VERSIÓ C. INICIAL                                                                 Text i activitats: Alumnes 6è (2010-11)T...
Index1. Contextualització de l’obra.2. Els creadors de P. Gynt.3. Conte il·lustrat.4. Agraïments.
Contextualització de l’obra                                                   1Peer Gynt és un drama musical, líric i satí...
Els creadors de l’obraPeer Gynt, com qualsevol musical, ópera o drama musical, necessita de lafusió de dues ideesD la músi...
PEER GYNT Hi   havia   una   vegada,   en   un   poble   al   cim   d’una muntanya de Noruega, un noi que somniava amb ser...
Un bon dia, la mare del Peer va venir més enfadada delnormalD-   Ep, tú, tarambana, desperta!!! Ja saps que la teva    est...
Quan va arribar, tots estaven molt contents i feliços per laboda. A més, aquell mateix dia arribaven unes personesnoves al...
Tots els del poble es van quedar bocabadats i vandecidir anar a buscar-lo. Només la seva pobremare, amb l’ajuda de la Solv...
Després de córrer durant molta estona, l’Ingrid iel Peer van arribar adalt de tot de la muntanya.Allà en Peer es va trobar...
Camina que caminaràs, en Peer es va trobar auna noia molt bonica vestida de verd.- Que fas tu a les meves muntanyes? – li ...
Tot d’una es va trobar dins de la foscor més fosca.Allà no es veia res i només es sentien sonsextranys. En Peer va comença...
De cop, una llum brillant es va encendre i es vatrobar davant seu a bruixes, trolls i éssers terroríficsque   l’envoltaven...
El rei li va oferir seure al seu costat i gaudir d’unespectacle de dansa. En Peer, content per haversalvat la vida, va seu...
Van començar a sortir al ritme de la música unesbruixes que portaven llums de colors brillants. Alcentre d’elles hi havia ...
Quan es va acabar la dansa es va apropar la bruixavestida de verd per fer-li un petó.  - Però que fas bruixa fastigosa? – ...
Quan en Peer va dir això, el rei Grosse es vaenfadar moltíssim. Tant que va manar a trolls ibruixes que es desfessin d’aqu...
Una vegada es va lliurar de monstres i bruixes vadecidir   marxar   d’aquell   poble   on   ningú   sel’estimava. I així v...
En Peer va prometre a la Solveig que tornaria i vaanar a buscar a la seva mare que estava molt                d’Aase)malal...
En Peer, després de molts anys de viatjar i fer-seric i famós, va arribar a les costes del Marroc. Allà,amagat entre les d...
Anava tan ben vestit que tots pensaven que eral’emperador    i    així,   aprofitant-se     d’això   es    vaapropar al ca...
L’Anitra,   que     s’havia     adonat    que     no   eral’emperador,   va     decidir    fer-li   pagar    aquellamentid...
A cada volta que feia, en Peer es marejava unamica més. I tantes voltes en va fer que el va deixarmig adormit. L’Anitra, m...
Quan es va despertar es va adonar que estava  estirat al bell mig del desert i no hi havia ni res  ni ningú.  - Què m’haur...
Caminant, caminant, va arribar al port d’on sortiaun vaixell en aquell moment.  - Ara que no mira ningú, saltaré a dins i ...
Tot d’una va sentir un fort llampec que el va ferdespertar del seu somni meravellós on es trobavanovament amb la Solveig. ...
Quan es va despertar estava molt marejat, amb laroba molt trencada i mig ofegat.  - Com pot ser? He naufragat? Però, aques...
En arribar al costat del riu, va sentir una veu quecantava. Era una veu dolça que li era molt familiar.Aquesta noia es va ...
Conte  inicial
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Conte inicial

490 views
411 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
490
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Conte inicial

  1. 1. VERSIÓ C. INICIAL Text i activitats: Alumnes 6è (2010-11)Text Original: Henrik Ibsen Música Original: Edvard Grieg Il·lustracions: Catalina Medici
  2. 2. Index1. Contextualització de l’obra.2. Els creadors de P. Gynt.3. Conte il·lustrat.4. Agraïments.
  3. 3. Contextualització de l’obra 1Peer Gynt és un drama musical, líric i satíric , del escriptor Noruec Henrik Ibsen,amb un caire molt fantàstic, i a on s’apleguen moltes de les costums, paisatges ihistòries mitològiques nòrdiques. Va ser escrit el 1867, i interpretat per primera 2vegada a Oslo (Noruega) el 24 de febrer de 1876, amb música incidental delcompositor noruec Edvard Grieg. Ibsen va escriure Peer Gynt a Ischia i Sorrento(Itàlia). Va ser publicat el 14 de novembre de 1867, a Copenhaguen. La primeraedició va comptar amb 1.250 còpies, que van ser ampliades amb una reedició de2.000 còpies més 14 dies després.A diferencia dels altres treballs d’Ibsen, Peer Gynt està escrit en vers. Això és perquèoriginalment volia ser un drama escrit, no per ser interpretat en teatre. Lasdificultats per canviar ràpidament d’escena (incloent un acte sencer a les fosques)van produir alguns problemes en les representacions.ArgumentPeer Gynt, un jove camperol, es presenta a la boda d’Ingrid a on coneix a Solveig,de la que se enamora. Solveig el rebutja i Peer Gynt, furiós, rapta a Íngrid que sel’emporta a la muntanya, abandonant-la poc després.Una vegada mor la seva mare, Asse, Peer Gynt es dedica a recórrer el mónprotagonitzant mil i una aventures. En una d’elles, es troba amb el rei de lesmuntanyes, que es també rei dels esperits malvats, i que vol casar-lo amb la sevafilla. Peer Gynt es nega i es veu obligat a lluitar contra els esperits malvats; noméspot fugir d’ells quan sona una campana que els fa fugir. En una altra, viatjantpel desert d’Aràbia, coneix a la bonica Anitra, que balla per ell i se l’emporta.Després de moltes altres aventures, Peer Gynt torna al seu poble y mor feliç alsbraços de Solveig que, encara que el va rebutjar en un principi, sempre l’ha estatesperant.1 SatíricD Obra en què l’autor censura i ridiculitza els defectes dels homes. Satíric2 Música incidentalD És la música que acompanya una obra teatral, un programa, videojoc...i incidentalcrea una clima per l’acció. Pot incloure obres que donin més interès al públic, per exemplel’obertura, o música que s’interpreti durant els canvis d’escena. També pot requerir músicsque l’interpretin en viu a l’escenari.
  4. 4. Els creadors de l’obraPeer Gynt, com qualsevol musical, ópera o drama musical, necessita de lafusió de dues ideesD la música i el text. En aquesta obra concretament, es textvan reunir dos dels millors artistes noruecs de l’èpocaD E. Grieg i H. Ibsen. LA MÚSICA El creador de moments musicals tan inolvidables i irrepetibles com “La matinada”, “La dansa d’Anitra ” o “La cova del rei de la muntanya ” va nèixer a Bergen (Noruega) el 15 de juny delany 1843 i va morir a Troldhaugen (Noruega) el 4 de setembre de lany 1907.Grieg és considerat un compositor nacionalista que reflecteix la inspiració dela música folklòrica noruega, tant que va inspirar la gran majoria de lesseves obres en la tradició, danses i cançons populars noruegues. A més vaarribar a ser un gran pianista i per aquesta raó el van anomenar el Chopindel Nord. Entre les seves obres més conegudes trobem el “Concert per a Pianoen La menor”, la “Suite Holberg”, i deu volums de “Peces líriques per a piano”. EL TEXT Al igual que que el seu compatriota, H.Ibsen va ser un dels grans artistes de la seva època. Nascut a Skien el 20 de març de1828 (Noruega) i mort a Oslo el 23 de maig de 1906, va ser el creador d’obres derenom mundial i que encara avui es representen als millors teatres delmón.Ibsen és considerat l’autor més important de teatre noruec de tots els temps.Pare del drama realista modern i antecedent del teatre simbòlic, va serconsiderat un artista escandalós a l’època. Era tan modern el seu estil queencara avui les seves obres no han perdut vigència, i entre elles trobem “Brand “, “ Casa de nines “, “ Espectres “ o “ La dama del mar ” .
  5. 5. PEER GYNT Hi havia una vegada, en un poble al cim d’una muntanya de Noruega, un noi que somniava amb ser ric, famós, i el més desitjat per les noies. El seu nom era Peer Gynt.(La matinada) ( matinada) Tothom li deia que era un somniatruites i un bocamoll, però ell sabia que la vida era això, sempre tenir somnis per cumplir. Fins i tot la seva mare s’enfadava amb ell perquè es quedava bocabadat i no l’ajudava gens.
  6. 6. Un bon dia, la mare del Peer va venir més enfadada delnormalD- Ep, tú, tarambana, desperta!!! Ja saps que la teva estimada Ingrid es casarà aquesta mateixa tarda amb el noi més ric del poble? – va dir l’Aase molt enfadada.- Això no passarà mai. Ningú no se’n riu mai d’en Peer Gynt – va respondre el noi mentres sortia corrent enfurismat en direcció al poble.
  7. 7. Quan va arribar, tots estaven molt contents i feliços per laboda. A més, aquell mateix dia arribaven unes personesnoves al poble. Entre aquestes hi havia una noia preciosa,el seu nom era Solveig.El Peer, en veure-la es va quedar enamorat i va decidirpresentar-se. Tots els del poble, per fer-li la guitza vancomençar a molestar-lo i ell, enfadat com una mona, vaagafar l’Ingrid i, com tenia planejat, la va segrestar.
  8. 8. Tots els del poble es van quedar bocabadats i vandecidir anar a buscar-lo. Només la seva pobremare, amb l’ajuda de la Solveig, que també s’haviaquedat enamorada d’en Peer, van decidir intentaranar a salvar-lo de la gent del poble.
  9. 9. Després de córrer durant molta estona, l’Ingrid iel Peer van arribar adalt de tot de la muntanya.Allà en Peer es va trobar a unes noies tan boniquesque el van fer oblidar-se de l’Ingrid.- Com m’abandonis et juro que et faré la vida impossible a tu i a tota la teva família – li va dir tota enfada l’Ingrid.En Peer com sempre, despreocupat, ho va deixarpassar i va marxar caminant per la muntanya.
  10. 10. Camina que caminaràs, en Peer es va trobar auna noia molt bonica vestida de verd.- Que fas tu a les meves muntanyes? – li va preguntar la noia de verd.- Ves, és que sóc el príncep del riu – va respondre en Peer tot rient.- Doncs segueix-me, casem-nos, i així seràs tan ric com jo, la princesa de la muntanya – va respondre molt seriosament la noia de verd.Ell, pensant que tot era una broma la va seguir adins de la cova.
  11. 11. Tot d’una es va trobar dins de la foscor més fosca.Allà no es veia res i només es sentien sonsextranys. En Peer va començar a tenir por, peròva dir-se a ell mateix que seguiria endavant fins cova)trobar una sortida. (Entrada a la cova)Poc a poc, va començar a notar el so d’unes passesque el perseguien.
  12. 12. De cop, una llum brillant es va encendre i es vatrobar davant seu a bruixes, trolls i éssers terroríficsque l’envoltaven i l’amenaçaven. Just en elmoment en el que estaven a punt de menjar-se’les va sentir una veu poderosa.- Deixeu estar aquest noi, és el promés de la meva filla.- Moltes gràcies senyor! Qui és vostè?- Sóc Grosse, el rei de la muntanya.
  13. 13. El rei li va oferir seure al seu costat i gaudir d’unespectacle de dansa. En Peer, content per haversalvat la vida, va seure i es va preparar per a veureun bon ball.
  14. 14. Van començar a sortir al ritme de la música unesbruixes que portaven llums de colors brillants. Alcentre d’elles hi havia una vestida de verd que nodeixava de mirar-lo en tot moment. (Dansa de lesbruixes)bruixes)
  15. 15. Quan es va acabar la dansa es va apropar la bruixavestida de verd per fer-li un petó. - Però que fas bruixa fastigosa? – va dir en Peer. - Què? – va cridar el rei de la muntanya molt enfadat. - No res senyor, es que aquesta bruixa horrorosa em volia fer un petó. - Com pots dir això de la teva promesa? - La meva promesa – va afirmar mig rient – perdoneu que us corregeixi, però la meva promesa és una noia vestida igual que aquesta bruixa, però molt més guapa i simpàtica. - Això és normal – va afirmar el rei – els trolls i bruixes, quan sortim de la muntanya ens transformem perquè no ens reconeguin. - Això no pot ser. Jo només vaig dir que l’estimava per ser ric i famós. No vull saber res de bruixes o trolls.
  16. 16. Quan en Peer va dir això, el rei Grosse es vaenfadar moltíssim. Tant que va manar a trolls ibruixes que es desfessin d’aquest humà. Els trollsvan decidir menjar-se’l i les bruixes tallar-lo atrossets per poder fer bones pocions.En Peer va començar a espantar-se molt perquèveia que no se’n podria sortir, però per sort, vansonar les campanes de l’església que era l’únicacosa que feia por a aquests monstres.
  17. 17. Una vegada es va lliurar de monstres i bruixes vadecidir marxar d’aquell poble on ningú sel’estimava. I així va ser com va anar a buscar laSolveig, aquella noia que l’havia enamorat.- Solveig, m’han passat tantes coses que no te les creuries, però sé que l’únic que vull en aquesta vida és el teu amor.- Peer, no puc marxar amb tu. La meva família em necessita aquí amb ells. Però si tú m’estimes, tornaràs a buscar-me. Jo sempre t’esperaré.
  18. 18. En Peer va prometre a la Solveig que tornaria i vaanar a buscar a la seva mare que estava molt d’Aase)malalta. (Cançó d’Aase)- Peer, on t’havies ficat?- Mare, he viscut coses horrores i haig de fugir d’aquest poble per poder salvar la vida.- Fill, jo no et podré seguir en aquesta aventura perquè estic molt malalta, però vull que em prometis una cosa, faràs que el nom de Peer Gynt sigui recordat per tothom en tot el món.- Així ho faré mare.I així va ser com, després d’acomiadar-se de laseva mare en Peer Gynt va començar el viatge periniciar la seva nova vida.
  19. 19. En Peer, després de molts anys de viatjar i fer-seric i famós, va arribar a les costes del Marroc. Allà,amagat entre les dunes del desert, va trobar unpoblat on es veien venedors, ballarines, gentparlant... i va decidir apropar-se per provar sort. desert)(Entrada al desert)
  20. 20. Anava tan ben vestit que tots pensaven que eral’emperador i així, aprofitant-se d’això es vaapropar al cap del desert.- Habitants d’aquestes terres, teniu la sort de que hagi arribat jo, l’emperador Gynt – va dir en to fanfarró i mirant a una de les ballarines.- I que podem fer per vostè senyor? Nosaltres no tenim res, només la força de la nostra gent – va respondre el cap del desert.- Doncs mireu, si voleu que sigui generós, voldré que em feu feliç.- Voldríeu que us balléssim una dansa ben bonica? – va preguntar la ballarina més bonica de totes, l’Anitra.- Tu faràs que decideixi fins a quin punt puc ser generós.
  21. 21. L’Anitra, que s’havia adonat que no eral’emperador, va decidir fer-li pagar aquellamentida. El va fer seure i va començar a ballar alseu voltant. Mentrestant les altres ballarines liportaven aigua, pa, dolços, fruites, i tot tipus de d’Anitra)delícies. (Dansa d’Anitra)
  22. 22. A cada volta que feia, en Peer es marejava unamica més. I tantes voltes en va fer que el va deixarmig adormit. L’Anitra, molt llestra, va aoprofitaraquell moment per distreure’l i robar-li tot allòque portava.Finalment, abans de robar-li l’última cosa quetenia, en Peer va caure adormit completamentcom si d’un somni s’hagués tractat.
  23. 23. Quan es va despertar es va adonar que estava estirat al bell mig del desert i no hi havia ni res ni ningú. - Què m’haurà passat? Com he arribat aquí? – va dir estranyat – ja sé, aquella ballarina... i ara, què puc fer, no tinc ni diners ni res.Llavors va decidir caminar fins arribar allà onpogués trobar algú que l’ajudés.
  24. 24. Caminant, caminant, va arribar al port d’on sortiaun vaixell en aquell moment. - Ara que no mira ningú, saltaré a dins i començaré una nova vida en el lloc més inesperat – va pensar tot plegat.I dit i fet, va fer un salt i va amagar-se darrerad’uns sacs de patates. Allà dormiria i somniaria ambla seva estimada Solveig que sempre l’esperava.
  25. 25. Tot d’una va sentir un fort llampec que el va ferdespertar del seu somni meravellós on es trobavanovament amb la Solveig. - Què passa? Què són aquests sorolls? – va dir tot trasbalssat.Estava al mig d’una tempesta al mar i va pensarque no se’n sortiria mai. El vaixell pujava i baixavacom si fos de paper. Les onades eren tan grans que acada instant el mullaven i llençaven pel terra. Peròell es va agafar ben fort d’un tros de fusta. En aquellmoment el vaixell es va trencar per la meitat i enPeer, nedant ben agafat d’aquell tros de fusta, va (Tempesta Vaixellpoder arribar a la costa. (Tempesta Vaixell)
  26. 26. Quan es va despertar estava molt marejat, amb laroba molt trencada i mig ofegat. - Com pot ser? He naufragat? Però, aquest lloc em sona. Sembla com si....En Peer es va adonar que havia tornat al seu país.Allà on la Solveig sempre l’esperaria i va començara caminar cap a la muntanya on recordava quetenia la seva llar.
  27. 27. En arribar al costat del riu, va sentir una veu quecantava. Era una veu dolça que li era molt familiar.Aquesta noia es va apropar amb ell però no elreconeixia. Però es va aturar un segons, se’l vaquedar mirant fixament als ulls. - Peer, ets tu? – va preguntar emocionada. - Sí, sóc jo, et vaig prometre que tornaria i aquí estic.La Solveig, sense dir res, el va abraçar i li va seguircantant aquella cançó tan bonica que estavacantant. - Ara sé, de ben segur, que la felicitat es troba, no amb fama ni amb diners, sinó en sentir-se estimat. (Cançó de Solveig)

×