Obra peer gynt (diàlegs)

ACTE IESCENA 1• NARRADOR: Hi havia una vegada, en un poble molt amagat entre les muntayes, un noi que somniava amb ser ric, famós i el més dessitjat per la noies. El seu nom era Peer Gynt.ES VA OBRINT EL TELÓ. TOT ÉS A LES FOSQUES, I NOMÉSVISLUMBREM AQUEST NOI ADORMIT. POC A POC VA SORTINT EL SOLAL PAÍS DE PEER GYNT. ELL ES VA DESPERTANT (SEGUINT EL RITMEMARCAT PER LES FRASES MUSICALS), I AL MINUT 0:50 S’ILUMINACOMPLETAMENT L’ESCENOGRAFIA. EN EL MINUT 2:05 LA MÚSICA BAIXADE VOLUM I ES TROBA A UNA PERSONA VESTIDA DE NEGRE QUEL’OBSERVA.• MORT: Bon dia, amic meu. Saps qui sóc?• PEER: No, però sembles algú important de tan ben vestit que vas.• MORT: I tant que sóc important... Tan important com no t’imaginaries.• PEER: Ja veus tú. Jo també ho sóc d’important. Què et creus millor que jo o què?• MORT: Home, depen de com es miri. Fixa’t, t’ho demostraré. Et proposaré un tracte que no pots rebutjar.• PEER: A veure. Depen de que sigui l’acceptaré o el rebutjaré, ves.• MORT: És molt fàcil: Tot el que tu vulguis només a canvi de la teva felicitat.• PEER: Tot el que jo vulgui? Jajaja. Què penses que sóc estúpid? Va, tira i no m’enganyis més.• MORT: Tot.• PEER: Tú em pots oferir riqueses, noies i poder?• MORT: Tot el que tú vulguis a canvi de la teva felicitat.• PEER. Que ets un geni de la llàntia o què?• MORT: Alguna cosa semblant. Va, que em dius?• PEER: Accepto. I ara que haig de fer, signar algún contracte?• MORT: No, no, és més fàcil. Jo sempre t’aniré acompanyant per comprovar que t’ho prens seriosament això. Si compleixes jo també ho faré.

• PEER: D’acord, d’acord, tracte fet.EN PEER I LA MORT SIGNEN EL TRACTE DONANT-SE LES MANS, I LAMORT, VA MARXANT D’ESCENA AMB CARA D’ÈXIT MENTRES ELPROTAGONISTA PENSA QUE AQUEST PERSONATGE TAN ESTRANYESTÀ MÉS BOIG QUE ELL.ESCENA 2DE SOBTE ENTRA L’AASE, LA MARE D’EN PEER FORÇA ENFADADA.• AASE: Peer, tarambana, tú no deies que tornaries aviat a casa? Ja podia jo estar esperant, segur que t’has quedat adormit somniant amb les teves tonteries...• PEER: Mare, ni t’imagines el que m’ha passat. Ha arribat un home que...• AASE: Va, deixa’t estar de romanços i digue’m: Com esteu tu i l’Ingrid?• PEER: Mare, ja em coneixes, ni m’agrada ni hem deixa d’agradar... surtim junts però fins que em cansi d’ella.• AASE: Llavors, em pots explicar per què l’Ingrid es casarà aquesta mateixa tarda?• PEER: Què? Que es casarà aquesta tarda? Vinga va, no m’enredis. Si està boja per mí...• AASE: Doncs fixa’t com t’estima. No m’extranya que es vulgui casar. S’ha cansat d’esperar-te i el noi més ric del poble sempre li ha anat darrera.• PEER: Ja ho veuràs com es penedeix. Ningú riurà mai més de Peer Gynt.EN PEER, EN UN ATAC DE GELOS SURT DISPARAT PER ANAR ABUSCARA INGRID I FER-LA CANVIAR D’OPINIÓ MENTRE LA SEVA MARECRIDA PER FER-LO RAONAR I SURT D’ESCENA.ESCENA 3ENTREN A ESCENA TOTA LA GENT DEL POBLE COMENTANT LA BODAQUE TINDRÀ LLOC I CRITICANT EN PEER GYNT MENTRESTANT VASONANT LA MÚSICA QUE PREPARA ALS HABITANTS PER LA DANSANUPCIAL. A MÉS TAMBÉ APAREIX UNA NOVA FAMÍLIA QUE ES VA

PRESENTANT A L’ALCALDE I EL PROPIETARI DE LES FINQUES. ENAQUELL MOMENT COMENÇA LA DANSA I COMENCEN A BALLAR. ENTRAEN PEER I ES QUEDA FASCINAT PER LA BELLESA D’AQUELLA NOIAROSA NOVA AL POBLE.• PEER: El meu nom és Gynt, Peer Gynt, m’agradaria saber quin es el teu.• SOLVEIG: El meu nom és Solveig, som nous en aquest poble i en escoltar la música de la festa ens hem apropat per conèixer la gent del poble.• PEER: Doncs fixa’t, has estat de sort, acabes de conèixer al noi més guapo, divertit i elegant d’aquestes contrades. Que et sembla si marxem a fer un vol per coneixe’ns millor?• HELGA: Tu, si tu, no em miris amb aquesta cara. Què vols de la meva germaneta Solveig?• PEER: Només el seu amor dona. Va, deixa’ns estar que ja veuràs com ens fem d’amics ella i jo.• HELGA: A veure... deixa que m’ho pensi un segon, NO! És molt petita per a tú així que adéu. A més, no em sembles gaire de fiar tú.EN AQUELL MOMENT TOTS ELS DEL POBLE QUE ESTAVEN MIRANTL’ESCENA I CRITICANT PER SOTA EL NAS COMENCEN A INCREPAR-LO IMOLESTAR-LO.• HABITANT 1: Això mateix, no te’l creguis a aquest mentider.• HABITANT 2: És un bandarra.• HABITANT 3: I un malcarat.• PEER: Enveja és el que em teniu! Vine amb mi i no te’ls escoltis.• SOLVEIG: Em sembla a mi que ets un descarat.• PEER: (Enfadat amb la gent, s’encara a un. En aquell moment entra el nuvi)• NUVI: Peer, Peer! Ingrid s’ha tancat i no vol sortir per casar-se amb mi. Ajuda’m, tu que ets tan convincent.EN AQUELL MOMENT EN PEER RECORDA QUIN ERA L’OBJECTIU DE LAVISITA A LES NUPCIES.• PEER: Caram! Jo per tu el que faci falta. (irònic) (Surt d’escena i s’escolta un crit de noia)• HABITANT 4: El Peer ha segrestat a l’Ingrid!

• HABITANT 5: Sí, sí, jo he vist com se l’emportava.• NUVI: No m’ho puc creure. Hauria d’haver fet cas als pares.EN AQUELL MOMENT ENTRA LA MARE DEL PEER.• PARE NUVI: Ja t’havíem advertit ta mare i jo!• MARE NUVI: Mira que refiar-te d’aquest bocamoll. Ets ximplet! La nostra dignitat no pot quedar tacada per aquest agravi.• PARE NUVI: Anem a buscar al propietari per solucionar immediatament això.SURTEN TOTS D’ESCENA I ES QUEDEN AASE, SOLVEIG I LA SEVAFAMÍLIA. AASE, PREOCUPADA I AMB GEST DE DOLOR S’APROPA ASOLVEIG.• AASE: Què ha passat?• SOLVEIG: Un noi anomenat Peer Gynt ha segrestat Ingrid.• AASE: Aquest fill meu no aprendrà mai.• SOLVEIG: És fill teu?• AASE: Sí. No és dolent, però només té pardals al cap.• SOLVEIG: Pares, ajudem a aquesta pobre dona a trobar al seu fill abans no el matin.• PARE SOLVEIG: Filla, n’estàs segura?• AASE: Us ho suplico!LA SOLVEIG AGAFA DEL BRAÇ A L’AASE QUE ESTAVA DE GENOLLSSUPLICANT AJUDAT I VAN PARLANT MENTRES SURTEN D’ESCENA.ESCENA 4ENTREN PEER I INGRID, I EL PROTAGONISTA INTENTA FER-LI UN PETÓA L’INGRID. ELLA S’HI NEGA I EL PEER SE LA MIRA AMB CARAEXTRANYADA.• PEER: Però es pot saber perquè has fugit amb mi?• INGRID: Perquè t’estimo, però has de canviar, no pots tractar a les dones així d’aquesta manera.• PEER: Tu no ets ningú per dir-me com les tinc que tractar, ja no vull saber més de tu!

• INGRID: No em pots fer això!• PEER: Com que no.... jo amb tu no tinc cap mena de compromís, recordes?• INGRID: M’has segrestat i ara penses deixar-me penjada?• PEER: Ja sabies a que t’arriscaves...• INGRID: Com m’abandonis et juro que et faré la vida impossible a tu i a la teva família.• PEER: El meu cor ja no et pertany. Ara vull estar amb una noia anomenada Solveig. Els teus cabells són del color del sol? Els teus ull arrosseguen al fons del mar? Ets més dolça que la mel? Tú mai no ho seràs. Marxa i no tornis més.• INGRID: Te’n penediràs.SURT D’ESCENA PLORANT MENTRES ENTRA LA MORT APLAUDINT.• MORT: Ostres, déu n’hi dó eh! No hi pensava que series tan així.• PEER: Què vols dir tú?• MORT: No res. Està clar que m’has demostrat que tú no tens cap mena de preocupació per res ni per ningú oi?• PEER: I què pensaves? Ja t’ho vaig dir que jo només volia riqueses, noies i fama. Què hi ha del nostre pacte?• MORT: Jo sempre cumpleixo les meves paraules. (Marxant d’escena mig rient va dient) Ja veuràs com aviat et canviarà la vida.• PEER: Doncs genial, ara és el moment de començar la meva nova vida.ESCENA 5SURT D’ESCENA I ENTREN TRES NOIES DE LA MUNTANYA. AQUESTESSEMBLEN ESTAR FENT COM UN TIPUS DE DANSA PER INVOCAR ALSDEÚS L’AJUDA PER TROBAR UN NOI. EN PEER ARRIBA JUST EN MIGDEL CONJUR I LES TRES DONES CREIEN QUE EN PEER ERA EL REGALDELS DEÚS I COMENCEN A JUGAR AMB ELL. LA DANSA FINALITZA QUANLES NOIES, DE TANTES VOLTES QUE LI DONEN, EL DEIXEN MIGDESMAIAT AL TERRA I SURTEN D’ESCENA ENVIANT-LI PETONS.

ESCENA 6• MORT: Ep, tú, desperta. Va, que això no és res.• PEER: Ostres, veig que tú també ets un home de paraula.• MORT: I què pensaves sinó? Però bé, ara no és moment de romanços. La Ingrid està a punt de trobar als del poble i els hi explicarà tot el que li has fet.• PEER: Doncs anem ben llestos. És una persona molt rencorosa, i clar, està tan enamorada de mí que...ELL, TOT FELIÇ HO CELEBRA, PERÒ DE FONS S’ESCOLTA EL MURMURIDE LA GENT DEL POBLE BUSCANT-LI. DECIDEIX FUGIR D’ALLÀ QUANENTRA TOTA LA GENT DEL POBLE MÉS ELS NOUVINGUTS I LA MARED’EN PEER.• INGRID: Sapigueu que el fill d’aquesta dona m’ha segrestat, mentit, utilitzat i abandonat a la muntanya! Es mereix un càstig exemplar!• PROPIETARI: Això no es pot permetre a les meves contrades!• MARE NUVI: És un insult massa gran per a tol.lerar.• AASE: Ai, pobre fill meu....• INGRID: Es mereix morir.• PROPIETARI: Seguiu-me! Agafeu pals i destrals, forques i punyals , i anem a apressar a aquest malparit! (Aase es situa al mig barrant el pas)• AASE: No si us plau, us ho suplico.• PARE NUVI: Surt del mig desgraciada! (Marxen tots, i només es queden amb Aase, Solveig i la seva família)• PARE SOLVEIG: Es troba bé senyora?• MARE SOLVEIG: Hem d’ajudar a aquesta pobre dona.• HELGA: Anem a buscar-lo.• AASE: Moltes gràcies, no sé com us ho agrairé.• SOLVEIG: Anem ràpid, abans que arribin ells.SURTEN D’ESCENA I PER UN ALTRA BANDA ENTRA PEER ACOMPANYATUN ALTRE COP DE LA MORT.

ESCENA 7• MORT: Ja has vist com se les gasten aquests del poble.• PEER: Ja veig ja. I què en penses de la Solveig tú? És tan bonica que...• MORT: Però tú no em deies que volies ser famós, ric i prou. Això d’estimar no entra dins del pacte. Recorda que si tú vols ser feliç m’hauràs de donar la meva part. Què em dius?• PEER: Res, res, per un moment m’he descuidat. Segueixo endavant amb el nostre pacte. Però de riqueses i fama no m’estàs oferint res de res eh!!!• MORT: Tranquil, tot anirà arribant. El nostre destí ja està escrit.VA DIENT AQUESTA FRASE MENTRES MARXA CAMINANTTRANQUILAMENT. EN AQUELL MOMENT ENTRA UNA NOIA PRECIOSAVESTIDA DE VERD.• NOIA DE VERD: Què fas en el meu territori?• PEER: Jo no sabia que la montanya era propitari de ningú.• NOIA DE VERD: Son propietats del meu pare, el rei de la montanya. (En Peer s’ho pren com si li estiguessin prenent el pel). Jo sóc la seva filla, la pricesa de la montanya.• PEER: Ahh, sí, ja, i jo sóc el príncep del riu.• NOIA DE VERD: I, el príncep està casat o enamorat?• PEER: Estic molt més que disponible.• NOIA DE VERD: Si vols et pots casar amb mi, així podrem compartir les riqueses...EN PEER, RECORDANT LA CONVERSA AMB LA MORT ACCEPTA ELTRACTE. LA NOIA ENTRA DINS UNA COVA I EN PEER LA SEGUEIX.ESCENA 8TOT ÉS A LES FOSQUES I EL PEER COMENÇA A CAMINAR POC A POCPREGUNTANT-SE A ON ESTÀ. COMENÇA LA MÚSICA I AL MINUT 1:02COMENCEN A SEGUIR-LO MOLT D’APROP UNS TROLLS, QUE POC APOC ES VAN AFEGINT EN FILA DARRERA DEL PEER. A L’1:49 HI HA UN

LLAMP DE LLUM QUE MOSTRA TOTS ELS TROLLS QUE ESTAN DARRERADEL PEER. COMENCEN A ENVOLTAR-LO EN CERCLE I A BALLAR,MENTRES EL PROTAGONISTA RESTA ESPANTADÍSSIM. AL 2:28 UNS’APROPA AL PÚBLIC REPRESENTANT QUE SE’L MENJARIA, DESPRÉSUN ALTRE QUE DIU QUE L’ESTIRARIA DELS CABELLS, UN ALTRE QUE LIARRENCARIA ELS ULLS, UN ALTRE QUE LI ARRENCARIA LA PELL, UNQUE EL MATARIA I UN ALTRE QUE ELS DIU DE MENJAR-SE´L TOTS. ESTIREN A SOBRE SEU PERÒ UNA VEU PODEROSA ELS ATURA.• R.MONTANYA: Trolls, bruixes, deixeu estar a l’extranger. Aquest home és el príncep del riu i es mereix un respecte. Benvingut als meus dominis. I digues, què busca un humà príncep del riu a una cova de trolls i bruixes?• PEER: Què busca sempre l’home? Riqueses i fama.• R.MONTANYA: Veig que tú i jo ens entendrem. Va, vine i seu al costat meu que gaudirem de l’espectacle de les danses nupcials.DE SOBTE, D’UN PASADIS APAREIXEN UNES BRUIXES BALLANT I ALCENTRE UNA DESTACA ENTRE TOTES. AL ACABAR LA DANSA ELPERSONATGE CENTRAL SE LI APROPA I LI FA UN PETÓ.• PEER: Però que fas bruixa fastigosa!(El rei, molt enfadat, s’aixeca del tro en to desafiant)• R.MONTANYA: Com pot ser això, perquè increpes així a la teva promesa?(En Peer sorprés li diu)• PEER: No és la meva promesa. La meva promesa és una noia molt bonica vestida igual que aquesta bruixa.• R.MONTANYA: Jajaja!, al igual que altres trolls, ens hem que disfressar de persones perquè sinò els humans els voldrien matar. Jo creia que l’aspecte fisíc no t’importava que només estaves interessat per diners i poders. Però no pateixis que això té fàcil solució. Subjecteu-lo i porteu-me el meu punal!• PEER: Què em voleu fer?• R.MONTANYA:: No pateixis, només et traurem un ull.• PEER: Però quina broma és aquesta? Va, deixeu-ho estar; que no té gràcia.• R.MONTANYA: Tens raó, això no és cap broma. Potser només caldrà que te’l tallem perquè puguis veure la meva filla com jo ho faig.

• PEER: (Es deslliura) Voleu deixar-me estar escòria! Ni sóc príncep ni m’agrada la teva filla.• R.MONTANYA: Què???? Aquesta és l’ofensa més greu que es pot rebre, i per això rebràs el càstig que et mereixes. Feu amb ell el que volgueu.• BRUIXA 1: M’agradaria quedar-me amb un record d’ell. Amb una mà, serà suficient.• BRUIXA 2: Doncs jo em quedaré amb l’altra mà. I tu, què voldràs?• BRUIXA 3: Jo amb el seu cor i em faré una bona poció.• BRUIXA 4: Doncs jo penso que l’orella m’aniria de perles.• TROLL 1: Voleu deixar alguna cosa als altres?• TROLL 2: Sí, tallem-li el cap i fem-nos una pilota.• TROLL 3: Deixem-nos de ximpleries i que cadascú agafi el que més li agradi.COMENÇA LA CANÇÓ I UN DELS TROLLS DIU D’AGAFAR EL PEER.MENTRESTANT UN EL MOSSEGA I EL PROTAGONISTA ES QUEIXA. UNALTRE DIU DE MENJAR-SE´L. RESPONEN DIENT QUE LI ARRENQUIN ELSULLS. I AIXÍ VAN PARLANT DIENT QUE LI FARAN DE DOLENT I EL PEER,ESPANTADÍSSIM COMENÇA A TÈMER PER LA SEVA VIDA. FINS QUE ENEL MINUT 1:00 COMENCEN A ENVOLTAR-LO EN ROLLANA APROPANT-SEI ALLUNYANT-SE. FINS L’1:27 QUE COMENCEN A CAMINAR AL SEUVOLTANT DONANT SALTS I MIRANT-LO MALAMENT. A L’1:50 COMENCENA FER VOLTES, EN ROTLLANA AL SEU VOLTANT FINS QUE EL PEERCRIDA AJUDA. LLAVORS AL 2:20 COMENCEN A SONAR LES CAMPANESQUE ESPANTEN ALS TROLLS I QUE ELS FAN TORNAR-SE ENRERA POCA POC, FINS QUE AL 3:02 UNA LLUM APAREIX DE DARRERA DEL REI DELA MUNTANYA, QUE OBSERVA TOT, I AIXÍ DESAPAREIXEN ELS TROLLSD’ESCENA I DEIXEN AL PEER DESMAIAT.ESCENA 9TROBEM EN PEER ESTIRAT AL MIG DE L’ESCENARI MIG MORT,DESMAIAT, I LA MORT S’APROPA A ELL.• MORT: Però que t’ha passat? Per què estàs així?

• PEER: Ets un traïdor, perquè no m’havies dit que per ser ric tindria que casar-me amb una bruixa i viure en una cova envoltat de monstres?• MORT: Tot té un preu, i tú vas dir que no t’importava ser feliç.• PEER: Això no es ben bé el que tu i jo ho havien parlat.• MORT: Jo no he faltat al meu pacte, però veig que tú no ho tens gaire clar. Estàs segur que vols continuar amb el pacte?• PEER: Doncs no ho tinc gaire clar, em sembla que no guanyaré gaire res amb tot això.EN AQUELL MOMENT EN QUE PEER DECIDEIX REPENSAR-SE EL PACTES’ESCOLTA EL MURMURI DE LA GENT DEL POBLE QUE EL PERSEGUEIX.• PEER: Va, m’ho he pensat millor. Dona’m una altra oportunitat i ajuda’m a fugir del poble.• MORT: Ja saps que jo per tú faré el que faci falta, però clar, això et costarà alguna cosa.• PEER: El que faci falta, però va, ràpid, ajuda’m.• MORT: Mira, et persegueixen els teus amics, els monstres de la muntanya, i està clar que ningú ja no et vol aquí... marxa va, no miris enrera, que jo els entretindré, i ja em cobraré el meu preu.EN PEER FA CAS DE LA MORT I DECIDEIX MARXAR, PERÒ NO ABANSD’ACOMIADAR-SE DE LA SEVA MARE I LA SOLVEIG. CAMINANT,CAMINANT, ARRIBA A UNA PETITA CASETA ON ES TROBA A LA SOLVEIG.DE FONS ESTÀ LA MORT OBSERVANT TOTA L’ESCENA SENSE QUES’ADONIN.• SOLVEIG: Peer, com estàs? Saps com estava de preocupada la teva mare?• PEER: Solveig, escolta’m, haig de dir-te quelcom important. Jo sempre he estat un noi descarat i cruel, però d’ençà que et vaig conèixer he canviat. No sé, trobo que tot és diferent.• SOLVEIG: Ja ho sé. La teva mare m’ha explicat tot això, però l’Ingrid...• PEER: Aquesta mala dona... Però no puc fer res. M’he adonat de que ningú aquí l’estima i he decidit marxar, marxar i començar una nova vida. Vine amb mi.

• SOLVEIG: Peer, això no ho puc fer, tinc la meva família que em necessita, i no puc marxar.• PEER: Jo t’estimo.• SOLVEIG: Jo també Peer, però no ho puc fer, i tú tampoc, amb la teva mare tan malalta...• PEER: No em queda una altra opció. Marxaré i et prometo que tornaré per tú i serem feliços.• SOLVEIG: Peer, sempre t’esperarè.EN PEER MARXA, LA SOLVEIG ES QUEDA DESOLADA I LA MORT ESMIRA L’ESCENA RIENT.ESCENA 10PEER, DESPRÉS DE MARXAR DE CASA DE LA SOLVEIG, ARRIBA A CASADE LA SEVA MARE I SE LA TROBA ESTIRADA.• AASE: Peer, fill meu, com t’has ficat en aquest enrenou? Sempre seràs un tarambana i un despreocupat... Així mai aconseguiràs res...• PEER: Mare, això canviarà. M’he equivocat, però sé que tot millorarà a partir d’ara. La sort em somriu, però haig de marxar d’aquest poble on no m’estima ningú. Va, marxem.• AASE: Fill, no hem trobo gens bé, aquesta vegada no et puc acompanyar en els teus viatges, perquè ara la que ha de fer un viatge sóc jo, però a un lloc ben diferent.• PEER: Mare, no diguis això... Sempre ens hem sortit de totes, i aquest cop també ho farem. (La mare li agafa la mà).• AASE: M’has de prometre que hem faras sentir orgullosa, que seras un bon noi i que el nom de Peer Gynt serà recordat per tothom amb orgull.• PEER: Mare, t’ho prometo.EN PEER AGAFA LA MÀ DE LA SEVA MARE I COMENÇA A SONAR LAMÚSICA QUE ENS ANUNCIA LA MORT D’AASE. ES VAN APAGANT LESLLUMS I ES TANCA EL TELÓ.

ACTE IIESCENA 1• NARRADOR: Després de molts anys, en Peer aconsegueix fer-se ric i famós. Però no tot havia sortit com ell esperava: abans d’arribar al Marroc, el vaixell on viatjava naufraga i només se’n salva ell.• LLADRE 1: Uf, com pesa aquest bagul.• LLADRE 2: Almenys ha servit per alguna cosa. Fixa’t tot el que hem aconseguit robar a l’emperador.• LLADRE 1: Sí, sí, però hem estat a punt de fastidiar-la. Com sempre al final ens hi hem jugat el coll per culpa teva.• LLADRE 2: Sí, au, ara culpa’m a mí... (Se sent un soroll sospitós).• LLADRE 1: Calla, crec que ens han trobat!• LLADRE 2: Corre, corre, deixa el cofre i salvem la vida!SURTEN ELS LLADRES CORRENT I ENTRA LA MORT APROPANT-SE APEER.• MORT: Desperta, va, gandul. No estarem tot el dia dormint aquí no?• PEER: Uf, mhe salvat! Gairebé moro ofegat.• MORT: Com sempre salvant-te la vida. Si jo no hagués estat aquí, ara estaries ofegat al fons del mar.• PEER: Ja, ja, sempre cumplint la part fàcil del tracte... I els diners què?• MORT: Tú busca, que jo sempre cumpleixo els meus pactes.PEER TROBA EL TRESOR I ES VESTEIX AMB LES ROBES I JOIES DEL’EMPERADOR.ESCENA 2• NARRADOR: Peer, vestit amb les millors robes arriba al poble on es troba un mercat amb ballarines, venedors i comerciants. Tothom quan el veu es pensa que es lemperador. (Entren en escena els habitants del poble)

SONA LA MÚSICA, QUAN EL PEER VA ENTRANT AL POBLAT. LA GENTCOMENÇA A FER-LI REVERÈNCIES, LES NOIES A BALLAR (0:38).APAREIX DEL MIG LA MÉS BONICA DE TOTES L’ANITRA. COMENÇA ACANTAR I A BALLAR ELLA AMB LES NOIES DE FONS 1:27. EL PEER ENVEURE-LA ES QUEDA ENAMORAT. TORNEN A AGAFAR UN PRIMER PLÀLES NOIES (2:07) I TORNA A ENTRAR ANITRA (2:22). AL 3:12 APAREIXENUNS MÚSICS QUE TOQUEN I ANIMEN LA FESTA I SE’N VAN CAP A LADRETA DEIXANT SOLS AL PEER I L’ANITRA QUE ES VAN MIRANT.• PEER: Habitants d’aquestes terres, teniu la sort de que hagi arribat jo!!! L’emperador Peer Gynt, el Déu d’aquestes contrades.• HABITANT DESERT 1: Quin gran honor emperador.• BALLARINA 1: Sí, oh senyor, la teva presència és glòria per nosaltres.• HABITANT DESERT 2: Qui ho podria pensar. El gran emperador a les nostres terres.• HABITANT DESERT 3: És un miracle. Segur que solucionarà tots els nostre problemes.• BALLARINA 2: Tu portaràs l’aigua al desert.• BALLARINA 3: Tu faràs que oblidem la gana.• PEER: Això i molt més faré per vosaltres. I què demano jo? Només la vostra hospitalitat i potser alguna cosa més.• HABITANT DESERT 1: Un gran hurra pel nostre emperador!• TOTS: Hurra! Visca!VAN MARXANT TOTS ELS PERSONATGES PER L’ESCENA PARLANT DELA SORT QUE HAN TINGUT AMB AQUESTA VISITA. NOMÉS ES QUEDAANITRA AMB LES BALLARINES I EL CAP DEL DESERT AMB ELL.• ANITRA: Ets tu el nostre salvador?• PEER: Però encara ho dubtes preciosa? Jo puc fer-te la meva reina en aquestes terres.• ANITRA: No sóc mereixedora d’aquest honor.• PEER: Tu ets d’entre totes aquestes flors, la més bonica. La teva bellesa encega els ulls...• BALLARINA 4: I què podem fer per tu? Demana el que vulguis que ho tindràs.

• BALLARINA 5: Tot el que puguis imaginar i molt més.• PEER: De moment, porteu-me aigua i menjars.• REI DEL DESERT: Pots escollir la noia que més t’agradi que ella ballarà només per tú.• BALLARINA 7: Les teves peticions són ordres per nosaltres.• PEER: Tú, preciosa, com és el teu nom?• ANITRA: El meu nom és Anitra majestat.• PEER: T’escullo a tu. Ara, marxeu les demés que vull quedar-me amb ella a soles. (Se’n van tots d’escena i només queden ells dos) I ara, balla’m una dansa ben bonica.• ANITRA: Et ballaré la dansa més increïble que hagis vist mai. (Li porten els regals i marxen per deixar-los sols)ESTAN EL PEER I L’ANITRA SOLS I ELLA BALLA PER ELL. ELLA LI VADEMANANT COSES AMB GESTOS, I ELL TOT GUSTÒS LI VA REGALANT.PRIMER LI REGALA EL SEU BARRET (0:21), DESPRÉS LA SEVA ESPASA(0:39). VA BALLANT I BALLANT I S’APROPA A ELL INSINUANT. TORNA ADEMANAR-LI ELS DINERS (1:11). VA BALLANT I BALLANT I S’APROPA AELL INSINUANT. TORNA I LI DEMANA ELS VESTITS (03:04) QUE ELL LIDONA. QUAN ES QUEDA SENSE RES, ELLA MARXA CORRENTS I LI DIUADÉU.ESCENA 3UNA VEGADA HA MARXAT, EN PEER ES QUEDA TIRAT AL TERRA COMADORMIT I ENTRA LA MORT QUE EL DESPERTA.• PEER : On sóc? Què ha passat? Ara recordo... aquella ballarina... segur que alguna cosa m’haurà posat al vi... I m’ha robat totes les joies i els diners... així no puc anar enlloc.• MORT: Ostres tú, sempre estem igual tú i jo. No hi ha manera! Ara què, t’haig de tornar a treure jo les castanyes del foc?• PEER: Aquesta maleïda Anitra... però escolta, jo no em puc quedar així, el pacte em donarà fama i diners no?

• MORT: I tant, va, un cop més. Camina cap al final d’aquella duna i trobaràs tot això que busques. Això sí, m’ho hauràs de tornar tot això eh! Recorda- ho.EN PEER COMENÇA A CAMINAR I AL FONS DE TOT VEU UN GRUP DEPERSONES QUE SEMBLEN ESPERAR ALGÚ.• CAP MANICOMI: Emperador, quina sort que ja hagueu arribat..• PEER: Com que emperador? On sóc?• CAP: Sou a Egipte, la terra dels faraons i de les piràmides. Al vostre reialme.• PEER: Com que al meu reialme?• CAP: Sí, feia temps que us esperàvem.• PEER: A mi?• CAP: Sí, heu naufragat a les costes i sabíem que vindríeu.• PEER: I com ho sabeu tot això?EN AQUELL MOMENT APAREIX LA MORT DE FONS MIRANT-SE L’ESCENAAMB UN POSAT UN TANT ESTRANY.• CAP: Qui no coneix l’emperador Gynt?• PEER: Clar, clar.• CAP: Acompanyeu-me que us presentaré a tres dels vostres més lleials sevidors. (Fent un gest gairebé marcial fa entrar a tres personatges molt estrafolaris que no deixen de fer reberències) Vosaltres, veniu què ha arribat l’emperador.• BOIG 1: Senyor, és aquest el nostre escollit?• CAP: Sí, i li hem de demostrar.• BOIG 2: Emperador, permeteu-me oferir-vos el que necessiteu.• BOIG 3: Aquí les vostres demandes són ordres.• PEER: Doncs, ara per ara, necessitaria paper i tinta per escriure les meves peticions més urgents.• BOIG 1: No en tenim de tinta, però agafeu la meva sang que us farà el mateix servei. (Es talla les venes i cau al terra).• PEER: Però heu vist això? Aquest home està mort.

• BOIG 2: Ha mort per vós, i jo també ho faria, preneu la meva pell per redactar tot el que necessiteu. (S’arrenca la pell)• PEER: Però esteu tots bojos o què? No vull res de vosaltres. Deixeu-me marxar.• BOIG 3: I jo que et puc oferir?• PEER: No vull res, gràcies. I a més, tu no tens res per oferir-me.• BOIG 3: Té raó senyor, no tinc res per vos, només li podria oferir la meva vida.• PEER: Gràcies però no cal....• BOIG 3: La meva vida per l’emperador. (Es talla el coll).• PEER: Poseu fi a aquesta bogeria. Això no té sentit. Deixeu-me marxar.• CAP: I què té sentit en aquesta vida? Alguns pensen que l’únic que té sentit són els diners, o la fama, o... què voleu vós emperador?• PEER: Jo només vull que em deixeu marxar.• CAP: I tant que marxareu, i la meva ànima us acompanyarà sempre en el vostre camí.• MORT: Escolta, tú no volies fama i riqueses? Així no anem bé eh!• PEER: Sí, però a quin preu? Només vull sortir d’aquí, començar de nou i oblidar-me d’aquest malson.• MORT. Va, agafa aquests diners i com ja vas fer en una ocasió, pren un vaixell.• PEER: Però un vaixell cap a on. No puc anar enlloc.• MORT: Mira, segur que després de tant de temps podries tornar al teu poble de les montanyes. Allà ningú et coneixerà ja.• PEER: Potser sí que seria el més raonable.EN PEER SURT D’ESCENA I REPRESENTA QUE AGAFA UN VAIXELL ENDIRECCIÓ AL SEU PAÍS NATAL

ACTE IIIESCENA 1• NARRADOR: En Peer, després de tot el que li passa al desert, decideix agafar un vaixell que el porti de tornada al seu país natal: Noruega. Per desgràcia el vaixell on viatja naufraga i només sobreviuen ell i el capità del vaixell.ES VEU EL VAIXELL MIG DESTROSSAT I NOMÉS TROBEM A PEER I ELCAPITÀ QUE SE’N SURTEN COM PODEN. ESTÀ TOT A LES FOSQUES IAPAREIX UN VAIXELL QUE ESTÀ AL MIG D’UNA TEMPESTA. LES ONADESCADA VEGADA ES FAN MÉS GRANS FINS QUE EL VAIXELL NAUFRAGADAVANT DE LES COSTES DE NORUEGA.• CAPITÀ: Mai havia vist una tempesta semblant. Sembla que la mort ens té preparat el seu llit de foscor. Li haig de demanar una cosa, si jo no sobrevisc, digui-li a la meva família que els estimo molt.• PEER: Sí capità, així ho faré. En canvi jo no tinc ningú que m’esperi. He portat una vida tan desastrosa que ningú m’estimarà mai.APAREIX LA MORT QUE NOMÉS POT VEURE EN PEER.• MORT: Peer, com pot ser que acabin així els teus dies? Ni fama, ni glòria, ni ningú que t’estimi... Pensava que tú eres algú important.• PEER: Doncs mira, així acaba tot. Però espera, si jo moro el nostre pacte no es cumpleix.• MORT: Peer, no pot ser. Jo m’haig d’emportar a algú.• PEER: Doncs el més just és que t’emportessis al capità. Ell ha tingut una vida feliç i plena, jo, en canvi, moriré pobre i infeliç.• MORT: Vols canviar-te tú per ell?• PEER: Seria el més just no creus?

EN AQUELL MOMENT LA MORT ASSENTEIX AMB EL CAP I ENFOSA ALCAPITÀ. DESPRÉS D’AIXÒ S’ENFOSCA L’ESCENA I VEIEM AL PEER TOTDESMAIAT AL TERRA.ESCENA 2• NARRADOR: Peer arriba a Noruega, al poble on va nèixer. Cada vegada està més cansat i més decebut amb ell mateix i amb la vida. Sembla que ja no hi ha res que el faci feliç mai. A més, ningú el reconeix, tot està molt canviat i ja no queda gairebé ningú conegut.• PEER: Quants anys fa? 30? 40? Ja no ho recordo, i aquest poble sembla un altre. (Va caminant mirant arreu i ensopega amb un senyor gran).• ALCALDE: Què busca vostè?• PEER: És vostè l’alcalde d’aquest poble?• ALCALDE: Sí.• PEER: I on és tothom?• ALCALDE: Miri, seria molt llarg d’explicar, però gairebé tothom ha marxat d’aquí. Ja sap, envejes, problemes...• PEER: Es que jo venia buscant un tal Gynt.• ALCALDE: Peer Gynt? Uf, era un tarambana. El noi més odiat de tot el poble. Però fixi’s, va marxar i va arribar a ser l’emperador del món.• PEER: Ostres, doncs sí que era important no? I ningú se l’estimava? Tan dolent no seria.• ALCALDE: Miri, es feia tan odiós que fins i tot va espatllar la boda de la família més important del poble. Aquí és on van començar tots els problemes. La seva mare va morir i només queda una noia al poble que s’enrecordi d’ell.• PEER: Qui?• ALCALDE: Una tal Solveig. Pobre, estava enamorada bojament d’ell i fixi’s com era aquest, que la va deixar abandonada prometent-li que tornaria i... ves... encara roman a les montanyes esperant-lo.• PEER: Solveig (diu amb tristor i esperança)

EN PEER MARXA D’ESCENA TOT CORRENT I AMB IL·LUSIÓ.• ALCALDE: Però, que hauré dit? Està clar que aquest poble està condemnat.EN AQUELL MOMENT SURT D’ESCENA L’ALCALDE I ENTRA LA MORT.• MORT: (Dirigint-se al públic) Què en penseu? Déu n’hi dó oi? Sembla que aquest Peer Gynt té més sentiments del que sembla no? I com acabarà tot plegat? Mireu, voleu que us digui una cosa, tot ja estava escrit. Això no és més que una obra de titelles on jo ho decidiexo tot. Va, acompanyeu-me a veure com acaba tot això.ESCENA 3SURT D’ESCENA LA MORT I ES QUEDA EL PEER AL MIG DE LAMUNTANYA. COMENÇA A ESCOLTAR COM UNA MUSIQUETA. I LA VASEGUINT. FINS QUE AL 0:44 APAREIX LA SOLVEIG SOLA A ESCENACANTANT I EXPLICANT COM S’ESTIMA AL PEER I COM L’ENYORA.ENTRA PEER A ESCENA MIG AMAGAT A DARRERA D’ALGUN ARBRE(1:52). AL 2:28 EN PEER ES SITUA DAVANT SEU I SE LA MIRA. ELLACONTINÚA CANTANT I MIRANT-SE’L AMB ULLS EXTRANYS MENTREEXPLICA AMB LA CANÇÓ EL QUE SENT. ES MIREN (3:40) I ELLA LI CANTAAGAFANT-LO DE LA MÀ FINS QUE S’ABRACEN. AL 4:20 EN PEERCOMENÇA A SENTIR-SE DÈBIL I S’ASSENTA AL TERRA. ELLAL’ACOMPANYA SEMPRE ABRAÇANT-LO.• SOLVEIG: Peer!!! Ets tu!!! Pensava que no tornaries mai.• PEER: Aquí em tens. Ara me n’adono del que és realment important.COMENÇA LA MÚSICA I ENTRA LA MORT QUE OBSERVA L’ESCENA IMIRA AL PÚBLIC. ARA EN PEER JA NO LA POT VEURE.• PEER: Solveig, t’estimo tant. Ara he entès el sentit de l’amor i la felicitat. (Se n’adona del que ha dit i recorda el pacte) Solveig, ara haig de pagar un preu que mai creia que seria tan alt. Gràcies.• SOLVEIG: Peer, calla, dorm, sigues feliç.S’ENFOSQUEIX L’ESCENA I SE SENT LA MÚSICA DE FONS. ENTRA LAMORT QUE ENS MOSTRA LA IMATGE DELS DOS ESTIMATS AL TERRA.

• MORT: I així acaben els dies de Peer Gynt. Mor als braços de la seva estimada. I és que la felicitat, encara que per un instant, és més poderosa que tota una vida plena de tristor. FI

Obra peer gynt (diàlegs)

by Mauri Rayo on Apr 03, 2011

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 63

Statistics

Obra peer gynt (diàlegs) — Document Transcript