3. Un
invent
és
un
disposi-u
o
tècnica
nova.
Una
pregunta
que
tot
sovint
es
fa
la
societat
és:
"Quines
condicions
condueixen
al
desenvolupament
d'un
invent?".
Al
llarg
del
trimestre
hem
fet
aproximacions
als
grans
invents:
La
roda
El
submarí
L’electricitat
El
llenguatge
morse
El
telèfon
El
paracaigudes
D’aquestes
propostes
hem
invesFgat
qui
van
ser
els
personatges
inventors
i
hem
fet
diverses
acFvitats
experimentals.
4. LA RODA
La
roda
és
una
peça
mecànica
circular
que
gira
al
voltant
d'un
eix.
Pot
ser
considerada
una
màquina
simple,
i
forma
part
del
conjunt
denominat
elements
de
màquines.
És
un
dels
invents
fonamentals
en
la
Història
de
la
humanitat,
per
la
seva
gran
uFlitat
en
l'elaboració
de
terrissa,
en
el
transport
terrestre,
i
com
a
component
fonamental
de
diverses
màquines.
El
coneixement
del
seu
origen
es
perd
en
el
temps,
i
els
seus
múlFples
usos
han
estat
essencials
en
el
desenvolupament
del
progrés
humà
Molts
dels
grans
invents
com
els
mitjans
de
transport
necessiten
de
la
roda,
desenvolupada
a
través
dels
mitjans
de
transport:
carros,
bicicletes,
cotxes,
avions,
trens,…
i
que
han
anat
evolucionant
al
llarg
del
temps.
6. JULES VERNE
Jules Verne, en el seu gran llibre: Vint mil llegües de viatge submarí ja va crear en la ficció
una nau que podia submergir-se: El Nautilus
http://www.xtec.cat/~pbernat/Verne, Jules Verne/biografia.htm
http://www.xtec.cat/~PBERNAT/Verne, Jules Verne/nautilus.htm
7. NARCÍS MONTURIOL
Monturiol
va
néixer
a
Figueres
(Alt
Empordà),
en
el
si
d'una
família
de
menestrals
(el
seu
pare
era
boter).
El
1858
presentà
el
seu
projecte
Ftulat
l’
IcZneo
o
vaixell-‐peix.
El
seu
primer
submarí,
l'IcZneo
i,
va
ser
avarat
al
port
de
Barcelona
el
28
de
juny
de
1859.
El
primer
viatge
Fngué
lloc
el
23
de
setembre
d'aquell
any,
al
mateix
port
de
Barcelona.
Davant
de
molt
públic
,
entre
el
qual
hi
havia
accionistes,
autoritats
de
la
marina
i
la
premsa,
va
aconseguir
fer
navegar
el
vaixell
completament
sumergit
durant
dues
hores
i
vint
minuts,
i
fer-‐lo
tornar
a
la
superacie.
8. ISAAC PERAL
Isaac
Peral
fou
un
cienZfic
i
marí
murcià
nascut
a
Cartagena
el
1
de
juny
de
1851
i
mort
a
Berlín
el
22
de
maig
de
1895,
inventor
del
submarí
Peral
(1885),
primer
submarí
de
la
història
que
podia
ser
uFlitzat
amb
finalitats
militars
ja
que
disposava
del
mateix
sistema
de
llançament
de
torpedes
que
incorporen
els
submarins
moderns.
9. Els
primers
dissenys
de
submarins
i
desenvolupament
Leonardo
da
Vinci
va
esbossar
un
submarí
primiFu
en
1515,
i
el
1578,
William
Bourne
elaborar
el
primer
disseny
d'una
nau
submergible.
En
1620,
el
submarí
primer
èxit
va
ser
construït
per
Cornelius
Drebbel
i
provat
al
riu
Tàmesi,
on
va
completar
un
viatge
de
tres
hores.
La
tortuga,
submarí
experimental
de
David
Bushnell,
10. Com
fer
un
submarí
senzill
extret
del
bloc
de
Florenci
Salesas
MATERIALS
a)
dues
xeringues
iguals
(sense
l’agulla),
les
més
grosses
que
pugueu
trobar.
b)
una
goma
elàsFca
normal
i
corrent.
c)
una
clau
de
bicicleta
hexagonal,
de
les
que
tenen
forma
d’ela.
d)
un
tub
de
goma
tan
llarg
com
vulgueu.
Recomanem
que
sigui
el
més
flexible
possible
i
que
els
seus
extrems
s’adapFn
perfectament
a
la
sorFda
de
les
dues
xeringues.
Si
ja
els
teniu,
anem
per
feina:
1)
Fixeu
la
clau
de
bicicleta
al
llarg
del
tub
d’una
de
les
xeringues
amb
l’ajut
de
la
goma
elàsFca.
Feu
que
la
part
curta
de
l’ela
miri
cap
avall,
perpendicular
al
tub.
Aquesta
xeringa
farà
el
paper
de
submarí
i
la
clau
serà
alhora
el
llast
i
la
quilla.
És
important
que
la
part
que
pesa
més
esFgui
davant,
prop
la
sorFda
de
l’aire,
per
contrarestar
el
pes
que
farà
l’èmbol
quan
surF.
El
pes
de
la
clau
manFndrà
la
nau
estable
en
tot
moment.
11. 2)
Tanqueu
l’èmbol
de
la
xeringa-‐submarí
del
tot,
fins
que
no
quedi
gens
d’aire
dins
el
tub.
Després
cal
omplir
d’aire
l’altra
xeringa,
fins
que
el
seu
èmbol
esFgui
el
màxim
d’obert.
Aquesta
segona
xeringa
serà
el
“comandament
a
distància”.
3)
Sense
tocar
per
res
els
nivells
d’aire
requerits
a
l’apartat
2,
cal
introduir
els
dos
extrems
del
tub
de
goma
als
orificis
d’entrada
de
cada
xeringa.
Ara
sí
que
ja
podem
dir
que
el
nostre
submarí
està
acabat
i
preparat
per
a
fer
immersions.
Els
elements
que
aquí
hem
proposat
són
els
mínims
per
a
construir
un
submarí
d’una
manera
senzilla.
Si
voleu,
podeu
subsFtuir-‐los
per
d’altres
de
més
sofisFcats
(per
exemple,
canviar
la
clau
de
bicicleta
per
algun
altre
objecte
metàl·∙lic,
sempre
que
Fngui
un
pes
que
pugui
ser
aixecat
per
l’aire
que
omplirà
la
nau),
així
com
pintar
i
decorar
el
casc
al
vostre
gust,
afegint-‐hi
periscopis,
tripulació
o
qualsevol
altre
detall
decoraFu
que
la
vostra
imaginació
et
suggereixi.
12. Funcionament
del
submarí:
Submergiu
la
xeringa-‐submarí
dins
el
recipient
ple
d’aigua
que
preferiu
o
Fngueu
a
mà
(un
cub,
una
banyera,
una
piscina,
el
mar,
etc.).
Si
heu
distribuït
l’aire
com
hem
dit
a
l’apartat
3,
la
xeringa-‐submarí
anirà
a
petar
directament
al
fons
del
recipient.
Al
pitjar
l’èmbol
de
la
xeringa-‐comandament
a
distància,
fins
a
buidar-‐la
del
tot
d’aire,
omplireu
l’interior
de
la
xeringa-‐submarí,
acció
que
farà
que
aquesta
emergeixi
fins
la
superacie.
Podeu
repeFr
l’operació
tants
cops
com
vulgueu,
controlant
molt
fàcilment
amb
la
vostra
mà
la
profunditat
de
cada
immersió,
segons
l’aire
que
aneu
expel·∙lint
o
aspirant
amb
la
xeringa-‐comandament
a
distància.
A
la
part
exterior
del
tub
d’aquesta
xeringa
podeu
apuntar
amb
un
retolador
permanent
les
cotes
de
profunditat
a
les
que
hagiu
portat
la
xeringa
submarí.
D’aquesta
manera
podreu
repeFr
les
distàncies
de
les
immersions
amb
una
precisió
sorprenent.
13. Thomas Edison, el geni que ens va il · luminar amb els seus invents
Va passar un dia exactament igual que aquest, però fa més de 100 anys.Va ser el 21
d'octubre de 1879. Llavors a Thomas Alva Edison se li va encendre la prodigiosa bombeta
que tenia al cervell i va inventar el llum elèctrica. Així, com qui no vol la cosa. Total, ja
portava creats diversos artefactes en aquell temps.
Nascut a Milà (Ohio) l'11 de febrer de 1847, el petit Edison era un xaval bastant difícil.
Com molts altres nens superposats, ell s'avorria tremendament a classe i, clar, les seves
notes solien estar molt per sota de la mitjana. La seva desídia arribava fins a tal punt que el
seu professor va arribar a expulsar-lo del col · legi tres vegades, perquè el considerava una
mica endarrerit per la seva edat.
Davant aquest panorama, la senyora Edison, que havia estat mestra d'escola, va decidir
prendre les regnes de l'assumpte. Ella mateixa es va fer càrrec de la seva educació. En lloc
de sotmetre al seu fill a insuportables sessions d'apunts i operacions matemàtiques, la mare
de Thomas es va dedicar a fomentar en el seu fill una gran qualitat: la de la curiositat. Quan
acabava de fer els 10 anys, el petit Edison va començar a experimentar en un petit
laboratori. Allí va aprendre de primera mà els fonaments de la física i la química. En un tres i
no res, Thomas va construir un telègraf domèstic com qui es prepara un entrepà de pernil.
14. CIRCUÏT ELÈCTRIC
Preparació
Material
Cable, pila (de voltatge compatible amb la bombeta), bombeta, suport per a la bombeta, dos clips,
alicates, tornavís, cartró, clips per subjectar papers.
Instruccions
Primer,
traieu
el
material
aïllant
de
l'extrem
dels
tres
cables
amb
l'ajut
d'unes
alicates
i
uniu-‐los
fortament
(això
pot
estar
preparat
pel
professor).
Enrosqueu
la
bombeta
en
el
suport
per
a
bombetes.
Retalleu
un
tros
de
cartró
d'una
mida
aproximada
de
3
x
5
cm
que
serveixi
d'endoll.
A
conFnuació,
un
dels
nens
ha
d’unir
un
extrem
del
cable
a
un
dels
pols
de
la
bateria.
L'extrem
que
no
està
recobert
ha
de
tocar
el
pol
de
la
bateria
mentre
l'altre
s'enrosca
al
suport
per
a
la
bombeta.
Un
dels
extrems
del
segon
cable
s'enrosca
a
l'altre
costat
del
suport
per
a
la
bombeta,
mentre
que
l'altre
s'enrosca
al
voltant
d'un
clip
per
subjectar
papers,
amb
què
es
perfora
el
cartró
a
manera
d'endoll.
Un
dels
extrems
del
tercer
cable
s’ha
d’unir
a
l'altre
pol
de
la
bateria
i
l'altre
s'ha
d’enroscar
de
nou
a
l'altre
clip
per
subjectar
papers.
Abans
de
perforar
el
cartró
amb
el
clip
cal
posar-‐ne
un
altre
sota.
El
clip
serveix
d'endoll.
El
circuit
elèctric
funciona!
Explicació
cien8fica
El
corrent
elèctric
només
flueix
quan
circula
des
d'un
pol
de
la
bateria
(pol
negaFu)
a
l'altre
(pol
posiFu).
L'electricitat
està
composta
per
peFtes
parZcules
que
reben
el
nom
d'electrons:
la
bateria
els
posa
en
moviment
tan
aviat
com
es
tanca
el
circuit
elèctric.
Comentari:
tots
els
metalls
són
conductors
de
l'electricitat.
17. EL LLENGUATGE MORSE
Samuel Finley Breese Morse (27 d’27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts – 2 d'abril de 1872, Nova
York) fou un nord-americà Inventor del telègraf.
Durant els seus anys d'estudiant va descobrir una certa vocació per la pintura i va decidir dedicar-se a ella, però també
se sentia atret pels recents descobriments i experiment sobre l'electricitat.
Samuel Finley Breese Morse, 1840
La Marta ha fet el circuït elèctric amb llenguatge Morse.
18. EL TELÈFON
ALEXANDER GRAHAM BELL
Alexander
Graham
Bell,
asic
i
inventor,
va
néixer
el
3
de
març
de
1847
a
Edimburg
(Escòcia)
i
va
estudiar
a
les
Universitats
d'Edimburg
i
Londres.
Va
emigrar
al
Canadà
l'any
1870
i
va
arribar
als
Estats
Units
l'any
1871.Als
Estats
Units
va
començar
a
donar
classes
per
sord-‐muts
divulgant
el
sistema
anomenat
llenguatge
visible.
Aquest
sistema
havia
estat
desenvolupat
pel
seu
pare,
l'educador
escocès
Alexander
Melville
Bell.
L'any
1872,
A.
G.
Bell
va
fundar
una
escola
per
a
sord-‐muts
a
Boston
(Massachuseus).
Des
dels
18
anys,
Bell
havia
treballat
sobre
la
idea
de
la
transmissió
de
la
parla.
Alexander
Graham
Bell
és
recordat
per
haver
inventat
el
telèfon,
tot
i
que
en
realitat
no
el
va
inventar,
sinó
que
el
va
fer
públic.
Va
ser
el
10
de
març
de
l'any
1876
que
va
provar
definiFvament
amb
èxit
els
experiments
que
estava
realitzant
i
així
va
néixer:
el
telèfon.
19. Fem un telèfon senzill. Parlem de l‘evolució, de les avantatges de la comunicació i desenvolupament del telèfon.
20. EL PARACAÏGUDES
El paracaigudisme es remunta a
l'etern somni de l'home de
volar.
Al principi l’utilitzaven els antics
xinesos per saltar d’altes
torres. A occident va ser el
gran geni italià del segle XVI
Leonardo da Vinci, qui el va
dissenyar, així com tants altres
grans invents rellevants
desenvolupats posteriorment a
la seva època. Va ser al segle
XX quan es van anar
Dibuix
de
Leonardo
da
Vinci
del
seu
projecte
del
paracaigudes
perfeccionant i millorant.