Conte  infantil
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Conte infantil

on

  • 1,215 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,215
Views on SlideShare
993
Embed Views
222

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

5 Embeds 222

http://ceipoliveraciclesuperior.blogspot.com 205
http://ceipoliveraciclesuperior.blogspot.com.es 12
http://escola-olivera.org 3
url_unknown 1
http://ceipoliveraciclesuperior.blogspot.it 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Conte  infantil Conte infantil Presentation Transcript

  • VERSIÓ INFANTIL Text i activitats: Alumnes 6è (2010-11)Text Original: Henrik Ibsen Música Original: Edvard Grieg Il·lustracions: Catalina Medici
  • INDEX1. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’OBRA.2. ELS CREADORS DE P. GYNT.3. CONTE IL·LUSTRAT.4. AGRAÏMENTS.
  • CONTEXTUALITZACIÓ DE L’OBRAPEER GYNT ÉS UN DRAMA MUSICAL, LÍRIC I SATÍRIC1, DEL ESCRIPTOR NORUEC HENRIKIBSEN, AMB UN CAIRE MOLT FANTÀSTIC, I A ON S’APLEGUEN MOLTES DE LES COSTUMS,PAISATGES I HISTÒRIES MITOLÒGIQUES NÒRDIQUES. VA SER ESCRIT EL 1867, IINTERPRETAT PER PRIMERA VEGADA A OSLO (NORUEGA) EL 24 DE FEBRER DE 1876, AMBMÚSICA INCIDENTAL 2DEL COMPOSITOR NORUEC EDVARD GRIEG. IBSEN VA ESCRIURE PEERGYNT A ISCHIA I SORRENTO (ITÀLIA). VA SER PUBLICAT EL 14 DE NOVEMBRE DE 1867, ACOPENHAGUEN. LA PRIMERA EDICIÓ VA COMPTAR AMB 1.250 CÒPIES, QUE VAN SERAMPLIADES AMB UNA REEDICIÓ DE 2.000 CÒPIES MÉS 14 DIES DESPRÉS.A DIFERENCIA DELS ALTRES TREBALLS D’IBSEN, PEER GYNT ESTÀ ESCRIT EN VERS. AIXÒÉS PERQUÈ ORIGINALMENT VOLIA SER UN DRAMA ESCRIT, NO PER SER INTERPRETAT ENTEATRE. LAS DIFICULTATS PER CANVIAR RÀPIDAMENT D’ESCENA (INCLOENT UN ACTESENCER A LES FOSQUES) VAN PRODUIR ALGUNS PROBLEMES EN LES REPRESENTACIONS.ARGUMENTPEER GYNT, UN JOVE CAMPEROL, ES PRESENTA A LA BODA D’INGRID A ON CONEIX ASOLVEIG, DE LA QUE SE ENAMORA. SOLVEIG EL REBUTJA I PEER GYNT, FURIÓS, RAPTA AÍNGRID QUE SE L’EMPORTA A LA MUNTANYA, ABANDONANT-LA POC DESPRÉS.UNA VEGADA MOR LA SEVA MARE, ASSE, PEER GYNT ES DEDICA A RECÓRRER EL MÓNPROTAGONITZANT MIL I UNA AVENTURES. EN UNA D’ELLES, ES TROBA AMB EL REI DE LESMUNTANYES, QUE ES TAMBÉ REI DELS ESPERITS MALVATS, I QUE VOL CASAR-LO AMB LASEVA FILLA. PEER GYNT ES NEGA I ES VEU OBLIGAT A LLUITAR CONTRA ELS ESPERITSMALVATS; NOMÉS POT FUGIR D’ELLS QUAN SONA UNA CAMPANA QUE ELS FA FUGIR. EN UNAALTRA, VIATJANT PEL DESERT D’ARÀBIA, CONEIX A LA BONICA ANITRA, QUE BALLA PERELL I SE L’EMPORTA.DESPRÉS DE MOLTES ALTRES AVENTURES, PEER GYNT TORNA AL SEU POBLE Y MOR FELIÇALS BRAÇOS DE SOLVEIG QUE, ENCARA QUE EL VA REBUTJAR EN UN PRINCIPI, SEMPREL’HA ESTAT ESPERANT.1 SATÍRIC5 OBRA EN QUÈ L’AUTOR CENSURA I RIDICULITZA ELS DEFECTES DELS HOMES. SATÍRIC2 MÚSICA INCIDENTAL5 ÉS LA MÚSICA QUE ACOMPANYA UNA OBRA TEATRAL, UN INCIDENTALPROGRAMA, VIDEOJOC...I CREA UNA CLIMA PER L’ACCIÓ. POT INCLOURE OBRES QUE DONINMÉS INTERÈS AL PÚBLIC, PER EXEMPLE L’OBERTURA, O MÚSICA QUE S’INTERPRETI DURANTELS CANVIS D’ESCENA. TAMBÉ POT REQUERIR MÚSICS QUE L’INTERPRETIN EN VIU AL’ESCENARI.
  • ELS CREADORS DE L’OBRAPEER GYNT, COM QUALSEVOL MUSICAL, ÓPERA O DRAMA MUSICAL, NECESSITA DELA FUSIÓ DE DUES IDEES5 LA MÚSICA I EL TEXT EN AQUESTA OBRA TEXT.CONCRETAMENT, ES VAN REUNIR DOS DELS MILLORS ARTISTES NORUECS DEL’ÈPOCA5 E. GRIEG I H. IBSEN. LA MÚSICA EL CREADOR DE MOMENTS MUSICALS TAN INOLVIDABLES I IRREPETIBLES COM “LA MATINADA”, “LA DANSA D’ANITRA ” O “LA COVA DEL REI DE LA MUNTANYA ” VA NÈIXER A BERGEN(NORUEGA) EL 15 DE JUNY DE LANY 1843 I VA MORIR A TROLDHAUGEN (NORUEGA)EL 4 DE SETEMBRE DE LANY 1907.GRIEG ÉS CONSIDERAT UN COMPOSITOR NACIONALISTA QUE REFLECTEIX LAINSPIRACIÓ DE LA MÚSICA FOLKLÒRICA NORUEGA, TANT QUE VA INSPIRAR LAGRAN MAJORIA DE LES SEVES OBRES EN LA TRADICIÓ, DANSES I CANÇONSPOPULARS NORUEGUES. A MÉS VA ARRIBAR A SER UN GRAN PIANISTA I PERAQUESTA RAÓ EL VAN ANOMENAR EL CHOPIN DEL NORD. ENTRE LES SEVES OBRESMÉS CONEGUDES TROBEM EL “CONCERT PER A PIANO EN LA MENOR”, LA “SUITEHOLBERG”, I DEU VOLUMS DE “PECES LÍRIQUES PER A PIANO”. EL TEXT AL IGUAL QUE QUE EL SEU COMPATRIOTA, H.IBSEN VA SER UN DELS GRANS ARTISTES DE LA SEVA ÈPOCA. NASCUT A SKIEN EL 20 DE MARÇ DE 1828 (NORUEGA) I MORT A OSLO EL 23 DE MAIG DE1906, VA SER EL CREADOR D’OBRES DE RENOM MUNDIAL I QUE ENCARA AVUI ESREPRESENTEN ALS MILLORS TEATRES DEL MÓN.IBSEN ÉS CONSIDERAT L’AUTOR MÉS IMPORTANT DE TEATRE NORUEC DE TOTSELS TEMPS. PARE DEL DRAMA REALISTA MODERN I ANTECEDENT DEL TEATRESIMBÒLIC, VA SER CONSIDERAT UN ARTISTA ESCANDALÓS A L’ÈPOCA. ERA TANMODERN EL SEU ESTIL QUE ENCARA AVUI LES SEVES OBRES NO HAN PERDUTVIGÈNCIA, I ENTRE ELLES TROBEM “ BRAND “, “ CASA DE NINES “, “ ESPECTRES “O “ LA DAMA DEL MAR ” .
  • PEER GYNT HI HAVIA UNA VEGADA, EN UN POBLE AL CIM D’UNA MUNTANYA DE NORUEGA, UN NOI QUE SOMNIAVA AMB SER RIC, FAMÓS, I EL MÉS DESITJAT PER LES NOIES. EL SEU NOM ERA PEER GYNT.(LA MATINADA) ( MATINADA) TOTHOM LI DEIA QUE ERA UN SOMNIATRUITES I UN BOCAMOLL, PERÒ ELL SABIA QUE LA VIDA ERA AIXÒ, SEMPRE TENIR SOMNIS PER CUMPLIR. FINS I TOT LA SEVA MARE S’ENFADAVA AMB ELL PERQUÈ ES QUEDAVA BOCABADAT I NO L’AJUDAVA GENS.
  • UN BON DIA, LA MARE DEL PEER VA VENIR MÉSENFADADA DEL NORMAL5- EP, TÚ, TARAMBANA, DESPERTA!!! JA SAPS QUE LA TEVA ESTIMADA INGRID ES CASARÀ AQUESTA MATEIXA TARDA AMB EL NOI MÉS RIC DEL POBLE? – VA DIR L’AASE MOLT ENFADADA.- AIXÒ NO PASSARÀ MAI. NINGÚ NO SE’N RIU MAI D’EN PEER GYNT – VA RESPONDRE EL NOI MENTRES SORTIA CORRENT ENFURISMAT EN DIRECCIÓ AL POBLE.
  • QUAN VA ARRIBAR, TOTS ESTAVEN MOLT CONTENTS IFELIÇOS PER LA BODA. A MÉS, AQUELL MATEIX DIAARRIBAVEN UNES PERSONES NOVES AL POBLE. ENTREAQUESTES HI HAVIA UNA NOIA PRECIOSA, EL SEU NOMERA SOLVEIG.EL PEER, EN VEURE-LA ES VA QUEDAR ENAMORAT I VADECIDIR PRESENTAR-SE. TOTS ELS DEL POBLE, PER FER-LI LA GUITZA VAN COMENÇAR A MOLESTAR-LO I ELL,ENFADAT COM UNA MONA, VA AGAFAR L’INGRID I, COMTENIA PLANEJAT, LA VA SEGRESTAR.
  • TOTS ELS DEL POBLE ES VAN QUEDARBOCABADATS I VAN DECIDIR ANAR A BUSCAR-LO.NOMÉS LA SEVA POBRE MARE, AMB L’AJUDA DELA SOLVEIG, QUE TAMBÉ S’HAVIA QUEDATENAMORADA D’EN PEER, VAN DECIDIR INTENTARANAR A SALVAR-LO DE LA GENT DEL POBLE.
  • DESPRÉS DE CÓRRER DURANT MOLTA ESTONA,L’INGRID I EL PEER VAN ARRIBAR ADALT DE TOTDE LA MUNTANYA. ALLÀ EN PEER ES VA TROBAR AUNES NOIES TAN BONIQUES QUE EL VAN FEROBLIDAR-SE DE L’INGRID.- COM M’ABANDONIS ET JURO QUE ET FARÉ LA VIDA IMPOSSIBLE A TU I A TOTA LA TEVA FAMÍLIA – LI VA DIR TOTA ENFADA L’INGRID.EN PEER COM SEMPRE, DESPREOCUPAT, HO VADEIXAR PASSAR I VA MARXAR CAMINANT PER LAMUNTANYA.
  • CAMINA QUE CAMINARÀS, EN PEER ES VA TROBARA UNA NOIA MOLT BONICA VESTIDA DE VERD.- QUE FAS TU A LES MEVES MUNTANYES? – LI VA PREGUNTAR LA NOIA DE VERD.- VES, ÉS QUE SÓC EL PRÍNCEP DEL RIU – VA RESPONDRE EN PEER TOT RIENT.- DONCS SEGUEIX-ME, CASEM-NOS, I AIXÍ SERÀS TAN RIC COM JO, LA PRINCESA DE LA MUNTANYA – VA RESPONDRE MOLT SERIOSAMENT LA NOIA DE VERD.ELL, PENSANT QUE TOT ERA UNA BROMA LA VASEGUIR A DINS DE LA COVA.
  • TOT D’UNA ES VA TROBAR DINS DE LA FOSCORMÉS FOSCA. ALLÀ NO ES VEIA RES I NOMÉS ESSENTIEN SONS EXTRANYS. EN PEER VA COMENÇARA TENIR POR, PERÒ VA DIR-SE A ELL MATEIX QUESEGUIRIA ENDAVANT FINS TROBAR UNA COVA)SORTIDA. (ENTRADA A LA COVA)POC A POC, VA COMENÇAR A NOTAR EL SO D’UNESPASSES QUE EL PERSEGUIEN.
  • DE COP, UNA LLUM BRILLANT ES VA ENCENDRE IES VA TROBAR DAVANT SEU A BRUIXES, TROLLS IÉSSERS TERRORÍFICS QUE L’ENVOLTAVEN IL’AMENAÇAVEN. JUST EN EL MOMENT EN EL QUEESTAVEN A PUNT DE MENJAR-SE’L ES VA SENTIRUNA VEU PODEROSA.- DEIXEU ESTAR AQUEST NOI, ÉS EL PROMÉS DE LA MEVA FILLA.- MOLTES GRÀCIES SENYOR! QUI ÉS VOSTÈ?- SÓC GROSSE, EL REI DE LA MUNTANYA.
  • EL REI LI VA OFERIR SEURE AL SEU COSTAT IGAUDIR D’UN ESPECTACLE DE DANSA. EN PEER,CONTENT PER HAVER SALVAT LA VIDA, VA SEURE IES VA PREPARAR PER A VEURE UN BON BALL.
  • VAN COMENÇAR A SORTIR AL RITME DE LA MÚSICAUNES BRUIXES QUE PORTAVEN LLUMS DE COLORSBRILLANTS. AL CENTRE D’ELLES HI HAVIA UNAVESTIDA DE VERD QUE NO DEIXAVA DE MIRAR-LO BRUIXES)EN TOT MOMENT. (DANSA DE LES BRUIXES)
  • QUAN ES VA ACABAR LA DANSA ES VA APROPAR LABRUIXA VESTIDA DE VERD PER FER-LI UN PETÓ. - PERÒ QUE FAS BRUIXA FASTIGOSA? – VA DIR EN PEER. - QUÈ? – VA CRIDAR EL REI DE LA MUNTANYA MOLT ENFADAT. - NO RES SENYOR, ES QUE AQUESTA BRUIXA HORROROSA EM VOLIA FER UN PETÓ. - COM POTS DIR AIXÒ DE LA TEVA PROMESA? - LA MEVA PROMESA – VA AFIRMAR MIG RIENT – PERDONEU QUE US CORREGEIXI, PERÒ LA MEVA PROMESA ÉS UNA NOIA VESTIDA IGUAL QUE AQUESTA BRUIXA, PERÒ MOLT MÉS GUAPA I SIMPÀTICA. - AIXÒ ÉS NORMAL –- VA AFIRMAR EL REI - – ELS TROLLS I BRUIXES, QUAN SORTIM DE LA MUNTANYA ENS TRANSFORMEM PERQUÈ NO ENS RECONEGUIN. - AIXÒ NO POT SER. JO NOMÉS VAIG DIR QUE L’ESTIMAVA PER SER RIC I FAMÓS. NO VULL SABER RES DE BRUIXES O TROLLS.
  • QUAN EN PEER VA DIR AIXÒ, EL REI GROSSE ESVA ENFADAR MOLTÍSSIM. TANT QUE VA MANAR ATROLLS I BRUIXES QUE ES DESFESSIN D’AQUESTHUMÀ. ELS TROLLS VAN DECIDIR MENJAR-SE’L ILES BRUIXES TALLAR-LO A TROSSETS PER PODERFER BONES POCIONS.EN PEER VA COMENÇAR A ESPANTAR-SE MOLTPERQUÈ VEIA QUE NO SE’N PODRIA SORTIR, PERÒPER SORT, VAN SONAR LES CAMPANES DEL’ESGLÉSIA QUE ERA L’ÚNICA COSA QUE FEIAPOR A AQUESTS MONSTRES.
  • UNA VEGADA ES VA LLIURAR DE MONSTRES IBRUIXES VA DECIDIR MARXAR D’AQUELL POBLEON NINGÚ SE L’ESTIMAVA. I AIXÍ VA SER COM VAANAR A BUSCAR LA SOLVEIG, AQUELLA NOIAQUE L’HAVIA ENAMORAT.- SOLVEIG, M’HAN PASSAT TANTES COSES QUE NO TE LES CREURIES, PERÒ SÉ QUE L’ÚNIC QUE VULL EN AQUESTA VIDA ÉS EL TEU AMOR.- PEER, NO PUC MARXAR AMB TU. LA MEVA FAMÍLIA EM NECESSITA AQUÍ AMB ELLS. PERÒ SI TÚ M’ESTIMES, TORNARÀS A BUSCAR-ME. JO SEMPRE T’ESPERARÉ.
  • EN PEER VA PROMETRE A LA SOLVEIG QUETORNARIA I VA ANAR A BUSCAR A LA SEVA MARE D’AASE)QUE ESTAVA MOLT MALALTA. (CANÇÓ D’AASE)- PEER, ON T’HAVIES FICAT?- MARE, HE VISCUT COSES HORRORES I HAIG DE FUGIR D’AQUEST POBLE PER PODER SALVAR LA VIDA.- FILL, JO NO ET PODRÉ SEGUIR EN AQUESTA AVENTURA PERQUÈ ESTIC MOLT MALALTA, PERÒ VULL QUE EM PROMETIS UNA COSA, FARÀS QUE EL NOM DE PEER GYNT SIGUI RECORDAT PER TOTHOM EN TOT EL MÓN.- AIXÍ HO FARÉ MARE.I AIXÍ VA SER COM, DESPRÉS D’ACOMIADAR-SEDE LA SEVA MARE EN PEER GYNT VA COMENÇAREL VIATGE PER INICIAR LA SEVA NOVA VIDA.
  • EN PEER, DESPRÉS DE MOLTS ANYS DE VIATJAR IFER-SE RIC I FAMÓS, VA ARRIBAR A LES COSTESDEL MARROC. ALLÀ, AMAGAT ENTRE LES DUNESDEL DESERT, VA TROBAR UN POBLAT ON ES VEIENVENEDORS, BALLARINES, GENT PARLANT... I VADECIDIR APROPAR-SE PER PROVAR SORT. (ENTRADA DESERT ERT)AL DESERT)
  • ANAVA TAN BEN VESTIT QUE TOTS PENSAVENQUE ERA L’EMPERADOR I AIXÍ, APROFITANT-SED’AIXÒ ES VA APROPAR AL CAP DEL DESERT.- HABITANTS D’AQUESTES TERRES, TENIU LA SORT DE QUE HAGI ARRIBAT JO, L’EMPERADOR GYNT – VA DIR EN TO FANFARRÓ I MIRANT A UNA DE LES BALLARINES.- I QUE PODEM FER PER VOSTÈ SENYOR? NOSALTRES NO TENIM RES, NOMÉS LA FORÇA DE LA NOSTRA GENT – VA RESPONDRE EL CAP DEL DESERT.- DONCS MIREU, SI VOLEU QUE SIGUI GENERÓS, VOLDRÉ QUE EM FEU FELIÇ.- VOLDRÍEU QUE US BALLÉSSIM UNA DANSA BEN BONICA? – VA PREGUNTAR LA BALLARINA MÉS BONICA DE TOTES, L’ANITRA.- TU FARÀS QUE DECIDEIXI FINS A QUIN PUNT PUC SER GENERÓS.
  • L’ANITRA, QUE S’HAVIA ADONAT QUE NO ERAL’EMPERADOR, VA DECIDIR FER-LI PAGARAQUELLA MENTIDA. EL VA FER SEURE I VACOMENÇAR A BALLAR AL SEU VOLTANT.MENTRESTANT LES ALTRES BALLARINES LIPORTAVEN AIGUA, PA, DOLÇOS, FRUITES, I TOT D’ANITRA)TIPUS DE DELÍCIES. (DANSA D’ANITRA)
  • A CADA VOLTA QUE FEIA, EN PEER ES MAREJAVAUNA MICA MÉS. I TANTES VOLTES EN VA FER QUEEL VA DEIXAR MIG ADORMIT. L’ANITRA, MOLTLLESTRA, VA AOPROFITAR AQUELL MOMENT PERDISTREURE’L I ROBAR-LI TOT ALLÒ QUE PORTAVA.FINALMENT, ABANS DE ROBAR-LI L’ÚLTIMA COSAQUE TENIA, EN PEER VA CAURE ADORMITCOMPLETAMENT COM SI D’UN SOMNI S’HAGUÉSTRACTAT.
  • QUAN ES VA DESPERTAR ES VA ADONAR QUE ESTAVA ESTIRAT AL BELL MIG DEL DESERT I NO HI HAVIA NI RES NI NINGÚ. - QUÈ M’HAURÀ PASSAT? COM HE ARRIBAT AQUÍ? – VA DIR ESTRANYAT – JA SÉ, AQUELLA BALLARINA... I ARA, QUÈ PUC FER, NO TINC NI DINERS NI RES.LLAVORS VA DECIDIR CAMINAR FINS ARRIBARALLÀ ON POGUÉS TROBAR ALGÚ QUE L’AJUDÉS.
  • CAMINANT, CAMINANT, VA ARRIBAR AL PORT D’ONSORTIA UN VAIXELL EN AQUELL MOMENT. - ARA QUE NO MIRA NINGÚ, SALTARÉ A DINS I COMENÇARÉ UNA NOVA VIDA EN EL LLOC MÉS INESPERAT – VA PENSAR TOT PLEGAT.I DIT I FET, VA FER UN SALT I VA AMAGAR-SEDARRERA D’UNS SACS DE PATATES. ALLÀ DORMIRIAI SOMNIARIA AMB LA SEVA ESTIMADA SOLVEIGQUE SEMPRE L’ESPERAVA.
  • TOT D’UNA VA SENTIR UN FORT LLAMPEC QUE EL VAFER DESPERTAR DEL SEU SOMNI MERAVELLÓS ON ESTROBAVA NOVAMENT AMB LA SOLVEIG. - QUÈ PASSA? QUÈ SÓN AQUESTS SOROLLS? – VA DIR TOT TRASBALSSAT.ESTAVA AL MIG D’UNA TEMPESTA AL MAR I VAPENSAR QUE NO SE’N SORTIRIA MAI. EL VAIXELLPUJAVA I BAIXAVA COM SI FOS DE PAPER. LESONADES EREN TAN GRANS QUE A CADA INSTANT ELMULLAVEN I LLENÇAVEN PEL TERRA. PERÒ ELL ESVA AGAFAR BEN FORT D’UN TROS DE FUSTA. ENAQUELL MOMENT EL VAIXELL ES VA TRENCAR PERLA MEITAT I EN PEER, NEDANT BEN AGAFATD’AQUELL TROS DE FUSTA, VA PODER ARRIBAR A LA (TEMPESTA VAIXELL)COSTA. (TEMPESTA VAIXELL)
  • QUAN ES VA DESPERTAR ESTAVA MOLT MAREJAT,AMB LA ROBA MOLT TRENCADA I MIG OFEGAT. - COM POT SER? HE NAUFRAGAT? PERÒ, AQUEST LLOC EM SONA. SEMBLA COM SI....EN PEER ES VA ADONAR QUE HAVIA TORNAT AL SEUPAÍS. ALLÀ ON LA SOLVEIG SEMPRE L’ESPERARIA IVA COMENÇAR A CAMINAR CAP A LA MUNTANYA ONRECORDAVA QUE TENIA LA SEVA LLAR.
  • EN ARRIBAR AL COSTAT DEL RIU, VA SENTIR UNAVEU QUE CANTAVA. ERA UNA VEU DOLÇA QUE LIERA MOLT FAMILIAR. AQUESTA NOIA ES VAAPROPAR AMB ELL PERÒ NO EL RECONEIXIA. PERÒES VA ATURAR UN SEGONS, SE’L VA QUEDAR MIRANTFIXAMENT ALS ULLS. - PEER, ETS TU? – VA PREGUNTAR EMOCIONADA. - SÍ, SÓC JO, ET VAIG PROMETRE QUE TORNARIA I AQUÍ ESTIC.LA SOLVEIG, SENSE DIR RES, EL VA ABRAÇAR I LIVA SEGUIR CANTANT AQUELLA CANÇÓ TAN BONICAQUE ESTAVA CANTANT. - ARA SÉ, DE BEN SEGUR, QUE LA FELICITAT ES TROBA, NO AMB FAMA NI AMB DINERS, SINÓ EN SOLVEIG) SENTIR-SE ESTIMAT. (CANÇÓ DE SOLVEIG)
  • AGRAÏMENTSEL PROJECTE DE PEER GYNT, QUE S’HA DUT A TERME EL CURS2010-11, VA COMENÇAR A PRINCIPIS DE CURS QUAN, DESPRÉS DEPARLAR AMB ELS ALUMNES, VA SORGIR LA IDEA DE REPRESENTARUNA HISTÒRIA TEATRAL AMB MÚSICA.AL PRINCIPI TOT ERA BUSCAR INFORMACIÓ SOBRE MUSICALS,OBRES QUE ES POGUESSIN REPRESENTAR I IDEES SENSE ÀNIMA,PERÒ AMB EL TRANSCURS DELS MESOS LA IDEA VA ANANTAGAFANT FORMA. PRIMER EL MÉS IMPORTANT, ESCOLLIR ELMUSICAL. EXISTIEN MOLTES OPCIONS, PERÒ LA MÉS VOTADA VASER PEER GYNT. SEGURAMENT PEL SEU EXOTISME, PER LA SEVAMÚSICA MÉS QUE CONEGUDA, O PER LA HISTÒRIA MATEIXA, ELSNOIS I NOIES VAN COMENÇAR A DISSENYAR ALLÒ QUE SERIAMÉS QUE UN PROJECTE.NO ERA FÀCIL, HAVÍEM DE DISTRIBUIR TOTES LES TASQUES QUECOMPORTAVA UNA OBRA D’AQUESTA ENVERGADURA. PRIMER FERELS EQUIPS DE TREBALL I VEURE QUI PODIA APORTAR MÉS ENCADASCUN DELS GRUPS. DESPRÉS BUSCAR INFORMACIÓ SOBREL’OBRA I PLASMAR-HO EN FORMAT DIGITAL. SEGUIDAMENTCOORDINAR ELS EQUIPS DE COREOGRAFIA, MAQUILLATGE,DISSENY DE VESTUARI, GUIONISTES, ATREZZISTES, TÈCNICS...SEMBLAVA UN CIM IMPOSSIBLE D’ACONSEGUIR, PERÒ HI VAMPOSAR TAN D’ESFORÇ I ENERGIES QUE TOT VA ANANT AVANÇANT.QUAN JA HO TENÍEM TOT, ERA EL MOMENT DE DISTRIBUIR ELSPERSONATGES I POSAR-HO EN ESCENA.DESPRÉS DE MESOS I MESOS D’ASSAIGS, NERVIS I MOLTSSOMRIURES COMPARTITS, HEM ARRIBAT AL FINAL DEL NOSTREPROJECTE. I AQUEST FINAL SERÀ LA REPRESENTACIÓ DE L’OBRA.
  • SABEM QUE HI HAURAN ERRORS, QUE OBLIDAREM ALGUNA FRASE IQUE FINS I TOT ENS EQUIVOCAREM EN ALGUNA COREOGRAFIA,PERÒ SABEM VALORAR LA FEINA QUE HEM FET I EL QUE ENS HACOSTAT ARRIBAR ALLÀ ON SOM I AIXÒ ÉS EL QUE MÉS ENS OMPLEDE SATISFACCIÓ.IGUALMENT, QUAN UN ARRIBA AL FINAL D’UN TRAJECTE HA DERECORDAR A TOTS AQUELLS QUE ENS HAN AJUDAT. I LA LLISTAÉS MOLT I MOLT LLARGA5 COMENÇANT PER LA CONXA QUE ENS VAASSESSORAR I AJUDAR EN LA CREACIÓ DE L’ESCENOGRAFIA QUE,NO HAURIA ESTAT POSSIBLE SENSE EL MATERIAL APORTAT PERL’AVI DE LA IRENE; LAS MARES QUE ENS VAN AJUDAR AMB ELVESTUARI; EL PEP QUE ENS VA APORTAR LES IDEES, HORES IMATERIAL PER FER ALGUNES ESCENES MÉS ESPECTACULARS,L’ALBERT QUE ENS VA AJUDAR AMB IDEES PER LA IL·LUMINACIÓI SO DE L’ESPECTACLE, ELS MESTRES DE L’ESCOLA QUE ENS VADEIXAR ESPAIS PER PODER ASSAJAR, I L’EQUIP DIRECTIU DELCENTRE QUE ENS VA RECOLZAR EN TOT MOMENT AMB AQUESTPROJECTE COMPARTIT DE TOTS ELS NENS I NENES DE 6È.EN DEFINITIVA, AQUEST ÉS EL NOSTRE PROJECTE QUEDEDIQUEM A TOTS ELS ALUMNES DE L’ESCOLA, A TOTES LESFAMÍLIES DE 6È, I EN DEFINITIVA A TOT L’EQUIP QUE ENS HAAJUDAT.¡QUÉ COSA TAN EXTRAÑA ES LA FELICIDAD! NADIE SABE POR DÓNDE NI CÓMO NI CUÁNDO LLEGA, Y LLEGA POR CAMINOS INVISIBLES, A VECES CUANDO YA NO SE LE AGUARDA. H. JOHAN IBSEN