Your SlideShare is downloading. ×
0
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Unitat 7. la narrativa de la preguerra als anys noranta. l'assaig

809

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
809
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  1. Unitat 7 LA NARRATIVA DE LA PREGUERRA ALS ANYS NORANTA. L’ASSAIGMiró, Joan:El tapís deTarragona,1970
  2. 1. La narrativa de preguerra• Durant el primer quart del segle XX, sorgeixen a Europa noves idees que revitalitzen la novel·la catalana, en crisi durant els anys anteriors a la Guerra Civil:  La novel·la psicològica: basada en lanàlisi de la vida interior dels personatges. Utilitzava la tècnica del monòleg interior, que implicava la desaparició del narrador i aconseguia, així, expressar les emocions i les sensacions del protagonista de manera més directa.• A Catalunya, la crisi de la novel·la saccentua amb el noucentisme (la considera un gènere poc adient per projectar el seu ideari).• No serà fins als anys trenta del segle XX que sintensifica la producció novel·lística.
  3. • Alguns dels autors destacats daquests anys són:  Carles Soldevila (1892-1967): Fanny (1929), Eva (1931), Valentina (1933).  Miquel Llor (1894-1966): Laura a la ciutat del sants (1931).  Sebastià Juan i Arbó (1902-1984): Terres de lEbre (1932), Camins de nit (1932), Tino Costa (1947).  Josep Maria de Sagarra (1894-1961). Poeta, dramaturg i prosista. La seva obra narrativa consta dalguns contes i de tres novel·les: Paulina Buxareu (1919), All i salobre (1928) i Vida privada (1932). Aquesta última és una crònica de la decadència de laristocràcia barcelonina de finals dels anys vint.
  4. Josep Pla (1897-1981)• Va estudiar dret, però es dedicà de ple al periodisme.• A partir del 1920, va viatjar per diferents ciutats europees cobrint la informació de grans fets polítics.• El 1939 sinstal·la definitivament a Catalunya, al mas Pla (a Llofriu).• Es dedicà quasi exclusivament a escriure. “La meva passió per escriure és vivíssima. En realitat no penso en res més”, escriu a El quadern gris. Va escriure en castellà (col·laborador de la revista Destino) i en català.
  5. • Pel que fa a la seva concepció literària es fa difícil situar Pla en un moviment literari. Tot i la seva formació noucentista no fou seguidor del moviment. Tampoc fou modernista ni avantguardista. Pla se sentia proper a totes les mostres literàries que sinteressaven en la representació del món real. Tots els seus textos són fruit de lexperiència vital i responen al desig de descriure la seva època. Pla descriu allò que coneix i selecciona allò que li interessa ressaltar (qüestions ideològiques, morals o afectives). Molts dels seus textos solen tenir una funció informativa (relacionat amb la seva condició de periodista).
  6. • Lestil de Pla és planer i amè, sescapa del lirisme i del retoricisme. El seu objectiu principal és aconseguir que els seus escrits sentenguin. Del seu estil, en destaca el domini de ladjectivació.• La seva obra consta de 44 volums i cal destacar: El quadern gris (1918-1919), Homenots o El carrer estret (1952). A partir del 1966 els seus textos saplegaren amb el títol dObra completa.
  7. 2. La narrativa de postguerra• La censura va posar traves al reeiximent de la novel·la (deserció dautors, no autorització de col·leccions de traduccions al català, desaparició dun públic lector imprescindible per al conreu normalitzat del gènere). Tot plegat provoca laparició de narradors desvinculats de moviments literaris. Amb tot, es poden marcar unes línies dominats: – La novel·la psicològica. Fins a la dècada dels anys seixanta. Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. • Nascuda a principis del segle XX, es caracteritza per la subjectivització, la introspecció en la psicologia i el món interior del protagonista. Utilitza la narració en primera persona i el monòleg interior (tècnica narrativa mitjançant la qual la consciència juga el paper de personatge en la història i flueix lliurement).
  8. …i, com d’esma, vaig posar-me a caminar i les parets em duien que no elspassos, i vaig ficar-me a la plaça del Diamant: una capsa buida feta de casesvelles amb el cel per tapadora. I al mig d’aquella tapadora hi vaig veure volarunes ombres petites i totes les cases es van començar a gronxar com si tot hohaguessin ficat a dintre d’aigua i algú fes bellugar l’aigua a poc a poc i les paretsde les cases es van estirar amunt i es van començar a decantar les unes contrales altres i el forat de la tapadora s’anava estrenyent i començava a fer un embut.I vaig sentir una companyia a la mà i era la mà d’en Mateu i a la seva espatlla seli va posar un colom corbata de setí i jo no n’havia vist mai cap, però teniaplomes de tornassol i vaig sentir un vent de tempesta que s’arremolinava perdintre de l’embut que ja estava gairebé clos i, amb els braços davant de la caraper salvar-me de no sabia què, vaig fer un crit d’infern. Un crit que devia fer moltsanys que duia a dintre, i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca una mica de cosa de no res, com unescarabat de saliva… i aquella mica de cosa de no res que havia viscut tant detemps tancada a dintre era la meva joventut que fugia amb un crit que no sabiaben bé què era… Mercè Rodoreda , La plaça del Diamant,
  9. – Lexistencialisme. Present en lobra de Manuel de Pedrolo i de M. Aurèlia Capmany. • Moviment filosòfic i també literari que situa l’existència humana al centre de la reflexió (Jean-Paul Sartre, Albert Camus).Però tot estaria resolt si ella no fos Georgina. Com podia saber-ho, que ella seriarealment Georgina? Si ella es mirava al mirall, podria descobrir que fosGeorgina? Ho preguntaria a algú; li diria maliciosament, somriuria: “Qui ésGeorgina?” Però a qui podria preguntar-ho, si tothom era mort? Maria Aurèlia Capmany, Necessitem morir
  10. – La literatura fantàstica. Joan Perucho (Les històries naturals), Pere Calders i Jordi Sarsanedas. • Gènere literari de ficció que crea mons imaginatius totalment al marge de la realitat en els que apareixen éssers sobrenaturals com ara les fades, les bruixes, els elfs, els nans, els gnoms, els fantasmes o animals fantàstics.De cop, sentiren com una esgarrifança i la certitud d’una presència estranya partdarrera. Es giraren. Una aranya monstruosa romania immòbil a deu passes, com siestigués convertida en una estàtua de pedra. Aquella aranya, però, no tenia ulls.Recularen amb precaució devers un altre conducte, les parets del qual erentransparents com el vidre. Seguint-lo anaren a sortir en una tercera sala travessadaper un riu d’aigües negres i silencioses. Allí els esperava una altra sorpresa, moltinteressant des del punt de vista professional de Montpalau: un cuc blanc, deproporcions grandioses, sense ulls també, que es cargolava i descargolavaestúpidament en un racó. (...)
  11. El vampir, com sempre, havia fugit a temps. Montpalau, a la llum de la llanternasorda, llegí la documentació de damunt de la taula. Hi havia títols de propietat dediversos terrenys i finques de Pratdip, a nom d’Onofre de Dip; unes escripturesen llengua magiar, que Montpalau no entengué, i prospectes de propaganda dela Reial Junta de Berga. Llegí un sobre dirigit a aquesta corporació, escrit en unalletra gòtica, així com el començament d’una lletra que semblava com si volguésanunciar l’arribada d’algú... Joan Perucho, Les històries naturals
  12. – La novel·la dexili. Vicenç Riera Llorca i Joaquim Amat- Piniella (K.L. Reich).… Com que els procediments d’eutanàsia i la llei de fugues no rendien prou enaquell temps que el Reich no parava de descobrir enemics, aviat fou trobat unprocediment més ràpid i menys costós. No calien bales ni benzina!El camí que, des del capdamunt de l’escala de la pedrera, portava fins al camp, notenia filferrades ni sentinelles més que per la banda esquerra, ja que, per la bandadreta, estava prou ben guardat amb el precipici de l’explotació, tallat a plomada id’una cinquantena de metres de profunditat. Quan la columna dels jueus o delscastigats en general havia aconseguit pujar per l’escala fins al camí, amb lesenormes pedres que els eren carregades, aquells que durant el viatge quedavenrerassagats o que, malgrat les vergassades, havien hagut d’abandonar la càrrega amitja escala, eren “amablement” invitats a llançar-se daltabaix de l’abisme. Totaresistència era inútil, i no feia sinó perllongar dolorosament el període d’arguments“persuasius”. El promig de “suïcidis” venia a ésser de sis a deu per viatge… Joaquim Amat-Piniella, K.L. Reich
  13. Llorenç Villalonga (Mallorca 1897 - 1980)• La seva literatura es fonamenta en la novel·la psicològica i és influïda per la pròpia experiència (per la infantesa i la joventut viscudes en una Mallorca rural, de rics propietaris, i per lascendència aristocràtica de la seva família).• Creà el mite de Bear amb el propòsit de salvar el record del pas del temps. Bearn és Binissalem (lloc de residència de Villalonga durant la Guerra Civil). Representa la desaparició dun món que és destruït com a conseqüència de la desfeta posterior a la guerra. El mite el complementen tot un seguit de personatges femenins que representen lequilibri, el refinament i la intel·ligència.• Obres: Mort de dama (1931), una sàtira contra els nobles, els xuetes i els escriptors catalans, i Bearn o La sala de les nines (1956 en castellà – 1961 en català).
  14. • Obra: – Mort de dama (1931). És la seva primera novel·la i relata l’agonia d’una dama de l’aristocràcia mallorquina, dona Obdúlia de Montcada. Aquesta agonia és també la metàfora de com l’aristocràcia mallorquina inicia la seva desaparició amb l’arribada del món modern. La novel·la és una sàtira contra els nobles, els xuetes i els escriptors catalans. Només un personatge se salva de la crema: la baronessa de Bearn. – Bearn o La sala de les nines (1956 en castellà – 1961 en català). Aquesta és la gran novel·la de Villalonga i és una mena d’autobiografia: l’autor i la seva dona s’amaguen darrere els protagonistes: els barons de Bearn (don Antoni i dona Maria Antònia). La sala de les nines fa referència a l’ambigüitat sexual d’un avantpassat del baró.
  15. Don Toni, igual que Villalonga, és un il·lustrat que es debatsempre entre dos pols oposats.La novel·la té dues parts destacades: • “Sota la influència de Faust”. Representa l’època de disbauxa del baró vinculada a París amb la seva neboda Xima. • “La pau regna a Bearn”. Representa l’estat de tranquil·litat assolit al costat de la seva dona.– En l’obra de Villalonga destaquen també dos reculls de contes: • El lledoner de la clastra (1958) • De fora Mallorca (1966) Alguns d’aquests contes es van convertir en models del conte de postguerra.
  16. Mercè Rodoreda (1909 – 1983)• Als nou anys deixà lescola i tingué una formació autodidacta. Després de la guerra es va exiliar a França i a Ginebra, on va viure fins als anys setanta. La seva obra, gairebé tota narrativa, està molt lligada a la seva vida i es pot dividir en tres etapes:• Obres de joventut: Escrites entre el 1932 i el 1936: Sóc una dona honrada?, Del que hom no pot fugir, Crim i Aloma. Són novel·les diniciació que li serveixen per definir la seva prosa. En renegà.• Obres de maduresa: Escrites després de la guerra a lexili. Vint-i- tres contes (1958) és un recull de contes que serveixen a Rodoreda per assajar una gran varietat de tècniques narratives. La plaça del diamant (1962) és una de les seves novel·les més importants. Shi evidencia la importància dels símbols (coloms, arbres, flors...). Narra una història que va des d’abans de la Guerra Civil fins a la postguerra.
  17. Explica el procés de maduresa de la Natàlia (Colometa), una jove com daltres de la seva època, que accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposa. S’explica des de l’òptica del record (escriptura parlada).“La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans derifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses,blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyavaels pinyols. Jo no tenia ganes d’anar a ballar ni tenia ganes de sortir, perquèm’havia passat el dia despatxant dolços i les puntes dels dits em feien malde tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i agafadors. I perquèconeixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormircom no dormir. Però em va fer seguir vulgues no vulgues, perquè jo eraaixí, que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no.” Mercè Rodoreda, La Plaça del diamant (inici)
  18. • Obres de vellesa: Sinaugura amb La meva Cristina i altres contes (1967), un recull de narracions impregnat de fantasia i en què destaca el tema de la metamorfosi. Mirall trencat (1974) és la culminació del procés narratiu de Rodoreda. La simbologia i el pas del temps configuren lobra. La novel·la narra la formació, l’ascenció, la davallada i la desaparició de la família Valldaura representada en tres generacions. Hi destaca el símbol del mirall, que reflecteix la realitat o bé fragments d’aquesta realitat o fins i tot la desaparició total quan es trenca.
  19. Pere Calders (1912 – 1994)• La seva vida va estar marcada per la Guerra Civil, lexili (23 anys a Mèxic) i el retorn a Catalunya.• Les primeres obres són del 1936: El primer arlequí (un recull de contes) i la novel·la curta La glòria del doctor Larén.• Després de la guerra es va exiliar: el camp de concentració de Prats de Molló, el castell de Roissy-en-Brie i Mèxic, on participà en moltes iniciatives culturals organitzades pels intel·lectuals catalans exiliats. Daquest període són les Cròniques de la veritat oculta (1955), un recull de contes marcat per la seva actitud filosòfica davant la vida i per la presència de fets extraordinaris o inversemblants que irrompen en situacions quotidianes i que permeten als protagoniestes conèixer les seves autèntiques veritats. Lobra es caracteritza per un llenguatges col·loquial i un gran sentit de lhumor. Daquesta època també és el recull de contes Demà a les tres de la matinada (1959). Alguns textos seus sapropen al realisme màgic.
  20. • El 1962 retorna a Catalunya i publica algunes novel·les: Lombra de latzavara (1964), Ronda naval sota la boira (1966) o Aquí descansa Nevares (1967).• Als anys setanta arriba el moment del reconeixement públic de Calders. El 1978 Dagoll Dagom estrena una representació teatral dalguns dels seus contes: Antaviana. I el mateix any publica un nou recull de contes: Invasió subtil i altres contes. Després arribarien Tot saprofita (1983) i De teves a meves (1984).• Calders sempre va combinar la feina descriptor amb la de periodista. I la seva producció literària va arribar a ser una de les més llegides . El 1986 va rebre el Premi dHonor de les Lletres Catalanes.
  21. 3. La narrativa dels anys seixanta• Els autors daquest període es poden agrupar en dos corrents literaris: – El realisme històric (1959-1968). Busca una ruptura amb les actituds culturals i literàries del moment i proposa el realisme per lluitar contra la dictadura i recuperar políticament el país. Els autors més destacats són Manuel de Pedrolo, Josep M. Espinàs, Maria Aurèlia Capmany, Blai Bonet i Avel·lí Artís- Gener. – La literatura fantàstica. Els autors més destacats són Joan Perucho (Les històries naturals, 1960) i Jordi Sarsanedas (Mites, 1954, i Contes, 1947-1969).
  22.  Manuel de Pedrolo (1918 – 1990) • Té una obra extensa i conreà bàsicament la narrativa. • Els temes més recurrents de les seves obres són la postguerra, la situació a Catalunya, la solitud de l’ésser humà o les relacions entre home i dona. • Algunes de les obres més destacades són Cendra per Martina (1952, publicada el 1965), Totes les bèsties de càrrega (1965, publicada el 1967), Joc brut (1965) o Mecanoscrit del segon origen (1974). Josep M. Espinàs (1927) • Novel·lista i periodista • Entre les seves obres hi ha Com ganivets o flames (1954), El teu nom és Olga (1986), una sèrie de llibres de viatges que inicià amb A peu per la Terra Alta (1989) i algunes biografies destacades com la de Josep M. de Sagarra, de l’any 1962.
  23.  Maria Aurèlia Capmany (1918 – 1991) • Participà activament en la vida política i pública catalana. • Va ser cofundadora de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual el 1960. • Va conrear la novel·la, l’assaig i el teatre i col·laborà en algunes publicacions periodístiques. També va fer de directora i actriu de teatre. • Pel que fa a la seva obra, cal destacar Necessitem morir (1950), Un lloc entre els morts (1963) o El gust de la pols (1962). Blai Bonet (1926 - 1997) • La temàtica de la seva obra està molt relacionada amb els estudis al seminari i la tuberculosi que patia: el dolor, la inquietud religiosa, l’absurd, la vida al sanatori... • Va escriure poesia, novel·la i teatre.
  24.  Joan Perucho (1920 – 2003) • Va escriure novel·la, poesia i algun tractat crític sobre art. • Cal destacar Llibre de cavalleries (1957) i Les històries naturals (19630). Jordi Sarsanedas (1924 – 2006) • Va escriure novel·les i contes i destaca especialment per les seves traduccions. • Entre les seves obres més destacades cal tenir en compte els reculls Mites (1954) i Contes (1947-1969).
  25. 4. La narrativa dels anys setanta i noranta• Les constants generals entre els autors daquest període són:  la inquietud per assolir un nivell de qualitat literària i per explorar nous camins de creació,  la curiositat per la tradició anterior, que és assumida o rebutjada i  el coneixement rigorós i profund de la llengua pròpia.• Els autors més destacats daquest període són Baltasar Porcel (Cavalls cap a la fosca, 1975), Jesús Moncada (Camí de sirga, 1988), Montserrat Roig (Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, 1971), Terenci Moix El dia que va morir Marilyn, 1969), Jaume Fuster (Lilla de les tres taronges, 1983), Carme Riera (Te deix, amor, la mar com a penyora, 1975) o Quim Monzó (Uf, va dir ell, 1978).
  26. 5. Lassaig• Lassaig és el gèner en prosa, no narratiu, que aborda duna manera lliure problemes filosòfics, històrics, polítics, literaris, científics, etc.• A Catalunya, lassaig va ser poc conreat fins al modernisme. Des daleshores destaquen noms com Gabriel Alomar, Jaume Brossa, Eugeni dOrs, Carles Riba, Jaume Vicens Vives o Joan Fuster (Nosaltres els valencians, 1962), lassagista més important en llengua catalana de la segona meitat del segle XX.

×