SlideShare a Scribd company logo
1 of 22
Download to read offline
2n trimestre 	

        4t i 5è de Primària. 	

Escola ELS ALOCS. Vilassar de Mar
Invents, tot un món per explorar
Un	
  invent	
  és	
  un	
  disposi-u	
  o	
  tècnica	
  nova.	
  
Una	
  pregunta	
  que	
  tot	
  sovint	
  es	
  fa	
  la	
  societat	
  és:	
  "Quines	
  condicions	
  condueixen	
  al	
  
desenvolupament	
  d'un	
  invent?".	
  	
  

Al	
  llarg	
  del	
  trimestre	
  hem	
  fet	
  aproximacions	
  als	
  grans	
  invents:	
  



La	
  roda	
  
El	
  submarí	
  
L’electricitat	
  
El	
  llenguatge	
  morse	
  
El	
  telèfon	
  
El	
  paracaigudes	
  




D’aquestes	
  propostes	
  hem	
  invesFgat	
  	
  qui	
  van	
  ser	
  els	
  personatges	
  inventors	
  i	
  hem	
  fet	
  diverses	
  
acFvitats	
  experimentals.	
  
LA RODA	



La	
  roda	
  és	
  una	
  peça	
  mecànica	
  circular	
  que	
  gira	
  al	
  voltant	
  d'un	
  eix.	
  Pot	
  ser	
  considerada	
  una	
  màquina	
  simple,	
  i	
  forma	
  part	
  del	
  conjunt	
  
denominat	
  elements	
  de	
  màquines.	
  




És	
  un	
  dels	
  invents	
  fonamentals	
  en	
  la	
  Història	
  de	
  la	
  humanitat,	
  per	
  la	
  seva	
  gran	
  uFlitat	
  en	
  l'elaboració	
  de	
  terrissa,	
  en	
  el	
  transport	
  
terrestre,	
  i	
  com	
  a	
  component	
  fonamental	
  de	
  diverses	
  màquines.	
  El	
  coneixement	
  del	
  seu	
  origen	
  es	
  perd	
  en	
  el	
  temps,	
  i	
  els	
  seus	
  
múlFples	
  usos	
  han	
  estat	
  essencials	
  en	
  el	
  desenvolupament	
  del	
  progrés	
  humà	
  

Molts	
  dels	
  	
  grans	
  invents	
  	
  com	
  els	
  mitjans	
  de	
  transport	
  necessiten	
  de	
  la	
  roda,	
  desenvolupada	
  a	
  través	
  dels	
  mitjans	
  de	
  transport:	
  
carros,	
  bicicletes,	
  cotxes,	
  avions,	
  trens,…	
  i	
  que	
  han	
  	
  anat	
  evolucionant	
  al	
  llarg	
  del	
  temps.	
  
EL SUBMARÍ
JULES VERNE	





 Jules Verne, en el seu gran llibre: Vint mil llegües de viatge submarí ja va crear en la ficció 	

 una nau que podia submergir-se: El Nautilus	


               http://www.xtec.cat/~pbernat/Verne, Jules Verne/biografia.htm	

               http://www.xtec.cat/~PBERNAT/Verne, Jules Verne/nautilus.htm
NARCÍS MONTURIOL	





 Monturiol	
  va	
  néixer	
  a	
  Figueres	
  (Alt	
  Empordà),	
  en	
  el	
  si	
  d'una	
  família	
  de	
  menestrals	
  (el	
  seu	
  pare	
  
 era	
  boter).	
  	
  
 El	
  1858	
  presentà	
  el	
  seu	
  projecte	
  	
  Ftulat	
  l’	
  IcZneo	
  o	
  vaixell-­‐peix.	
  El	
  seu	
  primer	
  submarí,	
  l'IcZneo	
  i,	
  
 va	
  ser	
  avarat	
  	
  al	
  port	
  de	
  Barcelona	
  el	
  28	
  de	
  juny	
  de	
  1859.	
  El	
  primer	
  viatge	
  Fngué	
  lloc	
  el	
  23	
  de	
  
 setembre	
  d'aquell	
  any,	
  al	
  mateix	
  port	
  de	
  Barcelona.	
  Davant	
  de	
  molt	
  públic	
  ,	
  entre	
  	
  el	
  qual	
  hi	
  
 havia	
  accionistes,	
  autoritats	
  de	
  la	
  marina	
  i	
  la	
  premsa,	
  va	
  aconseguir	
  fer	
  navegar	
  el	
  vaixell	
  
 completament	
  sumergit	
  durant	
  dues	
  hores	
  i	
  vint	
  minuts,	
  i	
  fer-­‐lo	
  tornar	
  a	
  la	
  superacie.	
  
ISAAC PERAL	





Isaac	
  Peral	
  fou	
  un	
  cienZfic	
  i	
  marí	
  murcià	
  nascut	
  a	
  Cartagena	
  el	
  1	
  de	
  juny	
  de	
  1851	
  i	
  mort	
  a	
  Berlín	
  el	
  22	
  de	
  maig	
  de	
  
1895,	
  inventor	
  del	
  submarí	
  Peral	
  (1885),	
  primer	
  submarí	
  de	
  la	
  història	
  que	
  podia	
  ser	
  uFlitzat	
  amb	
  finalitats	
  militars	
  
ja	
  que	
  disposava	
  del	
  mateix	
  sistema	
  de	
  llançament	
  de	
  torpedes	
  que	
  incorporen	
  els	
  submarins	
  moderns.	
  
Els	
  primers	
  dissenys	
  de	
  submarins	
  i	
  desenvolupament	
  
Leonardo	
  da	
  Vinci	
  va	
  esbossar	
  un	
  submarí	
  primiFu	
  en	
  1515,	
  i	
  el	
  1578,	
  William	
  Bourne	
  elaborar	
  
el	
  primer	
  disseny	
  d'una	
  nau	
  submergible.	
  En	
  1620,	
  el	
  submarí	
  primer	
  èxit	
  va	
  ser	
  construït	
  per	
  
Cornelius	
  Drebbel	
  i	
  provat	
  al	
  riu	
  Tàmesi,	
  on	
  va	
  completar	
  un	
  viatge	
  de	
  tres	
  hores.	
  




                           La	
  tortuga,	
  submarí	
  experimental	
  de	
  David	
  Bushnell,	
  
Com	
  fer	
  un	
  submarí	
  senzill	
  	
  
extret	
  del	
  bloc	
  de	
  Florenci	
  Salesas	
  

MATERIALS	
  

a)	
  dues	
  xeringues	
  iguals	
  (sense	
  l’agulla),	
  les	
  més	
  grosses	
  que	
  pugueu	
  trobar.	
  
b)	
  una	
  goma	
  elàsFca	
  normal	
  i	
  corrent.	
  
c)	
  una	
  clau	
  de	
  bicicleta	
  hexagonal,	
  de	
  les	
  que	
  tenen	
  forma	
  d’ela.	
  
d)	
  un	
  tub	
  de	
  goma	
  tan	
  llarg	
  com	
  vulgueu.	
  Recomanem	
  que	
  sigui	
  el	
  més	
  flexible	
  possible	
  i	
  que	
  els	
  seus	
  extrems	
  s’adapFn	
  
perfectament	
  a	
  la	
  sorFda	
  de	
  les	
  dues	
  xeringues.	
  




Si	
  ja	
  els	
  teniu,	
  anem	
  per	
  feina:	
  
1)	
  Fixeu	
  la	
  clau	
  de	
  bicicleta	
  al	
  llarg	
  del	
  tub	
  d’una	
  de	
  les	
  xeringues	
  amb	
  l’ajut	
  de	
  la	
  goma	
  elàsFca.	
  Feu	
  que	
  la	
  part	
  curta	
  de	
  l’ela	
  
miri	
  cap	
  avall,	
  perpendicular	
  al	
  tub.	
  Aquesta	
  xeringa	
  farà	
  el	
  paper	
  de	
  submarí	
  i	
  la	
  clau	
  serà	
  alhora	
  el	
  llast	
  i	
  la	
  quilla.	
  És	
  
important	
  que	
  la	
  part	
  que	
  pesa	
  més	
  esFgui	
  davant,	
  prop	
  la	
  sorFda	
  de	
  l’aire,	
  per	
  contrarestar	
  el	
  pes	
  que	
  farà	
  l’èmbol	
  quan	
  
surF.	
  El	
  pes	
  de	
  la	
  clau	
  manFndrà	
  la	
  nau	
  estable	
  en	
  tot	
  moment.	
  
2)	
  Tanqueu	
  l’èmbol	
  de	
  la	
  xeringa-­‐submarí	
  del	
  tot,	
  fins	
  que	
  no	
  quedi	
  gens	
  d’aire	
  dins	
  el	
  tub.	
  Després	
  cal	
  omplir	
  d’aire	
  
l’altra	
  xeringa,	
  fins	
  que	
  el	
  seu	
  èmbol	
  esFgui	
  el	
  màxim	
  d’obert.	
  Aquesta	
  segona	
  xeringa	
  serà	
  el	
  “comandament	
  a	
  
distància”.	
  




3)	
  Sense	
  tocar	
  per	
  res	
  els	
  nivells	
  d’aire	
  requerits	
  a	
  l’apartat	
  2,	
  cal	
  introduir	
  els	
  dos	
  extrems	
  del	
  tub	
  de	
  goma	
  als	
  
orificis	
  d’entrada	
  de	
  cada	
  xeringa.	
  Ara	
  sí	
  que	
  ja	
  podem	
  dir	
  que	
  el	
  nostre	
  submarí	
  està	
  acabat	
  i	
  preparat	
  per	
  a	
  fer	
  
immersions.	
  	
  




Els	
  elements	
  que	
  aquí	
  hem	
  proposat	
  són	
  els	
  mínims	
  per	
  a	
  construir	
  un	
  submarí	
  d’una	
  manera	
  senzilla.	
  Si	
  voleu,	
  
podeu	
  subsFtuir-­‐los	
  per	
  d’altres	
  de	
  més	
  sofisFcats	
  (per	
  exemple,	
  canviar	
  la	
  clau	
  de	
  bicicleta	
  per	
  algun	
  altre	
  objecte	
  
metàl·∙lic,	
  sempre	
  que	
  Fngui	
  un	
  pes	
  que	
  pugui	
  ser	
  aixecat	
  per	
  l’aire	
  que	
  omplirà	
  la	
  nau),	
  així	
  com	
  pintar	
  i	
  decorar	
  el	
  
casc	
  al	
  vostre	
  gust,	
  afegint-­‐hi	
  periscopis,	
  tripulació	
  o	
  qualsevol	
  altre	
  detall	
  decoraFu	
  que	
  la	
  vostra	
  imaginació	
  et	
  
suggereixi.	
  
Funcionament	
  del	
  submarí:	
  


Submergiu	
  la	
  xeringa-­‐submarí	
  dins	
  el	
  recipient	
  ple	
  d’aigua	
  que	
  preferiu	
  o	
  Fngueu	
  a	
  mà	
  (un	
  cub,	
  una	
  banyera,	
  una	
  piscina,	
  
el	
  mar,	
  etc.).	
  Si	
  heu	
  distribuït	
  l’aire	
  com	
  hem	
  dit	
  a	
  l’apartat	
  3,	
  la	
  xeringa-­‐submarí	
  anirà	
  a	
  petar	
  directament	
  al	
  fons	
  del	
  
recipient.	
  Al	
  pitjar	
  l’èmbol	
  de	
  la	
  xeringa-­‐comandament	
  a	
  distància,	
  fins	
  a	
  buidar-­‐la	
  del	
  tot	
  d’aire,	
  omplireu	
  l’interior	
  de	
  la	
  
xeringa-­‐submarí,	
  acció	
  que	
  farà	
  que	
  aquesta	
  emergeixi	
  fins	
  la	
  superacie.	
  

Podeu	
  repeFr	
  l’operació	
  tants	
  cops	
  com	
  vulgueu,	
  controlant	
  molt	
  fàcilment	
  amb	
  la	
  vostra	
  mà	
  la	
  profunditat	
  de	
  cada	
  
immersió,	
  segons	
  l’aire	
  que	
  aneu	
  expel·∙lint	
  o	
  aspirant	
  amb	
  la	
  xeringa-­‐comandament	
  a	
  distància.	
  A	
  la	
  part	
  exterior	
  del	
  tub	
  
d’aquesta	
  xeringa	
  podeu	
  apuntar	
  amb	
  un	
  retolador	
  permanent	
  les	
  cotes	
  de	
  profunditat	
  a	
  les	
  que	
  hagiu	
  portat	
  la	
  xeringa	
  
submarí.	
  D’aquesta	
  manera	
  podreu	
  repeFr	
  les	
  distàncies	
  de	
  les	
  immersions	
  amb	
  una	
  precisió	
  sorprenent.	
  
Thomas Edison, el geni que ens va il · luminar amb els seus invents

Va passar un dia exactament igual que aquest, però fa més de 100 anys.Va ser el 21
d'octubre de 1879. Llavors a Thomas Alva Edison se li va encendre la prodigiosa bombeta
que tenia al cervell i va inventar el llum elèctrica. Així, com qui no vol la cosa. Total, ja
portava creats diversos artefactes en aquell temps.

Nascut a Milà (Ohio) l'11 de febrer de 1847, el petit Edison era un xaval bastant difícil.
Com molts altres nens superposats, ell s'avorria tremendament a classe i, clar, les seves
notes solien estar molt per sota de la mitjana. La seva desídia arribava fins a tal punt que el
seu professor va arribar a expulsar-lo del col · legi tres vegades, perquè el considerava una
mica endarrerit per la seva edat.

Davant aquest panorama, la senyora Edison, que havia estat mestra d'escola, va decidir
prendre les regnes de l'assumpte. Ella mateixa es va fer càrrec de la seva educació. En lloc
de sotmetre al seu fill a insuportables sessions d'apunts i operacions matemàtiques, la mare
de Thomas es va dedicar a fomentar en el seu fill una gran qualitat: la de la curiositat. Quan
acabava de fer els 10 anys, el petit Edison va començar a experimentar en un petit
laboratori. Allí va aprendre de primera mà els fonaments de la física i la química. En un tres i
no res, Thomas va construir un telègraf domèstic com qui es prepara un entrepà de pernil.
CIRCUÏT ELÈCTRIC	

Preparació

Material

Cable, pila (de voltatge compatible amb la bombeta), bombeta, suport per a la bombeta, dos clips,
alicates, tornavís, cartró, clips per subjectar papers.	
  

Instruccions	
  

Primer,	
   traieu	
   el	
   material	
   aïllant	
   de	
   l'extrem	
   dels	
   tres	
   cables	
   amb	
   l'ajut	
   d'unes	
   alicates	
   i	
   uniu-­‐los	
   fortament	
   (això	
  
pot	
  estar	
  preparat	
  pel	
  professor).	
  
Enrosqueu	
  la	
  bombeta	
  en	
  el	
  suport	
  per	
  a	
  bombetes.	
  Retalleu	
  un	
  tros	
  de	
  cartró	
  d'una	
  mida	
  aproximada	
  de	
  3	
  x	
  5	
  
cm	
  que	
  serveixi	
  d'endoll.
A	
   conFnuació,	
   un	
   dels	
   nens	
   ha	
   d’unir	
   un	
   extrem	
   del	
   cable	
   a	
   un	
   dels	
   pols	
   de	
   la	
   bateria.	
   L'extrem	
   que	
   no	
   està	
  
recobert	
  ha	
  de	
  tocar	
  el	
  pol	
  de	
  la	
  bateria	
  mentre	
  l'altre	
  s'enrosca	
  al	
  suport	
  per	
  a	
  la	
  bombeta.	
  
Un	
   dels	
   extrems	
   del	
   segon	
   cable	
   s'enrosca	
   a	
   l'altre	
   costat	
   del	
   suport	
   per	
   a	
   la	
   bombeta,	
   mentre	
   que	
   l'altre	
  
s'enrosca	
  al	
  voltant	
  d'un	
  clip	
  per	
  subjectar	
  papers,	
  amb	
  què	
  es	
  perfora	
  el	
  cartró	
  a	
  manera	
  d'endoll.	
  
Un	
   dels	
   extrems	
   del	
   tercer	
   cable	
   s’ha	
   d’unir	
   a	
   l'altre	
   pol	
   de	
   la	
   bateria	
   i	
   l'altre	
   s'ha	
   d’enroscar	
   de	
   nou	
   a	
   l'altre	
   clip	
   per	
   subjectar	
  
papers.	
  Abans	
  de	
  perforar	
  el	
  cartró	
  amb	
  el	
  clip	
  cal	
  posar-­‐ne	
  un	
  altre	
  sota.	
  El	
  clip	
  serveix	
  d'endoll.	
  El	
  circuit	
  elèctric	
  funciona!	
  	
  

Explicació	
  cien8fica	
  

El	
   corrent	
   elèctric	
   només	
   flueix	
   quan	
   circula	
   des	
   d'un	
   pol	
   de	
   la	
   bateria	
   (pol	
   negaFu)	
   a	
   l'altre	
   (pol	
   posiFu).	
   L'electricitat	
   està	
  
composta	
  per	
  peFtes	
  parZcules	
  que	
  reben	
  el	
  nom	
  d'electrons:	
  la	
  bateria	
  els	
  posa	
  en	
  moviment	
  tan	
  aviat	
  com	
  es	
  tanca	
  el	
  circuit	
  
elèctric.	
  
Comentari:	
  tots	
  els	
  metalls	
  són	
  conductors	
  de	
  l'electricitat.	
  
Fem diversos aparells que ens introdueixen a crear circuïts elèctrics.
Algunes mostres de càmares de fotografiar amb flash
EL LLENGUATGE MORSE	


               Samuel Finley Breese Morse (27 d’27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts – 2 d'abril de 1872, Nova
               York) fou un nord-americà Inventor del telègraf.	

               Durant els seus anys d'estudiant va descobrir una certa vocació per la pintura i va decidir dedicar-se a ella, però també
               se sentia atret pels recents descobriments i experiment sobre l'electricitat.	





Samuel Finley Breese Morse, 1840	





                                       La Marta ha fet el circuït elèctric amb llenguatge Morse.
EL TELÈFON	


ALEXANDER GRAHAM BELL
Alexander	
  Graham	
  Bell,	
  asic	
  i	
  inventor,	
  va	
  néixer	
  el	
  3	
  de	
  març	
  de	
  1847	
  a	
  Edimburg	
  
(Escòcia)	
  i	
  va	
  estudiar	
  a	
  les	
  Universitats	
  d'Edimburg	
  i	
  Londres.	
  Va	
  emigrar	
  al	
  Canadà	
  
l'any	
  1870	
  i	
  va	
  arribar	
  als	
  Estats	
  Units	
  l'any	
  1871.Als	
  Estats	
  Units	
  va	
  començar	
  a	
  donar	
  
classes	
  per	
  sord-­‐muts	
  divulgant	
  el	
  sistema	
  anomenat	
  llenguatge	
  visible.	
  Aquest	
  sistema	
  
havia	
  estat	
  desenvolupat	
  pel	
  seu	
  pare,	
  l'educador	
  escocès	
  Alexander	
  Melville	
  Bell.	
  
L'any	
  1872,	
  A.	
  G.	
  Bell	
  va	
  fundar	
  una	
  escola	
  per	
  a	
  sord-­‐muts	
  a	
  Boston	
  (Massachuseus).	
  
Des	
  dels	
  18	
  anys,	
  Bell	
  havia	
  treballat	
  sobre	
  la	
  idea	
  de	
  la	
  transmissió	
  de	
  la	
  parla.	
  

Alexander	
  Graham	
  Bell	
  és	
  recordat	
  per	
  haver	
  inventat	
  el	
  telèfon,	
  tot	
  i	
  que	
  en	
  realitat	
  no	
  
el	
  va	
  inventar,	
  sinó	
  que	
  el	
  va	
  fer	
  públic.	
  Va	
  ser	
  el	
  10	
  de	
  març	
  de	
  l'any	
  1876	
  que	
  va	
  
provar	
  definiFvament	
  amb	
  èxit	
  els	
  experiments	
  que	
  estava	
  realitzant	
  i	
  així	
  va	
  néixer:	
  el	
  
telèfon.	
  
Fem un telèfon senzill. Parlem de l‘evolució, de les avantatges de la comunicació i desenvolupament del telèfon.
EL PARACAÏGUDES	




                                                                                   El paracaigudisme es remunta a
                                                                                   l'etern somni de l'home de
                                                                                   volar.	

                                                                                   Al principi l’utilitzaven els antics
                                                                                   xinesos per saltar d’altes
                                                                                   torres. A occident va ser el
                                                                                   gran geni italià del segle XVI
                                                                                   Leonardo da Vinci, qui el va
                                                                                   dissenyar, així com tants altres
                                                                                   grans invents rellevants
                                                                                   desenvolupats posteriorment a
                                                                                   la seva època. Va ser al segle
                                                                                   XX quan es van anar
Dibuix	
  de	
  Leonardo	
  da	
  Vinci	
  del	
  seu	
  projecte	
  del	
  	
  
                      paracaigudes	
  	
  	
  
                                                                                   perfeccionant i millorant.
Fem un paracaigudes
març 2012

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Projecte els inventors 1r A
Projecte els inventors 1r AProjecte els inventors 1r A
Projecte els inventors 1r A
 
Los inventos.
Los inventos.Los inventos.
Los inventos.
 
Los inventos y sus inventores
Los inventos y sus inventoresLos inventos y sus inventores
Los inventos y sus inventores
 
Proyecto los inventos
Proyecto los inventosProyecto los inventos
Proyecto los inventos
 
Proyecto de trabajo ¡qué gran invento!
Proyecto de trabajo ¡qué gran invento! Proyecto de trabajo ¡qué gran invento!
Proyecto de trabajo ¡qué gran invento!
 
Inventos antiguos
Inventos antiguosInventos antiguos
Inventos antiguos
 
Primeras monedas
Primeras monedasPrimeras monedas
Primeras monedas
 
Projecte invents 6è Primària
Projecte invents 6è PrimàriaProjecte invents 6è Primària
Projecte invents 6è Primària
 
Siete Inventos Españoles
Siete Inventos EspañolesSiete Inventos Españoles
Siete Inventos Españoles
 
Andalucía
AndalucíaAndalucía
Andalucía
 
GYMKANA DIA ANDALUCIA
GYMKANA DIA ANDALUCIAGYMKANA DIA ANDALUCIA
GYMKANA DIA ANDALUCIA
 
Ecosistemas terrestres
Ecosistemas terrestresEcosistemas terrestres
Ecosistemas terrestres
 
Vehículos locos
Vehículos locosVehículos locos
Vehículos locos
 
Ecosistemas acuaticos
Ecosistemas acuaticosEcosistemas acuaticos
Ecosistemas acuaticos
 
Agricultura,ganaderia y pesca
Agricultura,ganaderia y pescaAgricultura,ganaderia y pesca
Agricultura,ganaderia y pesca
 
Actividades tema de la luz
Actividades tema de la luzActividades tema de la luz
Actividades tema de la luz
 
La Luz Y El Sonido1
La Luz Y El Sonido1La Luz Y El Sonido1
La Luz Y El Sonido1
 
Ecosistemas
EcosistemasEcosistemas
Ecosistemas
 
La luz 4º de primaria
La luz 4º de primariaLa luz 4º de primaria
La luz 4º de primaria
 
Libro de los inventos
Libro de los inventosLibro de los inventos
Libro de los inventos
 

Similar to Projecte invents

Petit princep badia2
Petit princep badia2Petit princep badia2
Petit princep badia2llahi123
 
Llàtzer Roig coneix a Jaques-Yves Costeau
Llàtzer Roig coneix a Jaques-Yves CosteauLlàtzer Roig coneix a Jaques-Yves Costeau
Llàtzer Roig coneix a Jaques-Yves CosteauAlumnes9d4t
 
ELS INVENTS DEL SEGLE XX
ELS INVENTS DEL SEGLE XXELS INVENTS DEL SEGLE XX
ELS INVENTS DEL SEGLE XXmambla
 
Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís MonturiolDossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís MonturiolMuseu Marítim de Barcelona
 
Valencià powerpoint titanic
Valencià powerpoint titanicValencià powerpoint titanic
Valencià powerpoint titanicEsther Monastil
 
Leonardo da vinci
Leonardo da vinciLeonardo da vinci
Leonardo da vincipolreig
 
Guia Verdaguer
Guia VerdaguerGuia Verdaguer
Guia VerdaguerPedrolo
 
La volta al mon en 8 hores
La volta al mon en 8 horesLa volta al mon en 8 hores
La volta al mon en 8 horesgindillalocaxd
 
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova CervellóEl planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervellóescolanovacervello
 
Thomas Alva Edison
Thomas Alva EdisonThomas Alva Edison
Thomas Alva Edisonjclua1234
 
12 de-la-terra-a-la-lluna
12 de-la-terra-a-la-lluna12 de-la-terra-a-la-lluna
12 de-la-terra-a-la-llunasbautist
 
Agustin elena carbonero irene_cosmocaixa nat
Agustin elena carbonero irene_cosmocaixa natAgustin elena carbonero irene_cosmocaixa nat
Agustin elena carbonero irene_cosmocaixa natJuan Carlos
 

Similar to Projecte invents (20)

Petit princep badia2
Petit princep badia2Petit princep badia2
Petit princep badia2
 
Llàtzer Roig coneix a Jaques-Yves Costeau
Llàtzer Roig coneix a Jaques-Yves CosteauLlàtzer Roig coneix a Jaques-Yves Costeau
Llàtzer Roig coneix a Jaques-Yves Costeau
 
ELS INVENTS DEL SEGLE XX
ELS INVENTS DEL SEGLE XXELS INVENTS DEL SEGLE XX
ELS INVENTS DEL SEGLE XX
 
Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís MonturiolDossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
 
Valencià powerpoint titanic
Valencià powerpoint titanicValencià powerpoint titanic
Valencià powerpoint titanic
 
Leonardo da vinci
Leonardo da vinciLeonardo da vinci
Leonardo da vinci
 
Dossier a tota vela
Dossier a tota velaDossier a tota vela
Dossier a tota vela
 
Sant jordi 2013
Sant jordi 2013Sant jordi 2013
Sant jordi 2013
 
La terra
La terraLa terra
La terra
 
Guia Verdaguer
Guia VerdaguerGuia Verdaguer
Guia Verdaguer
 
La volta al mon en 8 hores
La volta al mon en 8 horesLa volta al mon en 8 hores
La volta al mon en 8 hores
 
155 nov.2014 a
155 nov.2014 a155 nov.2014 a
155 nov.2014 a
 
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova CervellóEl planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
 
Thomas Alva Edison
Thomas Alva EdisonThomas Alva Edison
Thomas Alva Edison
 
12 de-la-terra-a-la-lluna
12 de-la-terra-a-la-lluna12 de-la-terra-a-la-lluna
12 de-la-terra-a-la-lluna
 
Agustin elena carbonero irene_cosmocaixa nat
Agustin elena carbonero irene_cosmocaixa natAgustin elena carbonero irene_cosmocaixa nat
Agustin elena carbonero irene_cosmocaixa nat
 
Sessio 3 ef
Sessio 3 efSessio 3 ef
Sessio 3 ef
 
Invents
InventsInvents
Invents
 
Què és un vaixell
Què és un vaixellQuè és un vaixell
Què és un vaixell
 
Què és un vaixell?
Què és un vaixell?Què és un vaixell?
Què és un vaixell?
 

Projecte invents

  • 1. 2n trimestre 4t i 5è de Primària. Escola ELS ALOCS. Vilassar de Mar
  • 2. Invents, tot un món per explorar
  • 3. Un  invent  és  un  disposi-u  o  tècnica  nova.   Una  pregunta  que  tot  sovint  es  fa  la  societat  és:  "Quines  condicions  condueixen  al   desenvolupament  d'un  invent?".     Al  llarg  del  trimestre  hem  fet  aproximacions  als  grans  invents:   La  roda   El  submarí   L’electricitat   El  llenguatge  morse   El  telèfon   El  paracaigudes   D’aquestes  propostes  hem  invesFgat    qui  van  ser  els  personatges  inventors  i  hem  fet  diverses   acFvitats  experimentals.  
  • 4. LA RODA La  roda  és  una  peça  mecànica  circular  que  gira  al  voltant  d'un  eix.  Pot  ser  considerada  una  màquina  simple,  i  forma  part  del  conjunt   denominat  elements  de  màquines.   És  un  dels  invents  fonamentals  en  la  Història  de  la  humanitat,  per  la  seva  gran  uFlitat  en  l'elaboració  de  terrissa,  en  el  transport   terrestre,  i  com  a  component  fonamental  de  diverses  màquines.  El  coneixement  del  seu  origen  es  perd  en  el  temps,  i  els  seus   múlFples  usos  han  estat  essencials  en  el  desenvolupament  del  progrés  humà   Molts  dels    grans  invents    com  els  mitjans  de  transport  necessiten  de  la  roda,  desenvolupada  a  través  dels  mitjans  de  transport:   carros,  bicicletes,  cotxes,  avions,  trens,…  i  que  han    anat  evolucionant  al  llarg  del  temps.  
  • 6. JULES VERNE Jules Verne, en el seu gran llibre: Vint mil llegües de viatge submarí ja va crear en la ficció una nau que podia submergir-se: El Nautilus http://www.xtec.cat/~pbernat/Verne, Jules Verne/biografia.htm http://www.xtec.cat/~PBERNAT/Verne, Jules Verne/nautilus.htm
  • 7. NARCÍS MONTURIOL Monturiol  va  néixer  a  Figueres  (Alt  Empordà),  en  el  si  d'una  família  de  menestrals  (el  seu  pare   era  boter).     El  1858  presentà  el  seu  projecte    Ftulat  l’  IcZneo  o  vaixell-­‐peix.  El  seu  primer  submarí,  l'IcZneo  i,   va  ser  avarat    al  port  de  Barcelona  el  28  de  juny  de  1859.  El  primer  viatge  Fngué  lloc  el  23  de   setembre  d'aquell  any,  al  mateix  port  de  Barcelona.  Davant  de  molt  públic  ,  entre    el  qual  hi   havia  accionistes,  autoritats  de  la  marina  i  la  premsa,  va  aconseguir  fer  navegar  el  vaixell   completament  sumergit  durant  dues  hores  i  vint  minuts,  i  fer-­‐lo  tornar  a  la  superacie.  
  • 8. ISAAC PERAL Isaac  Peral  fou  un  cienZfic  i  marí  murcià  nascut  a  Cartagena  el  1  de  juny  de  1851  i  mort  a  Berlín  el  22  de  maig  de   1895,  inventor  del  submarí  Peral  (1885),  primer  submarí  de  la  història  que  podia  ser  uFlitzat  amb  finalitats  militars   ja  que  disposava  del  mateix  sistema  de  llançament  de  torpedes  que  incorporen  els  submarins  moderns.  
  • 9. Els  primers  dissenys  de  submarins  i  desenvolupament   Leonardo  da  Vinci  va  esbossar  un  submarí  primiFu  en  1515,  i  el  1578,  William  Bourne  elaborar   el  primer  disseny  d'una  nau  submergible.  En  1620,  el  submarí  primer  èxit  va  ser  construït  per   Cornelius  Drebbel  i  provat  al  riu  Tàmesi,  on  va  completar  un  viatge  de  tres  hores.   La  tortuga,  submarí  experimental  de  David  Bushnell,  
  • 10. Com  fer  un  submarí  senzill     extret  del  bloc  de  Florenci  Salesas   MATERIALS   a)  dues  xeringues  iguals  (sense  l’agulla),  les  més  grosses  que  pugueu  trobar.   b)  una  goma  elàsFca  normal  i  corrent.   c)  una  clau  de  bicicleta  hexagonal,  de  les  que  tenen  forma  d’ela.   d)  un  tub  de  goma  tan  llarg  com  vulgueu.  Recomanem  que  sigui  el  més  flexible  possible  i  que  els  seus  extrems  s’adapFn   perfectament  a  la  sorFda  de  les  dues  xeringues.   Si  ja  els  teniu,  anem  per  feina:   1)  Fixeu  la  clau  de  bicicleta  al  llarg  del  tub  d’una  de  les  xeringues  amb  l’ajut  de  la  goma  elàsFca.  Feu  que  la  part  curta  de  l’ela   miri  cap  avall,  perpendicular  al  tub.  Aquesta  xeringa  farà  el  paper  de  submarí  i  la  clau  serà  alhora  el  llast  i  la  quilla.  És   important  que  la  part  que  pesa  més  esFgui  davant,  prop  la  sorFda  de  l’aire,  per  contrarestar  el  pes  que  farà  l’èmbol  quan   surF.  El  pes  de  la  clau  manFndrà  la  nau  estable  en  tot  moment.  
  • 11. 2)  Tanqueu  l’èmbol  de  la  xeringa-­‐submarí  del  tot,  fins  que  no  quedi  gens  d’aire  dins  el  tub.  Després  cal  omplir  d’aire   l’altra  xeringa,  fins  que  el  seu  èmbol  esFgui  el  màxim  d’obert.  Aquesta  segona  xeringa  serà  el  “comandament  a   distància”.   3)  Sense  tocar  per  res  els  nivells  d’aire  requerits  a  l’apartat  2,  cal  introduir  els  dos  extrems  del  tub  de  goma  als   orificis  d’entrada  de  cada  xeringa.  Ara  sí  que  ja  podem  dir  que  el  nostre  submarí  està  acabat  i  preparat  per  a  fer   immersions.     Els  elements  que  aquí  hem  proposat  són  els  mínims  per  a  construir  un  submarí  d’una  manera  senzilla.  Si  voleu,   podeu  subsFtuir-­‐los  per  d’altres  de  més  sofisFcats  (per  exemple,  canviar  la  clau  de  bicicleta  per  algun  altre  objecte   metàl·∙lic,  sempre  que  Fngui  un  pes  que  pugui  ser  aixecat  per  l’aire  que  omplirà  la  nau),  així  com  pintar  i  decorar  el   casc  al  vostre  gust,  afegint-­‐hi  periscopis,  tripulació  o  qualsevol  altre  detall  decoraFu  que  la  vostra  imaginació  et   suggereixi.  
  • 12. Funcionament  del  submarí:   Submergiu  la  xeringa-­‐submarí  dins  el  recipient  ple  d’aigua  que  preferiu  o  Fngueu  a  mà  (un  cub,  una  banyera,  una  piscina,   el  mar,  etc.).  Si  heu  distribuït  l’aire  com  hem  dit  a  l’apartat  3,  la  xeringa-­‐submarí  anirà  a  petar  directament  al  fons  del   recipient.  Al  pitjar  l’èmbol  de  la  xeringa-­‐comandament  a  distància,  fins  a  buidar-­‐la  del  tot  d’aire,  omplireu  l’interior  de  la   xeringa-­‐submarí,  acció  que  farà  que  aquesta  emergeixi  fins  la  superacie.   Podeu  repeFr  l’operació  tants  cops  com  vulgueu,  controlant  molt  fàcilment  amb  la  vostra  mà  la  profunditat  de  cada   immersió,  segons  l’aire  que  aneu  expel·∙lint  o  aspirant  amb  la  xeringa-­‐comandament  a  distància.  A  la  part  exterior  del  tub   d’aquesta  xeringa  podeu  apuntar  amb  un  retolador  permanent  les  cotes  de  profunditat  a  les  que  hagiu  portat  la  xeringa   submarí.  D’aquesta  manera  podreu  repeFr  les  distàncies  de  les  immersions  amb  una  precisió  sorprenent.  
  • 13. Thomas Edison, el geni que ens va il · luminar amb els seus invents Va passar un dia exactament igual que aquest, però fa més de 100 anys.Va ser el 21 d'octubre de 1879. Llavors a Thomas Alva Edison se li va encendre la prodigiosa bombeta que tenia al cervell i va inventar el llum elèctrica. Així, com qui no vol la cosa. Total, ja portava creats diversos artefactes en aquell temps. Nascut a Milà (Ohio) l'11 de febrer de 1847, el petit Edison era un xaval bastant difícil. Com molts altres nens superposats, ell s'avorria tremendament a classe i, clar, les seves notes solien estar molt per sota de la mitjana. La seva desídia arribava fins a tal punt que el seu professor va arribar a expulsar-lo del col · legi tres vegades, perquè el considerava una mica endarrerit per la seva edat. Davant aquest panorama, la senyora Edison, que havia estat mestra d'escola, va decidir prendre les regnes de l'assumpte. Ella mateixa es va fer càrrec de la seva educació. En lloc de sotmetre al seu fill a insuportables sessions d'apunts i operacions matemàtiques, la mare de Thomas es va dedicar a fomentar en el seu fill una gran qualitat: la de la curiositat. Quan acabava de fer els 10 anys, el petit Edison va començar a experimentar en un petit laboratori. Allí va aprendre de primera mà els fonaments de la física i la química. En un tres i no res, Thomas va construir un telègraf domèstic com qui es prepara un entrepà de pernil.
  • 14. CIRCUÏT ELÈCTRIC Preparació Material Cable, pila (de voltatge compatible amb la bombeta), bombeta, suport per a la bombeta, dos clips, alicates, tornavís, cartró, clips per subjectar papers.   Instruccions   Primer,   traieu   el   material   aïllant   de   l'extrem   dels   tres   cables   amb   l'ajut   d'unes   alicates   i   uniu-­‐los   fortament   (això   pot  estar  preparat  pel  professor).   Enrosqueu  la  bombeta  en  el  suport  per  a  bombetes.  Retalleu  un  tros  de  cartró  d'una  mida  aproximada  de  3  x  5   cm  que  serveixi  d'endoll. A   conFnuació,   un   dels   nens   ha   d’unir   un   extrem   del   cable   a   un   dels   pols   de   la   bateria.   L'extrem   que   no   està   recobert  ha  de  tocar  el  pol  de  la  bateria  mentre  l'altre  s'enrosca  al  suport  per  a  la  bombeta.   Un   dels   extrems   del   segon   cable   s'enrosca   a   l'altre   costat   del   suport   per   a   la   bombeta,   mentre   que   l'altre   s'enrosca  al  voltant  d'un  clip  per  subjectar  papers,  amb  què  es  perfora  el  cartró  a  manera  d'endoll.   Un   dels   extrems   del   tercer   cable   s’ha   d’unir   a   l'altre   pol   de   la   bateria   i   l'altre   s'ha   d’enroscar   de   nou   a   l'altre   clip   per   subjectar   papers.  Abans  de  perforar  el  cartró  amb  el  clip  cal  posar-­‐ne  un  altre  sota.  El  clip  serveix  d'endoll.  El  circuit  elèctric  funciona!     Explicació  cien8fica   El   corrent   elèctric   només   flueix   quan   circula   des   d'un   pol   de   la   bateria   (pol   negaFu)   a   l'altre   (pol   posiFu).   L'electricitat   està   composta  per  peFtes  parZcules  que  reben  el  nom  d'electrons:  la  bateria  els  posa  en  moviment  tan  aviat  com  es  tanca  el  circuit   elèctric.   Comentari:  tots  els  metalls  són  conductors  de  l'electricitat.  
  • 15. Fem diversos aparells que ens introdueixen a crear circuïts elèctrics.
  • 16. Algunes mostres de càmares de fotografiar amb flash
  • 17. EL LLENGUATGE MORSE Samuel Finley Breese Morse (27 d’27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts – 2 d'abril de 1872, Nova York) fou un nord-americà Inventor del telègraf. Durant els seus anys d'estudiant va descobrir una certa vocació per la pintura i va decidir dedicar-se a ella, però també se sentia atret pels recents descobriments i experiment sobre l'electricitat. Samuel Finley Breese Morse, 1840 La Marta ha fet el circuït elèctric amb llenguatge Morse.
  • 18. EL TELÈFON ALEXANDER GRAHAM BELL Alexander  Graham  Bell,  asic  i  inventor,  va  néixer  el  3  de  març  de  1847  a  Edimburg   (Escòcia)  i  va  estudiar  a  les  Universitats  d'Edimburg  i  Londres.  Va  emigrar  al  Canadà   l'any  1870  i  va  arribar  als  Estats  Units  l'any  1871.Als  Estats  Units  va  començar  a  donar   classes  per  sord-­‐muts  divulgant  el  sistema  anomenat  llenguatge  visible.  Aquest  sistema   havia  estat  desenvolupat  pel  seu  pare,  l'educador  escocès  Alexander  Melville  Bell.   L'any  1872,  A.  G.  Bell  va  fundar  una  escola  per  a  sord-­‐muts  a  Boston  (Massachuseus).   Des  dels  18  anys,  Bell  havia  treballat  sobre  la  idea  de  la  transmissió  de  la  parla.   Alexander  Graham  Bell  és  recordat  per  haver  inventat  el  telèfon,  tot  i  que  en  realitat  no   el  va  inventar,  sinó  que  el  va  fer  públic.  Va  ser  el  10  de  març  de  l'any  1876  que  va   provar  definiFvament  amb  èxit  els  experiments  que  estava  realitzant  i  així  va  néixer:  el   telèfon.  
  • 19. Fem un telèfon senzill. Parlem de l‘evolució, de les avantatges de la comunicació i desenvolupament del telèfon.
  • 20. EL PARACAÏGUDES El paracaigudisme es remunta a l'etern somni de l'home de volar. Al principi l’utilitzaven els antics xinesos per saltar d’altes torres. A occident va ser el gran geni italià del segle XVI Leonardo da Vinci, qui el va dissenyar, així com tants altres grans invents rellevants desenvolupats posteriorment a la seva època. Va ser al segle XX quan es van anar Dibuix  de  Leonardo  da  Vinci  del  seu  projecte  del     paracaigudes       perfeccionant i millorant.