Caaco dos 1213_mt062_r1_plantes

9,035 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
9,035
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4,906
Actions
Shares
0
Downloads
181
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Caaco dos 1213_mt062_r1_plantes

  1. 1. Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Carles VallbonaGranollers AULA D’ACOLLIDA Adaptació Ciències de la Naturalesa LES PLANTES Departament dOrientació Nom: Curs: Data: Nom arxiu: CAACO_DOS_1213_MT062_R1_plantes Data : novembre 2012 Recopilat: Tutora Aula acollida - Montse Talavera pàg. 1 de 33 Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès
  2. 2. ADAPTACIÓ DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA LES PLANTES AULA DACOLLIDA.BIBLIOGRAFIA I IMATGES:El nostre entorn natural 3. Edebé Primària.A. Caamaño i altres. Ciències de la naturalesa. 1 ESO. Editorial Teide.Imatges daltres fonts dinternet. 2
  3. 3. LES PLANTESLes persones, els animals i les plantes són éssers vius perquè neixen, creixen,salimenten, es relacionen i es reprodueixen. Les persones són éssers vius. Els animals són éssers vius. Les plantes són éssers vius.La principal diferència entre les plantes i els animals és la manera que tenendaconseguir els aliments. Els animals agafen els aliments de fora i les plantespoden fer elles mateixes laliment. Contesta i completa:1- Per què les plantes són éssers vius?2- Són diferents les plantes i els animals? Per què? 3
  4. 4. LES PARTS DE LES PLANTESLes plantes tenen les següents parts: ARREL: Flor Fruit Larrel creix sota la terra. Subjecta la planta a la terra i absorbeix (*) (agafa) aigua i sals minerals. TIJA: La tija és la part de la planta que la sosté (que laguanta) i que reparteix els aliments des de larrel a les fulles. Moltes plantes tenen branques que neixen de la tija. Fulla FULLES: Les fulles surten de la tija i de les branques. Les fulles són molt importants per a les plantes. Tija A les fulles es fabriquen els aliments per la fotosíntesi. FLORS: Les flors són laparell reproductor de moltes plantes. Les flors tenen colors diferents i es transformen en fruits. FRUITS: Arrel Els fruits contenen les llavors. De les llavors en neixen noves plantes. (*) ABSORBEIX: 4
  5. 5. Contesta i completa:3- Escriu el nom de cada part de la planta a sota de la seva funció i en el dibuix: arrel – tija – fulles – flors – fruits - llavors Uneix larrel amb les fulles i sosté la planta. .......................................................... Són verdes i transformen les substàncies del sòl en aliment per a la planta. .......................................................... Manté la planta subjecta i absorbeix les substàncies del sòl. ........................................................... En neixen les noves plantes. ........................................................... Són de colors variats i es transformen en fruits. Són laparell reproductor. .......................................................... Conté les llavors. .......................................................... 5
  6. 6. LARRELJa saps que les arrels subjecten la planta i absorbeixen les subtàncies del sòl.Larrel de les plantes pot tenir diferents formes, com per exemple: Una arrel principal més Una arrel principal molt Moltes arrels de la gruixuda i altres arrels gruixuda que emma- mateixa mida, com les que surten de la principal. gatzema aliment per a la dels cereals o les És el cas de la majoria planta. Per exemple, la palmeres. dels arbres i moltes altres pastanga. plantes, com el roser. Cereals Roser Pastanagues 6
  7. 7. Classifica:4- Escriu el nom de cada planta a sota de la seva arrel: raves palmeres civada porro margarides5- Explica com són aquestes arrels: 7
  8. 8. LA TIJARecorda que la tija sosté la planta i uneix larrel amb les fulles. La tija pot serherbàcia (dherba) o llenyosa (rígida, com el tronc dun arbre). Les tiges herbàcies són flexibles, primes i de color verd. Les tiges llenyoses són dures i més gruixudes.Segons les tiges, les plantes poden ser: trèvol romaní pi Herbes: són plantes Arbustos: són plantes Arbres: són plantes molt baixes i tija herbàcia. baixes, amb tija llenyosa i altes, amb tija llenyosa i El trèvol és una herba. ramificada des del terra. molt gruixuda que es diu El romaní és un arbust. tronc. El pi és un arbre. 8
  9. 9. Observa i recorda: Arbre Arbust Herba Tija rígida Tija flexible Classifica:6- Pinta de color marró si la tija és rígida i de color verd si la tija és flexible: Arboç Dent de lleó Xiprer Tulipa Grèvol Castanyer 9
  10. 10. LES FULLESLes fulles transformen les subtàncies del sòl(terra) en aliment.Si mires la fulla dun pi i la dun ficus, veuràsque són molt diferents. Fulles de pi Fulles de ficus Alguns arbres perden les fulles durant la tardor. Són arbres de fulla caduca, com el roure o el faig. Altres arbres tenen les fulles tot lany. Són arbres de fulla perenne, com el pi o lalzina.Les parts de la fulla són: Limbe: és la part ampla de la fulla. Té dues cares: la part superior es diu anvers i la part inferior es diu revers. Pecíol: és la part que uneix la fulla a la branca. 10
  11. 11. Les fulles de les plantes tenen una forma i una vora diferent. Segons la forma del limbe, les fulles poden ser:Amb forma dagulla, Amb forma de llança, Amb forma triangular, Amb forma decom la fulla del pi. com la fulla de com la fulla del palmell de la mà, lametller. pollancre. com la fulla de la figuera. pi ametller pollancre figuera La vora de les fulles pot ser:Vora llisa, com la fulla Vora dentada (amb Vora fesa, amb Vora espinosa (quede lolivera. forma de dents), com entrants i sortints, com punxa), com la fulla la fulla del castanyer. la fulla del roure. del grèvol. olivera ametller roure grèvol 11
  12. 12. Observa i llegeix les descripcions de cada fulla:7- Relaciona cada fulla amb la seva descripció: Llimoner: fulles de color verd brillant, amb el limbe en forma de llança i la vora llisa. Bedoll: fulles amb un llarg pecíol, de limbe triangular i vora dentada. Avet: fulles curtes amb limbe en forma dagulla i vora llisa. Auró: fulles amb el limbe en forma de palmell i la vora fesa. Cirerer: fulles de color verd fosc, amb el limbe en forma de llança i la vora dentada. Castanyer dÍndia: fulles grans amb el limbe en forma de palmell i la vora dentada. 12
  13. 13. LES PLANTES ELABOREN EL SEU ALIMENT: LA FOTOSÍNTESI LA FOTOSÍNTESI Les plantes fabriquen el seu aliment a partir de laigua i les sals minerals del terra, la llum del Sol i un gas que està a laire, que es diu diòxid de carboni. En la fotosíntesi, les plantes agafen lenergia solar per la clorofil·la. La clorofil·la és verda, per això les fulles de les plantes també són verdes. RECORDA: Les plantes fabriquen el seu aliment a partir daigua, llum del Sol, sals minerals i diòxid de carboni. 8- Completa:Les plantes fabriquen el seu aliment a partir d........................., .....................del .................., ............... ........................ i ....................... de ........................... 13
  14. 14. Observa el següent gràfic:La saba bruta i la saba elaborada circulen per la planta a través dunsconductes semblants a canonades. Canonades 14
  15. 15. 9- Completa el procés: 15
  16. 16. LA FLOR, EL FRUIT I LA LLAVOREn moltes plantes que coneixem, la flor és la part de la planta que la funció dereproducció. Recorda, però, que hi ha plantes que no fan flors i que utilitzenaltres sistemes per reproduir-se. Les parts duna flor són: calze, Corol·la corol·la, pistil i estams. El calze és la part més externa de la flor. Està format per petites fulles de color verd que es diuen sèpals. La corol·la és la part més vistosa de la flor. Està composta pels pètals, que poden ser de molts colors. Al centre hi ha el pistil i, al seu voltant, els estams que contenen el pol·len. CalzePerquè la planta es reprodueixi (tingui noves plantes), el pol·len ha darribar finsal pistil. Aquest procés sanomena pol·linització.En moltes flors la pol·linització la fan els insectes.Quan toca els estams, el pol·len es queda El pol·len entra en el pistil i el pistilenganxat a les potes de linsecte. comença a augmentar de mida.Quan es mou, linsecte posa part del seu Els pètals cauen.pol·len sobre el pistil. 16
  17. 17. 10- Contesta:– Quines són les parts duna flor? ...................................................................... .........................................................................................................................– Què és el calze? .............................................................................................– Com es diuen les fulles de color verd que formen el calze? ..........................– Què és la corol·la? .........................................................................................– Com poden ser els pètals? ............................................................................– Què hi ha al centre de la flor? ........................................................................– Què contenen els estams? ............................................................................11- Completa: 17
  18. 18. 12- Contesta:– Què ha de passar perquè la planta es reprodueixi? ...................................... .........................................................................................................................– Qui fa la pol·linització en moltes plantes? ......................................................– Amb quina part del cos agafen el pol·len els insectes? ................................. ........................................................................................................................13- Explica el procés: 18
  19. 19. Finalment es forma el fruit amb les llavors en el seu interior (dins). De cada llavor que cau a terra en neixerà una planta nova.Els fruits poden ser carnosos, com la pomai el préssec, o secs, com lametlla i la nou. Els fruits poden ser carnosos, com la poma i el préssec, o secs , com lametlla i la nou. FRUITS CARNOSOS FRUITS SECS poma préssec raïm castanyes nous ametlles taronja pruna albercoc pinyons festucs avellanes síndria mandarina pera cacauets pipes de panses girasol 19
  20. 20. RECORDA: Perquè les plantes es reprodueixin sha de produir la pol·linització de les flors. Després de la pol·linització es forma el fruit, que conté les llavors. De les llavors neixen noves plantes. 14- Relaciona les següents parts de la flor amb les seves funcions: Pètals   Formar el fruit i la llavor Pistil   Atreure els insectes Estams   Contenir el pol·len15- Escriu el nom dels fruits següents. Després classificals en dues llistes,segons siguin carnosos o secs. 20
  21. 21. FRUITS SECS FRUITS CARNOSOS16- Situa el nom de les parts de la planta: arrel – tija – branques – fulles – gemma – limbe – anvers – revers - pecíol 21
  22. 22. 17- Completa les frases que expliquen com fabriquen les plantes el seu aliment.Utilitza les paraules següents: llum del Sol – aigua – saba bruta – saba elaborada – sals minerals – diòxid de carboni– Les arrels absorbeixen ............................... i ............................. Aquesta mescla es diu ...............................– A les fulles, la saba brutra es transforma en ..................................., gràcies al fet que les fulles reben la .............................. i absorbeixen el ........................18- Observa lesquema següent. Estudial i després completal. LES PLANTES tenen fabriquen la majoria es reprodueixen arrel el seu aliment flors tija branques fulles a partir de que donen lloc a flors fruits aigua sals minerals fruits amb llavors llum del Sol diòxid de carboni de les llavors neixen noves plantes 22
  23. 23. Ara completal: LES PLANTES tenen fabriquen la majoria es reprodueixen arrel ............................... ...................... .................. branques ................. a partir de que donen lloc a flors ......................... aigua ............................... ........................................ llum del Sol ....................................... de les llavors neixen noves plantes19- Explica com són aquestes fulles: 23
  24. 24. EL CICLE DE LA VIDA EN UNA PLANTA20- Observa i completa el cicle vital de la pomera amb aquestes paraules: pomes – fruits – llavor – flors Al començament de la primavera, a la pomera li comencen a brotar les fulles i les .............................................A linterior de la poma hi ha les Les flors es transformen enllavors. .................................. Són lesLa ............................ germina i ...................................en creix una nova planta. Quan la poma està madura, al començament de la tardor, cau a terra. 24
  25. 25. CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES LES PLANTES poden ser amb flor sense flor que inclouen falgueres molses alguesLes plantes es classifiquen en dos gran grups: 1. Les plantes amb flors que també es diuen fanerògames. 2. Les plantes sense flors que també es diuen criptògames. PLANTES AMB FLORS PLANTES SENSE FLORS FANERÒGAMES CRIPTÒGAMES Són totes les plantes que tenen flors i llavors Són plantes que no fan flors ni llavors, però sí elaboren el seu aliment com les plantes amb flors. arbres arbustos herbes falgueres molses algues 25
  26. 26. LES PLANTES AMB FLORSDins de les plantes amb flors o fanerògames hi ha unes plantes que tenen lallavor protegida dins dun fruit. Es diuen angiospermes. Moltes fan flors grossesi amb pètals de colors, com la ginesta; i daltres fan flors petites i de colors pocvistosos, com lavellaner. la ginesta lavellanerDins de les angiospermes hi ha: arbres, arbustos i herbes.ARBRES: tenen la tija llenyosa. Nhi ha molts tipus darbres. ARBRES FRUITERS: arbres que donen fruites la pomera el cirerer el taronger la figuera 26
  27. 27. ALTRES ARBRES lalzina el roure el faig la nogueraARBUSTOS: tenen la tija llenyosa i són més baixos que els arbres. Les branques surtengairebé de la base de la tija. el garric larboç el grèvol el romaníHERBES: tenen la tija tendra i verda, i són més petites que els arbustos. la menta lalfàbrega la gespa el julivert 27
  28. 28. 21- Contesta i completa:Com es diuen les plantes amb flors? ....................................................................Com es diuen les plantes sense flors? .................................................................22- Classifica: arbres – falgueres – molses - arbustos – herbes - algues FANERÒGAMES CRIPTÒGAMES23- Com és la tija dels arbres? .............................................................................................................................................................................................................24- Com és la tija dels arbustos? ..........................................................................................................................................................................................................25- Com és la tija de les herbes? ..........................................................................................................................................................................................................26- Classifica les següents plantes: pomera – menta – romaní – alzina – roure – taronger – alfàbrega – faig –cirerer – garric – grèvol – figuera – arboç – julivert - gespa ARBRES ARBUSTOS HERBES 28
  29. 29. LES PLANTES SENSE FLORSDins de les plantes sense flor hi trobem les falgueres, les molses i les algues.LES FALGUERESSón plantes terrestres i les seves fulles són molt grans i tenen un color verdintens. Les falgueres tenen les següents parts: Les fulles són grans i sovint estan En les fulles hi poden aparèixer unes molt dividides. estructures de color marró o groc i Les fulles són grans i resistents. que tenen unes partícules molt petites que es diuen espores. La tija és poc ramificada i està sota Les arrels són molt ramificades i la terra quasi sempre. Creix estan al llarg de tota la tija. horitzontal-ment i forma noves fulles. 29
  30. 30. Les falgueres són plantes sense flors ino poden fer fruits ni llavors.Les falgueres es reprodueixen per lesespores que hi ha sota les seves fulles.El vent porta les espores pertot arreu iaixí neixen noves falgueres.Les falgueres viuen en zones humides i amb ombra, i formen un sotabosc. 27- Digues si és veritat (V) o fals (F): Les fulles de les falgueres són grans, gruixudes i resistents A les arrels de les falgueres hi ha les espores Les falgueres són plantes amb flors Les arrels de les falgueres són molt ramificades Les falgueres viuen en zones humides i assolellades 30
  31. 31. LES MOLSESLes molses són un grup de plantes terrestres que cobreixen molt la superfície oncreixen.Les molses són plantes petites. Les seves arrels només subjecten la planta aterra. Les molses absorbeixen aigua a través de tota la seva superfície.Les molses viuen en ambients frescos i molt humits, com per exemple boscosamb molta ombra i properes a rierols.Les molses tenen les següents parts: Les fulles són petites, abundants (nhi ha moltes) i molt fines. Les arrels són curtes i surten de lextrem de la tija. Per reproduir-se, creix una estructura marró. Les espores es troben dins daquesta estructura. Les tiges són curtes i primes. RECORDA: les molses són plantes amb la tija curta, de fulles petites i abundants. Són terrestres i es reprodueixen per espores. 31
  32. 32. LES ALGUESLes algues són plantes aquàtiques perquè viuen dins de laigua, ja sigui dolça osalada.Les algues tenen formes i mides molt diferents.Les parts de les algues són:– Les fulles són làmines fines, estretes i llargues.– La tija comença a partir de larrel i es ramifica formant les fulles. La tija de les algues no sosté la planta, no és rígida ja que les algues viuen dins laigua.– Larrel fixa lalga al terra o a la roca. No absorbeix aigua, ja que la planta és dins laigua.Nhi ha moltes algues, però podem diferenciar tres grups segons el color quetenen: algues verdes, algues roges i algues brunes. alga verda alga roja alga bruna 32
  33. 33. Les persones utilitzen molt les algues. Algunes algues són comestibles (esmengen com si fossin verdura). 28- Completa la taula següent: FALGUERES MOLSES ALGUESARRELSTIJAFULLESACTIVITATS TIC1- Jclic Les plantes: http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=35062- Jclic, Coneixement del medi natural, social i cultural:http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=30803- La reproducció de les plantes: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=2164 33

×