• Save
Unitat 4. la poesia de preguerra, de postguerra i contemporània +
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Unitat 4. la poesia de preguerra, de postguerra i contemporània +

  • 893 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
893
On Slideshare
884
From Embeds
9
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 9

https://mj89sp3sau2k7lj1eg3k40hkeppguj6j-a-sites-opensocial.googleusercontent.com 9

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Tema 4 L a poesia de preguerra, de postguerra i contemporàniaOda a Guynemer, de Josep M.
  • 2. La poesia d’avantguarda Contextualitzacíó històrica Eufòria pel progrés i per la societat de consum• El primer terç del segle XX està marcat pel creixement industrial. Apareix una nova societat liberal i capitalista. I, a la vegada, s’estableixen grans desigualtats socials entre la burgesia adinerada i el proletariat. Davant la supremacia burgesa, crea les seves pròpies Domina els òrgans de poder plataformes d’actuació: sindicats, partits polítics obrers, i les fonts de riquesa cooperatives o associacions culturals (ateneus). • Les desigualtats de classe provoquen fortes inquietuds socials. Es crea una situació de crisi que empitjora quan, al final de la Primera Guerra Mundial (1918) molts treballadors es queden a l’atur. • El govern espanyol i la Lliga suspenen les garanties constitucionals i reprimeixen sindicats i agrupacions autonomistes. • El 1923 s’instaura la dictadura de Primo de Rivera (1923 –1931). • El 1931 Francesc Macià proclama la República catalana dins el projecte d’un estat espanyol federal. • La República acaba amb l’inici de la Guerra Civil (1936 – 1939)
  • 3. L’avantguardisme a Europa• Els moviments d’avantguarda són moviments socials i creadorsd’una nova teoria de l’art: l’antiart. Defensen l’experimentació i lainnovació temàtiques i formals i la revolta contra les idees i elscostums tradionals.• S’inicien el 1909 i acaben el 1940 amb la invasió nazi de París.• A Catalunya, els moviments d’avantguarda conviuen amb elnoucentisme. Suposa dues ideologies i dos projectes oposats.En literatura no hi ha cohesió de grup.Principals moviments avantguardistes: Futurisme (1909-1920)• Proclama una ruptura total amb el passat i la tradició; fa unaapologia de la guerra, de la lluita i de la violència; exalta l’esport,la velocitat i el dinamisme, les invencions tècniques i mecàniques,l’aventura i el risc. Manifesta el culte al jo i a la joventut.
  • 4. Tècniques literàries• Destrucció de la sintaxi (ús de l’infinitiu i destrucció de l’adjectiui de l’adverbi).• Abolició de la puntuació i de les majúscules.• Ús de signes (aritmètics, musicals...)• Paraules en llibertat.
  • 5. Marinetti-Futurisme
  • 6. Cubisme (1907-1914)• Aquest moviment demana de la participació de l’espectador, queha de reconstruir l’obra mentalment. Els objectes representats sóndescrits mitjançant fragments, com si el contemplador els veiés desde diversos llocs alhora.• Defensa el pacifisme i l’humanitarisme. Amb tot, té alguns puntsde contacte amb el futurisme. Fàbrica de Horta de Ebro,Tècniques literàries de P. Picasso• Aplicació del collage i del cal·ligrama a la literatura.• Ús de diferents lletres d’impremta.• Desaparició dels enllaços lògics de la frase.
  • 7. Cal·ligrama 2 i 54045 deJoan Salvat-Papasseit
  • 8. Les senyoretes del carrer d’Avinyó, de Pablo Picasso (1907)
  • 9. Dadaisme (1915-1920)• El nom dada respon al balbuceig d’un infant que encara no parlai al resultat d’escollir una síl·laba obrint un diccionari amb unganivet.• Es caracteritza per una actitud anarquista; l’exaltació del jo lliure iindependent; la negació de la moral tradicional i el rebuig de laracionalitat. Defensa l’espontaneïtat, l’atzar, l’absurd i la bogeria. Tècniques literàries • Influència del futurisme i del cubisme. • Invenció de l’escriptura automàtica. Manifest dadaista Parada amorosa, de Francis Picabia (1917)
  • 10. Volucelle II, de Francis Picabia (1922)
  • 11. Surrealisme (1917-1940)• Representa la culminació i la liquidació dels movimentsd’avantguarda.• Pretenia trobar el fons més amagat de la subjectivitat humana.• La via d’accés a aquesta realitat oculta eren els somnis (influènciade la psicoanàlisi) i l’escriptura automàtica.• El surrealisme fou el moviment més sòlid, influent i creador de lesavantguardes. Tècniques literàries • Ús de l’escriptura automàtica. • Associació de paraules i imatges. • Defensa de la distorsió al·lucinatòria. • Ús d’al·literacions i anàfores. Els amants de René Magritte (1928)
  • 12. Transformació de Narcís, de Salvador Dalí (1937)
  • 13. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 – 1924)•A l’edat de tretze anys es va haver de posar a treballar. I,d’adolescent, escrivia incansablement.• Començà a col·laborar en revistes amb articles de contingutanarquista i socialista. I, al voltant de l’any 1916, escriu els primersversos en català.• El 1917, Salvat publica el seu primer poema avantguardista:“Columna vertebral: sageta de foc”, a la revista Un enemic del poble,que ell mateix editava.• Lestiu de l’any 1918, arran duna grip, comença a manifestar-se enel poeta una tuberculosi, que el durà a la mort el 7 d’agost del 1924.• L’any 1919 publica els Poemes en ondes hertzianes i el 1920 Contraels poetes en minúscula. Primer manifest futurista català.• A partir del 1921 els seus poemes fan un gir cap a la cançóamb L’irradiador del port i les gavines.
  • 14. • Els últims anys de la seva vida estan marcats per un fort optimismevital: La Gesta dels Estels (1922) i la història d’amor recollida en Elpoema de la rosa als llavis (1923).• En els seus poemes Salvat-Papasseit escriu sobre allò que ha viscuto desitjat: la misèria, la impotència o la malaltia que el fan parlar dellibertat, de somni i d’optimisme vital. La poesia és un punt de fugaque li permet transformar la realitat.• Salvat-Papasseit evadeix la realitat mitjançant una descripcióintimista i mitificada del món que no el satisfà. Utilitza dosmecanismes: el record i el somni.• Salvat fa de l’optimisme i la joia una obligació. I evita parlar de lamort.• En la seva concepció de la vida i la mort, Déu gairebé no ésnecessari.
  • 15. Josep Vicenç Foix (Barcelona 1894 – 1987)• Inicia els estudis de dret, però els abandona per dedicar-se a laliteratura.• El 1916 inicia la carrera de periodista i escriptor. S’interessa per lesavantguardes francesa i italiana i contribueix a introduir el cubisme i elfuturisme a Catalunya.• A poc a poc s’allunya de les avantguardes i aposta per laindependència creativa i pel rigor literari. S’autoanomenainvestigador en poesia.• Participa de manera activa en iniciatives socials i culturals.• Alguns dels seus llibres són:, KRTU (1932), Sol, i de dol (1947), Lesirreals omegues (1984), Dietari 1918 (1956), Onze Nadales i un Capd’Any (1960) o Darrer comunicat (1960).• J. V. Foix és un dels més grans poetes de la literatura catalana.Compta amb una obra extensa i rigorosa que abraça tant la poesiacom la prosa poètica, l’assaig o el periodisme.
  • 16. • La metafísica és molt present en la seva obra i és un gran amic deles paradoxes: el vell i el nou, el conegut i el rar, la tradició i lainnovació, la raó i la follia, el somni i la realitat.• És partidari de la idea que cada autor ha de ser la seva pròpiaavantguarda.• És un autor erudit i metòdic que parteix dels autors clàssics peracabar acostant-se als preceptes surrealistes.• Foix utilitza la llengua amb gran rigor i amb sentit de laresponsabilitat.• El seu estil és, sovint, obscur i excèntric, però no evita les formesmés populars.
  • 17. La poesia dels anys quaranta• Poesia de tradició simbolista que es concreta en dues tendències: a) la poesia pura. Poesia conceptual i hermètica. Atorga a la paraula un valor absolut. Representada per Carles Riba iMarià Manent. b) El neopopularisme. S’inspira en formes i temestradicionals i els reelabora a partir d’una òptica culta.Representada per Tomàs Garcés, Clementina Arderiu i Josep M.de Sagarra. Carles Riba (Barcelona 1893 – 1959)• Poeta, crític i traductor. Figura important de la literatura catalana delsegle XX.• Va estudiar Dret i Lletres i completà la seva formació a Itàlia i aAlemanya.• De ben jove se li desperta la vocació literària i l’interès pels clàssics,que més tard traduí.
  • 18. • Representa la consecució d’un dels objectius de la Renaixença:la professionalització de la cultura i la normalització del’intel·lectual.• El 1939 s’exilia a França on coincideix amb altres escriptors iartistes.• El 1943 torna Catalunya i reprèn l’activitat intel·lectual malgrat larepressió franquista.• Va publicar set llibres de poemes. D’entre els quals cal destacar:el primer llibre d’Estances (1919), el segon llibre d’Estances (1930)o Les elegies de Bierville (1943). Carles Riba vist per Antoni Tàpies
  • 19. La poesia de postguerra fins als seixanta• La Guerra Civil suposa una desfeta important per a la cultura enllengua catalana.• La postguerra va anul·lar el programa de normalització iniciat per laRenaixença i continuat pel modernisme i el noucentisme.• Acabada la guerra, la majoria dels intel·lectuals republicans s’exilien(Europa i Amèrica).• La cultura en llengua catalana, doncs, es desenvolupa en tresàmbits: a) la cultura pública. b) la cultura de l’exili. Molt important. c) la cultura clandestina. I, en els tres casos, els objectius són comuns:
  • 20. • salvar la llengua i les institucions • recuperar el prestigi social i cultural • evitar la claudicació ideològica i lingüística• A partir dels anys quaranta es conrea una poesia de cairepostsimbolista.• Als anys cinquanta, per influència de la postguerra, la poesia s’omplede temàtiques relacionades amb la mort, l’exili, Déu i la guerra.• Als anys seixanta la poesia s’emmiralla en el realisme històric, ambinfluències existencialistes i avantguardistes.
  • 21. Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985)• Va estudiar Dret i Lletres.• No s’exilià, com altres intel·lectuals. Continuà la seva obraclandestinament.• Espriu conreà diferents gèneres: narrativa, poesia i teatre.• L’existencialisme és molt present en la seva obra (es qüestiona lacondició de l’ésser humà i la seva llibertat). També hi apareixen lamort i el temps perdut.• Espriu crea un univers a partir del món de la infantesa i demitologies d’altres cultures Sinera: Arenys Lavínia: Barcelonagrega, egípcia i hebrea Sepharad i Konilòsia: Espanya Alfaranja: Països Catalans
  • 22. OBRA NARRATIVA Laia (1932), Ariadna al laberint grotesc (1935) OBRA POÈTICA Cementiri de Sinera (1946), El caminant i el mur (1954) OBRA DRAMÀTICA Primera història d’Esther (1948) Altres autors importants d’aquest període són:Joan Oliver, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, Agustí Bartra o Josep Palau i Fabre
  • 23. La poesia dels anys setanta• Període marcat pel final de la dictadura.• El corrent poètic dominant és el realisme històric. El poeta és unindividu corrent que narra la seva experiència en relació amb elsaltres individus i amb un llenguatge col·loquial i directe.• Els autors més destacats d’aquests anys són: • Gabriel Ferrater: Les dones i els dies. • Vicent Andrés Estellés: Mural del País Valencíà, La clau que obri tots els panys. • Miquel Martí i Pol: Paraules al vent, Estimada Marta, Suite de Parlavà
  • 24. La poesia dels anys vuitanta i noranta• Impuls de la indústria cultural. Professionalització dels creadors.• Alguns dels autors més destacats són: Joan Margarit, NarcísComadira, Francesc Parcerisas, Pere Gimferrer, Enric Casasseso Maria-Mercè Marçal.