Bernat Metge

27,271 views

Published on

Resum de les característiques de l'humanisme, de quines d'aquestes es donen a la literatura catalana, de la vida i obra de Bernat Metge

Published in: Travel, Entertainment & Humor
2 Comments
1 Like
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
27,271
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13,295
Actions
Shares
0
Downloads
206
Comments
2
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bernat Metge

  1. 1. Bernat Metge La literatura humanística
  2. 2. Introducció <ul><li>La major part de les manifestacions literàries medievals reflectien les idees dels diferents estaments. </li></ul><ul><li>Cap a finals de l’edat mitjana: </li></ul><ul><li>S’accentuen les contadiccions del feudalisme </li></ul><ul><li>La cultura abandona el redòs de l’Església </li></ul>
  3. 3. Primers simptomes d’Humanisme <ul><li>Els sectors il·lustrats mostren un cert disgust davant les formes culturals medievals </li></ul><ul><li>Interès creixent per les manifestacions artístiques del món antic. </li></ul><ul><li>Canvi de mentalitat: superació de l’època feudal, naixement de l’època moderna </li></ul>
  4. 4. L’Humanisme <ul><li>Corrent cultural que posarà en qüestió tota la mentalitat medieval. </li></ul><ul><li>Origen geogràfic: Toscana italiana </li></ul><ul><li>Florència, segle XIV: hi coincideixen 3 figures destacades: Dante Alighieri , Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio. </li></ul>
  5. 5. Característiques de l’Humanisme <ul><li>Inicialment, renovació dels estudis lingüístics i literaris sobre llatí i grec. </li></ul><ul><li>Llatí i grec comencen a anomenar-se “llengües clàssiques”: esdevindran model a imitar. </li></ul><ul><li>Remodelació de tota la cultura, que ara haurà d’imitar les formes i actituds de l’antiguitat. </li></ul>
  6. 6. Característiques de l’Humanisme <ul><li>Interés per l’antiga cultura clàssica : analitzen i avaluen el passat per seleccionar les societats urbanes de la polis grega i l’ urbs romana com a etapes esplendoroses i rebutgen el món feudal atorgant-li un nom despectiu “edat mitjana”, és a dir, edat que hi ha entre dos classicismes: el greco-romà i el propi, el renaixement </li></ul>
  7. 7. Característiques de l’Humanisme <ul><li>Recuperació del llatí . Tots els humanistes imitaven el llatí i els més preparats escrivien únicament en llatí. </li></ul><ul><li>Concepció tendenciosa de la bellesa . La forma clàssica esdevé cànon , arquetipus de la perfecció, única bellesa admissible. </li></ul><ul><li>Antropocentrisme . </li></ul><ul><li>Racionalisme . Empirisme. L’escepticisme edevé el mètode. </li></ul><ul><li>Didactisme . Voluntat de transformar l’home i la societat. Esforç en la difusió de les idees. </li></ul>
  8. 8. L’Humanisme a la Corona d’Aragó <ul><li>Actitud humanista en sentit ampli més que no pas Humanisme. </li></ul><ul><li>J. Fuster: Paleohumanisme: alguns autors dels s. XIV i XV tenen trets que s’acosten a l’Humanisme, però no compleixen totes les característiques esmentades abans. </li></ul><ul><li>Autors: Bernat Metge, Joan Roís de Corella, Felip de Malla, Antoni Canals, Jeroni Pau. </li></ul>
  9. 9. Característiques de l’Humanisme a la literatura catalana dels s. xiv i xv <ul><li>Imitació del llatí en la prosa : finals del s. XV, es detecta un estil llatinitzant en la prosa de la Cancelleria Reial que s’anirà accentuant. S. XVI: Humanisme: Joan Lluís Vives. </li></ul><ul><li>Interès pels clàssics i pels humanistes italians . A través de la Cancelleria Reial es difonen obres d’autors clàssics i italians. </li></ul>
  10. 10. Característiques de l’Humanisme a la literatura catalana dels s. xiv i xv <ul><li>Escepticisme </li></ul><ul><li>Protecció de la Corona als nous corrents . Difusió a través de la Cancelleria Reial impulsat per Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador, Alfons el Magnànim. La llengua de la Cancelleria esdevé model i koiné . </li></ul><ul><li>Influència limitada . Humanisme, minoritari, no va tenir un gran ressó popular. Actituds humanistes, escassa continuïtat. Els autors que escrivien en llatí s’integren en la cultura europea. </li></ul>
  11. 11. Bernat Metge La vida <ul><li>Barcelona (1340/6-1413) </li></ul><ul><li>Ferran Sayol, funcionari de la Cancelleria Reial, l’introdueix en la institució. </li></ul><ul><li>Va ser notari de la reina i escrivà del que seria Joan I el Caçador. </li></ul><ul><li>Vida funcionarial plena d’entrebancs. </li></ul><ul><li>L’equip de funcionaris de la Cancelleria es van guanyar l’enemistat de la noblesa i dels patricis urbans. </li></ul>
  12. 12. Bernat Metge La vida <ul><li>1388: processat per les pressions de Barcelona i València contra els funcionaris. </li></ul><ul><li>1390: Rehabilitat per la reina na Violant de Bar. </li></ul><ul><li>1396: Els funcionaris tornen a ser processats i empresonats sospitosos de conspirar contra Joan I. </li></ul>
  13. 13. Bernat Metge La vida <ul><li>1399: Reinstal·lat pel rei Martí l’Humà, que no podia prescindir dels funcionaris. </li></ul><ul><li>1402-1410: Secretari de Martí l’Humà. </li></ul><ul><li>B.M.: exemple clar de l’ambient que es viuria a la Cancelleria Reial i a la cort de Joan I. </li></ul><ul><li>Les seves idees coincideixen amb l’Humanisme: interès pels clàssics (els tradueix, els comenta i, de vegades, els reprodueix); actitud escèptica i irònica . </li></ul>
  14. 14. Bernat Metge L’obra <ul><li>Obres rimades . Llibre de Fortuna e Prudència (1381): al·legoria de concepció encara medieval. Noves rimades octosil·làbiques, llenguatge occitanitzat. Sermó: paròdia de sermó moralitzant. Codolades. Lltge. occitanitzat. Medicina apropiada a tot mal: paròdia de receptari contra els mals d’amor.Noves rimades octosil·làbiques. Pocs occitanismes. </li></ul>
  15. 15. Bernat Metge L’obra <ul><li>Obres en prosa . Com se comportà Ovidi enamorat , traducció d’un text llatí. Vàlter i Griselda (1388), traducció del Griseldis de Petrarca; imitació sintaxi llatina. Apologia (1395) primera mostra de diàleg filosòfic en llengua romànica, inspirada en el Secretum de Petrarca. Lo somni (1398). </li></ul>
  16. 16. Lo somni (1398) <ul><li>Llibre molt elaborat que presenta, amb gran cohesió, elements de diferents procedències. </li></ul><ul><li>Narració en 1a persona: novetat per a l’època. </li></ul><ul><li>Argument: L’autor s’adorm mentre es troba a la presó i somnia que se li apareix el difunt Joan I, acompanyat d’Orfeu i de Tirèsies, personatges mitològics relacionats amb la música i amb les arts endevinatòries. </li></ul><ul><li>Lo somni es divideix en 4 parts. </li></ul>
  17. 17. Lo somni (1398) <ul><li>Llibre primer . El rei I Bernat Metge debaten sobre l’existència de l’ànima I la seva supervivència després de la mort. L’autor es mostra escèptic, però acaba acceptant els arguments del rei, favorables a l’existència de l’ànima. És el llibre de continguts més humanístics. </li></ul>
  18. 18. Lo somni (1398) <ul><li>Llibre segon . El rei nega que hagi mort víctima d’una conjura. El rei és al purgatòri per l’afició que té a la caça, la música i l’astrologia, i hi romandrà mentre duri el Cisma d’Occident. És el llibre que més reflecteix la situació política del moment. </li></ul><ul><li>Llibre tercer . Orfeu i Tirèsies expliquen les seves vides. Tirèsies blasma les dones manllevant fragments del Corbaccio de Boccaccio </li></ul>
  19. 19. Lo somni (1398) <ul><li>Llibre quart . Bernat Metge desarma una a una les acusacions de Tirèsies contra les dones, tot lloant algunes dones de l’Antiguitat, la Mare de Déu i sis reines de la Corona d’Aragó, especialment na Violant de Bar i na Maria de Luna, muller de Martí I. El llibre acaba amb un atac als homes per tenir vicis molt més greus que les dones. </li></ul><ul><li>Els llibres tercer i quart són els que tenen un regust més medieval. </li></ul>
  20. 20. Característiques de Lo somni <ul><li>Intencionalitat . Un cop aconseguida la llibertat, BM “pretén captar per a ell mateix el perdó del nou rei i aconseguir la rehabilitació i la restitució dels càrrecs administratius que li havien tret i que li havien permès de viure sense problemes econòmics.” (Giuseppe Grilli) </li></ul>
  21. 21. Característiques de Lo somni <ul><li>Formalment , té l’estructura d’un diàleg a l’estil dels de tota tradició clàssica (Plató, Ciceró…) de fer avançar les argumentacions fent alternar tesis contraposades en boca de diferents contertulis. </li></ul><ul><li>Ironia . BM desitja l’exculpació. Error: considerar-lo sincer quan acaba per cedir i acceptar la concepció cristiana de la immortalitat de l’ànima. Sembla haver-hi més ironia i cinisme que no pas una autèntica retractació. </li></ul>
  22. 22. Característiques de Lo somni <ul><li>Estil . Prosa elegant, pulcra i flexible, amb la riquesa de matisos que li confereix l’ús de complexes oracions subordinades i d’un lèxic i una sintaxi que imiten el llatí clàssic. </li></ul>

×