Ramon llull. anàlisi de El llibre de les bèsties. Literatura Catalana, assignatura modalitat Batxillerat.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Ramon llull. anàlisi de El llibre de les bèsties. Literatura Catalana, assignatura modalitat Batxillerat.

on

  • 2,184 views

Material sobre la vida i obra de Ramon LLull, Anàlisi de El llibre de les bèsties. Tot plegat és apte per a alumnes que cursin l'assignatura de modalitat de batxillerat de Literatura Catalana.

Material sobre la vida i obra de Ramon LLull, Anàlisi de El llibre de les bèsties. Tot plegat és apte per a alumnes que cursin l'assignatura de modalitat de batxillerat de Literatura Catalana.

Statistics

Views

Total Views
2,184
Views on SlideShare
2,184
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Ramon llull. anàlisi de El llibre de les bèsties. Literatura Catalana, assignatura modalitat Batxillerat. Ramon llull. anàlisi de El llibre de les bèsties. Literatura Catalana, assignatura modalitat Batxillerat. Document Transcript

    • RAMON LLULL, L’ INFATIGABLEL’època de Ramon LlullEl segle XIII és un punt d’inflexió entre el món medieval i el món que seràmodern, el Renaixement. Es consolida l’estructura medieval, però tambés’entrelluquen les línies de força de la modernitat.Al segle XIII hi ha una societat fortament jerarquitzada, de base feudal, ambesclaus i tot. La societat era molt bèl.lica i l’ Església, hegemònica, encapçalales croades, expedicions militars per evitar la caiguda a mans dels musulmansde Terra Santa. Però ja hi ha un gran impuls del comerç a les ciutats, sobretotal voltant de la Mediterrània i creixerà una nova classe social: la burgesia.La vida urbana dóna ple significat a l’existència d’institucions com laUniversitat, l’alfabetització surt dels monestirs i es conreuen les llengüesromàniques (no el llatí com fins aleshores).Pel que fa a la Corona catalanoaragonesa, ens trobem en una època de granexpansió que durarà almenys fins al 1350. Així el 1229 té lloc la conquesta deMallorca i el 1245 acaba la conquesta de València. A partir d’aquí es produeixl’expansió de Catalunya pel Mediterrani i un notable domini polític i de comerçd’aquest regne.L’escala de valors medievals imposa una gran por a la natura, un molt escàsreconeixement del paper de la dona, un profund sentit del pecat i la culpa,l’esperit de resignació, la preeminència de la massa sobre l’individu i unapresència molt evident de la mort.En l’activitat artística tot plegat comporta un paper secundari de la creació iuna gran valoració de la còpia de grans models. En el món dels coneixements ,la Universitat impulsa un pensament més lògic i racional, i es revisen les teoriesd’Aristòtil i Averrois. El savi és global, i el seu coneixement s’estén a moltesmatèries.La seva vida
    • La coneixem sobretot gràcies a la Vida coetània , obra autobiogràfica que vadictar a un deixeble seu, com a carta de presentació en el Concili de Viena delDelfinat.Llull va néixer a Mallorca, entre el 1232 i 1233, en un lloc on convergien elmón cristià, l’ àrab i el jueu, poc després que l’illa fos conquerida per Jaume I.Va ser educat en la cort del rei i en la primera etapa de la seva vida va serpreceptor del rei Jaume II i administrador de la casa reial. Es casà amb BlancaPicany i van tenir dos fills. Fins als 30 anys, va dur una vida força llicenciosa iva cultivar la poesia trobadoresca. Precisament, mentre componia una cançó auna dama, viurà l’episodi que es coneix com a “conversió”(1263) en el qual seli apareix Crist fins a cinc vegades. S’adonà del seu error i influït per santFrancesc D’Assís vengué part de les seves possessions, menys una part, per ala muller i els dos fills, i es va vestir de frare per a sempre més. I va decidirlliurar cos i ànima a un triple projecte: la conversió dels infidels, escriure elmillor llibre que s’hagués escrit mai contra els errors de la fe musulmana ifundar monestirs on els futurs missioners rebessin formació de les llengüesdels infidels (àrab i hebreu).S’obre aleshores un període de formació que dura nou anys (1265-74) idurant aquest temps aprèn llatí, filosofia, teologia, apologètica, i també àrab,gràcies a un esclau sarraí. Farà un primer intent de donar forma literària al seupensament i escriu el Llibre de contemplació en Déu , obra que ja conté bonapart de la producció lul.liana posterior.El 1274 arriba el segon moment decisiu: la Il.luminació de Randa (puig a20 km. de Mallorca) on, segons ell, tingué una il.luminació divina d’un sistemademostratiu de la veritat del cristianisme. Aquest sistema es concretà en l’Art, osistema combinatori que permetia demostrar, segons ell de manera irrefutable,les veritats de la fe cristiana, convertint quasi a un càlcul la demostració del’existència de Déu. Va formular diverses vegades, en diferents llibres i endiferents èpoques aquest sistema de pensament, com l’ Art abreujada d’atrobarveritat i l’ Ars generalis ultima.Convençut de l’eficàcia del seu Art, va emprendre un seguit de viatges, es varelacionar amb els successius Papes, amb la Universitat de París, va interveniren el Concili de Viena... Va obtenir del rei Jaume II de Mallorca la fundació d’un
    • monestir a Miramar, on es preparaven missioners i aprenien el seu Art i lesllengües dels infidels.Entre els seus viatges destaquen les tres vegades que va anar a laUniversitat de París, on va parlar sense èxit excepte l´ultima vegada, en què vadur a terme, gràcies al rei Felip IV, una nova campanya contra Averrois, elfilòsof hisopanomusulmà propagador de les idees aristotèliques; els constantscontactes amb el Papat a Roma; i les tres vegades que va viatjar a l’ Àfrica delnord (Tunis, Bugia, Tunis). També anà a Xipre, Armènia...Compon unes 265 obres, una de les produccions més extenses i singularsdel període medieval. D’aquestes, n’escriu 135 els ultims 8 anys. També és enaquesta última època que participa en el Concili de Viena del Delfinat onfinalment obté l’acord de la creació d’una escola de llengües.No se sap on va morir: si a Mallorca, on potser va arribar moribund en unvaixell que tornava de Tuníssia o a Tunis, com a conseqüència d’algunaagressió.Volum de l’obraEntre 250 i 300 obres. En quatre llengües: la provençal, per a la poesia;l’àrab, per al públic infidel a qui desitjava convertir, el català prquè l’entenguésla societat catalana perquè la seva reforma volia abarcar tota la societat; i lallatina, per fer-se sentir entre el públic intel.lectual de l’època: Església,Universitat...Importància posterior de l’obra de Ramon LlullL’obra de Llull, sobretot la filosòfica, va tenir forta influència a tot Europa. Al s.XV es va traduir el Llibre de l’ordre de cavalleria a l’anglès i la seva obra vacontinuar sent llegida fins a la Il.lustració, per exemple, la van conèixerDescartes i Leibnitz.L’obra de Ramon Llull va patir dues tergiversacions: la primera per part desectors conservadors de l’Església, com la Inquisició, que hi veia componentsherètics: i d’altra banda, l’ ús que en van fer els alquimistes entre els segles XVi XVII.
    • A Catalunya la seva obra va ser molt copiada els 100 anys després que morísi la seva obra religiosa en català va comptar amb la devoció popular. LaRenaixença el va desenterrar, destacant més la seva importància lingüísticaque científica.Significat de Ramon Llull per a la llengua i la literatura catalanesEs considera Ramon Llull una figura polifacètica del s.XIII a qui s’ha d’agrairl’embranzida de la prosa catalana a l’ Edat mitjana.S’ha batejat a Llull com a creador de la prosa literària en llengua catalana perdos motius:1. perquè projectà la llengua catalana en àmbits que fins aleshores noméshavien estat reservats al llatí (filosofia, matemàtiques...)2. per la perfecció de la seva prosa: conscientment depurada de vulgarismes o col.loquialismes, cosa que fa quela seva obra sembli molt més moderna. amb vocabulari nou perquè no existia en català, sobretot per expressaridees filosòfiques, inventat a base sobretot de la derivació. Utilitza un lèxicamplíssim d’unes 7000 paraules; cal tenir en compte que en parlarnormalment en fem servir unes 2000 i que Cervantes n’utilitzava unes12000. amplitud i perfecció de la frase, amb quasi totes les subordinades.Segons Modest Prats, tenim l’avantatge que el model de català literari va sercreat per un filòsof-poeta, que unia a l’afany de precisió del filòsof el desig debellesa del poeta. Tanmateix, com diu el mateix lingüista, no hem d’oblidar queLlull no sorgí del no-res: cal tenir en compte que també al s.XIII es donen lescròniques de Jaume I i de Bernat Desclot, i també l’obra d’Arnau de Vilanova.Per tant, no seria lícit considerar l’obra del gran polígraf mallorquí com unesclat enlluernador enmig de les tenebres.Algunes obres lul.lianesLlibre de Gentil e los tres savis (1272)
    • Tres savis –un jueu, un cristià i un sarraí- discuteixen en un bell paratge sobrequina és la millor religió. Gentil, un noi pagà, posa qüestions a tots tresper tal de decidir-se ell mateix per una o altra. Aquest llibre destaca pelrespecte mutu dels tres savis (potser el que esperava trobar Ramon Llullquan discutia amb els savis musulmans), per la recerca d’una religiócomuna i pel fet que l’autor no es decanti per cap de les tres.Efectivament, al final, el lector queda sense conèixer l’elecció de Gentil iels tres savis tornen a llurs ciutats convençuts que la seva religió és laveritable. Cal tenir en compte que les disputes religioses eren freqüentsa l’època. Així, el 1263 té lloc a Barcelona en presència de Jaume I ladisputa entre Bonastruc de Porta (jueu) i el convers Pau Cristià.Possiblement Llull conegués aquesta discussió.Llibre de l’ordre de cavalleria (1275)Obra didàctica que mostra quines qualitats i costums ha de tenir el cavallercristià. El llibre comença quan un escuder s’adorm sobre el seu cavall i va aparar a una ermita on l’ermità, antic cavaller, li dóna un llibre: el mateix Llibrede l’ordre de cavalleria de Llull per tal que l’escuder aprengui les normes de lacavalleria. Aquest llibre va tenir molta difusió a Europa. Comencen amb elmateix motiu de l’escuder adormit el Libro del caballero et del escudero de D.Juan Manuel i el Tirant lo Blanc.Doctrina pueril (1275-78): Tractat d’educació dels infants.Llibre d’ Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill o el Blanquerna.Biografia d’un home amb l’intent de mostrar el camí de perfecció. L’obra esdivideix en cinc llibres per significar els cinc estaments o possibles estats de lavida, cadascun dels quals mostra un grau més de perfecció que l’anterior:matrimoni, religió, prelatura, papat, vida ermitana.És una narració novel.lesca encara que també són molt importants elsensenyaments morals. Els personatges no tenen pàtria ni tenen noms localsperquè han de ser universals. És la primera novel.la catalana que té com aprotagonista un burgès, no un cavaller, i aquest es mou per ciutats i viles enlloc de fer-ho per castells i paisatges fantàstics. L’ambientació és realista:camps, boscos, carrers, places, tavernes.
    • Narra la vida del jove Blanquerna. En el primer llibre (matrimoni) explica elmatrimoni a través de l’exemple d’Evast e Aloma, que eduquen el seu fillsegons l’ideal cristià. Aloma vol que el fill es casi amb la jove Natana , peròBlanquerna i Natana tenen una xerrada i aquell convenç Natana que abandoniel món, i aquesta va a un convent.En el segon llibre, Natana esdevé abadessa i Blanquerna, abat d’un monestir.Així, Llull ordena la vida monàstica, donant els exemples morals de com ha deser l’ideal. En el tercer llibre, Blanquerna esdevé bisbe i reforma el bisbat. En elquart, esdevé Papa perquè així aconsegueix realitzar la reforma de tota l’Església. En el cinquè, Blanquerna renuncia al Papat i esdevé ermità. Cal teniren compte que, pocs anys abans, el Papa Celestí V havia abdicat per retirar-sea una ermita. I, per Llull, la vida ermitana era un ideal que ell mai no va poderportar a terme.El Blanquerna inclou el Llibre d’ amic e amat : Llibre místic que conté 365versicles , que havien de ser utilitzats pels ermitans per meditar (un versicle percada dia de l’any). Els protagonistes són l’Amic (l’ home), l’Amat (Déu) i l’ Amorpersonificat. Conté un alt grau de metaforització per fer més dens el contingutdels versicles.Cant de Ramon Famós poema que constitueix una dolorosa confessiópersonal sobre els fracassos de la seva vida:Som home vell, paubre, menyspreatno hai ajuda d’home nate hai trop gran fait emparat. (fragment)El Fèlix o Llibre de meravellesEn tristícia e en languiment estava hom en estranya terra. Fortment se meravellava de lesgents d’aquest món, com tan poc coneixien e amaven Déu, qui aquest món ha creat e donat alshòmens en gran noblea e bonea, per tal que per ells fos molt amat e conegut. Aquest homeplorava e planyia com Déus en est món ha tan pocs amadors e servidors e loadors. E per çoque sia conegut, amat e servit, fa aquest Llibre de meravelles, lo qual departeix en deu parts,çó és a saber: Déu, Àngels, Cel. Elements, Plantes, Metalls, Bèsties, Homes, Paradís i Infern.
    • Així comença el Fèlix, la gènesi del qual està directament relacionada amb elfracàs de la primera temptativa docent de Llull a París. L’home trist i abatut nocosta gaire d’identificar amb l’alter ego de Llull, que pretén incidir en el conjuntde la societat i, a través d’aquesta obra, aconseguir que Déu sigui conegut eamat e servit.Escriu el Fèlix precisament a París (1288-89) i li dóna l’estructura d’unaenciclopèdia medieval que abasta tot l’ésser humà, això sí, en forma denovel.la dialogada i amb un mínim de fil narratiu: l’home trist i abatut aconsellael seu fill Fèlix que vagi pel món meravellant-se de les obres de Déu i lloant-lo .Però “meravellar” en el sentit medieval també vol dir “espantar-se, espaordir-se” i Fèlix anirà admirant-se especialment del mal funcionament del món idemanarà a savis, ermitans i filòsofs per què hi ha aquesta situació i com espot canviar. I els savis li respondran amb exemples, a vegades de difícilcomprensió, però Llull pensa que com més obscura és la semblança, mésaltament entén l’enteniment.A diferència de Blanquerna, Fèlix és sempre jove –interessa el sentit espaial,no temporal-. El Llibre de meravelles està escrit amb una tècnica molt pròpia del’època: el diàleg entre mestre i deixeble, i els eximplis, que també trobarem alLlibre de les bèsties.A l’epíleg de l’obra, Fèlix arriba a un monestir i explica als monjos tot el queha vist i après. L’abat li proposa que vagi pel món explicant el Llibre demeravelles o sia, l’obra que el lector llegeix –estratègia que Llull repeteix enalguna altra ocasió-, però Fèlix agafa una greu malaltia i mor. Un monjod’aquella abadia decideix anar pel món com Fèlix hauria fet, i en aquellmonestir s’estableix que sempre hi haurà un monjo amb aquell ofici.Martí de Riquer pensa que el nom de Fèlix pot ser simbòlic, provinent del’ocell mitològic Fènix, que reneix sempre de les pròpies cendres, igual queFèlix reneix en un altre monjo. D’aquesta manera, canviant el nom a Fèlix, Llullhauria cristianitzat el mite pagè.EL LLIBRE DE LES BÈSTIES
    • És una part, la setena, del Llibre de meravelles, encara que mantingui unaautonomia considerable respecte a la resta de l’obra. I hi ha arguments quesemblen demostrar que aquesta part va ser escrita a part de la resta del llibre.D’una banda perquè ens trobem amb una història protagonitzada per animalsen la qual Fèlix, que fins ara n’havia estat el protagonista, es converteix en unsimple espectador. Al Llibre de meravelles Fèlix apareix i actua constantment,fent preguntes, mentre que en la part setena només apareix al pròleg i al final.D’altra banda, la referència explícita a l’Orde dels Apòstols, que apareix alpròleg del Llibre de les bèsties ens obliga a situar la seva composició uns anysabans que la resta del Llibre de meravelles. Efectivament, aquell ha de seranterior a 1286, data en què el Papa Honori IV condemnà aquest orde. I, encanvi, Llull en fa una referència elogiosa, entre altres motius per l’atracció quesempre va sentir per la vida ermitana. Al Blanquerna ja havia elogiat aquestorde, però en canvi en el Llibre de meravelles el reprova, actitud que no es potdesvincular de la condemna papal.La transició entre el nivell protagonitzat per Fèlix i el nou nivell narratiu quedescriu les peripècies de les bèsties es fa a través d’una breu falca narrativa,en el preàmbul: s’hi produeix la trobada de Fèlix amb dos membres de l’ Ordedels Apòstols en què aquests anuncien la celebració d’una assemblea debèsties per tal d’elegir rei:Aprés aquestes paraules, Fèlix comanà a Déu los sants hòmens, e anà en aquell lloc on lesbèsties volien elegir rei.L’estratègia utilitzada per relligar els dos nivells narratius es repetirà per soldarel final del Llibre de les bèsties:Finit és lo Llibre de les bèsties, lo qual Fèlix aportà a un rei per tal que veés com, en el que fanles bèsties, és significada la manera com el rei ha de regnar i ha de guadar-se de malvatconsell i de falsos homes.A més, aquest epíleg serveix per introduir de manera explícita la moralitat delrelat: aconsellar els prínceps sobre el bon govern i evitar que s’envoltin de malsconsellers. És molt possible que Llull escrivís l’obra com a advertiment per al rei
    • de França, Felip IV, que era un rei jove, sense gaire experiència o assetjatprecisament per mals consellers.Des d’aquest punt de vista, el Llibre de les bèsties s’inscriu en la línia delsspeculum medievals. Una tradició que es va donar molt al segle XIII: elsmiralls literaris aplegaven tot el que l’autor considerava digne de ser imitat. Amitjans segle XIII es van redactar alguns “miralls de prínceps” coml’Enseignement des princes de Robert de Blois.La tècnica narrativa: seqüències i exemplesEns trobem en el gènere de l’apòleg: narració protagonitzada per animalsamb finalitat didàctica i moral. Es planteja el desenvolupament de la narració enuna introducció, que és el lligam amb el Llibre de meravelles i set capítols. Elcapítol I s’inicia amb l’elecció del rei dels animals –les dues candidaturesproposades, el Lleó i el Cavall, representen respectivament els animals quemengen carn i els que mengen herba-. A partir d’aquí, es descabdella unatrama conspiratòria que té com a protagonista Na Renard. L’estructuranarrativa és lineal, i els diferents capítols s’encadenen a través d’una relaciócausa-efecte. Dins de la trama Llull elimina els esdeveniments superflus percentrar-se en els fets fonamentals.Al final del capítol I hi ha una transgresssió temporal –prolepsi- quan s’explicala vida que fan el Cavall i el Bou en el regne dels homes, després d’haver fugitde la cort del Lleó, i una acceleració temporal dels fets, que acaba amb elconsell del Cavall al Bou que torni a la terra dels animals, episodi que torna aconnectar-se amb el fil narratiu del capítol IV , quan Na Renard va a buscar elBou, que està tornant de la cort dels homes.D’altra banda, el capítol V és un paral.lelisme temporal en el fil narratiuprincipal i un desplaçament de l’espai: ara ens trobem a la ciutat on el Lleó haenviat una ambaixada a la cort dels homes. És una digressió en el relat, peròpermet copsar millor la intenció crítica de Llull. El lligam altra vegada amb el filargumental principal és a la fi del mateix capítol V on es dóna compte de l´última estratègia ordida per Na Renard, que incita el Lleó a posseir la
    • Lleoparda, per tal d’enemistar el rei amb un membre important del seu consell,el Lleopard.A partir d’aquí, el fil narratiu torna a situar-se a la cort dels animals fins queNa Renard aconseguirà el màxim poder: es converteix en l’ única consellera delrei i li fa fer tot el que vol (final capítol VI).Na Renard, però, no està disposada a deixar caps per lligar, i com que en lesseves primeres passes vers el poder va pactar amb l’Orifany o en tem la traïció,inicia un acostament cap a ell que propiciarà la caiguda de la guineu.Globalment, es pot dir que el desenvolupament de la trama és ràpid, perquèdes del moment de l’elecció del rei fins als primers passos de la conspiració deNa Renard (capítol 3) hi ha vuit pàgines. S’alenteix en el capítol IV , on explicamés detalladament la capacitat manipuladora de Na Renard, i s’accelerabruscament en els dos últims capítols.Els exemplesLa línia argumental descrita està puntejada per un seguit de narracions breus –exemples- damunt de la qual se sustenta el debat ideològic i esdedueixen pautes de comportament que avalen una presa de decisiódels personatges. D’aquesta manera, l’obra adquireix un caràcter méspolifònic.I és que la litertura té per a Llull una evident intenció doctrinària, una dimensióclarament moral. Com ja deia Rubió, la divisió entre el Llull pensador i el Llullliterat és una pretensió quimèrica. Per tant, els recursos literaris que usa,bàsicament els exemples, són al servei del seu pensament filosòfic i de la sevaintenció didàctica.Cal tenir també en compte que els exemples (contes medievals basats encomparacions) són normals a l’edat mitjana per explicar la realitat. En unasocietat fortament jerarquitzada, el món s’entén com un seguit d’estructuressobreposades que es corresponen punt per punt; així, en l’explicació d’unelement d’un nivell, s’hi troba l’explicació de l’element corresponent en unaestructura inferior o superior.
    • Però els exemples de Llull tenen poc a veure amb els que circulaven al’època (existien fins i tot diccionaris d’exemples per a predicadors). Ell aprofitaalgunes fonts literàries i també n’inventa de nous: els exemples basats en leshistòries d’animals són extrets en bona part del Calila e Dimna i s’han convertiten narracions de la literatura universal (Don Juan Manuel, La Fontaine,Tolstoi...). En canvi, els que tenen humans com a protagonistes són, engeneral, creació de l’autor.Podem identificar tres grans blocs d’exemples, segons el tipus de temàticaque aborden:A. Exemples en què s’exposen les bases filosòfiques i ideològiques en quès’ha de basar el govern de la comunitat. Ras i curt, es tracta de mantenirl’ordre establert perquè l’estructura social és també una conseqüència del’ordenació divina: ex. la rata que es torna donzella, el pagès ric i elcavaller...B. Exemples que són estratègies per a les relacions socials, però que sovintsón més un manual d’astúcia i murrieria que de bons costums: exempledel lleó i la llebre, de l’agró i el cranc, de la serp i l’home... I només de tanten tant i per contrast s’apunta alguna pauta de comportament positiva:l’exemple del prohom.C. Exemples que incideixen en els vicis i comportaments que atemptencontra els manaments divins i el bon ordre social; exemple del burgès i ladona, la dona i el fillastre...Els exemples configuren un nou nivell narratiu que defineix l’arquitectura del’obra. La proliferació d’exemples fa que, en alguns casos, el relat tinguil’estructura de nines russes, en la qual un exemple n’incorpora un altre en elseu interior: exemple del burgès que lloga un habitatge a una prostituta,l’elecció d’un bisbe...La utilitzacio d’exemples subratlla la interconnexió entre el món animal il’humà ja que dels 21 exemples, 8 tenen com a protagonistes les bèsties,mentre que en tretze intervenen els humans. Els exemples de les bèsties sónextrets en bona part de la tradició oriental mentre que els protagonitzats pelshomes són majoritàriament creació de l’autor.
    • El narrador dels exemples és majorment Na Renard (vuit exemples) , cosaque augmenta el seu protagonisme i demostra la seva astúcia. Ella, més queningú, utilitza la paraula com a instrument de manipulació, actua ab sa parleriae sa maestria. Els altres narradors queden més repartits:Bou (3) Lleopard(2)Serp (2) Onça (1)Gall (2) Prohom (1)Orifany(2)Relacionats amb els exemples per la càrrega doctrinària i didàctica queincorporen, però dotats d’una menor complexitat narrativa se situen, seguint ladenominació que proposa el mateix Llull, els proverbis: a diferència delsexemples, concentren la seva intenció moralitzant en unes poques línies. Enels proverbis la justificació de la moralitat no es troba en la història sinó encriteris i principis comunament acceptats. Molts es refereixen a episodis bíblics:Jesucrist volc haver amistat d’homes simples e humils...En altres ocasions es basen en l’experiència quotidiana:Un cristià tenia un sarraí en qui molt se fiava...però per ço cor (el sarraí) era aell contrari per llig, no li podia portar bona volentat.El pes assignat a exemples i proverbis condiciona el punt de vista, quefluctua entre l´ús que fa el narrador principal de la 3a persona i del discursindirecte, i el discurs directe amb què es construeixen els diàlegs i a partir delsquals s’enfilen els exemples. Aquests configuren un nou nivell narratiu(metadiegètic) definit per la presència d’un narrador i un narratari que no
    • participen en la història, però que sí que modifiquen els seus actes en funció dela moralitat de l’exemple.És sobretot a partir de les paraules que coneixem els personatges i les sevesactituds. És el narrador omniscient, però el que ens informa dels pensamentsque tenen després d’oir un exemple:Can Na Renard hagué oït l’eximpli, conec que l’Orifan hac sospita en ell, etemés que no el descobrís.Una reflexió sobre el poderL’eix temàtic vertebrador d’aquest llibre és la reflexió sobre el poder, i no elpoder dels animals sinó dels homes. En aquest sentit la cloenda és prouexplícita; d’altra banda, si bé els protagonistes són animals, aquests parlen,com els homes, i tenen comportaments humans.Per tant, fer que els protagonistes siguin animals és una estratègiadissimuladora, però les referències als homes i al poder són constants: d’unabanda a través dels exemples i de l’altra, directament, en el capítol V. Per tant,s’estableixen dues corts paral.leles (la dels animals i la dels homes): si en laprimera es destaquen els perills del poder i especialment l’efecte perniciós delsmal consellers, en la cort dels homes es posen al descobert algunes pràctiquesde govern que atempten contra el bon ordre social: actuació dels joglars,excessiva fiscalitat, existència d’un bordell, corrupció a la cort, etc.Llull no pot imaginar el poder, el bon govern, al marge d’una estructura feudalamarada d’ideals cavallerescos. La traducció pràctica d’aquest principi en elllibre és la idea que la por i els pactes feudals són la garantia de l’ordre social ila pau. I l’exemple del rei i l’emperador, una lliçó de teoria política.Però el bon governant no ha d’assumir només els principis polítics delfeudalisme sinó també els principis religiosos, segons els quals el poder del reive de Déu. Per això, almenys en dues ocasions els pecats del rei fan caure totel regne en ira de Déu, i d’aquí se’n deriven fam i malalties.L’escàs paper de la dona i la seva submissió a l’home també queda clar através de dos exemples del gall i la gallina.
    • Els símptomes d’una crisiCom a partidari de l’ordre feudal, Llull creia en l’honor i la lleialtat. Però enaquesta obra, el protagonista representa el contravalor (la traïdoria) i, és clar,al final es converteix en una víctima de la xarxa que ella mateixa havia creat.La seva habilitat i astúcia queda palesa en l’hàbil recurs de l’exemple, queusa a vegades per arribar a conclusions diferents: així cita Déu per aprovarl’elecció del rei (carnívor) i, en canvi, també el cita perquè les bèsties quemengin herba puguin entrar al consell del rei: canvia el seu discurs en funciódels seus interessos en veure’s exclosa del consell reial. Així, pas a pas,aconseguirà anar traient del mig, amb estratègies diverses, tots els membresdel consell fins a quedar-se ella com a única consellera.L’honor en canvi no té una personificació clara i les bèsties es mouen perinteressos, pors, malfiances o recels: així l’Onça lluita contra el Lleopard no perdefensar el rei sinó per l’enveja que covava contra el Lleopard des de l’ambai-xada a la cort dels homes. Quant a l’Orifany, si bé en el capítol III acaba per fercostat a Na Renard, al final s’estima més estar en perill de mort que no fertraïció contra el seu senyor natural.El mateix Lleó tampoc està a l’altura del seu càrrec i cada vegada cometactes més contraris al bon govern i quan mata el Lleopard, el narrador parlaclarament del pecat del rei.Per tant, el temps de l’honor i la lleialtat ha quedat enrera. La vigènciad’aquestes idees s’insinua en alguna referència del narrador o en la reflexióque acompanya la tria dels missatgers: honrats barons.La cort dels homes, per la seva banda, posa encara més de manifest fins aquin punt els actes dels homes estan marcats per la corrupció i el mal govern.L’hostaler ho diu clarament:
    • No podria hom aestimar lo damnatge qui es segueix per malvat príncep. Loun és per lo mal que fa; l’altre és per lo bé que fer poria, lo qual no fa.El bordell que hi ha a l’entrada de la ciutat sorprèn el Gos: com pot ser queels homes (que creuen en Déu) deixin posar un bordell a l’entrada de la ciutat!;no sembla sinó que el senyor de la ciutat també sigui luxuriós, com els gossosho són de natural.El creixement de les ciutats topa amb el sistema feudal. En aquest sentit,alguns autors assimilen Na Renard amb la creixent burgesia, que lluita perobtenir parcel.les de poder. Llull però no hi sembla conforme. Tal com diu l’ Ori-fany,...en pauc anap no pot molt vi caber, ni en persona que sia de vil lloc, no capgran honrament ni lleialtat.Ferran Gadea parla de les connexions polítiques amb la realitat històrica del’època:-l’elecció del rei dels animals sembla divergir de la successió hereditària de lamonarquia, típica de l’Edat Mitjana; però la dinastia francesa dels Capets teniael seu origen en una elecció entre els grans senyors del regne; i la monarquiaalemanya havia introduït un sistema d’elecció entre els prínceps de l’Imperi quecoexistia amb el príncep hereditari.També s’estableixen relacions amb la situació política catalana del moment.Així, l’hostaler fa referència a les Corts que convoca el rei (Corts que s’imposeni introdueixen l’esperit pactista a la corona catalanoaragonesa), però Llull no hisembla massa conforme: l’hostaler es queixa que ocasionen massa despeses ique empobreixen el poble.L’espaiL’ espai on transcorre l’acció es descriu a l’inici del llibre, i sembla més un llocal.legòric, un tòpic literari, el locus amoenus, que un lloc real. Llull utilitza elmateix tòpic en altres de les seves obres. En canvi, la ciutat, l’espai urbà, és elcontrapunt del locus amoenus i l’escenari propici al pecat. La llarga distànicia
    • entre la plana dels animals i la ciutat dels homes és una distància moral. PeròLlull, que veu que el centre de la vida política es desplaça a la ciutat, hi volincidir, i és un dels primers autors europeus que situa l’escenari d’una novel.laen un espai urbà ( el Blanquerna).La descripció de la ciutat està subordinada als prejudicis ideològics de Llull:per això, dels tres escenaris de la ciutat –bordell, cort i hostal- només l’últim ésneutre. Els altres són espais negatius, encara que Llull deixa entreveure comhauria de ser la ciutat, per viure en pau: l’home de les grans barbes (alter egode Llull), que apareix a l’àpat reial, diu què caldria fer , i un savi escuders’ofereix per tal de fer realitat el que aquell proposava. Però el rei no en fa casperquè té por que l’escuder descobreixi els seus pecats, i ell no vol canviar.Un tema recurrent, precisament, en l’obra de Llull és el blasme de la joglaria.Llull pensa que els joglars es dediquen a la diversió quan el que haurien de ferseria lloar Déu. Per això, en el Blanquerna, apareix la figura del joglar del Valor,i en l’obra que estudiem, un personatge similar seria el del savi escuder. En elcapítol V, el blasme contra la joglaria apareix en més d’una ocasió. També alfinal del Fèlix, hi haurà un monjo que , igual que els bons joglars de Llull, aniràpel món denunciant el seu mal funcionament i lloant Déu.El mateix àpat reial del capítol V és un motiu recurrent a la literatura artúrica:l’arribada d’un nou personatge a la Taula Rodona suposa l’inici d’una novagesta. En l’àpat reial, qui proposa una nova aventura és el savi escuder, però elrei no li fa cas.Fonts literàriesRamon Llull beu de dos tipus de fonts per a la confecció d’aquesta obra:d’una banda, dels models orientals i de l’altra, de la tradició més europea.Entre les fonts orientals, destaca el Calila i Dimna, llibre d’origen hindú quenarra les aventures de dos xacals a la cort d’un lleó, i que passa a Europa através de fonts gregues, àrabs i hebrees.Potser Llull coneixia la versió castellana que va encomanar Alfons X el Savi(1251) a partir d’una versió àrab; potser coneixia la traducció al llatí de Joan deCàpua –realitzada entre 1236-78- a partir d’una traducció hebrea.
    • El tema principal de l’obra de Llull coincideix amb els dos capítols centrals delllibre oriental: arribada i enaltiment de Na Renard a prop del rei i ensulsiada icàstig final.Pere Bohigas assenyala encara una altra font oriental: el Sendebar , que jades de 1253 circulava en versió castellana. I també s’ha parlat de la possibleinfluència de Les mil i una nits.De la tradició europea, hem de parlar sobretot del Roman de Renard,francès, que és un conjunt de 28 contes humorístics i irònics, escrits entre elssegles XI i XII, que parodien les cançons de gesta i sobretot, el roman courtoisamb ànim de sàtira social i política. La influència sobre l’obra de Llull començaamb el nom de la guineu, Na Renard, i fins i tot se li escapa algun masculí quanla qualifica. I en el Roman apareix també una violació: la de la lloba Hersent. Encanvi, els altres animals no prenen els noms francesos i, en el cicle francès, elpaper de l’Elefant el fa el llop. L’obra hauria pogut arribar a Llull a través delsjoglars i els trobadors, ja que se sap que Cerverí de Girona, per exemple, en faal.lusió com a un personatge ben conegut del seu auditori.