LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS

on

  • 22,471 views

Ciències de la naturalesa. 2n ESO

Ciències de la naturalesa. 2n ESO

Statistics

Views

Total Views
22,471
Views on SlideShare
19,372
Embed Views
3,099

Actions

Likes
2
Downloads
160
Comments
2

22 Embeds 3,099

http://iesmiquelmartiipolciencies.blogspot.com.es 1517
http://blocs.xtec.cat 511
http://www.iesvalltenes.cat 296
http://moodle.pedagogiainteractiva.com 219
http://elcimvilanova.educat1x1.cat 142
http://blogcienciesnaturals.blogspot.com.es 138
http://blogcienciesnaturals.blogspot.com 131
http://recursosnaturals.wikispaces.com 35
http://www.slideshare.net 33
http://www.iesquercus.com 18
http://atenea1x1.educat1x1.cat 14
http://josepmanelopez.blogspot.com 12
http://www.iesmiquelmartiipolciencies.blogspot.com.es 9
http://josepmanelopez.blogspot.com.es 4
http://formacion.novaeduca.es 4
http://blogcienciesnaturals.blogspot.mx 4
http://iesmiquelmartiipolciencies.blogspot.com 3
http://sommoltscapsapensar.blogspot.com 3
http://moodle.iesjoandaustria.org 2
http://moodle.iesvalltenes.cat 2
http://www.google.es 1
http://www.blogcienciesnaturals.blogspot.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS Presentation Transcript

  • LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
  • Els animals, com tots els éssers vius, han de prendre del medi exterior les substàncies necessàries per a mantenir les seves estructures i realitzar les seves funcions. Aquestes substàncies reben el nom de nutrients i el conjunt de processos que porten a terme per a obtenir-les i utilitzar-les es diu nutrició . Els animals són éssers heteròtrofs , el que vol dir que necessiten alimentar-se de matèria orgànica ja elaborada (aliment), produïda pels éssers autòtrofs. LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
  • 1. L’ALIMENTACIÓ I LA DIGESTIÓ EN ELS ANIMALS La funció de nutrició en els animals es porta a terme gràcies al treball conjunt de quatre aparells amb funcions ben específiques: són l’aparell digestiu , l’aparell respiratori , l’aparell circulatori i l’aparell excretor View slide
  • En el procés de nutrició, l'aparell digestiu realitza totes les funcions encaminades a la captura, ingestió, digestió, absorció i expulsió dels residus no absorbits. 1. L’ALIMENTACIÓ I LA DIGESTIÓ EN ELS ANIMALS
    • La digestió és el pròces que permet transformar l’aliment ingerit en molècules senzilles que poden ser utilitzades per les cèl·lules de l’organisme.
    • La digestió pot ser:
    • Intracel·lular : En animals molt senzills, com les esponges, la digestió té lloc en l’interior de cada cèl·lula
    • Extracel·lular : Té lloc fora de les cèl·lules. Els aliments són digerits en l’interior de l’aparell digestiu.
    View slide
  • DIGESTIÓ INTRACE·LULAR 1. L’aliment capturat queda englobat dins una vacuola digestiva 2. Els lisosomes aboquen enzims digestius a la vacuola. 3. Les molècules senzilles ja poden passar al citoplasma És pròpia d'organismes unicel·lulars (protozous) i d'alguns pluricel·lulars senzills, com les esponges .
  • S'efectua dins d'alguna cavitat on les cèl·lules de la seva paret aboquen les substàncies ( enzims digestius ) necessàries per a la descomposició de l'aliment en molècules més petites. Aquestes són les que travessaran la paret d'aquesta cavitat i seran distribuïdes a totes les cèl·lules de l'animal. La digestió es realitza gràcies a processos mecànics (esmicolar, mov. peristàltics) i procesos químics (sucs digestius). És el sistema utilitzat per la major part dels animals: la majòria dels invertebrats i tots els vertebrats. DIGESTIÓ EXTRACE·LULAR El model d' aparell digestiu varia segons el tipus d'animal que estudiem. Conforme augmenta l'escala evolutiva animal, s'incrementa la complexitat de l'organització estructural de l’aparell digestiu i, en conseqüència, la dels òrgans que l’integren. En ocasions, com en animals endoparàsits, pot no existir aparell digestiu.
  • L’APARELL DIGESTIU Tot i la enorme varietat de formes d’alimentar-se dels animals, els seus aparells digestius segueixen un del dos patrons : 2. Forma de tub amb dos obertures : una d’entrada, la boca, i un de sortida, l’anus. És propi de la majoria d’invertebrats i tots els vertebrats. 1. Forma de cavitat o sac , amb una sola obertura ( boca ) que actuarà com a punt d'entrada i de sortida. Present en pocs grups d’invertebrats.
  • L’APARELL DIGESTIU dels INVERTEBRATS PORÍFERS : Les esponges filtren l’aigua que entra per tots els porus. Tenen digestió intracel·lular. CNIDARIS i CTENÒFORS  : La digestió és extracel·lular i es realitza a l'interior de la cavitat digestiva , amb l'ajut d'enzims secretats per cèl·lules de la seva paret. Gairebé tots els cnidaris expulsen contínuament per la boca trossos d'organismes o partícules indigeribles.
  • ANÈL·LIDS  : L'aparell digestiu consisteix en un tub que comença a la boca (anterior i ventral) i acaba en l'anus situat a l'extrem oposat, tot travessant l'animal . L’APARELL DIGESTIU dels INVERTEBRATS MOL·LUSCS  : La boca pot presentar peces mandibulars segons els tipus d'alimentació. La resta de tub pot presentar diferents graus de complexitat en funció del règim alimentari. Hi ha una sèrie de glàndules complementàries que afavoreixen el procés digestiu ( hepatopàncrees ). ARTRÒPODES : Tenen un aparell digestiu complet. La boca es troba envoltada d'apèndixs encarregats de la captura i masticació de l'aliment, amb moltes adaptacions als diferents tipus d'alimentació. Poden presentar glàndules annexes que complementen la funció digestiva.
  • La boca es troba envoltada d'apèndixs encarregats de la captura i masticació de l'aliment, amb moltes adaptacions als diferents tipus d'alimentació. L’APARELL DIGESTIU dels ARTRÒPODES
  • L’APARELL DIGESTIU dels VERTEBRATS L’aparell digestiu està dividit en nombrosos compartiments. Això permet una divisió del treball que optimitza l'eficiència en cada etapa: captació i digestió de l'aliment, absorció i eliminació de les deixalles. En tot el gran grup dels vertebrats es diferencien dos glàndules digestives fonamentals: el fetge i el pàncrees , que són essencials en la producció d'enzims i sucs necessaris per a la digestió. AUS RUMIANT
  • MAMÍFERS L’APARELL DIGESTIU dels VERTEBRATS
  • L’APARELL CIRCULATORI Tots els organismes han de solucionar el problema del transport de substàncies a totes les seves cèl·lules. L'aparell circulatori és el mecanisme de transport , és a dir, l'encarregat de dur tant els materials nutritius des de l'aparell digestiu fins a les cèl·lules com del transport de l' oxigen des de les estructures respiratòries fins a les cèl·lules. També és l'encarregat d'emportar-se els material residuals de les cèl·lules que han de ser expulsats a l'exterior. També pot transportar elements del sistema immunològic. En els organismes més senzills o de talla molt petita com porífers , cnidaris ,... l'aparell circulatori és inexistent, perquè els nutrients arriben a totes les cèl·lules.
  • * Obert , quan el líquid circulatori ( hemolinfa ) no sempre circula per l'interior de vasos i queda lliure en llacunes o sinus on banya directament els òrgans. És precisament en aquestes llacunes on s'efectua l'intercanvi amb les cèl·lules. És propi dels mol·luscs (menys cefalòpodes) i artròpodes . TIPUS D’APARELL CIRCULATORI: obert A nivell morfològic podem distingir dos tipus d'aparell circulatori:
  • Els anèl·lids tenen un aparell circulatori tancat , format per un seguit de tubs pels quals circula la sang. Tancat : quan el líquid circulatori sempre circula per l'interior d’una xarxa de vasos. L'intercanvi dels materials transportats es fa per permeabilitat de les parets d'aquests vasos (normalment a la zona de contacte amb les cèl·lules, les parets es fan extremadament primes). La sang no toca les cèl·lules. Surt del cor per uns vasos anomenats artèries i després de repartir-se entre una xarxa de vasos molt fins anomenats capil·lars, torna al cor per les venes. És el cas dels cefalòpodes , anèl·lids i vertebrats . TIPUS D’APARELL CIRCULATORI: tancat Hi destaquen dos grans vasos, el dorsal i el ventral , que es disposen en sentit longitudinal.
  • Els vertebrats tenen tots un aparell circulatori tancat, però també distingim dos tipus de circulació tancada: L’APARELL CIRCULATORI dels VERTEBRATS Senzilla : quan la sang només passa un cop pel cor en cada volta al cos. És el cas dels peixos . La circulació només hi descriu un circuit: Cor brànquies resta del cos. El cor dels peixos és molt senzill, està format per una aurícula i un ventricle. cor brànquies
  • L’APARELL CIRCULATORI dels VERTEBRATS Doble : quan la sang en cada volta completa passa dos cops pel cor. La sang descriu dos circuits: un menor o pulmonar (del cor als pulmons) i un altre major que porta la sang del cor a la resta del cos. Els amfibis , rèptils , aus i mamífers tenen aquest tipus de circulació. • Els amfibis i els rèptils (menys els cocodrils) tenen un cor tabicat en tres compartiments: dues aurícules i un sol ventricle. Això comporta una barreja de sang oxigenada amb la sang pobre en oxigen. Diem que tenen una circulación incompleta . • Els cocodrils , les aus i els mamífers , en canvi tenen un cor tabicat per complet en dues aurícules i dos ventricles. La sang rica en oxigen no es barreja amb la que és pobre en oxigen. Tenen una circulación doble completa .
  • • Els amfibis i els rèptils (menys els cocodrils) tenen una circulación tancada, doble i incompleta . El cor tabicat en tres compartiments: dues aurícules i un sol ventricle. • Els cocodrils , les aus i els mamífers , en canvi tenen una circulación tancada, doble i completa i un cor tabicat per complet en dues aurícules i dos ventricles.
  • CIRCULACIÓ DOBLE: incompleta i completa Incompleta: amfibis i rèptils Completa: aus i mamífers
  • Els animals utilitzen els nutrients per obtenir energia. Els nutrients reaccionen amb l’oxigen i es transformen en CO 2 , en H 2 O i energia a l’interior dels mitocondris de les cèl·lules en un procès anomenat respiració cèl·lular . Per poder fer la respiració, els animals necessiten obtenir oxigen i introduir-lo dins el seu organisme, de la mateixa manera que necessiten expulsar el CO 2 que en resulta del procès.
    • Aquest intercanvi de gasos es fa sempre a través d'una superfície que ha de complir les següents condicions:
    • Estar, evidentment, en contacte més o menys directe, amb l' exterior.
    • Ser permeable al pas de gasos . S'evita qualsevol tipus de recobriment que pugui impermeabilitzar-la encara que això suposi una pèrdua de protecció.
    • Ser suficientment gran com per permetre l'intecanvi necessari per mantenir l'activitat de l'animal.
    • Estar mullada , o com a mínim humida , ja que la presència d'aigua facilita l'intercanvi .
    • Estar en contacte amb vasos sanguinis que s'encarregaran de transportar els gasos fins a la zona adequada.
    LA RESPIRACIÓ
  • En animals molt petits o senzills, com ara esponges, meduses i pòlips l’oxigen dissolt a l’aigua passa per difusió a les cèl·lules, i de la mateixa manera s’elimina el CO 2 . LA RESPIRACIÓ En animals més complexes es va anar fent necessària l'aparició d‘ aparells respiratoris localitzats en diferents parts del cos. Atenent al tipus d’òrgan on es realitza la respiració trobem: respiració cutània, respiració branquial, respiració traqueal i respiració pulmonar
  • RESPIRACIÓ CUTÀNIA L’intercanvi té lloc a través de la pell , que és molt fina i ha d’estar humida. És pròpia dels anèl·lids. Els mol·luscs i amfibis també fan respiració cutània complementada amb algun altre tipus de respiració.
  • RESPIRACIÓ BRANQUIAL Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, que capten l'oxigen dissolt a l'aigua. Presenten respiració branquial els invertebrats aquàtics (poliquets marins, mol·luscs, crustacis), larves d'amfibis i peixos .
  • Les brànquies poden ser externes o internes (protegides per una “tapa” o opercle). Les imatges mostren exemples de brànquies externes RESPIRACIÓ BRANQUIAL
  • opercle opercle RESPIRACIÓ BRANQUIAL: brànquies internes
  • RESPIRACIÓ TRAQUEAL Les tràquees són òrgans respiratoris dels artròpodes terrestres . Les tràquees són invaginacions del tegument en forma de tub buit, progressivament de menor diàmetre, que penetren en els teixits i aporten oxigen a les cèl·lules. Les tràquees connecten amb l'exterior a través de porus arrodonits denominats estigmes o espiracles En la respiració traqueal el transport de gasos respiratoris és totalment independent de l'aparell circulatori
  • RESPIRACIÓ PULMONAR En la respiració pulmonar intervenen els pulmons , que són unes cavitats en forma de sac on es recull l'aire de l'atmosfera i es produeix l'intercanvi de gasos. És una adaptació dels animals al medi aeri. És la respiració pròpia dels vertebrats terrestres .
  • Els amfibis tenen una etapa larvària en la que respiren per brànquies, i una altra adulta de respiració pulmonar. Els rèptils , les aus i els mamífers tenen respiració pulmonar .
  • L’EXCRECIÓ Com a resultat del metabolisme cel·lular els animals obtenen energia i poden fabricar la seva pròpia matèria orgànica. Però també apareixen substàncies de rebuig (CO2, amonác,urea, àcid úric...) que han de ser expulsades de l’organisme perquè si no podrien esdevenir tòxiques. L’eliminació d’aquestes substàncies s’anomena excreció Els animals senzills, com les esponges i els cnidaris no necessiten un òrgan especialitzat per fer aquesta funció. Les cèl·lules aboquen a l'exterior les substàncies de rebuig.
  • La resta d'animals han desenvolupat òrgans amb funció pròpiament excretora. Solen ser estructures en forma tubular, que permeten filtrar les substàncies tòxiques i regular les concentracions d'aigua i sals. L’EXCRECIÓ PROTONEFRIDIS Són típics dels Platelmints . Els protonefridis estan constituïts per túbuls conectats a cèl·lules flamígeres que acaben desembocant en un porus excretor, per on surten les deixalles . Les cèl·lules flamígeres afavoreixen per mitjà dels seus cilis, la mobilització de les substàncies cap al tub excretor.
  • METANEFRIDIS En anèl·lids i mol·luscs l'aparell excretor està format per estructures tubulars, els metanefridis , en forma d'embut amb dos obertures: una està contacte amb la cavitat interna del cos, i l’altra és el porus que s’obre a l’exterior ( nefridioporus ) per on s’aboquen els residus. L’EXCRECIÓ
  • L’EXCRECIÓ
    • TUBS DE MALPIGHI
    • Presents en la majoria d ‘i nsectes , miriàpodes i aràcnids . Són una sèrie de tubets cecs, més o menys llargs, a vegades ramificats, que floten en la cavitat interna i estan en contacte amb l’hemolimfa, d’on treuen els productes de rebuig i s'obren al tub digestiu. Els productes filtrats de l'hemolinfa seran eliminats a l'exterior a través de l'anus .
  • RONYONS En els vertebrats , els principals òrgans excretors són els ronyons , aquests són els que s'encarreguen de filtrar la sang per eliminar els residus tòxics (productes del metabolisme cel·lular) i l'excés d'aigua i sals.
  • Fonts utilitzades: http://www.xtec.net/~malos/temes.htm http://www.arrakis.es/%7Elluengo/nutricion.html http://www.salonhogar.com/ciencias/biologia/procesos_de_la_nutricion_animal.htm http://www.kalipedia.com/fisica-quimica/tema/nutricion-animales.html?x=20070417klpcnavid_110.Kes http://usuarios.lycos.es/Cassany/index.html http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada http://biodidac.bio.uottawa.ca/ FI