Text i activitats: Alumnes 6è (2010-11)Text Original: Henrik Ibsen   Música Original: Edvard Grieg   Il·lustracions: Catal...
INDEX 1. ARGUMENT I CONTEXT DE L’OBRA. 2. ELS SEUS CREADORS. 3. CONTE IL·LUSTRAT. 4. AGRAÏMENTS.
CONTEXTUALITZACIÓ DE L’OBRAPeer Gynt és un drama musical, líric i satíric1, del escriptor Noruec Henrik Ibsen, amb uncaire...
ELS CREADORS DE L’OBRAPeer Gynt, com qualsevol musical, ópera o drama musical, necessita de la fusió dedues idees: la músi...
PEER GYNT Hi havia una vegada, en un poble al cim d’una muntanya de Noruega, un noi que somniava amb ser ric, famós, i el ...
Un bon dia, la mare del Peer va venir més enfadada del normal:- Ep, tú, tarambana, desperta!!! Ja saps que la teva estimad...
Quan va arribar, tots estaven molt contents i feliços per laboda. A més, aquell mateix dia arribaven unes persones novesal...
Tots els del poble es van quedar bocabadats i van decidir anara buscar-lo. Només la seva pobre mare, amb l’ajuda de laSolv...
Després de córrer durant molta estona, l’Ingrid i el Peer vanarribar adalt de tot de la muntanya. Allà en Peer es va troba...
Camina que caminaràs, en Peer es va trobar a una noia moltbonica vestida de verd.- Que fas tu a les meves muntanyes? – li ...
Tot d’una es va trobar dins de la foscor més fosca. Allà no esveia res i només es sentien sons extranys. En Peer vacomença...
De cop, una llum brillant es va encendre i es va trobar davantseu a bruixes, trolls i éssers terrorífics que l’envoltaven ...
El rei li va oferir seure al seu costat i gaudir d’un espectacle dedansa. En Peer, content per haver salvat la vida, va se...
Van començar a sortir al ritme de la música unes bruixes queportaven llums de colors brillants. Al centre d’elles hi havia...
Quan es va acabar la dansa es va apropar la bruixa vestida deverd per fer-li un petó.  - Però que fas bruixa fastigosa? – ...
Quan en Peer va dir això, el rei Grosse es va enfadarmoltíssim. Tant que va manar a trolls i bruixes que esdesfessin d’aqu...
Una vegada es va lliurar de monstres i bruixes va decidirmarxar d’aquell poble on ningú se l’estimava. I així va ser comva...
En Peer va prometre a la Solveig que tornaria i va anar abuscar a la seva mare que estava molt malalta. (Cançó d’Aase)- Pe...
En Peer, després de molts anys de viatjar i fer-se ric i famós,va arribar a les costes del Marroc. Allà, amagat entre lesd...
Anava tan ben vestit que tots pensaven que era l’emperador iaixí, aprofitant-se d’això es va apropar al cap del desert.- H...
L’Anitra, que s’havia adonat que no era l’emperador, va decidirfer-li pagar aquella mentida. El va fer seure i va començar...
A cada volta que feia, en Peer es marejava una mica més. Itantes voltes en va fer que el va deixar mig adormit. L’Anitra,m...
Quan es va despertar es va adonar que estava estirat al bell  mig del desert i no hi havia ni res ni ningú.  - Què m’haurà...
Caminant, caminant, va arribar al port d’on sortia un vaixell enaquell moment.  - Ara que no mira ningú, saltaré a dins i ...
Tot d’una va sentir un fort llampec que el va fer despertar delseu somni meravellós on es trobava novament amb la Solveig....
Quan es va despertar estava molt marejat, amb la roba molttrencada i mig ofegat.  - Com pot ser? He naufragat? Però, aques...
En arribar al costat del riu, va sentir una veu que cantava. Erauna veu dolça que li era molt familiar. Aquesta noia es va...
AGRAÏMENTSEl projecte de Peer Gynt, que s’ha dut a terme el curs 2010-11, va començar a principis de cursquan, després de ...
Conte
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Conte

959 views
846 views

Published on

Conte de Peer Gynt adaptat pels alumnes de 6è

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
959
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
260
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Conte

  1. 1. Text i activitats: Alumnes 6è (2010-11)Text Original: Henrik Ibsen Música Original: Edvard Grieg Il·lustracions: Catalina Medici
  2. 2. INDEX 1. ARGUMENT I CONTEXT DE L’OBRA. 2. ELS SEUS CREADORS. 3. CONTE IL·LUSTRAT. 4. AGRAÏMENTS.
  3. 3. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’OBRAPeer Gynt és un drama musical, líric i satíric1, del escriptor Noruec Henrik Ibsen, amb uncaire molt fantàstic, i a on s’apleguen moltes de les costums, paisatges i històriesmitològiques nòrdiques. Va ser escrit el 1867, i interpretat per primera vegada a Oslo(Noruega) el 24 de febrer de 1876, amb música incidental 2del compositor noruec EdvardGrieg. Ibsen va escriure Peer Gynt a Ischia i Sorrento (Itàlia). Va ser publicat el 14 denovembre de 1867, a Copenhaguen. La primera edició va comptar amb 1.250 còpies, que vanser ampliades amb una reedició de 2.000 còpies més 14 dies després.A diferencia dels altres treballs d’Ibsen, Peer Gynt està escrit en vers. Això és perquèoriginalment volia ser un drama escrit, no per ser interpretat en teatre. Las dificultats percanviar ràpidament d’escena (incloent un acte sencer a les fosques) van produir algunsproblemes en les representacions.ARGUMENTPeer Gynt, un jove camperol, es presenta a la boda d’Ingrid a on coneix a Solveig, de la quese enamora. Solveig el rebutja i Peer Gynt, furiós, rapta a Íngrid que se l’emporta a lamuntanya, abandonant-la poc després.Una vegada mor la seva mare, Asse, Peer Gynt es dedica a recórrer el món protagonitzantmil i una aventures. En una d’elles, es troba amb el rei de les muntanyes, que es també reidels esperits malvats, i que vol casar-lo amb la seva filla. Peer Gynt es nega i es veu obligata lluitar contra els esperits malvats; només pot fugir d’ells quan sona una campana que elsfa fugir. En una altra, viatjant pel desert d’Aràbia, coneix a la bonica Anitra, que balla perell i se l’emporta.Després de moltes altres aventures, Peer Gynt torna al seu poble y mor feliç als braços deSolveig que, encara que el va rebutjar en un principi, sempre l’ha estat esperant.1 Satíric: Obra en què l’autor censura i ridiculitza els defectes dels homes.2 Música incidental: És la música que acompanya una obra teatral, un programa, videojoc...i crea una clima perl’acció. Pot incloure obres que donin més interès al públic, per exemple l’obertura, o música que s’interpreti durantels canvis d’escena. També pot requerir músics que l’interpretin en viu a l’escenari.
  4. 4. ELS CREADORS DE L’OBRAPeer Gynt, com qualsevol musical, ópera o drama musical, necessita de la fusió dedues idees: la música i el text. En aquesta obra concretament, es van reunir dosdels millors artistes noruecs de l’època: E. Grieg i H. Ibsen. LA MÚSICA El creador de moments musicals tan inolvidables i irrepetibles com “La matinada”, “La dansa d’Anitra ” o “La cova del rei de la muntanya ” va nèixer a Bergen (Noruega) el 15 de juny de lany1843 i va morir a Troldhaugen (Noruega) el 4 de setembre de lany 1907.Grieg és considerat un compositor nacionalista que reflecteix la inspiració de lamúsica folklòrica noruega, tant que va inspirar la gran majoria de les seves obresen la tradició, danses i cançons populars noruegues. A més va arribar a ser un granpianista i per aquesta raó el van anomenar el Chopin del Nord. Entre les sevesobres més conegudes trobem el “Concert per a Piano en La menor”, la “SuiteHolberg”, i deu volums de “Peces líriques per a piano”. EL TEXT Al igual que que el seu compatriota, H.Ibsen va ser un dels grans artistes de la seva època. Nascut a Skien el 20 de març de 1828 (Noruega) i mort a Oslo el 23 de maig de 1906, va ser el creadord’obres de renom mundial i que encara avui es representen als millors teatres delmón.Ibsen és considerat l’autor més important de teatre noruec de tots els temps.Pare del drama realista modern i antecedent del teatre simbòlic, va ser consideratun artista escandalós a l’època. Era tan modern el seu estil que encara avui lesseves obres no han perdut vigència, i entre elles trobem “ Brand “, “ Casa de nines“, “ Espectres “ o “ La dama del mar ” .
  5. 5. PEER GYNT Hi havia una vegada, en un poble al cim d’una muntanya de Noruega, un noi que somniava amb ser ric, famós, i el més desitjat per les noies. El seu nom era Peer Gynt.(La matinada) Tothom li deia que era un somniatruites i un bocamoll, però ell sabia que la vida era això, sempre tenir somnis per cumplir. Fins i tot la seva mare s’enfadava amb ell perquè es quedava bocabadat i no l’ajudava gens.
  6. 6. Un bon dia, la mare del Peer va venir més enfadada del normal:- Ep, tú, tarambana, desperta!!! Ja saps que la teva estimada Ingrid es casarà aquesta mateixa tarda amb el noi més ric del poble? – va dir l’Aase molt enfadada.- Això no passarà mai. Ningú no se’n riu mai d’en Peer Gynt – va respondre el noi mentres sortia corrent enfurismat en direcció al poble.
  7. 7. Quan va arribar, tots estaven molt contents i feliços per laboda. A més, aquell mateix dia arribaven unes persones novesal poble. Entre aquestes hi havia una noia preciosa, el seu nomera Solveig.El Peer, en veure-la es va quedar enamorat i va decidirpresentar-se. Tots els del poble, per fer-li la guitza vancomençar a molestar-lo i ell, enfadat com una mona, va agafarl’Ingrid i, com tenia planejat, la va segrestar.
  8. 8. Tots els del poble es van quedar bocabadats i van decidir anara buscar-lo. Només la seva pobre mare, amb l’ajuda de laSolveig, que també s’havia quedat enamorada d’en Peer, vandecidir intentar anar a salvar-lo de la gent del poble.
  9. 9. Després de córrer durant molta estona, l’Ingrid i el Peer vanarribar adalt de tot de la muntanya. Allà en Peer es va trobara unes noies tan boniques que el van fer oblidar-se de l’Ingrid.- Com m’abandonis et juro que et faré la vida impossible a tu i a tota la teva família – li va dir tota enfada l’Ingrid.En Peer com sempre, despreocupat, ho va deixar passar i vamarxar caminant per la muntanya.
  10. 10. Camina que caminaràs, en Peer es va trobar a una noia moltbonica vestida de verd.- Que fas tu a les meves muntanyes? – li va preguntar la noia de verd.- Ves, és que sóc el príncep del riu – va respondre en Peer tot rient.- Doncs segueix-me, casem-nos, i així seràs tan ric com jo, la princesa de la muntanya – va respondre molt seriosament la noia de verd.Ell, pensant que tot era una broma la va seguir a dins de lacova.
  11. 11. Tot d’una es va trobar dins de la foscor més fosca. Allà no esveia res i només es sentien sons extranys. En Peer vacomençar a tenir por, però va dir-se a ell mateix que seguiriaendavant fins trobar una sortida. (Entrada a la cova)Poc a poc, va començar a notar el so d’unes passes que elperseguien.
  12. 12. De cop, una llum brillant es va encendre i es va trobar davantseu a bruixes, trolls i éssers terrorífics que l’envoltaven il’amenaçaven. Just en el moment en el que estaven a punt demenjar-se’l es va sentir una veu poderosa.- Deixeu estar aquest noi, és el promés de la meva filla.- Moltes gràcies senyor! Qui és vostè?- Sóc Grosse, el rei de la muntanya.
  13. 13. El rei li va oferir seure al seu costat i gaudir d’un espectacle dedansa. En Peer, content per haver salvat la vida, va seure i es vapreparar per a veure un bon ball.
  14. 14. Van començar a sortir al ritme de la música unes bruixes queportaven llums de colors brillants. Al centre d’elles hi havia unavestida de verd que no deixava de mirar-lo en tot moment.(Dansa de les bruixes)
  15. 15. Quan es va acabar la dansa es va apropar la bruixa vestida deverd per fer-li un petó. - Però que fas bruixa fastigosa? – va dir en Peer. - Què? – va cridar el rei de la muntanya molt enfadat. - No res senyor, es que aquesta bruixa horrorosa em volia fer un petó. - Com pots dir això de la teva promesa? - La meva promesa – va afirmar mig rient – perdoneu que us corregeixi, però la meva promesa és una noia vestida igual que aquesta bruixa, però molt més guapa i simpàtica. - Això és normal – va afirmar el rei – els trolls i bruixes, quan sortim de la muntanya ens transformem perquè no ens reconeguin. - Això no pot ser. Jo només vaig dir que l’estimava per ser ric i famós. No vull saber res de bruixes o trolls.
  16. 16. Quan en Peer va dir això, el rei Grosse es va enfadarmoltíssim. Tant que va manar a trolls i bruixes que esdesfessin d’aquest humà. Els trolls van decidir menjar-se’l i lesbruixes tallar-lo a trossets per poder fer bones pocions.En Peer va començar a espantar-se molt perquè veia que nose’n podria sortir, però per sort, van sonar les campanes del’església que era l’única cosa que feia por a aquests monstres.
  17. 17. Una vegada es va lliurar de monstres i bruixes va decidirmarxar d’aquell poble on ningú se l’estimava. I així va ser comva anar a buscar la Solveig, aquella noia que l’havia enamorat.- Solveig, m’han passat tantes coses que no te les creuries, però sé que l’únic que vull en aquesta vida és el teu amor.- Peer, no puc marxar amb tu. La meva família em necessita aquí amb ells. Però si tú m’estimes, tornaràs a buscar-me. Jo sempre t’esperaré.
  18. 18. En Peer va prometre a la Solveig que tornaria i va anar abuscar a la seva mare que estava molt malalta. (Cançó d’Aase)- Peer, on t’havies ficat?- Mare, he viscut coses horrores i haig de fugir d’aquest poble per poder salvar la vida.- Fill, jo no et podré seguir en aquesta aventura perquè estic molt malalta, però vull que em prometis una cosa, faràs que el nom de Peer Gynt sigui recordat per tothom en tot el món.- Així ho faré mare.I així va ser com, després d’acomiadar-se de la seva mare enPeer Gynt va començar el viatge per iniciar la seva nova vida.
  19. 19. En Peer, després de molts anys de viatjar i fer-se ric i famós,va arribar a les costes del Marroc. Allà, amagat entre lesdunes del desert, va trobar un poblat on es veien venedors,ballarines, gent parlant... i va decidir apropar-se per provarsort. (Entrada al desert)
  20. 20. Anava tan ben vestit que tots pensaven que era l’emperador iaixí, aprofitant-se d’això es va apropar al cap del desert.- Habitants d’aquestes terres, teniu la sort de que hagi arribat jo, l’emperador Gynt – va dir en to fanfarró i mirant a una de les ballarines.- I que podem fer per vostè senyor? Nosaltres no tenim res, només la força de la nostra gent – va respondre el cap del desert.- Doncs mireu, si voleu que sigui generós, voldré que em feu feliç.- Voldríeu que us balléssim una dansa ben bonica? – va preguntar la ballarina més bonica de totes, l’Anitra.- Tu faràs que decideixi fins a quin punt puc ser generós.
  21. 21. L’Anitra, que s’havia adonat que no era l’emperador, va decidirfer-li pagar aquella mentida. El va fer seure i va començar aballar al seu voltant. Mentrestant les altres ballarines liportaven aigua, pa, dolços, fruites, i tot tipus de delícies.(Dansa d’Anitra)
  22. 22. A cada volta que feia, en Peer es marejava una mica més. Itantes voltes en va fer que el va deixar mig adormit. L’Anitra,molt llestra, va aoprofitar aquell moment per distreure’l irobar-li tot allò que portava.Finalment, abans de robar-li l’última cosa que tenia, en Peer vacaure adormit completament com si d’un somni s’haguéstractat.
  23. 23. Quan es va despertar es va adonar que estava estirat al bell mig del desert i no hi havia ni res ni ningú. - Què m’haurà passat? Com he arribat aquí? – va dir estranyat – ja sé, aquella ballarina... i ara, què puc fer, no tinc ni diners ni res.Llavors va decidir caminar fins arribar allà on pogués trobar algúque l’ajudés.
  24. 24. Caminant, caminant, va arribar al port d’on sortia un vaixell enaquell moment. - Ara que no mira ningú, saltaré a dins i començaré una nova vida en el lloc més inesperat – va pensar tot plegat.I dit i fet, va fer un salt i va amagar-se darrera d’uns sacs depatates. Allà dormiria i somniaria amb la seva estimada Solveigque sempre l’esperava.
  25. 25. Tot d’una va sentir un fort llampec que el va fer despertar delseu somni meravellós on es trobava novament amb la Solveig. - Què passa? Què són aquests sorolls? – va dir tot trasbalssat.Estava al mig d’una tempesta al mar i va pensar que no se’nsortiria mai. El vaixell pujava i baixava com si fos de paper. Lesonades eren tan grans que a cada instant el mullaven i llençavenpel terra. Però ell es va agafar ben fort d’un tros de fusta. Enaquell moment el vaixell es va trencar per la meitat i en Peer,nedant ben agafat d’aquell tros de fusta, va poder arribar a lacosta. (Tempesta Vaixell)
  26. 26. Quan es va despertar estava molt marejat, amb la roba molttrencada i mig ofegat. - Com pot ser? He naufragat? Però, aquest lloc em sona. Sembla com si....En Peer es va adonar que havia tornat al seu país. Allà on laSolveig sempre l’esperaria i va començar a caminar cap a lamuntanya on recordava que tenia la seva llar.
  27. 27. En arribar al costat del riu, va sentir una veu que cantava. Erauna veu dolça que li era molt familiar. Aquesta noia es va aproparamb ell però no el reconeixia. Però es va aturar un segons, se’l vaquedar mirant fixament als ulls. - Peer, ets tu? – va preguntar emocionada. - Sí, sóc jo, et vaig prometre que tornaria i aquí estic.La Solveig, sense dir res, el va abraçar i li va seguir cantantaquella cançó tan bonica que estava cantant. - Ara sé, de ben segur, que la felicitat es troba, no amb fama ni amb diners, sinó en sentir-se estimat. (Cançó de Solveig)
  28. 28. AGRAÏMENTSEl projecte de Peer Gynt, que s’ha dut a terme el curs 2010-11, va començar a principis de cursquan, després de parlar amb els alumnes, va sorgir la idea de representar una història teatralamb música.Al principi tot era buscar informació sobre musicals, obres que es poguessin representar i ideessense ànima, però amb el transcurs dels mesos la idea va anant agafant forma. Primer el mésimportant, escollir el musical. Existien moltes opcions, però la més votada va ser Peer Gynt.Segurament pel seu exotisme, per la seva música més que coneguda, o per la història mateixa,els nois i noies van començar a dissenyar allò que seria més que un projecte.No era fàcil, havíem de distribuir totes les tasques que comportava una obra d’aquestaenvergadura. Primer fer els equips de treball i veure qui podia aportar més en cadascun delsgrups. Després buscar informació sobre l’obra i plasmar-ho en format digital. Seguidamentcoordinar els equips de coreografia, maquillatge, disseny de vestuari, guionistes, atrezzistes,tècnics... Semblava un cim impossible d’aconseguir, però hi vam posar tan d’esforç i energies quetot va anant avançant. Quan ja ho teníem tot, era el moment de distribuir els personatges iposar-ho en escena.Després de mesos i mesos d’assaigs, nervis i molts somriures compartits, hem arribat al final delnostre projecte. I aquest final serà la representació de l’obra. Sabem que hi hauran errors, queoblidarem alguna frase i que fins i tot ens equivocarem en alguna coreografia, però sabemvalorar la feina que hem fet i el que ens ha costat arribar allà on som i això és el que més ensomple de satisfacció.Igualment, quan un arriba al final d’un trajecte ha de recordar a tots aquells que ens han ajudat.I la llista és molt i molt llarga: començant per la Conxa que ens va assessorar i ajudar en lacreació de l’escenografia que, no hauria estat possible sense el material aportat per l’avi de laIrene; las mares que ens van ajudar amb el vestuari; el Pep que ens va aportar les idees, hores imaterial per fer algunes escenes més espectaculars, l’Albert que ens va ajudar amb idees per lail·luminació i so de l’espectacle, els mestres de l’escola que ens va deixar espais per poderassajar, i l’equip directiu del centre que ens va recolzar en tot moment amb aquest projectecompartit de tots els nens i nenes de 6è.En definitiva, aquest és el nostre projecte que dediquem a tots els alumnes de l’escola, a totesles famílies de 6è, i en definitiva a tot l’equip que ens ha ajudat.¡Qué cosa tan extraña es la felicidad! Nadie sabe por dónde ni cómo ni cuándo llega, y llega por caminos invisibles, a veces cuando ya no se le aguarda. H. Johan Ibsen

×