SlideShare a Scribd company logo
1 of 33
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Carles Vallbona
Granollers




                                         AULA D’ACOLLIDA
                       Adaptació Ciències de la Naturalesa
                                 LES PLANTES




     Departament d'Orientació

                                                     Nom:
                                                     Curs:
                                                     Data:



 Nom arxiu: CAACO_DOS_1213_MT062_R1_plantes                                                Data : novembre 2012
 Recopilat: Tutora Aula acollida - Montse Talavera                                                    pàg. 1 de 33
                                                             Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès
ADAPTACIÓ DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA
                             LES PLANTES
                          AULA D'ACOLLIDA.

BIBLIOGRAFIA I IMATGES:

El nostre entorn natural 3. Edebé Primària.

A. Caamaño i altres. Ciències de la naturalesa. 1 ESO. Editorial Teide.


Imatges d'altres fonts d'internet.




                                                                          2
LES PLANTES
Les persones, els animals i les plantes són éssers vius perquè neixen, creixen,
s'alimenten, es relacionen i es reprodueixen.


                Les persones són éssers vius.




                Els animals són éssers vius.




                Les plantes són éssers vius.




La principal diferència entre les plantes i els animals és la manera que tenen
d'aconseguir els aliments. Els animals agafen els aliments de fora i les plantes
poden fer elles mateixes l'aliment.




       Contesta i completa:

1- Per què les plantes són éssers vius?




2- Són diferents les plantes i els animals?               Per què?




                                                                                  3
LES PARTS DE LES PLANTES

Les plantes tenen les següents parts:


 ARREL:                                      Flor            Fruit
 L'arrel creix sota la terra. Subjecta la
 planta a la terra i absorbeix (*) (agafa)
 aigua i sals minerals.


 TIJA:
 La tija és la part de la planta que la
 sosté (que l'aguanta) i que reparteix els
 aliments des de l'arrel a les fulles.

 Moltes plantes tenen branques que
 neixen de la tija.
                                             Fulla
 FULLES:
 Les fulles surten de la tija i de les
 branques. Les fulles són molt
 importants per a les plantes.
                                                      Tija
 A les fulles es fabriquen els aliments
 per la fotosíntesi.


 FLORS:
 Les flors són l'aparell reproductor de
 moltes plantes. Les flors tenen colors
 diferents i es transformen en fruits.


 FRUITS:                                             Arrel
 Els fruits contenen les llavors. De les
 llavors en neixen noves plantes.




                (*) ABSORBEIX:




                                                                     4
Contesta i completa:

3- Escriu el nom de cada part de la planta a sota de la seva funció i en el dibuix:

                       arrel – tija – fulles – flors – fruits - llavors



 Uneix l'arrel amb les fulles i sosté la
 planta.

 ..........................................................


 Són verdes i transformen les
 substàncies del sòl en aliment per a la
 planta.

 ..........................................................


 Manté la planta subjecta i absorbeix les
 substàncies del sòl.

 ...........................................................


 En neixen les noves plantes.

 ...........................................................


 Són de colors variats i es transformen
 en fruits. Són l'aparell reproductor.

 ..........................................................


 Conté les llavors.

 ..........................................................




                                                                                      5
L'ARREL

Ja saps que les arrels subjecten la planta i absorbeixen les subtàncies del sòl.
L'arrel de les plantes pot tenir diferents formes, com per exemple:




 Una arrel principal més       Una arrel principal molt   Moltes arrels de la
 gruixuda i altres arrels      gruixuda   que    emma-    mateixa mida, com les
 que surten de la principal.   gatzema aliment per a la   dels   cereals o  les
 És el cas de la majoria       planta. Per exemple, la    palmeres.
 dels arbres i moltes altres   pastanga.
 plantes, com el roser.




                                                                  Cereals
           Roser
                                     Pastanagues




                                                                                   6
Classifica:

4- Escriu el nom de cada planta a sota de la seva arrel:




     raves           palmeres         civada           porro   margarides




5- Explica com són aquestes arrels:




                                                                            7
LA TIJA

Recorda que la tija sosté la planta i uneix l'arrel amb les fulles. La tija pot ser
herbàcia (d'herba) o llenyosa (rígida, com el tronc d'un arbre).


                                     Les tiges herbàcies són flexibles, primes i de
                                     color verd.




                                     Les tiges llenyoses són dures i més gruixudes.




Segons les tiges, les plantes poden ser:




          trèvol                          romaní                           pi

 Herbes:       són    plantes   Arbustos:     són     plantes   Arbres: són plantes molt
 baixes i tija herbàcia.        baixes, amb tija llenyosa i     altes, amb tija llenyosa i
 El trèvol és una herba.        ramificada des del terra.       molt gruixuda que es diu
                                El romaní és un arbust.         tronc.
                                                                El pi és un arbre.



                                                                                             8
Observa i recorda:




                  Arbre                  Arbust                  Herba
                           Tija rígida                        Tija flexible




        Classifica:

6- Pinta de color marró si la tija és rígida i de color verd si la tija és flexible:




                Arboç                      Dent de lleó                        Xiprer




                Tulipa                        Grèvol                          Castanyer




                                                                                          9
LES FULLES

Les fulles transformen les subtàncies del sòl
(terra) en aliment.

Si mires la fulla d'un pi i la d'un ficus, veuràs
que són molt diferents.
                                                        Fulles de pi      Fulles de ficus



                             Alguns arbres perden les fulles durant la tardor.

                             Són arbres de fulla caduca, com el roure o el faig.




                             Altres arbres tenen les fulles tot l'any.

                             Són arbres de fulla perenne, com el pi o l'alzina.




Les parts de la fulla són:


                                                      Limbe: és la part ampla de la fulla.
                                                      Té dues cares: la part superior es
                                                      diu anvers i la part inferior es diu
                                                      revers.



                                                      Pecíol: és la part que uneix la fulla
                                                      a la branca.




                                                                                          10
Les fulles de les plantes tenen una forma i una vora diferent.

                  Segons la forma del limbe, les fulles poden ser:




Amb forma d'agulla, Amb forma de llança, Amb forma triangular, Amb      forma  de
com la fulla del pi. com la fulla de com la fulla del palmell de la mà,
                     l'ametller.         pollancre.            com la fulla de la
                                                               figuera.




         pi                  ametller               pollancre               figuera


                             La vora de les fulles pot ser:




Vora llisa, com la fulla Vora dentada (amb Vora             fesa,    amb Vora espinosa (que
de l'olivera.            forma de dents), com entrants i sortints, com punxa), com la fulla
                         la fulla del castanyer. la fulla del roure.     del grèvol.




       olivera               ametller                 roure                 grèvol


                                                                                         11
Observa i llegeix les descripcions de cada fulla:

7- Relaciona cada fulla amb la seva descripció:

     Llimoner: fulles de color verd brillant, amb el limbe en forma de llança i la vora llisa.


     Bedoll: fulles amb un llarg pecíol, de limbe triangular i vora dentada.


     Avet: fulles curtes amb limbe en forma d'agulla i vora llisa.


     Auró: fulles amb el limbe en forma de palmell i la vora fesa.


     Cirerer: fulles de color verd fosc, amb el limbe en forma de llança i la vora dentada.


     Castanyer d'Índia: fulles grans amb el limbe en forma de palmell i la vora dentada.




                                                                                                 12
LES PLANTES ELABOREN EL SEU ALIMENT: LA FOTOSÍNTESI



                                                                                   LA FOTOSÍNTESI

                                                                                  Les plantes fabriquen el
                                                                                  seu aliment a partir de
                                                                                  l'aigua i les sals minerals
                                                                                  del terra, la llum del Sol i
                                                                                  un gas que està a l'aire,
                                                                                  que es diu diòxid de
                                                                                  carboni.


                                                                                  En la fotosíntesi, les
                                                                                  plantes agafen l'energia
                                                                                  solar per la clorofil·la. La
                                                                                  clorofil·la és verda, per
                                                                                  això les fulles de les
                                                                                  plantes també són verdes.




 RECORDA:
 Les plantes fabriquen el seu aliment a partir d'aigua, llum del Sol, sals
 minerals i diòxid de carboni.




          8- Completa:

Les plantes fabriquen el seu aliment a partir d'........................., .....................
del .................., ............... ........................ i ....................... de ...........................




                                                                                                                        13
Observa el següent gràfic:




La saba bruta i la saba elaborada circulen per la planta a través d'uns
conductes semblants a canonades.




                             Canonades
                                                                     14
9- Completa el procés:




                         15
LA FLOR, EL FRUIT I LA LLAVOR

En moltes plantes que coneixem, la flor és la part de la planta que la funció de
reproducció. Recorda, però, que hi ha plantes que no fan flors i que utilitzen
altres sistemes per reproduir-se.
                                              Les parts d'una flor són: calze,
                   Corol·la                   corol·la, pistil i estams.

                                                    El calze és la part més externa
                                                    de la flor. Està format per
                                                    petites fulles de color verd que
                                                    es diuen sèpals.

                                                    La corol·la és la part més
                                                    vistosa de la flor. Està
                                                    composta pels pètals, que
                                                    poden ser de molts colors.

                                                    Al centre hi ha el pistil i, al seu
                                                    voltant, els     estams         que
                                                    contenen el pol·len.
                             Calze

Perquè la planta es reprodueixi (tingui noves plantes), el pol·len ha d'arribar fins
al pistil. Aquest procés s'anomena pol·linització.

En moltes flors la pol·linització la fan els insectes.




Quan toca els estams, el pol·len es queda       El pol·len entra en el pistil i el pistil
enganxat a les potes de l'insecte.              comença a augmentar de mida.

Quan es mou, l'insecte posa part del seu        Els pètals cauen.
pol·len sobre el pistil.


                                                                                            16
10- Contesta:

– Quines són les parts d'una flor? ......................................................................

    .........................................................................................................................

– Què és el calze? .............................................................................................

– Com es diuen les fulles de color verd que formen el calze? ..........................

– Què és la corol·la? .........................................................................................

– Com poden ser els pètals? ............................................................................

– Què hi ha al centre de la flor? ........................................................................

– Què contenen els estams? ............................................................................



11- Completa:




                                                                                                                            17
12- Contesta:

– Què ha de passar perquè la planta es reprodueixi? ......................................

   .........................................................................................................................

– Qui fa la pol·linització en moltes plantes? ......................................................

– Amb quina part del cos agafen el pol·len els insectes? .................................

   ........................................................................................................................



13- Explica el procés:




                                                                                                                              18
Finalment es forma el fruit amb les llavors
                                    en el seu interior (dins).

                                    De cada llavor que cau a terra en neixerà
                                    una planta nova.




Els fruits poden ser carnosos, com la poma
i el préssec, o secs, com l'ametlla i la nou.
 Els fruits poden ser carnosos, com la
 poma i el préssec, o secs , com l'ametlla i
 la nou.


           FRUITS CARNOSOS                               FRUITS SECS




 poma           préssec      raïm            castanyes       nous      ametlles




 taronja         pruna     albercoc           pinyons       festucs    avellanes




 síndria       mandarina     pera             cacauets      pipes de    panses
                                                             girasol


                                                                                  19
RECORDA:
 Perquè les plantes es reprodueixin s'ha de produir la pol·linització de les
 flors. Després de la pol·linització es forma el fruit, que conté les llavors. De
 les llavors neixen noves plantes.




       14- Relaciona les següents parts de la flor amb les seves funcions:

                      Pètals                      Formar el fruit i la llavor

                       Pistil                     Atreure els insectes

                     Estams                       Contenir el pol·len


15- Escriu el nom dels fruits següents. Després classifica'ls en dues llistes,
segons siguin carnosos o secs.




                                                                                  20
FRUITS SECS                          FRUITS CARNOSOS




16- Situa el nom de les parts de la planta:

   arrel – tija – branques – fulles – gemma – limbe – anvers – revers - pecíol




                                                                                 21
17- Completa les frases que expliquen com fabriquen les plantes el seu aliment.
Utilitza les paraules següents:

            llum del Sol – aigua – saba bruta – saba elaborada – sals minerals –
                                   diòxid de carboni


– Les arrels absorbeixen ............................... i ............................. Aquesta
   mescla es diu ...............................

– A les fulles, la saba brutra es transforma en ..................................., gràcies al
   fet que les fulles reben la .............................. i absorbeixen el ........................


18- Observa l'esquema següent. Estudia'l i després completa'l.


                                            LES PLANTES



             tenen                             fabriquen               la majoria es reprodueixen


              arrel                          el seu aliment                          flors
               tija
           branques
              fulles                          a partir de                    que donen lloc a
              flors
              fruits                               aigua
                                             sals minerals                   fruits amb llavors
                                              llum del Sol
                                           diòxid de carboni
                                                                           de les llavors neixen


                                                                               noves plantes




                                                                                                      22
Ara completa'l:


                                         LES PLANTES



             tenen                           fabriquen                      la majoria es reprodueixen


              arrel                   ...............................                 ......................
         ..................
          branques
         .................                  a partir de                           que donen lloc a
               flors
      .........................                  aigua
                                      ...............................        ........................................
                                            llum del Sol
                                  .......................................
                                                                               de les llavors neixen


                                                                                     noves plantes

19- Explica com són aquestes fulles:




                                                                                                                        23
EL CICLE DE LA VIDA EN UNA PLANTA

20- Observa i completa el cicle vital de la pomera amb aquestes paraules:

                              pomes – fruits – llavor – flors




                            Al començament de la primavera, a la
                            pomera li comencen a brotar les
                            fulles i les .............................................




A l'interior de la poma hi ha les                                Les flors es transformen en
llavors.                                                          .................................. Són les
La ............................ germina i                         ...................................
en creix una nova planta.                                         Quan la poma està madura, al
                                                                  començament de la tardor, cau
                                                                  a terra.


                                                                                                               24
CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES


                              LES PLANTES


                                    poden ser



    amb flor                                     sense flor


                                                 que inclouen



                        falgueres                molses                  algues




Les plantes es classifiquen en dos gran grups:

   1. Les plantes amb flors que també es diuen fanerògames.
   2. Les plantes sense flors que també es diuen criptògames.


             PLANTES AMB FLORS                             PLANTES SENSE FLORS

               FANERÒGAMES                                      CRIPTÒGAMES
 Són totes les plantes que tenen flors i llavors Són plantes que no fan flors ni llavors, però sí
                                                 elaboren el seu aliment com les plantes amb
                                                 flors.




    arbres         arbustos         herbes         falgueres         molses          algues




                                                                                               25
LES PLANTES AMB FLORS

Dins de les plantes amb flors o fanerògames hi ha unes plantes que tenen la
llavor protegida dins d'un fruit. Es diuen angiospermes. Moltes fan flors grosses
i amb pètals de colors, com la ginesta; i d'altres fan flors petites i de colors poc
vistosos, com l'avellaner.




                        la ginesta                              l'avellaner



Dins de les angiospermes hi ha: arbres, arbustos i herbes.

ARBRES: tenen la tija llenyosa. N'hi ha molts tipus d'arbres.

                       ARBRES FRUITERS: arbres que donen fruites




      la pomera               el cirerer             el taronger              la figuera



                                                                                           26
ALTRES ARBRES




       l'alzina                el roure                el faig              la noguera

ARBUSTOS: tenen la tija llenyosa i són més baixos que els arbres. Les branques surten
gairebé de la base de la tija.




      el garric                l'arboç                el grèvol             el romaní


HERBES: tenen la tija tendra i verda, i són més petites que els arbustos.




      la menta               l'alfàbrega              la gespa              el julivert


                                                                                          27
21- Contesta i completa:

Com es diuen les plantes amb flors? ....................................................................

Com es diuen les plantes sense flors? .................................................................


22- Classifica:

                arbres – falgueres – molses - arbustos – herbes - algues
                    FANERÒGAMES                                                      CRIPTÒGAMES




23- Com és la tija dels arbres? .............................................................................

................................................................................................................................

24- Com és la tija dels arbustos? ..........................................................................

................................................................................................................................

25- Com és la tija de les herbes? ..........................................................................

................................................................................................................................

26- Classifica les següents plantes:
 pomera – menta – romaní – alzina – roure – taronger – alfàbrega – faig –
cirerer – garric – grèvol – figuera – arboç – julivert - gespa

               ARBRES                                  ARBUSTOS                                      HERBES




                                                                                                                              28
LES PLANTES SENSE FLORS

Dins de les plantes sense flor hi trobem les falgueres, les molses i les algues.

LES FALGUERES
Són plantes terrestres i les seves fulles són molt grans i tenen un color verd
intens. Les falgueres tenen les següents parts:

 Les fulles són grans i sovint estan       En les fulles hi poden aparèixer unes
 molt dividides.                           estructures de color marró o groc i
 Les fulles són grans i resistents.        que tenen unes partícules molt
                                           petites que es diuen espores.




 La tija és poc ramificada i està sota     Les arrels són molt ramificades i
 la terra quasi sempre. Creix              estan al llarg de tota la tija.
 horitzontal-ment i forma noves fulles.



                                                                                   29
Les falgueres són plantes sense flors i
no poden fer fruits ni llavors.

Les falgueres es reprodueixen per les
espores que hi ha sota les seves fulles.

El vent porta les espores pertot arreu i
així neixen noves falgueres.




Les falgueres viuen en zones humides i amb ombra, i formen un sotabosc.



       27- Digues si és veritat (V) o fals (F):

    Les fulles de les falgueres són grans, gruixudes i resistents
    A les arrels de les falgueres hi ha les espores
    Les falgueres són plantes amb flors
    Les arrels de les falgueres són molt ramificades
    Les falgueres viuen en zones humides i assolellades




                                                                          30
LES MOLSES
Les molses són un grup de plantes terrestres que cobreixen molt la superfície on
creixen.
Les molses són plantes petites. Les seves arrels només subjecten la planta a
terra. Les molses absorbeixen aigua a través de tota la seva superfície.


Les molses viuen en ambients frescos i molt humits, com per exemple boscos
amb molta ombra i properes a rierols.


Les molses tenen les següents parts:




 Les fulles són petites, abundants (n'hi ha moltes) i molt fines.

 Les arrels són curtes i surten de l'extrem de la tija.

 Per reproduir-se, creix una estructura marró. Les espores es troben dins
 d'aquesta estructura.

 Les tiges són curtes i primes.

 RECORDA: les molses són plantes amb la tija curta, de fulles petites i
 abundants. Són terrestres i es reprodueixen per espores.




                                                                              31
LES ALGUES
Les algues són plantes aquàtiques perquè viuen dins de l'aigua, ja sigui dolça o
salada.
Les algues tenen formes i mides molt diferents.




Les parts de les algues són:
– Les fulles són làmines fines, estretes i llargues.
– La tija comença a partir de l'arrel i es ramifica formant les fulles. La tija de les
  algues no sosté la planta, no és rígida ja que les algues viuen dins l'aigua.
– L'arrel fixa l'alga al terra o a la roca. No absorbeix aigua, ja que la planta és
  dins l'aigua.

N'hi ha moltes algues, però podem diferenciar tres grups segons el color que
tenen: algues verdes, algues roges i algues brunes.




        alga verda                    alga roja                   alga bruna



                                                                                    32
Les persones utilitzen molt les algues. Algunes algues són comestibles (es
mengen com si fossin verdura).




        28- Completa la taula següent:

                  FALGUERES                   MOLSES               ALGUES
ARRELS


TIJA


FULLES




ACTIVITATS TIC


1- Jclic Les plantes: http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3506
2- Jclic, Coneixement del medi natural, social i cultural:
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3080
3- La reproducció de les plantes: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=2164




                                                                               33

More Related Content

What's hot

Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicialCaaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicialM T
 
Rúbrica per avaluar l'exposició oral
Rúbrica per avaluar l'exposició oralRúbrica per avaluar l'exposició oral
Rúbrica per avaluar l'exposició oralangelsalegre
 
La fotosíntesi
La fotosíntesiLa fotosíntesi
La fotosíntesiavazqu23
 
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicialCaaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicialM T
 
Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014
Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014
Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014Francesc Iglesias
 
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptesDori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptesM T
 
Graella expressió oral
Graella expressió oralGraella expressió oral
Graella expressió oralFrancesc Nadal
 
FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.
FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.
FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.mllfl
 
Targetes de Comprensió lectora. Text Narratiu
Targetes de Comprensió lectora. Text NarratiuTargetes de Comprensió lectora. Text Narratiu
Targetes de Comprensió lectora. Text NarratiuBeatriu Palau
 
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.Júlia Allès
 
Treballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en catalàTreballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en catalàrbelana
 
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicialCaaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicialM T
 
Pinta caseta seguint instruccions
Pinta caseta seguint instruccionsPinta caseta seguint instruccions
Pinta caseta seguint instruccionsJúlia Allès
 
Descripcio
DescripcioDescripcio
Descripciosaos2829
 

What's hot (20)

Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicialCaaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
 
Les plantes 1 a
Les plantes 1 aLes plantes 1 a
Les plantes 1 a
 
Rúbrica per avaluar l'exposició oral
Rúbrica per avaluar l'exposició oralRúbrica per avaluar l'exposició oral
Rúbrica per avaluar l'exposició oral
 
La fotosíntesi
La fotosíntesiLa fotosíntesi
La fotosíntesi
 
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicialCaaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
 
Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014
Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014
Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014
 
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptesDori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
 
Graella expressió oral
Graella expressió oralGraella expressió oral
Graella expressió oral
 
FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.
FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.
FITXA DE GRAMÀTICA TEMA 11.
 
Passos expressió escrita
Passos expressió escritaPassos expressió escrita
Passos expressió escrita
 
Targetes de Comprensió lectora. Text Narratiu
Targetes de Comprensió lectora. Text NarratiuTargetes de Comprensió lectora. Text Narratiu
Targetes de Comprensió lectora. Text Narratiu
 
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
 
Treballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en catalàTreballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en català
 
Què ens mengem de les plantes
Què ens mengem de les plantesQuè ens mengem de les plantes
Què ens mengem de les plantes
 
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicialCaaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial
 
Pinta caseta seguint instruccions
Pinta caseta seguint instruccionsPinta caseta seguint instruccions
Pinta caseta seguint instruccions
 
Exercicis resolts català
Exercicis resolts catalàExercicis resolts català
Exercicis resolts català
 
Descripcio
DescripcioDescripcio
Descripcio
 
La carta
La cartaLa carta
La carta
 
Poemes d hivern
Poemes d hivernPoemes d hivern
Poemes d hivern
 

Similar to Caaco dos 1213_mt062_r1_plantes

Similar to Caaco dos 1213_mt062_r1_plantes (20)

Ppplantes
PpplantesPpplantes
Ppplantes
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 
Les plantes (1) - parts
Les plantes   (1) -  partsLes plantes   (1) -  parts
Les plantes (1) - parts
 
Les plantes confinament
Les plantes confinamentLes plantes confinament
Les plantes confinament
 
LES PLANTES
LES PLANTESLES PLANTES
LES PLANTES
 
Unidad didáctica "Les Plantes"
Unidad didáctica "Les Plantes"Unidad didáctica "Les Plantes"
Unidad didáctica "Les Plantes"
 
Les plantes didakids
Les plantes didakidsLes plantes didakids
Les plantes didakids
 
Les plantes classificació i característiques
Les plantes classificació i característiques Les plantes classificació i característiques
Les plantes classificació i característiques
 
Les plantes classificacio i caracteristiques
Les plantes classificacio i caracteristiques Les plantes classificacio i caracteristiques
Les plantes classificacio i caracteristiques
 
NAUTRALS : Les plantes
NAUTRALS : Les plantesNAUTRALS : Les plantes
NAUTRALS : Les plantes
 
Els Vegetals - FAIG
Els Vegetals - FAIGEls Vegetals - FAIG
Els Vegetals - FAIG
 
LES PLANTES
LES PLANTESLES PLANTES
LES PLANTES
 
Les plantes i la seva reproducció
Les plantes i la seva reproduccióLes plantes i la seva reproducció
Les plantes i la seva reproducció
 
Parts de les plantes
Parts de les plantesParts de les plantes
Parts de les plantes
 
Las plantas
Las plantasLas plantas
Las plantas
 
La fulla
La fullaLa fulla
La fulla
 
Espermatòfits estructura corm
Espermatòfits estructura cormEspermatòfits estructura corm
Espermatòfits estructura corm
 
TEMA10, Les Plantes
TEMA10, Les PlantesTEMA10, Les Plantes
TEMA10, Les Plantes
 
Plantes
PlantesPlantes
Plantes
 

More from M T

Resum fira guia't per tutors
Resum fira guia't per tutorsResum fira guia't per tutors
Resum fira guia't per tutorsM T
 
Unitat los transportes
Unitat los transportesUnitat los transportes
Unitat los transportesM T
 
Unitat 3 la salud
Unitat 3 la saludUnitat 3 la salud
Unitat 3 la saludM T
 
Unitat 3 la salut
Unitat 3 la salutUnitat 3 la salut
Unitat 3 la salutM T
 
Unitat 5 el tiempo
Unitat 5 el tiempoUnitat 5 el tiempo
Unitat 5 el tiempoM T
 
Unitat 5 el temps
Unitat 5 el tempsUnitat 5 el temps
Unitat 5 el tempsM T
 
Sequencia carter gossos
Sequencia carter gossosSequencia carter gossos
Sequencia carter gossosM T
 
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendiDori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendiM T
 
Exercicis paradigmatics 1
Exercicis paradigmatics 1Exercicis paradigmatics 1
Exercicis paradigmatics 1M T
 
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tensDori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tensM T
 
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1M T
 
Exemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzarExemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzarM T
 
Quadre tipologia textual
Quadre tipologia textualQuadre tipologia textual
Quadre tipologia textualM T
 
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriuCaaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriuM T
 
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_grausDori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_grausM T
 
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixementDori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixementM T
 
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4tDori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4tM T
 
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escritaDori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escritaM T
 
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oralDori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oralM T
 
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_M T
 

More from M T (20)

Resum fira guia't per tutors
Resum fira guia't per tutorsResum fira guia't per tutors
Resum fira guia't per tutors
 
Unitat los transportes
Unitat los transportesUnitat los transportes
Unitat los transportes
 
Unitat 3 la salud
Unitat 3 la saludUnitat 3 la salud
Unitat 3 la salud
 
Unitat 3 la salut
Unitat 3 la salutUnitat 3 la salut
Unitat 3 la salut
 
Unitat 5 el tiempo
Unitat 5 el tiempoUnitat 5 el tiempo
Unitat 5 el tiempo
 
Unitat 5 el temps
Unitat 5 el tempsUnitat 5 el temps
Unitat 5 el temps
 
Sequencia carter gossos
Sequencia carter gossosSequencia carter gossos
Sequencia carter gossos
 
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendiDori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
 
Exercicis paradigmatics 1
Exercicis paradigmatics 1Exercicis paradigmatics 1
Exercicis paradigmatics 1
 
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tensDori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
 
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
 
Exemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzarExemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzar
 
Quadre tipologia textual
Quadre tipologia textualQuadre tipologia textual
Quadre tipologia textual
 
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriuCaaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
 
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_grausDori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
 
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixementDori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
 
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4tDori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
 
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escritaDori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
 
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oralDori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
 
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
 

Recently uploaded

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 

Recently uploaded (7)

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 

Caaco dos 1213_mt062_r1_plantes

  • 1. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Carles Vallbona Granollers AULA D’ACOLLIDA Adaptació Ciències de la Naturalesa LES PLANTES Departament d'Orientació Nom: Curs: Data: Nom arxiu: CAACO_DOS_1213_MT062_R1_plantes Data : novembre 2012 Recopilat: Tutora Aula acollida - Montse Talavera pàg. 1 de 33 Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès
  • 2. ADAPTACIÓ DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA LES PLANTES AULA D'ACOLLIDA. BIBLIOGRAFIA I IMATGES: El nostre entorn natural 3. Edebé Primària. A. Caamaño i altres. Ciències de la naturalesa. 1 ESO. Editorial Teide. Imatges d'altres fonts d'internet. 2
  • 3. LES PLANTES Les persones, els animals i les plantes són éssers vius perquè neixen, creixen, s'alimenten, es relacionen i es reprodueixen. Les persones són éssers vius. Els animals són éssers vius. Les plantes són éssers vius. La principal diferència entre les plantes i els animals és la manera que tenen d'aconseguir els aliments. Els animals agafen els aliments de fora i les plantes poden fer elles mateixes l'aliment. Contesta i completa: 1- Per què les plantes són éssers vius? 2- Són diferents les plantes i els animals? Per què? 3
  • 4. LES PARTS DE LES PLANTES Les plantes tenen les següents parts: ARREL: Flor Fruit L'arrel creix sota la terra. Subjecta la planta a la terra i absorbeix (*) (agafa) aigua i sals minerals. TIJA: La tija és la part de la planta que la sosté (que l'aguanta) i que reparteix els aliments des de l'arrel a les fulles. Moltes plantes tenen branques que neixen de la tija. Fulla FULLES: Les fulles surten de la tija i de les branques. Les fulles són molt importants per a les plantes. Tija A les fulles es fabriquen els aliments per la fotosíntesi. FLORS: Les flors són l'aparell reproductor de moltes plantes. Les flors tenen colors diferents i es transformen en fruits. FRUITS: Arrel Els fruits contenen les llavors. De les llavors en neixen noves plantes. (*) ABSORBEIX: 4
  • 5. Contesta i completa: 3- Escriu el nom de cada part de la planta a sota de la seva funció i en el dibuix: arrel – tija – fulles – flors – fruits - llavors Uneix l'arrel amb les fulles i sosté la planta. .......................................................... Són verdes i transformen les substàncies del sòl en aliment per a la planta. .......................................................... Manté la planta subjecta i absorbeix les substàncies del sòl. ........................................................... En neixen les noves plantes. ........................................................... Són de colors variats i es transformen en fruits. Són l'aparell reproductor. .......................................................... Conté les llavors. .......................................................... 5
  • 6. L'ARREL Ja saps que les arrels subjecten la planta i absorbeixen les subtàncies del sòl. L'arrel de les plantes pot tenir diferents formes, com per exemple: Una arrel principal més Una arrel principal molt Moltes arrels de la gruixuda i altres arrels gruixuda que emma- mateixa mida, com les que surten de la principal. gatzema aliment per a la dels cereals o les És el cas de la majoria planta. Per exemple, la palmeres. dels arbres i moltes altres pastanga. plantes, com el roser. Cereals Roser Pastanagues 6
  • 7. Classifica: 4- Escriu el nom de cada planta a sota de la seva arrel: raves palmeres civada porro margarides 5- Explica com són aquestes arrels: 7
  • 8. LA TIJA Recorda que la tija sosté la planta i uneix l'arrel amb les fulles. La tija pot ser herbàcia (d'herba) o llenyosa (rígida, com el tronc d'un arbre). Les tiges herbàcies són flexibles, primes i de color verd. Les tiges llenyoses són dures i més gruixudes. Segons les tiges, les plantes poden ser: trèvol romaní pi Herbes: són plantes Arbustos: són plantes Arbres: són plantes molt baixes i tija herbàcia. baixes, amb tija llenyosa i altes, amb tija llenyosa i El trèvol és una herba. ramificada des del terra. molt gruixuda que es diu El romaní és un arbust. tronc. El pi és un arbre. 8
  • 9. Observa i recorda: Arbre Arbust Herba Tija rígida Tija flexible Classifica: 6- Pinta de color marró si la tija és rígida i de color verd si la tija és flexible: Arboç Dent de lleó Xiprer Tulipa Grèvol Castanyer 9
  • 10. LES FULLES Les fulles transformen les subtàncies del sòl (terra) en aliment. Si mires la fulla d'un pi i la d'un ficus, veuràs que són molt diferents. Fulles de pi Fulles de ficus Alguns arbres perden les fulles durant la tardor. Són arbres de fulla caduca, com el roure o el faig. Altres arbres tenen les fulles tot l'any. Són arbres de fulla perenne, com el pi o l'alzina. Les parts de la fulla són: Limbe: és la part ampla de la fulla. Té dues cares: la part superior es diu anvers i la part inferior es diu revers. Pecíol: és la part que uneix la fulla a la branca. 10
  • 11. Les fulles de les plantes tenen una forma i una vora diferent. Segons la forma del limbe, les fulles poden ser: Amb forma d'agulla, Amb forma de llança, Amb forma triangular, Amb forma de com la fulla del pi. com la fulla de com la fulla del palmell de la mà, l'ametller. pollancre. com la fulla de la figuera. pi ametller pollancre figuera La vora de les fulles pot ser: Vora llisa, com la fulla Vora dentada (amb Vora fesa, amb Vora espinosa (que de l'olivera. forma de dents), com entrants i sortints, com punxa), com la fulla la fulla del castanyer. la fulla del roure. del grèvol. olivera ametller roure grèvol 11
  • 12. Observa i llegeix les descripcions de cada fulla: 7- Relaciona cada fulla amb la seva descripció: Llimoner: fulles de color verd brillant, amb el limbe en forma de llança i la vora llisa. Bedoll: fulles amb un llarg pecíol, de limbe triangular i vora dentada. Avet: fulles curtes amb limbe en forma d'agulla i vora llisa. Auró: fulles amb el limbe en forma de palmell i la vora fesa. Cirerer: fulles de color verd fosc, amb el limbe en forma de llança i la vora dentada. Castanyer d'Índia: fulles grans amb el limbe en forma de palmell i la vora dentada. 12
  • 13. LES PLANTES ELABOREN EL SEU ALIMENT: LA FOTOSÍNTESI LA FOTOSÍNTESI Les plantes fabriquen el seu aliment a partir de l'aigua i les sals minerals del terra, la llum del Sol i un gas que està a l'aire, que es diu diòxid de carboni. En la fotosíntesi, les plantes agafen l'energia solar per la clorofil·la. La clorofil·la és verda, per això les fulles de les plantes també són verdes. RECORDA: Les plantes fabriquen el seu aliment a partir d'aigua, llum del Sol, sals minerals i diòxid de carboni. 8- Completa: Les plantes fabriquen el seu aliment a partir d'........................., ..................... del .................., ............... ........................ i ....................... de ........................... 13
  • 14. Observa el següent gràfic: La saba bruta i la saba elaborada circulen per la planta a través d'uns conductes semblants a canonades. Canonades 14
  • 15. 9- Completa el procés: 15
  • 16. LA FLOR, EL FRUIT I LA LLAVOR En moltes plantes que coneixem, la flor és la part de la planta que la funció de reproducció. Recorda, però, que hi ha plantes que no fan flors i que utilitzen altres sistemes per reproduir-se. Les parts d'una flor són: calze, Corol·la corol·la, pistil i estams. El calze és la part més externa de la flor. Està format per petites fulles de color verd que es diuen sèpals. La corol·la és la part més vistosa de la flor. Està composta pels pètals, que poden ser de molts colors. Al centre hi ha el pistil i, al seu voltant, els estams que contenen el pol·len. Calze Perquè la planta es reprodueixi (tingui noves plantes), el pol·len ha d'arribar fins al pistil. Aquest procés s'anomena pol·linització. En moltes flors la pol·linització la fan els insectes. Quan toca els estams, el pol·len es queda El pol·len entra en el pistil i el pistil enganxat a les potes de l'insecte. comença a augmentar de mida. Quan es mou, l'insecte posa part del seu Els pètals cauen. pol·len sobre el pistil. 16
  • 17. 10- Contesta: – Quines són les parts d'una flor? ...................................................................... ......................................................................................................................... – Què és el calze? ............................................................................................. – Com es diuen les fulles de color verd que formen el calze? .......................... – Què és la corol·la? ......................................................................................... – Com poden ser els pètals? ............................................................................ – Què hi ha al centre de la flor? ........................................................................ – Què contenen els estams? ............................................................................ 11- Completa: 17
  • 18. 12- Contesta: – Què ha de passar perquè la planta es reprodueixi? ...................................... ......................................................................................................................... – Qui fa la pol·linització en moltes plantes? ...................................................... – Amb quina part del cos agafen el pol·len els insectes? ................................. ........................................................................................................................ 13- Explica el procés: 18
  • 19. Finalment es forma el fruit amb les llavors en el seu interior (dins). De cada llavor que cau a terra en neixerà una planta nova. Els fruits poden ser carnosos, com la poma i el préssec, o secs, com l'ametlla i la nou. Els fruits poden ser carnosos, com la poma i el préssec, o secs , com l'ametlla i la nou. FRUITS CARNOSOS FRUITS SECS poma préssec raïm castanyes nous ametlles taronja pruna albercoc pinyons festucs avellanes síndria mandarina pera cacauets pipes de panses girasol 19
  • 20. RECORDA: Perquè les plantes es reprodueixin s'ha de produir la pol·linització de les flors. Després de la pol·linització es forma el fruit, que conté les llavors. De les llavors neixen noves plantes. 14- Relaciona les següents parts de la flor amb les seves funcions: Pètals   Formar el fruit i la llavor Pistil   Atreure els insectes Estams   Contenir el pol·len 15- Escriu el nom dels fruits següents. Després classifica'ls en dues llistes, segons siguin carnosos o secs. 20
  • 21. FRUITS SECS FRUITS CARNOSOS 16- Situa el nom de les parts de la planta: arrel – tija – branques – fulles – gemma – limbe – anvers – revers - pecíol 21
  • 22. 17- Completa les frases que expliquen com fabriquen les plantes el seu aliment. Utilitza les paraules següents: llum del Sol – aigua – saba bruta – saba elaborada – sals minerals – diòxid de carboni – Les arrels absorbeixen ............................... i ............................. Aquesta mescla es diu ............................... – A les fulles, la saba brutra es transforma en ..................................., gràcies al fet que les fulles reben la .............................. i absorbeixen el ........................ 18- Observa l'esquema següent. Estudia'l i després completa'l. LES PLANTES tenen fabriquen la majoria es reprodueixen arrel el seu aliment flors tija branques fulles a partir de que donen lloc a flors fruits aigua sals minerals fruits amb llavors llum del Sol diòxid de carboni de les llavors neixen noves plantes 22
  • 23. Ara completa'l: LES PLANTES tenen fabriquen la majoria es reprodueixen arrel ............................... ...................... .................. branques ................. a partir de que donen lloc a flors ......................... aigua ............................... ........................................ llum del Sol ....................................... de les llavors neixen noves plantes 19- Explica com són aquestes fulles: 23
  • 24. EL CICLE DE LA VIDA EN UNA PLANTA 20- Observa i completa el cicle vital de la pomera amb aquestes paraules: pomes – fruits – llavor – flors Al començament de la primavera, a la pomera li comencen a brotar les fulles i les ............................................. A l'interior de la poma hi ha les Les flors es transformen en llavors. .................................. Són les La ............................ germina i ................................... en creix una nova planta. Quan la poma està madura, al començament de la tardor, cau a terra. 24
  • 25. CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES LES PLANTES poden ser amb flor sense flor que inclouen falgueres molses algues Les plantes es classifiquen en dos gran grups: 1. Les plantes amb flors que també es diuen fanerògames. 2. Les plantes sense flors que també es diuen criptògames. PLANTES AMB FLORS PLANTES SENSE FLORS FANERÒGAMES CRIPTÒGAMES Són totes les plantes que tenen flors i llavors Són plantes que no fan flors ni llavors, però sí elaboren el seu aliment com les plantes amb flors. arbres arbustos herbes falgueres molses algues 25
  • 26. LES PLANTES AMB FLORS Dins de les plantes amb flors o fanerògames hi ha unes plantes que tenen la llavor protegida dins d'un fruit. Es diuen angiospermes. Moltes fan flors grosses i amb pètals de colors, com la ginesta; i d'altres fan flors petites i de colors poc vistosos, com l'avellaner. la ginesta l'avellaner Dins de les angiospermes hi ha: arbres, arbustos i herbes. ARBRES: tenen la tija llenyosa. N'hi ha molts tipus d'arbres. ARBRES FRUITERS: arbres que donen fruites la pomera el cirerer el taronger la figuera 26
  • 27. ALTRES ARBRES l'alzina el roure el faig la noguera ARBUSTOS: tenen la tija llenyosa i són més baixos que els arbres. Les branques surten gairebé de la base de la tija. el garric l'arboç el grèvol el romaní HERBES: tenen la tija tendra i verda, i són més petites que els arbustos. la menta l'alfàbrega la gespa el julivert 27
  • 28. 21- Contesta i completa: Com es diuen les plantes amb flors? .................................................................... Com es diuen les plantes sense flors? ................................................................. 22- Classifica: arbres – falgueres – molses - arbustos – herbes - algues FANERÒGAMES CRIPTÒGAMES 23- Com és la tija dels arbres? ............................................................................. ................................................................................................................................ 24- Com és la tija dels arbustos? .......................................................................... ................................................................................................................................ 25- Com és la tija de les herbes? .......................................................................... ................................................................................................................................ 26- Classifica les següents plantes: pomera – menta – romaní – alzina – roure – taronger – alfàbrega – faig – cirerer – garric – grèvol – figuera – arboç – julivert - gespa ARBRES ARBUSTOS HERBES 28
  • 29. LES PLANTES SENSE FLORS Dins de les plantes sense flor hi trobem les falgueres, les molses i les algues. LES FALGUERES Són plantes terrestres i les seves fulles són molt grans i tenen un color verd intens. Les falgueres tenen les següents parts: Les fulles són grans i sovint estan En les fulles hi poden aparèixer unes molt dividides. estructures de color marró o groc i Les fulles són grans i resistents. que tenen unes partícules molt petites que es diuen espores. La tija és poc ramificada i està sota Les arrels són molt ramificades i la terra quasi sempre. Creix estan al llarg de tota la tija. horitzontal-ment i forma noves fulles. 29
  • 30. Les falgueres són plantes sense flors i no poden fer fruits ni llavors. Les falgueres es reprodueixen per les espores que hi ha sota les seves fulles. El vent porta les espores pertot arreu i així neixen noves falgueres. Les falgueres viuen en zones humides i amb ombra, i formen un sotabosc. 27- Digues si és veritat (V) o fals (F): Les fulles de les falgueres són grans, gruixudes i resistents A les arrels de les falgueres hi ha les espores Les falgueres són plantes amb flors Les arrels de les falgueres són molt ramificades Les falgueres viuen en zones humides i assolellades 30
  • 31. LES MOLSES Les molses són un grup de plantes terrestres que cobreixen molt la superfície on creixen. Les molses són plantes petites. Les seves arrels només subjecten la planta a terra. Les molses absorbeixen aigua a través de tota la seva superfície. Les molses viuen en ambients frescos i molt humits, com per exemple boscos amb molta ombra i properes a rierols. Les molses tenen les següents parts: Les fulles són petites, abundants (n'hi ha moltes) i molt fines. Les arrels són curtes i surten de l'extrem de la tija. Per reproduir-se, creix una estructura marró. Les espores es troben dins d'aquesta estructura. Les tiges són curtes i primes. RECORDA: les molses són plantes amb la tija curta, de fulles petites i abundants. Són terrestres i es reprodueixen per espores. 31
  • 32. LES ALGUES Les algues són plantes aquàtiques perquè viuen dins de l'aigua, ja sigui dolça o salada. Les algues tenen formes i mides molt diferents. Les parts de les algues són: – Les fulles són làmines fines, estretes i llargues. – La tija comença a partir de l'arrel i es ramifica formant les fulles. La tija de les algues no sosté la planta, no és rígida ja que les algues viuen dins l'aigua. – L'arrel fixa l'alga al terra o a la roca. No absorbeix aigua, ja que la planta és dins l'aigua. N'hi ha moltes algues, però podem diferenciar tres grups segons el color que tenen: algues verdes, algues roges i algues brunes. alga verda alga roja alga bruna 32
  • 33. Les persones utilitzen molt les algues. Algunes algues són comestibles (es mengen com si fossin verdura). 28- Completa la taula següent: FALGUERES MOLSES ALGUES ARRELS TIJA FULLES ACTIVITATS TIC 1- Jclic Les plantes: http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3506 2- Jclic, Coneixement del medi natural, social i cultural: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3080 3- La reproducció de les plantes: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=2164 33