645pub
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

645pub

on

  • 1,264 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,264
Views on SlideShare
1,264
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

645pub 645pub Document Transcript

  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets”Titulació: Enginyeria Tècnica Industrial Esp. en Electricitat AUTOR: Albert Bel Esteller DIRECTOR: J.J. Tena Tena DATA: Setembre / 2004.
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Memòria descriptiva AUTORS: Albert Bel Esteller DIRECTORS: J. J. Tena Tena. DATA: Setembre / 2004.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 1
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria DescriptivaÍndex de la Memòria Descriptiva Índex de la Memòria descriptiva ...............................................................................2 1 Objecte del projecte............................................................................................5 2 Abast del projecte...............................................................................................5 3 Situació ..............................................................................................................5 4 Antecedents........................................................................................................6 5 Titular ................................................................................................................7 6 Normes i referències...........................................................................................7 7 Descripció del polígon........................................................................................8 8 Justificació del Projecte....................................................................................12 9 Posta en marxa i funcionament .........................................................................13 10 Anàlisi de solucions......................................................................................17 11 Descripció general........................................................................................27 11.1 Línia Subterrània de Mitja Tensió .........................................................27 11.1.1 Objecte del projecte ..........................................................................27 11.1.2 Justificació ...................................................................................27 11.1.3 Característiques de la Línia Subterrània. ...........................................27 11.1.4 Descripció de la línia de Mitja Tensió ...............................................27 11.2 Centres de Transformació .....................................................................32 11.2.1 Introducció........................................................................................32 11.2.2 Objecte .............................................................................................33 11.2.3 Emplaçament ....................................................................................33 11.2.4 Centres de Transformació prefabricat adoptats.................................33 11.2.5 Distribució interior dels Centres de Transformació ............................33 11.2.6 Transformadors de distribució MT/BT ..............................................34 11.2.7 Aspectes constructius dels Centres de Transformació ........................35Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 2
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva 11.2.8 Instal·lació elèctrica. .........................................................................38 11.2.9 Equips de mesura i contatge. .............................................................42 11.2.10 Mesures de seguretat. ......................................................................43 11.2.11 Posta a terra.....................................................................................44 11.2.12 Enllumenat del centre de transformació ...........................................46 11.2.13 Senya litzacions i material de seguretat ..............................46 11.3 Xarxa de distribució en baixa tensió ......................................................46 11.3.1 Introducció........................................................................................46 11.3.2 Objecte .............................................................................................46 11.3.3 Descripció de la instal·lació...............................................................46 11.3.4 Proteccions de la xarxa de BT contra sobreintensitats:fusibles...........50 11.3.5 Caixes Generals de Protecció i Caixes de Seccionament....................50 12 Obra Civil.....................................................................................................51 12.1 Rases ....................................................................................................51 12.2 Arquetes de registre ..............................................................................57 12.3 Cementacions .......................................................................................57 13 Enllumenat exterior del polígon Industrial “Los Campets”............................58 13.1 Introducció ...........................................................................................58 13.2 Objecte .................................................................................................58 13.3 Requisits de disseny..............................................................................58 13.4 Abast de la instal·lació ..........................................................................59 13.5 Descripció de la instal·lació ..................................................................59 13.6 Secció dels conductors..........................................................................59 13.7 Lluminàries i suports ............................................................................59 13.8 Presa a terra de l’Enllumenat Exterior...................................................59 13.9 Proteccions ...........................................................................................60Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 3
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva 13.9.1 Contra contactes directes...................................................................60 13.9.2 Contra contactes indirectes................................................................60 14 Planificació i Programació ............................................................................60 15 Posta en Marxa i Funcionament ....................................................................60 16 Resum del pressupost ...................................................................................61Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 4
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva1 Objecte del projecte L’objecte d’aquest projecte, és el de poder realitzar la planificació i els càlculsnecessaris per a poder subministrar energia elèctrica al Polígon Industrial, en tot el seuabast, que es construirà al Terme Municipal d’Alcanar, justificant cadascuna de les parts del’electrificació que ens ocupa i complint amb la normativa i les reglamentacions vigents, jasiguin locals com administratives i legals que afectaran a la construcció del mateix.2 Abast del projecte Amb el Polígon Industrial “Los Campets” construït a les afores del nucli urbàd’Alcanar, es farà una important inversió econòmicament parlant, però al mateix temps,una inversió que farà que el poble en conjunt augmenti les seves prestacions, ja siguineconòmiques - a mig o llarg plaç -, socials o industrials. Pel que fa a l’aspecte d’electrificació, aprofitant la línia de mitja tensió (25 kV) del’empresa FECSA, que passa per Alcanar, per la part posterior del poble - l’oest del mateix-, i justament al sud oest del poble - on està situat el polígon - es realitzarà la derivació i lesconseqüents instal·lacions pertinents per a poder subministrar el polígon d’una maneraeficient, sense deixa de pensar amb el futur, considerant les possibles ampliacions delpolígon que es puguin realitzar. Tot això es podrà observar al plànol de situació i emplaçament i al Plànold’entroncament amb FECSA per al subministrament del polígon. A part de l’electrificació, al projecte també s’inclouran la il·luminació necessària ales vies, ja siguin d’accés com de servei a l’igual que la part d’obra civil, estacionstransformadores i aparamenta necessària per al correcte i segur funcionament de tota lainstal·lació que abastarà a tot el polígon.3 Situació El Polígon Industrial “Los Campets” - que té una superfície total de 169.823,68m2, dels quals uns 64.075 m2 són edificables- esta ubicat al Terme Municipal d’Alcanar ala província de Tarragona (sud de la província), tal com es pot observar al plànol deSituació que es troba a document bàsic dels Plànols. També cal dir que està situat just alsud oest del nucli urbà, entre la banda esquerra de la carretera de l’Estació TV-3321(direcció a l’estació) i la banda esquerra del Riu Sénia, que cal explicar que es la“frontera” que separa Catalunya del País Valencià, o dit d’una altra manera les provínciesde Tarragona i Castelló. L’entrada al polígon es podrà realitzar per una derivació que apareix a una rotonda.En aquesta rotonda també hi ha derivacions que enllacen en la carretera de l’Estació TV-3321, amb la Ronda Circumval·lació, i la carretera Nova que porta al nucli urbà.(veurePlànol de Situació).Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 5
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva4 Antecedents Amb la realització del projecte es pretén dotar al municipi d’Alcanar d’una ofertade sòl industrial, la qual mancava al municipi fins al moment, i aprofitar el creixement quela localitat ha experimentat si més no en indústria i en activitats comercials. El fet l’haprovocat la implantació de noves indústries en terrenys molt dispersats no destinatssolament a sòl industrial, sinó que en parcel·les comprades i destinades a l’activitat quesigui en cada cas, és per això que l’ajuntament ha cregut convenient el de poder centralitzarla indústria de la localitat, en uns mateixos terrenys, és a dir al polígon industrial que espretén realitzar. Per aquest fet l’ajuntament d’Alcanar està promocionant la implantació denoves zones per a ús industrial amb ofertes de 18 €/m2, que en relació amb els preus de lesdiverses localitats veïnes, es molt assequible econòmicament parlant. Contrastant aquesta informació s’ha aconseguit en dades reals la relació de lespoblacions veïnes i els seus respectius polígons al butlletí mensual “EBR€CONÒMIC”,de l’octubre del 2003, on es relacionaven els polígons industrials de les Terres de l’Ebre.Com a exemples de diverses poblacions i d’alguns dels seus polígons s’ha extret elsegüent: POBLACIÓ POLÍGON UBICACIÓ EXTENSIÓ PREU L’ALDEA PLA AL NORD 533.791M2 (TOTAL) / 33,06- PARCIAL DE L’ALDEA 339.016M2 (IND.NET) 36 € / M2 CATALUNYA SUD TORTOSA PLA SUD DE 860.500 M2 (TOTAL) / 30,05 PARCIAL 11 TORTOSA 610.955M2(IND.NET) € / M2 AMPOSTA P.I SORTIDA 697.293 M2 (TOTAL) / 27- L’ORIOLA D’AMPOSTA PER 495.078M2(IND.NET) 32,45 €/M2 LA N-340, DIRECCIÓ VALÈNCIA S.C. DE LA P.I. EL NORD DE 434.100 M2 (TOTAL) / 2 4 -3 3 RÀPITA SALT LA RÀPITA 308.211M2(IND.NET) €/M2 ULLDECONA P.I SUD 1 7 9 . 8 2 6 M 2 ( T O T AL ) / 24 VALLDEPINS D’ULLDECONA 123.301M2(IND.NET) €/M2 GANDESA P.I. LA ES HJKT 186.837 M2 (TOTAL) / 27 € / PLANA DE DEL NUCLI 142.535M2(IND.NET) M2 MERLET URBÀ FLIX P.I LA MARGE 146.900 M2 (TOTAL) / 30,05- DEVESA ESQUERRE DEL 103.200M2(IND.NET) 42,7 €/ M2 RIU EBREAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 6
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva5 Titular El titular del projecte és l’Ajuntament d’Alcanar amb CIF: B-47.589.695 ambdomicili al Carrer La Generalitat s/n, i codi postal: 43.530. Com a representant legal del’Ajuntament: Alfons Beltran Bort amb NIF:42.569.867-M6 Normes i referències Totes les construccions i instal·lacions que es realitzaran en el Polígon Industrial“Los Campets” aniran determinades per les diverses prescripcions tècniques, normes ireferències que s’esmenten a continuació: REGLAMENTS CONSULTAT S: - Reglament electrotècnic per Baixa Tensió e Instruccions Tècniques Complementàries. - Reglament sobre Condicions tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques i Centres de Transformació e Instruccions Tècniques Complementàries. - Reglament Tècnic de Línies Elèctriques Aèries d’Alta Tensió. - Reglament d’Estacions de Transformació. - Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el Subministrament d’Energia. NORMATIVES: - Ordenances Municipals de l’Ajuntament d’Alcanar. - Reglaments vigents. - Normes Europees EN. - Normes Internacionals CEI. - Normativa FECSA-ENDESA. - Normes Tecnològiques d’edificacions: “Instal·lacions Elèctriques”, “Centres de Transformació” y “Presa a Terra”. - Recomanacions UNESA – RU6404A – RU5201C – RU6302 A – RU3407B – RU3401B – RU3405B. - Recomanacions UNESA Terres. - Normes Unesa: - UNE 21081,CEI - UNE-EN 60129 ,CEI 129 - UNE-EN 60255 ,CEI 255 - UNE-EN 60298,CEI 298 - UNE-EN 60694 ,CEI 694Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 7
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva - UNE-EN 60801 ,CEI 801 - UNE-EN ISO 9001:2000 - UNE 21-320/5-IEC 296 - UNE 48103 - UNE 21.428 - UNE-EN 60056 CEI 60056 - UNE-EN 60265-1 CEI 60265-1 - UNE-EN 60420 CEI 60420 - UNE-EN 61000-4 CEI 61000-4 Quaderns Tècnics: - Àngel Muñoz Medina. “Càlcul i Anàlisi d’instal·lacions elèctriques en Baixa Tensió”. - Enciclopèdia CEAC d’electricitat. “Estacions de transformació i distribució. Protecció de sistemes elèctrics”. - Jose Carlos Toledano Gasca. Antonio Luna Alonso. “Escomeses elèctriques. Legislació i exemples”. - E. Gallango, “Instal·lacions de presa a terra en xarxes de distribució”, Palma de Mallorca.7 Descripció del polígon Per a fer la descripció completa del Polígon Industrial “Los Campets”, ens basaremen els següents punts: Superfícies distribuïdes per càlculs realitzats i el Pla Urbanístic Municipal del’Ajuntament d’Alcanar. Extensió total 169.823,68 m2 Sòl públic: - Vialitat: 18.280.04 m2 - Vialitat de serveis 1.080,13 m2 - Espais lliures: 30.109,66 m2 - Equipament públic: 6.375,37 m2 Total sòl públic: 55.845,20 m2 Sòl privat: 113.970,24 m2 Superfície edificable 64.075 m2Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 8
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Subministrament de tensió al polígon i empresa subministradora: El Polígon es subministrarà mitjançant una línia aèria de Mitja Tensió (25 kV) a 50Hz que hi passa just per la banda posterior del polígon propietat de FECSA-ENDESA ianomenada Lª Renfe.1. Potència total necessària: Per poder realitzar el càlcul de la potència total a transportar, i per poder projectar simés no, en una bona aproximació els centres de transformació, és necessari tenir unaaproximació de la potència total del Polígon. A part també cal dir que s’ha de tenir en conte que prèviament l’Ajuntamentd’Alcanar no sap quines indústries s’hi instal·laran, de quin tipus seran i la quantitatd’aquestes. Sabent això, amb el que ens hem basat per a tenir una aproximació de la potèncianecessària ha estat amb el Reglament de Baixa Tensió, concretament a la ITC-BT-10 on esdeterminen les condicions a seguir en diferents casos que ens poden afectar i algunescondicions que exposa el Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar que sónd’obligat compliment. Cal explicar que en el cas del nostre projecte, la superfície que es tindrà en compte ion s’aplicarà la ITC-BT-10, serà la superfície edificable, tal com es dictamina pel PlaUrbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar, la qual es pot observar al plànol dedistribució de parcel·les on s’exposa el Gàlib Màxim de l’Edificació i l’AlineacióObligatòria de les naus futures. També cal dir que en aquest pla queda constància que estindrà e conte un 60 % de la superfície edificable per a edificis destinats a una concentraciód’indústries i amb el 40 % restant, es realitzaran els càlculs com a edificis comercials ioficines. A banda d’aquests percentatges dictaminats en el Pla Urbanístic Municipal del’Ajuntament d’Alcanar, en aquest pla també hi apareix un factor d’utilització de lasuperfície edificable que es de 0,5 per a tenir superfície per a poder maniobrar en casd’accident, ja siguin camions o altres vehicles de grans dimensions, deixant passadissos detres metres com a mínim entre naus. En el nostre cas, i seguint amb la classificació dels llocs de consum que s’exposa alreglament, hem de seguir “Edificis destinats a una concentració d’indústries” i “Edificiscomercials o d’oficines”, ja que al Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar esdictamina que un 60% de la superfície edificable (la que a partir de la qual realitzarem totsels càlculs) sigui per a edificis destinats a una concentració d’indústries i el 40% restant pera edificis comercials o d’oficines. Sabent això ens queda el següent: - La superfície total edificable al Polígon Industrial “Los Campets” són 64.075 m2. - El 60% d’aquesta superfície es 38.445 m2, i en aquest cas s’aplica la normativa d’edificis destinats a concentració d’indústries de 125W/m2.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 9
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva - El 40% restant són 25.630m2, i com ja s’ha esmentat, degut al Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar en aquest cas s’aplica la normativa per a edificis comercials o d’oficines que tracta de considerar 100W/m2. A la potència total obtinguda segons el Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntamentd’Alcanar se li ha d’aplicar un coeficient d’utilització de la superfície edificable de 0,5degut a consideracions urbanístiques d’edificabilitat, volum, etc..., es a dir, una superfíciesuficient per a poder maniobra sense dificultats alhora de l’edificació de les naus o inclòsen perspectives de que hi pugui ocórrer algun accident (maniobra de vehicles de gransdimensions), i com no, segons les característiques particulars del tipus d’indústria que espretengui instal·lar a la zona esmentada. Potència = Superfície edificable x ITC-BT-10 x Coeficient d’utilització - Superfície concentració d’indústries: 38.445m2 -- Potència = 2.403 kW - Superfície per a edificis comercials :25.630m2 -- Potència = 1.281,5 kW Aplicant un factor de potència de 0.85 ens quedarà el següent: POTÈNCIA TOTAL = 2.403 + 1.281,5 = 3.684,3 KW - Potència en kVA total = 3.684,3 / 0,85 = 4.334,47 kVA A part de realitzar els càlculs a partir de la superfície edificable, tal com s’indica alReglament de B.T i al Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar, a l’hora de feruna previsió de potència també tindrem en compte la potència que es podrà necessitar pera enllumenat exterior, i cal fer esmena que la potència corresponent a l’enllumenat exteriordel polígon determina a partir d’estudis luminotècnics, però que en absència de dades espot fer una aproximació estimant 1,5 W/m2 de vial a enllumenar. Tenint en compte això i sabent la superfície vial del polígon es pot aplicar el següent: - Superfície vial = 18.000 m2 Previsió de potència per a enllumenat = 18.000x1,5 = 27.000 W = 27 kW Una vegada fet el càlcul de les potències que ens afectaran a la previsió de potència,la previsió de potència que tindrem serà la següent: Previsió de potència=Potència total + Previsió de Potència per a enllumenat Previsió de potència = 3.684,3 + 27 = 3.711,3 kW La previsió de potència en principi és 3.711,3 kW - Parts de la instal·lació: Línia aèria de la qual ens abastem.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 10
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva La derivació, es realitzarà des d’una línia de Mitja Tensió que hi passa justament perdamunt del Polígon. El fet de que aquesta línia passés en principi per damunt del polígon era unproblema, però es va aplicar la següent solució: Com es pot veure al plànol d’entroncamentamb FECSA per al subministrament del polígon, es realitza un desplaçament de la línia deM.T. per la part posterior del polígon, sempre esquivant la parcel·la que està més al’esquerra del polígon, ja que no es podia construir un polígon per sota mateix d’una líniade mitja tensió, és per això que es va desplaçar la línia de mitja per l’exterior del polígon isoterrant-la per a que es poguessin complir les distàncies mínimes de seguretatdeterminades en el RAT. La línia esmentada que ens subministrarà el Polígon és una línia que ve de l’estacióreceptora d’Alcanar i s’anomena “LªRenfe.1” i subministra una part de línia ferroviària quepassa per les localitats de Ulldecona i Alcanar i la cementera d’Alcanar. Aquesta línia es va fer per a una cimentera que hi ha al Terme Municipal d’Alcanarde “CEMEX España”. Aquesta cimentera tenia contractada amb FECSA-ENDESA unasola entrada, es a dir un sol subministrament, però es van tenir problemes amb elsubministrament esmentat i es va quedar sense electre durant un determinat espai de temps. Cal dir que aquestes indústries estan produint les 24 hores del dia i no es podenpermetre parades ja que el ser tan grans de seguida hi ha pèrdues molt elevades, és per aixòque es va pensar que es podria fer una nova línia de mitja tensió de 25 kV des de l’estacióreceptora d‘Alcanar i així poder disposar de dues entrades per al subministrament de lacementera. Recepció de la línia de 25 kV. Tal com s’indica al Reglament Tècnic de línies elèctriques aèries d’Alta Tensió,concretament al “Capítol 3-Article 8”, la recepció de la línia es realitzarà mitjançantempalmes – unió de conductors que assegurin la continuïtat elèctrica i mecànica – tot i quela connexió a la xarxa no es l’objecte del nostre projecte, quan a una elèctrica s’utilitzencom a conductors cables, independentment de la seva naturalesa o composició, elsempalmes dels conductors es realitzaran mitjançant peces adequades a la naturalesa,composició i secció dels conductors (empalmes termorretràctils), d’aquesta formarealitzarem l’entrada i sortida a la xarxa de M.T. al polígon, deixant així un anell obert pera poder desplaçar la càrrega sempre que es necessiti. Cal dir que aquests empalmes serande disseny i naturalesa tal que evitin els efectes electrolítics, i s’hauran de prendre lesprecaucions necessàries per a que les superfícies en contacte no sofreixin oxidacions. Complint l’exposat en l’article 8 del reglament esmentat, l’empalme no had’augmentar la resistència elèctrica del conductor, al igual que també hauran de suportarsense ruptura ni lliscament del cable el 90 per 100 de la càrrega de ruptura del cableempalmat. Complint el mateix article cal dir també que els empalmes s’efectuaran ambelements adequats que assegurin la continuïtat de l’alumini ja que han de restituir-setotalment les característiques mecàniques y elèctriques del conductor. Transformació de la tensió de 25 kV a 380 V:Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 11
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva La transformació de M.T a B.T es realitzarà per part dels centres de transformacióubicats de la forma estudiada i calculada, i on segons s’indica al document bàsic dePlànols, concretament al Plànol de distribució en mitja Tensió. Els centres de transformació esmentats seguiran un criteri de proximitat amb lesparcel·les subministrades per cadascun, de distribució de càrregues i de potènciescalculades per a cada zona, i cal dir que aquest criteri alhora de determinar els càlculs aniràd’acord amb les diferents normatives i reglamentacions aplicables en cada un dels casos. Xarxa de Baixa Tensió Per a la xarxa de baixa tensió seguirem les següents directrius: - - Línies de distribució en B.T d’alimentació a les parcel·les. - - Secció dels conductors escollits. - - Proteccions de les línies que formen la xarxa de B.T. Enllumenat del Polígon Industrial: Es realitzaran els càlculs lumínics corresponents de les vies que formen el polígonamb el programa informàtic Calculux. D’acord amb les normatives establertes,reglamentacions aplicables i ordenances municipals que ens poden afectar, sempre buscantun estalvi energètic i un respecte pel medi en les solucions adoptades, sense repercutir ambel rendiment de la instal·lació. Els resultats de l’aplicació del programa informàtic esmentates poden consultar en l’annex del present projecte.8 Justificació del Projecte El creixement del poble d’Alcanar a nivell d’habitants ha estat considerable en elsdarrers anys d’història. En els últims anys s’ha passat de quasi 7.000 habitants a estar perdamunt de la xifra dels 10.000. Aquest increment ha estat degut a la molta immigració quehan estat patint les Terres de l’Ebre, i en especial tota la zona d’Alcanar, ja que és un delspobles on hi ha més activitat agrària de les nostres terres. Aquesta activitat es deguda a que al llarg de la història la majoria de la població(80%) es va bolcar en el cítrics, en concret en la mandarina i en la taronja (el regadiu - jaque l’emplaçament ho permet -) , i van deixar de banda altres activitats agràries (el secà),industrials i comercials. Aquesta població es va bolcar d’una forma tan intensiva, que la venda de cítrics alpoble d’Alcanar ha arribat límits com per exemple, ser el segon exportador mundial demandarines i el primer exportador mundial de vivers (mandariners i tarongers de diversesclasses d’edat baixa per replantar), tot això va comportar un augment molt elevat de lafeina, i conseqüentment de l’economia. Però l’aparició dels punts esmentats a continuació ha fet que el sector on visquessinla majoria del poble estigui en veritables problemes:Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 12
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva - Molta immigració, tan de països àrabs com de països de l’est, que han col·lapsat el mercat i el treball. - Juntament amb la malaltia de “La Tristesa” (els arbres moren) que han patit la major part dels arbres. - I l’aparició de moltes empreses de diferents sectors del món industrial per establir-se al poble, però degut a una mancança de terrenys adequats amb facilitats (polígon), feia que aquestes empreses anessin a poblacions veïnes que tenien un polígon amb les conseqüents facilitats. - Al voltant de 800 joves del poble han d’anar a treballar a diverses empreses situades als polígons industrials dels pobles del costat, cosa que fa que el jovent del poble hagi d’utilitzar vehicle per anar a treballar. Aquests punts ha fet “obrir els ulls” a l’Ajuntament, i ha estat estudiant unadiversificació de l’activitat laboral, ja que s’ha vist que no solament es pot dependre d’unaactivitat, ja sigui rural, com comercial o industrial. És per això que la forma de diversificar les activitats, és que les empreses quevinguin des de diferents sectors, tinguin les facilitats corresponents per poder-se establir.Tot això repercutiria en que es generarien llocs de treball i conseqüentment no es dependriatan de l’agricultura. Degut a aquesta reflexió feta per part de l’administració local, s’ha arribat a laconclusió que el millor, tan econòmicament com en facilitats per donar un servei méscomplet a les empreses, és el de poder centralitzar tot el sòl industrial en un polígon. Per a definir la ubicació del polígon s’ha tingut en conte la comunicació de la RondaCircumval·lació, recent acabada, que la seva finalitat és el desviar el trànsit de vehicles delnucli urbà, per a evitar embussos i accidents que tenien alguns vehicles, alguns de gransdimensions, en passar per carrers petits. I aquesta Ronda juntament amb la carretera del’Estació TV-3321 que ens comunica amb Vinaròs (Capital de comarca del Baix Maestrat)i amb l’autopista A-7 s’aconsegueix una comunicació excel·lent.9 Posta en marxa i funcionament La posta en marxa de Polígon Industrial “Los Campets” es realitzarà efectuant elssegüents passos indicats en el següent Diagrama de Gantt: - - Permisos. - - Legalitzacions. - - Instal·lació de castillets de conversió aeri/subterrani. - - Obertura de rases de BT i MT. - - Instal·lar els Centres de Transformació. - - Estesa del cable MT. - - Maniobres y connexió a la xarxa de M.T. - - Col·locació de les CGP, Caixes de Seccionament.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 13
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva - - Estesa dels conductors de B.T. - - Proves d’assaig. - - Connexions de B.T. - - Maniobres y connexió a xarxa de B.T. Un cop realitzades les instal·lacions i amb totes les obres executades, havent fet lesverificacions i proves adients s’establirà, segons el Plec de Condicions Generals, larecepció provisional, previ pagament d’una part del pressupost, iniciant així el termini degarantia d’un any després del qual s’efectuarà la recepció de l’obra.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 14
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Diagrama de barres (Diagrama de Gantt) 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 Permisos Oficials Legalitzacions. Instal·lació de castillets Obertura rases BT, MT. Instal·lar C.T. Estesa conductors MT. Maniobres i connexió M.T. Col·locació CGP i Seccionament. Estesa dels conductors de B.T. Maniobres i Connexions de B.T. Proves d’assaig. Maniobres i connexió a la xarxa 85 90 95 100 105 110 115 120 125 130 135 140 145 150 155 160 165 Permisos OficialsLegalitzacions.Instal·lació de castillets Oberturarases BT, MT.Instal·lar C.T. Estesa conductors MT. Maniobres i connexió M.T. Col·locació CGP iSeccionament. Estesa delsconductors de B.T. Maniobres iConnexions deAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 15
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva B.T. Proves d’assaig. Con. Xarxa 170 175 180 Permisos Oficials Legalitzacions. Instal·lació de castillets Obertura rases BT, MT. Instal·lar C.T. Estesa conductors MT. Maniobres i connexió M.T. Col·locació CGP i Seccionament. Estesa dels conductors de B.T. Maniobres i Connexions de B.T.. Proves d’assaig Connexió xarxaAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 16
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva10 Anàlisi de solucions Connexió a la xarxa de Mitja Tensió La connexió del polígon a la xarxa de M.T es farà mitjançant una línia que apropi elsubministrament d’electre justament al punt, on a partir del qual es distribueix en M.T. perdintre del polígon subministrant els centres de transformació. Alhora d’escollir el tipus de línia ens basarem en les característiques pròpies de cadaopció. - Línia soterrada Les línies soterrades aporten un nivell més alt de seguretat degut a l’aïllament quecomporta està soterrada i aïllada, i és així quan es redueixen en gran quantitat lesactuacions de manteniment correctiu. A banda d’aquest motiu, el de poder soterrar leslínies, també ens aportarà com a avantatge una major llibertat d’actuació en l’espai queenvolta la línia, ja que una vegada, la línia ja estarà soterrada a la superfície es podràrealitzar qualsevol cosa, sempre tenint en compte que en una determinada profunditat hihaurà la línia de mitja tensió de la qual ens subministrarem. A part de tenir avantatges com els esmentats, també s’han de tenir en compte elsinconvenients alhora d’escollir l’opció que més ens interessi, i en aquest cas com adesavantatge podem tenir tot el que comporta tan econòmic com laboralment el fet derealitzar les excavacions amb les maquinàries pertinents, i com no també les avaries, quetot i que cal dir que en les línies soterrades el risc d’avaries és més baix, en cas de que hihagi alguna, també s’han de tenir en compte les excavacions pertinents que s’hauran derealitzar per a poder localitzar-la, reparar-la i tornar-la a soterrar. Tenint en compte aquest inconvenient, la forma de solucionar-ho seria aprofitantl’entrada-sortida que realitzem en el polígon, i en cas de tenir una avaria en un puntdeterminat descarregar la zona afectada i intentar cobrir la resta electrificant-ho per l’altrabanda. Línia aèria Les línies aèries, com avantatge principal tenen que resulten molt més econòmiques. Com a desavantatge, en el cas del nostre projecte, tenim l’obligació en cas de líniaaèria de complir totes les distàncies mínimes de seguretat dictaminades pels reglaments deB.T i A.T, a banda també, de la col·locació dels suports per a la subjecció de la línia; totaixò s’ha tingut en compte alhora de l’elecció, ja que en el cas d’un polígon industrial, hihaurà a banda de naus industrials, vehicles de grans dimensions que circularan per les viesdel polígon i ens interessa tenir la major superfície de maniobra possible per als vehicles,sense tenir en compte suports de la línia, ni la proximitat de la mateixa, per a evitarpossibles accidents. Una vegada analitzades les avantatges i desavantatges que es tenien per a cada opcióla solució adoptada ha estat la de la línia soterrada. Ja que en el nostre cas, com la línia deAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 17
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria DescriptivaMitja Tensió ens passa directament per sobre del polígon, la connexió ja la farem en un palconversor aeri/soterrani al límit del polígon i d’allà es realitzarà el subministrament alscentres de transformació de forma subterrània. A l’hora d’escollir la solució adoptada, s’ha tingut en compte la inversió inicial ques’hauria de fer tan en una opció com en l’altra, la quantitat d’avaries que es produeixen alsdos tipus de línies esmentats, i el risc que es té d’avaries en els dos casos. A banda tambés’ha estudiat que en el cas d’avaria en un o altre cas, les despeses que es poden tenir alhorade reparar la línia. Després d’estudiar les dues opcions s’ha arribat a la conclusió que degut al nivells deseguretat que són més elevats en el cas de línies soterrades, i degut també a la llibertatd’actuació en l’espai que envolta la línia, sense deixar de banda el risc d’avaria, que tambéen el cas de línia soterrada és menys elevat que en l’altre cas, s’ha escollit la solució delínia soterrada. Cal dir que un altre punt que s’ha tingut en compte ha estat, que la línia soterradadóna una major seguretat, i això en el cas del nostre polígon es molt important per que esvol aconseguir des d’un primer moment un bon funcionament, i una bona seguretat per aque es redueix-hi al mínim el risc d’avaries, ja que coses que es fan noves com es el nostrecas interessa que arranquin amb bon peu i molta força. Línia Subterrània de Mitja Tensió Forma de dimensionar la línia Per a realitzar el càlcul per al posterior dimensionat, la línia de mitja tensió tenimdues opcions: - Càlcul preliminar - Càlcul de comprovació. La primera de les opcions consisteix en escollir la secció del conductor normalitzadaper excés, cal dir que es la corresponent a la major de les calculades pels tres criteris:màxima caiguda de tensió, màxima intensitat de curtcircuit i màxima intensitat admissible. La segona de les opcions consisteix, en que una vegada escollida unasecció, es comprova que la intensitat en règim permanent, la caiguda detensió i la intensitat de curtcircuit estan dintre dels valors admissibles. Per al nostre projecte hem escollit el segon mètode de càlcul, ja que ésel més usat per a instal·lacions de mitja tensió, a més, les companyiessubministradores, alhora de realitzar l’estesa de la línia subterrània demitja tensió, bàsicament es limita a instal·lar cables d’alumini de 150 o 240mm 2 , i més concretament en els últims temps tan sols s’est enen conductorsd’alumini de 240 mm 2 .Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 18
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Traçat de la Línia Subterrània de Mitja Tensió Aquesta línia subterrània de Mitja Tensió farà arribar la tensió de 25 kV que ensporta la línia aèria que ens arriba de l’Estació Receptora ALCANAR, subministrada perFECSA des del suport de conversió de línia aèria/soterrada des d’on fem la connexió a laxarxa fins als centres de transformació, i una vegada passa per tots els CT’s es torna aconnectar a la xarxa MT amb una altra conversió, d’aquesta manera es realitza el circuittancat, o dit d’una altra manera l’entrada-sortida al polígon. La forma de connectar elsreceptors a la xarxa pot ser en les diferents distribucions que s’esmentaran a continuació: Xarxa de distribució en sèrie Es considera com a línies en sèrie, la unió del castillet de conversió de línia aèria asoterrada, amb el primer centre de transformació mitjançant un tram de la línia soterrada, ila unió d’aquest centre de transformació amb el segon centre de transformació, amb unaltre tram de línia, aquest procés es pot repetir tantes vegades com nombre de centres detransformació hi hagi al polígon. En aquest tipus de distribució tots els receptors es monten en sèrie sobre un circuit,essent la tensió E, aplicada als extrems, igual a la suma de les tensions necessàries per a ferfuncionar cada receptor o a la suma de les caigudes de tensió originades per ditfuncionament. Aquest procediment se sol utilitzar en enllumenats exteriors ja que en aquests,s’aconsegueixen considerables economies en la instal·lació, tenen l’inconvenient de que alquedar fora de servei algun receptor per avaria queda tallada la distribució. Com a inconvenient principal que ens pot donar aquesta opció es que un defecte enel primer tram deixa oberta tota la línia i per lo tant sense subministrament, però cal dir queés la solució més econòmica i el fet de soterrar la línia ens pot donar més seguretat. Xarxes en distribució en derivació - Xarxes en distribució amb anell: Es tracta d’una línia que va del suport de conversió aeri/subterrani fins a la primeraestació transformadora, una altra línia que vagi del suport fins al segon centre detransformació, i una altra que uneixi els dos centres de transformació. És a dir, tracta d’uniramb les línies corresponents cada centre de transformació amb els suport aeri/subterrani idesprés s’uneixen tots els centres de transformació. Aquesta opció com avantatge que té, es que dóna majors recursos al moment desubministrar l’energia en cas de possibles defectes en algun dels trams de la línia, peròeconòmicament suposa un cost econòmic molt alt. La veritat, es que molta gent es favorable a connectar-ho en anell, però el fet de quesigui la solució més cara no proporciona que sigui la millor, tot i que alguns són moltfavorables a aquesta connexió, i a d’altres que no hi estan tan d’acord ja sigui per aspecteseconòmics o bé per sobrecàrregues que es produeixen a conductors per on després que hiAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 19
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptivahagi una fallada o un tall a un tram de línia passi tota la corrent pel mateix conductoresmentat, tot i que cal dir que tots els càlculs previs estan bastant sobre-dimensionats. En aquesta, cada receptor funciona amb independència dels demés. Els receptorspoden funcionar en diferents tensions, ja que la resistència que ofereix el conductor al pasde la corrent origina una pèrdua de tensió en la línia, en canvi, sempre que la pèrdua detensió no excedeixi de certs límits de tensió tolerats, no es produiran anomalies en elfuncionament dels receptors. En canvi la forma més comú de distribució és en forma de corrent alterna trifàsica,connexió en estrella amb neutre que consisteix en un quart fil, el neutre, connectat al centrede l’estrella. Per raons de seguretat, es posa a terra el neutre de la instal·lació, aconseguintamb ell que la tensió existent en cada punt no sobrepassi la del transformador o alternador.Cal dir que generalment s’accepta que la secció del neutre sigui la meitat de la dels demésfils de fase. La distribució es realitza mitjançant circuits principals i secundaris. Els circuits seran anells obertes, els principals van recolzades als centres detransformació i els secundaris (anells o xarxes radials) parteixen del pal convertidord’aeri/subterrani fins als centres de transformació.(en el nostre cas), i cal fer esmena queaquest centres de transformació es posen molt a prop els centres de consum. S’ha de dir que a cada estació transformadora, el cable s’interromp per a donar pas auns barres col·lectores, de les quals s’alimenten els diversos transformadors a travesd’interruptors i seccionadors; això permet, en qualsevol moment, desconnectar el sectorque interessa, tenint en compte que mai s’haurà de derivar la sortida del C.T. en forma deT; sempre es farà amb seccionament d’entrada i sortida. Formant un o diversos anells, s’obtindrà una major seguretat en el servei del’explotació, i en el cas de que es produeix-hi una avaria en algun tram del circuit tancat,desconnectant els seccionadors immediats al tros avariat quedarà aquest fora de servei,però els transformadors seguiran en funcionament, alimentat per l’altre extrem, ja que enaquest tipus de xarxa ens assegurem la realimentació en tota el circuit, assegurant d’aquestmanera la continuïtat en el subministrament. - Xarxes en distribució radial: Una altra distribució utilitzada de vegades es la distribució de forma radial, que noimpedeix, que a la seva vegada es formin xarxes tancades. Tracta d’unir el traçat d’una línia per a cada centre de transformació amb un origencomú per a cada traçat, com és el castillet des d’on es realitzarà la conversióaèria/subterrània. Econòmicament parlant representa un increment del cost econòmic enrespecte a l’anterior opció, ja que un part de la línia queda doblada. Solució adoptada: La solució adoptada per a la línia de mitja tensió soterrada serà la de traçar una líniaque des que connecta en el pal conversor, passi per tots els CT’s connectats en aquesta, itorni a tancar el circuit connectant amb el segon pal conversor que ens unirà una altravegada a la línia de Mitja Renfe.1. Amb aquest traçat aconseguirem realitzar un circuit ensèrie entre els diversos CT’s del polígon, però a la vegada unim en paral·lel tota laAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 20
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptivainstal·lació de l’interior del polígon amb la línia principal de Mitja Tensió anomenadaRenfe.1. Aquest mètode utilitzat per a la unió de la xarxa subterrània als diferents centres detransformació, és un sistema de distribució oberta, ja que s’han de tenir en comptepossibles ampliacions, ja sigui en ampliacions de demanda de potència dins del mateixpolígon marcades per activitats especials que es puguin realitzar en alguna de lesparcel·les, o bé una ampliació de la superfície del polígon amb la conseqüent electrificacióde la zona esmentada, i així aconseguir amb aquest sistema que es pugui cobrir ambrelativa facilitat un augment en la demanda de potència. Aquesta solució és la més econòmica - i en una inversió inicial tan gran s’ha de tenirmolt en compte aquest aspecte - i cal dir que aquesta opció l’hem escollit per la seguretatque ens dona el fet que la línia estigui soterrada, el fet de que estigués connectada tota lainstal·lació en sèrie feia que una avaria provoqués la fallida a tot el polígon, però el fet detorna a connectar una altra vegada a la línia, aquest problema desapareix perquè enqualsevol moment es pot realitzar un moviment de càrregues i mantenir el subministramentde l’electricitat en la majoria dels punts del polígon. També cal fer esmena que després d’haver edificat tot el polígon s’estudiarà en casque quedin recursos econòmics, si es podria tancar tots els centres de transformació enanell, d’aquesta forma es podria fer front a possibles avaries aïllant amb molta facilitat eltram de línia afectat i a la vegada donar continuïtat al servei, sense perill de sobrecàrregueso corrents de retorn d’altres circuits. Tipus de conductors de la línia de Mitja Tensió - Conductors unipolars: Constituït per una sola ànima, que quasi sempre es de secciócircular, i cal fer esmena que els aïllaments i la protecció són similars al del conductormultipolar. - - Longituds de fabricació molt més grans, reduint així el número de possibles empalmes i connexions. - - Permeten adoptar un radi de curvatura menor. - - Molta facilitat per realitzar les connexions i les derivacions. - - Més manejables al moment d’estendre’ls a les rases. - - Tenen l’inconvenient que el seu cost econòmic és major. - - Admeten més intensitat de règim de càrrega permanent. - Conductors multipolars: - - Per la seva constitució més rígida resulta més dificultosa la seva extensió i curvatura. - - La disposició dels diferents conductors de cada pol del cable multipolar i l’efecte que fan uns sobre els altres, fa que sigui necessària una secció major respecte als conductors unipolars. - - El connexionat i les terminacions resulten més dificultoses degut al nombre de pols del cable.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 21
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Solució adoptada: Per a realitzar l’estesa de la línia de mitja tensió pel traçat esmentat s’utilitzaranconductors unipolars que permetran una major facilitat per manejar-los i per connectar-los. El cable a utilitzar serà d’alumini amb camp radial ja que tenen un menor radi decorbatura , més manejables en la seva estesa, faciliten l’execució d’empalmes i terminals iuna longitud de fabricació majors reduint el nombre d’empalmes - també cal dir que decamp no radial, només s’utilitza fins a tensions d’uns 15 kV- utilitzarem d’alumini perresultar més lleugers tot i que com a inconvenient suposarà la necessitat d’una secciósuperior. Aïllament dels conductors - Aïllament de paper impregnat - - Excel·lents característiques i garantia. - - Màxima seguretat. - - Cost econòmic bastant elevat. - - S’utilitzen en instal·lacions on es requereix màxima seguretat de funcionament. - Policlorur de vinil - - Rigidesa dielèctrica bastant elevada. - - Resistència a la sobrecàrrega i curtcircuit. - - Gran resistència mecànica. - - Temperatura de treball entre 70º i 80ºC. - - No absorbeix l’aigua. - - Resisteix al agents químics. - - Utilització vàlida fina 20 kV. - Polietilè reticulat - - Excel·lent comportament a les sobrecàrregues i curtcircuits. - - Elevada resistència mecànica. - - Resistent a la humitat i als agents químics. - - Temperatura de treball entre 90º i 100ºC. Solució adoptada Els cables unipolars seleccionats tindran un aïllament de polietilè reticulat i deltipus UNE DHV 18/30 kV ja que tenen una millor capacitat tèrmica i una gran resistènciamecànica i gran resistència a la humitat.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 22
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Centres de Transformació. Per fer efectiu el subministrament de la potència demandada pel polígon i per a poderrealitzar la transformació des de mitja tensió a una tensió òptima per a poder treballar,s’adoptarà la instal·lació de sis centres de transformació de 800 kVA cada un, on mésendavant es podrà observar que cada un dels C.T constaran de dos transformadors de 400kVA. En la memòria de càlcul es podrà observar quins mètodes s’han utilitzat per adeterminar el nombre de centres de transformació i la potència de cadascú. A banda també en la memòria de càlcul també es pot veure la previsió de càrregaportarà cada centre de transformació i quines parcel·les subministraran cadascun. Emplaçament Els diferents centres de transformació es col·locaran de manera que la sevalocalització estigui més o menys al centre d’equilibri dels diversos punts de consum que espreestabliran prèviament, a partir d’una proporció de les superfícies de les diversesparcel·les i la potència que consumiran. S’ha intentat alhora d’escollir els subministramentsde cada centre de transformació que tots tinguin la mateixa superfície a subministrar en lasuma de les parcel·les que subministren cadascú. Tanmateix la localització exacta dels centres de transformació es pot veure en elplànol de distribució en Mitja Tensió. A part d’això s’intentarà que estiguin al centre pel motiu anterior, i per a afavorir laxarxa de distribució en baixa tensió a cada parcel·la i així intentar que les caigudes detensió siguin mínimes. Transformadors La solució adoptada és la d’instal·lar dos transformadors de 400 kVA 25/0,4 kV encada centre de transformació. En el nostre cas tindrem 12 transformadors ja que tindrem 6centres de transformació distribuïts arreu del polígon. El repartiment de la càrrega es faràel més proporcional que es pugui tal com s’ha pogut avançar en l’anterior apartat i els siscentres de transformació permetran que en cas d’alguna avaria no quedin afectades latotalitat de les parcel·les. Edifici del Centre de Transformació Alhora d’escollir quin tipus de centres de transformació utilitzarem en el nostre cas,tenim dues opcions: - Obra civil - Pre-fabricat La solució adoptada en el nostre cas, és la d’instal·lar centres de transformacióprefabricats de la marca Ormazabal.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 23
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva L’elecció ha anat lligada als motius econòmics que ens dóna els centres prefabricats ila rapidesa en que es poden instal·lar. A part també cal dir que el nostre polígon estàcompletament fora del casc urbà i conseqüentment fora de les poblacions es podeninstal·lar centres prefabricats perfectament, en el cas que tinguéssim d’instal·lar un centrede transformació dintre d’un casc urbà llavors és indispensable que el centre detransformació sigui d’obra civil. Els centres de transformació prefabricats esmenats, estaran formats per diferentselements prefabricats de formigó, que s’uneixen en obra per construir un edifici. Tal comes podrà detallar en l’apartat de centres de transformació de descripció general per la sevaestructura modular aquests centres de transformació poden ser transportats per a la sevainstal·lació i permeten qualsevol configuració, incloent el nombre de portes d’accés itransformadors que es requereixen en cada lloc. En el seu interior s’incorporaran tots els components elèctrics: aparamenta de mitjatensió amb aïllament i tall, quadres de baixa tensió, transformadors, dispositius de control iinterconnexions entre els diferents elements. Els centres de transformació utilitzats en el nostre polígon son centres detransformació de la marca ORMAZABAL. Dins de la marca esmentada n’hi ha de diversesclasses i referències, però en el nostre cas serà un PF 203-303. Xarxa de Distribució de Baixa Tensió. Per a realitzar l’estesa de les línies subterrànies de baixa tensió, tenim dues opcions,com es la distribució oberta i la distribució tancada. En el cas de una distribució oberta les línies que surten de les estacionstransformadores, finalitzen en els subministres corresponents amb total independència,d’una línia a una altra. En canvi quan realitzem una distribució tancada, cadasubministrament es alimentat per més d’una línia per a d’aquesta forma assegurar elsubministrament en tot moment. Si fem la comparació entre les dues opcions i analitzem les avantatges que tindríemen cada cas, en la distribució oberta tenim l’avantatge que és molt més simple i econòmica.Mentre que en la distribució tancada tot i tenir un major cost econòmic i temporal tél’avantatja com ja s’ha dit prèviament que assegura la continuïtat del subministrament alsabonats en cas de que hi hagués alguna avaria. Cal explicar que normalment l’opció de distribució tancada s’utilitza en zonesurbanes, on es necessita un subministrament continuïtat, però amb el que es el nostre casamb una distribució oberta tindrem suficient, ja que al ser una inversió inicial tan grans’intenta poder estalviar amb el que més certesa tinguem que ens pugui rendir amb unnivell més alt. Les línies de distribució que s’utilitzaran sortiran de cada centre de transformacióper a subministrar cada una de les parcel·les que han estat repartides per a cada un. Cal dirque el repartiment de les parcel·les s’ha fet de forma que s’ha mirat la previsió de potènciade cada una, i els centres de transformació tal com estan situats en el polígon, de forma queels trams no siguessin molt llargs i que més o menys tots els centres de transformacióAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 24
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptivaestiguessin carregats de la mateixa forma, ja que com es pot veure en el plànol desuperfícies de les parcel·les no totes les parcel·les tenen la mateixa superfície, iconseqüentment no tindran la mateixa potència. El tipus de conductors que s’adoptaran per al subministrament en BT seranconductors unipolars d’alumini amb aïllant de polietilè reticulat tipus UNE RV 0,6/1kV.Cada línia constarà de tres conductors, un per fase, més un neutre i les seccionscorresponents a cada conductor es determinaran a la Memòria de Càlcul del presentprojecte, i en la forma de calcular-les es tindrà en compte la caiguda de tensió i laintensitat màxima admissible. Per fer una mica d’esmena de les solucions que s’adoptaran, al que es refereix a laprotecció contra sobreintensitats de cada una de les línies de distribució de B.T s’adoptaranfusibles adequats a la respectiva intensitat màxima admissible de cadascun dels conductorsde cada línia, i cal dir que aquests fusibles aniran instal·lats al quadre de baixa tensió decada centre de transformació, concretament als sòcols dels quadre de baixa de cadatransformador. Enllumenat exterior Pel que respecta a l’enllumenat exterior, tal com indica que s’ha de nomenar el nouReglament Electrotècnic per a Baixa Tensió aprovat en el Real Decreto 842/2002 del 2d’agost del 2002, es dotarà el polígon d’una xarxa d’enllumenat distribuïda en tots els seuscarrers. I la instal·lació complirà amb els nivells d’il·luminació establerts en normativesluminotècniques fetes per experiència, sempre sense deixa de banda el respecte pel medi iconseqüentment per ala contaminació ambiental. També cal explicar que la il·luminació del polígon en aquest projecte es realitzaràmitjançant el programa informàtic CALCULUX, de la marca Philips. La instal·lació que s’utilitzarà per a la xarxa d’enllumenat serà una instal·lació demés d’una línia, ja que s’intentarà repartir les diverses zones del polígon amb els diversoscentres de transformació repartits també pel mateix. És a dir s’intentarà aprofitar laproximitat dels centres de transformació per a repartir-se les diverses zones del polígonamb la respectiva potència. Làmpades Per a l’elecció de les làmpades utilitzades en el nostre polígon s’han tingut en conteles següents: - Làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió: S’obté un índex de reproducció cromàtica alt, el seu rendiment és de 40 a 60 lm/W,la vida útil és de 10000 hores. - Làmpades de vapor de sodi d’alta pressió: S’obté un índex de reproducció cromàtica baix, el seu rendiment és de 80 a 120lm/W, la vida útil és de 12000 hores.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 25
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Solució adoptada: Tenint en compte les característiques tècniques de cada tipus de làmpades, iconsiderant que no es necessària una bona reproducció del color mentre s’obtingui un bongrau d’il·luminació, i damunt si tenim en compte que en un polígon industrial per les nitsl’activitat es molt baixa, s’adopten les làmpades de vapor de sodi per aconseguir un millorrendiment i duració.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 26
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva11 Descripció general11.1 Línia Subterrània de Mitja Tensió11.1.1 Objecte del projecte L’objecte de la línia subterrània de Mitja Tensió serà el de subministrar energiaelèctrica als centres de transformació que estan distribuïts per tot el polígon, es a dir portarl’electricitat des del pal de conversió des d’on entroncarem fins als diversos centres detransformació esmentats.11.1.2 Justificació El motius de fer la línia subterrània, tot i tenir un cost més elevat, i no realitzar-ho enlínia aèria, són per motius de seguretat i constructius del polígon, ja que es va estudiar lapossibilitat de poder subministrar l’electricitat en aeri, però la vam desestimar per raons deseguretat, ja que per dintre del polígon es tindran que construir naus industrials, hauran detransitar vehicles de grans dimensions, col·locar bàculs per a l’enllumenat i altres aspectesque poden fer que la línia aèria sigui menys segura que la subterrània en respecte al’entorn que l’envoltaria i a banda també s’ha de dir que el polígon és una zona de públicaconcurrència. El fet de que la línia soterrada ens doni certes garanties de seguretat, pel fet d’estaraïllada respecte a tot el que l’envolta, i no influeixi per a res amb el del voltant, fa quehaguéssim escollit soterrar la línia. Encara que cal dir que a banda d’aquests motiusesmentats, el fet que avui en dia s’intenti soterrar totes les línies que es pugui, també haestat un punt que ha influït.11.1.3 Característiques de la Línia Subterrània. La línia subterrània de Mitja Tensió tindrà una longitud total de 1200 metres, ja quees té en compte que es farà entrada/sortida sobre la línia que derivarem. Així doncs tal coms’indica al plànol hi haurà trams de 2 circuits i trams d’un (entrada i sortida), ja que uniremtots el transformadors i tornarem a sortir a la línia. La derivació de la línia es farà en una conversió que es pot veure en tot detall alplànol de pal conversor, la derivació en conversió es realitza a través d’un ferrament per atres terminals de les mateixes característiques que els cables subterranis. En aquest mateixferratge s’instal·laran les autovàlvules connectades amb el terra. Al que és la descripció dela línia de mitja es farà una descripció més detallada i més clara de tots el elements queformen aquesta línia.11.1.4 Descripció de la línia de Mitja Tensió11.1.4.1 Derivació i Conversió La línia subterrània Mitja Tensió, derivarà del recolzament indicat al plànol dedistribució en Mitja Tensió i tindrà una longitud de 1.200 m.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 27
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Estarà formada per tres conductors d’aïllament sec 18/30 kV i conductor d’aluminide 240 mm² de secció (un per fase). Una mica més avall de la creueta i a una alturaprudent del castillet, s’instal·larà un ferratge per quatre conjunts terminals de les mateixescaracterístiques que el cable subterrani i que servirà també com a recolzament per leselectrovàlvules que seran tres en total, una per fase. La baixada dels cables subterranis es farà al llarg de l’estructura del suportsubjectant-los amb brides, i per a la seva protecció des d’una alçada de 3 m per sobre elnivell del terra, es protegirà amb un tub d’acer galvanitzat. En les terminals de connexió dela línia aèria subterrània, es trauran les malles dels cables de MT i es connectaran a terra,així com les malles dels terminals situats en el CT.11.1.4.2 Traçat de la xarxa subterrània de Mitja Tensió El traçat de la xarxa MT transcorrerà fins als centres de transformació tal coms’indica al plànol de distribució en Mitja Tensió. La longitud de la línia serà de uns 1200 maproximadament, i cal dir que el traçat passarà per baix de les voreres i de la calçada, i perlo tant es tindran que realitzar a banda de les rases corresponents per a cada cas, seguir elspermisos administratius corresponents tal y com s’indica al plec de condicionsadministratives. Per a realitzar les rases s’haurà de sol·licitar permisos oficials municipalsde l’Ajuntament d’Alcanar per a obertura de rases.11.1.4.3 Conductors Tipus Cable de MT fins 25 kV - Material Alumini - Secció 240 mm2 - Designació Cable DHV - Nivell d’aïllament 18 / 30 kV - Coberta exterior PVC color vermell - Intensitat admissible 410 A - Espessor aïllant 41,5 mm - Pes aproximat 2 kg / m L’esforç màxim de tracció que pot suportar un cable unipolar d’alumini de MT,l’utilitzat en el nostre projecte, és de 3 daN/mm2, i en cap cas l’esforç total al cable podràsuperar els 2500 daN. Per a realitzar l’estesa dels conductors a les corbes es col·locaranvaries rodets, evitant d’aquesta forma que el cable sofreixi esforços de tracció, la màximatracció admissible en trams de corbes és 450 x R (daN), essent R el radi de corbatura delcable.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 28
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva11.1.4.4 Proteccions de la línia. Proteccions contra sobretensions Es realitzarà mitjançant les autovàlvules col·locades en el recolzament de conversióaeri soterrat. S’instal·laran tres autovàlvules, una per cada fase, connectades cada una entrela seva fase i el terra. Característiques de les electrovàlvules: - Model EV 21. - Tensió nominal 21 kV. - Corrent nominal de descàrrega 5 kA. - Tensió mínima de cebat a 50 Hz 38 kV. - Tensió cebat ona plana 1,2/50ms 76 kV (cresta). - Alçada 460 mm. - Pes 6 kg. Proteccions contra sobreintensitats Tant la línia aèria com la subterrània estan protegides contra sobreintensitats per lesproteccions existents de la companyia.11.1.4.5 Rases i estesa dels conductors Rases L’obertura de la rasa serà realitzada mitjançant maquinària pesada (retroexcavadora)o a ma quan sigui necessari. Els barems per a que es faci a mà o en maquinària, es elsegüent: - Fins a 5 metres es realitzen les rases a mà. - Entre 5 i 15 metres es realitzaran rases mixtes, es a dir a maquinària i a mà. - Més de 15 metres es realitzaran totes les rases amb maquinària pesada. Per lo tant en el nostre polígon com s’han deexcavar més de 15m de rasa es realitzaràtot en màquina. Les rases es realitzaran seguint els criteris establerts per la companyia distribuïdorad’electricitat. Els conductors passaran per les voreres y els creuaments dels carrers esrealitzarà sota tub formigonat perpendiculars a la calçada. Als plànol de les rases es potveure en més detall com seran les rases depenent de per on passi per dintre del polígon. Entrant amb més detall amb el que seran aspectes més constructius de les rases, deles tipus de rases, i de l’estesa dels conductors, pel que fa a les corbes que es tingui querealitzar al conductor estaran sempre d’acord amb el radi de corbatura mínim que admetràcada conductor,Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 29
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva El fons de les rases haurà d’estar en terreny ferm pera evitar possibles deterioramentsde la rasa i dels conductors degut als esforços d’estirament dels cables. Es procurarà deixar, un pas de 0,50 m. entre les terres extretes i les rases amb lafinalitat de facilitar la circulació del personal de l’obra i evitar la caiguda o bé del mateixpersonal, o inclús una altra vegada de la mateixa terra extreta anteriorment. A les rases que faran el creuament dels carrers o calçades, s’instal·laran tubs per a laconducció i seguretat dels conductors, i cal dir que sempre es deixarà un tub lliure per apossible ampliacions o avaries de la línia de MT. Els tubs seran de formigó, amb un diàmetre exterior de 160 mm i un diàmetreinterior de 135 mm. Com ja s’ha afirmat, els tubs es posen sempre als creuaments decalçades i de carrers per a guardar els conductors de la compressió que provoquen elsvehicles que passen par damunt, i es per això que es pot dir que la resistència a lacompressió que ens donen aquests tubs és molt fiable. A les rases que s’hauran de col·locar els conductes tubulars hauran d’estar obertes enla seva totalitat per a poder donar una mica de pendent, i així poder evitar l’acumulaciód’aigua en l’interior dels tubs. Cal apuntar a més que quan la longitud dels tubs siguisuperior a 100 m i als canvis de direcció amb angles superiors de 60º s’instal·laran arquetesde registre amb la finalitat de no sotmetre als conductors a un excés de d’esforços detracció i conseqüentment facilitar els posteriors treballs d’estesa de conductors. El bloqueig dels tubs es realitzarà amb formigó de resistència H-100 quan provinguide la planta on es realitza la mescla, o amb una dosificació del ciment de 200kg/m3 quanes realitzi a peu d’obra. A banda s’haurà de tenir en compte alhora d’escampar el formigóesmentat de que no s’introdueixi dintre els tubs. I en cas de que ens hagi entrat una mica deformigó o qualsevol altra cosa procedirem a la neteja de l’interior dels tubs fent passar unaesfera metàl·lica de diàmetre inferior al del tub, amb moviment de vaivé, i després peracabar-ho de netejar es passa una bossa de draps per a netejar els residus que puguinquedar. La distància mínima a mantenir entre conductors de MT i BT pel que fa a les rasesamb conductes tubulars serà de 0,25 m, la distància del punt de creuament als empalmesserà d’1 m, i en el cas que no es puguin respectar aquestes distàncies, el conductor ques’estengui últim es disposarà separat mitjançant divisions d’adequada resistència mecànica.Segons una resolució de la Generalitat de Catalunya (DOG nº 1649 del 25.09.92) aquestaprotecció es podria fer amb totxos massissos de 290 x 140 x 40 mm amb una capa d’arenaa cada costat de 20mm com a mínim. A banda d’aquests, en el nostre projecte no es preveuen altres tipus de creuament i/oparal·lelismes ja que, al ser una àrea rústica i deshabitada no existeix cap altre servei en lazona. Cal dir que en el nostre cas no realitzarem cates de detecció d’altres serveis existentssubterrànies, ja que el Polígon Industrial “Los Campets”, es realitzarà íntegrament a partird’un projecte de construcció de tot el polígon amb tots el seus serveis i construccions, abanda d’afirmar aquesta qüestió un altre punt en el qual ens hem basat per a no realitzarcates al terra es perquè els terrenys on està previst realitzar el polígon són uns terrenysAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 30
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptivatotalment rurals on es produeixen cítrics, i es per aquesta raó que no serà necessari realitzarles cates. Quan l’estesa s’efectuï sota tub i als canvis de sentit, serà necessària la construcciód’arquetes de registre cada 100 m, ja que cal fer esmena que la funcionalitat de les arquetesde registre es facilitar l’estesa dels conductors. Les arquetes seran prefabricades amb unes dimensions de 115x115 cm y una alturade 82 cm, les quals una vegada col·locades s’ompliran amb 40 cm d’arena amb la finalitatd’esmortir i suavitzar les vibracions que es puguin transmetre desde l’exterior. Damunt dela capa d’arena s’omplirà amb terra cribada compactada fins a l’altura que es precisid’acord amb l’acabat superficial de la rasa. Les rases han de ser el suficientment amplies i amb una mica d’inclinació cap als pusde recollida. Per a la confecció d’empalmes es seguirà els procediments establerts pelsfabricants i homologats per l’empresa distribuïdora i subministradora. El traçat de les línies serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud avoreres o façanes dels edificis, sempre intentar guardar la integritat de les cementacions devoreres i façanes. I alhora de marcar el traçat de les rases es tindrà en compte el radi mínimde corbatura que s’ha de respectar als canvis de direcció. El radi de corbatura d’un cable deMT ha de ser superior a 30 vegades el seu diàmetre durant l’estesa y a 15 vegades el seudiàmetre una vegada instal·lat Estesa de conductors L’estesa dels conductors cal dir que no es una tasca fàcil, i inclòs és pot afirmar queés l’operació més difícil en la instal·lació de qualsevol línia subterrània, ja que es podenproduir danys ja sigui als conductors o inclòs en alguns dels tubs que no estavenperfectament nets o ben instal·lats, és per aquests motius que l’estesa dels conductors i laprotecció s’efectuarà sempre davant de l’obra. Abans d’iniciar l’estesa dels conductors s’estudiarà quin és el lloc més adequat per acol·locar la bobina. Després, la extracció dels cables es realitzarà fent rotar la bobina iestirant del cable a la part superior. L’entrada del cable a la rasa serà mitjançant unapendent suau i una vegada ja estigui estès tot el cable a l’interior de la rasa, aquest noméspodrà ser desplaçat lateralment i a mà. Com és el cas d’una línia de Mitja Tensió els cables monofàsics es disposaran enforma de triangle equilàter per a evitar possibles desequilibris en les fases. Els cables essubjectaran amb cinta aïllant cada 1,5 m per a evitar que es puguin moure degut algun tipusd’esforç elctrodinàmic generats per un curtcircuit. Pel que fa a l’estesa dels conductors als tubs, el primer que tindrem en compte ésque es col·locarà un circuit per cada tub per a reduir la reactància, Tot el que implica l’estesa de conductors als tubs, com és el cas de rases ques’utilitzen com ja em dit en creuaments de calçada i carrers, es el següent, abans d’iniciarla instal·lació del cable que s’ha de netejar el tub com ja s’ha comentat en anterioritat,durant l’estesa s’ha de protegir el cable de les boques del tub per evitar danys en la coberta,Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 31
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptivacol·locant un rodet a l’entrada i un munt d’arena a la sortida, de forma que s’obligui alcable a sortir per la part mitja sense recolzar-se als extrems del tub. Una vegada fet això estindran que tapar les boques dels tubs per a evitar l’entrada de gasos i animals.11.1.4.6 Reompliment i compactament de les rases Si alhora d’efectuar l’excavació s’observa que la terra no es el suficientment bonacom per a tornar-la a compactar, ja sigui perquè conté deixalles, o té massa pedres,...etc nos’utilitzarà aquesta terra i es farà el reompliment amb una altra terra de major qualitat. El reompliment de les rases es realitzarà per capes successives, de 0,15 m d’espessorprèviament compactades per a que el terreny quedi el suficientment compacte i ferm. Laprotecció dels cables es realitzarà mitjançant plaques de polietilè, per damunt d’aquestesplaques y a 0,20 m com a mínim es col·locarà una cinta de color groc que advertirà del’existència de cables elèctrics d’acord amb la RU 0205.11.2 Centres de Transformació11.2.1 Introducció Els centres de transformació seran de la marca ORMAZABAL, del tipus prefabricatamb pannells composats per formigó armat vibrat i amb acabats de poliuretà de color blanca les parets i de color marró a les portes i teulada. Els Centres de transformació PF estan formats per diferents elements prefabricats deformigó que s’acoblen en obra per a construir un edifici, on dintre el seu interiors’incorporaran tots els components elèctrics: des de la Mitja Tensió fins al quadres deBaixa Tensió, incloent els transformadors, dispositius de control i interconnexions entre elsdiversos elements. Per la seva estructura modular, aquests tipus de Centres de Transformació poden serfàcilment transportats per a ser instal·lats en llocs de difícil accés, i permeten realitzarl’execució de qualsevol configuració de Centre de Transformació, incloent el numero deportes d’accés i transformadors que es requereixin en cada aplicació. L’entrada al centre es realitzarà a través d’una porta frontal que dóna accés a la zonade l’aparamenta on es troben les cel·les d’alta tensió, els quadres de baixa tensió i elementsde control del centre. Cada transformador té una porta pròpia que permet la sevaintroducció i l’extracció del centre o l’accés per realitzar manteniments. Els centres de transformació objecte del present projecte serà del tipus interior,utilitzant per al seu aparellament cel·les prefabricades sota un envolvent metàl·lic segonNorma UNE-20.099. L’escomesa als Centres de Transformació serà subterrània, s’alimentarà de la xarxade Mitja Tensió subterrània de la qual ens subministrarem, el subministrament s’efectuaràa una tensió de servei de 25 kV i una freqüència de 50 Hz, essent la Companyia Elèctricasubministradora FECSA- ENDESA.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 32
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva11.2.2 Objecte Els Centres de Transformació realitzaran la transformació de 25 kV a 0,4 kV, per apoder donar subministrament en baixa tensió a totes les parcel·les, ja que com mésendavant s’explicarà amb més detall, els Centres de Transformació s’ubicaran de formaque quedin ben distribuïts per tot el polígon. Els Centres de Transformació tindran unapotència de 800 kVA repartits en dos transformadors de 400 kVA. Com es pot veure a laprevisió de potència de l’apartat de Descripció del Polígon Industrial, es considerarà que lapotència que ens podran donar els centres de transformació, serà suficient per a podergarantir tots els serveis de totes les parcel·les que formen el polígon11.2.3 Emplaçament Els sis centres de transformació es col·locaran de manera que la seva localitzacióestigui al centre d’equilibri dels diversos punts de consum que es preestabliran prèviament.Aquests punts de consum es preestabliran a partir d’una proporció de les superfícies de lesdiverses parcel·les i la potència que consumiran. S’ha intentat alhora d’escollir elssubministraments de cada centre de transformació que tots tinguin la mateixa superfície asubministrar en la suma de les parcel·les que subministren cadascú, per a d’aquesta formaaconseguir que els centres de transformació estiguin tots carregats de la mateixa forma, o simés no s’ha intentat. Tanmateix la localització exacta dels centres de transformació es pot veure en elsdiferents plànols de distribució, ja sigui en Baixa com en Mitja.11.2.4 Centres de Transformació prefabricat adoptats Com ja s’ha avançat anteriorment a l’anàlisi de solucions, la solució escollida haestat la de Centres de Transformació prefabricat PF-203/303 pels molts avantatges que té,facilitat per a la instal·lació: Tant la construcció com el muntatge i equipament interior espoden realitzar íntegrament a la fàbrica, garantint , així, una qualitat uniforme i reduintconsiderablement els treballs d’obra civil i muntatge en el punt de la instal·lació. Aquests Centres de Transformació tenen un disseny que permet la instal·lació tant enzones de caràcter industrial com en entorns urbans. Els centre de transformació utilitzat serà del tipus UNIBLOCK de la marcaORMAZABAL model PF-203 / 303 amb capacitat per encabir-hi dos transformadors de1000kVA com a màxim, quatre quadres B.T i espai per quatre cel·les amb la corresponentaparamenta de M.T. La qualitat de les diferents casetes ha estat reconeguda per la Comissió de QualitatUNESA en els centres de formigó UNIBLOCK pels seus excel·lents resultats obtinguts enels assajos realitzats segons la RU 1303 A ( Centres de transformació prefabricats deformigó ).11.2.5 Distribució interior dels Centres de Transformació Pel que fa referència a la distribució en planta de tots els elements que es podentrobar dintre d’un Centre de Transformació, concretament es pot trobar en el plànol del CTAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 33
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria DescriptivaORMAZABAL PF-203/303 del present projecte amb més claredat, on es podrà veure lalocalització dels trafos, els quadres de baixa, l’aparamenta de mitja, els ponts de mitja i debaixa...11.2.6 Transformadors de distribució MT/BT S’utilitzaran dos transformadors de 400 kVA en lloc d’un sol transformador de 1000kVA, ja que per recomanacions de la companyia subministradora en l’actualitat s’intentaevitar la instal·lació d’aquests transformadors, d’aquesta manera s’aconseguirà una millorseguretat i continuïtat en el subministrament, ja que en el cas d’avaria d’un transformadores reduiran les zones del polígon sense subministrament d’energia i no es dependràsolament d’un trafo. Els dos transformadors que s’utilitzaran per cada centre de transformació seran debany d’oli de 36 kV de nivell d’aïllament. S’utilitza l’emplenat integral d’oli degut alsavantatges que presenta respecte a altes tecnologies de fabricació. - - No hi ha degradació de l’oli ni per oxidació ni per absorció d’humitat, al no estar en contacte amb l’aire. - - Baix grau de manteniment, degut a l’absència d’elements, no precisa secador d’aire, ni manteniment de l’oli, ni vàlvules de sobrepressió. - - Gran robustesa al no presentar punts dèbils de soldadura com seria la unió del dipòsit d’expansió amb la tapa. - - Menor pes del conjunt. L’equip base estarà format per els següents elements: - Commutador de regulació maniobrable sense tensió. - Passatapes MT de porcellana. - Passabarres BT de porcellana. - 2 Terminals de terra. - Dispositiu de buidat i toma de mostres. - Dispositiu d’omplert. - Placa de característiques. - Placa de seguretat i instruccions de servei. - 2 “Cáncamos” d’elevació. - 4 Dispositius d’arriostrament. - 4 dispositius d’arrastre. - Dispositius per allotjament de termòmetre. Les característiques elèctriques dels transformadors seran:: - - Potència assignada 400 kVA. - - Tensió primària assignada ( 24 kV a 36 kV).Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 34
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva - - Tensió en el secundari 400 V. - - Regulació de tensió (+ 2.5% , + 5%). - - Pèrdues en buit 1120 W. - - Pèrdues en càrrega a 75º C 4900 W. - - Impedància de curtcircuit 4,5 %. - Intensitat de buit al 100% de Un 2,2 - Nivell de potència acústica 65 - - Caiguda de tensió a plena càrrega - Cos ϕ = 1 ∆V = 1,32 %. - Cos ϕ = 0,8 ∆V = 3,62 %. - - Rendiment a plena càrrega amb cos ϕ = 1 : η = 98,7 %. - - Rendiment al 75 % de càrrega amb cos ϕ = 0,8 : η = 98,4 %.11.2.7 Aspectes constructius dels Centres de Transformació Estructura Aquests tipus de C.T: es basen en la combinació de peces bàsiques de formigóprefabricat, en les quals s’obté la caseta tipus UNIBLOCK. El conjunt d’aquest C.T. és deformigó vibrat, i es compost de dues parts: la primera part consta del que podríemanomenar fons i parets, que incorpora portes i reixes de ventilació natural i l’altra part queincorpora el sostre. Tots els armats de formigó estan units entre si i al col·lector de terra, segonsRV1303, les portes i reixes presenten una resistència de 10kΩ respecte al terra del conjunt.L’acabat estàndard del C.T. es realitza amb poliuretà, de color blanc a les parets i marró alsostre i reixes. El pes total de cada centre de transformació serà de 25.800 kg Reixes de ventilació Es tracta de reixes de ventilació amb làmines en forma de “V” invertida quecombinada amb una reixa mosquitera i amb la seva posició de muntatge, permet la perfectaventilació del transformador. Aquesta ventilació queda avalada en el protocol nº 93066-1-E per a transformadorsde potència inferior o igual a 630kVA i el protocol nº 92202-1-E per a transformadors depotència majors. Aquests protocols han estat realitzats per personal d’ Assajos eInvestigacions Industrials LABEIN, d’acord amb la normativa. Es col·loquen els pannells verticals, en les perforacions que aporta el fabricant, i esfixen mitjançant cargols estàndards. Portes i tapes d’accésAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 35
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Per a l’accés al Centre de Transformació es disposa de dos tipus, un per a l’accés delpersonal tècnic i un altre per a l’accés directe del transformador. El nombre d’accessos, caldir que pot ser variable i s’acomoda a la necessitat de cada tipus de transformador. Cementacions Els Centres de Transformació, tot i ser prefabricats, en tota la seva estructura,s’hauran d’aposentar sobre unes cementacions que seguiran d’acord amb les mides de lacaseta prefabricada del Centre de Transformació PF-203/303 una longitud de 8700mm, unaprofunditat de 560mm i una amplitud de 3788mm. Dimensions de la caseta centres fins a 36 kV pf-203/303 longitud 7240 mm amplada 2620 mm dimensions exteriors alçada 3144 mm superfície 19,3 m2 alçada vista 2595 mm centres fins a 36 kV pf-203/303 longitud 7080 mm dimensions amplada 2460 mm interiors alçada 2615 mm superfície 17,8 m2 Solera i paviment Tots els elements que formen els Centres de Transformació estan prefabricats d’unasola peça de formigó, tal i com s’ha esmentat anteriorment quan s’ha fet la introducció delsCentres de Transformació. Sobre la placa base, i a una alçada de 460mm, està situada lasolera, quedant un espai buit entre les dues, que permet el pas dels conductors de MT i BT,als que s’accedeix a través d’uns orificis coberts amb dues lloses.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 36
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva En el lloc del transformador es disposa de dos perfils en forma de “U”, que poden serdesplaçats en funció de la distància de les rodes del transformador. En la part inferior deles parets frontals i posteriors es troben els orificis per als conductors de MT y BT. Aquestsorificis estan semi-perforats, perforant-se totalment en obra estrictament els necessaris peral nou subministrament. De la mateixa manera es disposen d’uns forats semi-perforatspracticables per a les sortides de les terres exteriors. Tanques exteriors En la paret frontal es situen les portes d’accés de peatons, portes del transformador ireixes de ventilació. La porta d’accés per a vianants té unes dimensions de 900x2100mm,mentre que la del transformador té unes dimensions de 1260x2400. La porta d’accés per avianants disposa d’un sistema de tanca amb la finalitat de garantir la seguretat delfuncionament i evitar la obertura imprevista. Per això s’utilitza una tanca dissenyORMAZABAL. Les dues portes esmentades, es poden obrir uns 180º, és a dir gairebétotalment. Ventilació Les reixes de ventilació del transformador estan situades a la part inferior de la portad’accés d’aquest, i en la part posterior del transformador. Aquest fet provoca que l’aire en el seu moviment envolta totalment el transformador,principal productor de calor, realitzant una eficaç refrigeració dels trafos pel termosifó quees produeix d’entrada i sortida. Condicions de servei Les casetes prefabricades UNIBLOCK estan construïdes per a suportar les següentscondicions de treball: - Sobrecàrrega de neu de 250 kg /m² en cobertes - Sobrecàrrega en solera de 600 kg /m² . - Càrrega de un transformador de 5000 kg sobre la meseta. - Les temperatures de funcionament de un PF - 203 / 303 son: (fins a una humitat del 100%) - Mínima transitòria -15º C - Màxima transitòria +50º C - Màxima mitjana diària +35º C Aquestes dades corresponen a una alçada de 2500 m per sobre del nivell del mard’acord amb la norma MV-101-1962.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 37
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Senyalització A la reixa de la mampara del transformador i a la porta d’entrada al centre detransformació, es col·locaran plaques que adverteixin de l’existència de perill elèctric. Aixímateix, en les empunyadures dels accionaments de l’interruptor i el seccionador, hi hauràindicacions de la seva maniobra que impedeixin els errors d’interpretació.11.2.8 Instal·lació elèctrica. El centre de transformació portarà ja instal·lats de fàbrica o per instal·lar en el lloc decol·locació la següent aparamenta, tant de mitjà, com de baixa tensió, com elstransformadors. Mitja tensió En mitja tensió trobarem les cel·les amb la corresponent aparamenta, i el pont demitja Tensió. Cel·la de línia CGM-CML N’hi haurà dos equips a cada centre de transformació. S’utilitzarà el sistema decel·les modulars de ORMAZABAL tipus CGM. Les cel·les de entrada/sortida seran deltipus CGM-CML (interruptor - seccionador). Aquestes cel·les formen un sistema d’equips modulars de reduïdes dimensions per amitja tensió amb una funció específica per a cada cel·la. Com a principals avantatges que ens podem trobar en utilitzar aquest sistema CGMde la marca ORMAZABAL tenim els següents: - Extensiblitat: L’ampliació es pot realitzar per les dues direccions, inclús en el lloc de la instal·lació, sense necessitat de repostar el gas, utilitzant el “Conjunt d’unió” patentat, totalment aïllat i apantallat. - Amplia gamma de característiques ja sigui en intensitats, tensions i dimensions, o inclús en aspectes constructius i d’estètica. - Completa gamma de funcions: Cel·les de línia, protecció amb fusibles, com més endavant es veurà, interruptor passant, interruptor automàtic... - Fàcil instal·lació: Mínims requeriments d’obra civil i fàcil transport i connexionat a la xarxa. - Facilitat d’explotació - Operacions ràpides i segures: Maniobres, canvi de fusibles, proves als cables. - Insensibilitat ambiental: Insensible als agents atmosfèrics, inclús a inundacions dels centres de transformació. - Seguretat per al personal: Dissenyades per a resistir arcs interns. - Proteccions integrades: Opcionalment es poden incloure els nous sistemes autònoms electrònics de protecció RPTA i RPGM.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 38
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva - Un baix manteniment: Ja que totes les parts actives estan a l’interior d’un compartiment estanc amb gas i el mecanisme de comandament no requereix manteniment. - Llarga vida útil La prefabricació d’aquests elements i els assajos realitzats sobre cada cel·la fabricadagaranteixen el seu funcionament en diverses condicions de temperatura i pressió. El seuaïllament integral en SF6 permet resistir les cel·les en un perfecte estat la pol·lució i inclúsl’eventual inundació dels centres de transformació, redueix la necessitat de manteniment,contribuint a minimitzar els costos d’explotació. El connexionat entre els diversos mòduls,es simple i fiable i permet configurar diversos esquemes per als centres de transformacióamb un o varis transformadors, seccionament, mesura... L’hexafluorur de sofre es un component gasós en condicions normals (20º C i 1bar), químicament inert, no inflamable i no tòxic. Les seves excel·lents propietatsdialèctiques i tèrmiques el fan adequat per a la seva utilització en diverses aplicacionsd’electrotècnia, des de l’alta tensió fins a la mitja. (aparamenta de subestacions i centres detransformació). Les cel·les de línia (CGM-CML) són cel·les amb una coberta metàl·lica, i formadesper un mòdul de Un=36 kV i In=400 A, de 240mm d’amplada per 850mm de profunditatper 1800mm d’alçada. També en aquestes cel·les de línia o anomenades també, com ja s’hadit abans cel·les d’entrada/sortida, es realitza l’entrada de la línia i la sortida de la mateixa,en els casos que hi ha més d’un centre de transformació, per a poder-los connectar entreells. Les CGM-CML estan dotades amb un interruptor seccionador de tres posicions, ipermeten comunicar l’embarrat del conjunt de cel·les amb els cables d’escomesa, tallar lacorrent assignada, seccionar aquesta unió o posar a terra simultàniament les tres borns delscables de mitja tensió. Cel·la de protecció CGM-CMP-F Al igual que les cel·les de línia també n’hi haurà dos per cada centre detransformació. La cel·la CGM-CMP-F és la cel·la que s’encarrega de protegir el trafomitjançant tres fusibles de 40A, amb una tensió assignada de 36kV. Aquests fusiblesesmentats estan escollit en funció de la potència de transformador a protegir i també enfunció de la tensió de línia de la part de mitja del trafo. Els fusibles poden estar associats( la fusió d’un d’ells no impedeix que les altres duesfases alimenten al trafo) o bé combinats ( la fusió d’un fusible obri l’interruptor de lacel·la) Com a avantatges, els fusibles tenen efectes limitadors de danys tèrmics (1000vegades) i dinàmics (250 vegades) originats pel curtcircuit. I com a inconvenients que enstrobem es que hi ha que reposar els tres fusibles, no protegeix contra sobrecàrregues nifaltes homopolars i com ja s’ha dit en el cas de fusibles associats, l’alimentació bifàsica potser un inconvenient.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 39
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva La utilització d’aquests fusibles pot respondre a dos sistemes de protecció com jas’ha avançat en anterioritat: - Fusibles associats: En cas de fusió d’un fusible, no s’obri el l’interruptor de cel·la, deixant que el transformador quedi alimentat per dues fases. - Fusibles combinats: Quan qualsevol dels fusibles es fon, l’interruptor s’obri evitant que el transformador quedi alimentat tan sols a dues fases. A banda de l’elecció de la utilització dels fusibles per a la protecció contrasobreintensitats o fugues a terra la cel·la incorpora el sistema autònom de protecció RPTA,al igual que es protegirà amb la unitat d’accionament extern el transformadord’escalfaments. Aquest sistema autònom de protecció RPTA dit així de primeres i per a ques’entengui, dota a una protecció amb fusibles de característiques comparables a les d’unaprotecció amb interruptor automàtic.(sobrecàrrega, fugues a terra i dispar extern). Degut a als inconvenients, nomenats al que respecta als fusibles sense cap sistemaaddicional i a la quantitat d’avantatges que ens dóna, creiem que el millor serà utilitzar elsistema de fusibles amb RPTA: - Efectes limitadors de danys tèrmics i dinàmics. - Protecció contra sobrecàrregues i fugues a terra. - No hi ha necessitat d’una alimentació auxiliar, al ser un sistema autoalimentat. - Possibilitat d’implementar el dispar per termòstat sense cap altre element addicional. A l’annex es donarà més informació del que és amb més detall la unitat RPTA. Entrant una mica amb més detalls constructius del que es la CGM-CMP-F és unacel·la amb coberta metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul deUn=36 kV e In=400 A, de 480mm d’ample per 1035mm de fons per 1800mm d’alt i 270kgde pes. La cel·la CMP-F d’interruptor - seccionador, està constituïda per un embarratsuperior de coure, i una derivació amb un interruptor - seccionador rotatiu, amb capacitatde tall i aïllament, i posició de posta a terra dels cables d’escomesa interior - frontalmitjançant borns endollables, i en sèrie amb ell, un conjunt de fusibles freds, combinats oassociats a aquest interruptor. Descripció detallada de les cel·les CGM Les cel·les CGM de SF6, que hem explicat estan formades pels següents elements: Base i frontal La rigidesa mecànica de la xapa i galvanitzat garanteixen la indeformabilitat iresistència a la corrosió de esta base, que suporta tots els elements que integren la cel·la.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 40
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria DescriptivaL’alçada i disseny d’aquesta permet el pas de cables entre cel·les sense necessitat de fosa, ipresenta l’esquema unifilar del circuit principal i eixos d’accionament de l’aparamenta al’alçada idònia per a la seva operació. Igualment, l’alçada d’aquesta base facilita laconnexió dels cables frontals d’alimentació. La part frontal inclou, en la seva part superior,la placa de característiques elèctriques, l’espiell per al manòmetre ( per a veure’l),l’esquema elèctric de la cel·la i els accessos als accionaments del comandament, en la partinferior es troben les tomes per a les làmpades de senyalització de tensió i el pannelld’accés als cables i fusibles.En el seu interior hi ha una platina de coure al llarg de tota lacel·la que permet la connexió a la mateixa del sistema de terres i de pantalles delsconductors. Cubeta La cubeta, fabricada en acer inoxidable de 2mm d’espessor, conté l’interruptor,l’embarrat i el portafusibles, el gas SF6 es troba en el seu interior a una pressió absoluta de1,3 bars ( excepte per a cel·les especials). El segellat de la cubeta permet el mantenimentdels requisits d’operació segura durant més de trenta anys, sense necessitat de reposició degas. Aquesta cubeta compta amb un dispositiu d’evacuació de gasos que, en cas d’arcintern, permet la seva sortida cap a la part posterior de la cel·la, evitant així, amb l’ajut del’alçada de les cel·les, la seva incidència sobre les persones, cables o l’aparamenta delcentre de transformació. Interruptor, Seccionador y Seccionador de posta a terra L’interruptor disponible en el sistema CGM té tres posicions: - - Connectat - - Seccionat - - Posta a terra L’actuació d’aquest interruptor es realitza mitjançant una palanca d’accionamentsobre dos eixos diferents, un per a l’interruptor (que commuta entre les posicionsd’interruptor connectat e interruptor seccionat) i un altre per al seccionador de posta aterra dels cables d’escomesa (que commuta entre les posicions de seccionador i posta aterra). Aquests elements són de maniobra independent, de forma que la seva velocitatd’actuació no depèn de la velocitat d’accionament de l’operari. El tall de la corrent esprodueix en el pas de l’interruptor de connectat a seccionat, utilitzant la velocitat de les“cutxilles” y el bufat de SF6. L’interruptor de la cel·la CMIP tan sols te posicions deconnectat y seccionat. Comandament Els comandaments d’actuació com poden ser les maniobres d’actuació d’obertura itancament, són accessibles des de la part frontal, podent ser accionats de forma manual omotoritzada.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 41
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Fusibles A les cel·les CMP-F els fusibles es munten sobre uns carros que s’introdueixen en elstubs portafusibles de resina aïllant, els tres tubs immersos en SF6 són perfectament estancsrespecte del gas i de l’exterior, garantitzant d’aquesta forma la insensibilitat a la pol·lucióexterna i a les inundacions. Això s’aconsegueix mitjançant un sistema de tancament ràpidamb membrana. Aquesta membrana compleix també una altra missió: l’accionament del’interruptor per a la seva obertura, que pot tenir origen en l’acció del percutor d’un fusiblequan aquest es fon, o bé per la sobrepressió interna del portafusibles per un calentamentexcessiu, és a dir dispararà quan alguna d’aquestes dues opcions passi. Connexió entre cel·les La connexió elèctrica i mecànica entre cel·les es realitza mitjançant un element quees denomina “conjunt d’unió”, patentat per ORMAZABAL, que permet la unió del’embarrat de les cel·les del sistema CGM fàcilment i sense necessitat de reposar gas SF6.El “conjunt d’unió” està format per tres adaptadors elastòmerics endollables que muntatsentre tulipes (sortida dels embarrats) existents en els laterals de les cel·les a unir, donencontinuïtat a l’embarrat i segellen la unió, controlant el camp elèctric per mitjà de lescorresponents capes semi-conductores. El disseny i composició d’aquest conjunt d’unió a més d’impossibilitar lesdescàrregues parcials, permet mantenir els valors característics d’aïllament, d’intensitatsassignades i de curtcircuit que les cel·les tenen per separat. Ponts de mitja tensió Els ponts de mitja o alta tensió tenen com a funció principal connectar elèctricamentla cel·la que protegeix els trafos, CGM-CMP-F, amb el primari dels transformadors. Iestarà formats per tres cables unipolars 18/30kV 3x1x150 mm2 AL DHV. La connexió esrealitzarà mitjançant terminacions “Elastimold” de 36 kV del tipus endollable i model M-400 LR en la cel·la SF6 y mitjançant terminals bimetàlics al transformador. Enclavaments Els enclavaments inclosos en totes les cel·les CGM pretenen impedir: - - Connectar el seccionador de posta a terra amb l’embarrat principal tancat, i recíprocament, que no es pugui tancar l’embarrat principal si el seccionador de posta a terra està connectat. - - Treure la tapa frontal si el seccionador de posta a terra està obert, i a la inversa, que no es pugui obrir el seccionador de posta a terra quan la tapa frontal hagi estat extreta.11.2.9 Equips de mesura i contatge. No és necessària aquesta instal·lació ja que el centre pertany a la companyiaelèctrica.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 42
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva11.2.10 Mesures de seguretat. Protecció personal i equips. Tot i realitzar les explicacions detallades de cada apartat i subapartat que fanreferència als centres de transformació i tots els seus components, ara es farà una visió pelque respecta a les mesures de seguretat que s’han intentat buscar alhora d’arribar a totes lessolucions que s’han adoptat. No serà possible accedir a les zones de normal tensió, si aquestes no han sigutposades a terra. Per això, el sistema d’enclavaments intern de les cel·les ha d’afectar alcomandament del aparell principal, del seccionador de posta a terra i a les tapes d’accésdels cables. Les cel·les d’entrada i sortida seran amb aïllament integral i tall en SF6, lesconnexions entre els seus embarrats hauran de ser apantallades, aconseguint amb això lainsensibilitat davant als agents externs. Amb això s’evita pèrdues de subministre en elscentres de transformació interconnectats amb aquest, inclòs en l’eventual cas d’inundacióde centre de transformació. Els borns de connexió de cables i fusibles seran fàcilment accessibles per alsoperaris, de forma que en les operacions de manteniment la posició de treball normal nomanqui la visibilitat sobre aquestes zones. Els comandaments de l’aparamenta estaran situats davant l’operari en el moment derealitzar l’operació, i el disseny de l’aparamenta protegirà a l’operari de la sortida de gasosen cas d’un eventual arc intern. El disseny de les cel·les impedirà la incidència dels gasos d’escapament produïts enel cas d’un arc intern, sobre els cables de mitja i baixa tensió. Per tenir en compte aquestproblema la sortida de gasos no ha d’estar enfocada en cap cas en direcció a la fosa decables. Baixa tensió A la part de baixa tensió dels centres de transformació ens trobarem el pont de baixatensió i els quadres de baixa amb la corresponent aparamenta. Pont de Baixa Tensió Els ponts de baixa seran els encarregats de subministrar energia elèctrica al quadre debaixa tensió, és a dir unirà elèctricament el secundari del transformador amb el quadre debaixa. La secció del pont de baixa serà de 3(2x240)+1x240 Al. Quadre de baixa tensió El quadre de baixa tensió és un conjunt d’aparamenta de baixa tensió, la funció delqual es rebre el circuit principal de BT procedent del transformador MT/BT i distribuir-loen circuits individuals amb les diferents sortides. El quadre de baixa tensió serà del tipusAC-4 de ORMAZABAL.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 43
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva L’estructura del quadre de BT està constituïda per un bastidor metàl·lic sobre el quales munten les diferents unitats funcionals : unitat d’embarrat, unitat d’escomesa, unitat deprotecció i unitat de control. El quadre de baixa tensió ofereix un grau de protecció IP-20 i un grau de protecciócontra xocs IK-08 excepte en la part inferior del quadre. Les característiques elèctriques dels quadres de baixa tensió utilitzat seran: - - Tensió nominal: 440 V. - - Int. nominal embarrats: 1000 A. - - Int. nominal sortides: 400 A. - - Aïllament a frec.ind. (1min) - entre fases i a terra: 10 kV. - entre fases : 2,5 kV. - - Aïllament a ona de xoc - Entre fases i a terra : 20 kV. Cada sortida estarà formada per tres cables, un per fase, de secció 240mm2 i un de150mm2 per al neutre. Les fases estaran protegides per fusibles de 315, 400A (segonsnormativa ENDESA), mentre que el neutre estarà connectat directament a l’embarrat delquadre. Les connexions dels cables al quadre es realitzen mitjançant terminals bimetàl·lics. En el quadre de BT es distingeixen les següents zones: Zona d’escomesa, mesura i equips auxiliars En la part superior del mòdul AC-4 existeix un compartiment per a l’escomesa enaquest, que es realitza a través d’un passamurs tetrapolar, evitant així la penetració d’aiguaa l’interior. Dintre d’aquest compartiment, hi ha quatre platines lliscants que realitzen lafunció de seccionador. L’accés a aquest compartiment es realitza per mitjà d’una porta amb frontisses en dospunts. Sobre ella es munten els elements normalitzats per la companyiasubministradora. Zona de sortides Aquesta zona està formada per un compartiment que allotja exclusivamentl’embarrat i els elements de protecció de cada circuit de sortida. Aquesta protecció esrealitza mitjançant fusibles disposats en bases trifàsiques però maniobrades fase a fase,podent-se realitzar maniobres d’obertura en càrrega.11.2.11 Posta a terra - Les postes a terra s’estableixen principalment amb l’objectiu de limitar la tensió que, amb respecte a terra, puguin presentar en un moment donat lesAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 44
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva masses metàl·liques, assegurar l’actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria en els materials elèctrics utilitzats. - La posta o connexió a terra és la unió elèctrica directa, sense fusibles ni cap altra protecció, d’alguna part del circuit elèctric o d’una part conductora no pertanyent al mateix mitjançant una toma de terra amb un elèctrode o grups d’elèctrodes enterrats al sòl. - Amb la instal·lació de posta a terra el que s’aconseguirà és, que en el lloc on la realitzem no apareguin diferències de potencial perilloses, i al mateix temps permeti el pas a terra de les corrents de defecte o les de descàrrega d’origen atmosfèric. - Com ja es dona per sabut, tota instal·lació elèctrica ha de disposar d’una protecció o instal·lació de terra dissenyada de tal manera que en qualsevol lloc accessible de l’interior o exterior de la mateixa on les persones poden circular o permaneixer, aquestes queden sotmeses com a màxim ales tensions de pas i contacte, durant qualsevol defecte en l’esmentada instal·lació elèctrica. - Els centres de transformació incorporen dues instal·lacions de terres, com són la de protecció i la de servei. Terra de protecció La posta a terra de protecció s’instal·la per a prevenir accidents personals. Totes lesparts metàl·liques d’una instal·lació que no pertanyen al circuit de corrent de treball hand’estar connectades a terra que al produir-se avaries, inclòs per arcs elèctrics poden entraren contacte amb peces que estiguin sota tensió. En aquesta primera instal·lació totes les parts metàl·liques no unides als circuitsprincipals de tots els aparells i equips instal·lats en el centre de transformació, s’uneixen ala terra de protecció. És a dir en aquesta terra de protecció s’uneixen les envolvents de lescel·les i quadres de baixa tensió, reixes de protecció, carcasses dels transformadors,armadura metàl·lica de l’edifici, portes metàl·liques del local, chasis i bastidors delsaparells de maniobra, tanques, columnes, suports i pòrtics En canvi, cal fer l’aclarimentque no s’hi uniran, les reixes i portes metàl·liques del centre de transformació, si aquestessón accessibles desde el exterior del centre. Terres de servei La posta a terra de servei és la que pertany al circuit de corrent de treball, és a dir, alcentre d’estrella de transformadors. També estan inclosos en aquest grup els circuits deterra dels parallamps i altres dispositius de protecció contra sobretensions. La terra de servei es realitza per a evitar tensions perilloses en baixa tensió, degut afaltes en al xarxa d’alta, el neutre del sistema de baixa tensió es connectarà a una posta aterra independent del sistema d’alta tensió, de tal forma que no existeixi influència en laxarxa general de terra. Per a aquesta funció s’utilitza un cable de coure aïllat de (0,6/1 kV).Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 45
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva11.2.12 Enllumenat del centre de transformació Per a l’enllumenat interior dels CT’s s’instal·laran els punts de llum que facin faltaper aconseguir un nivell mitja de 200 Lux. Aquests punts de llum estaran disposats de talforma que mantindran la màxima uniformitat que es pugui per a garantir la màximaqualitat en la lluminositat. Per a realitzar el càlcul lumínic interior dels CT’s es realitzarà mitjançant elprograma Calculux, que ens disposarà els dos punts de llum d’acord amb el nivell mitjà delluminositat que es necessiti i les característiques de les lluminàries a escollir.11.2.13 Senyalitzacions i material de seguretat Tant la porta d’accés al CT, com les portes i pantalles de protecció portaran el cartellamb la corresponent senyal triangular distintiva de risc elèctric, segons les dimensions icolors que especifica la recomanació AMYS1.410, model AE-10. Les cel·les prefabricadesportaran també la senyal triangular distintiva de risc elèctric. En un lloc ben visible del’interior del CT es situarà un cartell amb les instruccions de primers auxilis a realitzar encas d’accident.11.3 Xarxa de distribució en baixa tensió11.3.1 Introducció La xarxa de distribució en BT comença en l’armari de baixa tensió, concretamentdintre del centre de transformació, i acaba a les caixes BT de cada parcel·la. Justament a l’inici de la xarxa de baixa tensió, les línies de baixa comencen alssòculs dels esmentats armaris de baixa i és en aquests sòculs on es col·loquen els fusiblesper a la protecció contra sobeintensitats. És a partir dels fusibles que van sortint cadasortida en cable subterrani 3x1x240+1x150 AL fins a les diverses caixes de baixa tensióinstal·lades e cada parcel·la.11.3.2 Objecte L’objecte de les línies de distribució en baixa tensió, és subministrar energia elèctricaen condicions òptimes, pel que respecta a la saturació i la caiguda de tensió, a totes lesparcel·les del polígon.11.3.3 Descripció de la instal·lació Les línies de baixa tensió parteixen dels quadres de baixa tensió instal·lats en elcentre de transformació, concretament dels sòcols que hi ha, on s’hi instal·len els fusibles.El valor dels fusibles dependrà de la intensitat que porti el conductor. A continuació es determinen a partir de tota la distribució de potència que s’ha fetarreu del polígon els quadres i les sortides de cada transformador que hi ha en cada CT delpolígon.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 46
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Cuadres i ET Trafos Sortides Parcel·les 1 1 C1 S1 1 C1 S2 1 C1 S3 2 C1 S4 2 2 C2 S1 3 C2 S2 3 C2 S3 Lliures C2 S4 Lliures 2 1 C1 S1 4 C1 S2 4 C1 S3 5 C1 S4 5 2 C2 S1 17 C2 S2 17 C2 S3 Arm. Enll ext nº1 C2 S4 Lliures 3 1 C1 S1 6 C1 S2 6 C1 S3 7 C1 S4 7 2 C2 S1 8 C2 S2 8 C2 S3 Lliures C2 S4 Lliures 4 1 C1 S1 9 C1 S2 10 C1 S3 11 C1 S4 12 2 C2 S1 Arm. Enll ext nº2 C2 S2 Lliures C2 S3 Lliures C2 S4 Lliures 5 1 C1 S1 13 C1 S2 14 C1 S3 15 C1 S4 15 2 C2 S1 Lliures C2 S2 Lliures C2 S3 Lliures C2 S4 Lliures 6 1 C1 S1 16 C1 S2 16 C1 S3 18Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 47
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva C1 S4 18 2 C2 S1 19 C2 S2 19 C2 S3 Lliures C2 S4 Lliures Com es pot veure en aquesta taula cada transformador té un armari de baixa, del qualcom a màxim pot treure quatre sortides, en cas que s’hagin de treure més sortides d’untrafo, sempre i quan el trafo estigui en condicions de poder subministrar la potenciademanada, es realitza el que s’anomena una instal·lació d’un armari d’ampliació, queconsisteix en instal·lar un altre armari de baixa al costat de l’armari ja existent i així podertenir quatre sortides més.11.3.3.1 Secció dels conductors En total, i tal com es pot veure en la taula, hi haurà vuit sortides per CT per a poderaprofitar, quatre per cada armari de baixa i per lo tant, per transformador. Però es pot veurecom després de repartir totes les línies per a totes les parcel·les i per a l’enllumenat exteriorencara ens quedaran sortides. Totes les sortides estan ocupades per les línies de BT, i aquestes estaran formades perquatre conductors: 3x(1x240)+1x(150) Al. Per a la xarxa de distribució en baixa seran conductors unipolars segon NormativaEndesa CNL00100 tipus RV, 0,6/1kV, aïllament de XLPE. Per lo tant el conductor escollit es un conductor RV 0,6/1 kV 3x1x240+1x150 Al, onles tres fases tindran una secció de 240 Al i el neutre tindrà una secció e 150 Al. A continuació i en relació amb la taula d’abans que determinava les parcel·les ambels centres de transformació i els transformadors, s’ha realitzat una taula resum delsresultats obtinguts en la memòria de càlcul. On es poden veure les sortides doblades delsquadres de baixa tensió, amb la saturació i la caiguda que ens donaria amb el conductord’alumini de 3x1x240+1x150 RV 0,6/1kV escollit per a estendre al polígon, ja sigui encircuit simple com es el cas de les parcel·les 9,10,11,12,13 i 14, com pot ser en circuitsdoblats del tipus de conductor esmentat com es el cas de la resta de parecl·les. Saturació cdt parcial cdt parcial Parcel·les C/S (%) [V] % 1 C1 S1 i S2 51,701 2,182 0,546 2 C1 S3 i S4 51,701 1,372 0,343 3 C2 S1 i S2 56,058 2,366 0,591 4 C1 S1 i S2 80,212 1,451 0,363 5 C1 S3 i S4 44,634 3,767 0,942 6 C1 S1 i S2 51,090 0,924 0,231 7 C1 S3 i S4 53,020 0,959 0,240 8 C2 S1 i S2 43,711 5,534 1,384 9 C1 S1 38,942 1,409 0,352 10 C1 S2 34,174 1,030 0,258Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 48
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva 11 C1 S3 29,406 1,241 0,310 12 C1 S4 24,637 2,377 0,594 13 C1 S1 0,000 0,599 0,150 14 C1 S2 19,869 0,880 0,220 15 C1 S3 i S4 24,339 6,749 1,687 16 C1 S1 i S2 111,932 1,626 0,406 17 C2 S1 i S2 44,939 0,722 0,180 18 C1 S3 i S4 23,942 4,830 1,208 19 C2 S1 i S2 42,164 15,035 3,759Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 49
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva11.3.4 Proteccions de la xarxa de BT contra sobreintensitats:fusibles FUSIBLES I sortida 315 222,3125 315 222,3125 315 241,05 400 344,9125 315 191,925 315 219,6875 315 227,9875 315 187,95625 400 334,9 400 293,9 315 252,8875 315 211,875 315 170,875 315 209,3125 400 350 315 193,2375 315 102,95 315 181,30625 400 350 Com abans s’ha avançat els armaris de baixa estan formats per diferents sòcols quees col·loquen en cada sortida de l’armari de baixa i que serveixen per a poder col·locar elsfusibles per a les línies de baixa, i per lo tan la protecció contra sobreintensitat d’aquestes. Els fusible escollits per a cada sortida dels armaris de baixa són els determinats en lataula i s’encarreguen d’obrir el circuit en cas de que la intensitat sigui superior a laintensitat de tall de cada fusible, amb això el que s’aconsegueix és evitar que lessobreintensitats que hi puguin haver no deteriorin la xarxa subterrània de baixa tensió.11.3.5 Caixes Generals de Protecció i Caixes de Seccionament Segons Normativa Endesa, el sol·licitant de cada parcel·la haurà d’aportar iinstal·lar les diferents caixes en lloc permanentment accessible des de via pública per apoder rebre en condicions les línies de baixa que subministren cada parcel·la. Les diferents caixes BT que s’instal·laran en aquest polígon seran les següents: - CGP>630 A-(No Nomalitzades) - CGP-9-630 A - Caixa de Seccionament+CGP-9-400A A continuació apareix una taula on es pot veure en cada parcel·la la caixa o conjuntde caixes que es posarà en el polígon en cada parcel·la:Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 50
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Parcel·les tipus caixa I sortida I total 1 CGP-9-630A 222,3125 444,625 2 CGP-9-630A 222,3125 444,625 3 CGP-9-630A 241,05 482,1 4 CGP>630 A 344,9125 689,825 5 C.S+CGP 191,925 383,85 6 CGP-9-630A 219,6875 439,375 7 CGP-9-630A 227,9875 455,975 8 C.S+CGP 187,95625 375,9125 9 C.S+CGP 334,9 334,9 10 C.S+CGP 293,9 293,9 11 C.S+CGP 252,8875 252,8875 12 C.S+CGP 211,875 211,875 13 C.S+CGP 170,875 170,875 14 C.S+CGP 209,3125 209,3125 15 CGP>630 A 350 700 16 C.S+CGP 193,2375 386,475 17 C.S+CGP 102,95 205,9 18 C.S+CGP 181,30625 362,6125 19 CGP>630 A 350 70012 Obra Civil Es considerarà obra civil a l’execució de les rases i les cementacions necessàries entota la instal·lació. Les rases tindran característiques diferents segons el número i el tipusde línies que continguin, i també segons si el traçat es per la vorera o bé es fa un creuamentde calçada.12.1 Rases Es realitzaran rases per a conduir les línies de manera subterrània a través delpolígon, des d’allà on derivarem passat per tots els centres de transformació en MT, desdels CT’s fins a les diferents CGP i Caixes de Seccionament i entre lluminàries.. El C.S3x1x240+1x150 Al s’estendrà dintre de les rases prèviament fetes. Segons el trajecte de leslínies i la quantitat de cables conductors que estiguin en una mateixa rasa, aquestes tindrancaracterístiques i dimensions diferents. Els diferents tipus de rases seran els següents: Rases amb Línia d’Enllumenat sota vorera 1C Serà de 60 cm de profunditat per 40 cm d’amplada . El fons es recobrirà amb unacapa de 10 cm de terra cribada. Es col·locarà en la part central de la rasa el tub de PVC queacollirà els cables de l’enllumenat exterior del polígon. Es recobrirà el tub amb una capa desorra fina de 15 cm de gruix. Posteriorment es reomplirà la rasa amb material porgat sensepedres superiors a 8 cm i compactat al 95% PM. Finalment es col·locaran les llosesnormals sobre la vorera.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 51
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Rasa amb Línia d’Enllumenat 1C Sota vorera Serà de 60 cm de profunditat per 60 cm d’amplada. El fons de la rasa es deixarà netde pedres i es farà un llit de formigó de resistència característica H-125 de 10 cm de gruix,col·locant dos tubs de PVC llis, de 11 cm de diàmetre i 3,2 mm de gruix, i cobrint-lo ambformigó H-125 fins 15 cm per sobre del tub. La resta de la rasa s’omplirà amb formigópobre, situant una malla de senyalització de 30 cm d’amplada, 10 cm per sobre del dau deformigó. Rasa amb línia BT 1C sota vorera La rasa será de 80 cm de profunditat per 40 cm. El fons es recobrirà amb una capa de5 cm de terra cribada. Just al centre de la rasa i a 5 cm de la part inferior de la rasa escol·locarà el conductor de BT. Es cobrirà tot amb terra cribada, a uns 20 cm de la partinferior es col·locarà la placa de senyalització i es continuarà cobrint tot de terra cribadafins a aribar a 30 cm. A partir d’aquí es començarà a omplir amb capes de terra ben compactades uns 40cm fin arribar a la part superior de la rasa on es col·locaran les lloses de la vorera. Cal dirque a 25 cm de la part superior de les lloses es col·locarà la malla de senyalització. Rasa amb línia BT 2C sota vorera La rasa serà de 80 cm de profunditat per 60 cm. El fons es recobrirà amb una capa de5 cm de terra cribada. Al damunt es col·locaran els 2 conductors BT a una distància entreells de 25 cm longitudinals. Es cobrirà tot amb terra cribada, a uns 20 cm de la part inferiores col·locaran les plaques de senyalització i es continuarà cobrint tot de terra cribada fins aaribar a 30 cm. A partir d’aquí es començarà a omplir amb capes de terra ben compactades uns 40cm fins arribar a la part superior de la rasa on es col·locaran les lloses de la voerera. Cal dirque a uns 25 cm de la part superior de les lloses es col·locaran les malles de senyalització. Rasa amb línia BT 3C sota vorera. La rasa serà de 80 cm de profunditat per 60 cm. El fons es recobrirà amb una capa de5 cm de terra cribada. Al damunt es col·locara el conductor BT a la part inferior esquerra.Es cobrirà tot amb terra cribada, a uns 15 cm de la part inferior es col·locarà la placa desenyalització i es continuarà cobrint tot de terra cribada fins a arribar a 30 cm que escol·locarà la malla de senyalització. Just al damunt d’aquesta es col·locaran els altres dosconductors de BT separats entre ells 25 cm longitudinals. A uns 10 cm d’aquests escol·locaran les plaques de senyalització. A partir d’aquí es començarà a omplir la rasa amb capes de terra ben compactadesfins a la part superior de la rasa. Cal dir que a 25 cm de la part superior de les lloses de lavorera es col·locaran les malles de senyalització.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 52
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Rasa amb línia BT 4C sota vorera. La rasa serà de 80 cm de profunditat per 60 cm. El fons es recobrirà amb una capa de5 cm de terra cribada. Al damunt es col·locaran els dos conductors BT separats entre ells25 cm longitudinals. Es cobrirà tot amb terra cribada, a uns 15 cm de la part inferior escol·locarà les plaques de senyalització i es continuarà cobrint tot de terra cribada fins aarribar a 30 cm que es col·locaran les malles de senyalització. Just al damunt d’aquesta escol·locaran els altres dos conductors de BT separats entre ells 25 cm longitudinals. A uns10 cm d’aquests es col·locaran les plaques de senyalització. A partir d’aquí es començarà a omplir la rasa amb capes de terra ben compactadesfins a la part superior de la rasa. Cal dir que a 25 cm de la part superior de les lloses de lavorera es col·locaran les malles de senyalització. Rasa amb Línia MT 1C – Línia distribució en BT 2C Sota Calçada - Líniad’Enllumenat exterior 1C.(6 TF) La rasa tindrà 100 cm de profunditat per 75 cm d’amplada. El fons de la rasa esdeixarà net de pedres i es farà un llit de formigó de resistència característica H-125(formigó de neteja). A uns 5 cm es col·locaran tres tubs de fibrociment, de 15 cm dediàmetre, situats a una distància longitudinal entre ells de 25 cm entre centres. Es recobriràamb formigó H-125 fins que els tubs estiguin coberts entre 5 i 10 cm per sobre, llavors escol·locarà una malla de senyalització i es tornarà a omplir del mateix formigó una capa de10 cm de gruix. Damunt d’aquesta última capa es col·locaran tres tubs més alineats de la mateixaforma que estaven els tres anteriors separats 25 cm i es tornarà a fer el mateix procés, és adir s’omplirà del mateix formigó una capa de 10 cm de gruix. I damunt del formigó escol·locarà terra ben compactada uns 60 cm fins arribar a la superfície. Es farà passar lalínia d’A.T per un dels dos tubs inferiors i la línia d’enllumenat per un dels dos superiors.Es deixaran dos tubs lliures. Rasa amb línia MT 1C-Distribució BT 4C-Línia enllumenat 1C sota vorera La rasa tindrà 90 cm de profunditat i per 60 cm d’amplada. El fons de la rasa esdeixarà net de pedres. La rasa s’omplirà uns 5 cm amb terra cribada i es col·locaran dosconductors, un de MT i l’altre de distribució en baixa separats entre ells 25 cmlongitudinals. Es continuarà omplint de terra cribada la rasa uns 10 cm i es posaran les lesplaques de senyalització. Es continuarà omplint la rasa amb terra cribada fins a arribar auna distància de 20 cm dels primers conductors col·locats, i es posaran les malles desenyalització tal com s’indica als plànols de rases. Es continuarà omplint un parell de cmmés i es col·locaran dos conductors més alineats amb els anteriors, en aquest cas els dos dedistribució en baixa. Es seguirà el mateix procediment de plaques i malles de senyalització, fet en primerainstància fins arribar als 20 cm de referència amb els segons conductors col·locats, i escol·locaran dos conductors més, en aquest últim cas es col·locaran un conductor dedistribució en baixa i un d’enllumenat exterior, aquest últim dintre d’un tub de formigód’uns 15 cm de diàmetre, es col·locarà la placa de senyalització i a partir de llavors esAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 53
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptivadeixarà d’omplir la rasa en terra cribada i es començarà a omplir amb capes de terra bencompactada fins arribar a la superfície on es col·locaran les lloses de la vorera. Rasa amb línia MT 1C-Distribució BT 4C sota vorera Serà el mateix cas que en l’anterior tipus de rasa però sense tenir en compte la líniad’enllumenat, i deixant la part inferior dreta de la secció de rasa lliure, tal com es pot veureen el plànol. Rasa amb línia MT 1C - Línia BT 3C sota vorera La rasa tindrà 90 cm de profunditat per 60 cm d’amplada. . El fons de la rasa esdeixarà net de pedres. La rasa s’omplirà uns 5 cm amb terra cribada i es col·locaran dosconductors, un de MT i l’altre de distribució en baixa separats entre ells 25 cmlongitudinals. A 15 cm d’altura respecte els conductors es col·locaran les plaques desenyalització. Es continuarà omplint de terra cribada la rasa uns 10 cm més, llavors escol·locaran els altres dos conductors de distribució en baixa i es continuarà omplint ambterra cribada un 10 cm posant en aquesta distància les plaques de senyalització. A partir d’aquest moment es continuarà omplint la rasa uns 40 cm amb capes de terraben compactades fins arribar a al superfície on es col·locaran les lloses de la vorera. Rasa amb línia MT 1C - Línia BT 2C sota vorera La rasa tindrà 90 cm de profunditat per 60 cm d’amplada. . El fons de la rasa esdeixarà net de pedres. La rasa s’omplirà uns 5 cm amb terra cribada i es col·locara elconductor de MT a la part inferior esquerra de la secció de la rasa. A 15 cm d’alturarespecte el conductor es col·locaran la placa de senyalització. Es continuarà omplint deterra cribada la rasa uns 10 cm més, llavors es col·locaran els altres dos conductors dedistribució en baixa i es continuarà omplint amb terra cribada un 10 cm posant en aquestadistància les plaques de senyalització. A partir d’aquest moment es continuarà omplint la rasa uns 40 cm amb capes de terraben compactades fins arribar a al superfície on es col·locaran les lloses de la vorera. Rasa amb línia MT 1C - Línia BT 1C sota vorera La rasa tindrà 90 cm de profunditat per 60 cm d’amplada. . El fons de la rasa esdeixarà net de pedres. La rasa s’omplirà uns 5 cm amb terra cribada i es col·locaran dosconductors, un de MT i l’altre de distribució en baixa separats entre ells 25 cmlongitudinals. Es continuarà omplint de terra cribada la rasa uns 25 cm i es posaran lesplaques de senyalització. Es continuarà omplint de terra cribada la rasa uns 10 cm. Llavors es començarà a omplir la rasa amb capes de terra ben compactades finarribar a la superfície on es col·locaran les lloses de la vorera.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 54
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Rasa amb línia MT 1C - Línia BT 1C sota vorera- Línia enllumenat exterior 1C sotavorera La rasa tindrà 90 cm de profunditat per 60 cm d’amplada. . El fons de la rasa esdeixarà net de pedres. La rasa s’omplirà uns 5 cm amb terra cribada i es col·locaran dosconductors, un de MT i l’altre de distribució en baixa separats entre ells 25 cmlongitudinals. Es continuarà omplint de terra cribada la rasa uns 25 cm i es posaran lesplaques de senyalització. Es continuarà omplint de terra cribada la rasa uns 10 cm. Es seguirà el mateix procediment de plaques i malles de senyalització, fet en primerainstància fins arribar als 20 cm de referència amb els conductors col·locats, i es col·locaranun conductor més, tal com es pot veure en el plànol de rases, concretament en aquesta rasa,en aquest últim cas es col·locarà un conductor d’enllumenat exterior dintre d’un tub deformigó d’uns 15 cm de diàmetre, es col·locarà la placa de senyalització i a partir dellavors es deixarà d’omplir la rasa en terra cribada i es començarà a omplir amb capes deterra ben compactada fins arribar a la part superior on tal com s’indica en els plànols escol·locaran les lloses de la vorera. Llavors es començarà a omplir la rasa amb capes de terra ben compactades finarribar a la superfície on es col·locaran les lloses de la vorera. Rasa amb línia MT 1C - Línia enllumenat exterior 1C sota vorera La rasa tindrà 90 cm de profunditat per 60 cm d’amplada. . El fons de la rasa esdeixarà net de pedres. La rasa s’omplirà uns 5 cm amb terra cribada i es col·locaran dosconductors, un de MT i l’altre d’enllumenat exterior separats entre ells 25 cmlongitudinals. Es continuarà omplint de terra cribada la rasa uns 25 cm i es posaran lesplaques de senyalització. Es continuarà omplint de terra cribada la rasa uns 10 cm. Llavors es començarà a omplir la rasa amb capes de terra ben compactades finsarribar a la superfície on es col·locaran les lloses de la vorera. Rasa amb línia BT 2C - Línia enllumenat exterior 1C sota vorera La rasa tindrà 90 cm de profunditat i per 60 cm d’amplada. El fons de la rasa esdeixarà net de pedres. La rasa s’omplirà uns 5 cm amb terra cribada i es col·locaran dosconductors de BT separats entre ells 25 cm longitudinals. Es continuarà omplint de terracribada la rasa uns 10 cm i es posaran les les plaques de senyalització. Es continuaràomplint la rasa amb terra cribada fins a arribar a una distància de 20 cm dels primersconductors col·locats, i es posaran les malles de senyalització tal com s’indica als plànolsde rases. Es continuarà omplint un parell de cm més i es col·locarà 1 conductor més alineatamb un dels anteriors, en aquest cas de distribució d’enllumenat exterior dintre d’un tub deformigó d’uns 15 cm de diàmetre, es col·locarà la placa de senyalització i a partir dellavors es deixarà d’omplir la rasa en terra cribada i es començarà a omplir amb capes deterra ben compactada fins arribar a la part superior on tal com s’indica en els plànols escol·locaran les lloses de la vorera.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 55
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Rasa amb línia MT 1C-Distribució BT 3C-Línia enllumenat 1C sota vorera La rasa tindrà 90 cm de profunditat i per 60 cm d’amplada. El fons de la rasa esdeixarà net de pedres. La rasa s’omplirà uns 5 cm amb terra cribada i es col·locaran dosconductors, un de MT i l’altre de distribució en baixa separats entre ells 25 cmlongitudinals. Es continuarà omplint de terra cribada la rasa uns 10 cm i es posaran les lesplaques de senyalització. Es continuarà omplint la rasa amb terra cribada fins a arribar auna distància de 20 cm dels primers conductors col·locats, i es posaran les malles desenyalització tal com s’indica als plànols de rases. Es continuarà omplint un parell de cmmés i es col·locaran dos conductors més alineats amb els anteriors, en aquest cas els dos dedistribució en baixa. Es seguirà el mateix procediment de plaques i malles de senyalització, fet en primerainstància fins arribar als 20 cm de referència amb els segons conductors col·locats, i escol·locaran un conductor més, tal com es pot veure en el plànol de rases, concretament enaquesta rasa, en aquest últim cas es col·locarà un conductor d’enllumenat exterior dintred’un tub de formigó d’uns 15 cm de diàmetre, es col·locarà la placa de senyalització i apartir de llavors es deixarà d’omplir la rasa en terra cribada i es començarà a omplir ambcapes de terra ben compactada fins arribar a la part superior on tal com s’indica en elsplànols es col·locaran les lloses de la vorera. Rasa amb Línia MT 1C - Línia distribució en BT 2C Sota Calçada (4 TUBSFORMIGONATS) La rasa tindrà 100 cm de profunditat per 75 cm d’amplada. El fons de la rasa esdeixarà net de pedres i es farà un llit de formigó de resistència característica H-125(formigó de neteja). A uns 5 cm es col·locaran quatre tubs de fibrociment, de 15 cm dediàmetre, situats a una distància longitudinal entre ells de 20 cm entre centres. Es recobriràamb formigó H-125 fins que els tubs estiguin coberts entre 5 i 10 cm per sobre, llavors escol·locarà una malla de senyalització i es tornarà a omplir del mateix formigó una capa de10 cm de gruix fins a arribar als 30 cm establerts per al formigó H-125 per aquest tipus derasa. Damunt del formigó es col·locarà terra ben compactada uns 70 cm fins arribar a lasuperfície. Cal dir que en aquesta rasa hi haurà 2C de distribució en BT i un circuit dedistribució en MT i sempre en el cas que es creui la calçada es deixarà com a mínim un tubformigonat lliure per a que en cas d’avaria poder passar un altre circuit. Rasa amb Línia distribució BT 2C Sota Calçada (4 TF) La rasa tindrà 100 cm de profunditat per 75 cm d’amplada. El fons de la rasa esdeixarà net de pedres i es farà un llit de formigó de resistència característica H-125(formigó de neteja). A uns 5 cm es col·locaran quatre tubs de fibrociment, de 15 cm dediàmetre, situats a una distància longitudinal entre ells de 20 cm entre centres. Es recobriràamb formigó H-125 fins que els tubs estiguin coberts entre 5 i 10 cm per sobre, llavors escol·locarà una malla de senyalització i es tornarà a omplir del mateix formigó una capa de10 cm de gruix fins a arribar als 30 cm establerts per al formigó H-125 per aquest tipus derasa.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 56
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Damunt del formigó es col·locarà terra ben compactada uns 70 cm fins arribar a lasuperfície. Cal dir que en aquesta rasa hi haurà 2C de distribució en BT i sempre en el casque es creui la calçada es deixarà com a mínim un tub formigonat lliure, en aquest cas esde dos tubs lliures, per a que en cas d’avaria poder passar d’altres circuits necessaris. Rasa amb Línia distribució MT 1C Sota Calçada (2 TF) La rasa tindrà 90 cm de profunditat per 40 cm d’amplada. El fons de la rasa esdeixarà net de pedres i es farà un llit de formigó de resistència característica H-125(formigó de neteja). A uns 6 cm es col·locaran 2 tubs de fibrociment, de 15 cm dediàmetre, situats a una distància longitudinal entre ells de 20 cm entre centres. Es recobriràamb formigó H-125 fins que els tubs estiguin coberts entre 5 i 10 cm per sobre, llavors escol·locarà una malla de senyalització i es tornarà a omplir del mateix formigó una capa de10 cm de gruix fins a arribar als 30 cm establerts per al formigó H-125 per aquest tipus derasa. Damunt del formigó es col·locarà terra ben compactada uns 70 cm fins arribar a lasuperfície. Cal dir que en aquesta rasa hi haurà 2C de distribució en BT i sempre en el casque es creui la calçada es deixarà com a mínim un tub formigonat lliure, en aquest cas esde dos tubs lliures, per a que en cas d’avaria poder passar d’altres circuits necessaris. Rasa amb Línia distribució MT 1C Sota Vorera La rasa tindrà 90 cm de profunditat per 40 cm d’amplada. El fons de la rasa esdeixarà net de pedres. Llavors s’anirà omplint amb terra cribada fina arribar a uns 6 cm desde la part inferior de la rasa, que es col·locarà el conductor de MT. Una vegada col·locat escontinuarà amb terra cribada fins arribar a 30 cm que es on es col·locarà la placa desenyalització. Una vegada ja s’hagi omplert la rasa es procedirà a fer el peu de morter per a podercol·locar les lloses per a la vorera.12.2 Arquetes de registre Es construiran arquetes en els punts de les línies en que sigui necessari fer unaramificació o connexió, o en canvis de direccions amb angles mot tancats. Complint ambles instruccions de la NTE, es realitzarà amb formigó de resistència característica H-250 iun gruix de les parets de 15 cm, les dimensions interiors seran de 0,6 m x 0,6 m i laprofunditat de 0,85 m. Els tubs es situaran a una distància de 10 cm del fons on s’hi hauràdipositat una capa de grava gruixuda de 15 cm de profunditat per facilitar el drenatge. L’arqueta estarà dotada de marc i tapa d’acer fos segons norma UNE 36118-73,l’anclatge del marc estarà constituït per quatre esquadres situades en el centre de cada cara,de 5 cm de profunditat, 5 cm de sortint i 10 cm d’ample.12.3 Cementacions Les cementacions que esmentarem a continuació seran les cementacions que esrealitzaran en els suports de les lluminàries. Les cementacions dels suports dels punts dellum es realitzaran amb formigó de resistència característica H-200, amb forma de dau deAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 57
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva0,75 m d’amplada per 0,95 m de profunditat, contindran els tubs de plàstic coarrugat dediàmetre 110 necessaris per passar els cables d’alimentació. A banda tal com s’indica en el croquis adjunt del detall de la cementació escol·locaran quatre ancoratges de M-16 amb l’extrem exterior roscat que subjectaran la basedels suports. En el plànol de Detall del Bàcul apareixen les cementacions detallades. També es realitzaran les cementacions de l’armari de comandament, sobre les qualsreposarà el sòcol de l’armari. Les dimensions, les quals apareixen detallades en el plànol del’Armari de Comandament, són 1,2 m d’amplada, 0,5 m de longitud i 0,5 m de profunditat.Es col·locarà un tub de PVC de 12 cm de diàmetre per a l’entrada dels conductors i un altreper la sortida dels conductors.13 Enllumenat exterior del polígon Industrial “Los Campets”13.1 Introducció Nomenem a l’enllumenat exterior, a tota la instal·lació que es necessita per poderil·luminar el polígon industrial, des dels armaris d’enllumenat, passant pels conductors queseran de coure amb una secció de 6mm2, realitzant entrada/sortida en cada lluminària,característiques tècniques de cada lluminària, els tipus de suports amb les característiquesd’aquests, i les característiques luminotècniques que ens donarà el conjunt de la instal·lacióuna vegada estigui en funcionament tota la instal·lació.13.2 Objecte L’objecte de l’enllumenat exterior, és, a partir d’unes determinades necessitats irequisits de disseny del sol·licitant , poder il·luminar el polígon industrial “Los Campets”.13.3 Requisits de disseny Els requisits de disseny que s’han tingut en compte alhora de realitzar l’enllumenatexterior, són les determinades per l’Ajuntament d’Alcanar. En aquest aspecte, el sol·licitantdegut a la manca de legislació que hi ha en aquest tema de l’enllumenat, s’ha basat en elsrequeriments establerts en les instruccions tècniques complementàries generalsd’enllumenat públic A-IT-G1. Concretament les instruccions utilitzades alhora de realitzarel càlcul exterior del polígon es poden veure en la memòria de càlcul. En el cas de la il·luminància mitja que es volia alhora de realitzar els càlculs es vadeterminar a partir de la taula que hi ha a continuació. Sempre tenint una previsió del’activitat que podia tenir el polígon per la nit i respectant la contaminació lumínica, unterme molt important, últimament, degut a la consciència que té la gent per a despilfarrarenergia, com a exemple que es pot donar, son les boles blanques que es ficaven abanssense reflectors a la part superior de la llumenera, cosa que feia que molt llum sortísreflectida cap al cel, i fent impossible la visiblitat de les estrelles.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 58
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva13.4 Abast de la instal·lació Es dotarà d’enllumenat exterior tots els carrers del polígon, des de l’entrada alpolígon, vora la rotonda existent a la carretera d’Alcanar TV-3321, fins al carrer de sota, ala part posterior.13.5 Descripció de la instal·lació La instal·lació d’enllumenat exterior serà a 220 V en monofàsic, degut a la potènciaque hi tindrem, 8 kW en cada armari. D’aquest aspecte podem informar que segonNormativa Endesa, concretament en la guia Vademécum de FECSA-ENDESA per ainstal·lacions d’enllaç, on es pot veure que fins una potència de 13,8 kW elsubministrament es realitza e 220 V en monofàsic, i en aquest armari el que es col·loca esun conjunt de protecció i mesura per a enllumenat públic en monofàsic, per una banda i al’altra banda s’instal·la el control del client, amb els temporitzadors, magnetotèrmics,diferencials que controlin la instal·lació.13.6 Secció dels conductors Els conductors de la xarxa d’enllumenat, estan formats per una fase i un neutre, jaque com s’ha dit es un subministrament monofàsic. Així que, la secció dels conductors pera l’enllumenat exterior es de 6mm2. Els conductors que s’utilitzaran seran conductors decoure unipolars amb aïllament de polietilè reticulat tipus UNE RV 0,6/1 kV. Tal com s’ha calculat en la memòria de càlcul, la secció dels conductors de cada líniad’enllumenat es de 6mm2 de coure. Per als neutres es faran servir conductors de la mateixa secció que els de fase, tal icom s’estableix en la instrucció ITC-BT 07.13.7 Lluminàries i suports Els suports que s’utilitzaran en el polígon industrial “Los Campets” seran del tipusAM-10, tal com s’indica en el plànol de columna i bàcul, on està el detall dels suports ques’utilitzaran. Els suports seran bàculs que faran que les lluminàries sobresurtin de la vorera i queestiguin al damunt de la calçada, els bàculs seran de 9m d’alçada, es col·locaran endisposició portell separats entre les lluminàries 30 m. A partir d’aquestes dades s’han realitzat tots el càlculs luminotècnics amb elprograma informàtic CALCULUX. En els annexes adjunts, està tot el càlcul luminotècnicde l’enllumenat exterior de cada carrer del polígon industrial.13.8 Presa a terra de l’Enllumenat Exterior La presa a terra dels bàculs de les lluminàries, es realitzarà connectantindividualment cada suport, mitjançant un conductor de protecció de coure, a la líniaprincipal de terra de coure, la qual estarà unida en un extrem a un elèctrode mitjançant unalínia d’enllaç.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 59
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva A la memòria de càlcul hi ha amb molt més detall, tots els càlculs que s’han realitzat,amb tots els elements que conformen la presa a terra de l’enllumenat exterior.13.9 Proteccions13.9.1 Contra contactes directes La instal·lació es realitzarà de manera que les parts actives de la instal·lació no siguinaccessibles a les persones, triant convenientment els materials a utilitzar per a que la sevamanipulació es faci amb la utilització d’eines especials.13.9.2 Contra contactes indirectes. D’acord amb la ITC-BT-09 apartat 6, totes les columnes estaran connectades a terra,de manera que la resistència òhmica segons la ITC 09 apartat 9 , no pugui donartensions de contacte perilloses per a les persones, serà inferior a 37 Ω. Per a evitar aixòs’ha previst un interruptor diferencial amb una sensibilitat de 0,03 A.14 Planificació i Programació La planificació i la programació per a la realització de les obres del present projectees determinaran amb el contractista de l’obra tenint en compte les condicions i directriusque s’estableixen en el plec de condicions del projecte.15 Posta en Marxa i Funcionament Una vegada s’hagin acabat tots els treballs per a poder posar en marxa el polígon, esportarà a cap la comprovació del correcte funcionament dels elements que formen latotalitat del polígon, per a la seva legalització i la posterior posada en marxa, aquests temesde posta en marxa estan determinats en la instrucció ITC-BT-04. Per a poder sol·licitar l’alta en el subministrament del polígon, tal com s’indica en laITC-BT-04, el titular de la instal·lació haurà de sol·licitar el subministrament d’energia al’empresa subministradora mitjançant el corresponent exemplar del certificat de lainstal·lació. I així l’empresa podrà realitzar al seu càrrec les verificacions que considerioportunes, en lo que es refereix en el compliment de les prescripcions del Reglament deBaixa Tensió. Es en aquest cas quan els valors obtinguts en la indicada verificació no siguin elssenyalats com a correctes en la instrucció ITC-BT-19, l’empresa subministradora no podràconnectar a les seves xarxes les instal·lacions receptores. Així doncs, les comprovacions de les línies d’ A.T les farà la companyia dedistribució i a la part de la instal·lació de B.T els assajos a realitzar seran:Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 60
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Prova de continuïtat La prova de continuïtat es realitzarà mitjançant el mètode de timbrat. Es comprovaràl’absència de tensió a la línia a provar i es prendran precaucions necessàries si existeixenequips en tensió en les proximitats. S’identificaran els extrems dels conductors i escomprovarà la seva continuïtat. Mesura de la resistència d’aïllament i rigidesa dielèctrica Aquest assaig es realitzarà d’acord amb la instrucció ITC-BT-19. Per efectuar laprova es desconnectaran els sistemes de protecció de les línies. L’aïllament es mesuraràamb relació a terra i entre conductors, mitjançant l’aplicació de tensió continua d’entre 500i 1.000 V. Per la mesura de la rigidesa dielèctrica es desconnectaran tots els receptors i elsinterruptors automàtics i s’aplicarà durant un minut una tensió mínima de 1500 volts a 50Hz. L’assaig s’efectuarà per cada conductor amb relació al terra i els altres conductors. Comprovació de la resistència de la posta a terra Es realitzarà la mesura de la resistència de posta a terra mitjançant un teluròmetre. Laresistència haurà de ser inferior al valor indicat per la companyia subministradorad’energia elèctrica.16 Resum del pressupost La construcció i instal·lació de tots els elements que formen la electrificació iil·luminació del Polígon Industrial “Los Campets” puja a la quantitat: TOTAL PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRATA 556.650,40 € PRESSUPOST GLOBAL DE LICITACIÓ 645.714,46 € Alcanar, 22 d’Agost de 2004 Albert Bel Esteller Enginyer Tècnic Industrial en ElectricitatAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 61
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul Annex de Càlcul AUTORS: Albert Bel Esteller DIRECTORS: J. J. Tena Tena. DATA: Setembre / 2004.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 1
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de CàlculÍndex de l’Annex de Càlcul Índex de l’Annex de Càlcul ......................................................................................2 1 Previsió de potència............................................................................................4 1.1 Càlcul de la potència prevista......................................................................4 2 Línia Subterrània de Mitja Tensió.......................................................................6 2.1 Càlcul de la secció dels conductors.............................................................6 2.1.1 -Intensitat admissible en règim permanent...........................................7 2.1.2 Intensitat de curtcircuit........................................................................8 2.1.3 Caiguda de tensió ................................................................................9 2.1.4 Potència màxima a transportar pel conductor escollit ........................11 3 Centres de transformació ..................................................................................12 3.1 Intensitat en Mitja Tensió .........................................................................12 3.2 Intensitat en Baixa Tensió .........................................................................12 3.3 Càlcul de corrents de curtcircuits ..............................................................12 3.3.1 Corrents de curtcircuit al primari del centre de transformació............13 3.4 Justificació del Sistema de Ventilació .......................................................16 3.5 Càlcul de les preses a terra en el centre de transformació ..........................18 3.5.1 Consideracions prèvies a tenir en compte per realitzar el càlcul.........18 3.5.2 Seguretat de les persones...................................................................19 3.5.3 Sobretensions perilloses per a la instal·lació ......................................20 3.5.4 Limitació del valor mínim del corrent de defecte...............................20 3.5.5 Càlcul de la Xarxa de Terres .............................................................22 3.5.6 Càlcul dels Valors Màxims Admissibles que Poden Aparèixer en la Instal·lació 26 3.5.7 Posta a Terra dels Neutres dels Transformadors ................................27 3.5.8 Elecció de l’elèctrode tipus i càlcul de les terres................................28Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 2
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul 3.6 Estimació y previsió dels transformadors dels CT’s ..................................29 3.6.1 Previsió de subministraments de parcel·les per transformadors..........29 3.6.2 Previsió de subministraments de parcel·les amb la previsió de potència per a l’enllumenat exterior del polígon .....................................................................30 3.6.3 Previsió de futures ampliacions de transformadors ............................31 3.7 Sortides de l’armari de Baixa tensió dels transformadors dels centres de transformació ...............................................................................................................32 3.8 Determinació dels fusibles adoptats per a les diferents sortides dels armaris de baixa 33 4 Xarxa de distribució en BT...............................................................................34 4.1 Càlcul de la potència i intensitat màxima en cada parcel·la .......................34 4.2 Càlcul de les seccions dels conductors ......................................................35 4.2.1 Càlcul de les seccions mitjançant Intensitat Màxima Admissible.......35 4.2.2 Càlcul de les seccions en funció de la caiguda de tensió ....................37 4.2.3 Determinació de la secció dels Neutres .............................................39 5 Càlcul enllumenat exterior................................................................................40 5.1 Càlculs Luminotècnics..............................................................................40 5.1.1 Elecció de la lluminària.....................................................................41 5.1.2 Càlcul de la distància entre lluminàries .............................................41 5.2 Càlculs Elèctrics .......................................................................................44 5.2.1 Càlcul de la Potència de l’Enllumenat. ..............................................44 5.2.2 Càlcul de la secció dels conductors per Caiguda de Tensió ................45 5.2.3 Càlcul de la Secció dels Conductors per Intensitat Màxima Admissible 48 5.3 Posta a Terra de l’Enllumenat exterior del polígon....................................50 5.4 Càlcul dels Elements de Protecció i Comandament ...................................51Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 3
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul1 Previsió de potència La previsió de potència que s’estimarà en aquest polígon seguirà el que es dictaminaen la ITC BT-10 del Reglament de Baixa Tensió, que determina les condicions a seguirquan no se sap de quan seran les naus a construir o no es té la informació necessària, itambé seguirà la part del Pla Urbanístic de l’Ajuntament d’Alcanar que ens afecta deguta la construcció de concentracions d’indústries i comerços en polígons industrials. Cal explicar que en el cas del nostre projecte, la superfície que es tindrà en compte ion s’aplicarà la ITC-BT-10, serà a la superfície edificable, tal com es dictamina pel PlaUrbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar, la qual es pot observar al plànol dedistribució de parcel·les on s’exposa el Gàlib Màxim de l’Edificació i l’AlineacióObligatòria de les naus futures. També cal dir que en aquest pla queda constància que estindrà en conte un 60 % de la superfície edificable per a edificis destinats a unaconcentració d’indústries i amb el 40 % restant, es realitzaran els càlculs com a edificiscomercials i oficines. A banda d’aquests percentatges dictaminats en el Pla Urbanístic Municipal del’Ajuntament d’Alcanar, en aquest pla també hi apareix un factor d’utilització de lasuperfície edificable que es de 0,5. Aquest factor d’utilització a relacionat en intentar tenirsuperfície suficient, per a poder maniobrar en cas d’accident, ja siguin camions o altresvehicles de grans dimensions, deixant passadissos de tres metres com a mínim entre naus... En el nostre cas, i seguint amb la classificació dels llocs de consum que s’exposa alreglament, hem de seguir “Edificis destinats a una concentració d’indústries” i “Edificiscomercials o d’oficines”, ja que al Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar,com ja s’ha avançat, es dictamina que un 60% de la superfície edificable (la que a partir dela qual realitzarem tots els càlculs) sigui per a edificis destinats a una concentraciód’indústries i el 40% restant per a edificis comercials o d’oficines.1.1 Càlcul de la potència prevista La superfície total edificable al Polígon Industrial “Los Campets” són 64.075 m2. Aplicant el Reglament de Baixa Tensió i el Pla Urbanístic explicats en anterioritat: - El 60% d’aquesta superfície es 38.445 m2, i en aquest cas s’aplica la normativa d’edificis destinats a concentració d’indústries de 125W/m2. - El 40% restant són 25.630m2, i com ja s’ha esmentat, degut al Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar en aquest cas s’aplica la normativa per a edificis comercials o d’oficines que tracta de considerar 100W/m2. A la potència total obtinguda segons el Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntamentd’Alcanar se li ha d’aplicar un coeficient d’utilització de la superfície edificable de 0,5degut a consideracions urbanístiques d’edificabilitat, volum, etc..., que també esdictaminen en aquest, es a dir, el que es vol aconseguir en aquestes mesures es gaudird’una superfície suficient per a poder maniobra sense dificultats alhora de l’edificació deles naus o inclús en perspectives de que hi pugui ocórrer algun accident (maniobra deAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 4
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlculvehicles de grans dimensions), i com no, segons les característiques particulars del tipusd’indústria que es pretengui instal·lar a la zona esmentada. Potència = Superfície edificable x ITC-BT-10 x Coeficient d’utilització - Superfície concentració d’indústries: 38.445 m2 Potència = 2.403 kW - Superfície per a edificis comercials : 25.630 m2 Potència = 1.281,5 kW Aplicant un factor de potència de 0.85 ens quedarà el següent: Potència total parcel·les = 2.403 + 1.281,5 = 3.684,3 kW 3.684,3 Stotal = = 4.334,8kVA cos ϕ - Potència prevista per a l’enllumenat exterior:Tal com s’explica en la memòria descriptiva es consideren 1,5kW per metre quadrat. - Superfície vial = 18.000 m2 Previsió de potència per a enllumenat = 18.000 x 1.5=27.000W=27 kW Una vegada fet el càlcul de les potències que ens afectaran a la previsió de potència,la previsió de potència que tindrem serà la següent: Previsió de potència = Potència total parcel·les + Potència per a enllumenat exterior - Previsió de potència = 3.684,3 + 27 = 3.721,3 kW 3 . 721 ,3 Sprevista = = 4 . 378 kVA 0 ,85 El polígon consumirà una potència prevista de 4.378 kVA que serà subministrada permitjà de sis centres de transformació de 800 kVA, cada un dels quals constarà de dostransformadors de 400 kV. L’energia s’obtindrà d’una línia de mitja tensió propera alpolígon i es conduirà per una línia subterrània fins els límits del polígon, on serà conduïdafins a cada centre de transformació.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 5
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul2 Línia Subterrània de Mitja Tensió La línia subterrània està formada per diferents trams que uneixen el que són lesconversions que uneixen la línia de mitja, amb el primer centre de transformació, aquestamb el segon centre de transformació i així successivament fins arribar al sisè centre detransformació que unirem finalment una altra vagada a la línia aèria mitjançant una altraconversió, i així realitzarem el que s’anomena entrada/sortida a la línia aèria de mitjatensió. Aquests trams es poden veure amb molta més claredat al que es el plànol dedistribució de les parcel·les. Tot i determinar tots els trams que tenim, cal dir que realitzarem els càlculs decomprovació per al pitjor dels casos, com és el cas del primer tram. Diem que és el pitjordels casos perquè en el primer tram es transporta tota la potència, fins arribar al CT1, calclarificar que el primer tram consta des de la conversió fins al primer CT. Així que una vegada realitzats els càlculs del primer tram, si ens surten uns resultatsbons, ja anirem sobrats per a la resta de trams, ja que com ja s’ha dit, en el primer tram, pera efectes de càlculs s’agafa la potència total. A banda d’això, també es pot fer el següent raonament, si al primer centre detransformació ja utilitzem una part de la potència, per a la resta del polígon ja no quedarà latotalitat de la potència, i conseqüentment els trams restants sortiran millor a efectes decàlcul. Per a realitzar tots aquests càlculs es realitzarà mitjançant: - intensitat admissible. - intensitat de curtcircuit. - caiguda de tensió.2.1 Càlcul de la secció dels conductors Com ja s’ha avançat en la memòria descriptiva, el càlcul elèctric es pot realitzar dedues formes , com a Càlcul preliminar o com a Càlcul de Comprovació. En aquest cass’utilitzarà el càlcul de comprovació, ja que és el més utilitzat en instal·lacions de mitjatensió, i que consisteix en escollir un tipus de cable, i una vegada escollida una secció escomprova que la intensitat de règim permanent, la caiguda de tensió i la intensitat decurtcircuit estiguin dintre dels valors admissibles determinats pel tipus de conductorescollit. Aquesta línia subterrània tindrà una longitud de 1.120 m. La secció del cablesubterrani serà de 3x240 mm2, amb tensió nominal 18/30kV, amb aïllament de polietilèreticulat (XLPE) capaç d’aguantar una intensitat admissible de 420 A.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 6
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul2.1.1 -Intensitat admissible en règim permanent Per a dimensionar la línia de Mitja Tensió que ens subministrarà la potència,agafarem la potencia total prevista, que és de 4 .378 kVA, que serà la potència màxima queportarà la línia. Per a evitar l’elevat cost econòmic que suposaria haver de substituir el cable instal·laten el cas que hi hagués un augment de la demanda o bé un ampliació del polígon,sobredimensionarem les línies un 50%, ja que si comparem el cost de substituir tot el cableamb un sobredimensionament d’aquestes característiques en relació a un cable de seccióinferior es molt poc. Per lo tant ens quedarà un potència total sobredimensionada de 6.567 kVA. S 6.567 I= = = 151,66 A U· 3 25· 3 On: - S = Potència aparent total prevista sobredimensionada [kVA] - U = Tensió de línia [kV] - I = Intensitat de línia [A] La intensitat sobredimensionada que circularà pel cable serà de 151,66A. Com es potobservar podríem agafar una secció de 150 mm2 capaç de suportar 315A, però degut a queho volem sobredimensionar per a futures ampliacions del polígon o augments de demanda,i sense deixa de banda la tendència de la companyia subministradora que per ainstal·lacions noves ja només utilitza l’estesa de 240mm2 per defecte, escollirem un cablede 240 Al i aprofitarem per si mai es fa alguna ampliació, o en cas d’alguna avaria ambalgun descàrrec d’algun tram, amb la conseqüència es carregaria més un altre tram, i abanda també es bo tenir els cables bastant ben dimensionats per a tenir una certa seguretat,es per tot això que escollirem una secció de 240 Al per fase, es a dir 3x240 Al DHV 18/30kV. S trafo S total Vp Ip I max Sat (kVA) (kVA) (kV) (A) (A) % CT 1 717,85 6.567 25 151,66 410 37 CT 2 669,80 5.849,15 25 135,08 410 32,95 CT 3 665,50 5.179,35 25 119,61 410 29,17 CT 4 572,44 4.513,85 25 104,24 410 25,42 CT 5 702,90 3.941,41 25 91,02 410 22,20 CT 6 766,32 3.238,99 25 74,80 410 18,24 [taula 1]Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 7
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul2.1.1.1 Densitat de corrent El valor de la densitat de corrent amb la intensitat calculada és la següent: I 151,66 A ∆= = = 0,632 S 240 mm 2 On: - ∆ : Densitat de corrent[A/mm2] - I : Intensitat admissible en règim permanent[A] - S : Secció del cable conductor[mm2] Com es pot veure, hem calculat la densitat de corrent per al pitjor dels casos, i per lotant no caldrà calcular la densitat de cada tram de circuit, ja que com es pot observar en lataula 1 la intensitat, a l’igual que la potència va disminuint tram a tram.2.1.1.2 Densitat de corrent màxima del conductor I max 410 A ∆ max = = = 1,71 S 240 mm 2 On: - ∆ max : Densitat de corrent màxima del conductor[A/mm2] - I max : Intensitat màxima admissible del conductor[A] - S : Secció del conductor[mm2] Com es pot veure, la densitat calculada amb el que seria la potència que hem estimatdes d’un principi, i en el pitjor dels casos, es bastant inferior a la densitat màxima que té elconductor escollit, per lo tant la secció adoptada es bona.2.1.2 Intensitat de curtcircuit. Per veure la capacitat que té el conductor escollit per suportar la intensitat decurtcircuit és necessari conèixer la potència de curtcircuit de la xarxa de Mitja Tensió, queés de 400 MVA. Aquest valor ens l’ha facilitat la companyia subministradora FECSAENDESA. La intensitat de curtcircuit, per lo tant, la trobarem aplicant la fórmula següent: Scc 400.000 Icc = = = 9.237,6 A U· 3 25· 3 On: - Scc = Potència de curtcircuit [kVA] - U = Tensió de línia [kV]Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 8
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul - Icc = Intensitat de curtcircuit2.1.2.1 Secció mínima del conductor per intensitat de curtcircuit La secció del conductor escollit haurà d’aguantar la Icc calculada anteriorment,durant més temps que el que tarden en actuar les proteccions de la línia. Segons dadesfacilitades per la companyia subministradora les proteccions de la línia actuen en un tempsde 1,25 segons. Un cop tenim la Icc i el temps d’acció de les proteccions escollirem la secciópertinent de la taula 2, que tenim a continuació. Duració del curtcircuit (segons) Secció 0,1 0,2 0,3 0,5 1 1,5 2 2,5 (mm2) 95 27,9 19,2 16,1 12,5 8,8 7,2 6,2 5,6 150 44,1 30,4 25,5 19,8 13,9 11,4 9,9 8,8 240 70,5 48,7 40,8 31,6 22,3 18,2 15,8 14,1 400 117,6 81,2 68,0 53,8 37,2 30,4 26,4 23,6 [taula 2] Pel que fa a aquest mètode per trobar la secció del cable, en aquest cas tambépodríem adoptar una secció de 150 mm 2 ja que la duració del curtcircuit es de 1,5 segons iaguanta 11,4 kA - però com agafarem la duració immediatament superior a la donada perla companyia, ja que la que dóna aquesta és el que tarden en actuar les proteccions de línia-agafant una secció de 240Al ens aguantarà com a màxim una Icc = 18,2 kA, molt per sobrede la calculada que era de 9.237,6, o el que és el mateix 9,2 kA.2.1.3 Caiguda de tensió La caiguda de tensió de la línia de Mitja Tensió serà pràcticament nul·la degut a quel’alta tensió per a poder-se transportar i que la longitud de la xarxa es relativament petita siho comparem amb els trams que s’acostumen a tirar en Mitja Tensió. Aquesta es calcula enfunció de la resistència a 50ºC, de la reactància y del moment elèctric, mitjançantl’expressió: P·L U (%) = ·( R50 + X ·tgρ ) 10·U 2 On: - U: Tensió [kV] - P: Potència [kW] - L: Longitud [km] - R50: Resistència a 50ºC en Ω/km (R50 = 0,140 Ω/km [Ω] - X: Reactància en Ω/km. (X = 0,101 Ω/km) [Ω]Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 9
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de CàlculTram1 derivació/conversió fins a CT1 R50 = 0,140 Ω/km · 0,220 km = 0,0308 Ω X = 0,101 Ω/km · 0,220 km = 0,0222 Ω 5.581,95·0,22 -3 U (%) = ·(0,0308 + 0,0222·0,62) = 8,756 · 10 % 10·252Tram 2 CT1 – CT2 R50 = 0,140 Ω/km · 0,120 km = 0,0168 Ω X = 0,101 Ω/km · 0,120 km = 0,0121 Ω 5.581,95·0,12 U (%) = 2 ·(0,0308 + 0,0222·0,62) = 2,60·10-3 % 10·25Tram 3 CT2-CT3 R50 = 0,140 Ω/km · 0,205 km = 0,0287 Ω X = 0,101 Ω/km · 0,205 km = 0,0207 Ω 5.581,95·0,205 U (%) = 2 ·(0,0287 + 0,0207·0,62) = 7,6·10-3 % 10·25Tram 4 CT3-CT4 R50 = 0,140 Ω/km · 0,180 km = 0,0252 Ω X = 0,101 Ω/km · 0,180 km = 0,0181 Ω 5.581,95·0,180 U (%) = 2 ·(0,0252 + 0,0181·0,62) = 5,86·10-3 % 10·25Tram 5 CT4-CT5 R50 = 0,140 Ω/km · 0,215 km = 0,0301 Ω X = 0,101 Ω/km · 0,215 km = 0,0217 Ω 5.581,95·0,215 U (%) = 2 ·(0,0301+ 0,0217·0,62) = 8,36·10-3 % 10·25Tram 6 CT5-CT6 R50 = 0,140 Ω/km · 0,035 km = 0,0049 Ω X = 0,101 Ω/km · 0,035 km = 0,0035 ΩAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 10
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul 5.581,95·0,035 U (%) = 2 ·(0,0049 + 0,0035·0,62) = 2,2·10-5 % 10·252.1.4 Potència màxima a transportar pel conductor escollit Degut a que en aquest projecte s’han realitzat molts de càlculs pensant amb el futur,amb possibles ampliacions de polígon, o algun augment de demanda de potència d’algunaparcel·la, en cas que aquestes hipòtesis inicials es compleixin, s’haurà de tenir molt encompte la potència màxima que podrà transportar la línia, que s’ha dimensionat. Pmax = 3 · UL · Imax · cos ϕ = 3 · 25 · 410 · 0,85 = 15.090,5 kVAAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 11
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul3 Centres de transformació Segons es dictamina a la instrucció complementaria del Reglament d’AT MIE-RAT20 en el projecte on hi hagi centres de transformació es tindran que conèixer les corrents decurtcircuit a la part d’alta (mitja) i als borns de baixa tensió del transformador. I serà apartir d’aquests valors que es determinarà el poder de tall dels fusibles de mitja. Al polígon projectat es construiran sis centres de transformació ubicats segons elplànol 6, Distribució en Mitja Tensió, capaços de subministrar 800 kVA cadascunmitjançant una transformació de 25/0,4 kV. Els centres de transformació estaran formatsper dos transformadors de 400 kVA . A continuació es calcularan els seus valors de la intensitat nominal en la part d’altatensió i en la de baixa, així com el càlcul de la corrent de curtcircuit i el càlcul de lesinstal·lacions de terres.3.1 Intensitat en Mitja Tensió En aquest apartat es realitzarà el càlcul de la intensitat de la part de mitja tensió deltransformador. S 2·400 I= = = 18,5 A U · 3 25· 3 La intensitat al primari de cada transformador serà: S 400 I= = = 9,24 A U · 3 25· 33.2 Intensitat en Baixa Tensió Utilitzant la mateixa fórmula que en l’apartat anterior es trobarà el valor de laintensitat màxima en el secundari de cada transformador. La tensió serà de 400V per cadatransformador. S 400 I= = = 577,35 A U · 3 0,4· 33.3 Càlcul de corrents de curtcircuits Segons l’empresa subministradora, la potència de curtcircuit de la línia de la qualderivarem per a subministrar el polígon és de 400 MVA. Tenint present aquesta dada i totel calculat posteriorment, procedirem a l’obtenció de les corrents de curtcircuit del primarii secundari del transformador.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 12
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul3.3.1 Corrents de curtcircuit al primari del centre de transformació. El càlcul de la corrent de curtcircuit de la part de baixa delstransformadors exigeix conèixer la impedància total del circuit des delsgeneradors de les centrals elèctriques que l’alimenten fins a la sortida deBaixa Tensió dels trafos. En els següents càlculs s’obtindran els valors de les corrents decurtcircuit que es poden produir en els centres de transformació. Esrealitzarà el càlcul per a la potència de curtcircuit indicada per lacompanyia de S = 400 MVA, i considerarem el cas més desfavorable, quecorrespon al centre de transformació Nº1, degut a que hi arribarà latotalitat de la potència que portarà la línia.3.3.1.1 Càlcul de les impedàncies3.3.1.1.1 Impedància d’escomesa - Zq=1,1·U2/Scc= 1,1·252/400.000=1,72 Ω - Xq=0,955·Zq=0,955·1,72=1,64 Ω - Rq=0,1·Xq= 0,1·1,64=0,164 Ω - Zq=0,164+j1,64Ω3.3.1.1.2 Impedància de línia aèria La impedància de la línia aèria s’ha trobat segons dades de l’empresasubministradora, ja que en el cas de la línia aèria de mitja, nosaltres no l’hem projectatperquè l’únic que fem es aprofitar el pas aeri de la línia de mitja per sobre el polígon per arealitzar la derivació i realitzar entrada sortida. Així ens quedarà el següent: - Ra=0,23 - Xa=0,35 - Za=0,23+j0,35 Ω3.3.1.1.3 Impedància línia subterrània Zs=L·(r’+jX’)=0,220·(0,140+j0,101)=(0,0308+j0,0222) Zs=(0,0308+j0,0222)Ω On: - r ’=0,140 Ω/km - X’=0,101 Ω/km - L= 0,220 km (com ja s’ha esmentat s’ha agafat el cas més desfavorable, és a dir des de la derivació en mitja fins al primer centre de transformació).Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 13
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul3.3.1.1.4 Impedància total Serà el sumatori de totes les impedàncies calculades en aquest apartat. Zqas=Zq+Za+Zs=(0,432+j2,01)Ω La impedància en valor absolut serà /Zqas/=2.06 Ω3.3.1.2 Càlcul de les intensitats Intensitat inicial simètrica de curtcircuit c·Un 1,1·25 I= = = 7,71kA Zqas· 3 2,06· 3 On: - Un: tensió nominal [kV] - Zqas : Impedància total [Ω] - c : Valor en A.T. de 1,1 Intensitat màxima asimètrica de curtcircuit El valor de Κ obtingut en funció de la relació Rqas/Xqas, mitjançant el gràficadjuntat en l’annex, és: Κ = f (Rqas / Xqas) = f ( 0,425/2,01 ) = F(0,211)=1,55 K =1,55 ICIA= k· 2 ICCA= 1,55· 2 · 8,82=19,33 kA Per aquests valors de corrents de curtcircuit calculats, s’escullen uns fusibles per ales cel·les de mitja i per als transformadors de 400 kVA de 40 A. Per a escollir ens hembasat en la taula 3 que hi ha a continuació, la qual ens l’ha facilitat la companyiaORMAZABAL-Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 14
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul [taula 3]3.3.1.3 Corrent de curtcircuit al secundari del transformador Per al càlcul de les corrents de curtcircuit en barres BT, s’ha de saber la potència delstransformadors en paral·lel que es disposen als centres de Transformació. En el nostre cas el que utilitzarem, com ja s’ha anat dient al llarg de tota la memòriadescriptiva, seran dos transformadors de 400kVA en paral·lel del tipus d’aïllament de banyd’oli de 36kV.3.3.1.3.1 Càlcul de les impedàncies En aquest apartat degut al canvi de tensió que apareix entre la part de mitja i la debaixa s’ha de transformar el valor de la impedància Zqas calculada en l’apartat anterior peradaptar-la a la baixa tensió. Es realitzarà mitjançant la relació de transformació deltransformador. Zqas’ (des de la part de baixa) - Rqas’ = Rqas ·(1/rt)2 = 0,432·(0,4/25)2 = 0,0001106 Ω - Xqas’ = Xqas ·(1/rt)2=2,01·(0,4/25)2 = 0,0005145 Ω - Zqas’ = Zqas ·(1/rt)2=2,06·(0,4/25)2 = 0,000527 Ω - Zqas = 0,0001106 + j 0,0005145 Ω Impedància del transformador - Zt = (Uz/100)·(U2/S)= (4,5/100)·(0,42/0,400)= 0,018 Ω - Rt = (Ur/100)·(U2/S)= (1,5/100)·(0,42/0,400)=0,006 Ω - Xt= V(Zt 2-Rt2)= V(0,0182-0,0062)=0,017 ΩAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 15
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul On: - Uz = tensió de curtcircuit per a la corrent nominal (Uz = 4,5 %) - U: tensió nominal - S: potència del transformador - Ur: Tensió resistiva de curtcircuit per a la corrent nominal (Ur = 1,5 %) Resum dels resultats obtinguts: Zt=0,018 Ω Rt=0,006 Ω Xt=0,017 Ω Impedància del transformador Zt = 0,006+j0,017 Ω Ztotal Impedància total - Ztotal = Zqas’ + Zt - Ztotal = (0,006+j0,017)+(0,0001088+j0,000461)= 0,00611+j0,0175 Ω - /Ztotal/= 0,0185 Ω3.3.1.3.2 Càlcul dels corrents de curtcircuit del trafo3.3.1.3.2.1 Corrent inicial simètrica de curtcircuit La corrent de curtcircuit en barres de sortida del transformador serà la següent: IccA = (c · Un)/(V3·Ztotal)=(1·0,4)·(V3·0,0185)=12,483 kA3.3.1.3.2.2 Corrent màxima asimètrica El valor de la K ha estat obtingut igual que a la part de mitja del transformador ambla relació Rtotal/Xtotal, mitjançant el gràfic 1 adjunt en l’annex. K = f (Rtotal/Xtotal) = f(0,35)=1,35 K=1,35 Per tant la corrent màxima asimètrica o millor dit la corrent de connexió pot agafar elvalor següent: IciA= K· V2·IccA =1,35·V2·12,483=23,83 kA3.4 Justificació del Sistema de Ventilació La ventilació es produirà per circulació natural d’aire a través de les dos reixes delcentre de transformació, situades en la part inferior de la porta d’accés i en la part superior,al darrere dels dos transformadors, per lo que tindrem una renovació permanent d’aire allocal.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 16
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul El volum d’aire a renovar es funció de les pèrdues totals dels transformadors que hihagi al centre de transformació, de la diferència de temperatures que s’admet entrel’entrada i la sortida com a màxim 20ºC i la diferència d’altures entre el pla mig de la reixade ventilació inferior, i el pla mig de la reixa de sortida o superior. La ventilació natural te per objecte dissipar per convecció l’energia caloríficaproduïda pel transformador quan se troba treballant en condicions nominals. Si recordem que el calor específic de l’aire és 0,24 kcal /kg · ºC, que un m3 d’aire seca 20ºC te un pes de 1,16 kg i que 1 kcal equival a 4,178 Joule, tenim que 1 m3 d’aireabsorbeix per cada grau centígrad d’augment de temperatura. - 0,24·1,16·4,187= 1,15 kJ/m3/ºC Per lo tant el volum d’aire necessari per segon per a poder absorbir les pèrdues delstransformadors: - Va=Pt/1,16·θa [m3/s] - Va = 12,04 /1,16·15=0,692 m3/s Sent: - Pt: les pèrdues totals dels transformadors en kW. - θa: L’augment de temperatura admès en l’aire (15ºC segons UNESA) Per a evacuar aquest volum per les reixes de ventilació superiors del CT, la secciód’aquestes haurà de ser: - Sf=Va/Vs=0,692/0,455=1,52 m2 - Sbf=Sf/1-kf=1,52/1-0,3=2,17 m2 Sent: - Va: el volum en m3/seg - Vs: velocitat de sortida de l’aire en m/s. - Sf: La secció neta de finestra de ventilació. - Sbf= Secció bruta de la finestra. - Kf: Coeficient d’ocupació de la finestra (per a làmines en forma de Λ=0,3) Si després d’aquests resultats ho comparem amb una taula que relaciona el nombrede trafos i la potència amb la superfície mínima de cada forat de ventilació facilitada perMerlin Gerin tenim el següent:Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 17
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de CàlculNº de Transformadors Potència dels Trafos Sup. Mínima per cada forat de (kVA) ventilació (cm2) 1 250 5.000 1 400 8.000 2 400 12.000 [taula 4] Com es pot veure amb la secció calculada anteriorment anem per sobre de l’oberturamínima que s’ha de realitzar en CT de dos trafos de 400 kVA, que és el nostre cas. La velocitat de sortida depèn, com s’ha indicat, de la diferència d’altura dels plansmitjos de les reixes de ventilació H i de l’augment de temperatura de l’aire, admès segonsla fórmula següent: Vs = 4,6· 2,2 / 1,5 = 0,455m / s Per últim haurem de tenir en compte que la secció calculada Sf es la secció neta i quees necessari per a complimentar la instrucció complementària MIE-RAT 14, que les reixesdestinades a la ventilació han d’estar protegides de forma que impedeixin el pas de petitsanimals, cossos sòlids de més de 12 mm de diàmetre. A banda estaran disposats de formaque en cas de ser directament accessible des de l’exterior, no puguin donar lloc a contactesamb parts en tensió, i a més existirà una disposició laberíntica, així com disposar deproteccions precises, per a impedir l’entrada de l’aigua. Resumint tota aquesta descripció s’haurà de disposar en les reixes de ventilaciód’unes persianes amb làmines del tipus Λ, amb la qual cosa és lògic que la secció bruta dela finestra haurà de ser superior a la secció neta també calculada. Dades de cada trafo: - Pèrdues dels transformadors: Pe = 12,04 kW - Temperatura d’entrada de l’aire:θ1 = 30 º C - Temperatura de sortida de l’aire:θ2 = 45 º C3.5 Càlcul de les preses a terra en el centre de transformació3.5.1 Consideracions prèvies a tenir en compte per realitzar el càlcul Quan es produeix un defecte a terra en la instal·lació d’alta tensió, és provoca unaelevació del potencial de l’elèctrode, a través del qual el corrent circula cap a terra,apareixent en el terreny, gradients de potencial. Per tant, al dissenyar els elèctrodes de posta a terra, han de tenir-se en compte elssegüents aspectes. - Seguretat de les persones en relació amb les elevacions de potencial.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 18
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul - Sobretensions perilloses per a les instal·lacions. Valor de la intensitat de defecte que faci actuar les proteccions, assegurantl’eliminació de la falta.3.5.2 Seguretat de les persones La MIE – RAT 13 estableix que la tensió es màxima aplicable que pot acceptar alcos humà, entre mans i peus, és la que estableix l’expressió següent: Vca = K/tn - Vca = tensió aplicada en vots - t = temps de duració de la falta en segons. - K, n = constants en funció del temps d’actuació de les proteccions. 0,9 ³ t > 0,1................K = 72 ; n = 1 3 ³ t > 0,9...................K = 78,5 ; n = 0,18 5 ³ t > 3.....................Vca = 64 V t < 5..........................Vca = 50 V En base a suposar que la tensió màxima aplicada al cos humà, no superi el valorindicat en la fórmula anterior per a les tensions de contacte (entre mans i peus), ni superi10 vegades aquest valor per a les tensions de pas (entre peus separats 1m), els valorsmàxims admissibles de la tensió de pas i contacte, que no han de ser superats en lainstal·lació, han de ser els següents.Tensió de pas Vp = 10·K/tn·(1+ (6·ρs/1000))Tensió de contacte Vc= K/tn·(1+(1,5·ρs)/1000) On: - Vp: tensió de pas [V] - Vc: tensió de contacte [v] - t: duració de la falta [s] - ρs: Resistivitat superficial del terreny [Ω·m] En cas de la tensió de pas, pot succeir que la resistivitat superficial del terreny siguidiferent per a cada peu. Aquesta situació, és habitual en l’accés als centres detransformació, on els paviments en l’interior i en l’exterior solen ser diferents. En aquestsAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 19
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlculcasos, l’expressió per obtenir la tensió màxima de pas admissible que pot aparèixer en lainstal·lació és: Vpaccés= 10·K/tn·(1+(3·ρs+3ρs’)/1000) On: - ρs i ρs’ són les resistivitats del terreny en que es recolza cada peu.3.5.3 Sobretensions perilloses per a la instal·lació Per a evitar que la sobretensió que apareix al produir-se un defecte en l’aïllament delcircuit d’alta tensió, i es deteriorin els elements en baixa tensió del centre, l’elèctrode deposta a terra ha de tenir un efecte limitador de tal manera que la tensió de defecte siguiinferior a la que suporten aquests elements (Vbt). Per tant hem de tenir present que Vd hade ser menor que Vbt. Vbt > Vd Vd = Rt x Id 8.000 >= Vd per instal·lacions d’exterior. 6.000 >= Vd per instal·lacions d’interior. - Vd = tensió de defecte [V] - Vbt = tensió màxima suportada per la instal·lació de baixa. (10.000 V, segons recomana UNESA) [V] - Rt = resistència màxima de la posta a terra del centre [Ω] - Id = intensitat de defecte. [A]3.5.4 Limitació del valor mínim del corrent de defecte Amb l’objectiu de què el corrent de defecte pugui ser detectat per la protecció desobreintensitat s’haurà de complir que: Id > Valor que garanteix l’accionament de les proteccions. Per determinar els valors anteriorment esmentats, ens basarem en el documentelaborat per UNESA “Método de cálculo y proyecto de instalaciones de puesta a tierrapara centros de transformación conectados a redes de tercera categoría”. Utilitzant una de les configuracions tipus allà realitzades i les taules i mètodesdescrits. Per determinar el compliment de les condicions de seguretat requerides, es seguiràel procediment de càlcul que s’indica a continuació segons l‘assenyalat en l’apartat 2.1 dela MIE RAT 13: - Investigació de les característiques del terreny. - Determinació de la intensitat màxima de defecte i el temps màxim d’eliminació de la falta.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 20
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul - Disseny preliminar de la instal·lació de terra. - Càlcul de la resistència de posta a terra del centre. - Càlcul de les tensions de pas en l ’exterior de la instal·lació. - Càlcul de les tensions de pas i contacte en l’interior de la instal·lació. - Càlcul de la tensió de defecte. - Càlcul de les tensions de pas i contacte admissibles. - Comprovació entre les tensions de pas, contacte i defecte calculades i les admissibles. - Separació entre els sistemes de posta a terra de la instal·lació. - Càlcul preliminar del paràmetre característic de la resistència de posta a terra del neutre BT i elecció de la configuració tipus. - Càlcul de la resistència de posta a terra del neutre BT. Es calcularan dos tipus de terres segons s’especifica en la instrucció MIE RAT 13apartat 6.1 i 6.2. Terres de protecció que inclouran les postes a terra de : 1- Xassís i bastidors d’aparells de maniobra. 2- Envolvents dels conjunts d’armaris metàl·lics. 3- Portes metàl·liques de local. 4- Tanques i ballat metàl·lic. 5- Estructures metàl·liques. 6- Blindatges metàl·lics del cable. 7- Carcasses del transformador. Preses a terra de servei. Inclouran les preses a terra de: 1- Neutres dels transformadors. 2- Circuits de baixa tensió dels transformadors de mesura. 3- Descarregadors per l’eliminació de sobretensions. 4- Els elements de derivació a terra dels seccionadors de posta a terra.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 21
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul3.5.5 Càlcul de la Xarxa de Terres3.5.5.1 Dades preliminars, característiques de la xarxa MT d’alimentació al CT - Tensió de servei 25 kV. - Valor de posta a terra del neutre AT, R0 = 0 Ω, X0 = 25 Ω.(informació facilitada per companyia subministradora) - Nivell d’aïllament del material RT del CT: Per a evitar que la sobretensió que apareix al produir-se un defecte en l’aïllament del circuit d’alta tensió deteriori els elements de baixa del CT, l’elèctrode de posta a terra haurà de tenir un efecte limitador, de tal forma que la tensió de defecte (Vd) sigui inferior a 10.000 V, que es el nivell de aïllament de les instal·lacions de BT del CT, i la recomanació feta per UNESA. Vd = Rt x Id ≤ 10.000 V Característiques del terreny Havent realitzat una determinació arbitrària de la resistència del terreny i contrastant-ho amb la ITC-BT-18 del Reglament de Baixa Tensió, es considerarà: Resistivitat del terreny, ( ρ =75 Ω·m). ITC BT-18 Taula 4 Naturalesa del Terreny Valor mig de la ρ Terrenys cultivables 50 Terraplens compactes i humits Terraplens cultivables poc fèrtils 500 Sols pedregosos nusos, arenes 5.000 [taula 5] Hem agafat una ρ=75 per la diferència de terrenys que es pot trobar allà on esrealitzarà el polígon, on es pot trobar terrenys en tarongers, i terrenys de secà amb oliveresi garrofers, és per aquest motiu que hem agafat aquesta resistivitat, ja que hem seguit mes omenys el que decreta el reglament de BT i ham cregut convenient agafar una resistivitatintermitja entre terrenys cultivables i terrenys cultivables poc fèrtils.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 22
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul3.5.5.2 Càlcul de la intensitat de defecte Per a calcular la intensitat de defecte Id tan sols es considerarà la impedància de laposta a terra del neutre de la xarxa de mitja Tensió i la resistència de l’elèctrode de posta aterra Rt, mitjançant la fórmula: U Id = 3· ( Ro + Rt ) 2 + Xn 2 No podem obtenir el valor de Id ja que no sabem el valor de Rt, però com se sap queel valor més elevat de la posta a terra de masses (Rt) ha d’evitar la perforació del’aïllament de baixa tensió d’algun element del centre, al circular per ella la intensitat dedefecte (Id). Així que agafant aquestes dues últimes fórmules i resolen aquest sistema dedues equacions amb dues incògnites traurem els següents resultats. U Id = 3· ( Ro + Rt ) 2 + Xn 2 Vd = Rt x Id ≤ 10.000 V - Rt=16,64 Ω - Id=480,55 A3.5.5.3 Càlcul del Paràmetre Característic Resistència de posta a terra del CT Com a pas previ per efectuar l’elecció de la configuració tipus de l’elèctrode de postaa terra, cal trobar el valor màxim que haurà de tenir el paràmetre característic de laresistència de posta a terra sent aquest : K’r= Rt/ ρ =16,64 / 75 = 0,222 Ω/Ω·m On: - K’r : Valor màxim del paràmetre característic de la resistència de posta terra. [Ω/Ω·m] - Rt : Resistència màxima de la posta a terra del CT [W] - ρ : Resistivitat del terreny [Ω·m]3.5.5.4 Elecció de la configuració tipus Una vegada hem aconseguit el valor de K’r ja podem seleccionar l’elèctrode tipus enfunció de les dimensions del CT, ja que és necessari que el centre estigui ubicat dins delperímetre de la configuració escollida, i a part també haurà de tenir Kr inferior a lacalculada. - K’r……………………………..0,222(Ω/Ω · m). - Longitud exterior del CT ............7240 mm. - Amplada exterior del CT ........... 2620 mm.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 23
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul - Amplada excavació .....................3420 mm. - Profunditat excavació..................700 mm. Tenint present les dades exposades anteriorment i consultant l’annex 2 del documentUNESA “Método de cálculo y proyecto de instalaciones de puesta a tierra paraCentros de Transformación” adoptem una configuració del codi següent: 80-30 / 5 / 8 2 On: - 80 = longitud del rectangle [dm] - 30 = amplada del rectangle [dm] - 5 = profunditat de l’instal’lació. [dm] - 8 = nº de piques que formen la configuració. - 2 = longitud de les piques [m] Els valors que s’indiquen en aquestes taules de l’annex 2, corresponen a elèctrodesamb piques de 14 mm de diàmetre i conductor de coure nu de 50 mm2 de secció. Per ad’altres diàmetres de pica i altres seccions de conductor, de l’empleat en la pràctica, podenutilitzar-se igualment aquestes taules, ja que aquestes magnituds determinades en les taulesde l’annex esmentat no afecten pràcticament al comportament de l’elèctrode. I amb els següents paràmetres característics de la configuració escollida tindrem elssegüents resultats: - Kr = 0,069 Ω/Ω·m - Kp = 0,0145 Ω/Ω·m - Kp (acc) = 0,0303 Ω/Ω·m On: - Kr : paràmetre característic de la resistència. - Kp : paràmetre característic de la tensió de pas. - Kp(acc) : paràmetre característic de la tensió de pas en l’accés del CT. Podem observar que si la configuració tipus la comparem a les condicions establertestant com a dimensions del CT com obtenir una Kr menor que la calculada K’r, complimtotes dues coses. Al plànol de preses a terra de servei i protecció es pot veure amb més detall laubicació i totes les característiques de la xarxa de terres de servei i de protecció.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 24
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul3.5.5.5 Càlcul de la resistència de la posta a terra Tenint present els valors que ens aporta la configuració escollida de la posta a terraes procedirà als càlculs.3.5.5.5.1 Resistència de la posta a terra L’obtenim aplicant la següent expressió: Rt = Kr · ρs =0,069·75 = 5,175 Ω On: - Kr = paràmetre característic de la resistència segons configuració escollida. - ρs = resistivitat del terreny. La intensitat de la corrent per defecte amb el valor de Rt serà: 25.000 Id = = 565,365 A 3· 5,175 + 25 2 2 Tensió de pas en l’exterior del CT V’p = Kp · ρs · I’d = 0,0145 x 75 x 565,365= 614,83 V Tensió de pas en l’accés al CT V’pacc = Kpacc · ρs · I’d = 0,0303 x 75 x 565,365 = 1.284,79 V Tensions en l’interior del CT El terra del centre de transformació incorpora un mallasso electrosoldat amb rodonsde diàmetre 6 mm, formant una retícula no superior a 0,3 x 0,3m. Aquest mallasso esconnectarà com a mínim en dos punts perfectament oposats a la posta de terra de protecciódel CT. Amb aquesta disposició s’aconsegueix que la persona que tingui que accedir a unapart que pugui quedar en tensió de forma eventual, està sobre una superfície equipotèncial,amb lo que desapareix el risc inherent a la tensió de contacte i de pas interior. Aquestmallasso es cobrirà amb una capa de formigó de 10 centímetres d’espessor com a mínim. L’edifici prefabricat de formigó estarà construït de tal manera que un cop fabricat, elseu interior sigui una superfície equipotencial. Aquesta armadura equipotencial es connectarà al sistema de terres de protecció,excepte portes i reixes que estaran aïllades amb una resistència igual o superior a 10kW.Així doncs no serà necessari el càlcul de les tensions de pas i contacte en l’interior de lainstal·lació, ja que el seu valor serà pràcticament nul. Tensió de defecte Vd = Rt x I’d = 5,175 x 565,365 = 2.925,76 VAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 25
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul3.5.6 Càlcul dels Valors Màxims Admissibles que Poden Aparèixer en la Instal·lació D’acord amb el punt 1.1 del MIE-RAT 13 , la tensió màxima de contacte aplicada auna persona, entre mans i peus serà determinada en funció del temps de duració deldefecte, segons la fórmula: Vca= K/tn = 78,5/10,18=78,5 V Sent: - K=72 i n=1 per a temps inferiors a 0,9 s. - K=78 i n=0,18 per a temps superiors a 0,9s i inferiors a 3s. - t: duració de la falta en segons.(dades facilitades per la companyia t=1s) Tensió de pas en l’exterior del Centre de Transformació Vp = ((10·78,5)/10,18)·(1+(6·75/1000))=1.138,25 V Tensió de pas en l’accés al Centre de Transformació Sabent que la ρs’ és la resistivitat superficial del paviment de formigó del Centre deTransformació (ρs’= 3.000 Ω·m) Vpaccés=(10·78,5/10,18)·(1+3·75+3·3.000/1.000)=8.026,625 V Tensió de contacte Vc=(78,5/10,18)·1+1,5·3.000/1.000=431,75 V Tensió de defecte El nivell d’aïllament (tensió d’assaig) dels elements de baixa tensió en el CT serà de10.000 V degut a les recomanacions fetes per UNESA. Comparació dels valors calculats amb els màxims admissibles Tensió de pas 614,83 V < 1.138,25 V calculada Tensió de pas 1.284,79 V < 8.026,63 V d’accés Tensió de 2.925,76 V < 10.000 V defecteAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 26
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul3.5.7 Posta a Terra dels Neutres dels Transformadors El reglament en la seva instrucció MIE-RAT-13 apartat 6, estableix com anecessàries dues instal·lacions de posta a terra : la de protecció i la de servei, especificantels elements que han de ser connectats a cada una de les esmentades. En general, a la terrade protecció es connectaran les masses metàl·liques que normalment no estiguin sotmesesa tensió, però que poden estar-ho en cas d’avaria en la instal·lació elèctrica. A la de servei,en canvi, es connectaran entre d’altres elements els neutres dels transformadors delscentres de transformació. Tot i que en principi s’estableix com a norma general la interconnexió de les terresde protecció i servei, en l’apartat 7.7. de la RAT-13 es recomana la separació entre laconnexió a terra del neutre i la corresponent a la terra general de protecció. S’admetrà laconnexió a un terra general quan es compleixin les següents condicions : a) L’alimentació en AT forma part d’una xarxa de cables subterranis amb envolventsconductores de suficient qualitat. b) L’alimentació en AT forma part d’una xarxa mixta de línies aèries i cablessubterranis amb una longitud total mínima de tres quilòmetres. Amb traçats diferents, ouna longitud en cada un d’ells de més d’ un quilòmetre. Tenint en compte que els cables subterranis que normalment s’utilitza en l’actualitatno tenen coberta conductora, s’arriba a la conclusió de que és necessari disposar, en tots elscasos de terres separades per les masses i per els neutres dels transformadors. D’acord amb el reglament, cal preveure la separació i l’aïllament adequat entre lesdues presses de terra, sent necessari : a) Que entre els dos elèctrodes hi hagi una separació mínima que és fixa perl’equació : D= ρ·Id/2·π·U=75·565,365/2·π·1.000=6,75 m On: - D = distància mínima entre elèctrodes [ m] - ρs = resistivitat del terreny a la profunditat de la instal·lació [Ω·m] - Id = Intensitat de defecte, per la banda d’AT i serà facilitada per la companyia subministradora. [A] - U = tensió de defecte o nivell d’aïllament dels CT. [V] Tal com es pot veure en aquest resultat, la distància mínima entre elèctrodes de presade terra de protecció i la de servei es de 6,86 m, es per això que a partir d’aquest resultathem determinat una distància totalment arbitrària de 12 m, tal com es pot veure en elplànol de les preses a terra de protecció i de servei.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 27
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul b) Que el conductor d’unió de l’elèctrode de posta a terra amb el born del neutre deltransformador, o amb el born corresponent del quadre de BT, estigui aïllat (0,6 / 1 kV), icol·locat a l’interior del tub aïllant amb grau de protecció 7 segons norma UNE 20.324.3.5.8 Elecció de l’elèctrode tipus i càlcul de les terres. Per la posta a terra del neutre de BT, és tindrà en compte que l’elevació de tensió enel terreny pròxim a aquest no sigui superior a 24V. A més és complirà la condició: U’b > I’d x Rb On: - U’b = tensió màxima de la posta a terra de bt al ser atravessada pel corrent màxim de defecte (24V) [V] - I’d =intensitat màxima de defecte terra en la instal·lació interior (0,65 A)[A] - Rb = resistència màxima de la posta a terra. [Ω] De l’expressió anterior podem obtenir la resistència màxima de la posta a terra : Una vegada connectada la xarxa de posta a terra de servei al neutre de la xarxa deBT, el valor d’aquesta resistència de posta a terra general haurà de ser inferior a 37 Ω. Amb aquest criteri s’aconsegueix que un defecte a terra en una instal·lació interior.Protegida contra contactes indirectes per un inetrruptor diferencial de sensibilitat 650mA,no produeixi en l’elèctrode de posta a terra de servei una tensió superior a 24 V. Rb = U’b / I’d = 24 / 0,65 = 37Ω. Ara, amb aquest valor ja podem assolir el valor màxim del paràmetre característic dela resistència de posta a terra en Ω/Ω x m ( K’r). K’r = Rb / ρ =37 / 75 = 0,493 Ω/Ω · m. Per tant el codi de la configuració escollida serà: 5 / 22 On: - 5 = profunditat d’instal·lació del elèctrode en dm - 2 = nº de piques. - 3 = separació entre piques en m. - 2 = Longitud de pica. Hem escollit aquesta configuració perquè el paràmetre característic de la resistènciaque ens proporciona aquesta configuració escollida (Kr) és inferior al màxim calculada(K’r).Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 28
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul Kr = 0,201 Ω/Ω x m < K’r =0,493 Ω/Ω · m Per tant obtenim una resistència menor, i conseqüentment la sobretensió no seràperillosa per a la instal·lació Rb = Kr x r = 0,201 x 125,7 = 15,075Ω < 37Ω Finalment les piques tindran un diàmetre de 14 mm i el conductor d’unió de lespiques tindrà una secció de 50 mm2 de coure despullat.3.6 Estimació y previsió dels transformadors dels CT’s3.6.1 Previsió de subministraments de parcel·les per transformadors Superfície Parcel·la [m2] Potència [kW] Potència [kVA] TRAFOS 1 3.643 209,47 246,44 CT1 T1 2 3.643 209,47 246,44 CT1 T1 3 3.950 227,13 267,21 CT1T2 4 5.652 324,99 382,34 CT2 T1 5 3.145 180,84 212,75 CT2 T2 6 3.600 207,00 243,53 CT3 T1 7 3.736 214,82 252,73 CT3 T2 8 3.080 177,10 208,35 CT3 T1 9 2.744 157,78 185,62 CT4 T1 10 2.408 138,46 162,89 CT4 T2 11 2.072 119,14 140,16 CT4 T2 12 1.736 99,82 117,44 CT4 T1 13 1.400 80,50 94,71 CT5 T1 14 1.715 98,61 116,01 CT5 T1 15 7.887 453,50 533,53 CT5 T2 16 3.166,50 182,07 214,20 CT6 T1 17 1.687 97,00 114,12 CT2 T2 18 2.971 170,83 200,98 CT6 T1 19 5.857 336,78 396,21 CT6 T2 [taula 6] Com es pot observar en la taula 6, es realitza una estimació dels transformadorsindividualment, ja que alhora de treure la potencia total que ens pot consumir el polígon,s’havia fet a partir de les superfícies edificables totals i conseqüentment de la previsió depotencia per parcel·les. Una vegada realitzat això el que s’ha fet es distribuir els CT’s arreu del polígon pera que poguessin donar la potencia total per totes les parcel·les sempre mirant la potència decadascuna, amb la potència màxima que podia donar cada CT.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 29
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul Aquesta distribució dels CT’s s’ha fet a partir de la potència total aparent de cadaCT, i en primera instància no s’ha tingut en compte la potència individual de cadatransformador de l’interior del CT (cada CT consta de 2 transformadors de 400 kVA). I perlo tant sempre es important veure dins de cada CT, dels dos transformadors que hi ha,veure quin s’adapta millor a cada parcel·la o a cada conjunt de parcel·les. Amb aquesta taula el que s’intentarà doncs, es clarificar les sortides dels quadres debaixa de cada transformador de cada CT i veure amb més claredat els transformadors quesubministren cada parcel·la.3.6.2 Previsió de subministraments de parcel·les amb la previsió de potència per a l’enllumenat exterior del polígon Superfície Potència Potència Parcel·la [m2] [kW] [kVA] TRAFOS 1 3.643 209,47 246,44 CT1 T1 2 3.643 209,47 246,44 CT1 T1 3 3.950 227,13 267,21 CT1T2 4 5.652 324,99 382,34 CT2 T1 5 3.145 180,84 212,75 CT2 T2 6 3.600 207,00 243,53 CT3 T1 7 3.736 214,82 252,73 CT3 T2 8 3.080 177,10 208,35 CT3 T1 9 2.744 157,78 185,62 CT4 T1 10 2.408 138,46 162,89 CT4 T2 11 2.072 119,14 140,16 CT4 T2 12 1.736 99,82 117,44 CT4 T1 13 1.400 80,50 94,71 CT5 T1 14 1.715 98,61 116,01 CT5 T1 15 7.887 453,50 533,53 CT5 T2 16 3.166,50 182,07 214,20 CT6 T1 17 1.687 97,00 114,12 CT2 T2 18 2.971 170,83 200,98 CT6 T1 19 5.857 336,78 396,21 CT6 T2 Armari Enllumenat nº1 4,83 5,376 CT2 T2 Armari Enllumenat nº2 4,83 5,376 CT4 T1 [taula 7] Aprofitant doncs, amb la previsió de potència de l’enllumenat exterior i d’acordamb el que diu la instrucció ITC-BT-009, concretament a l’apartat 8, cada punt de llumhaurà d’estar compensat individualment el factor de potencia per a que sigui igual osuperior a 0,9, així mateix també haurà d’estar protegit contra sobreintensitats, tal com esdetermina en la ITC-BT 009 a l’apartat 9.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 30
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul En aquesta taula es pot veure que si comparem les diferents previsions de potènciaper a les diverses parcel·les amb l’enllumenat exterior , aquest últim es gairebédespreciable, però per a aproximar-mos amb més exactitud amb el que pot ser a la realitatd’aquest polígon s’ha tingut en compte alhora de dimensionar els CT’s amb els respectiustransformadors.3.6.3 Previsió de futures ampliacions de transformadors TRAFO Pev. Pot per EXISTENT Previsió futura Trafo [kVA] [kVA] ampliació [kVA] CT 1 TRAFO 1 492,88 400 630 TRAFO 2 267,21 400 400 CT 2 TRAFO 1 382,34 400 400 TRAFO 2 326,87 400 400 CT 3 TRAFO 1 451,88 400 630 TRAFO 2 252,73 400 400 CT 4 TRAFO 1 303,06 400 400 TRAFO 2 303,06 400 400 CT 5 TRAFO 1 210,72 400 400 TRAFO 2 533,53 400 630 CT 6 TRAFO 1 415,18 400 630 TRAFO 2 396,21 400 400 [taula 8] Com es pot observar en la taula 8, hi ha parcel·les que necessiten més potència de400 kVA com és el cas de la parcel·la 15. En aquest cas és tindrà en compte aquestapotència, però en un principi, com el que s’ha fet ha estat una previsió de potència,s’esperarà que s’instal·li una empresa, i en el cas que es necessiti la potència esmentada esrealitzarà tal com s’indica en la taula següent un ampliació de transformador de 400kVA a630 kVA. A l’igual que en el cas del trafo 2 del CT 5, es a dir la parcel·la 15, en d’altrestransformadors, com el trafo 1 del CT1, el trafo 1 del CT3 i el trafo 1 del CT 6, també espot veure com estan relativament saturats, però com ja hem dit abans aquests valors és enrelació a la previsió de potència feta, en aquesta casos, també es seguirà la mateixametodologia de treball, és a dir, s’esperarà que s’instal·lin les empreses, i en el cas en quees requereixi la potència prevista es realitzarien les ampliacions de trafos pertinents, talcom s’explica en la taula.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 31
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul3.7 Sortides de l’armari de Baixa tensió dels transformadors dels centres de transformació I sortida I total C1 S1 i S2 222,3125 444,625 C1 S3 i S4 222,3125 444,625 C2 S1 i S2 241,05 482,1 C1 S1 i S2 344,9125 689,825 C1 S3 i S4 191,925 383,85 C1 S1 i S2 219,6875 439,375 C1 S3 i S4 227,9875 455,975 C2 S1 i S2 187,95625 375,9125 C1 S1 334,9 334,9 C1 S2 293,9 293,9 C1 S3 252,8875 252,8875 C1 S4 211,875 211,875 C1 S1 170,875 170,875 C1 S2 209,3125 209,3125 C1 S3 i S4 350 700 C1 S1 i S2 193,2375 386,475 C2 S1 i S2 102,95 205,9 C1 S3 i S4 181,30625 362,6125 C2 S1 i S2 350 700 [taula 9] La taula 9 ens explica com, amb la previsió de potència feta, i els cables escollits perportar-la, quines sortides utilitzarem per a poder complir que la saturació del cable no ensaugmenti un 80 %, i que la caiguda de tensió no ens passi els límits, així que tal com espot veure portarem sortides doblades sempre que superem els 350 A, i com a partir d’aquíes divideix la intensitat en els casos que doblem circuits.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 32
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul3.8 Determinació dels fusibles adoptats per a les diferents sortides dels armaris de baixa FUSIBLES I sortida 315 222,3125 315 222,3125 315 241,05 400 344,9125 315 191,925 315 219,6875 315 227,9875 315 187,95625 400 334,9 400 293,9 315 252,8875 315 211,875 315 170,875 315 209,3125 400 350 315 193,2375 315 102,95 315 181,30625 400 350 [taula 10] Els fusibles escollits van d’acord amb la intensitat que es portarà per circuit, encaraque cal dir que en el cas de parcel·les amb poca potència, hem posat un fusible mínim de315A per a poder tenir un marge en cas d’una sobreintensitat o una ampliació de potènciaen alguna parcel·la. Diem que van d’acord amb les intensitats perquè s’escullen fusibles amb unaintensitat de tall inferior a la intensitat màxima admissible que pot aguantar el cable,segons el cable, i així evitar avaries en la xarxa subterrània i evitar despeses innecessàries,d’aquesta forma en cas d’un augment d’intensitat superior a la intensitat de tall del fusible,es canviarà el fusible i la instal·lació estarà intacta.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 33
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul4 Xarxa de distribució en BT4.1 Càlcul de la potència i intensitat màxima en cada parcel·la Tal com ja s’ha explicat amb tot detall en l’apartat de “Càlcul de la potència” de lamemòria de càlcul, per a trobar la potència esmentada ens ha tocat seguir, tan el reglamentde BT com diverses ordenances municipals de l’Ajuntament d’Alcanar. I serà a partir de laprevisió de potència que s’ha fet, des d’on traurem la intensitat màxima de cada parcel·la. La Intensitat màxima de cada parcel·la es calcula amb la següent fórmula: P I= U ·cosϕ 3 On: - I: Intensitat [A] - U: Tensió en [V] - P : Potència prevista [kW] - Cos ϕ : Factor de potència = 0,85 Parcel·la Superfície [m2] Potència [kW] Intensitat [A] 1 3.643 209,47 355,70 2 3.643 209,47 355,70 3 3.950 227,13 385,68 4 5.652 324,99 551,86 5 3.145 180,84 307,08 6 3.600 207,00 351,50 7 3.736 214,82 364,78 8 3.080 177,10 300,73 9 2.744 157,78 267,92 10 2.408 138,46 235,12 11 2.072 119,14 202,31 12 1.736 99,82 169,50 13 1.400 80,50 136,70 14 1.715 98,61 167,45 15 7.887 453,50 770,09 16 3.166,50 182,07 309,18 17 1.687 97,00 164,72 18 2.971 170,83 290,09 19 5.857 336,78 571,88 [taula 11]Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 34
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul4.2 Càlcul de les seccions dels conductors Per a determinar la secció dels conductors que utilitzarem ens basarem en dosmètodes, el primer mètode es tenint en compte les intensitats màximes admissibles ambtots els factors de correcció aplicats, i el segon mètode serà per càlcul de les caigudes detensió.4.2.1 Càlcul de les seccions mitjançant Intensitat Màxima Admissible Per a poder utilitzar el primer mètode esmentat, ens basarem amb les intensitatsmàximes admissibles per parcel·la i la ITC BT-07 del reglament de BT que ens dictaminala secció del conductor a escollir depenent del tipus de cable que hem escollit, que en elnostre son cables unipolars amb tipus d’aïllament de polietilè reticulat, i de la intensitatmàxima admissible. El factor de correcció de la resistivitat tèrmica del terreny en principi, no afectarà lainstal·lació, ja que els cables estaran enterrats en una rasa i no es preveu que la temperaturadel terreny arribi a 25 ºC, ja que a la profunditat on aniran els cables les temperatures nosón tan elevades. També cal explicar que per a evitar utilitzar factors de correcció en cables enterratsen un mateix pla és deixarà una distància superior a 8 cm. I en el cas de cables enterrats també per a evitar l’ús de factors de correcció adiferents plans, es deixarà una distància major de 10 cm. En el nostre cas, els cables unipolars escollits aniran entubats. Per lo tant si seguim elreglament de BT, concretament la ITC-BT-07 s’instal·larà un circuit per tub, la relacióentre el diàmetre interior del tub i el diàmetre aparent del circuit serà superior a 2, podent-se acceptar 1,5 en casos excepcionals. En el cas d’una línia amb cable tripolar o amb una terna de cables unipolars al’interior d’un mateix tub (nostre cas), s’aplicarà un factor de correcció de 0,8.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 35
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul Aplicació del factor de correcció per cable entubat Intensitatcorregida Parcel·la [A] 1 444,629 2 444,629 3 482,098 4 689,827 5 383,848 6 439,381 7 455,979 8 375,914 9 334,906 10 293,897 11 252,888 12 211,879 13 170,870 14 209,316 15 962,61 / 700 16 386,472 17 205,899 18 362,611 19 714,85 / 700 [taula 12] Consideracions a tenir en compte alhora d’escollir la secció dels cables pel mètoded’Intensitat Màxima Admissible Pel que respecta la selecció dels cables alhora de la distribució en BT per tot elpolígon, ens basarem amb el que es decreta a la instrucció ITC-BT-07 del Reglament deBT, concretament a la taula 4, on està el tipus de conductor escollit, com és el d’aluminiunipolar amb aïllament de polietilè reticulat, i segons el reglament ens diu que la intensitatmàxima admissible per aquest tipus de cable és de 430 A. Tot i això, per recomanacions de la companyia subministradora s’intentarà que elsconductors no portin més de 350A per a que la saturació no ens pugi molt més del 80%,per a que els cables ens aguantin bé en cas d’alguna ampliació, o avaria. En conseqüència amb l’explicat al punt anterior, en el cas de les parcel·les nº15 inº19 en que la intensitat es de 962,61 A i 714,848 A també s’ha arribat a la determinacióque la intensitat màxima serà de 700 A d’acord amb les recomanacions de la companyia, iaixí poder facilitar els transport d’energia, que en ambdós casos es transportaria amb dosconductors de 3x240+1x150AL .(2x3x240+2x1x150 AL). Dit això cal que quedi clar que els cables que utilitzarem per a la xarxa de BT seran3x1x240+1x150Al per a parcel·les que necessitaran fins a 350A per a poder tenir laAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 36
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlculpotència prevista, i que en els casos en que la intensitat a transportar serà superior 350A,passarem a portar la intensitat en una mateixa parcel·la amb dos cables en paral·lel2x3x240+2x1x150 Al, i així poder portar fins als 700A. Determinació de les línies en funció de la potència de les parcel·les Parcel·la Intensitat [A] Intensitatcorregida [A] Saturació (%) 1 355,70 444,625 51,701 2 355,7 444,625 51,701 3 385,68 482,1 56,058 4 551,86 689,825 80,212 5 307,08 383,85 44,634 6 351,5 439,375 51,090 7 364,78 455,975 53,020 8 300,73 375,9125 43,711 9 267,92 334,9 77,884 10 235,12 293,9 68,349 11 202,31 252,8875 58,811 12 169,5 211,875 49,273 13 136,7 170,875 39,738 14 167,45 209,3125 48,677 15 770,09 962,6125 700 81,395 16 309,18 386,475 44,939 17 164,72 205,9 47,884 18 290,09 362,6125 42,164 19 571,88 714,85 700 81,395 [taula 13]4.2.2 Càlcul de les seccions en funció de la caiguda de tensió La caiguda de tensió en cada línia de distribució no podrà superar el 5% de la tensióde la línia com estableix el reglament de baixa tensió. Per comprovar que la línia compleixi aquesta condició es realitzarà el càlcul de lasecció per a una caiguda del 5% i s’adoptarà un valor normalitzat immediatament superiora la secció obtinguda. Per a realitzar el càlcul de la secció pel mètode de la caiguda de tensió utilitzarem lasegüent formula: 1 S= ·∑ ( Li·Pi ) ∆U ·U ·K Al On: - S = secció dels conductors [ mm 2 ] - ∆u = caiguda de tensió [ V ] - U = tensió entre fases [ V ]Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 37
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul - KAl = 35 (conductivitat de l’alumini). [m/Ω.mm2] - Li = distància des del transf. fins armari de distribució [m] - Pi = potència de cada parcel·la [ W ] Per fer la següent taula, a l’igual que en l’anterior, la nomenclatura que s’ha seguit haestat la de numerar les parcel·les, i es per això que es dóna per suposat que amb lesparcel·les ens referim a les línies que hi arriben. Parcel·la Li Pi ΣLi·Pi Secció [mm2] 1 35 209472,5 7331537,50 26,18 2 22 209472,5 4608395,00 16,46 3 35 227125,0 7949375,00 28,39 4 15 324990,0 4874850,00 17,41 5 70 180837,5 12658625,00 45,21 6 15 207000,0 3105000,00 11,09 7 15 214820,0 3222300,00 11,51 8 105 177100,0 18595500,00 66,41 9 30 157780,0 4733400,00 16,91 10 25 138460,0 3461500,00 12,36 11 35 119140,0 4169900,00 14,89 12 80 99820,0 7985600,00 28,52 13 25 80500,0 2012500,00 7,19 14 30 98612,5 2958375,00 10,57 15 50 453502,5 22675125,00 80,98 16 30 182073,8 5462212,50 19,51 17 25 97002,5 2425062,50 8,66 18 95 170832,5 16229087,50 57,96 19 150 336777,5 50516625,00 180,42 [taula 14] Com es pot veure en la taula 14, si fos per la caiguda de tensió, escolliríem unesseccions de cables molt reduïdes, això s’explica, degut a que com des d’un principi ja es vaintentar distribuir totes les parcel·les, amb els CT’s més pròxims, el que hem aconseguit, ésreduir en molta quantitat les caigudes de tensió. Pel que respecta al nostre cas, tal com hem pogut veure amb el primer mètodeutilitzat per a calcular les seccions, el de la Intensitat màxima admissible dels conductorsescollits, com en les parcel·les s’hi ha de portar molts kW, ens ha tocat portar en moltesparcel·les circuits doblats per a que la saturació no ens sobrepassés l’estipulat des d’unprincipi. És per aquest últim motiu que s’han escollit una secció de 240 Al, ja que amb unasecció més petita tot i complir amb el mínim requerit pel mètode de la caiguda, seria mésAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 38
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlculcomplicat portar tota la potència, ja que ens tocaria triplicar o inclòs quadruplicar elscircuits per a poder portar la potència requerida, i a part també s’haurien d’instal·lararmaris d’ampliació de BT als CT’s per a poder treure totes les sortides necessàries. Seguint amb els requisits que hem explicat pel que respecta a la forma en quedistribuirem, en BT, a continuació anirà la taula de les caigudes de tensió per a cada circuitamb els 240Al escollits, i veritablement tindrem les caigudes que tindrem en realitat. Parcel·la Conductor Al cdt parcial [V] cdt parcial % 1 240 mm2 2,182 0,545 2 240 mm2 1,372 0,342 3 240 mm2 2,366 0,591 4 240 mm2 1,451 0,362 5 240 mm2 3,767 0,941 6 240 mm2 0,924 0,231 7 240 mm2 0,959 0,239 8 240 mm2 5,534 1,383 9 240 mm2 1,409 0,352 10 240 mm2 1,030 0,257 11 240 mm2 1,241 0,310 12 240 mm2 2,377 0,594 13 240 mm2 0,599 0,149 14 240 mm2 0,880 0,220 15 240 mm2 6,749 1,687 16 240 mm2 1,626 0,406 17 240 mm2 0,722 0,180 18 240 mm2 4,830 1,207 19 240 mm2 15,035 3,758 [taula 15]4.2.3 Determinació de la secció dels Neutres Alhora de determinar la secció dels neutres es tindrà en compte l’apartat 2, Taula 1,de la instrucció ITC-BT-08 del Reglament de B.T, on es diu que: La secció del conductor neutre haurà, en tot el seu recorregut, ser com amínim igual a la indicada en la taula següent, en funció dels conductors de fase. Concretament en el nostre cas en que es farà la distribució en baixa, tots ambcables de 240 Al, la secció del neutre haurà de ser com a mínim de 120 mm 2 .Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 39
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul5 Càlcul enllumenat exterior5.1 Càlculs Luminotècnics En aquest apartat detallarem tots els elements que composen el sistema d’enllumenatexterior del polígon, justificant totes les solucions adoptades. A banda d’aquests detalls quedonarem a l’annex de càlcul hi anirà el càlcul realitzat pel programa “Calculux Viario”. També cal dir que se li ha donat certa importància per a realitzar els càlculsluminotècnics, els requeriments establerts en les instruccions tècniques complementàriesgenerals d’enllumenat públic A-IT-G1. En aquestes s’indiquen les característiquesd’il·luminació segons una classificació de les vies de circulació. Ja que, pel que respecta al tema d’enllumenat hi ha certes mancances alhora d’existiruna legislació o normativa que legalitzi i normalitzi en xifres per a cada cas determinat. Per a vies interiors de polígons industrials, els estàndards i nivells mínims de qualitatluminotècnica són els següents: Il·luminància mitja Luminància Mitja Control d’enlluernament Tipus de via Uniformitat (cd/m2) (Lux) contrast (TI) Umbral de Índex “G” Autopistes i Molt bona carreteres 2 30-50 Um ≥ 0,75 >6 < 10% principals Carreteres Bona secundàries 1 15-25 Um ≥ 0,6 >5 < 10% amb tràfic Carrers Molt bona principals 2 30-50 Um ≥ 0,75 >6 < 10% Carrers Bona secundaris 1 15-25 Um ≥ 0,6 >5 < 10%amb fort tràfic Carrers Satisfactòria secundaris 0.5 7-15 Um ≥ 0,5 >4 < 20%amb poc tràfic [taula 16]Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 40
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul Per al nostre cas escollirem “carrers secundaris amb poc trànsit”, degut a que per partde l’Ajuntament es preveu que les empreses que s’estableixin en el polígon no tinguinactivitat per la nit, i en cas de que hi hagués alguna, aquesta mateixa aportaria la millora del’enllumenat adequant-lo a les necessitats de l’empresa. Dit això podem dir també que una de les coses que també s’ha intentat en el dissenyde l’enllumenat exterior del polígon, és que la contaminació lumínica sigui la mínima, jaque en aquests temps que estem vivint, com l’energia no ens manca (ja sigui de fontsrenovables o contaminants), hi ha moltes instal·lacions d’enllumenat molt sobre-dimensionades, especialment les podem trobar en ciutats o inclòs en moltes poblacions. Ien el cas de un polígon, tenir entre 7 i 15 lux de mitja està massa bé.5.1.1 Elecció de la lluminària Alhora d’enllumenar el polígon escollirem làmpades de vapor de sodi d’alta pressió,respecte a altres tipus de làmpades, aquestes presenten la gran avantatja de que tenen unavida molt més llarga (sobre les 12.000 hores), la qual cosa evita un manteniment freqüent.A més cal dir que presenten un rendiment molt elevat (de 70 a 120 lm/W). Un altreavantatja que podem trobar es el rang de potències que podem escollir, de dels 50 W finsals 1.000 W. El gran inconvenient que ens trobem en aquest tipus de lluminàries es que presentenun Índex de Reproducció Cromàtica molt baix, (entre 20 i 60), però després d’explicarquines son les previsions per part de l’Ajuntament d’Alcanar, en que per les nits no hi hagimassa activitat, no és un factor que ens importi gaire, ja que al ser un polígon nonecessitaríem un IRC alt. Les dades de la lluminària i de la carcassa de fora escollides són les següents: - Tipus de carcassa: SGS305/150T FG P.9 X - Tipus de làmpada: 1x SON- TP 150W - Potència: 168 kW - Φ=16.500 lm5.1.2 Càlcul de la distància entre lluminàries En funció de les dades de la lluminària escollida, haurem de saber a quina distànciainstal·larem els diversos punts de llum, per a poder garantir una bona qualitat, i compliramb els requisits preestablerts en anterioritat mitjançant la taula 16. Per a realitzar uns càlculs aproximats escollirem un rendiment del 40%. Flux útil de cada focus ΦU = Φ · η ΦU = 16.500 · 0,4 = 6.600 lmAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 41
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul On: - Φu = Flux útil - Φ = Flux de la lluminària - η = Rendiment de la lluminària Superfície il·luminada per cada focus Φ u 6.600 S = 12·D = = = 440m 2 E 15 On: - S: Superfície il·luminada per cada focus. [m2] - D: Distància de separació entre lluminàries [m] - E: Il·luminància mitja (taula anterior amb dependència del tipus de via) [lux] Distància entre focus: S 440 D= = = 36,66m 12 12 - S: Superfície il·luminada per cada focus. [m2] - D: Distància de separació entre lluminàries [m] El que ens diu l’aplicació d’aquestes fórmules, es que com a mínim, en aquesteslluminàries escollides per a poder donar una il·luminància mitja de 15 lux, els punts dellum han d’estar a 36,66 m, sabent això el que escollirem per a dimensionar-ho bastant esuna distància de 30 m entre punts de llum. Atura dels punts de llum Per a calcular l’altura dels punts de llum ens hem basat en taules de valorsrecomanats d’acord amb la publicació nº12 de la CIE, 2ª Edició 1977.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 42
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul En la taula 17 podem trobar l’altura dels punts de llum en relació a l’amplada de lacalçada . Classe Amplada de Disposició Altura de d’instal·lació la calçada recomanada muntatge d’enllumenat (m) (m) A1 8/10 1-2 10-12 > 10 2-4 > 12 A2 < 10 1 >10 >10 2-3 10-12 b1 <8 1 >8 8/10 1-2 8-10 >10 2-3 > 10 b2 <8 1 >7,5 >8 1 8-9 C1-C2 -- 1 3,5-9 [taula 17] On: - Disposició Unilateral - Disposició en portell - Bilateral aparellada - Doble central Pel que respecta a les disposicions dels punts de llum, no es gaire important ja que apartir d’un determinat pressupost, o bé a partir d’aspectes constructius o requisits dedisseny es pot escollir una o una altra disposició, sempre complint amb el preestablertprèviament. En el nostre cas el que s’ha escollit es una disposició en portell, per a evitarfuturs problemes alhora de la compra de les parcel·les ja que s’ha pensat que si es feia enuna disposició unilateral la banda oposada a la dels punts de llum, potser no interessavatant per falta de lluminositat, o a l’invers, ja que s’hi estan els bàculs a un cantó hi had’entrar algun camió a una parcel·la potser no hi podria entra amb tanta facilitat com si hofes en el cantó oposat, es per això s’ha arribat a la solució final de fer una disposició enportell, per a repartir una mica tots els punts de llum i conseqüentment també elsavantatges i inconvenients que s’han esmentat i que podrien arribar a tenir els compradors.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 43
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul5.2 Càlculs Elèctrics5.2.1 Càlcul de la Potència de l’Enllumenat. Alhora de realitzar el càlcul de la potència a instal·lar, s’hauran de sumar lespotències de tots els punts de llum que s’han tingut en compte alhora de dimensionarl’enllumenat exterior del polígon. En les potències dels punts de llum es tindran en compteels coeficients a aplicar per al càlcul de la previsió de càrregues establerts en la InstruccióITC-BT BT 009 del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, referent a les làmpades dedescàrrega. Es realitzaran els càlculs de la instal·lació de l’enllumenat que estarà formada perdues línies de tres fases i neutre, que sortiran una de cada C.T. S’utilitzaran cablestetrapolars amb aïllament de polietilè reticulat tipus UNE RV 0,6/1 kV. Nº receptors càrrega (W) pot. total (W) LÍNIA 1 16 168·1,8 4.838,4 LÍNIA 2 16 168·1,8 4.838,4 TOTAL 32 9.676,8 [taula 18] La potència total de l’enllumenat serà de 9.676,8 W, dividida en les dues línies. Perlo tant a cada línia es contractarà una potència de 5 kW. Pel que respecta a l’esquema de la xarxa, en el plànol de distribució de l’enllumenatexterior es poden veure les dues línies i els dos armaris d’enllumenat públic ques’instal·laran en lloc permanentment accessible des de via pública segons NormativaEndesa. Per a poder facilitar la visualització dels càlculs que es realitzaran a posteriori, acontinuació s’avança un esquema unifilar dels punts de llum amb els diversos nusos idistàncies.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 44
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul5.2.2 Càlcul de la secció dels conductors per Caiguda de Tensió El Reglament de B.T indica en la instrucció MIE BT 009 que la secció mínima delsconductors serà de 6 mm 2 , i la xarxa estarà prevista per transportar una càrrega mínimaen voltampers de 1,8 vegades la potència en wats de les làmpades que alimenta. D’acord amb la instrucció MIE BT 017 del Reglament de B.T, s’adoptarà com amàxim una caiguda de tensió de 3 %. El procediment del càlcul consistirà en trobar la caiguda de tensió considerant unasecció de 6 mm 2 i comprovant que la caiguda de tensió no superi el 3 %, en cas contraris’escollirà una secció superior. La fórmula utilitzada pel càlcul de la caiguda de tensió serà: P· L·ρ ∆U = U ·S On: - ∆U = caiguda de tensió en V. - P = potència en W. - S = secció del conductor en mm 2 . - ρ = resistivitat del coure 1/56 Ω×m / mm 2 .Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 45
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul - U = tensió de subministrament en V. - L = longitud del conductor en metres. Els càlculs de les Caigudes de tensió en cada tram es realitzaran en cada una de leslínies de la xarxa, que com ja s’ha informat prèviament són dues per armari d’enllumenatexterior, i es considerarà cada un dels trams que les formen. A banda d’això explicat, també és realitzaran tenint en compte els moments elèctrics,i es realitzarà mitjançant la fórmula següent: ρ ·∑ Li·Pi ∆U = U ·S On: - ∆U = caiguda de tensió [V] - Pi = potència [W] - S = secció del conductor en mm 2 (6 mm2) [mm2] - ρ = resistivitat de l’alumini 1/56 [Ω×m / mm2] - U = tensió de subministrament en V [400V] - L = longitud del conductor [m] A continuació es realitzaran els càlculs de les diverses línies d’enllumenat ques’instal·laran al polígon. Armari d’enllumenat nº 1. Sortida 1. Tram 1-2 1,8·168·[(33·4) + (93·3) + (153·2) + (213·1) ∆U = = 2,09V 56·400·6 ∆U ·100 ∆U % = = 0,52 % U Armari d’enllumenat nº 1. Sortida 1. Tram 1-3 1,8·168·[(17·4) + (77·3) + (137·2) + (197·1) ∆U = = 1,73V 56·400·6 ∆U ·100 ∆U % = = 0,433% U Armari d’enllumenat nº 1. Sortida 2. Tram 1-2 1,8·168·[(25·3) + (70·2) + (135·1) ∆U = = 0,7875V 56·400·6Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 46
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul ∆U ·100 ∆U % = = 0,197% U Armari d’enllumenat nº 1. Sortida 2. Tram 1-3-5 1,8·168·[(25·5) + (70·4) + (135·3) + (180·2) + (240·1)] ∆U = = 3,175V 56·400·6 ∆U ·100 ∆U % = = 0,793% U Armari d’enllumenat nº 1. Sortida 2. Tram 1-3-4 1,8·168·[(25·4) + (70·3) + (130·2) + (170·1)] ∆U = = 1,665V 56·400·6 ∆U ·100 ∆U % = = 0, 4165% U Armari d’enllumenat nº 2. Sortida 1. Tram A-1-3-4 1,8·168·[(15·5) + (75·4) + (130·3) + (220·2) + (40·1)] ∆U = = 2,801V 56·400·6 ∆U ·100 ∆U % = = 0,700% U Armari d’enllumenat nº 2. Sortida 1. Tram A-1-3-5 1,8·168·[(15·6) + (75·5) + (130·4) + (220·3) + (290·2) + (350·1)] ∆U = = 5,79V 56·400·6 ∆U ·100 ∆U % = = 1,45% U Armari d’enllumenat nº 2. Sortida 1. Tram A-1-2 1,8·168·[(15·3) + (75·2) + (60·1)] ∆U = = 0,57V 56·400·6 ∆U ·100 ∆U % = = 0,14% U Armari d’enllumenat nº 2. Sortida 2. Tram A-1-3 1,8·168·[(55·7) + (115·6) + (175·5) + (235·4) + (290·3) + (350·2) + (410·1)] ∆U = = 10,96V 56·400·6Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 47
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul ∆U ·100 ∆U % = = 2,74% U Armari d’enllumenat nº 2. Sortida 2. Tram A-1-2 1,8·168·[(55·5) + (115·4) + (175·3) + (235·2) + (275·1)] ∆U = = 4,51V 56·400·6 ∆U ·100 ∆U % = = 1,13% U Com s’ha pogut veure els resultats de tots els trams calculats no han superat en capcas la ∆V, determinada al reglament de Baixa Tensió, que com ja s’ha avançatanteriorment es del 3%. Cal dir que en el cas que ens hagués superat el 3% amb unadeterminada secció de cable, el que es faria és provar de calcular la caiguda de tensió ambla secció immediatament superior fins que aconseguim una caiguda de tensió d’acord ambel reglament de Baixa Tensió.5.2.3 Càlcul de la Secció dels Conductors per Intensitat Màxima Admissible Alhora de realitzar el càlcul de la secció també tindrem en compte realitzar-ho apartir de la Intensitat Màxima Admissible del conductor escollit i la potència a transportar.Per escollir la secció dels cables a partir del càlcul de la intensitat màxima admissible esseguirà la instrucció MIE BT 007 del Reglament de Baixa Tensió. Amb el valor calculatde la intensitat es comprovarà la secció corresponent, què figura en la Taula I per a cablesamb conductors de coure. P I= U ·cosϕ · 3 On: - P: Potència acumulada per línia calculada [W] - U: Tensió de subministrament [V] - I: Intensitat per línia [A] - Cos ϕ : Factor de potència, que en al cas de les llumeneres considerarem 0,9 per les bateries de condensadors que hi porten normalment cada llumenera. Intensitat línia de l’Armari d’enllumenat nº1 P = 1,8·n·W = 1,8·16·168 = 4.838,4W P 4.838,4 I= = = 7,76 A U ·cos ϕ · 3 400·0,9· 3Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 48
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul Intensitat línia de l’Armari d’enllumenat nº2 P = 1,8·n·W = 1,8·16·168 = 4.838,4W P 4.838,4 I= = = 7,76 A U ·cos ϕ · 3 400·0,9· 3 S’aplicarà un factor de correcció de la intensitat per tractar-se de cables instal·latsdins d’un tub enterrat tal i com s’estableix en la ITC-BT-007. El factor de correcció de laintensitat màxima admissible serà de 0,8. No serà necessari aplicar altres factors que esdescriuen en la citada instrucció per les característiques de la disposició del cable. Intensitat corregida línia de l’Armari d’enllumenat nº1 I 7,76 Ic = = = 9,7 A 0.8 0,8 Intensitat corregida línia de l’Armari d’enllumenat nº2 I 7,76 Ic = = = 9,7 A 0.8 0,8 Els resultats dels càlculs realitzats amb la fórmula de la intensitat anteriormentmostrada apareixen en les taules 19 i 20: Armari denllumenat nº1 Sortida 1 nombre lluminàries P [W] In [A] Ic[A] S[mm2] Tram 1-2 4 1209,6 1,940 2,425 6 Tram 1-3 4 1209,6 1,940 2,425 6 Sortida 2 nombre lluminàries P [W] In [A] Ic[A] S[mm2] Tram 1-2 3 907,2 1,455 1,819 6 Tram 1-3-5 5 1512 2,425 3,031 6 Tram 1-3-4 4 1209,6 1,940 2,425 6 [taula 19] Armari denllumenat nº2 Sortida 1 nombre lluminàries P [W] In [A] Ic[A] S[mm2] Tram A-1-3-4 5 1512 2,425 3,031 6 Tram A-1-3-5 6 1814,4 2,910 3,637 6 Tram A-1-2 3 907,2 1,455 1,819 6 Sortida 2 nombre lluminàries P [W] In [A] Ic[A] S[mm2] Tram A-1-3 7 2116,8 3,395 4,244 6 Tram A-1-2 5 1512 2,425 3,031 6 [taula 20]Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 49
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul Amb el valor de la intensitat, s’escollirà la secció mínima indicada en la Taula I delReglament de B.T: Secció = 6 mm 2 . Aquesta serà suficient per conduir la intensitatmàxima de cada línia ja que el seu límit és molt superior: I = 56 A, tal com s’indica en lataula 5 de la ITC-BT-07. Per determinar la secció dels conductors corresponents al neutre es complirà lainstrucció ITC-BT-07, concretament al punt 1, taula 1 la qual indica que per a conductorsde fase de fins a 6 mm2 de secció, els neutres tindran la mateixa secció.5.3 Posta a Terra de l’Enllumenat exterior del polígon Pel que respecta a la posta a terra de l’enllumenat exterior, tal com s’indica en laITC-BT-09, concretament a l’apartat 10, la màxima resistència de posta a terra serà tal, queal llarg de la vida la instal·lació i en qualsevol època de l’any, no es poden produir tensionsde contacte majors de 24 V en les parts metàl·liques accessibles de la instal·lació. (suports,quadres metàl·lics...) La posta a terra dels suports que sostenen les lluminàries es realitzarà connectantindividualment cada suport, mitjançant un conductor de protecció de coure, a la líniaprincipal de terra de coure, la qual estarà unida en un extrem a un elèctrode mitjançant unalínia d’enllaç. En la xarxa de terra s’instal·laran com a mínim un elèctrode de posta a terra cada 5suports, i sempre en el primer i últim suport de cada línia. Però com ja s’ha avançat, en elnostre cas se’n col·locarà un per suport. Segons l’apartat 10 de la instrucció ITC-BT-09 en l’apartat 10: - Els conductors de la xarxa de terra que uneixen els elèctrodes hauran de serdespullats, de coure de 35 mm2 de secció mínima si formen part de la pròpia xarxa deterra, en aquest cas aniran per fora de les canalitzacions dels cables d’alimentació. - Aïllats, mitjançant cables de tensió assignada 450/750 V, en recobriment de colorverd-groc, amb conductors de coure, de secció mínima 16 mm2 per a xarxes subterrànies, id’igual secció que els conductors de fase per a les xarxes posades, en aquest cas aniran perl’interior de canalitzacions dels cables d’alimentació. Així que per a resumir amb el que determina la instrucció esmentada, s’estableix pera la línia principal de terra que el conductor tindrà una secció mínima de 16 mm 2 , i de 35mm2 per a la línia d’enllaç. Per lo tant el cable que unirà les diferents piques entre elles i entre les piques i lescolumnes es realitzarà amb cable de coure de 35 mm2. A més de la posta a terra, el sistema de protecció constarà d’un interruptordiferencial de 30 mA de sensibilitat. Si lliguem el primer punt que diu la ITC-BT-09, enl’apartat 10, on diu que no es poden produir tensions de contacte majors de 24 V en lesparts metàl·liques accessibles de la instal·lació. (suports, quadres metàl·lics...) , i posem uninterruptor diferencial de 30 mA ens quedarà el següent:Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 50
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcul 24 R= = 800Ω 0,03 Per lo tant amb el diferencial instal·lat i agafant el cas més desfavorable que marca elreglament de BT, la resistència total del circuit de terres haurà de ser més petita de 800Ω. D’acord amb la ITC-BT-18 ap. 9 taula 5, després de revisar la taula 4 de la ITC-BT18 i examinar amb molt deteniment el terreny, s’arriba a la determinació que laresistivitat mitja es de 75 Ωm, i com que els elèctrodes a utilitzar seran piques verticals de2 metres de llargada, aplicarem la fórmula de la ITC-BT-18 Taula 5, amb la qual obtenimla resistència a terra per pica. ρ 75 R= = = 37,5Ω L 2 On: - ρ: Resistivitat mitja del terreny [Ω·m] - L: Longitud de la pica [m] - R: Resistència de terra [Ω] Quantitat inferior a la resistència màxima permesa. Tenint en compte que totes lespiques estaran unides entre elles i que el nombre total de piques serà de 32. Per a cadalínia, i tal com es pot veure a les taules anteriors el nombre màxim de suports serà de 7, iamb la unió d’aquestes encara aniríem per sota de la màxima permesa. S’instal·larà una línia de posta a terra per cada una de les línies d’enllumenatexterior de les que consta el polígon. Se situarà una pica en cada un dels suports. Laconnexió de les diferents piques entre elles i entre les piques i els suports es realitzarà ambcable de coure de 35 mm² de secció.5.4 Càlcul dels Elements de Protecció i Comandament Cada una de les línies de l’enllumenat exterior del polígon sortirà d’un armari decomandament situat al costat dels centres de transformació CT2 i CT4. Dins d’aquestsarmaris s’instal·laran els elements necessaris de protecció i comandament de la línia, aixícom els aparells de mesura. El dimensionat es farà segons la potència contractada i d’acordamb les especificacions de la companyia subministradora d’energia. En el nostre cas, es contractarà una potència de 8 kW per armari, ja que tenim unaprevisió de que el polígon creixi tan en superfície com en empreses grans, i d’aquestaforma potser es necessiti millorar, tan qualitativament, com quantitativament, l’enllumenatexterior del polígon. A banda d’això cal dir que fins a 13,8 kW els subministraments per aenllumenats exteriors són monofàsics, i per lo tant en el nostre cas també ho serà. Enaquest mateix armari s’instal·larà un conjunt de protecció i mesura M2 per a la companyia,i un mòdul de control per al client. A partir de la intensitat nominal de la línia d’enllumenat de cada armari decomandament es seleccionaran els fusibles de seguretat, els equips de mesura, l’interruptorAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 51
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Annex de Càlcultetrapolar magnetotèrmic (ICP), l’interruptor diferencial (ID), interruptors magnetotèrmics(PIA) i contactors de maniobra. Els diferents aparells esmentats en el nostre cas seran els següents: Armari nº1 Armari nº2 Potència a contractar 8 8 [kW] Fusibles de seguretat 63 A 63 A Conjunt de mesura M2 15 A M2 15A Magnetotèrmic ICP In 40 A In 40 A Tall 4.5 kA Tall 4.5 kA Diferencial ID In 40A In 40A Is 30 mA Is 30 mA Contactor 30 A 30 A PIA In 10 A In 15 A In 10 A In 15 A Tall 10 kA Tall 10 kA Tall 10 kA Tall 10 kA En l’annex s’adjuntarà un ITI facilitat per la companyia on es determina el conjuntde protecció i mesura i tots els elements que els formen com per exemple els fusibles,magnetotèrmics... Alcanar, a 19 d’Agost de 2004 Albert Bel Esteller Enginyer Tècnic Industrial en ElectricitatAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 52
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Pressupost Plànols AUTORS: Albert Bel Esteller DIRECTORS: J. J. Tena Tena. DATA: Setembre / 2004.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 1
  • ALCANAR 1 32 V-3 rT Ronda Circunval·lació na Terme Municipal dAlcanar dA lca a ter Tarragona (Catalunya) Ca rre Polígon Industrial "Los Campets" Pont de lestació Riu SèniaTerme Municipal de VinaròsCastelló (País Valencià) lAP-7 de cona Albert Bel Vina /sortida Ullde J.J. Tena ròs i da s Peatg ió Vinarò dAlc e dentra UNE ALBERT BEL Nº Col:3456 anar, c Direc 1:5.000 SITUACIÓ Albert Bel 3r Curs dEnginyeria
  • Ronda Circunval·lació Terme Municipal dAlcanar Tarragona (Catalunya) -33 21 TV ar an Alc Los Campets ad ter rre Ca Pont de lestació 7 lAP-Terme Municipal de Vinaròs Riu Sènia a deCastelló (País Valencià) econ aròs rtida i Ulld anar trada/so s Peat ió Vinarò , Vin en Albert Bel ge d J.J. Tena c Direc UNE ALBERT BEL Nº Col:3456 dAlc 1:2000 EMPLAÇAMENT Albert Bel 3r Curs dEnginyeria
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Pressupost Pressupost AUTORS: Albert Bel Esteller DIRECTORS: J. J. Tena Tena. DATA: Setembre / 2004.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 1
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostÍndex del Pressupost1.- Quadre de preus .................................................................................................. 3 A.- LÍNIA AÈREA DE MITJA TENSIÓ........................................................... 3 B.- LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ............................................. 4 C.- CENTRE DE TRANSFORMACIÓ ............................................................. 6 D.- LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ SUBTERRÀNEA DE BAIXA TENSIÓ ......... 8 E.- ENLLUMENAT PÚBLIC ......................................................................... 112.- AMIDAMENTS ............................................................................................... 13 A.- LÍNIA AÈRIA DE MITJA TENSIÓ.......................................................... 13 B.- LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ........................................... 14 C.- CENTRE DE TRANSFORMACIÓ ........................................................... 16 D.- LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ SUBTERRÀNEA DE BAIXA TENSIÓ ....... 20 E.- ENLLUMENAT PÚBLIC ......................................................................... 253.- PRESSUPOST .................................................................................................. 27 A.- LÍNIA AÈRIA DE MITJA TENSIÓ.......................................................... 27 B.- LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓ........................................... 28 C.- CENTRE DE TRANSFORMACIÓ ........................................................... 30 D.- LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ SUBTERRÀNEA DE BAIXA TENSIÓ ....... 33 E.- ENLLUMENAT PÚBLIC ......................................................................... 374.- RESUM DEL PRESSUPOST ....................................................................... 39Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 2
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Pressupost1.- QUADRE DE PREUSA.- LÍNIA AÈREA DE MITJA TENSIÓCodi Unitat Descripció PreuA.1 U Castillet metàl·lic galvanitzat, amb muntatge zero de 16m d’altura i 2000 kg d’esforç amb creuetes. 609,64A.2 U Castillet metàl·lic galvanitzat, amb muntatge zero de 16m 486,95 d’altura i 1000 kg d’esforç amb creuetes.A.3 U Base fusible unipolar, amb muntatge vertical per exterior 119,53A.4 U Cartutx fusible A.P.R. exterior de 32 A i 36 kV 47,60A.5 U Unitat de presa a terra composta per barilla de coure de 2m i 18 13,22 mm2 més abraçaderaA.6 kg Conductor de coure nu de 50 mm2,unió entre elèctrode i 4,30 recolzamentA.7 U Seccionador tripolar intempèrie, amb dispositiu de posta a terra i muntatge vertical, 30/36 kV,400A 913,66A.8 U Joc de cadenes d’amarre amb tres aïlladors 14,00A.9 U Placa d’identificació de perill 2,64A.10 U Conjunt de ferratges per la subjecció de les autovàlvules i 25,48 terminalsA.11 U Conjunt de ferratges per la subjecció de les autovàlvules i 219.56 terminalsAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 3
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostB.- LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓCodi Unitat Descripció PreuB.1 m Rasa 1 circuit M.T. obertura a màquina i a ma en terra amb 7,83 protecció de sorra. Compren l’obertura i demolició de 1m de rasa de 0,40m x 0,90m, ballat i tapat amb la retirada de terres sobrantsB.2 m Rasa MT 1C amb obertura a mà i a màquina en terra amb 25,00 protecció de tubulars formigonats. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants, i amb cobriment de tubular formigonat amb formigó H-125, per a creuament de calçada.B.3 m Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cm 9,90 d’espessor, donant la humitat necessària a les terres per obtenir una compactació igual o superior al 95%B.4 m Subministrament i estesa en rasa i en tubulars fins 20 m de 16,90 cable unipolar d’alumini 18/30 kV 3x1x240 mm2. Consta de disposar dels mitjans necessaris per l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua situant-la sobre un eix que faciliti el seu desenvolupament. Inclou subministrament i col·locació d’abraçadera de forma que les fases de un mateix circuit quedin unides en l’interior de la rasaB.5 m Subministrament, distribució i col·locació de cinta PE de 0,73 senyalització de cables subterranis en l’interior de la rasaB.6 m Subministrament, distribució i col·locació en rasa de 1 m linial 2,50 de plaques de PE per protecció d’un circuit de cable subterrani. Les plaques aniran ensamblades entre si en sentit longitudinal utilitzant-se plaques de 1 m de longitud per trams rectes i de 0,5 pels corbatsB.7 U Marcar, mesurar i confeccionar els plànols “AS BUILT” de les 1002,00 instal·lacions realitzades, entregat en paper vegetal. (Entre 1 i 100 m de cable).B.8 U Acabat interior termorretràctils per cable unipolar sec de secció 313,50 1x240 mm2 Al i terminacions 36 kV del tipus endollable i model M-400LR de ELASTIMOLD. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 4
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Unitat Descripció PreuB.9 U Assaig tripolar de l’estesa per la comprovació del circuit 506,00 3x1x240 18/30 kV i el seu perfecte estat després de l’estesa. 460,01B.10 U Conjunt de terminacions exteriors 240 mm2. Connexions entre 415,83 LAMT i LSMT en conversió.B.11 m Conductor d’alumini UNE DHV 18/30 kV 3x240 10,32Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 5
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostC.- CENTRE DE TRANSFORMACIÓCodi Unitat Descripció Preu 3C.1 m Terraplanat i piconatge per coronació de terraplè amb material 3,77 seleccionat, amb capes de 25 cm, com a màxim, amb compactació del 95%.C.2 m2 Malla electrosoldada de filferros corrugats d’acer AEH 500T 2,71 de límit elàstic 5100 kP/cm2, per l’armadura de lloses de 15 x15 cm de 6 mm de diàmetreC.3 m2 Formigó, per lloses, H-200 de consistència plàstica i amplitud 79,33máxima del ranurat 20 mm, bolcat amb cubetaC.4 m3 Llit de sorra per CT prefabricada col·locada 20,33C.5 U Edifici de transformació PF-203/303. Recobriment prefabricat 8701,40 de formigó, que inclou l’edifici, portes d’accés, portes de trafo, reixes de ventilació, canalitzacions per cables , ferratges interiors propis del seu us i transport, muntatge i accessorisC.6 U CGM-CML interruptor seccionador. Cel·la amb embolcall 3870,17 metàl·lic, prefabricat per ORMAZABAL, formada per un mòdul de tensió nominal 36kV e intensitat nominal 400 A de mides 420x 850x1800 mm. Amb telecomandament del tipus B. Inclou el muntatge, la ma d’obra i els elements auxiliars.C.7 U Cel·la CGM-CMP-F Protecció fusibles. Cel·la amb embolcall 5325,12 metàl·lic, prefabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul de tensió nominal 36kV e intensitat nominal 400 A i de mides 420x850x1800mm. Amb telecomandament del tipus B. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.C.8 U Cables de MT 18/30 kV del tipus DHV, unipolars, amb 2101,61 aïllament de etilè-propilè i pantalla amb sorona, sense armadura i amb coberta de PVC, amb conductors de secció i material 1x150 Al utilitzant 3 de 6 m de longitud i terminacions 36 kV del tipus endollable i model M-400LR de ELASTIMOLD. Inclou el muntatge, la ma d’obra i elements auxiliars.C.9 U Transformador 400 kVA. Transformador de distribució en 6842,52 bany d’oli sèrie 36 kV de 400 kVA. Col·locat.C.10 U Quadre de baixa tensió AC-4, amb quatre sortides amb fusibles 315,13 en base tipus ITV, marca ORMAZABAL. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.C.11 U Joc de cables per pont de BT, de secció 2x240mm2 AL d’etilè- 510,20 propilè sense armadura. Inclou ma d’obra, muntatge i accessoris.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 6
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Unitat Descripció PreuC.12 U Terra de protecció del transformador. Instal·lació de presa a 1.015,22 terra de protecció degudament muntada i connectada utilitzant conductor nu de CU amb les següents característiques, geometria d’anell rectangular, profunditat 0,5m sense piques, de dimensions 8 x 3 m.C.13 U Terres de servei o neutre del trafo. Instal·lació exterior 722,95 realitzada amb Cu aïllat amb el mateix tipus de materials que les terres de proteccióC.14 U Instal·lació interior de la terra de protecció en l’edifici de 622,92 transformació, amb el conductor de cu nu grapat en paret i connectat a les cel·les i demés aparamenta de l’edifici, així com a una caixa general de terres de protecció segons les normes de la cia.C.15 U Instal·lació interior de terres de servei en CT, amb el conductor 623,83 Cu aïllat grapat en la paret i connectat al neutre de BT, així com a una caixa general de terres de servei segons normes cia.C.16 U Piqueta de connexió a terra d’acer recoberta de coure de 2 m la 30,05 longitud i 16 mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou els connectors per la connexió a la xarxa de terres.C.17 U Reixa metàl·lica per defensa del transformador, amb un pany 253,53 enclavat amb la cel·la de protecció corresponent. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.C.18 U Equip d’enllumenat que permet la suficient visibilitat per 175,31 realitzar les maniobres i revisions necessàries de les cel·les de MT i equip autònom d’enllumenat d’emergència i senyalització del local. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.C.19 U Equip d’operació, maniobra i seguretat per permetre la 106,44 realització de les maniobres amb aïllament suficient per protegir al personal durant l’execució de les maniobres i operacions de manteniment. Inclou ma d’obra, muntatge i elements auxiliars.C.20 U Plaques de senyalització i perill formades per senyal CT i placa 9,16 senyalització trafo. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 7
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostD.- LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ SUBTERRÀNEA DE BAIXA TENSIÓCodi Unitat Descripció PreuD.1 m Rasa 1C BT amb obertura a màquina i a mà en terra amb 13,53 protecció de sorra. Inclou la obertura i demolició de 1m de rasa de 0,40m x 0,80m, ballat i tapar amb la retirada de terres sobrantsD.2 m Rasa de 2 circuits BT amb obertura a mà i a màquina en terra 16,19 amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i domicilio de 1m de rasa de 0,6m x 0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.3 m Rasa de 3 circuits BT amb obertura a mà i a màquina en terra 16,78 amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i demolició de 1m de rasa de 0,6m x 0,9 m, ballat i tapat amb la retirada de terres sobrants.D.4 m Rasa de 4 circuits BT amb obertura a ma i a màquina en terra 17,31 amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i demolició de 1m de rasa de 0,6m x 0,9 m, ballat i tapat amb la retirada de terres sobrants.D.5 m Rasa mixta MT/BT/EE 1C/4C/1C amb obertura a mà i a 18,35 màquina en terra amb protecció de sorra i protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.6 m Rasa mixta MT/BT/EE 1C/3C/1C amb obertura a mà i a 18,14 màquina en terra amb protecció de sorra i protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.7 m Rasa mixta MT/BT/EE 1C/2C/1C amb obertura a mà i a 18,03 màquina en terra amb protecció de sorra i protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.8 m Rasa mixta MT/BT/EE 1C/1C/1C amb obertura a mà i a 17,86 màquina en terra amb protecció de sorra i protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.9 m Rasa MT/EE 1C/1C amb obertura a mà i a màquina en terra. 16,74 Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 8
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Unitat Descripció PreuD.10 m Rasa EE amb obertura a mà i a màquina en terra amb protecció 12,56 de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.11 m Rasa BT 2C amb obertura a mà i a màquina en terra amb 14,65 protecció de tubulars formigonats. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,75mx1,0m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants, i amb cobriment de tubular formigonat amb formigó H-125, per a creuament de calçada.D.12 m Rasa MT/BT 1C/2C amb obertura a mà i a màquina en terra 15,87 amb protecció de tubulars formigonats. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,75mx1,0m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants, i amb cobriment de tubular formigonat amb formigó H-125, per a creuament de calçada.D.13 m Rasa EE amb obertura a mà i a màquina en terra amb protecció 13,87 de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants, i amb cobriment de tubular formigonat amb formigó H-125, per a creuament de calçada.D.14 m Rasa mixta MT/BT 1C/4C amb obertura a mà i a màquina en 14,75 terra amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.15 m Rasa mixta MT/BT 1C/2C amb obertura a mà i a màquina en 14,70 terra amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.16 m Rasa BT/EE 4C/1C amb obertura a mà i a màquina en terra. 15,89 Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.17 m Rasa BT/EE 2C/1C amb obertura a mà i a màquina en terra. 15,68 Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.18 m Subministrament i col·locació de sorra per restabliment de rasa 0,68 fins a 10 cm per sobre de la mediatriu del tub.D.19 m Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cm 9,13 d’espessor, donant la humitat necessària a les terres per obtenir una compactació igual o superior al 95%.D.20 m Subministrament i estesa en rasa i en tubulars fins 20m de un 11,33 circuit amb conductor 3x1x240 +150 mm2 AL. Inclou disposar dels mitjans necessaris per l’estesa i descàrrega de la bobina i les brides per ajuntar els conductors d’una mateixa fase.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 9
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Unitat Descripció PreuD.21 U Marcar, mesurar i confeccionar els plànols “AS BUILT” de les 1013,16 instal·lacions realitzades, entregat en paper vegetal. (Entre 1 i 100m).D.22 U Terminal bimetàl·lic per cable subterrani BT de 3 x 240 + 1 x 14,88 150 mm2. Inclou tallar el cable a mida, (tres fases més el neutre), deixar en puntes mortes, col·locar terminal premsat, encintar i enbornar.D.23 U Presa a terra completa per a caixes de seccionament i caixes 53,23 BT. Inclou els connectors per la connexió a la xarxa a terra.D.24 U Fusibles cutxilla BT F CU 3/315 ETU-1254 ret. Inclou la 7,06 instal·lació en caixes i quadres BT del CT . Conjunt de tres fusibles per sòcul.D.25 m Conductor d’alumini UNE RV 0,6/1 kV 3x1x240+1x150 Al 8,25Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 10
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostE.- ENLLUMENAT PÚBLICCodi Unitat Descripció Preu 2E.1 m Conductor de coure UNE RV 0,6/1kV V de 2 x 6 mm col·locat 3,12 dins de tub. E.2 m Conductor de coure UNE RV 0,6/1 kV de 1x 35 mm2. 3,76 E.3 U Bàcul galvanitzat de 9 metres d’alçada. Inclou transport, 442,68 col·locació sobre la cementació, anivellació, connexió al circuit d’alimentació i el de presa de terra E.4 U Pica d’acer i coure de 14 mm de diàmetre i 2 m de longitud. 24,05 Inclou soldadura i clavar-la a terra E.5 U Interruptor posicions enllumenat 200,00 E.6 m Conductor de coure un de 35 mm2 3,15 E.7 m Tub flexible corrugat PVC DN 100 mm, pressió 4 atmosferes I 2,62 4,4 mm de gruix amb grau de protecció al xoc 7 i muntants com a canalització soterrada. E.8 U Fusibles de 63 A. Mida DIN 0, instal·lats abans dels comptadors. 2,82 E.9 U Equip de contatge activa i reactiva de 15 A d’intensitat nominal, 595,01 amb Instal·lació de rellotge horari que permeti realitzar el contatge en doble tarifa.E.10 U Interruptor de control de potència de 4 pols i 15 A d’intensitat 99,17 nominal. Legrand DX 10 kA de poder de tall.E.11 U Interruptor diferencial 4 pols, 40A i 0,03 A In. Legrand DX. 152,05E.12 U Interruptor diferencial 2 pols 40A i 0,03A In. Legrand DV. 59,50E.13 U Interruptor magnetotèrmic de 4 pols i 10 A d’intensitat nominal. 79,33 Legrand DX 10kAE.14 U Interruptor magnetotèrmic 2 pols i 5A d’intensitat nominal. 33,06 Legrand DVE.15 U Contactor de 4 pols i d’intensitat nominal 20A. Legrand 112,39 referència 04033. Bobina 230V.E.16 U Contactor de 2 pols i d’intensitat nominal de 12A. Legrand 66,01 referència 04033. Bobina 230V.E.17 U Armari metàl·lic tipus intempèrie 621,45Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 11
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Unitat Descripció PreuE.18 U Lluminària vial model Philips tràfic Vision SGS 305/150T. 248,40 Incorpora làmpada vapor sodi 150 W i equip auxiliar encesa.E.19 U Arqueta 60x60x80 cm, G= 15 cm, H-250. 122,35 Arqueta de 60x60x80 cm, amb parets de15 cm de gruix de formigo H-250, sobre llit de sorraAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 12
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Pressupost2.- AMIDAMENTSA.- LÍNIA AÈRIA DE MITJA TENSIÓCodi Descripció Uts. Long. Amp. Alt. Parcials QuantitatA.1 Castillet metàl·lic galvanitzat, U 2 2 amb muntatge zero de 16m d’altura i 2000 kgs d’esforç amb creuetes.A.2 Castillet metàl·lic galvanitzat, U 2 2 amb muntatge zero de 16m d’altura i 1000 kgs d’esforç amb creuetes.A.3 Base fusible unipolar, amb U 9 9 muntatge vertical per exteriorA.4 Cartutx fusible A.P.R. exterior de U 9 9 32 A i 36 kVA.5 Unitat de presa a terra composta U 3 3 per barilla de coure de 2m i 18 mm2 més abraçaderaA.6 Conductor de coure nu de 50 kg 23 23 mm2,unió entre elèctrode i recolzamentA.7 Seccionador tripolar intempèrie, U 2 2 amb dispositiu de posta a terra i muntatge vertical, 30/36 kV,400AA.8 Joc de cadenes d’amarre amb tres U 6 6 aïlladorsA.9 Placa d’identificació de perill U 3 3A.10 Conjunt de ferratges per la U 9 9 subjecció de les autovàlvules i terminalsAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 13
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostB.- LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓCodi Descripció Uts. Long. Amp. Alt. Parcials QuantitatB.1 Rasa 1 circuit M.T. obertura a m 320 320 320 màquina i a ma en terra amb protecció de sorra. Compren l’obertura i demolició de 1m de rasa de 0,40m x 0,90m, ballat i tapat amb la retirada de terres sobrantsB.2 Rasa MT 1C amb obertura a mà i m 25 25 25 a màquina en terra amb protecció de tubulars formigonats. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants, i amb cobriment de tubular formigonat amb formigó H-125, per a creuament de calçada.B.3 Tapat de la rasa i compactat a m 345 345 345 màquina en capes de 15 cm d’espessor, donant la humitat necessària a les terres per obtenir una compactació igual o superior al 95%B.4 Subministrament i estesa en rasa m 345 345 345 i en tubulars fins 20 m de cable unipolar d’alumini 18/30 kV 3x1x240 mm2. Consta de disposar dels mitjans necessaris per l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua situant-la sobre un eix que faciliti el seu desenvolupament. Inclou subministrament i col·locació d’abraçadera de forma que les fases de un mateix circuit quedin unides en l’interior de la rasaB.5 Subministrament, distribució i m 345 345 345 col·locació de cinta PE de senyalització de cables subterranis en l’interior de la rasaAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 14
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Long. Amp. Alt. Parcials QuantitatB.6 Subministrament, distribució i m 345 345 345 col·locació en rasa de 1 m linial de plaques de PE per protecció d’un circuit de cable subterrani. Les plaques aniran ensamblades entre si en sentit longitudinal utilitzant-se plaques de 1 m de longitud per trams rectes i de 0,5 pels corbatsB.7 Marcar, mesurar i confeccionar U 4 4 els plànols “AS BUILT” de les instal·lacions realitzades, entregat en paper vegetal. (Entre 1 i 100 m de cable).B.8 Acabat interior termorretràctils U 12 12 per cable unipolar sec de secció 1x240 mm2 Al i terminacions 36 kV del tipus endollable i model M-400LR de ELASTIMOLD. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.B.9 Assaig tripolar de l’estesa per la U 1 1 comprovació del circuit 3x1x240 18/30 kV i el seu perfecte estat després de l’estesa.B.10 Conjunt de terminacions U 4 4 2 exteriors 240 mm . Connexions entre LAMT i LSMT en conversió.B.11 Conductor d’alumini UNE DHV m 1.200 1.200 18/30 kV 3x240Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 15
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostC.- CENTRE DE TRANSFORMACIÓCodi Descripció Uts. Long. Amp. Alt. Parcials QuantitatC.1 Terraplanat i piconatge per m3 10 5 0,5 25 150 coronació de terraplè amb material seleccionat, amb capes de 25 cm, com a màxim, amb compactació del 95%.C.2 Malla electrosoldada de filferros m2 7,08 2,46 17,41 104,5 corrugats d’acer AEH 500T de límit elàstic 5100 kP/cm2, per l’armadura de lloses de 15 x15 cm de 6 mm de diàmetreC.3 Formigó, per lloses, H-200 de m2 7,24 2,62 18,97 113,81 consistència plàstica i amplitud máxima del ranurat 20 mm, bolcat amb cubetaC.4 Llit de sorra per CT prefabricada m3 7,24 2,62 0,15 2,85 17,07 col·locadaC.5 Edifici de transformació PF- U 1 6 203/303. Recobriment prefabricat de formigó, que inclou l’edifici, portes d’accés, portes de trafo, reixes de ventilació, canalitzacions per cables , ferratges interiors propis del seu us i transport, muntatge i accessorisC.6 CGM-CML interruptor U 2 12 seccionador. Cel·la amb embolcall metàl·lic, prefabricat per ORMAZABAL, formada per un mòdul de tensió nominal 36kV e intensitat nominal 400 A de mides 420x 850x1800 mm. Amb telecomandament del tipus B. Inclou el muntatge, la ma d’obra i els elements auxiliars.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 16
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Long. Amp. Alt. Parcials QuantitatC.7 Cel·la CGM-CMP-F Protecció U 2 12 fusibles. Cel·la amb embolcall metàl·lic, prefabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul de tensió nominal 36kV e intensitat nominal 400 A i de mides 420x850x1800mm. Amb telecomandament del tipus B. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.C.8 Cables de MT 18/30 kV del tipus U 2 12 DHV, unipolars, amb aïllament de etilè-propilè i pantalla amb sorona, sense armadura i amb coberta de PVC, amb conductors de secció i material 1x150 Al utilitzant 3 de 6 m de longitud i terminacions 36 kV del tipus endollable i model M-400LR de ELASTIMOLD. Inclou el muntatge, la ma d’obra i elements auxiliars.C.9 Transformador 400 kVA. U 2 12 Transformador de distribució en bany d’oli sèrie 36 kV de 400 kVA. Col·locatC.10 Quadre de baixa tensió AC-4, U 2 12 amb quatre sortides amb fusibles en base tipus ITV, marca ORMAZABAL. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.C.11 Joc de cables per pont de BT, de U 6 36 secció 2x240mm2 AL d’etilè- propilè sense armadura. Inclou ma d’obra, muntatge i accessoris.C.12 Terra de protecció del U 2 12 transformador. Instal·lació de presa a terra de protecció degudament muntada i connectada utilitzant conductor nu de CU amb les següents característiques, geometria d’anell rectangular, profunditat 0,5m sense piques, de dimensions 8 x 3 m.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 17
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Long. Amp. Alt. Parcials QuantitatC.13 Terres de servei o neutre del U 2 12 trafo. Instal·lació exterior realitzada amb CU aïllat amb el mateix tipus de materials que les terres de proteccióC.14 Instal·lació interior de la terra de U 1 6 protecció en l’edifici de transformació, amb el conductor de cu nu grapat en paret i connectat a les cel·les i demés aparamenta de l’edifici, així com a una caixa general de terres de protecció segons les normes de la cia.C.15 Instal·lació interior de terres de U 1 6 servei en CT, amb el conductor CU aïllat grapat en la paret i connectat al neutre de BT, així com a una caixa general de terres de servei segons normes cia.C.16 Piqueta de connexió a terra U 8 48 d’acer recoberta de coure de 2 m la longitud i 16 mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou els connectors per la connexió a la xarxa de terres.C.17 Reixa metàl·lica per defensa del U 2 12 transformador, amb un pany enclavat amb la cel·la de protecció corresponent. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.C.18 Equip d’enllumenat que permet U 1 6 la suficient visibilitat per realitzar les maniobres i revisions necessàries de les cel·les de MT i equip autònom d’enllumenat d’emergència i senyalització del local. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 18
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Long. Amp. Alt. Parcials QuantitatC.19 Equip d’operació, maniobra i U 1 6 seguretat per permetre la realització de les maniobres amb aïllament suficient per protegir al personal durant l’execució de les maniobres i operacions de manteniment. Inclou ma d’obra, muntatge i elements auxiliars.C.20 Plaques de senyalització i perill U 3 18 formades per senyal CT i placa senyalització trafo. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 19
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostD.- LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ SUBTERRÀNEA DE BAIXA TENSIÓCodi Descripció Uts. Long. Amp. Alt. Parcials QuantitatD.1 Rasa 1C BT amb obertura a m 5 5 5 màquina i a mà en terra amb protecció de sorra. Inclou la obertura i demolició de 1m de rasa de 0,40m x 0,80m, ballat i tapar amb la retirada de terres sobrantsD.2 Rasa de 2 circuits BT amb m 100 100 100 obertura a mà i a màquina en terra amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i domicilio de 1m de rasa de 0,6m x 0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.3 Rasa de 3 circuits BT amb m 12 12 12 obertura a mà i a màquina en terra amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i demolició de 1m de rasa de 0,6m x 0,9 m, ballat i tapat amb la retirada de terres sobrants.D.4 Rasa de 4 circuits BT amb m 20 20 20 obertura a ma i a màquina en terra amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i demolició de 1m de rasa de 0,6m x 0,9 m, ballat i tapat amb la retirada de terres sobrants.D.5 Rasa mixta MT/BT/EE m 35 35 35 1C/4C/1C amb obertura a mà i a màquina en terra amb protecció de sorra i protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 20
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Long. Amp. Alt. Parcials QuantitatD.6 Rasa mixta MT/BT/EE m 30 30 30 1C/3C/1C amb obertura a mà i a màquina en terra amb protecció de sorra i protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.7 Rasa mixta MT/BT/EE m 160 160 160 1C/2C/1C amb obertura a mà i a màquina en terra amb protecció de sorra i protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.8 Rasa mixta MT/BT/EE m 65 65 65 1C/1C/1C amb obertura a mà i a màquina en terra amb protecció de sorra i protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.9 Rasa MT/EE 1C/1C amb m 410 410 410 obertura a mà i a màquina en terra. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.10 Rasa EE amb obertura a mà i a m 405 405 405 màquina en terra amb protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 21
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Long. Amp. Alt. Parcials QuantitatD.11 Rasa BT 2C amb obertura a mà i m 12 12 12 a màquina en terra amb protecció de tubulars formigonats. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,75mx1,0m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants, i amb cobriment de tubular formigonat amb formigó H-125, per a creuament de calçada.D.12 Rasa MT/BT 1C/2C amb m 10 10 10 obertura a mà i a màquina en terra amb protecció de tubulars formigonats. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,75mx1,0m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants, i amb cobriment de tubular formigonat amb formigó H-125, per a creuament de calçada.D.13 Rasa EE amb obertura a mà i a m 50 50 50 màquina en terra amb protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants, i amb cobriment de tubular formigonat amb formigó H-125, per a creuament de calçada.D.14 Rasa mixta MT/BT 1C/4C amb m 26 26 26 obertura a mà i a màquina en terra amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.15 Rasa mixta MT/BT 1C/2C amb m 40 40 40 obertura a mà i a màquina en terra amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 22
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Long. Amp. Alt. Parcials QuantitatD.16 Rasa BT/EE 4C/1C amb obertura m 110 110 110 a mà i a màquina en terra. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.17 Rasa BT/EE 2C/1C amb obertura m 20 20 20 a mà i a màquina en terra. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.18 Subministrament i col·locació de m 1438 1438 1438 sorra per restabliment de rasa fins a 10 cm per sobre de la mediatriu del tub.D.19 Tapat de la rasa i compactat a m 1510 1510 1510 màquina en capes de 15 cm d’espessor, donant la humitat necessària a les terres per obtenir una compactació igual o superior al 95%.D.20 Subministrament i estesa en rasa m 72 72 72 i en tubulars fins 20m de un circuit amb conductor 3x1x240 +150 mm2 AL. Inclou disposar dels mitjans necessaris per l’estesa i descàrrega de la bobina i les brides per ajuntar els conductors d’una mateixa fase.D.21 Marcar, mesurar i confeccionar U 5 5 els plànols “AS BUILT” de les instal·lacions realitzades, entregat en paper vegetal. (Entre 1 i 100m).D.22 Terminal bimetàl·lic per cable U 44 44 subterrani BT de 3 x 240 + 1 x 150 mm2. Inclou tallar el cable a mida, (tres fases més el neutre), deixar en puntes mortes, col·locar terminal premsat, encintar i enbornar.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 23
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Long. Amp. Alt. Parcials QuantitatD.23 Presa a terra completa per a U 19 19 caixes de seccionament i caixes BT .Inclou els connectors per la connexió a la xarxa a terra.D.24 Fusibles cutxilla BT F CU 3/315 U 32 32 ETU-1254 ret. Inclou la instal·lació en caixes i quadres BT del CT . Conjunt de tres fusibles per sòcul.D.25 Conductor d’alumini UNE RV m 900 900 3x1x240+1x150 AlAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 24
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostE.- ENLLUMENAT PÚBLICCodi Descripció Uts. Long. Amp. Alt. Parcials QuantitatE.1 Conductor de coure UNE RV m 1470 1470 1470 0,6/1kV V de 2 x 6 mm2 col·locat dins de tub.E.2 Conductor de coure UNE RV m 1470 1470 1470 0,6/1 kV de 1x 35 mm2.E.3 Bàcul galvanitzat de 9 metres U 32 32 d’alçada. Inclou transport, col·locació sobre la cementació, anivellació, connexió al circuit d’alimentació i el de presa de terraE.4 Pica d’acer i coure de 14 mm de U 32 32 diàmetre i 2 m de longitud. Inclou soldadura i clavar-la a terraE.5 Interruptor posicions enllumenat U 1 1E.6 Conductor de coure un de 35 m 1470 1470 1470 mm2E.7 Tub flexible corrugat PVC DN m 1200 1200 1200 100 mm, pressió 4 atmosferes I 4,4 mm de gruix amb grau de protecció al xoc 7 i muntants com a canalització soterrada.E.8 Fusibles de 63 A. Mida DIN 0, U 6 6 instal·lats abans dels comptadors.E.9 Equip de contatge activa i U 2 2 reactiva de 15 A d’intensitat nominal, amb Instal·lació de rellotge horari que permeti realitzar el contatge en doble tarifa.E.10 Interruptor de control de potència U 2 2 de 4 pols i 15 A d’intensitat nominal. Legrand DX 10 kA de poder de tall.E.11 Interruptor diferencial 4 pols, U 2 2 40A i 0,03 A In. Legrand DX.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 25
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Long. Amp. Alt. Parcials QuantitatE.12 Interruptor diferencial 2 pols 40A U 4 4 i 0,03S In. Legrand DV.E.13 Interruptor magnetotèrmic de 4 U 2 2 pols i 10 A d’intensitat nominal. Legrand DX 10kAE.14 Interruptor magnetotèrmic 2 pols U 4 4 i 5A d’intensitat nominal. Legrand DVE.15 Contactor de 4 pols i d’intensitat U 2 2 nominal 20A. Legrand referència 04033. Bobina 230V.E.16 Contactor de 2 pols i d’intensitat U 4 4 nominal de 12A. Legrand referència 04033. Bobina 230V.E.17 Armari metàl·lic tipus intempèrie U 2 2E.18 Lluminària vial model Philips U 32 32 tràfic Vision SGS 306. Incorpora làmpada vapor sodi 150 W i equip auxiliar encesa.E.19 Arqueta de regsitre 60x60x80 U 12 12 cm, G= 15 cm, H-250. Arqueta de 60x60x80 cm, amb parets de15 cm de gruix de formigo H-250, sobre llit de sorraAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 26
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Pressupost3.- PRESSUPOSTA.- LÍNIA AÈRIA DE MITJA TENSIÓCodi Descripció Uts. Quantitat Preu ImportA.1 Castillet metàl·lic galvanitzat, amb muntatge U 2 609,64 1.219,28 zero de 16m d’altura i 2000 kgs d’esforç amb creuetes.A.2 Castillet metàl·lic galvanitzat, amb muntatge U 2 486,95 486,95 zero de 16m d’altura i 1000 kgs d’esforç amb creuetes.A.3 Base fusible unipolar, amb muntatge vertical U 9 119,53 1.075,77 per exteriorA.4 Cartutx fusible A.P.R. exterior de 32 A i 36 U 9 47,60 428,40 kVA.5 Unitat de presa a terra composta per barilla U 3 13,22 39,66 de coure de 2m i 18 mm2 més abraçaderaA.6 Conductor de coure nu de 50 mm2,unió entre kg 23 4,30 98,90 elèctrode i recolzamentA.7 Seccionador tripolar intempèrie, amb U 2 913,66 1.827,32 dispositiu de posta a terra i muntatge vertical, 30/36 kV,400AA.8 Joc de cadenes d’amarre amb tres aïlladors U 6 14,00 84,00A.9 Placa d’identificació de perill U 3 2,64 7,92A.10 Conjunt de ferratges per la subjecció de les U 9 215,48 1.939,32 autovàlvules i terminals TOTAL CAPÍTOL A: 7.207,52 €Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 27
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostB.- LÍNIA SUBTERRÀNIA DE MITJA TENSIÓCodi Descripció Uts. Quantitat Preu ImportB.1 Rasa 1 circuit M.T. obertura a màquina i a m 320 7,83 2.505,60 ma en terra amb protecció de sorra. Compren l’obertura i demolició de 1m de rasa de 0,40m x 0,90m, ballat i tapat amb la retirada de terres sobrantsB.2 Rasa MT 1C amb obertura a mà i a màquina m 25 25,00 625,00 en terra amb protecció de tubulars formigonats. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants, i amb cobriment de tubular formigonat amb formigó H-125, per a creuament de calçada.B.3 Tapat de la rasa i compactat a màquina en m 345 9,90 3.415,50 capes de 15 cm d’espessor, donant la humitat necessària a les terres per obtenir una compactació igual o superior al 95%B.4 Subministrament i estesa en rasa i en m 345 16,90 5.830,5 tubulars fins 20 m de cable unipolar d’alumini 18/30 kV 3x1x240 mm2. Consta de disposar dels mitjans necessaris per l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua situant-la sobre un eix que faciliti el seu desenvolupament. Inclou subministrament i col·locació d’abraçadera de forma que les fases de un mateix circuit quedin unides en l’interior de la rasaB.5 Subministrament, distribució i col·locació m 345 0,73 251,85 de cinta PE de senyalització de cables subterranis en l’interior de la rasaB.6 Subministrament, distribució i col·locació m 345 2,50 862,50 en rasa de 1 m linial de plaques de PE per protecció d’un circuit de cable subterrani. Les plaques aniran ensamblades entre si en sentit longitudinal utilitzant-se plaques de 1 m de longitud per trams rectes i de 0,5 pels corbatsB.7 Marcar, mesurar i confeccionar els plànols U 3 1002,00 3006,00 “AS BUILT” de les instal·lacions realitzades, entregat en paper vegetal. (Entre 1 i 100 m de cable).Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 28
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Quantitat Preu ImportB.8 Acabat interior termorretràctils per cable U 12 313,50 3.762,00 unipolar sec de secció 1x240 mm2 Al i terminacions 36 kV del tipus endollable i model M-400LR de ELASTIMOLD. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.B.9 Assaig tripolar de l’estesa per la U 1 506,00 506,00 comprovació del circuit 3x1x240 18/30 kV i el seu perfecte estat després de l’estesa.B.10 Conjunt de terminacions exteriors 240 mm2. U 4 415,83 1.807,32 Connexions entre LAMT i LSMT en conversió.B.11 Conductor d’alumini UNE DHV 18/30 kV m 1.200 10,32 1.210,32 3x240 TOTAL CAPÍTOL B: 23.782,54 €Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 29
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostC.- CENTRE DE TRANSFORMACIÓCodi Descripció Uts. Quantitat Preu ImportC.1 Terraplanat i piconatge per coronació de m3 150 3,77 565,5 terraplè amb material seleccionat, amb capes de 25 cm, com a màxim, amb compactació del 95%.C.2 Malla electrosoldada de filferros m2 104,5 2,71 283,195 corrugats d’acer AEH 500T de límit elàstic 5100 kP/cm2, per l’armadura de lloses de 15 x15 cm de 6 mm de diàmetreC.3 Formigó, per lloses, H-200 de m2 113,81 79,33 9.028,55 consistència plàstica i amplitud máxima del ranurat 20 mm, bolcat amb cubetaC.4 Llit de sorra per CT prefabricada m3 17,07 20,33 347,03 col·locadaC.5 Edifici de transformació PF-203/303. U 6 8701,40 52.208,40 Recobriment prefabricat de formigó, que inclou l’edifici, portes d’accés, portes de trafo, reixes de ventilació, canalitzacions per cables , ferratges interiors propis del seu us i transport, muntatge i accessorisC.6 CGM-CML interruptor seccionador. U 12 3870,17 46.442,04 Cel·la amb embolcall metàl·lic, prefabricat per ORMAZABAL, formada per un mòdul de tensió nominal 36kV e intensitat nominal 400 A de mides 420x 850x1800 mm. Amb telecomandament del tipus B. Inclou el muntatge, la ma d’obra i els elements auxiliars.C.7 Cel·la CGM-CMP-F Protecció fusibles. U 12 5325,12 63.901,44 Cel·la amb embolcall metàl·lic, prefabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul de tensió nominal 36kV e intensitat nominal 400 A i de mides 420x850x1800mm. Amb telecomandament del tipus B. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 30
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Quantitat Preu ImportC.8 Cables de MT 18/30 kV del tipus DHV, U 12 2101,61 25.219,32 unipolars, amb aïllament de etilè-propilè i pantalla amb sorona, sense armadura i amb coberta de PVC, amb conductors de secció i material 1x150 Al utilitzant 3 de 6 m de longitud i terminacions 36 kV del tipus endollable i model M-400LR de ELASTIMOLD. Inclou el muntatge, la ma d’obra i elements auxiliars.C.9 Transformador 400 kVA. Transformador U 12 6842,52 82.110,24 de distribució en bany d’oli sèrie 36 kV de 400 kVA. Col·locat.C.10 Quadre de baixa tensió AC-4, amb U 12 315,13 3.781,56 quatre sortides amb fusibles en base tipus ITV, marca ORMAZABAL. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.C.11 Joc de cables per pont de BT, de secció U 36 510,20 18.367,0 2x240mm2 AL d’etilè-propilè sense armadura. Inclou ma d’obra, muntatge i accessoris.C.12 Terra de protecció del transformador. U 12 1015,22 12.182,64 Instal·lació de presa a terra de protecció degudament muntada i connectada utilitzant conductor nu de CU amb les següents característiques, geometria d’anell rectangular, profunditat 0,5m sense piques, de dimensions 8 x 3 m.C.13 Terres de servei o neutre del trafo. U 12 722,95 8.675,40 Instal·lació exterior realitzada amb CU aïllat amb el mateix tipus de materials que les terres de proteccióC.14 Instal·lació interior de la terra de U 6 622,92 3.737,52 protecció en l’edifici de transformació, amb el conductor de cu nu grapat en paret i connectat a les cel·les i demés aparamenta de l’edifici, així com a una caixa general de terres de protecció segons les normes de la cia.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 31
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Quantitat Preu ImportC.15 Instal·lació interior de terres de servei en U 6 623,83 3.742,98 CT, amb el conductor CU aïllat grapat en la paret i connectat al neutre de BT, així com a una caixa general de terres de servei segons normes cia.C.16 Piqueta de connexió a terra d’acer U 48 30,05 1.442,40 recoberta de coure de 2 m la longitud i 16 mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou els connectors per la connexió a la xarxa de terres.C.17 Reixa metàl·lica per defensa del U 12 253,53 3.042,36 transformador, amb un pany enclavat amb la cel·la de protecció corresponent. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.C.18 Equip d’enllumenat que permet la U 6 175,31 1.051,86 suficient visibilitat per realitzar les maniobres i revisions necessàries de les cel·les de MT i equip autònom d’enllumenat d’emergència i senyalització del local. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.C.19 Equip d’operació, maniobra i seguretat U 6 106,44 638,64 per permetre la realització de les maniobres amb aïllament suficient per protegir al personal durant l’execució de les maniobres i operacions de manteniment. Inclou ma d’obra, muntatge i elements auxiliars.C.20 Plaques de senyalització i perill U 18 9,16 164,88 formades per senyal CT i placa senyalització trafo. Inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars. TOTAL CAPÍTOL C: 336.932,65 €Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 32
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostD.- LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ SUBTERRÀNEA DE BAIXA TENSIÓCodi Descripció Uts. Quantitat Preu ImportD.1 Rasa 1C BT amb obertura a màquina i a mà m 5 13,53 67,65 en terra amb protecció de sorra. Inclou la obertura i demolició de 1m de rasa de 0,40m x 0,80m, ballat i tapar amb la retirada de terres sobrantsD.2 Rasa de 2 circuits BT amb obertura a mà i a m 100 16,19 1.619 màquina en terra amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i domicilio de 1m de rasa de 0,6m x 0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.3 Rasa de 3 circuits BT amb obertura a mà i a m 12 16,78 201,36 màquina en terra amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i demolició de 1m de rasa de 0,6m x 0,9 m, ballat i tapat amb la retirada de terres sobrants.D.4 Rasa de 4 circuits BT amb obertura a ma i a m 20 17,31 346,2 màquina en terra amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i demolició de 1m de rasa de 0,6m x 0,9 m, ballat i tapat amb la retirada de terres sobrants.D.5 Rasa mixta MT/BT/EE 1C/4C/1C amb m 35 18,35 642,25 obertura a mà i a màquina en terra amb protecció de sorra i protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.6 Rasa mixta MT/BT/EE 1C/3C/1C amb m 30 18,14 544,20 obertura a mà i a màquina en terra amb protecció de sorra i protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.7 Rasa mixta MT/BT/EE 1C/2C/1C amb m 160 18,03 2.884,80 obertura a mà i a màquina en terra amb protecció de sorra i protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 33
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Quantitat Preu ImportD.8 Rasa mixta MT/BT/EE 1C/1C/1C amb m 65 17,86 1.160,90 obertura a mà i a màquina en terra amb protecció de sorra i protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.9 Rasa MT/EE 1C/1C amb obertura a mà i a m 410 16,74 6.863,40 màquina en terra. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.10 Rasa EE amb obertura a mà i a màquina en m 405 12,56 5.086,80 terra amb protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.11 Rasa BT 2C amb obertura a mà i a màquina m 12 14,65 175,80 en terra amb protecció de tubulars formigonats. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,75mx1,0m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants, i amb cobriment de tubular formigonat amb formigó H-125, per a creuament de calçada.D.12 Rasa MT/BT 1C/2C amb obertura a mà i a m 10 15,87 158,70 màquina en terra amb protecció de tubulars formigonats. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,75mx1,0m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants, i amb cobriment de tubular formigonat amb formigó H-125, per a creuament de calçada.D.13 Rasa EE amb obertura a mà i a màquina en m 50 13,87 693,50 terra amb protecció de tubulars formigonats per al circuit EE. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants, i amb cobriment de tubular formigonat amb formigó H-125, per a creuament de calçada.D.14 Rasa mixta MT/BT 1C/4C amb obertura a m 26 14,75 383,50 mà i a màquina en terra amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 34
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Quantitat Preu ImportD.15 Rasa mixta MT/BT 1C/2C amb obertura a m 40 14,70 588 mà i a màquina en terra amb protecció de sorra. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,9m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.16 Rasa BT/EE 4C/1C amb obertura a mà i a m 110 15,89 1.747,90 màquina en terra. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.17 Rasa BT/EE 2C/1C amb obertura a mà i a m 20 15,68 313,60 màquina en terra. Inclou l’obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,6mx0,6m, ballat i tapat amb retirada de terres sobrants.D.18 Subministrament i col·locació de sorra per m 1438 0,68 977,84 restabliment de rasa fins a 10 cm per sobre de la mediatriu del tub.D.19 Tapat de la rasa i compactat a màquina en m 1510 9,13 13.786,30 capes de 15 cm d’espessor, donant la humitat necessària a les terres per obtenir una compactació igual o superior al 95%.D.20 Subministrament i estesa en rasa i en tubulars m 72 11,33 815,76 fins 20m de un circuit amb conductor 3x1x240 +150 mm2 AL. Inclou disposar dels mitjans necessaris per l’estesa i descàrrega de la bobina i les brides per ajuntar els conductors d’una mateixa fase.D.21 Marcar, mesurar i confeccionar els plànols U 5 1013,16 5.065,80 “AS BUILT” de les instal·lacions realitzades, entregat en paper vegetal. (Entre 1 i 100m).D.22 Terminal bimetàl·lic per cable subterrani BT U 44 14,88 654,72 de 3 x 240 + 1 x 150 mm2. Inclou tallar el cable a mida, (tres fases més el neutre), deixar en puntes mortes, col·locar terminal premsat, encintar i enbornar.D.23 Presa a terra completa per a caixes de U 19 53,23 1.011,37 seccionament i caixes BT .Inclou els connectors per la connexió a la xarxa a terra.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 35
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Quantitat Preu ImportD.24 Fusibles cutxilla BT F CU 3/315 ETU-1254 U 32 7,06 225,92 ret. Inclou la instal·lació en caixes i quadres BT del CT . Conjunt de tres fusibles per sòcul.D.25 Conductor d’alumini UNE RV m 900 8,25 7425 3x1x240+1x150 Al TOTAL CAPÍTOL D: 53.440,27 €Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 36
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostE.- ENLLUMENAT PÚBLICCodi Descripció Uts. Quantitat Preu ImportE.1 Conductor de coure UNE RV 0,6/1kV V de m 1470 3,12 4.586,4 2 x 6 mm2 col·locat dins de tub.E.2 Conductor de coure UNE RV 0,6/1 kV de m 1470 3,76 5.527,2 1x35 mm2.E.3 Bàcul galvanitzat de 9 metres d’alçada. U 32 442,68 14.165,76 Inclou transport, col·locació sobre la cementació, anivellació, connexió al circuit d’alimentació i el de presa de terraE.4 Pica d’acer i coure de 14 mm de diàmetre i U 32 24,05 769,60 2 m de longitud. Inclou soldadura i clavar-la a terraE.5 Interruptor posicions enllumenat U 1 200,00 200,00E.6 Conductor de coure un de 35 mm2 m 1470 3,15 4.630,50E.7 Tub flexible corrugat PVC DN 100 mm, m 1200 2,62 3.144,00 pressió 4 atmosferes I 4,4 mm de gruix amb grau de protecció al xoc 7 i muntants com a canalització soterrada.E.8 Fusibles de 63 A. Mida DIN 0, instal·lats U 6 2,82 16,92 abans dels comptadors.E.9 Equip de contatge activa i reactiva de 15 A U 2 595,01 1.190,02 d’intensitat nominal, amb Instal·lació de rellotge horari que permeti realitzar el contatge en doble tarifa.E.10 Interruptor de control de potència de 4 pols i U 2 99,17 198,34 15 A d’intensitat nominal. Legrand DX 10 kA de poder de tall.E.11 Interruptor diferencial 4 pols, 40A i 0,03 A U 2 152,05 304,10 In. Legrand DX.E.12 Interruptor diferencial 2 pols 40A i 0,03S U 4 59,50 238,00 In. Legrand DV.E.13 Interruptor magnetotèrmic de 4 pols i 10 A U 2 79,33 158,66 d’intensitat nominal. Legrand DX 10kAE.14 Interruptor magnetotèrmic 2 pols i 5A U 4 33,06 132,24 d’intensitat nominal. Legrand DVAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 37
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” PressupostCodi Descripció Uts. Quantitat Preu ImportE.15 Contactor de 4 pols i d’intensitat nominal U 2 112,39 224,78 20A. Legrand referència 04033. Bobina 230V.E.16 Contactor de 2 pols i d’intensitat nominal de U 4 66,01 264,04 12A. Legrand referència 04033. Bobina 230V.E.17 Armari metàl·lic tipus intempèrie U 2 621,45 1.242,90E.18 Lluminària vial model Philips tràfic Vision U 32 248,40 7.948,80 SGS 306. Incorpora làmpada vapor sodi 150 W i equip auxiliar encesa.E.19 Arqueta 60x60x80 cm,G= 15 cm, H-250. U 12 122,35 1.468,2 Arqueta de 60x60x80 cm, amb parets de15 cm de gruix de formigo H-250, sobre llit de sorra TOTAL CAPÍTOL E: 46.410,46 €Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 38
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Pressupost4.- RESUM DEL PRESSUPOST El pressupost del Polígon Industrial “Los Campets” puja a la quantitat total de: CAPÍTOL A: 7.207,52 € CAPÍTOL B: 23.782,54 € CAPÍTOL C: 336.932,65 € CAPÍTOL D: 53.440,27 € CAPÍTOL E: 46.410,46 € _____________________________________________________________ TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL 467.773,44 € 13,00 % Despeses Generals 60.810,55 6% Benefici Industrial 28.066,40 ______________________________________________________________ SUMA DE D.G. y B.I. 88.876,95 ______________________________________________________________ TOTAL PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRATA 556.650,40 16,00 % I.V.A. 89.064,06 _______________________________________________ PRESSUPOST GLOBAL DE LICITACIÓ 645.714,46 € ______________________________________________________________ PRESSUPOST GLOBAL DE LICITACIÓ 645.714,46 € Alcanar, 30 d’Agost de 2004 Albert Bel Esteller Enginyer Tècnic Industrial en ElectricitatAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 39
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions Plec de Condicions AUTORS: Albert Bel Esteller DIRECTORS: J. J. Tena Tena. DATA: Setembre / 2004.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 1
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions Índex del Plec de Condicions 1 PLEC DE CONDICIONS GENERALS .............................................................5 1.1 Condicions generals....................................................................................5 1.2 Reglaments i normes...................................................................................5 1.3 Materials ....................................................................................................5 1.4 Execució de les obres..................................................................................5 1.5 Interpretació i desenvolupament del projecte ..............................................6 1.6 Obres complementàries...............................................................................6 1.7 Modificacions.............................................................................................7 1.8 Obra defectuosa..........................................................................................7 1.9 Mitjans auxiliars .........................................................................................7 1.10 Conservació de les obres.........................................................................7 1.11 Recepció de les obres..............................................................................7 1.12 Contractació de l’empresa.......................................................................8 1.13 Fiança .....................................................................................................8 2 PLEC DE CONDICIONS ECONÒMIQUES......................................................9 2.1 Abonament de l’obra ..................................................................................9 2.2 Preus ..........................................................................................................9 2.3 Revisió de preus .........................................................................................9 2.4 Penal·litzacions...........................................................................................9 2.5 Contracte ....................................................................................................9 2.6 Responsabilitats........................................................................................10 2.7 Rescisió del contracte ...............................................................................10 2.8 Liquidació en cas de rescissió de contracte ...............................................10 3 PLEC DE CONDICIONS FACULTATIVES...................................................11Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 2
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions 3.1 Normes a seguir........................................................................................11 3.2 Personal....................................................................................................11 3.3 Reconeixement i assajos previs.................................................................11 3.4 Assajos .....................................................................................................11 3.5 Aparamenta ..............................................................................................12 3.6 Varis.........................................................................................................12 4 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS .....................................13 4.1 Moviments de terres .................................................................................13 4.2 Neteja del terreny .....................................................................................13 4.3 Explanacions, desmunts i buixardats.........................................................14 4.4 Replens i Terraplens .................................................................................16 4.5 Excavació de Rases i Pous ........................................................................17 4.6 Transport de Terres a labocador ...............................................................17 4.7 Replanteig definitiu ..................................................................................18 4.8 Fonaments, acers i emmacats....................................................................18 4.9 Acers ........................................................................................................19 4.10 Malles, Electrosoldadures dacer especial..............................................19 4.11 Emmacats .............................................................................................20 4.12 Sabates .................................................................................................20 4.13 Lloses ...................................................................................................20 4.14 Estructures de formigó ..........................................................................21 4.15 Estructures metàl·liques ........................................................................24 4.16 Ram del paleta ......................................................................................25 4.17 Paviments, enrajolats ............................................................................26 4.18 Pintures i estocats .................................................................................27 4.19 Unitats d’obra civil ...............................................................................28Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 3
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions 5 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ELÈCTRIQUES ...............................29 5.1 Equips elèctrics.........................................................................................29 5.2 Quadres elèctrics ......................................................................................31 5.3 Enllumenat ...............................................................................................31 5.4 Xarxa de preses a terra..............................................................................32 5.5 Làmpedes de senyalització........................................................................33Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 4
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions1 PLEC DE CONDICIONS GENERALS1.1 Condicions generals El present plec de condicions té com objecte definir al Contractista l’objectiu deltreball i l’execució qualitativa del mateix. El treball elèctric consistirà en la instal·lació elèctrica completa per força, enllumenati terra. L’objectiu del treball del Contractista inclou el disseny i preparació de tots elsplànols, diagrames, especificacions, llistes de material i requisits per l’adquisició einstal·lació del treball.1.2 Reglaments i normes Totes les unitats d’obra s’executaran complint les prescripcions indicades en elsReglaments de Seguretat i Normes Tècniques d’obligat compliment per aquests tipusd’instal·lacions, tant en àmbit nacional, autonòmic com municipal, així com, totes les altresque s’estableixin en la Memòria Descriptiva del mateix. S’adaptaran, a més a més, a les presents condicions particulars que complementaranles indicades per els Reglaments i Normes anomenades.1.3 Materials Tots els materials utilitzats seran de primera qualitat. Compliran les especificacions itindran les característiques indicades en el projecte i en les normes tècniques generals, i amés a més en les de la Companyia Distribuïdora d’Energia, per aquest tipus de materials. Tota especificació o característica de materials que figurin en un sol dels documentsdel Projecte, encara sense figurar en els altres és igualment obligatòria. En el cas d’existircontradicció u omissió en els documents del projecte, el Contractista obtindrà l’obligacióde manifestar-ho al Tècnic Director de l’obra, qui decidirà sobre el particular. En cap caspodrà substituir la falta directament, sense l’autorització expressa. Una vagada adjudicada l’obra definitivament i abans d’iniciar-se aquesta, elContractista presentarà al Tècnic Director catàlegs, cartes mostra, certificats de garantia ode homologació dels materials que s’utilitzaran. No podrà utilitzar-se materials que nohagin sigut acceptats per el Tècnic Director.1.4 Execució de les obres Començament: El contractista donarà l’inici de l’obra en el plaç que figuri en el contracte establertamb la Propietat, o en el seu defecte en els quinze dies de l’adjudicació definitiva o de lafirma del contracte.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 5
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions El Contractista estarà obligat a notificar per escrit o personalment en forma directa elTècnic Director la data de començament dels treballs. Plaç d’execució: L’obra s’executarà en el plaç que s’estipuli en el contracte subscrit amb la Propietat oen el seu defecte, en el que figuri en les condicions del present plec. Quan el Contractista,doni l’acord, amb algun dels extrems continguts en el present Plec de Condicions, o be enel contracte establert amb la Propietat, sol·liciti una inspecció per poder realitzar alguntreball ulterior que estigui condicionat per la mateixa, vindrà obligat a tenir preparada, perl’anomenada inspecció, una quantitat d’obra que correspongui a un ritme normal deltreball. Quan el ritme de treball establert per el Contractista, no sigui el normal, o be apetició d’una de les parts, es podrà convenir una programació de inspeccions obligatòriesd’acord amb el pla d’obra. Llibre d’ordres: El Contractista disposarà en l’obra d’un Llibre d’Ordres en el que s’escriuran lesordres que el Tècnic Director estimi donar a través del encarregat o persona responsable,sense perjudici de les que doni per ofici quan ho cregui necessari i que tindrà l’obligació defirmar l’assabentat.1.5 Interpretació i desenvolupament del projecte La interpretació tècnica dels documents del Projecte, correspon al Tècnic Director. ElContractista està obligat a sotmetre a aquest a qualsevol dubte o aclariment que sorgeixidurant l’execució de l’obra per causa del Projecte, o circumstància aliena, sempre amb lasuficient antelació en funció de la importància de l’assumpte. El contractista s’ha de fer responsable de qualsevol error de l’execució motivat perl’omissió d’aquesta obligació i conseqüentment haurà de refer a costa seu els treballs quecorresponguin a la correcta interpretació del Projecte. El Contractista està obligat a realitzar tot el que sigui necessari per la bona execucióde l’obra, encara que no es trobi explícitament expressat en el plec de condicions o en elsdocuments del projecte. El contractista notificarà per escrit o personalment en formadirecta al Tècnic Director i amb suficient antelació les dates en que quedarà preparada perinspecció, cada una de les parts d’obra per les que s’ha indicat la necessitat o conveniènciade la mateixa o per aquelles que, total o parcialment hagin posteriorment quedat ocultes.De les unitats d’obra que s’han d’ocultar, es prendran abans, les dades precises per la sevamediació, a efectes de liquidació i que siguin subscrites per el Tècnic Director de trobar-lescorrectes. De no complir-se aquest requisit, la liquidació es realitzarà en base a les dades ocriteris de mediació aportats per aquest.1.6 Obres complementàries El contractista té l’obligació de realitzar totes les obres complementàries que siguinindispensables per realitzar qualsevol de les unitats d’obra especificades en qualsevol delsAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 6
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicionsdocuments del Projecte, encara que en ell, no figurin explícitament mencionades ditesobres complementàries. Tot això sense variació del import contractat.1.7 Modificacions El contractista està obligat a realitzar les obres que se l’hi encarreguin resultant demodificacions del projecte, tant en augment com amb disminució o simplement variació,sempre i quan l’import de les mateixes no alteri en més o menys de un 25%el valorcontractat. La valoració de les mateixes és farà, d’acord, amb els valors establerts en elpressupost entregat pel contractista i que ha sigut pres com a base del contracte. El TècnicDirector de l’obra està facultat per introduir les modificacions d’acord amb el seu criteri enqualsevol unitat d’obra, durant la construcció, sempre que compleixin les condicionstècniques referides en el projecte i de manera que no faci variar l’import total de l’obra.1.8 Obra defectuosa Quan el Contractista trobi qualsevol unitat d’obra que no s’ajusti al que estaespecificat en el projecte o en aquest Plec de Condicions, el Tècnic Director podràacceptar-ho o rebutjar-ho; en el primer cas, aquest fixarà el preu que cregui just perarreglar les diferències que hi hagués, estant obligat el Contractista a acceptar ditavaloració, en el altre cas, es reconstruirà a expenses del Contractista la part mal executadasense que això sigui motiu de reclamació econòmica o de ampliació de plaç d’execució.1.9 Mitjans auxiliars Aniran a càrrec del Contractista tots els mitjans i maquinària auxiliar que siguinecessària per l’execució de l’obra. En el us dels mateixos estarà obligat a fer complir totsels Reglaments de Seguretat en el treball vigents i a utilitzar els mitjans de protecció alsseus operaris.1.10 Conservació de les obres És obligació del Contractista la conservació en perfecte estat de les unitats d’obrarealitzades fins la data de la recepció definitiva per la Propietat, i corren al seu càrrec lesdespeses derivades d’això.1.11 Recepció de les obres Recepció provisional: Un cop acabades les obre, tindrà lloc la recepció provisional i per això es practicaràen elles un detingut reconeixement per el Tècnic Director i la Propietat en presència delContractista, aixecant acta i començant a corre des d’aquell dia el plaç de garantia si estroben en estat de ser admesa. Plaç de garantia: El plaç de garantia serà com a mínim d’un any, contant des de la data de la recepcióprovisional, o bé, el que s’estableixi en el contracte també contant des de la mateixa data.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 7
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de CondicionsDurant aquest període queda a càrrec del Contractista la conservació de les obres i arreglarels desperfectes causats per assentament de les mateixes o per mal construcció. Recepció definitiva: Es realitza després de transcorre el plaç de garantia de igual manera que laprovisional. A partir d’aquesta data deixa de tenir l’obligació el contractista de conservar ireparar a compte seu les obres si bé subsistiran les responsabilitats que pugessin tenir perdefectes ocults i deficiències de causa dubtosa.1.12 Contractació de l’empresa Forma de contractació: El conjunt de les instal·lacions les realitzarà l’empresa escollida per concurs-subasta. Presentació: Les empreses seleccionades per dit concurs hauran de presentar els seus projectes ensobre lacrat, abans de la data estipulada en el domicili del propietari. Selecció: L’empresa escollida serà anunciada la setmana següent a la conclusió del plaç del’entrega. Dita empresa serà escollida de mutu acord entre el propietari i el director del’obra, sense possible reclamació per part de les altres empreses concursants.1.13 Fiança En el contracte s’establirà la fiança que el contractista haurà de dipositar en garantiadel compliment del mateix, o es convindrà una retenció sobre els pagaments realitzats acompte de obra executada. De no estipular-se la fiança en el contracte s’entén que s’adoptacom a garantia una retenció del 5% sobre els pagaments a compte citats. En el cas de queel Contractista es negués a fer per la seva compte els treballs per ultimar l’obra en lescondicions contractades, o a atendre la garantia, la Propietat podrà ordenar executar-les aun tercer, abonant el seu import amb càrrec de retenció o fiança, sense perjudici de lesaccions legals a que tingui dret la Propietat si l’import de la fiança no es suficient. Lafiança retenida s’abonarà al Contractista en un plaç no superior a trenta dies una vegadafirmada l’acta de recepció definitiva de l’obra.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 8
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions2 PLEC DE CONDICIONS ECONÒMIQUES2.1 Abonament de l’obra En el contracte s’haurà de fixar detalladament la forma i plassos que s’abonaran lesobres. Les liquidacions parcials que pugin establir-se tindran caràcter de documentsprovisionals, a bona compte, subjectes a les certificacions que resultin de la liquidaciófinal. No suposant, dites liquidacions, aprovació ni recepció de les obres que comprenen.Acabades les obres es procedirà a la liquidació final que s’efectuarà d’acord amb elscriteris establerts en el contracte.2.2 Preus El contractista presentarà, al formalitzar-se el contracte, relació de les unitats d’obraque integren el projecte, les quals de ser acceptades tindran valor contractual i s’aplicaran ales possibles variacions que pugin haver. Aquests preus unitaris, s’entén que comprenenl’execució total de la unitat d’obra, incloent tots els treballs fins i tot els complementaris iels materials així com la part proporcional d’imposició fiscal, les càrregues laborals i altresdespeses repercutibles. En cas de tenir que realitzar-se unitats d’obra no previstes en el projecte, es fixarà elseu preu entre el Tècnic Director i el Contractista abans d’iniciar l’obra i es presentarà a lapropietat per la seva acceptació o no.2.3 Revisió de preus En el contracte s’establirà si el contractista té dret a revisió de preus i la fórmula aaplicar per calcular-la. En defecte d’aquesta última, s’aplicarà a opinió del Tècnic Directoralgun criteri oficial acceptat.2.4 Penal·litzacions Per retràs en els terminis d’entrega de les obres, es podran establir taules depenalització les quantitats de les quals i retrassos es fixaran en el contracte.2.5 Contracte El contracte es formalitzarà mitjançant document privat, que podrà elevar-se aescriptura pública a petició de qualsevol de les parts. Inclourà l’adquisició de tots elsmaterials, transport, ma d’obra, mitjans auxiliars per l’execució de l’obra projectada en elplaç estipulat, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització de lesobres complementàries i les derivades de les modificacions que s’introdueixin durantl’execució, aquestes últimes en els terminis prevists. La totalitat dels documents que componen el Projecte Tècnic de l’obra seranincorporats al contracte i tant el contractista com la Propietat hauran de firmar-los entestimoni de que els coneixen i accepten.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 9
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions2.6 Responsabilitats El contractista és el responsable de l’execució de les obres en les condicionsestablertes en el projecte i en el contracte. Com a conseqüència d’això vindrà obligat a lademolició de la mala execució i a la seva reconstrucció correctament sense que serveixid’excusa el que el Tècnic Director hagi examinat i reconegut les obres. El Contractista és l’únic responsable de totes les controvèrsies que ell o el seupersonal cometin durant l’execució de les obres u operacions realitzades amb les mateixes.També és responsable dels accidents o danys que per errors, inexperiència o utilització demètodes inadequats es produeixin en la propietat dels veïns o tercers en general. El Contractista és l’únic responsable de l’incompliment de les disposicions vigentsen la matèria laboral respecte del seu personal i per tant els accidents que pugin sobreveniri dels drets que pugin derivar-se d’ells.2.7 Rescisió del contracte Causes de rescissió: Es consideren causes suficients per la rescissió del contracte les següents: - Mort o incapacitat del Contractista. - La fallida del Contractista. - Modificacions del projecte quan produeixi alteracions més o menys 25% del valor contractat. - Modificacions de les unitats d’obra en un número superior al 40% del original. - La no inicialització de les obres en el termini estipulat quan sigui per causes foranies a la Propietat. - La suspensió de les obres ja començades sempre que el termini de suspensió sigui més gran de sis mesos. - Incompliment de les condicions del Contracte quan impliqui mala fe. - Acabament del termini d’execució de l’obra sense haver-se arribat a completar aquesta. - Actuació de mala fe en l’execució dels treballs. - Subcontractat la totalitat o part de l’obra a tercers sense l’autorització del Tècnic Director i la Propietat.2.8 Liquidació en cas de rescissió de contracte Sempre que es rescindeixi el contracte per causes anteriors o bé per acord deambdues parts, s’abonarà al Contractista les unitats d’obra executades i els materials situatsa peu d’obra i que reuneixin les condicions i siguin necessaris per la mateixa. Quan esrescindeixi el contracte portarà implícit la retenció de la fiança per obtenir les possiblesdespeses de conservació del període de garantia i els derivats del manteniment fins la datade nova adjudicació.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 10
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions3 PLEC DE CONDICIONS FACULTATIVES3.1 Normes a seguir El disseny de la instal·lació elèctrica estarà d’acord amb les exigències orecomanacions exposades en l’ultima edició dels següents codis: - Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió e Instruccions Complementàries. - Normes UNE. - Publicacions del Comitè Electrotècnic Internacional (CEI). - Pla Nacional i Ordenança General de Seguretat e Higiene en el treball. - Normes de la Companyia Subministradora. - L’especificat en aquest plec de condicions amb preferència a tots els codis i normes. - Normativa que afecta al Pla Urbanístic d’Alcanar.3.2 Personal Contractista tindrà en l’obra un encarregat amb autoritat sobre els demés operaris iconeixement acreditats i suficients per l’execució de l’obra. L’encarregat rebrà, complirà itransmetrà les instruccions i ordres del Tècnic Director de l’obra. El Contractista tindrà en l’obra, el número i classe d’operaris que facin falta pelvolum i naturalesa dels treballs que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud iexperimentats en l’ofici. El Contractista estarà obligat a separar de l’obra, tot aquellpersonal que pel criteri del Tècnic Director no compleixi amb les seves obligacions, realitziel treball defectuosament, bé per falta de coneixement o per operar amb mala fe.3.3 Reconeixement i assajos previs Quan ho cregui oportú el Tècnic Director, podrà encarregar i ordenar l’anàlisi, assaigo comprovació dels materials, elements o instal·lacions, bé sigui en fàbrica d’origen,laboratoris oficials o en la mateixa obra, segons cregui més convenient, encara queaquestos no estiguin indicats en aquest plec de condicions. En el cas de discrepància, els assajos o proves s’efectuaran en el labora tori oficialque el Tècnic Director d’obra assigni.3.4 Assajos Abans de la posada en servei del sistema elèctric, el Contractista haurà de fer elsassajos adequats per provar, a plena satisfacció del Tècnic Director d’obra, que tot equips,aparells i cablejat ha sigut instal·lat correctament d’acord amb les normes establertes iestan en condicions satisfactòries de treball. Tots els assajos seran presenciats per l’enginyer que representa el Tècnic Directord’obra. Els resultats dels assajos seran donats en certificats indicant la data i número de lapersona a càrrec del mateix, així com la categoria professional.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 11
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions Els cables, abans de posar-se en funcionament, es sotmetran a un assaig deresistència de aïllament entre les fases i entre fase i terra, que es farà de la manera següent: - Enllumenat i força, excepte motors. Mesurar la resistència d’aïllament de tots els aparells (armadures, tomes de corrent, etc...), que hagin sigut connectats, a excepció de la col·locació de les làmpades. - En els cables soterrats, aquests assajos de resistència d’aïllament es faran abans i després d’efectuar el reompliment i el compactat.3.5 Aparamenta Abans de posar l’aparamenta sota tensió , es mesurarà la resistència d’aïllament decada embarrat entre fases i entre fase i terra. Les mesures hauran de repetir-se amb elsinterruptors en posició de funcionament i contactes oberts. Tot relè de protecció que sigui ajustable serà calibrat i assajat, utilitzant contactors decicles, caixa de càrrega, amperímetre i voltímetre, segons es necessiti. Es disposarà,sempre que sigui possible, d’un sistema de protecció selectiva. D’acord amb això, els relès de protecció s’escolliran i coordinaran per aconseguir unsistema que permeti actuar primer el dispositiu d’interrupció més pròxim a la falta. Elcontractista prepararà corbes de coordinació de relès i calibratge d’aquests per tots elssistemes de protecció previstos. Es comprovarà els circuits secundaris dels transformadors d’intensitat i tensióaplicant corrents o tensions en els enrollaments secundaris dels transformadors icomprovant que els instruments connectats a aquests secundaris funcionin. Tots elsinterruptors automàtics es col·locaran en posició de prova i cada interruptor serà tancat idisparat des de l’interruptor de control. Els interruptors han de ser disparats peraccionament manual i aplicant corrent en els relès de protecció. Es comprovaran tots elsenclavaments. Es mesurarà la rigidesa dielèctrica de l’oli d’interruptors de petit volum.3.6 Varis Es comprovarà la posta a terra per determinar la continuïtat dels cables a terra iconnexions i es mesurarà la resistència dels elèctrodes de terra. Es comprovaran elscarregadors de bateries per comprovar el seu funcionament correcte d’acord amb lesrecomanacions dels fabricants.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 12
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions4 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Aquest Plec de Condicions Tècniques Generals comprèn el conjunt decaracterístiques que hauran de complir els materials emprats a la construcció, així com lestècniques de la seva col·locació a lobra i les que hauran de manar lexecució de qualsevoltipus d’instal·lacions i dobres accessòries i dependents.4.1 Moviments de terres Comprèn totes les operacions relacionades amb els moviments de terres, inclosesroques, necessàries per a lexecució de lobra. Aquestes operacions son: - Neteja del terreny - Explanacions, desmunts i buixardats - Replens i terraplens - Excavació de rases i pous - Transport de terres a labocador - Replanteig definitiu Es considerarà inclosa en el preu de tot moviment de terres qualsevol restadedificació a enderrocar que aparegui.4.2 Neteja del terreny Aquest treball consisteix en extreure i retirar de les zones designades tots els arbres,soques, plantes, malesa, brossa, runes, escombraries o qualsevol altre material indesitjable.La seva execució inclou les operacions següents: - - Excavació dels materials objecte de lesbrossada - - Retirada dels materials objecte de lesbrossada. Tot això realitzat dacord amb les presents especificacions i amb les dades que sobreel particular inclouen els corresponents documents del projecte. Execució de les obres: Les operacions dexcavació sefectuaran amb les precaucions necessàries peraconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar dany en les estructures existents,dacord amb el que, sobre el particular, ordeni el Facultatiu Encarregat de les Obres, quedesignarà i marcarà els elements que shagin de conservar intactes. Per a disminuir el méspossible el deteriorament dels arbres que hagin de conservar-se, es procurarà que els queshan daterrar caiguin cap al centre de la zona objecte de neteja. Quan sigui necessari evitar danys a daltres arbres, al tràfic per carretera o ferrocarrilo a estructures pròximes, els arbres saniran trossejant per la seva brancada i troncprogressivament. Si per a protegir aquests arbres o altra vegetació destinada a romandre enun lloc, es precisa aixecar barreres o utilitzar qualsevol altre mitjà, els treballsAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 13
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicionscorresponents sajustaran al que, sobre el particular, ordeni el facultatiu encarregat de lesobres. Aquells arbres que ofereixin possibilitats comercials, seran esporgats i netejats;després es tallaran en trossos adequats i finalment semmagatzemaran acuradament al llargdel tirat, separats dels munts que cal cremar o llençar. La longitud dels trossos de fusta seràsuperior a 3 m. (tres metres), si ho permet el tronc. Els treballs es realitzaran de manera queprodueixin la menor molèstia possible als ocupants de les zones pròximes a les obres. Capfita-marca de propietat o punt de referència de dades topogràfiques de qualsevol classe seràfet malbé o desplaçat fins que un agent autoritzat hagi referenciat dalguna altra manera laseva situació o aprovat el desplaçament. Retirada dels materials objecte daclariment i esbrossada: Tots els subproductes forestals, excepte la llenya de valor comercial, seran crematsdacord amb el que, sobre el particular, ordeni el Facultatiu encarregat de les obres. Elconcepte de metre quadrat (m2) desbrossada, neteja i preparació del terreny inclouràtambé les possibles excavacions i replens motivats per existència de sòls inadequats que, ajudici del director de les Obres, sigui necessari eliminar per a poder endegar els treballs defonamentació. Es considerarà que abans de presentar loferta econòmica, el Contractistahaurà visitat i estudiat de forma suficient els terrenys sobre els quals sha de construir, i quehaurà inclòs en el preu de loferta tots els treballs de preparació, que sabonaran al preu únicdefinit al Quadre de Preus núm. 1 i que en cap cas podran ésser objecte dincrement delpreu del contracte. Es considerarà que les dades contingudes a la Memòria tenen únicamentvalor informatiu i que llur inexactitud no pot ésser objecte de reclamació. Mesura i abonament La mesura i abonament es realitzarà per metres quadrats (m2) realment esbrossats ipreparats. El preu inclou la càrrega i transport a labocador dels materials i totes lesoperacions esmentades en lapartat precedent i definides en el Quadre de Preus núm. 1.Simultàniament a les operacions desbrossada, es podrà excavar la capa de terra vegetal.Les terres vegetals es transportaran a labocador o sarreplegaran en les zones que indiqui laDirecció de les Obres, a fi de ser emprades per a formació de zones verdes. El transport alabocador o a lamàs intermedi esmentat es considerarà inclòs en els preus unitaris delContracte.4.3 Explanacions, desmunts i buixardats Definicions : Explanació és el conjunt doperacions de desmunt o replè necessàries per a nivellarles zones on hauran dasseures les construccions, incloent-hi les plataformes, talussos icunetes provisionals o definitives, a mes del transport dels materials remoguts alsabocadors o lloc dutilització. Desmunt és loperació consistent en el rebaix del terreny finsarribar als nivells previstos en els plànols dobra. Buidat és lexcavació delimitada per unesmides definides en els plànols de construcció per laprofitament de les parts baixes deledifici, com soterrani, garatges, dipòsits o altres utilitzacions. Si durant les excavacionsapareixen manantials o filtracions motivades per qualsevol causa, sexecutaran els treballsque ordeni la Direcció de les Obres, i es consideraran inclosos en els preus dexcavació. Enels preus de les excavacions està inclòs el transport a qualsevol distància. Si a judici delDirector de les Obres els materials no són aptes per a la formació de terraplens, esAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 14
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicionstransportaran a labocador, no essent possible que un increment de distància en el transportsigui motiu de sobre-preu. El Director de les Obres, podrà autoritzar el fet dabocar materials a determinadeszones baixes de les parcel·les, assumint el Contractista lobligació dexecutar els treballsdestesa i compactació sense reclamar compensació econòmica de cap mena. El replè deparcel·les definit, en cap cas podrà superar les cotes de les voreres més pròximes. La unitatdexcavació inclourà lampliació, millora o rectificació dels talussos de zones de desmunt,així com el seu refinat i lexecució de cunetes provisionals o definitives. Quan lesexcavacions arribin a la rasant definida, els treballs que sexecutaran per a deixarlesplanada refinada, compactada i totalment preparada per a endegar les obres, estaraninclosos en el preu unitari de lexcavació. Si lesplanada no compleix les condicions decapacitat portant necessàries el Director de les Obres podrà ordenar una excavacióaddicional, que serà mesurada i abonada mitjançant el mateix preu definit per a totes lesexcavacions. Les excavacions es consideraran no classificades i es defineixen amb el preuúnic per a qualsevol tipus de terreny. Lexcavació especial de talussos en roca, sabonarà alpreu únic definit dexcavació Mesura i abonament Es mesurarà i abonarà per metres cúbics (m3) realment excavats, mesurats perdiferència entre els perfils presos abans i després dels treballs. No són abonablesdespreniments ni augments de volum sobre les seccions que prèviament shagin fixat enaquest Projecte. Per a lefecte dels mesures de moviment de terra, sentén per metre cúbicdexcavació el volum corresponent a aquesta unitat, referida al terreny, tal com es trobi onshagi dexcavar. Sentén per volum de terraplè o replè, el que correspon a aquestes obresdesprés dexecutades i consolidades, segons el que es preveu en aquestes Condicions. Entots els casos els buits que quedin entre les excavacions i les fàbriques, inclòs resultantsdels despreniments o per qualsevol motiu, shauran de omplir amb el mateix tipus dematerial, sense que el Contractista rebi per això cap quantitat addicional, així com larealització del buixardat, sense increment de cost. En cas de dubte sobre la determinaciódel preu duna excavació concreta, el Contractista satindrà al que decideixi el FacultatiuDirector, sense ajustar-se a allò que, a efectes de valoració del Pressupost, figuri en elspressupostos parcials del Projecte. Sentén que els preus de les excavacions comprenen, a mes de les operacions idespeses indicades, tots els auxiliars i complementaris com són: instal·lacions,subministrament i consum denergia per a enllumenat i força, subministrament daigües,ventilació, utilització de tota mena de maquinària, amb totes les seves despeses iamortització, etc., així com els entrebancs produïts per les filtracions o per qualsevol altremotiu. Si el Contrariats amb laprovació de la Propietat, executés menor volumdexcavació que al que hauria de resultar de les prescripcions fixades, solament esconsiderarà dabonament el volum realment executat. En cas de trobar-se fonamentsenterrats o altres construccions, es considerarà que sinclouen en el concepte amplidexcavació en tot tipus de terreny objecte del preu definit.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 15
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions Buixardats Un cop realitzades totes les operacions de moviment de terres es realitzarà elbuixardat, a fi daconseguir lacabat geomètric de tota lexplanació, desmunt, buidat o replè.Es comprovaran i rectificaran les alineacions i rasants, així com lamplada de lesexplanacions, refinament de talussos en els desmunts i terraplens, neteja i refinat decunetes i explanacions, en les coronacions de desmunts i en el començament de talussos.Les operacions de buixardats es consideren incloses al preu de moviment de terres perindicar-se expressament en el present Plec.4.4 Replens i Terraplens Replens i terraplens són les masses de terra o daltres materials amb els que sompleni compacten uns forats, es fan talussos, es anivellen terrenys o es porten a terme obressimilars. Les diferents capes o zones que els componen són: - Fonament: Zona que està per sota de la superfície neta del terreny. - Nucli: Zona que comprèn des del fonament fins la coronació. - Coronació: Capa superior amb un gruix de 50 cm. Lequip necessari per a efectuar la compactació es determinarà pel facultatiuencarregat, en funció de les característiques del material a compactar en el tipus dobra. Elcontractista podrà utilitzar un equip diferent; per això necessitarà lautorització delFacultatiu Director, que solament la concedirà quan amb lequip proposat pel Contractistaobtingui la compactació requerida, al menys del mateix grau, que amb lequip proposat pelFacultatiu encarregat. El fonament del replè es prepararà de forma adequada per a suprimirles superfícies de discontinuïtat evitables. A continuació sestendrà el material a base de tongades, de gruix uniforme,suficientment reduït, per tal que, amb els mitjans disponibles, sobtingui en tot el seu gruixel grau de compactació exigit. Els materials de cada tongada seran de característiquesuniformes i si no ho són, saconseguirà aquesta uniformitat barrejant-se convenientmentamb els mitjans adequats per això. No sestendrà cap tongada mentre no shagi comprovatque la superfície subjacent compleix les condicions exigides i, per tant, sigui autoritzada laseva estesa pel Facultatiu Encarregat. Quan la tongada subjacent shagi reblanit per unahumitat excessiva, no sestendrà la següent. Mesura i abonament Es mesuraran i abonaran per metres cúbics (m3.) realment executats i compactats enel seu perfil definitiu, mesurats per diferència entre perfils presos abans i després delstreballs. Si el material a utilitzar és, en algun moment, provinent de les excavacions, elpreu del replè inclourà la càrrega, compactació i transport. En cas que el material provinguide préstecs, el preu corresponent inclou lexcavació, càrrega, transport, estesa, humectació,compactació, anivellació i cànon de préstec corresponent. El Director de les obres podràautoritzar lexcavació en determinades parcel·les a fi dobtenir materials de préstecs.Lesmentada excavació de préstecs en parcel·les, en cap cas podrà rebaixar el terreny de lesparcel·les per sota de les cotes de les voreres més pròximes. Quan sigui necessari obtenirels materials per a formar terraplens de préstecs exteriors al polígon, el preu del terraplèAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 16
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicionsinclourà el Cànon dextracció, càrrega, transport a qualsevol distància i la restadoperacions necessàries per a deixar totalment acabada la unitat del terraplè. ElContractista haurà de localitzar les zones de préstecs, obtenir els permisos i llicències quesiguin necessàries i, abans de començar les excavacions, haurà de sotmetre a laprovaciódel Director de les Obres les zones de préstec, a fi de determinar si la qualitat dels sòls éssuficient. La necessitat demprar sòls seleccionats serà a criteri del Director de les Obres, ino podrà ser objecte de sobre-preu, abonant-se a lúnic preu de replè definit al Quadre núm.1.4.5 Excavació de Rases i Pous La unitat dexcavació de rases i pous comprèn totes les operacions necessàries per taldobrir les rases definides per a lexecució del clavegueram, labastament daigua, la resta deles xarxes de serveis definits en el present Projecte, així com les rases i pous necessaris perfonaments o drenatges. Les excavacions sexecutaran dacord amb els plànols del Projecte iamb les dades obtingudes del replanteig general de les obres, els plànols de detall i lesordres de la Direcció de les Obres. Les excavacions es consideraran no classificades i esdefiniran en un sol preu per a qualsevol tipus de terreny. Lexcavació de roca i lexcavacióespecial de talussos en roca sabonaran al preu únic definit dexcavació. El preu de les excavacions comprèn, també, els apuntalaments i excavacionssaltejades a trams que siguin necessàries i el transport de les terres a labocador a qualsevoldistància. La Direcció de les Obres podrà autoritzar, si és possible, lexecució de sobre-excavacions per evitar les operacions dapuntalament, però els volums sobre-excavats noseran objecte dabonament. Lexcavació de rases sabonarà per metres cúbics excavats, dacord amb la mesurateòrica dels Plànols del Projecte. El preu corresponent inclou el subministrament, transport,manipulació i ús de tots els materials, maquinària, mà dobra necessària per la sevaexecució, la neteja i esbrossada de tota la vegetació, la construcció dobres de desguàs perevitar lentrada daigües, la construcció dels apuntalaments i els calçats que es precisin, elstransports dels productes extrets al lloc dús, dipòsits o abocador, indemnitzacions quecalguin i arranjament de les àrees afectades. Serà daplicació, en lexcavació de rases ipous, ladvertit sobre els preus de les excavacions esmentades en larticle 2.4 del presentPlec. Quan durant els treballs dexcavació apareguin serveis existents, independentmentdhaver-se contemplat o no en el projecte, els treballs sexecutaran inclòs amb mitjansmanuals per no fer malbé aquestes instal·lacions, completant-se lexcavació amb el calçat openjat, en bones condicions, de les canonades daigua, gas, clavegueram, instal·lacionselèctriques, telefòniques, etc. O qualsevol altre servei que sigui precís descobrir, sense queel Contractista tingui cap dret a pagament per aquests conceptes. Si per qualsevol motiu ésnecessari executar excavacions de diferent alçada o amplada que les definides en elprojecte, no serà causa de nova definició de preu.4.6 Transport de Terres a labocador Totes aquelles terres, així com els materials que la Direcció Facultativa declariindesitjables, els carregarà i els transportarà el Contractista fins labocador. Sentén que entotes les partides enunciades resta inclosa la part proporcional de càrrega i transport alabocador dels materials indesitjables.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 17
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions4.7 Replanteig definitiu Definició: El Replanteig definitiu és el conjunt doperacions que són precises pertraslladar al terreny les dades expressades en la Documentació Tècnica de lObra que shade realitzar. El replanteig definitiu es farà en una o varies vegades, segons lescircumstàncies que concurreixin en lanivellació del terreny. El Contractista està obligat asubministrar tots els escrits i elements auxiliars necessaris per aquestes operacions, ambinclusió de claus i estaques. També hi aportarà el personal necessari. El Contractista vigilarà, conservarà i respondrà de les estaques o senyals,responsabilitzant-se de qualsevol desaparició o modificació daquests elements. Acta deReplanteig: Del resultat final del replanteig saixecarà una Acta que signaran per triplicat elConstructor, lArquitecte Director de les Obres i el representant de la Propietat, acordantlinici de lobra. El Constructor tindrà un mes natural, comptat a partir de la data de lasignatura de lacta de replanteig, per a començar lexecució de les obres.4.8 Fonaments, acers i emmacats Fonaments Definició: Els fonaments són aquells elements estructurals que transmeten lescàrregues de ledificació al terreny de sustentació. Reconeixement general de sòls ambanterioritat a lexecució de les obres, mitjançant els treballs adequats, es reunirà tota lainformació possible provenint de lobservació de les zones veïnes, estat de les edificacionsadjacents, corrents daigua, etc. i prenent dades en general de tota mena de circumstànciesque puguin posteriorment facilitar i orientar els treballs que hauran de realitzar-se en elmoment del reconeixement del terreny. Resistència dels terrenys LArquitecte Director, segons el seu criteri tècnic i després del reconeixement i assaigdel terreny que consideri necessaris, escollirà en cada cas la pressió admissible queconsideri adequada, fixant també lassentament màxim tolerable. Tipus de fonaments La Direcció Facultativa comprovarà que els fonaments es realitzin en la forma,amidament, dosificació i manera particular dexecució que indiquin els plànols i plec decondicions particulars, amb longituds, forma, separacions, diàmetres, núm. de barres iseccions que figurin en els plànols. Els recobriments, ancoratges i encaixos sajustaran a lesnormes vigents. Els pous i rases tindran la forma i mesures fixades en els plànols dobra.Abans de formigonar, el Contractista comprovarà que les capes dassentament delfonament estiguin perfectament anivellades i netes, procedint a continuació a lexecuciódels fonaments.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 18
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions4.9 Acers Condicions generals: L acer a emprar complirà les condicions exigides a la Instrucció per al Projecte iExecució de les Obres de Formigó EH-99. Qualitat: L allargament repartit de trencamentserà superior o igual a divuit (18) graus, entenent per tal deformació unitària la queromangui, mesurada després de lassaig normal de tracció UNE 7101, sobre una base decinc (5) diàmetres de coll destriccó i de més de tres (3) diàmetres del punt daplicació de lamordassa. El mòdul delasticitat inicial serà igual o superior a un milió vuit-cents milquilograms per centímetre quadrat (1.800.000 K/cm2). El límit elàstic serà lindicat en elsplànols, i si no hi ha especificacions, serà de 5.100 K/cm2. En els acers desglaó de relaxament es prendrà com a límit elàstic, la mínima tensiócapaç de produir una deformació remanent del dos per mil. (0,2%). La tensió màxima detrencament serà igual o superior al cent vint-i-cinc per cent (125 %) de la corresponent alseu límit elàstic, entenent per tensió màxima de trencament el valor de lordenada màximadel diagrama tensió-deformació. El valor del límit elàstic característic es determinaràprenent la mitja aritmètica dels "n/2" valors mes baixos obtinguts en lassaig de "n"provetes, prescindint del valor mig de la sèrie, si "n" fos imparell. Sajustarà a larticle 600del Plec General del març de 1975. Assaig Si el Facultatiu Director de lObra ho considera convenient, sexigirà un certificat delLaboratori Oficial que garanteixi la qualitat del ferro utilitzat. Així mateix, donaràinstruccions sobre lexecució en obra de lassaig de plegament, descrit en la Instrucció delProjecte i Execució dObres de formigó EH-91. Mesura i abonament Sabonaran pels quilograms (Kg) que resultin de lespecejament dels plànols que,abans de començar cada obra, hagin estat presentats al Facultatiu Director i aprovats perell, al preu corresponent dels que figurin en el Quadre de Preus Número 1. Estancompreses en els esmentats preus, totes les operacions i mitjans necessaris per a realitzar eldoblegat i posta a lobra, així com els encavalcaments, ganxos, elements de sustentació,pèrdues per retalls, lligaments, soldadures, etc.4.10 Malles, Electrosoldadures dacer especial Són malles de retícula quadrada o rectangular, formades per barres cilíndriques ocorrugades, dacer laminat de duresa natural o endurides per deformació en fred, unides enels punts dencreuament per soldadura elèctrica. Mesura i abonament Sabonaran pel quilograms (Kg) que resultin de lespecejament dels plànols que abansde començar cada obra hagin estat presentats al Facultatiu Director i aprovats per ellmateix, al preu corresponent que figuri en el Quadre de preus núm. 1. Els esmentats preuscomprenen totes les operacions i mitjans necessaris per a realitzar el doblegat i posta aAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 19
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicionslobra, així com els encavalcaments, ganxos, elements de sustentació, pèrdues per retalls,lligaments, soldadures, etc.4.11 Emmacats Lemmacat és una capa de gruix variable, formada per la compactació de graves. Mesura i abonament Sabonaran per m2. Es consideraran incloses les ajudes necessàries pelsubministrament del material, la col·locació, estesa i la compactació, incloent-hi també lamaquinària necessària.4.12 Sabates Les sabates contínues són els fonaments daquells elements estructurals lineals quetransmeten esforços repartits uniformement en el terreny. El dimensionat restarà fixat alannex de càlcul de la memòria del Projecte dExecució i als plànols de fonamentsdegudament acotats. Mesura i abonament La mesura i labonament de les sabates contínues es realitzarà per metre lineal,incloent en el preu tant el treball de posta a lobra, preparació del terreny, materials i màdobra utilitzats, com la maquinària i elements auxiliars necessaris. Les sabates aïllades són els fonaments daquells elements estructurals que transmetenesforços puntuals en el terreny. El dimensionat resta fixat a lannex de càlcul de la memòriadel Projecte dExecució i als plànols de fonaments, degudament acotats. Mesura i abonament La mesura i labonament de les sabates contínues es realitzarà per m3. incloent en elpreu tant el treball de posta a lobra, preparació del terreny, materials, així com lamaquinària i els elements auxiliars necessaris.4.13 Lloses Les lloses son els fonaments daquells elements estructurals que necessitin tenirassentaments uniformes o que sigui terreny poc comprimible, fetes de formigó en massa oarmat. En el projecte dexecució sindica, en els plànols, el dimensionat i larmat. Mesura i abonament Es mesuraran i abonaran per metres cúbics (m3.) de formigó, incloent-hi els treballsauxiliars de preparació, el subministrament i la col·locació del formigó, formació de juntes,etc.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 20
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions4.14 Estructures de formigó Encofrats Les cimbres, encofrats i motlles, així com les unions dels diferents elements, tindranuna resistència i rigidesa suficient per resistir, sense assentaments ni deformacionsperjudicials, les accions de qualsevol mena que puguin produir-se com a conseqüència delprocés de formigonat i especialment sota les pressions del formigó en fresc o els efectesdel mètode de compactació utilitzat. Els encofrats i motlles seran suficientment estancs pera impedir pèrdues apreciables dabeurada. Els encofrats i motlles de fusta shumitejaran pera evitar que absorbeixin laigua continguda en el formigó. Les superfícies interiors delsencofrats i motlles apareixeran netes en el moment del formigonat. Per a facilitar aquestaneteja, en els fons de pilars i murs es disposaran obertures provisionals a la part inferiordels encofrats corresponents. Si fos necessari, i a fi devitar la formació de fissures en elsparaments de les peces, sadoptaran les oportunes mesures perquè els encofrats i motlles noimpedeixin la lliure retracció del formigó. Si sutilitzen productes de desencofrat, no haurande deixar senyals en els paraments de formigó i no hauran dimpedir la posterior aplicacióde revestiments ni la possible construcció de juntes de formigonat. Lús daquests producteshaurà désser expressament autoritzat pel Director de lObra. Formigó Tots els formigons compliran lEH-91 considerant com a definició de resistència ladaquesta Instrucció. Es fabricarà sempre en formigonera, essent el període de pastadasuperior a un minut i mig, i de tal manera que la consistència del formigó en cada mesclasigui uniforme. A més de les Prescripcions de lEH-91 es tindran en compte les següents: - La instal·lació de transport i posta a lobra serà del tipus tal que el formigó no perdi capacitat ni homogeneïtat. - No es podrà abocar lliurement el formigó des duna alçada superior a un metre i cinquanta centímetres (1.50) ni distribuir-lo amb pala a gran distància. - Queda prohibit lús de canaleres o trompes del transport o la posta a lobra del formigó sense lautorització del Facultatiu Encarregat. No es podrà formigonar quan laigua pugui perjudicar la resistència o qualsevol de les característiques del formigó. Pel formigonat en temps de fxarxao de calor se seguiran les prescripcions de lEH-91. - No es col·locarà mai formigó sobre un terreny que estigui gelat. El per vibrador sintroduirà vertical a la massa del formigó fresc i es retirarà també verticalment, sense que es mogui horitzontalment mentre que està submergit en el formigó. - Es procurarà extremar el vibrat en les proximitats dels encofrats, a fi devitar la formació de bosses de pedres i de coqueres. - En general, el vibrat del formigó sexecutarà dacord amb les normesespecificades en lEH-91.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 21
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions - La situació de les juntes de construcció serà fixada pel Facultatiu Director, de manera que compleixin les prescripcions de lEH-91 i procurant que el seu nombre sigui el menor possible. - Sempre que sinterrompi el treball, qualsevol que sigui el termini dinterrupció, es cobrirà la junta amb sacs de gerga humits, per a protegir-la dels agents atmosfèrics. - Abans de recomençar els treballs es prendran les disposicions necessàries per aconseguir la bona unió del formigó fresc amb ei que està endurit. - Durant els tres primers dies es protegirà el formigó dels raigs solars amb una arpillera molla. Com a mínim, durant els set primers dies es mantindran les superfícies vistes contínuament humides, mitjançant el rec o la inundació, o cobrint-les amb sorra o arpillera, que es mantindran constantment humides. - La temperatura de laigua utilitzada en el rec serà inferior en més de vint graus (20ºC) a la del formigó, a fi devitar producció de badadures per refredament brusc. També es podran utilitzar procediments de curat especial, a base de pel·lícules superficials impermeables, prèvia autorització, per escrit, del Facultatiu Director. - Els paraments han de restar llisos, amb formes perfectes sense defectes o rugositats i sense que sigui necessari aplicar-los-hi enlluíts, que no podran ser en cap cas executats sense lautorització prèvia del Facultatiu Director. Les operacions precises per a deixar les superfícies en bones condicions daspecte seran a compte del Contractista. La irregularitat màxima que sadmet en els paraments serà la següent: - Parament vist: sis mil·límetres. - Parament ocult: vint i cinc mil·límetres. En qualsevol cas, a totes les obres de fàbrica i murs es prendran provetes, que serantrencades al set o vint-i-vuit dies. Sefectuaran com a mínim una sèrie de sis provetes cadacinquanta metres cúbics de formigó utilitzat en taujans, voltes i soleres. A les obres de formigó armat, es faran diàriament dues sèries de sis provetes cadauna, per trencar cada sèrie als set o vint-i-vuit dies, prenent com a càrrega de trencada, encada sèrie, la mitja dels resultats, descartant les dues extremes. Les provetes s’amaçaran de forma similar al del formigó en obra i es conservaran encondicions anàlogues. Si passats els vint-i-vuit dies la resistència de les provetes fos menora les especificades, en aquesta data, en més dun 20%, sextrauran provetes de lobra i si laseva resistència és menor que lespecificada, serà enderrocada. Si la resistència de lesprovetes extretes és més gran que la de les provetes dassaig, podrà acceptar-se lobra si espot efectuar, sense perill, un assaig de càrrega amb una sobrecarrega superior a un 50% dela de càlcul, durant el qual es mesurarà la fletxa produïda, que haurà de ser admissible. Sino fos possible extreure provetes de lobra i les dassaig no donessin el 80% de lesresistències especificades lobra haurà denderrocar-se. En cas que la resistència deprovetes dassaig i les extretes de lobra estès compresa entre el 80% i el 100% delespecificada, el Facultatiu Director podrà rebre lobra amb reserves, previ lassaig decàrrega corresponent.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 22
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions Els motlles i encofrats seran de fusta que compleixi les condicions exigides alapartat corresponen, metàl·lics o daltre material que reuneixi condicions deficàciasimilars, a judici del Facultatiu Director. Tant les unions com les peces que constitueixenels encofrats i calçat, hauran de tenir la resistència i la rigidesa necessàries perquè, amb lamarxa del formigó prevista, no es produeixin moviments locals de més de 5 mm. (cincmil·límetres).Tant les superfícies dels encofrats com els productes que shi puguin aplicarper facilitar lencofrat no hauran de contenir substàncies agressives pel formigó. Els encofrats de fusta shumitejaran abans del formigonat i es netejaran, especialmentels fons, deixant-se obertures provisionals per facilitar aquesta tasca. Les juntes entre lesdiferents taules, hauran de permetre lentumiment per la humitat del rec o de laigua delformigó sense que deixin escapar la pasta durant el formigonat. Es disposarà lencofrat ales bigues i forjats amb la necessària contra-fletxa perquè, un cop desencofrada i carregadala peça de formigó, conservi una contra fletxa de 1:300 de la llum. Sautoritza lús de tipus itècniques especials dencofrat, de les que el comportament i resultats estan sancionats perla pràctica havent de justificar leficàcia daquells altres que es proposin que, per la sevanovetat, manquin daquelles garanties. Sinclouen les juntes que calguin formigonar perqualsevol motiu. El preu del formigó inclourà els possibles additius que la DirecciódObres estimi necessaris i també la possible necessitat demprar ciments especials, segonscriteri de la Direcció (ciment, P.A.S., blanc, etc.). El preu dels encofrats podrà anarindependent dels preus del formigó, si així sestipula. La mesura es realitzarà per metresquadrats (m2) realment col·locats. Els esmentats preus inclouen els materials dels encofrats, la maquinària i la màdobra necessària per a llur col·locació, així com la resta doperacions materials necessàries.Sentén que quedaran inclosos en el preu del metre quadrat qualsevol tipus daccessoris delencofrat, com les juntes entre murs o altres elements que a judici del Director de les obressiguin necessaris per a obtenir un correcte acabat. El formigó armat sabonarà al preu deltipus de formigó emprat, que inclourà totes les operacions necessàries per a executar launitat dobra menys lencofrat i les armadures, així com la seva col·locació que sabonarà alpreu del Kg. dacer col·locat. Les bastides, cimbres, execució de juntes, operacions decurat i altres operacions necessàries, a judici de la Direcció de les Obres, per lexecució del formigonat, es consideraran incloses en elspreus dels formigons. Mesura i abonament Els formigons es mesuraran dacord amb els plànols del Projecta, o amb els plànolsde detalls resultants del Replanteig de les Obres i sabonaran per metres cúbics. Advertència sobre labonament de les obres de fàbrica Únicament sabonarà el volum dobra de fàbrica realment executada, conforme a lescondicions i amb subjecció als perfils de replanteig i plànol dels mateixos, que figuren enel Projecte, o ordres escrites del Facultatiu Director; per tant, en cap cas seran dabonamentels excessos dobra de fàbrica executats pel Contractista, pel seu Compte. sense tenirautorització del Facultatiu Director. Per labonament dels increments de secció sobre lasecció teòrica mínima indicats en els plànols de seccions tipus, serà necessari queprèviament hagi estat ordenada la seva execució pel Facultatiu Director, per escrit en elAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 23
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicionsque consti de manera explícita les dimensions que han de donar-se a la secció. Per això, elcontractista estarà obligat a exigir prèviament a lexecució de cada part dobra. la definicióexacte daquelles dimensions que no ho estan. Armadures Les armadures es col·locaran netes, sense òxid o qualsevol substància perjudicial. Esdisposaran dacord amb les indicacions del Projecte, subjectes entre elles i amb lencofrat,de manera que no puguin experimentar moviments durant labocada i la compactació delformigó i a fi devitar coqueres. En bigues i elements similars, les barres hauran danar, aldoblegar-se, agafades amb cèrcols o estreps a la zona del colze. Quan hi hagi perill de poder-se confondre unes barres amb altres, es prohibeix lautilització simultània dacers de característiques mecàniques diferents. Es podran utilitzar,dins dun mateix element, dos tipus diferents dacers, un per larmadura principal i laltrepels estreps. Els cèrcols o estreps se subjectaran a les barres principals mitjançant lligamento altre procediment adequat, prohibint-se expressament la fixació mitjançant punts desoldadura. Shaurà dacomplir la Instrucció EH-99 en tot el que fa referència a lesarmadures (resistència, límit elàstic, etc.)4.15 Estructures metàl·liques Definició: Es defineix com estructura metàl·lica dacer, els elements daquest material queformen la part sustentable de ledificació. La forma i dimensions de lestructura vindrà definida en els plànols corresponents.Els acers a emprar son els laminats en xapes o perfils del tipus A-52 definits en la NormaUNE-36080-73. Tots els productes laminats hauran de tenir una superfície llisa i sesubministraran en estat brut de laminatge. El Contractista haurà de demostrar laqualificació del personal que executi aquest tipus dobra. Les unions, qualsevol que sigui el seu tipus, es realitzaran dacord amb lesindicacions del Projecte, Direcció Facultativa i Normativa vigent. Abans del muntatge delestructura es netejaran i pintaran les parts daquesta que hauran de restar ocultes. Escol·locaran plaques de suport sobre els massissos de fàbrica de formigó, quesimmobilitzaran una vegada aconseguits els aploms i alineacions definitives. Tots elselements de lestructura es protegiran contra els fenòmens doxidació i corrosió. No sefectuarà la pintada fins que llur execució hagi estat autoritzada pel Director delObra, després dhaver realitzat la inspecció de les superfícies i unions de lestructuraacabada al taller. No simprimiran ni protegiran les superfícies que calgui soldar, mentre noshagi executat la unió. Sadoptaran les mesures necessàries per evitar la corrosió delselements que recolzin directament sobre la fàbrica o que encastin en ella. Mesura i abonament Les estructures o elements estructurals dacer es mesuraran per quilograms dacerincloent en el preu tots els elements i operacions dunió, muntatge, assaigs, protecció, portsAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 24
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicionsnecessaris per llur completa execució dacord amb el Projecte i indicacions de la DireccióFacultativa. Totes les operacions de muntatge sinclouran en el preu, així com la protecció ipintura que siguin necessàries, dacord amb la Normativa.4.16 Ram del paleta Les cobertes són els elements constructius que coronen superiorment ledifici per aprotegir-lo de precipitacions i daltres inclemències atmosfèriques. Tipus - Terrat: són cobertes amb revestiments totalment impermeables i poc pendent. - Teulada: són cobertes amb revestiments contínues o no, que impermeabilitzen degut al gran pendent de llurs superfícies. Construcció En els terrats, un cop formada la caixa per lampit dels murs perimetrals i forjat, esprocedirà a la col·locació dels elements per formació de pendents, impermeabilització,aïllaments, i enrajolat que sexpressen en els plànols corresponents, impermeabilització,aïllaments, i enrajolat que sexpressen en el plànols corresponents. En lexecució es tindrà cura del traçat de careners, pendents, juntes, minvells,intersecció amb daltres elements com xemeneies, albellons, etc. Que garanteixin la missióde desguàs i impermeabilització de la coberta. A les teulades es formaran els pendentsmitjançant lexecució delements dobra diferents dels propis de cobriment, com sónenvanets de sosteniment, forjats en pendent, encavallades. i que sempraran per a sostenir elrecobriment de solera i aïllament sobre el que es col·locaran les peces de revestimentexterior, com terres, pissarres, planxes metàl·liques, o de fibrociment, etc. Se seguiran lesindicacions de la Direcció dObra i Normes vigents pel que fa referència a ancoratges icarregaments de les peces de revestiment. Mesura i abonament Tots els tipus de cobertes es mesuraran en metres quadrats (m2) executats, incloent latotalitat de materials que sindiquen als plànols, així com els treballs i elements necessarisper la formació de juntes, crestalleres, careners, minvells i pendents necessaris per al seucomplert acabament, així com daltres elements necessaris. Tots els materials i operacionsque calguin, compliran estrictament la Normativa vigent. Albellons Són peces de metall o plàstic que tenen per funció la connexió dels baixants daigüespluvials amb el plànol superficial de la teulada, de manera que resolgui lestanqueïtat de launió entre ambdós elements, no permeti lobstrucció amb cossos estranys i estigui provistde sifó antimúrid.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 25
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions Mesura i abonament Els albellons es mesuraran per unitats col·locades i totalment acabades, incloent en elpreu tots els materials, peces i treballs necessaris per la col·locació i perfecta estanqueïtatde manera que lelement compleixi amb la Normativa vigent. Escanalat de desguàs Són elements prefabricats o realitzats "in situ" que tenen per objecte recollir laiguaque cau dels tremujals duna teulada, per a dirigir-la cap als baixants corresponents. Sóncondicions, perquè funcioni correctament, lestanqueïtat de les juntes i estar col·locats ambel suficient pendent per a desguassar ràpidament. Mesura i abonament Els encanalats es mesuraran en metres lineals, incloent en el preu la part proporcionalde peces especials, impermeabilitzacions, ancoratges, juntes, etc., amb treballs, equips iajuts necessaris per a la posta a lobra, totalment acabat, de manera que sacompleixin lesNormes vigents al respecte. Arrebossats i Enlluïts Definició: Els arrebossats i enlluïts són revestiments realitzats amb pastes o mortersde qualsevol conglomerat, calç o ciment, així com amb morters mixtes. Tots els materials, qualsevol que sigui la seva classe, compliran en quant a qualitat icaracterístiques tècniques, les especificacions de la Normativa vigent o de la DireccióFacultativa. Mesura i abonament Tots els revestiments es mesuraran en metres quadrats (m2) de superfície revestida,descomptant dels forats entre quatre i vuit metres quadrats (4 i 8 m2) la meitat de llursuperfície. En el preu dabonament sinclouran tots els materials, treballs propis decol·locació i ajuts daltres oficis, peces especials, coronaments, preparació dels paraments,talls, juntes, neteja, tot els necessaris per executar el revestiment dacord amb lesespecificacions de Projecte i de la Direcció dobra, així com tots els treballs i materials quecalguin per la correcte execució de les obres i a fi daconseguir el compliment de lesNormatives corresponents, malgrat que no sespecifiqui exactament en els plànols.Qualsevol operació o material especial que sigui necessari incorporar al revestiment: a fide complir amb la Normativa en el tractament de ponts tèrmics, sentendrà inclòs en elspreus del revestiment, així com els ajuts adients per realitzar-lo.4.17 Paviments, enrajolats Definició: Sanomenen soleres els paviments de formigó en massa, que sexecuten sobre elterreny o sub-bases granulars, podent ser dun gruix variable en funció de l ús al qual esdestinin i que de tant en tant sarmaran.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 26
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions Quan les soleres tinguin una superfície superior a cinquanta metres quadrats (50 m2)es realitzaran juntes de dilatació amb materials elàstics i la disposició que indiqui laDirecció Facultativa. Execució Els paviments enrajolats, com terrisses, ceràmics, enllosats de pedra natural oartificial, etc., es realitzaran sobre base perfectament neta i anivellada, executant-se els tallsi distribució de peces que indiqui la Direcció dObra. Un cop executats, sajuntaran ambabeurada de ciment. Els paviments de terrissa, quan shagin acabat, es netejaran iprotegiran, a fi devitar desperfectes malgrat que a les zones on shagin col·locat encaracalgui treballar. Els paviments de fusta no han darribar fins les parets perimetrals, sinó quecal deixar un espai de cinc a deu mil·límetres (5 a 10 mm.) que samagarà en lentornpeu. Mesura i abonament La mesura dels paviments, de qualsevol tipus, es realitzarà per metres quadrats (m2)totals executats. En la valoració de les soleres sinclourà el preu de tots els treballsnecessaris per deixar-les totalment acabades, dacord amb les especificacions del Projecte ide la Direcció, sumant-hi en el preu la part proporcional de preparació de la base,anivellació i acabats superficials, armadures, juntes i entornpeus. En els paviments de llosetes de pedra, terrissa, ceràmica, etc., sinclouran en el preutots els treballs necessaris de col·locació, poliment, desbastament, abrillantat, rejuntat,neteja, part proporcional dentornpeu, per ben acabar-ho totalment. En els paviments defusta sinclourà la part proporcional de rastells o empostissats, així com els treballs decoltellejat, poliment, envernissat, entornpeus, totalment acabat. En el preu del metrequadrat (m2) de paviment sinclouran tots els materials i operacions que calguin percomplir la Normativa vigent, malgrat que eventualment no es trobi recollida exactament enels plànols del Projecte. En els paviments encolats sinclourà en el preu la part proporcionalde materials dagafada, així com els treballs i peces necessàries per al bon acabament.4.18 Pintures i estocats Sagrupen sota aquesta denominació tots aquells treballs de revestiments desuperfícies, executats amb materials fluids generalment acolorats i compostos per elementslíquids i sòlids, dosificats per tal dafavorir la conservació i que no es produeixi ladisgregació dels materials emprats en la construcció, protegint-los contra els agentsatmosfèrics i intempèrie. Les seves funcions fonamentals són de protecció, decoració ifuncionals. Els revestiments transparents sanomenaran vernissos i els opacs pintures. Els tipus de pintures a emprar, en cada tipus delement dobra vindrà definit en elprojecte, així com els seus colors, acabats i textures. Es presentaran mostres a la DireccióFacultativa abans de procedir ai pintat de qualsevol element. Mesura i abonament La mesura de les partides de pintura serà en metres quadrats (m2) totals executats,diferenciant el tipus de suports que figuren en la mesura i el tipus de pintura. En el preusinclourà la repercussió del cost de preparació, neteja, imprimació dels paraments ambAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 27
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicionsproductes adequats a cada tipus de material i repassos, així com bastimentada i elementsnecessaris per poder executar el treball. La mesura de la pintura de conduccions serà enmetres lineals (ml) inclosa la part proporcional dancoratges i suports, totalment acabada.4.19 Unitats d’obra civil Paviments Abans de procedir a lestesa de la capa del ferm immediatament superior a la capa debase, es comprovarà amb especial atenció la qualitat dels treballs de refinament icompactació de lesmentada capa de base i sexecutaran els assaigs necessaris. Elspercentatges dhumitat del material i de la superfície de base seran els correctes i escomprovaran els pendents transversals. Asfàltics Les mescles asfàltiques en calent seran aprovades per a llur ús per lencarregatFacultatiu, i llur qualitat, característiques i condicions sajustaran a la Instrucció pel controlde fabricació i posta en obra de mescles bituminoses, així com a les Instruccions Vigents,sobre ferms flexibles. Acompliran, en tot moment, les especificacions de la Normativavigent. Es mesuraran i abonaran per Tones (Tn.) calculades a partir dels metres quadrats(m2.) de paviment executat, i amb el gruix definit als plànols del Projecte i la densitat realobtinguda als assaigs. Els preus inclouran lexecució dels recs dimprimació i adherència, i de tota lobra depavimentació, inclòs el transport, fabricació, estesa, compactació i els materials (àrids,lligants, filler i possibles additius). Altres paviment Quant a les especificacions dels materials a emprar, les dosificacions dels mateixos,lequip necessari per a lexecució de les obres, la forma dexecutar-les, així com la mesura iabonament de les unitats referides al tipus de paviment, tals com tractaments superficials,macadams o paviments de formigó, sestarà, en tot moment, a allò que disposa laNormativa vigent, llevat dels lligants, que es consideren sempre inclosos a la unitat dobradefinida.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 28
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions5 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ELÈCTRIQUES5.1 Equips elèctrics. L’ofertor serà el responsable del subministrament dels equips i elements elèctrics. Lamateixa protecció serà IP54, segons DIN40050, garantitzant una protecció contra dipòsitsnocius de pols i esquitxos d’aigua; garantia de protecció contra derivacions. L’objecte de no deixar baixar la temperatura en l’interior dels quadres elèctrics persota de la condensació, es preveurà calefacció amb termòstat 30ºc amb potencia caloríficaaproximada de 300W/m 3 , garantitzant una distribució correcte de el calor en aquells degran volum. Mínima temperatura 20ºC. Així mateix no es deixarà pujar la temperatura en la zona dels quadres elèctrics id’instrumentació per sobre dels 35ºC per tant l’ofertor haurà d’estudiar la condició i elsmitjans indicats en el projecte, ventilació forçada i termòstat ambiental, per que si no elsconsidera suficient prevegi condicionament d’aire per refrigeració, integrada en els quadreso ambiental per la zona on estan situats. Així doncs tots els armaris incorporaran a més amés com element auxiliar i propi, els accessoris següents: - Ventilació reforçada e independent de l’exterior. - Resistència de calentament. - Refrigeració, en cas de que sigui necessari. - Dispositiu químic-passiu d’absorció de la humitat. - Il·luminació interior. - Seguretat d’intrusisme o vandalisme. - Accessibilitat a tots els seus mòduls i elements. Es tindrà em compte les condicions ambientals d’us. Per això, s’aplicarà laclassificació 721-2 de pols, sorra, boira salina, vent, etc. segons norma IEC 721. Per determinar els dispositius de protecció en cada punt de la instal·lació s’haurà decalcular i conèixer: - La intensitat de treball en funció del factor de potència, simultaneïtat, utilització i factors de aplicació previstos e imprevistos. Per això últim es fixarà un factor, i aquest s’expressarà en l’oferta. - La intensitat de curtcircuit. - El poder de tall del dispositiu de protecció, que haurà de ser mes gran que la ICC del punt en el qual està instal·lat. - La coordinació del dispositiu de protecció amb l’aparamenta situada aigües avall. - La selectivitat a considerar en cada cas, amb altres dispositius de protecció situats aigües amunt.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 29
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions Es determinarà la secció de fases i la del neutre en funció de protgir-los contrasobrecàrregues, verificant: - La intensitat que pot suportar la instal·lació serà més gran que la intensitat de treball, prèviament calculada. - La caiguda de tensió en el punt més desfavorable de la instal·lació serà inferior a la caiguda de tensió permesa, considerem els casos més desfavorables, com per exemple tenir tots els equips en marxa amb les condicions ambientals extremes. - Les seccions dels cables d’alimentació general i particular tindran en compte consums de les futures ampliacions. Es comprovarà la relació de seguretat (Vc/Vl), Tensió de contacte menor o igual a latensió límit permesa segons els locals MI-BT021, protecció contra contactes directes eindirectes. La protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits es farà, permanentment, ambinterruptors automàtics d’alt poder de curtcircuit, amb un poder de tall aproximat de 50kA,i temps de tall inferior a 10mS. Quan es prevegin intensitats de curtcircuit superiors a les de 50kA, es coloraranlimitadors de poder de tall majors que 100kA i temps de tall inferior a 5mS. Les corbes dedisparo magnètic dels disjuntors, L-V-D, s’adaptaran a les diferents proteccions delsreceptors Quan s’utilitzin fusibles com limitadors de corrent, aquests s’adaptaran a lesdiferents classes de receptors, utilitzant, per això, els més adequat, ja siguin aM,gF ,gL ogT, segons les normes UNE-21-103. Tots els relès auxiliars seran del tipus endollable en base tipus undecal, de trescontactes inversors, equipats amb contactes de potència, (10A per càrrega resistiva, factorde potencia = 1), aprovats per UL: La protecció contra xoc elèctric serà prevista, i es complirà amb les normes UNE 20-383 i MI-BT021. La determinació de la corrent admissible en les canalitzacions i el seuemplaçament serà, com a mínim, segons l’establert en MIBT004. La corrent de lescanalitzacions serà 1.5 vegades la corrent admissible. Les caigudes de tensió màximesautoritzades serà segons MI BT017, essent el màxim, en el punt més desfavorable, del 3%in il·luminació i del 5%en força. Aquesta caiguda de tensió es calcularà considerantalimentats tots els aparells d’utilització susceptibles de funcionar simultàniament, en lescondicions atmosfèriques més desfavorables. Els conductors elèctrics utilitzaran els colorsdistintius segons normes UNE, i seran etiquetats i numerats per facilitar la seva fàcillocalització e interpretació en els plànols i en la instal·lació. El sistema d’instal·lació serà segons la instrucció MI BT018 i altres per interiors ireceptors, tenint en compte les característiques especials dels locals i tipus d’indústria.L’ofertor haurà de detallar en la seva oferta tots els elements i equips elèctrics oferts,indicant el nom del fabricant. A més de les especificacions requerides i oferides, s’haurà d’incloure en l’oferta: - Memoràndum de càlculs de càrrega, d’il·luminació, de terra, proteccions i altres que ajudin a clarificar la qualitat de les instal·lacions ofertades. - Disseny preliminars i plànols dels sistemes ofertats.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 30
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions En els plànols s’utilitzarà simbologia normalitzada S/UNE 20.004 Es tendirà a homogeneïtzar el tipus d’esquema, numeració de borns de sortida ientrada i en general tots els elements i mitjans possibles de forma que faciliti elmanteniment de les instal·lacions.5.2 Quadres elèctrics En els quadres elèctrics s’inclouran polsadors frontals de marxa i paro, ambsenyalització del estat de cada aparell (funcionament o aturada). El concursant raonarà el tipus escollit, indicant les següents característiques: - Estructura dels quadres, amb dimensions de materials empleats (perfils, xapes,...), amb les seves seccions o gruixos, protecció antioxidant, pintures, etc.... . - Compartiment en que es divideixen. - Elements que s’allotgen en els quadres (embarrats, aïlladors, ets...), detallant els mateixos. - Interruptors automàtics. - Sortida de cables, relès de protecció, aparells de mesura i elements auxiliars. - Proteccions que, com a mínim, seran: - Mínima tensió, en l’interruptor general automàtic - Sobrecàrrega en cada receptor. - Curtcircuit en cada receptor. - Defecte a terra, en cada receptor superior a 10 CV. En grups de menys potència reagrupats en conjunts de màxim 4 elements. Aquests elements han de ser funcionalment iguals.5.3 Enllumenat Les lluminàries seran estanques, amb resistència d’arranc ràpid i amb condensadorcorrector del cosinus fi incorporat. S’efectuarà un estudi complet d’il·luminació tant perinteriors i exteriors justificant els lux obtinguts en cada cas. Abans de la recepció provisional aquests lux seran verificats amb un luxòmetre pertota l’àrea il·luminada, la qual tindrà una il·luminació uniforme. Enllumenat interior Proporcionarà un nivell d’il·luminació suficient per desenvolupar l’activitat previstaa cada instal·lació segons l’ordenança general de seguretat e higiene en el treball en unaproporció del 50%. A més de la qualitat es determinarà la qualitat de la il·luminació que en línies generalcompliran amb:Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 31
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions - Eliminació o disminució de les causes d’enlluernament capaces de provocar una sensació d’incomoditat e inclòs una reducció de la capacitat visual. - Elecció del dispositiu d’il·luminació i el seu emplaçament de tal forma que la direcció de llum, la seva uniformitat, el seu grau de difusió i el tipus que s’adaptin lo millor possible a la feina visual i a la finalitat del local il·luminat. - Adaptar una llum la composició espectral de la qual tingui un bon rendiment en calor. - La reproducció cromàtica serà de qualitat molt bona (depenent de l’activitat a desenvolupar). - La temperatura de color dels punts de llum estarà entre 3000 i 5500 graus Kelvin. - Es calcularà un coeficient de manteniment baix, del ordre de 0,7. - Els coeficients d’utilització i rendiment de la il·luminació es procurarà que siguin el més alt possibles. Enllumenat exterior Les lluminàries exteriors seran del tipus antivandàlic e inastillables. Els suports,braços murals, bàculs i de més elements mecànics seran galvanitzats en calent. Per projectar el tipus de lluminària es tindrà en compte el següent: - - La naturalesa del entorn per utilitzar de un o dos hemisfèric. - - Les característiques geomètriques del àrea a il·luminar. - - El nivell mig d’il·luminació, que mai serà menor a 15 lux. - - L’altura del punt de llum serà l’adequat a els lúmens. - - El factor de conservació serà del ordre de 0,6. - - El rendiment de la instal·lació i de la il·luminació segons el projecte i el fabricant, aura d’arribar al més gran possible. Il·luminació de seguretat Estarà formada per aparells autònoms automàtics que compleixin amb les normesUNE 20-062-72 i 20-392-75 i demés disposicions vigents de seguretat. Seran del tipusfluorescent amb referència. En les instal·lacions electromecàniques amb un grau deprotecció mínim de IP54.5.4 Xarxa de preses a terra En cada instal·lació s’efectuarà una xarxa de terra. El conjunt de línies i reses a terratindran unes característiques tals, que les masses metàl·liques no podran posar-se a unatensió superior a 24 volts respecte el terra. Totes les carcasses de aparells d’enllumenat,així com endolls, tec..., disposaran de la seva presa de terres, connectada a una xarxageneral independent de la dels centres de transformació i d’acord amb el reglament de B.T.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 32
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Plec de Condicions Les instal·lacions de preses a terra, seguiran les normes establertes en el ReglamentElectrotècnic de Baixa Tensió i les seves instruccions complementàries. Els materials que composaran la xarxa de terres estaran formades per plaques,elèctrodes, terminals, caixes de proves amb els seus terminals d’aïllament i mediació, tec... On es previngui falta d’humitat o terreny de poca resistència es colorarà tubs per ahumitejar a més de reforçar la xarxa amb dispositius químics. L’estructura d’obra civil serà connectada a terra. Tots els empalmes seran tipussoldadura aluminitèrmica sistema CADWELL o similar.5.5 Làmpedes de senyalització Totes les làmpades de senyalització seran del tipus Led estandarditzat i normalitzat. Els colors que s’utilitzaran seran els següents: - Verd: indicació de marxa. - Groc: indicació d’avaria lleu. Intermitent alarma lleu. - Vermell: indicació d’avaria greu. Intermitent alarma greu. - Blanc: indicació informativa, de estat, de posició, etc.. Totes les làmpades de senyalització es verificaran a través d’un polsador de prova. Alcanar, 14 d’Agost de 2004 Albert Bel Esteller Enginyer Tècnic Industrial en ElectricitatAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 33
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut Estudi Bàsic de Seguretat i Salut AUTORS: Albert Bel Esteller DIRECTORS: J. J. Tena Tena. DATA: Setembre / 2004.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 1
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut Índex de l’Estudi de Seguretat i Salut Índex de l’Estudi de Seguretat i Salut........................................................................2 1 Estudi de Seguretat i Salut Laboral.....................................................................3 1.1 Objectiu ......................................................................................................3 1.2 Abast ..........................................................................................................3 1.3 Anàlisis de Riscos.......................................................................................3 1.4 Riscos Generals ..........................................................................................3 1.5 Riscos Específics ........................................................................................4 1.6 Maquinària y Mitjans Auxiliars ..................................................................7 1.7 Mesures preventives ...................................................................................9 1.7.1 Proteccions Col·lectives ....................................................................10 1.7.2 Proteccions Personals........................................................................16 1.7.3 Revisions Tècniques de Seguretat .....................................................17 1.8 Instal·lacions Elèctriques Provisionals ......................................................17 1.8.1 Riscos Previsibles .............................................................................17 1.8.2 Mesures Preventives .........................................................................17 1.9 Estudi de revisions de manteniment ..........................................................19Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 2
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut1 Estudi de Seguretat i Salut Laboral1.1 Objectiu El present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut Laboral te com a objectiu establir lesdirectrius generals encaminades a disminuir en la mesura del possible, els riscosd’accidents laborals i enfermetats professionals, així com a la minimització de lesconseqüències dels accidents que es produeixin. Aquest estudi s’ha elaborat en compliment del Real Decret 1627/97 de 24 d’Octubre, el qual estableix els criteris de planificació, control i desenvolupament delsmitjans i mesures de Seguretat e Higiene que deuen tenir-se presents en la execució delsProjectes en Construcció.1.2 Abast Les mesures contemplades en aquest Estudi abasten a tots els treballs a realitzar enel present Projecte, i aplica l’obligació del seu compliment a totes les persones de lesdiferents organitzacions que intervinguin en l’execució dels mateixos. Tant els riscos previsibles com les mesures preventives a aplicar per als treballs eninstal·lacions, elements i maquines elèctriques son analitzats en els apartats següents.1.3 Anàlisis de Riscos Analitzem a continuació els riscos previsibles inherents a les activitats d’execucióprevistes, així com les derivades de l’ us de maquinaria, mitjans auxiliars i manipulació deinstal·lacions, maquines o ferramentes elèctriques. Amb l’objectiu de no repetir innecessàriament la relació de riscos analitzarem primerels riscos generals, que poden donar-se en qualsevol de les activitats, i després seguiremamb l’anàlisi dels específics de cada activitat.1.4 Riscos Generals Entenem com a riscos generals aquells que poden afectar a tots els treballadors,independentment de l’activitat concreta que realitzin. Es preveu que puguin donar-se elssegüents: - Caigudes d’objectes o components sobre persones. - Caiguda de persones a diferent nivell. - Caiguda de persones al mateix nivell. - Projeccions de partícules als ulls. - Conjuntivitis per arc de soldadura o altres. - Ferides en mans o peus per maneig de materials. - Sobre esforçosAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 3
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut - Cops i talls per maneig de ferramentes. - Cops contra objectes. - Atrapaments entre objectes. - Cremades per contactes tèrmics. - Exposició a descarregues elèctriques. - Incendis i explosions. - Atrapament per volc de maquines, vehicles o equips. - Atropellaments o cops de vehicles en moviment. - Lesions per manipulació de productes químics - Lesions o enfermetats per factors atmosfèrics que comprometen la seguretat o salut. - Inhalació de productes tòxics.1.5 Riscos Específics Ens referim aquí als riscos propis d’activitats concretes que afecten només alpersonal que realitza treballs en aquestes. Aquest personal estarà exposat als riscos generals indicats en el punt 1.4., més elsespecífics de la seva activitat. Per això analitzem a continuació les activitats messignificatives. Excavacions A mes dels generals poden ser inherents a les excavacions els següents riscos: - Despreniment o esllavissada de terres. - Atropellaments i/o cops per maquines o vehicles. - Col·lisions i volcs de maquinaria. - Riscos a tercers aliens al propi treball. En voladures - Projeccions de pedres. - Explosions incontrolades per corrents erràtiques o manipulació incorrecta. - Barrenes fallides. - Elevat nivell de soroll. - Riscos a terceres persones.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 4
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut - Moviment de terres En els treballs derivats del moviment de terres per excavacions o rellenos es preveuels següents riscos: - Carrega de materials de les pales o caixes dels vehicles. - Caiguda de persones des dels vehicles. - Volcs de vehicles per diverses causes (males condicions del terreny, excés de càrrega, durant les descàrregues, etc.) - Atropellaments i col·lisions. - Projecció de partícules. - Pols ambiental. Treballs amb ferralla Els riscos més comuns relatius a la manipulació i muntatge de ferralla son: - Talls i ferides en el maneig de les barres o filferro. - Atrapaments en les operacions de carrega i descarrega de paquets de barres o en la col·locació de les mateixes. - Torçadures de peus, i caigudes al mateix nivell al caminar sobre les armadures. - Trencaments eventuals de barres durant el doblat. Treballs d’encofrat i desencofrat En aquesta activitat podem destacar els següents: - Despreniment de taulers. - Punxades amb objectes punxents. - Caiguda de materials (taulers, taulons, puntals, etc.) - Caiguda d’elements de l’encofrat durant les operacions de desencofrat. - Talls i ferides en mans per maneig de ferramentes (serres, raspalls,...) i materials. Treballs amb formigó L’exposició i manipulació del formigó implica els següents riscos: - Salpicades de formigó als ulls. - Enfonsament, ruptura o caiguda d’encofrats. - Torçadures de peus, punxades, i caigudes al mateix i diferent nivell, al moure’s sobre les estructures. - Dermatitis en la pell. - Aplanament o atrapament per fallo en les entibacions.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 5
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut - Lesions musculars pel maneig de vibradors. - Electrocutació per ambients humits Manipulació de materials Els riscos propis d’aquesta activitat estan inclosos en la descripció de riscos generals. Transport de materials y equips dins de l’ obra En aquesta activitat, a més dels riscos enumerats en el punt 3.1., són previsibles elssegüents: - Despreniment o caiguda de la càrrega, o part de la mateixa, per ser excessiva o estar mal subjectada. - Cops contra parets sortints de la càrrega. - Atropellaments de persones. - Volcs. - Xocs contra altres vehicles o màquines . - Xocs o enganxaments de la càrrega amb objectes, instal·lacions o estesa de cables. Prefabricació i muntatge d’ estructures, tancaments y equips Dels específics d’aquest apartat cal destacar: - Caiguda de materials per la mala execució de la maniobra de hissat i acoblament dels mateixos o fallo mecànic de equips. - Caiguda de persones des de altura per diverses causes. - Atrapament de mans o peus en el maneig dels materials o equips. - Caiguda d’objectes o ferramentes soltes. - Explosions o incendis per l’ús de gasos o per projeccions incandescents. Maniobres de hissat, situació en obra y muntatge d’ equips y materials Com a riscos específics d’aquestes maniobres podem citar els següents: - Caiguda de materials, equips o components d’aquests per fallo dels mitjans d’elevació o error en la maniobra. - Caiguda de petits objectes o materials solts (cantoneres, ferramentes, etc.) sobre persones. - Caiguda de persones des d’altura en operacions de muntatge i desmuntatge de les peces. - Atrapaments de mans i peus. - Empresonament/aplanament de persones per moviments incontrolats de la càrrega.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 6
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut - Cops de equips, en el seu hissat i transport, contra altres instal·lacions (estructures, línies elèctriques, etc.) - Caiguda o volc dels mitjans d’elevació. Muntatge d’ instal·lacions. Sòls i acabats Els riscos inherents a aquestes activitats podem considerar-los inclosos dins delsgenerals, al no executar-se a grans altures ni presentar aspectes relativament perillosos.1.6 Maquinària y Mitjans Auxiliars Analitzem en aquest apartat els riscos que a més dels generals, poden presentar-se enl’ús de maquinària i els mitjans auxiliars. La maquinària i els mitjans auxiliars més significatius que es preveu utilitzar per al’execució dels treballs objecte dels present Estudi, són els que es relacionen a continuació. - Equip de soldadura elèctrica - Equip de soldadura oxiacetilenica-oxicorte. - Màquina elèctrica de roscar. - Camió de transport. - Grua mòbil. - Camió grua. - Cabrestant de hissat. - Cabrestant d’estesa de cable subterrani. - Pistoles de fixació. - Taladradores de mà. - Talla tubs. - Corvadores de tubs. - Radials. - Màquina d’excavació amb martell hidràulic. - Màquina retroexcavadora mixta. - Formigoneres autopropulsades. - Camió volquet. - Màquina anivelladora. - Miniretroexcavadora. - Compactadora. - Compressor. - Martell trencador i picador, etc. Entre els mitjans auxiliars, cal mencionar els següents:Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 7
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut - Bastides sobre borriquetas. - Bastides metàl·lics modulars. - Escales de mà. - Escales d’ estisores. - Quadres elèctrics auxiliars. - Instal·lacions elèctriques provisionals. - Ferramentes de mà. - Bancs de treball. - Equips de mesura. - Comprovador de seqüència de fases. - Mesurador d’aïllament - Mesurador de terres. - Pinces amperimètriques. - Termòmetres. Diferenciem aquests riscos classificant-los en els següents grups: Maquines fixes i ferramentes elèctriques Els riscos més significatius són: - Les característiques de treballs en elements amb tensió elèctrica en els que poden produir-se accidents per contactes, tan directes com indirectes. - Caigudes de personal al mateix o diferent nivell per desordre de mangueres. - Lesions per ús inadequat, o males condicions de màquines giratòries o de tall. - Projeccions de partícules. Mitjans d’elevació Considerem com a riscos específics d’aquests mitjans, els següents: - Caiguda de la càrrega per deficient maniobra. - Trencament de cable, ganxo o qualsevol altre mitjà auxiliar d’elevació. - Cops o aplanaments per moviments incontrolats de la càrrega. - Excés de càrrega amb el conseqüent trencament, o volc, del mitjà corresponent. - Fallo d’elements mecànics o elèctrics. - Caiguda de persones a diferent nivell durant les operacions de moviment de càrregues.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 8
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut Bastides, plataformes i escales Són previsibles els següents riscos: - Caigudes de persones a diferent nivell. - Caiguda de la bastida per volc. - Volc o esllavissada d’escales. - Caiguda de materials o ferramentes des de la bastida. - Els derivats del sofriment d’enfermetats, no detectades (epilèpsia, vèrtic,...) Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilénica Els riscos previsibles propis de l’ús d’aquests equips són els següents: - Incendis. - Cremades. - Els derivats de la inhalació de vapors metàl·lics. - Explosió d’ampolles de gasos. - Projeccions incandescents, o de cossos estranys. - Contacte amb l’energia elèctrica.1.7 Mesures preventives Per a disminuir en la mesura de lo possible els riscos previstos en l’apartat anterior,s’ha d’actuar sobre els factors que, per separat o en conjunt, determinen les causes queprodueixen els accidents. Ens estem referint al factor humà i al factor tècnic. L’actuació sobre el factor humà, basada fonamentalment en la formació,mentalització e informació de tot el personal que participi en els treballs del present Estudi,així com en aspectes ergonómics i condicions ambientals, serà analitzada amb majordeteniment en altres punts d’estudi. Pel que fa a la actuació sobre el factor tècnic, s’actuarà bàsicament en els següentsaspectes: - Proteccions col·lectives. - Proteccions personals. Controls i revisions tècniques de seguretat. En base als riscos previsibles enunciats en el punt anterior, analitzem a continuacióles mesures previstes en cadascun d’aquests camps.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 9
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut1.7.1 Proteccions Col·lectives Sempre que sigui possible es donarà prioritat a l’ús de proteccions col·lectives, ja quela seva efectivitat és molt superior a la de les proteccions personals. Sense excloure l’úsd’aquestes últimes, les proteccions col·lectives previstes, en funció dels riscos enunciats,són les següents: Riscos Generals Ens referim aquí a les mesures de seguretat a adoptar per a la protecció de riscos queconsiderem comuns a totes les activitats. Són les següents: - Senyalitzacions d’accés a obra i ús d’elements de protecció personal. - Acotament i senyalització de zona on existeixi risc de caiguda d’objectes des d’altura. - Es muntaran baranes resistents en els buits pels que poguessin produir-se caigudes de persones. - A cada tros de treball es disposarà de almenys un extintor portàtil de pols polivalent. - Si algun lloc de treball generés risc de projeccions ( de partícules, o per arc de soldadura) a tercers, es col·locaran mampares opaques de material ignífug. - Si es realitzessin treballs amb projeccions incandescents amb proximitat de materials combustibles, es retiraran aquests o es protegiran amb lona ignífuga. - Es mantindran ordenats els materials, cables i mangueres per a evitar el risc de cops o caigudes al mateix nivell per aquesta causa. - Les restes de materials generades pel treball es retiraran periòdicament per a mantenir netes les zones de treball. - Els productes tòxics i perillosos es manipularan segons l’establert en les condicions d’ús específiques de cada producte. - Respectar la senyalització i limitacions de velocitat fixades per a la circulació de vehicles i maquinària en l’interior de l’obra. - Aplicar les mesures preventives contra riscos elèctrics que desenvoluparem més endavant. - Tot els vehicles portaran els indicadors òptics i acústics que exigeixi la legislació vigent. - Protegir als treballadors contra les inclemències atmosfèriques que puguin comprometre la seva seguretat i salut. Riscos Específics - Les proteccions col·lectives previstes per la prevenció d’aquests riscos són les següents:Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 10
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut En excavacions - S’entibaran o taludaran totes les excavacions verticals de profunditats superior a 1,5 m - Se senyalitzaran les excavacions, com a mínim a 1 m de la seva vora. - No s’acopiaran terres ni materials a menys de 2 m de la vora de l’excavació. - Les excavacions de profunditat superior a 2 m, i en les proximitats de les quals hagin de circular persones, es protegiran amb baranes resistents de 90 cm d’ altura, les quals se situaran sempre que sigui possible, a 2 m de la vora de l’excavació. - Els accessos a les rases o trinxeres es realitzaran mitjançant escales sòlides que sobrepassen en 1 m la vora d’aquestes. - Les màquines excavadores i camions només seran manejats per personal capacitat, amb el corresponent permís de conduir el qual serà responsable, així mateix, de l’adequada conservació de la seva màquina. En voladures Les voladures seran realitzades per una empresa especialitzada que elaborarà elcorresponent pla de voladures. En la seva execució, a més de complir la legislació vigentsobre explosius (R.D. 2114/787 B.O.E. 07.09.78), es tindran en compte com a mínim lessegüents mesures de seguretat: - Acordonar la zona de “càrrega" y "pega" a la que, baix cap concepte, deuen accedir persones alienes a les mateixes. - Anunciar, amb un toc de sirena 15 minuts abans, la proximitat de la voladura, amb dos tocs la immediates de la detonació i amb tres el final de la voladura, permetent-se el restabliment de l’activitat en la zona. - En el perímetre de la zona acordonada es col·locaran senyals de “prohibit el pas – Voladures”. - Abans de la “pega”, una persona recorrerà la zona comprovant que no queda ningú, i es posaran vigilants en llocs estratègics d’accés a la zona per a impedir l’entrada de persones o vehicles. - El responsable de la voladura i els artillers comprovaran, quan s’hagin dissipat els gasos, que la “pega” ha sigut completa i comprovarà que no quedin terrenys inestables, sanejant aquests si fos necessari abans d’iniciar els treballs. En moviment de terres - No es carregaran els camions per damunt de la càrrega admissible ni sobrepassant el nivell superior de la caixa. - Es prohibeix el trasllat de persones fora de la cabina dels vehicles. - Se situaran topes per a limitar la proximitat a vores d’excavacions o desnivells en zones de descàrrega.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 11
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut - Es limitarà la velocitat de vehicles en el camí d’accés i en els vials interiors de l’obra a 20 Km/h. - En cas necessari i a criteri del Tècnic de Seguretat es procedirà al regat de les pistes per a evitar la formació de núvols de pols. En treballs en altura És evident que el treball en altura es presenta dins de moltes de les activitats que esrealitzen en la execució d’aquest Projecte i, com a tal, les mesures preventives relatives aaquests seran tractades conjuntament amb la resta de les que afecten a cadascun. En canvi, donada l’elevada gravetat de les conseqüències que generalment es derivende les caigudes d’altura, es considera oportú i convenient remarcar, en aquest apartatconcret, les mesures de prevenció bàsiques i fonamentals que deuen aplicar-se per aeliminar, en la mesura del possible, els riscos inherents als treballs en altura. Destacarem, entre d’altres, les següents mesures: Per a evitar la caiguda d’objectes: - Coordinar els treballs de forma que no es realitzen treballs superposats. - Davant la necessitat de treballs en la mateixa vertical, posar les oportunes proteccions (xarxes, marquesines,...). - Acotar i senyalitzar les zones amb risc de caiguda d’objectes. - Senyalitzar i controlar la zona on es realitzin maniobres amb càrregues suspeses, fins que aquestes es trobin totalment recolzades. - Emprar cordes per al guiat de càrregues suspeses, que seran manejades des de fora de la zona d’influència de la càrrega, i accedir a aquesta zona només quan la càrrega estigui pràcticament arriada. Per a evitar la caiguda de persones: - Es muntaran baranes resistents en tot el perímetre o vores de plataformes, forjats, etc. pels quals es poguessin produir caigudes de persones. - Es protegiran amb baranes o tapes de suficient resistència els buits existents en forjats, així com en paraments verticals si aquests són accessibles o estan a menys de 1,5 m del terra. - Les baranes que es treguin o buits que es destapin per a la introducció d’equips,..., es mantindran perfectament controlats i senyalitzats durant la maniobra, tornant a posar les corresponents proteccions només finalitzar aquestes. - Les bastides que s’utilitzin (modulars o tubulars) compliran els requisits i condicions mínimes definides en la O.G. S . H .T., destacant entre altres: - Superfície de recolzament horitzontal i resistent. - Si són mòbils , les rodes estaran bloquejades i no es traslladaran amb persones sobre les mateixes.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 12
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut - Arriostrar-los a partir de certa altura. - A partir de 2m d’altura es protegirà tot el seu perímetre amb rodapeus i “quitamiedos” col·locats a 45 i 90 cm de la superfície, la qual tindrà com a mínim una amplada de 60 cm. - No sobrecarregar les plataformes de treball i mantenir-les netes i lliures d’obstacles. - En altura ( més de 2m. ) és obligat utilitzar cinturó de seguretat, sempre que no existeixin proteccions (baranes) que impedeixin la caiguda, el qual estarà anclat a elements fixos, mòbils, definitius o provisionals, de suficient resistència. - S’instal·laran cordes o cables fiables per a la subjecció de cinturons de seguretat en aquells en que no sigui possible muntar baranes de protecció, o bé sigui necessari el desplaçament dels operaris sobre estructures o cobertes. En aquest cas s’utilitzaran cinturons de caiguda, amb arnés previstos d’absorció d’energia. - Les escales de mà compliran, com a mínim les següents condicions: - No tindran trencats escalons. Disposaran de tacs antidesllissants. - Les superfícies de recolzament inferior i superior seran planes i resistents. - Fixació o amarre pel seu cap en casos especials i usar el cinturó de seguretat anclat a un element aliè a aquesta. - Col·locar-la amb la inclinació adequada. - Amb les escales de tisora, posar-li tope o cadena per a que no s’obrin, no usar-les plegades i no posar-se a cavall en elles. En treballs amb ferralla - Els paquets de rodons s’acopiaran en posició horitzontal, separant les capes amb trossos de fusta i evitant altures de piles superiors a 1,5 m. - No es permetrà trepar per les armadures. - Es col·locaran taulers per a circular per les armadures de ferralla. - No s’utilitzaran elements o mitjans auxiliars (escales, ganxos,...) fets amb trossos de ferralla soldada. - Diàriament es netejarà la zona de treball, recollint i retirant els retalls i filferros sobrants de l’armat. En treballs d’encofrat i desencofrat - L’ascens i descens als encofrats es farà amb escales de mà reglamentàries. - No romandran operaris en la zona de influència de les càrregues durant les operacions de hissat i trasllat de taulers, puntals,... - Es trauran tots els claus o puntes existents en la fusta utilitzada. - El desencofrat es realitzarà sempre des del costat en que no puguin despendre’s els taulers i arrastrar a l’operari.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 13
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut - S’acotarà, mitjançant cinta de senyalització, la zona en la que puguin caure elements procedents de les operacions d’encofrat o desencofrat. En treballs de formigó: Abocaments mitjançant canaleta: - Instal·lar topes de final de recorregut dels camions formigonera per a evitar volcs. - No situar-se a cap operari darrere dels camions formigonera en les maniobres de retrocés. Abocament mitjançant cub con grua: - Senyalitzar amb pintura el nivell màxim de capacitat del cub per a no sobrepassar la càrrega admissible de la grua. - No romandre cap operari baix la zona de influencia del cub durant les operacions d’hissat i transport d’aquest amb la grua. - L’obertura del cub per a abocament, es farà exclusivament accionant la palanca prevista per a això. Per a realitzar tal operació s’utilitzaran, obligatòriament, guants, ulleres i, quan existeixi risc de caiguda, cinturó de seguretat. - El guiat del cub fins a la seva posició d’abocament es farà sempre a través de cordes guia. Per a la manipulació de materials - Informar als treballadors sobre els riscos més característics d’aquesta activitat, accidents més habituals i forma de prevenir-los fent especialment insistència sobre els següents aspectes: - Maneig manual de materials. - Emmagatzematge de materials, segons les seves característiques. - Maneig de materials tòxic/perillosos. Per al transport de materials y equips dins de l’obra - Es compliran les normes de tràfic i límits de velocitat establerts per a circular pels vials de l’obra, les quals estaran senyalitzades i difoses als conductors. - Es prohibirà que les plataformes i/o camions transportin una càrrega superior a la identificada com a màxima admissible. - La càrrega es transportarà amarrada amb cables d’acer o cordes de suficient resistència. - Se senyalitzaran amb banderoles o llums vermelles les parts sortints de la càrrega i de produir-se aquestos sortints, no excediran de 1.5 m.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 14
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut - En les maniobres amb risc de volc del vehicle, es col·locaran topes. - Quan es tingui que circular o realitzar maniobres en proximitat de línies elèctriques, s’instal·laran topes que evitin aproximar-se a la zona d’influència de les línies. - No es permetrà el transport de persones fora de la cabina dels vehicles. - No es transportaran, en cap cas, càrregues suspeses per la ploma amb grues mòbils. - Es revisarà periòdicament l’estat dels vehicles de transport i mitjans auxiliars corresponents. Per a la prefabricació, hissat i muntatge d’estructures, tancaments i equips - Se senyalitzaran i acotaran les zones en que hi hagi risc de caiguda de materials per manipulació, elevació i transport dels mateixos. - No es permetrà l’accés de qualsevol persona a la zona senyalitzada i acotada en la que es realitzin maniobres amb càrregues suspeses. - El guiat de càrregues/equips per a la seva ubicació definitiva, es farà sempre mitjançant cordes guia manejades des de llocs fora de la zona de influencia de la seva possible caiguda, i no s’accedirà a dita zona fins el moment just d’efectuar el seu acoblament o posicionament. - Es taparan o protegiran amb baranes resistents o, segons els casos, se senyalitzaran adequadament els buits que es generen en el procés de muntatge. - S’encaixaran a nivell de sòl, en la mesura que ho permeti la zona de muntatge i la capacitat de les grues, els mòduls d’estructures amb l’objectiu de reduir en lo possible el número d’hores de treball en altura i els seus riscos. - Els llocs de treball de soldadura estaran suficientment separats o s’aïllaran amb pantalles divisòries. - La zona de treball, sigui a taller o de camp, es mantindrà sempre neta i ordenada. - Els equips/estructures permaneixeran arriostrades, durant tota la fase de muntatges fins que no s’efectuï la subjecció definitiva, per a garantitzar la seva estabilitat en les pitjors condicions previsibles. - Les bastides que s’utilitzin compliran els requisits i condicions mínimes definides en la O.G.S.H.T. - S’instal·laran cordes o cables fiables per a la subjecció dels cinturons de seguretat en aquells casos en que no sigui possible muntar plataformes de treball amb baranes, o sigui necessari el desplaçament d’operaris sobre l’estructura. En aquests casos s’utilitzaran cinturons de caiguda, amb arnés previstos de absorció d’energia.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 15
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut De qualsevol forma, donat que aquestes operacions i maniobres estan moltcondicionades per l’estat real de l’obra en el moment d’executar-les, en el cas de detectar-se una complexitat especial s’elaborarà un estudi de seguretat específic. Per a maniobres d’hissat i ubicació en obra de materials y equips Les mesures de prevenció a aplicar en relació amb els riscos inherents a aquest tipusde treballs estan contemplades i definides en el punt anterior, destacant especialment lescorresponents a: - Senyalitzar i acotar les zones de treball amb càrregues suspeses. - No permanèixer cap persona en la zona d’influència de la càrrega. - Fer el guiat de les càrregues mitjançant cordes. - Entrar en la zona de risc en el moment d’acoblament. En instal·lacions de distribució d’energia - S’hauran de verificar i mantenir amb regularitat les instal·lacions de distribució d’energia presents en l’obra, en particular les que estan sotmeses a factors externs. - Les instal·lacions existents abans del començament de l’obra hauran d’estar localitzades, verificades i senyalitzades clarament. - Quan existeixin línies d’estesa elèctrica aeris que puguin afectar a la seguretat en l’obra serà necessari desviar-les fora del recinte de l’obra o deixar-les sense tensió. Si això no fos possible, es col·locaran barreres o avisos per a que els vehicles i les instal·lacions es mantinguin allunyats d’aquest. En cas de que vehicles de l’obra tinguessin que circular baix l’estesa s’utilitzarà una senyalització d’advertència i una protecció de delimitació d’altura.1.7.2 Proteccions Personals Com a complement de les proteccions col·lectives serà obligatori l’ús de lesproteccions personals. Els càrrecs intermitjos i el personal de seguretat vigilaran icontrolaran la correcta utilització d’aquestes peces de protecció. Per a no estendre’ns massa, i donat que la majoria dels riscos que obliguen a l’ús deles proteccions personals són comuns a les activitats a realitzar, relacionarem les peces deprotecció previstes per al conjunt dels treballs. Es preveu l’ús, en major o menor grau, de les següents proteccions personals: - Casc. - Pantalla facial transparent. - Pantalla de soldador amb visera abatible i vidre inactínic. - Mascaretes facials segons necessitats.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 16
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut - Mascaretes d’un sol ús de paper. - Guants de diferents tipus (muntador, soldador, aïllant, goma,...) - Cinturó de seguretat. - Absorbidors d’energia. - Jaqueta, peto i polaines de cuir. - Ulleres de diferents tipus (contra impactes,...) - Calçat de seguretat, adequat a cada un dels treballs. - Proteccions auditives (casc o taps) Roba de treball. Totes les proteccions personal compliran la Normativa (CE) relativa a Equips deProtecció Industrial (EPI).1.7.3 Revisions Tècniques de Seguretat La seva finalitat es comprovar la correcta aplicació del Pla de Seguretat. Per això, elcontractista vetllarà per l’execució correcta de les mesures preventives fixades en aquestPla. Podran realitzar-se visites d’inspecció per tècnics assessors especialistes en seguretat,l’assessorament dels quals pot ser de gran valor.1.8 Instal·lacions Elèctriques Provisionals Per al subministrament d’energia a les màquines i ferramentes elèctriques pròpiesdels treballs objecte del present Estudi, els contractistes instal·laran quadres de distribucióamb presa de corrent en les instal·lacions de la propietat o alimentats mitjançant grupselectrògens. L’escomesa elèctrica general alimentarà una sèrie de quadres de distribució delsdiferents contractistes, els quals es col·locaran estratègicament per al subministrament decorrent a les seves corresponents instal·lacions, equips i ferramentes pròpies dels treballs.1.8.1 Riscos Previsibles Els riscos implícits a aquestes instal·lacions són els característics dels treballs imanipulació d’elements (quadres, conductors,... i ferramentes elèctriques) que podenproduir accidents per contactes tant directes com indirectes.1.8.2 Mesures Preventives Les principals mesures preventives a aplicar en instal·lacions, elements i equipselèctrics seran els següents: Quadres de distribució Seran estancs, permaneixeran totes les parts sota tensió inaccessibles al personal iestaran dotats de les següents proteccions:Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 17
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut - Interruptor general. - Proteccions contra sobrecàrregues i curtcircuits. - Diferencial de 300 mA. - Presa de terra de resistència màxima 20 ohms. - Diferencial de 30 mA per a les preses monofàsiques que alimenten ferramentes o útils portàtils. - Tindran senyalitzacions de perill elèctric. - Només podrà manipular amb ells l’electricista. - Els conductors aïllats utilitzats tant per a escomeses com per a instal·lacions, seran de 1000 volts de tensió nominal com a mínim. Prolongadors, clavilles, connexions y cables - Els prolongadors, clavilles i connexions seran de tipus intempèrie amb tapes de seguretat en preses de corrent femelles i de característiques tals que asseguren l’aïllament, fins i tot en el moments de connectar i desconnectar. - Els cables elèctrics seran del tipus intempèrie sense presentar fissures i de suficient resistència a esforços mecànics. - Els empalmes y aïllaments en cables es realitzarà amb manguitos i cintes aïllants vulcanitzades. - Les zones de pas es protegiran contra danys mecànics. Ferramentes i útils elèctrics portàtils - Les làmpades elèctriques portàtils tindran la maneta aïllant i un dispositiu protector de la làmpada de suficient resistència. En estructures metàl·liques y d’altres zones d’alta conductivitat elèctrica s’utilitzaran transformadors para tensions de 24 V. - Totes les ferramentes, làmpades y útils seran de doble aïllament. - Totes las ferramentes, làmpades y útils elèctrics portàtils, estaran protegides por diferencials d’alta sensibilitat (30 mA). Màquines i equips elèctrics A més d’estar protegits por diferencials de mitja sensibilitat (300 mA), aniranconnectats a una presa de terra de 20Ω de resistència màxima i portaran incorporat a lamanguera d’alimentació el cable de terra connectat al quadre de distribució. Normes de caràcter general - Sota cap concepte es deixaran elements de tensió, com puntes de cables terminals, etc., sense aïllar. - Les operacions que afectin a la instal·lació elèctrica, seran realitzades únicament per l’electricista.Albert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 18
  • Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Estudi de Seguretat i Salut - Quan es realitzin operacions en cables quadres i instal·lacions elèctriques, es realitzaran sense tensió.1.9 Estudi de revisions de manteniment Es realitzarà un adequat manteniment i revisions periòdiques de les distintesinstal·lacions, equips i ferramentes elèctriques, per analitzar i adoptar les mesuresnecessàries en funció dels resultats d’esmentades revisions. Alcanar, a 28 d’Agost de 2004 Albert Bel Esteller Enginyer Tècnic Industrial en ElectricitatAlbert Bel EstellerEnginyer Tècnic Industrial en Electricitat 19