Resum: Canvis polítics en la història d'Espanya

  • 679 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
679
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Resum: Els canvis polítics en la història d’Espanya Coneixement del Medi Social, 6è EP Col·legi Santa Caterina de Siena Prof. María Santillana
  • 2. DE POBLE CONQUERIT...Els primers homes que van habitar Espanya van ser els ibers i els celtes, elsfenicis, els grecs i els romans. Els fenicis, viatgers i comerciants, van arribar aHispània al segle XI a. C., i els romans lany 218 de la mateixa era. Durant els sissegles que ocupen la península, la civilització romana exporta tots els seus modelsde govern i els estén per tots els racons. A ells sels deu: el nom dHispània;larribada del cristianisme al segle I de nostra era; i la primera consolidació de lapenínsula. LImperi romà cau derrotat pels visigots lany 411 -el rei Leovigildo, ambla seva cort a Toledo, ha estat considerat pels historiadors com lautèntic creadorde la Monarquia- i aquests creen una nova societat el bon funcionament de la qualbasen en la separació de la noblesa i els serfs.
  • 3. ...A CONQUERIDORSLa península, malgrat el domini visigot, es veu constantment assetjada pelsàrabs, que no renuncien a locupació dEspanya. Un punt estratègic en el controldel Mediterrani. Per això, lany 711, quan el cabdill magrebí Tarik desembarca aGibraltar, la història dEspanya queda marcada per als següents vuit segles. Lapenínsula ibèrica es converteix en un gresol de cultures on es fonen les races iconviuen religions dispars, on les arts i les ciències coneixen la seva màximaexpressió a Europa: Plató, l’astronomia, làlgebra… Tanmateix, en 1492, amb launió de Castella i Lleó i després de segles de lluita, saconsegueix expulsar als àrabsamb la presa de Granada. El matrimoni dels Reis Catòlics prepara el camí per a launió dels dos regnes, marca el naixement dEspanya i la fi de la dominaciómusulmana. Mentrestant, Cristóbal Colón, recolzat econòmicament per la reinaIsabel, trobava una nova terra: Amèrica.
  • 4. DELS ÀUSTRIES ALS BORBONSLa mort dIsabel la Catòlica va suposar una pèrdua irreparable per a la unitat dEspanya. Malgrataixò, quan Carles I i V dAlemanya accedeix al tron en 1516, hereta un vast imperi. Carles I es veuobligat a afrontar durant tot el seu regnat, i com a causa de la reforma que va liderar MartíLuter, continus conflictes bèl·lics entre catòlics i protestants. En 1596, va abdicar en el seu fill Felip II.Va defensar a ultrança el catolicisme en els seus Estats. A aquest sobirà li van succeir Felip III, Felip IV iCarles II. La casa dels Borbó arriba a la corona espanyola en 1700 quan Carles II, dels Àustries, morsense descendència i deslliga una guerra interna per la successió que es perllonga fins a 1714.Finalment, simposa Felipe V com a sobirà dEspanya i primer rei Borbó. Carlos III, modernista on elshi hagi, va ser un dels monarques de la casa dels Borbó que més va contribuir a lesplendordEspanya. Va sanejar el país i ho va obrir als corrents culturals europeus. Després de finalitzar laguerra de la Independència o Guerra del Francès contra Napoleó, el rei FerranVII (1784-1833), nét deFelipe V, és rebut del seu exili amb fervor pel poble espanyol. No obstant això, des que el monarca varestaurar labsolutisme, la seva popularitat entre els liberals es va esquerdar. Es va casar quatrevegades però només va tenir dos descendents. Les filles Isabel II, futura reina dEspanya, i LuisaFernanda.
  • 5. UN REGNAT DINESTABILITATIsabel II (1830-1904) va ser proclamada reina als tres anys i declarada major dedattan sols als tretze. Durant la seva infància, la seva mare, la reina María Cristina -quarta esposa de Fernando VII-, va exercir la regència. El dIsabel II no va ser unregnat fàcil. Sovint, va veure amenaçat el seu mandat pels continus enfrontamentsentre els defensors de les idees liberals i els carlistes, que acariciavenlabsolutisme. Isabel II va contreure matrimoni, en 1846, amb el seu primerFrancisco dAssís. Un matrimoni que va acabar en fracàs i que va originar la segonaguerra carlista. Isabel II es va enfrontar durant el seu regnat a diversos esclatsrevolucionaris però va anar la seva política de mà dura la que li va desplaçar deltron. Des de lexili a França, i separada del seu marit, va aspirar tornar al tronespanyol, però finalment va abdicar en el seu únic fill, Alfons XII.
  • 6. ALFONS XII, EL PACIFICADORDesprés de la revolució liberal de 1868, que va ocasionar la partida dIsabel II, elsesdeveniments es precipiten: ningú vol acceptar com a Rei al seu fill el príncep Alfons deBorbó. En el seu lloc, sofereix la corona a un dels seus pretendents estrangers, Amadeu deSavòia, el segon fill de Víctor Manuel II, rei dItàlia, que va regnar tan sols durant dos anys.Automàticament, es proclama la I República i, als onze mesos, es produeix el cop destat delgeneral Pavia. Donada la confusió que regnava en el panorama polític, Cánovas de Castilloprepara la restauració monàrquica. En 1874, el príncep Alfons va ser proclamat Rei. AlfonsXII (1857-1885), "el Pacificador", va ser un monarca liberal, va jurar la constitució de 1876, esva recolzar en les Corts i va restablir el prestigi de la Monarquia gràcies a la seva prudència.En 1878, va contreure matrimoni amb María de les Mercès dOrleans, que va morirfatídicament als cinc mesos de tisis. Desolat davant la seva pèrdua, va acceptar, a favor de lasuccessió, el nou matrimoni amb la arxiduquesa dÀustria, María Cristina dHabsburg-Lorena.
  • 7. MARIA CRISTINA, LA REGENTLa reina Maria Cristina va donar al rei tres fills: la infanta Maria de les Mercès, la infantaMaria Teresa i el príncep Alfons XIII. Després de la mort dAlfons XII, la reina MariaCristina, que estava embarassada de pocs mesos del que després seria Rei dEspanya, esva erigir com regent daquest fins a la seva majoria dedat. Maria Cristina dHabsburg-Lorena, que va governar recolzant-se en les Corts i en els liberals, va aconseguir que elsprogressistes duguessin a terme el seu programa polític: sufragi universal, lleidassociacions… Daquesta manera, la Reina, durant la regència, va arribar a consolidari pacificar la Monarquia borbònica, continuant la labor que ja inicià el seu marit,Alfonso XII. Per això, i malgrat la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines, el 1898, laregent es va guanyar el respecte de tots els espanyols. A la majoria dedat del seu fill,Maria Cristina es va apartar de la vida política i es va consagrar a la seva família.
  • 8. LA CESSIÓ DEL TRON A ALFONS XIIILa Reina Regent cedeix el tron a Alfons XIII (1886-1941) quan aquest compleix els setze anys iel nou Rei jura la Constitució, en 1902. En 1923, es produeix el cop d’estat del general Primode Rivera, que va abolir la legalitat constitucional i les llibertats civils; i en 1931, desprésdhaver presenciat com Alfons XIII accepta sense protesta la dictadura, els espanyols, que jano confien en la Corona, contribueixen amb els seus vots i posicionament a la caiguda de laMonarquia. Alfons XIII, per evitar que la sang corregués per les pàgines de la històriadEspanya, va posar fi al seu regnat amb lexili. Quan a Espanya es decreta la II República laFamília Real ja shavia instal·lat a Roma: Alfonso XIII, la seva esposa, la princesa VictoriaEugenia, i els seus cinc fills: el príncep Alfons i els infants Jaime, Beatriu, Mara Cristina i Joan.Les Corts, llavors, volen elaborar una nova Constitució i, el país, sotmès a una fortainestabilitat, permet que un sector de militars salci en armes contra el Govern. ManuelAzaña es veu obligat a dimitir i el general Franco instaura una dictadura que havia de durarfins a la seva mort, en 1975.
  • 9. RETORN A ESPANYA I MORT DE D. JOANEl catorze de maig de 1977, complert el compromís que havia contret ambloposició democràtica, i convocades ja les eleccions generals lliures, donJoan va abdicar la Corona en el seu fill, Rei de fet des de la mort deldictador.L‘1 dabril de 1993, el comte de Barcelona, fill de Rei, Alfons XIII, i pare delRei, mor en una clínica de Pamplona sense un lament ni una queixa.
  • 10. LESPERANÇA DUNA NACIÓDesprés de la mort de Franco i les primeres eleccions presidencials, en 1977, enles quals resulta triat Adolfo Suárez, selabora una nova Constitució, es reconeixlautonomia a les comunitats i es procedeix a la modernització del país. En1981, lintent de cop dEstat sufocat pel Rei, dóna pas a una etapa en llibertat idemocràcia. En 1982, el Partit Socialista Obrer espanyol guanya les eleccions iEspanya compta amb un dels primers presidents desquerra triats al món. ElGovern del PSOE, que es perllonga fins a 1996, dóna pas, llavors, al partit deloposició, encapçalat per José María Aznar. En aquest punt de la història, idesprés de vint-i-cinc anys de dur treball, és ja impensable parlar del passat o delpresent dEspanya sense fer referència als Reis, don Joan Carles i donya Sofia, alseu hereu, el príncep Felip, i a les seves dues filles, les infantes donya Elena idonya Cristina.