-la, a més a més de comptar amb altres escultures. Finalment però, el projecte no es va acabar i només es van donar com a finalitzades dos esclaus. </li></ul>
  35. 35. <ul><ul><li>Tot i així, aquestes sèrie d’escultures incavades es consideren d’una gran riquesa , ja que són unes de les obres en que Miquel Àngel va plasmar-hi una gran emotivitat . Representen a lluitadors que lluiten contra l'hostilitat del destí. L’esclau potser és l’ànima humana, presa de les seves pasions i pors, que sembla que intenti trencar les invisibles cadenes de la seva condemna. Tota la sèrie, està feta de marbre. </li></ul></ul>
  36. 36. <ul><li>Esclau Rebel Esclau Ferit i Moribund </li></ul>
  37. 37. Curiositats <ul><li>El  21 de maig del  1972 , l‘ imatge va patir un brutal atemptat quan un pertorbat va colpejar el rostre de la Verge amb un martell, motiu pel qual va ser restaurada i posteriorment protegida amb mesures de seguretat. </li></ul>

×